Memòria 2005

(Alemanya). I Marie-Laure Lulé com a secretària general. La resolució
del Congrés va destacar, a més a més, la necessitat del manteniment,
la protecció i la millora dels Drets d’Autor, defensats per les
societats de gestió, davant l’amenaça que la introducció de noves normes
de competència doctrinària pot suposar per als drets col·lectius
de traductors i autors; el reconeixement dels esforços que la Comissió
europea ha esmerçat a favor del Dret de Préstec Públic bibliotecari i
l’exigència als països que encara no ho han fet, del compliment de la
Directiva europea de 1992; i, finalment, la redacció d’un escrit al
president de Turquia exigint la llibertat de l’escriptor Orhan Pamuk,
acusat de denigrar la República Turca. Tant les jornades d’IFFRO com
moltes de les reunions de CEDRO han incidit també en molts dels
temes apuntats per l’EWC, dirigits alguns de manera molt concreta al
govern espanyol, tot tractant de millorar, en la mesura que ens ha estat
possible –i ha estat ben minsa, tot cal dir-ho–, la nova «Ley de Propiedad
Intelectual».
Si ja des de la seua fundació l’AELC ha estat un referent imprescindible
de solidaritat i defensa dels drets dels escriptors en llengua
catalana, ara ho és més que mai. El fet d’haver superat, a començament
del 2006, la simbòlica barrera dels 1.000 associats, n’és un senyal
plenament significatiu, encara que epidèrmic. De major importància
són algunes de les més recents i continuades activitats: les diferents
publicacions –«Quaderns divulgatius» i «Retrats», sobretot– que recullen
una part ben representativa de l’activitat cultural catalana, la
confecció dels DVD «Veus literàries» amb la intenció de fer arribar a
un públic més ampli el treball i els interessos dels escriptors catalans
amb una obra consolidada, o la revista de reflexió crítica i teòrica,
Literatures, el tercer número de la qual acaba d’aparèixer, amb articles,
entre d’altres, sobre l’estat de la crítica literària o sobre el Glosari
orsià. Amb tot, som ben conscients que la defensa continuada dels
drets col·lectius dels escriptors catalans és una de les principals raons
de ser de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; i una bona
part dels nostres esforços presents i futurs ha de continuar precisament
en aquesta direcció. Amb aquesta esperança vull saludar l’inici
de la nostra assemblea anual i recordar una vegada més l’obra i la
figura de Jesús Moncada i de tots els escriptors que ens han deixat al
llarg d’aquests darrers mesos.
10