ENGINYERIA_XXII_edició24

REPORTATGE
REPORTATGE
CETIM, 25 anys
d’independència
Aquest any 2020 es compleixen
25 anys des que
el CETIM es va constituir
en col·legi independent del de
Catalunya, fet que va permetre
a l’entitat gestionar els propis recursos
i poder treballar amb autonomia
per tal de donar resposta a
les necessitats dels professionals
del territori. El de Manresa va ser
el primer col·legi de Catalunya en
fer aquest pas i va convertir la ciutat
en una de les poques de tot
l’estat que, sense ser capital de
província, disposa del seu propi
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
i Graduats en Enginyeria.
Els orígens
L’any 1995 a Manresa hi havia
una delegació del Col·legi Oficial
d’Enginyers Tècnics Industrials
de Catalunya (COETIC), que en
aquells moments en tenia cinc
més a les ciutats de Barcelona,
Girona, Lleida, Tarragona i Vilanova
i la Geltrú. Diferents problemes
interns al si del COETIC
van desencadenar l’interès de les
delegacions per escindir-se’n i
convertir-se en entitats independents.
Per a aconseguir-ho, calia
aprovar-ho per majoria absoluta
a la Junta General del COETIC,
que es va celebrar el mes de
març d’aquell any. Des de Manresa
s’hi van desplaçar dos autobusos
amb més de 50 col·legiats
i la votació va ser favorable a la
independència. Malgrat tot, calia
guanyar també la batalla jurídica i
justificar, davant del Departament
de Justícia, que la demarcació
de Manresa reunia les condicions
necessàries per constituir-se en
col·legi independent.
Domènec Valero era el degà en
aquella època, i ho recorda com
“un procés laboriós i complicat”,
en el qual va tenir un paper clau
l’advocat Julià Vives, que va ser
l’encarregat d’oferir el suport jurídic
necessari per a la independència.
Valero explica que “les
capitals de província no tenien
problemes per argumentar que
podien constituir-se en col·legi
independent, però nosaltres,
tot i tenir un pes més important
i més col·legiats que altres demarcacions,
ho teníem més difícil
pel fet de no ser capital”. Finalment,
el resultat va ser favorable,
cosa que Valero va rebre com
“una victòria moral”. “Ens atorgava
una personalitat pròpia i,
sobretot, la capacitat de portar a
terme una tasca adaptada a les
necessitats del nostre territori. Ja
no havíem de passar per Barcelona
ni demanar permís i, a més,
podíem gestionar directament el
nostre patrimoni”. A tot això, hi
afegeix també l’estatus que suposava
per a la ciutat de Manresa:
“el nostre és un col·legi reconegut
a tot l’estat”, explica.
Domènec Valero: “va
ser un procés laboriós
i complicat, en el qual
va tenir un paper clau
l’advocat Julià Vives”
La independència va suposar la
consolidació del creixement del
CETIM, que cada vegada agrupava
més professionals, de l’àmbit
territorial del Bages i el Berguedà,
i treballava per oferir-los
més i millors serveis. I també va
ser el tret de sortida a tot un seguit
de canvis que van suposar un
salt endavant per a l’entitat. Entre
ells, el trasllat a l’actual seu de la
Plana de l’Om, que es va inaugurar
l’any 1996. Domènec Valero,
que va ser degà fins a l’any 2003,
destaca d’aquella etapa “el prestigi
que va aconseguir l’entitat”.
La professionalització
A Domènec Valero el va succeir
al deganat Albert Gómez Pardo,
que va estar al capdavant del CE-
TIM entre els anys 2003 i 2010.
Quan es va assolir la independència
Gómez Pardo era vocal
d’exercici lliure. Recorda aquells
moments com una lluita per millorar
els serveis i apropar-los als
col·legiats: “volíem ser propers,
que no haguessin d’anar a Barcelona
per tenir serveis que es podien
fer a Manresa”. Creu que
per al Col·legi la independència
ha estat clau per poder parlar de
tu a tu amb els professionals del
territori, però també per potenciar
“l’esperit de servei del CE-
TIM amb la ciutat de Manresa i la
seva àrea d’influència”.
Albert Gómez Pardo:
“volíem ser pro pers,
que no haguessin
d’anar a Barcelona per
tenir serveis que es
podien fer a Manresa”
Amb Gómez Pardo al capdavant,
el CETIM es va centrar en consolidar
el seu creixement i professionalitzar
la gestió, amb la
implementació de la ISO, la incorporació
de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació,
i l’adaptació a importants novetats
legislatives de l’època, com
la Llei Òmnibus o el Pla Bolonya
que va modificar l’estructura de
les titulacions universitàries. “Van
ser 8 anys durant els quals vaig
treballar sobre la magnífica base
que m’havien deixat els meus
predecessors”, explica.
Durant aquesta etapa el CETIM
va celebrar el seu cinquantenari
amb un seguit
d’activitats entre
les quals
va destacar
el lliurament
a la ciutat de
Manresa del
monument de
la Plaça Bages.
“Volíem obrirnos
a la ciutat
i per això vam
impulsar la
remodelació
de la plaça
Bages, que
es va finançar
gràcies a les
aportacions
de les empreses
del territori”,
explica
Gómez Pardo.
Una altra tasca
que es va
portar a terme
intensament
va ser la d’explicar
a tots
els professionals
del sector
els avantatges de col·legiar-se.
D’aquesta manera, l’any 2008 el
CETIM arribava a la xifra de 1.000
col·legiats.
L’esclat de la crisi
L’època d’expansió es va frenar
de cop amb l’esclat de la crisi del
2008, una crisi d’abast mundial
que va afectar també de ple el
món de l’enginyeria. El Col·legi
4 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020
5