bellesa amb b (1)

La bellesa i els seus cànons
Tots sabem que quan pronunciem la paraula bellesa ens referim a una qualitat
que presenta una percepció plaent envers a una persona, un objecte, un
animal, etc. Però aquesta qualitat no és inherent, sinó que cadascú té la seva
percepció de bellesa. Si ens hi parem a pensar, ningú en aquest món és igual i,
per tant, és lògic que no a tothom li atrauen les mateixes persones, o els
mateixos objectes o els mateixos animals. Tothom, en la seva torre d’ivori té la
seva percepció de bellesa, i aquest fet la converteix en subjectiva. Les
sensacions que es produeixen davant del que veiem mai no són per tots igual i,
malgrat que no hi ha un criteri universal, és cert que s’han plantejat
aproximacions a la perfecció. Però com dèiem, cadascú té la seva pròpia
concepció de bellesa, i aquesta depèn, en gran mesura, dels components
idiosincràtics de cadascú: la raça, l’època, la cultura, els gustos, els estils de
vida, els desitjos, entre d’altres. Aquesta qualitat plaent evolucionarà cap als
cànons de bellesa, marcats per la societat, una societat que decidirà què és el
que s’ha de considerar atractiu independentment del que pensi cada persona.
L’home evoluciona de la mà del que crea i planteja noves maneres i
percepcions de veure les coses. Som un animal racional que està en constant
evolució i, per tant, les èpoques provoquen canvis notoris en les concepcions
de l’ésser humà envers certes coses. Un clar exemple el trobem en els cànons
de bellesa: en l’antiguitat eren uns, i ara en són uns altres. La bellesa es refereix
al mateix concepte, però al ser subjectiva, la societat també decideix permetre’s
el luxe de canviar les normes en relació al que és bell, del que no ho és cada
cert temps. Les èpoques van de la mà de noves concepcions de bellesa:
En l’època prehistòrica ens han arribat
expressions escultòriques (Venus o deesses de
la fertilitat femenina) que mostren quin era
l’ideal de bellesa femení. En aquesta època es
considerava que l’ideal de dona era molsuda,
amb els pits, malucs i ventre ample. Es diu
que els homes buscaven les dones amples per
tal d’evitar complicacions en el part.
2