Memòria 2005

lemes per la manca de crítica sobre la traducció o els seus tòpics. Van
ser unes jornades estimulants que pretenem continuar.
Per altra banda, a la tardor es va celebrar la XXII edició del Galeusca
a Girona. Una ciutat idònia per a la reflexió que proposàvem,
per la seva pròpia història i per la petja que aquesta història té avui
mateix. Val a dir, així mateix, que vam tenir una acollida esplèndida en
tots els organismes amb què vam contactar: tant a la Facultat de Lletres
de la universitat gironina on van tenir lloc les sessions de treball,
com amb l’Ajuntament i el Centre Cultural La Mercè, on es van celebrar
la recepció primera i el recital posterior, amb alguns textos fets
per a l’ocasió i que contemplaven els distints gèneres literaris. El recital
va ser obert a tota la ciutadania i va comptar amb un públic molt
nombrós.
Tradició i dissidència va servir perquè cada delegació presentés un
panorama de la difícil relació entre cultura i oralitat, entre cultura i
escriptura, davant la voracitat dels valors uniformistes o globalitzadors
de la història institucionalitzada d’Espanya. Des d’aquesta perspectiva,
diversos ponents van apuntar que el fet de continuar escrivint
en català, gallec o èuscar, constitueix, per se, una dissidència. Podeu
trobar les diverses intervencions en el web. Però volem remarcar el
salt qualitatiu que va significar poder seguir les intervencions per escrit
en la pròpia llengua en la publicació que es va realitzar expressament
i que es va lliurar als assistents. En el transcurs de les conclusions,
que van comptar amb la presència del conseller del govern català i
soci Joaquim Nadal, es va posar de manifest la voluntat de persistir
i avançar en la línia iniciada a Poblet l’any 1984. És a dir: conèixer i
reescriure la nostra pròpia història. Crear i escriure el nostre present
i el nostre futur com a pobles diferenciats. Exigir que les nostres veus
no siguin reprimides ni judicialitzades, i puguin ser escoltades arreu.
En el Galeusca d’enguany també es va fer menció expressa de l’escriptura
feta per dones, escriptura invisibilitzada fins i tot dins de les
pròpies tradicions literàries fins fa ben poc tot i que avui sigui una
realitat incontestable. La jornada a l’Escala, dedicada a la memòria i
l’actualitat de Caterina Albert / Víctor Català, va donar bona mostra
dels estrets límits imposats a l’escriptura de dona ara fa un segle, i de
l’escàndol subsegüent si es trencaven. Aquest homenatge, que va incloure
la visita a la Casa-museu Clos del Pastor i la lectura dramatitzada
del monòleg de La infanticida (1898), també ha significat l’acord
a partir del qual en cada Galeusca s’emfasitzi una figura literària, es
divulgui el seu nom i s’apunti la seva vigència.
18