22.08.2015 Views

INFERNO - della divina commedia di Dante ... - Velisebonfante.it

INFERNO - della divina commedia di Dante ... - Velisebonfante.it

INFERNO - della divina commedia di Dante ... - Velisebonfante.it

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Traduzione in <strong>di</strong>aletto bresciano<strong>di</strong> Velise Bonfante<strong>INFERNO</strong>CANTO PRIMONel mezzo del cammin <strong>di</strong> nostra v<strong>it</strong>aNel mèz del nòs endà en chèsto móntmi r<strong>it</strong>rovai per una selva oscuramé só troàt en de un bòsch neghèr e scürche la <strong>di</strong>r<strong>it</strong>ta via era smarr<strong>it</strong>a. 3 ghìe pèrs la stràda giösta amó là ‘n fónt.Ah quanto a <strong>di</strong>r qual era è cosa duraAh l’è <strong>di</strong>ficìl dìl che l’era düresta selva selvaggia e aspra e forteselvadèch chèsto bósch, aghèr e fòrtche nel pensier rinova la paura! 6 ciàpe póra se amó pènse de sicür!Tant’è amara che poco è più morte;Tant èl tosèch l’è amar, pès de la mòrt;ma per trattar del ben ch’io vi trovai,ma per parlà del bé che g’hó catàt<strong>di</strong>rò dell’altre cose ch’i’ v’ho scorte. 9 cöntaró bèl e bröt e drìt e stòrt.Io non so ben ridìr com’io v’entrai,Nà denter só gna mé come g’hó fàt,tant’era pien <strong>di</strong> sonno a quel puntosaró stat de sicür mès endormèntche la verace via abbandonai. 12 se a la fì la rùa giösta g’hó lasàt.Ma poi ch’i’ fui al piè d’un colle giunto, Quand riàt ai pè del mònt, en chèl momèntlà dove terminava quella vallepròpe en dó finìs la val da chèle bàndeche m’avea <strong>di</strong> paura il cor compunto, 15 me s’è ‘mpienìt el cör de strisamènt,guardai in alto, e vi<strong>di</strong> le sue spallevarde ‘n só, e de chèl mónt le spale gràndevest<strong>it</strong>e già dei raggi del pianetacaresàde dal sùl, vistìde dóreche mena dr<strong>it</strong>to altrui per ogni calle. 18 da chèl sùl che aìda töcc con spére zalde.Allor fu la paura un poco quetaAlura m’è dàt zó en brìs le póreche nel lago del cor m’era duratache nel làch del cör sìa bé ‘ncastràtla notte ch’i passai con tanta pièta. 21 la nòt che g’hó spetàt che le sé sóre.E come quei che con lena affannataE come chèi che néga e sensa fiàtusc<strong>it</strong>o fuor dal pelago alla rivai ve föra dal màr e i rìa a rìasi volge all’acqua perigliosa e guata, 24 i se ólta a vardà màl, èl mal schiàt,così l’animo mio, ch’ancor fuggiva,isé chèl che dènt de mè scapàa e partìa,si volse a retro a rimiràr lo passoèl se ólta a smicià chèl strèt sentèrche non lasciò già mai persona viva. 27 gh’è restàt vìf nüsü dré a chèla vìa.Poi ch’èi posato un poco il corpo lasso, Dopo vìga polsàt gréf de pensèr,


ipresi via per la piaggia <strong>di</strong>serta,si che ‘l piè fermo sempre era ‘l più basso.tóe sö i mé stràs, ‘nà ‘n sö se fa fa<strong>di</strong>ga,rampéghe abelasì col pas lezér.30Ed ecco, quasi al cominciar dell’erta,E èco che pròpe a l’ambiàs de la salìdauna lonza leggiera e presta molto,‘na lónsa en gamba e svelta cóme ‘n pèsche <strong>di</strong> pel macolato era coverta; 33 cöl mantèl maciàt, de macé rivestidae non mi si partìa d’innanzi al volto,pròpe deànti al müs e mia de sbièsanzi impe<strong>di</strong>va tanto il mio cammino,la stàa lé nèl mèz, gréva come un sàsch’i’ fui per r<strong>it</strong>ornar più volte vòlto. 36 la òja de scapà ghe l’hó apó adès.Temp’era dal principio del mattino,La matìna la muja i sò prìm pàse ‘l sol montava ‘n sù con quelle stellea bracèto de le stèle nàa èl sùlch’eran con lui quando l’amor <strong>di</strong>vino 39 ensema quan che alura e sensa ciàsmosse <strong>di</strong> prima quelle cose belle;èl g’ha ‘mbastìt èl mónt el nòs Creatùr;sì ch’à bene sperar m’era cagionea chèl tèmp, böta töt, pó la speransa<strong>di</strong> quella fera alla gaetta pelle 42 da chèla bestìa vìga mia dulùrl’ora del tempo e la dolce stagione;ùre dólse, stagiù de un dóls che vànsama non sì che paura non mi dessemìa asé per mia strimìm, póra g’hó vìtla vista che m’apparve d’un leone. 45 e nèl vedèr chèl liù amó pö tanta.Questi parea che contra me venisseÈl parìa contra de mè bötàs zó drìtcon la test’alta e con rabbiosa fame,cól có leàt fés e có la fàm rabiùsasi che parea che l’aere ne temesse. 48 aria e ciél, töt enturèn s’è strimìt.Ed una lupa, che <strong>di</strong> tutte brameE ‘na lùpa de tante òje gulùsasembiava carca nella sua magressa,magra scanada e bröta töta ‘nsèmae molte genti fé già viver grame, 51 la gót se vìf màl la zènt paurusaquesta mi porse tanto <strong>di</strong> gravezzale, la völ fàm paì strése sensa témacon la paura ch’uscìa <strong>di</strong> sua vista,che a vi<strong>di</strong>la mé trema ogni oradèlch’io perdei la speranza dell’altezza. 54 e perde ogni speransa de rià ‘nsima.E qual è quei che....E come chèi che...

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!