“Els grans magatzems” Narcís Comadira - IES Mossèn Alcover

COMENTARI DEL POEMA“Els grans magatzems”Narcís Comadira“Els grans magatzems” és publicat l'any 1976 a la Secció IV, dedicada a Barcelona del llibreCiutats. L'autor és Narcís Comadira, un polifacètic gironí que va néixer el 1942. És poeta, pintor,dramaturg, traductor, articulista i crític literari. La seva lírica es caracteritza per un gran rigor mètrici lingüístic, per l'ús de formes clàssiques que conviden a la reflexió, molt sovint tractadairònicament. En el cas de “Els grans magatzems” ens trobam davant un text literari del gènere líricque tracta un tema rigorosament contemporani, tenint en compte que durant la dècada dels seixantaté lloc el fenomen de consum de masses i que s'instal·len al centre de Barcelona els magatzems méspopulars, com El Corte Inglés de la Plaça de Catalunya.Si encetem l'anàlisi del text amb el comentari del títol, es pot dir que és l'enunciador del contingutdel poema, que està dedicat a aquests establiments de grans dimensions que ofereixen varietat deproductes, que se situen al centre de les ciutats i es divideixen en plantes. En certa manera, el text endescriu els elements més tòpics: molta de gent, els articles dividits en seccions, molts de llums iescales automàtiques per pujar i baixar els diferents pisos.Quant al tema del poema, es pot formular com: el ritme frenètic de la societat de consum. Untema social, actual i innovador en el moment que es va crear. Els grans magatzems es converteixenen una icona de nous costums en la societat: el ritme accelerat de la gent d'avui en dia ques'exemplifica a entrar en un gran establiment amb molta gent que mira, remena, que prova, queestreny, que va i que ve; i encara, en el cas dels personatges del poema és una activitat més aviatlúdica (“vols que anem a mirar?” v.2), per tant, el missatge és també que ,fins i tot, l'oci és viscut aun ritme ràpid i a un lloc on es pot consumir.Hi podem distingir, així mateix, el subtema dels diferents gustos i costums segons si s'és home odona. És ella que vol anar a mirar, que li agrada remenar i són dones les clientes dels magatzems (v.3).Llavors, cal reparar també les seccions per on es passeja: perfums, maquillatges i roba interior.És justament en aquest joc de veus on hi ha el major artifici del poema. Fixem-nos com apareixendos personatges sota la 1a i la 2a persona del singular, que ens suggereixen una parella en què jo ésel mascle i tu és la femella. Tanmateix, apareix una tercera persona que s'utilitza precisament quanel jo perd el tu dins aquell immens espai, és a dir, quan l'home vol indicar que la dona és molt llunyd'ell, tant físicament com emocionalment. Això ocorre en la 2a estrofa (l'he trobada, no hi és,l'enfolleix remenar, s'ha pintat colors a la mà), quan el poeta (“jo poètic”) està desorientat perquèperd la parella de vista i perquè la sent com una estranya allà dins, quan la retroba.En aquest moment de confusió ens trobam al principi del desenvolupament del poema, cosa que ensfa marcar una estructura dividida en tres parts diferenciades. Una primera part de presentació,constituïda pels quatre primers versos en què ella convida a fer una volta al seu company dins unsgrans magatzems i ell se sent pertorbat. La segona part de desenvolupament estaria constituïda perles estrofes segona i tercera; en una es perden i ell la sent molt enfora; en l'altra ell es disposa aretrobar-la. Finalment, en la tercera part formada pels versos 12-14, quan la paciència del'acompanyant es perd definitivament (“ja està bé, jo que em dic”) torna a veure desaparèixer ladona escales amunt. La conclusió és òbvia, els grans magatzems són un lloc de desencontre per unaparella en la qual cada membre juga el seu rol cultural.Arribats en aquest punt de l'anàlisi, cal comentar els elements formals del poema. Es tracta d'unsonet de dos quartets i dos tercets amb rima consonant creuada i femenina als versos extrems decada estrofa, i masculina els d'enmig: ABBA CDDC EFE GFG. Els versos són alexandrins, formats

per dos hemistiquis 6+6 .Reconeixem diverses llicències mètriques, bàsicament, elisions i sinalefes.És un exemple d'elisió “vols que anem a mirar?”del v. 4; “i altre cop te me'n vas” del v. 10 o“Vinc cap a tu. No hi és” del v. 6 són exemples de sinalefes.I en parlar de recursos literaris, en reconeixem alguns de morfosintàctics com les elisions verbalsal segon quartet: “T'he perdut. L'he trobada. Perfums i maquillatges./Vinc cap a u. No hi és. ¿Pecesinteriors”; o com la polisíndeton i anàfora al primer tercet: “i et crido.../i altre cop.../I segueixo...”Enel primer cas es contribueix a crear el ritme accelerat, en el segon, serveix per expressar el creixentesgotament del jo poètic. Però la majoria de recursos literaris són lèxics: és hiperbòlica laidentificació de les dones com un exèrcit foll; també veim una comparació al v. 8 i una preguntaretòrica al v. 6 (“¿Peces interiors?”) amb què no s'espera resposta, sinó més bé sorpresa; finalment,hi ha una sèrie d'antítesis que reforcen el tema de la de desavinença en la parella: “T'agraden.M'atordeixen” (v.1). “T'he perdut. L'he trobada.” (v.2)Sobta la sintaxi del sonet de frases curtes i tallants. Només cal reparar el v.1 per exemplicar-ho:”Veig uns grans magatzems. T'agraden. M'atordeixen” Aquesta especial construcció oracional,juntament amb la mètrica i rima tan ben travada marquen un ritme trepidant i agitat com la visitaals grans magatzems des del punt de vista del poeta. I no menys significativa és l'anàlisi del lèxic.Des del punt de vista del jo poètic, s'expressen les emocions que sent ens uns grans magatzems:atordiment (v.1), indolència (v.3), opressió (v.4), timidesa (v.9), ofensa (v.10); i com veu lacompanya en aquest espai: folla (v.7), que es pinta com els salvatges (v.8), fanàtica( v.12),enlluernada (v.13).En definitiva, en aquest poema predomina la funció expressiva del llenguatge en tant que es diuenles emocions pròpies, com s'ha vist; però també s'hi pot distingir la referencial perquè el subjecteexplica com veu la dona dins uns grans magatzems; i fins i tot, la conativa, ja que la crida demanera explícita en el vers 9. Amb tot, el text és un clar exemple de registre literari per laintencionalitat poètica de crear tot un espectre de connotacions a partir del joc amb les paraules.Per concloure, cal remarcar com el poema reflecteix l'estil líric més característic de l'autor, pel quefa a la utilització d'una estrofa tan clàssica com el sonet amb un pulcre rigor mètric, i també, a l'úsde la ironia que és magistralment construïda a partir dels contrastos: desconcert total del poeta ontot és més aviat esbojarrat, enfront d'una harmonia de metres i rimes on tot concorda; un jo que nose sap trobar en uns grans magatzems i que hi perd el tu, perquè tu ets una dona i a les dones elsagrada anar a comprar, malgrat només sigui per mirar i provar articles essencialment femenins.