Asignatura

Asignatura 

Clave Máster y Curso 

Sesión 1/4 Pág. 1 

COBERTES INCLINADES 

COBERTES 

Construcció II. Sistemes. 2n curs 

Àrea de Construcció 

Curs 2014-2015 

Revisió 28/02/2014 

Autors: Carlos Gelpí Almirall / Josep Olivé

Pàg. 2 / 82 

AR012 Construcció II Àrea de Construcció 

Índex 

1. Definició 

1.1. Definició 

1.2. Principis d’estanquitat. Relació entre geometria, pendent i estanquitat 

2. Principis de disseny 

2.1. Envoltant de suport. Formació dels pendents 

2.2. Pendents normatius 

2.3. Geometria dels vessants 

2.4. Dimensionat de vessants. Control de l’aigua 

2.5. Capes principals d’una coberta inclinada 2.5.1. no ventilada 

2.5.2. ventilada 

3. Punts singulars 

4. Tipologies (de la capa d’estanquitat) 

4.1. conformats 4.1.1. petits elements 

4.1.2. semi-productes 

4.1.3. components 

4.2. amorfs 4.2.1. membranes impermeables 

4.2.2. canyes i palla 

4.2.3. enjardinades 

5. Posta en obra 

6. Fonts d’informació

Pàg. 3 / 82 

Definició general 

Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra l Fonts d'informació 

Les cobertes inclinades son les que tenen una pendent major al 5%. 


INCLINADES > 5% 

5% 

Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG 

PLANES < 5%

Pàg. 4 / 82 



Principis d’estanquitat 

En la majoria de cobertes inclinades, l’envoltant d’estanquitat és la més exterior de les 

capes i coincideix amb la d’acabat. 

Estratègies d’estanquitat d’aquesta capa 

1. Expulsió ràpida de l’aigua: pendent 

Les cobertes inclinades solen confiar la seva estanquitat a l’aigua i a la neu a : 

- la velocitat de l’aigua que el pla inclinat propicia. 

- al material de cobriment de la mateixa, que no sempre és impermeable per si mateix. 

2. Geometria: cavalcament 

Usualment, encara que no sempre, el material de cobriment és discontinu. En aquests 

casos es confia l’estanquitat a: 

- la velocitat de l’aigua que el pla inclinat propicia, que impedeix l’entrada d’aigua per 

gravetat 

- al cavalcament entre les peces que formen la capa d’estanquitat 

Del que es dedueix que: 

Menys pendent = més cavalcament 

Material menys impermeable = més pendent 

Clima més humit = més pendent i/o més cavalcament

Pàg. 5 / 82 



Relació entre encavalcament, pendent i estanquitat 

Relació entre geometria, pendent i estanquitat en front al vent, l’aigua de pluja i la neu 

- Geometria de la coberta. Inclinació de la coberta suficient per tal d’assegurar una evacuació de l’aigua immediata i 

per tal d’evitar possibles retorns de l’aigua a l’interior de la coberta per acció del vent. 

- Encavalcament entre peces, En tractar-se d’una solució física aquesta haurà de respondre als principis elementals 

de la Física. És a dir, a menor inclinació de la coberta, major cavalcament entre peces. 

Filtracions per neu. 

Neu acumulada 

aigua 

Filtracions per vent. 

Aigua empesa 

pel vent

Pàg. 6 / 82 


Formació de pendents. Estructura compartida 


Casa Joaniquet. La Molina.. La Cerdanya. Any?. Luis 

Montesinos 

Església de S. Bonifaci. Reichhof. Alemanya. 1974-88. H. Bienefeld

Pàg. 7 / 82 


Formació de pendents. Estructura independent 


Estructures lleugeres de fusta, acer...

Pàg. 8 / 82 


Formació de pendents. Estructura independent exempta 


Masia Can Llopart. Banyoles 

Casa Rodriguez. Roda de Barà. 1980. J. Bach i G. Mora

Pàg. 9 / 82 



Formació de pendents. Envanets de sostremort 

envanets de sostremort 

(tabiquillos conejeros o palomeros)

Pàg. 10 / 82 


Pendents de les cobertes segons el CTE 

AR012 Construcció II Àrea de Construcció

Pàg. 11 / 82 


Materials adequats per a cada tipus de pendent 


Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG

Pàg. 12 / 82 



Geometria de la coberta 

Les pendents de cada vessant i la 

complexitat de les mateixes en fixaran la 

geometria. 

Bàsicament hi ha dos tipus de 

geometria: a dues aigües i a quatre 

aigües. A partir d’aquí les combinacions 

poden ser infinites 

El disseny i la forma dels vessants d’una 

coberta inclinada ja s’ha estudiat en 

l’assignatura de Geometria Descriptiva

Pàg. 13 / 82 



Geometria de la coberta. Relació límits/materials 

Límits rectangulars i regulars: 

- Petits elements encavalcats 

- Components 

- Combinació de diferents 

sistemes que permetin una 

solució d’adaptació a les 

irregularitats 

Límits no ortogonals i formes 

irregulars: 

-Petits elements cavalcats amb 

marges de tolerància en la 

posta en obra 

- semi-productes 

Biblioteca. Palafolls. 2002. EMBT

Pàg. 14 / 82 


Control de l’aigua 


L’aigua quasi sempre es tira cap al perímetre de l’edifici, el que s’anomena “aigües fora”. 

Hi ha tres estratègies de control de l’aigua que s’expulsa: 

-Sense recollida, l’aigua cau a l’exterior 

-Recollida exterior. L’aigua es recull un cop superat el límit de la coberta 

-Recollida interior. L’aigua es recull en un punt intermig del vessant o en l’extrem però 

ocult i, per tant, dins del recinte de l’edifici. 

sense recollida d’aigua recollida per exterior, vista recollida per l’interior, oculta 

Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG

Pàg. 15 / 82 



Capes principals de la coberta inclinada 

1. SUPORT O BASE ESTRUCTURAL: 

- Depèn del sistema constructiu de l’edifici. 

2. SISTEMA DE FORMACIÓ DE PENDENTS: 

3. BARRERA DE VAPOR: 

5. AÏLLAMENT: 

- Aporta inclinació a la coberta per a la evacuació de l’aigua. 

- La seva col·locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta i 

les condicions ambientals. Talla el flux del vapor d’aigua per tal d’evitar 

condensacions. 

4. IMPERMEABILITZANT: 

- Pot col·laborar a evitar entrada d’aire o pols de l’exterior. 

- Respon a un estudi de demanda energètica de l’edifici segons les 

condicions climàtiques de l’entorn on esta ubicat. La seva funció és el control 

de traspàs d’energia tèrmica entre l’interior i l’exterior i assegurar el confort 

tèrmic interior. 

6. CAPES SEPARADORES O DIFUSORES: 

- Evita el contacte directe entre materials incompatibles químicament. 

- Evita el punxonament de la capa impermeabilitzant. 

-És la capa encarregada d’assegurar l’estanquitat de la coberta. 

-Pot incorporar-se una capa semi-impermeable, 

-sol ser la d’acabat 

Estructures de: 

Fusta / Formigó / Metàl·liques 

Pròpia base estructural/ Envanets de sostremort 

Làmines de polietilè / Paper Kraft / 

Làmines de betum/ Làmines metàl·liques 

Llana de vidre / Poliestirè / Poliuretà / Llana de 

roca, etc. 

Geotèxtils de diverses densitats/ PVC / Geotèxtil armat 

amb malla de poliuretà/ etc. 

Petits elements / semi-productes / components / amorfs 

7. CAPA DE PROTECCIÓ O ACABAT: 

Capa sotmesa a respondre a les accions directes dels 

elements exteriors sobre la coberta (raigs UV, pluja, vent, neu, etc. )

Pàg. 16 / 82 



Composició de les capes. Coberta no ventilada 

1- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 

• Aquest tipus de coberta són anomenades com a cobertes calentes. 

• L’espai sota coberta pot ser habitable. 

• Es confia en el gruix del material aïllant per assegurar el confort tèrmic. 

• Ha de menester amb tota seguretat barrera de vapor i en determinats casos barreres contra la filtració del vent i la pols. 

• La formació de pendents s'aconsegueix amb el suport estructural. 

- Són susceptibles de patir humitats de condensació i rescalfament per radiació solar. 

- No tenen cambra d’aire o aquesta no ventila 

- Es poden trobar en climes freds i calents, però generalment s’utilitzen en climes freds i amb poca aportació solar. 

- La geometria d’aquestes cobertes és determinant per assegurar l’estanquitat en front a l’aigua de pluja i neu. 

2- CAPES PRINCIPALS 

- Estructura portant 

- Barrera de vapor.. 

- Aïllament tèrmic, majoritàriament llanes de roca o vidre amb gruixos importants. 

- Làmines transpirables 

- Acabat, assegurant l’estanquitat 

3- ACABATS 

- Teules ceràmiques o de morter 

- Pedres naturals, generalment Pissarres. 

- Làmines i safates metàl·liques, Zinc o Coure majorment. També acer o alumini. 

- Membranes impermeables. 

- Panells.

Pàg. 17 / 82 



Exemples de composició. Petits elements. No ventilades 

1 

2 

1. Secció tipus de Coberta inclinada amb llosa de formigó aïllament exterior. 

Inèrcia a l’interior. 

Capes de la coberta. De fora a dintre: 

Embolcall estanc : Petits elements, ceràmica. Teula àrab o teula romana. 

Fixació: morter o adhesius (amb reserves) 

Aïllament tèrmic: materials usuals: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada, poliuretà 

projectat (amb reserves). 

Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament. 

Capes separadores i juntes: xapa de morter per a rebre barrera de vapor i teules. 

Suport estructural: sostre de formigó armat inclinat, pendent 

2. Secció tipus de Coberta inclinada amb llosa de formigó aïllament 

interior. Inèrcia a l’exterior. 

Capes de la coberta . De fora a dintre : 



Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament. 

Capes separadores i juntes: xapa de morter per a rebre barrera de vapor. 

Suport estructural: sostre de formigó armat inclinat, pendent 

Aïllament tèrmic: Llana de roca o vidre inserida en un doblat (trasdosado) de cartró guix 

a sostre.

Pàg. 18 / 82 




3 

4 

3. Secció tipus de Coberta inclinada amb biguetes i encadellat de fusta i 

aïllament exterior. Inèrcia inexistent. 

Capes de la coberta. De fora a dintre : 



Aïllament tèrmic: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada, poliuretà projectat (amb 

reserves). 

Capes separadores i juntes: Geotèxtil o similar entre barrera de vapor i l’aïllament. 

Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament. Col·locada sobre 

encadellat de fusta d’acabat interior 

Suport estructural: sostre de biguetes de fusta inclinades i tauler de fusta encadellada. 

Formació de pendents: Propi suport estructural 



Capes de la coberta. De fora a dintre : 

Embolcall estanc : Petits elements, ceràmica. Teula romana. Fixació: mecànica amb 

recolzament simple o clavat sobre rastrells 

Aïllament tèrmic: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada o llana de roca. 

Capes separadores i juntes: Geotèxtil o similar entre barrera de vapor i l’aïllament. 

Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament. Col·locada sobre 

encadellat de fusta d’acabat interior. 

Suport estructural: sostre de biguetes de fusta inclinades i tauler de fusta 

encadellada. Propi suport estructural

Pàg. 19 / 82 



5 


6 

5. Secció tipus de Coberta inclinada amb llosa de formigó aïllament exterior. 

Inèrcia a l’interior. 


Embolcall estanc : Petits elements, pedra, ceràmica plaques asfàltiques. 

Fixació: mecànica amb claus o ganxos, sobre tauler de fusta. 

Capes separadores i juntes: Encadellat o tauler de fusta per clavar la capa d’acabat 

Aïllament tèrmic: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada, llanes 

Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament 

Suport estructural: sostre de formigó armat inclinat. Formació de pendents: Propi suport 

estructural 

6. Secció tipus de Coberta inclinada amb llosa de formigó aïllament interior. 

Inèrcia a l’exterior. 


Embolcall estanc : Petits elements, ceràmica. Teula plana. 

Fixació: mecànica amb claus o ganxos 

Capes separadores i juntes: Tauler de fusta per a clavat peces acabat. 

Aïllament tèrmic: Llana inserida en un doblat de cartró-guix a sostre 

Barrera de vapor: Depèn del càlcul higro-tèrmic. 

Suport estructural: sostre de formigó armat inclinat. Formació de pendents: Propi suport 

estructural

Pàg. 20 / 82 



Exemples de composició. Semi-productes. No ventilades 

7 



Capes de la coberta De fora a dintre : 

Embolcall estanc: Planxes ondulades de fibrociment, sintètiques o d’acer 

Fixació: Claus ocults i plecs, cargols a la cresta de la planxa: S’ha d’assegurar la 

dilatació de les xapes 

Aïllament tèrmic: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada. 

Barrera de vapor: necessària. Diferenciada segons l’aïllament. Col·locada sota la cara 

calenta de l’aïllant 

Suport estructural: sostre de biguetes de fusta inclinades i encadellat de fusta d’acabat. 

Formació de pendents: Propi suport estructural

Pàg. 21 / 82 



Composició de les capes. Coberta ventilada 

1- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 

• Aquest tipus de coberta són anomenades com a cobertes fredes. 

• L’espai sota coberta pot no ser habitable depenent del tipus de ventilació i dimensió de la cambra de ventilació en 

cobertes tradicionals. En cobertes més sofisticades es pot aconseguir una ventilació interna sense haver d’hipotecar el 

sota coberta. 

• Es confia en el gruix de l’aïllament i de la cambra ventilada per millorar el confort tèrmic a l’estiu (per això ha de 

menester d’aïllament tèrmic en menor gruix que les no ventilades) i en el de l’aïllament, a l’hivern. 

• S’ha d’efectuar el càlcul higro-tèrmic per tal de confirmar la necessitat o no de la barrera de vapor. 

- Tenen cambra d’aire i aquesta ha d’estar obligatòriament ventilada en major o menor mesura. 

- Es poden trobar en climes freds i calents, però generalment s’utilitzen en climes calents i amb molta aportació solar. 

2- CAPES PRINCIPALS 

Una estructura portant 

Una subestructura per a la formació de pendents. 

Cambra d’aire 

Aïllament tèrmic, majoritàriament llanes de roca o vidre. 

Acabat, assegurant l’estanquitat per cavalcament. 

3- ACABATS 

- Teules ceràmiques o de morter 

- Pedres naturals, generalment Pissarres. 

- Làmines i safates metàl·liques, Zinc o Coure majorment. També acer o alumini. 

- Membranes impermeables. 

- Panells.

Pàg. 22 / 82 



Exemples de composició. Petits elements. Ventilades. 

8 

9 

8. Secció tipus de Coberta inclinada amb cambra d’aire ventilada, (golfes) 

aïllament interior. Inèrcia a l’interior. 


Embolcall estanc : Petits elements, teula àrab ceràmica. 

Fixació: morter, adhesius. 

Formació de pendents: Envanets de sostre mort i tauler ceràmic encadellat 

Formació ventilació: Envanets de sostre mort amb pas d’aire 

. Aïllament tèrmic: Qualsevol, usualment mantes no rígides 

Suport estructural: sostre de formigó armat posició horitzontal. 

9. Secció tipus de Coberta inclinada amb cambra d’aire ventilada, (golfes) 

aïllament interior. Inèrcia a l’interior. 


Embolcall estanc: Petits elements, teula ceràmica romana. 

Fixació: pestanyes sobre rastrells i clavat. 

Capes de protecció: impermeabilització entre rastrells i encadellat. 

Formació de pendents: Envanets de sostre mort i tauler ceràmic encadellat 

Formació ventilació: Envanets de sostre mort amb pas d’aire 

. Aïllament tèrmic: Qualsevol, usualment mantes no rígides 

Suport estructural: sostre de formigó armat posició horitzontal.

Pàg. 23 / 82 



Exemples de composició. Petits elements. Ventilades 

10 

11 

10. Secció tipus de Coberta inclinada amb cambra d’aire ventilada 

incorporada, encadellat fusta, aïllament interior. Sense inèrcia. 


Embolcall estanc : Petits elements, teula ceràmica. 

Fixació: Pestanyes sobre rastrells perpendiculars a la pendent 

Suport: encadellat de fusta d’acabat sobre sostre de biguetes de fusta inclinades. 

Formació de pendents pel propi suport estructural 

Formació de la ventilació: entrebigat de fusta. S’han de preveure forats a remats de coberta 

per assegurar entrada i sortida d’aire 

Aïllament tèrmic: Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada, llanes minerals de roca o 

vidre en l’entrebigat. 

Acabat i suport inferior. Capa de guix laminat 


incorporada, encadellat fusta aïllament interior. Sense inèrcia. 


Embolcall estanc : Petits elements, teula ceràmica. 

Fixació: Pestanyes sobre rastrells perpendiculars a la pendent 

Capes de protecció : Capa de reforç a la impermeabilització “ONDULINE”. 



Formació de la ventilació: entrebigat de fusta. S’han de preveure forats a remats de coberta 

per assegurar entrada i sortida d’aire 


vidre en l’entrebigat. 

Acabat i suport inferior. Capa de guix laminat

Pàg. 24 / 82 



Exemples de composició. Petits elements i semi-productes. Ventilades 

12 

13 




Embolcall estanc : Petits elements, teula ceràmica plana, pissarra, plaques asfàltiques 

Fixació: mecànica amb claus o ganxos, sobre tauler de fusta. 

Formació de la ventilació: entre els rastrells paral·lels a la pendent. S’han de preveure 

forats a remats de coberta per assegurar entrada i sortida d’aire 


vidre entre els rastrells horitzontals 



Acabat i suport inferior. tauler de fusta contraxapada o encadellada en llates 




Embolcall estanc : Planxes ondulades de fibrociment, sintètiques o d’acer 

Fixació: mecànica amb claus ocults i plecs i patilles d’ancoratge sobre tauler de fusta. 

Formació de la ventilació: entre els rastrells paral·lels a la pendent. S’han de preveure 

forats a remats de coberta per assegurar entrada i sortida d’aire 

Aïllament tèrmic i acabat: pannell sandvitx de fusta i aïllament tèrmic. “THERMOCHIP” 

(Poliestirè extrudit en placa rígida i encadellada), 

Suport: sostre de biguetes de fusta inclinades. Formació de pendents pel propi suport 

estructural

Pàg. 25 / 82 



Punts singulars. Característiques 

•Els punts singulars de les cobertes inclinades són majoritàriament els careners, ràfecs, aiguafons, 

xemeneies i canals. 

•Els punts singulars s’han de resoldre geomètricament i mecànicament, aplicant els principis 

elementals de la física per tal d’assegurar l’estanquitat a l’aigua i vent. 

•Cada tipus d’acabats de coberta ha de menester la seva pròpia resolució dels punts singulars. 

•Usualment es confia en el cavalcament dels elements per resoldre els punts singulars, però sovint 

es reforcen amb materials impermeables i aïllants per tal d’assegurar el seu bon comportament. 

•Moltes cases comercials han elaborat peces especials per facilitar l’execució de punts singulars; a 

sota, un exemple de peces especials per a cobertes de teula marsellesa:

Pàg. 26 / 82 


Careners (cumbrera / limatesa), aiguafons (limahoya) i xemeneies 


Pàg. 27 / 82 


Límits de les vessants. Coberta de teula àrab 

1 2 


Detalls 

1. Ràfec inferior, canal 

2. Carener 

3. Parament vertical lateral 

4. Ràfec lateral 

5. Parament vertical superior 

3 4 

5

Pàg. 28 / 82 


Límits de les vessants. Coberta ventilada de teula ceràmica plana d’encaix 


Habitatge a Cabrera de Mar. 1999. HTT arquitectes

Pàg. 29 / 82 


Ràfec (alero) 


Detall de ràfec de coberta de 

biguetes de fusta. 

Amb façana abrigada. Acabat de 

coberta amb 

teula ceràmica romana d’encaix, 

fixada amb pestanya i clavada. 

Font: Construir la arquitectura, 

Andrea Deplazes. Ed. GG

Pàg. 30 / 82 



Obertures en coberta 

Les cobertes inclinades poden incorporar elements de captació de llum solar per captar la il·luminació solar i també 

assegurar una ventilació, és a dir, es poden incorporar finestres a les cobertes. Aquest fet fa més habitables les golfes 

(buhardilla) i és un bon sistema d’obertura i il·luminació per a cobertes calentes 

“Velux” (patent comercial) 

finestres per a cobertes inclinades.

Pàg. 31 / 82 



Elements de captació de llum 

Les cobertes inclinades poden incorporar elements de captació de llum solar per captar la il·luminació solar i portar-la allà 

on no hi pot haver finestres o il·luminació natural. Aquest és un sistema d’estalvi energètic important per a la il·luminació 

domèstica. 

“SOLATUBE” (patent comercial) sistema d’il·luminació natural interior

Pàg. 32 / 82 


Elements de seguretat 


Línea de vida i arnés

Pàg. 33 / 82 


Classificació 


CONFORMATS 

Petits elements 

Semi-productes 

Components 

AMORFS 

Sistema d’estanquitat per geometria: 

Estratègies d’estanquitat : Encavalcaments. Dobles i simples. 

Encaix 

Sistema d’estanquitat per plegat de làmines 

Sistema d’estanquitat per geometria 

Sistema d’estanquitat per encaixos i cavalcaments 

Sistema d’estanquitat per continuïtat de la capa impermeable 

Sistema d’estanquitat per gruix

Pàg. 34 / 82 



Petits elements. Materials més usuals 

Origen natural: 

pedra, pissarra, fusta 

Ceràmica i morter: 

teules 

Moldejat 

Productes industrialitzats: 

llosetes asfàltiques, teules 

metàl·liques o de fibrociment

Pàg. 35 / 82 



Petits elements. Tipus d’encavalcament 

Encavalcament doble Encavalcament simple Encaix

Pàg. 36 / 82 


Petits elements. Toleràncies 

encavalcament doble encavalcament simple encavalcament i encaix encaix doble 


- 

+ 

Rendiment - lleugeresa 

Flexibilitat - toleràncies 

+ 

-

Pàg. 37 / 82 


Petits elements. Toleràncies: exemples 


cavalcament doble 

encaix doble 

- 

+ 

Rendiment - lleugeresa 

Flexibilitat - toleràncies 

+ 

-

Pàg. 38 / 82 


Petits elements: pedra 


Pàg. 39 / 82 


Petits elements: pissarra 


Pàg. 40 / 82 


Petits elements: fusta 


Pàg. 41 / 82 


Petits elements: material bituminós. Teula canadenca 


Pàg. 42 / 82 


Petits elements: teula plana 


Pàg. 43 / 82 


Petits elements: teula romana 


Claustre de la catedral d’Elna, Rosselló

Pàg. 44 / 82 


Petits elements: teula romana plana 


Pàg. 45 / 82 


Petits elements: teula flamenca 

Eigenhaard. Amsterdam. Països Baixos. 1917. de Klerk 


Pàg. 46 / 82 


Petits elements: teula àrab 


Pàg. 47 / 82 


Petits elements: teula de morter, romana, d’encaix lateral 


Pàg. 48 / 82 


Petits elements: teula plana d’encaix, marsellesa o alacantina 


Pàg. 49 / 82 



Petits elements: teula d’encaix, altres tipus 

Teula romana doble 

Teula monocanal 

Teula plana

Pàg. 50 / 82 


Semi-productes: xapes metàl·liques 

Material: planxa de zenc, bronze, coure i plom 


Pàg. 51 / 82 




Material: planxa de zenc, alumini 

o coure 

- Mà d’obra especialitzada per al 

tractament de les juntes. 

- Especial atenció en el clavat de les 

planxes a l’element de suport 

- Especial atenció al plec de les planxes 

- Especial atenció en els punts singulars. 

- Cost elevat dels materials no fèrrics.

Pàg. 52 / 82 


Semi-productes: xapes d’acer pintada 

Material: planxa d’acer pintada 


Pàg. 53 / 82 


Semi-productes: xapes d’acer 

Material: planxa d’acer perfilada, lacada o galvanitzada 


Pàg. 54 / 82 



Semi-productes: Planxes ondulades, sintètiques, bituminoses o de fibrociment 

Planxes asfàltiques per anar 

vistes i “sota teula”. 

“Onduline” 

Planxes de fibrociment sense amiant. “Swisspearl” 

Es col·loquen usualment fixades al suport. El seu encavalcament ve fixat per la pendent i el règim 

pluviomètric de la zona. 

Les làmines bituminoses poden posar-se com a acabat o com a capa d’estanquitat en cobertes de teula 

amb poc pendent. En aquest cas tenen una forma de la onda que permet el recolzament segur de cada 

tipus de teula.

Pàg. 55 / 82 


Semi-productes: làmina bituminosa. Adherida 


Làmines asfàltiques 

autoprotegides. “SIPLAST” 

Habitatges “Arena de Picasso”. Marne la Vallée. França. 1985. Manolo Núñez 

Tela asfàltica auto protegida acabat en coure.” SIPLAST” 

Les làmines autoprotegides es col·locaran a l’exterior de la coberta com a acabat de la mateixa, 

configurant la capa impermeabilitzant en la part exterior de la coberta. Aquestes làmines acostumen a 

dur una pel·lícula exterior metàl·lica o bé granulada que serveix de protecció del component bituminós 

de la làmina.

CEIP a Salt. 2007. Serra, Ribera, Adroer 

Pàg. 56 / 82 


Components: Pannell sandvitx (material aïllant entre dues planxes metàl·liques) 

Material: Pannell d’acer lacat i espuma de poliuretà incorporada 


Pàg. 57 / 82 


Amorfs: canyes i palla 


Pàg. 58 / 82 


Amorfs: membrana sintètica 


Font: Revista Tectónica 

Habitatge. Colònia. Alemanya. 2011. Manuel Herz

Pàg. 59 / 82 


Amorfs: membrana sintètica 


Font: Revista Tectónica 

Habitatge. Colònia. Alemanya. 2011. Manuel Herz

Pàg. 60 / 82 


Amorfs: morter mineral amb resines 


Seu del Grupo Azahar. Castelló de la Plana. 2013. Carlos Ferrater i Núria Ayala (OAB)

Pàg. 61 / 82 


Formació de pendents: suport estructural inclinat 


1 2 3 

Exemple 1: 

4 5 

Procés de formació de pendents, amb pannells de fusta i cambra d’aire incorporada, sobre forjat de fusta

Pàg. 62 / 82 


Formació de pendents: suport estructural pla 


Exemple 2: Procés de formació de pendents sobre forjat unidireccional, amb envanets de sostre mort 

(tabiquillos conejeros) i solera d’encadellat ceràmic

Pàg. 63 / 82 


Formació de pendents: envanets de sostre mort 


Execució dels 

envanets i la 

solera de maó 

bisellat

Pàg. 64 / 82 


Formació de pendents: solera ceràmica 


Peces ceràmiques de maó bisellat i/o encadellat 

Execució de la solera amb encadellat ceràmic, replanteig de teules i impermeabilització d’aiguafons

Pàg. 65 / 82 


Petits elements: tipus de fixació 

Recolzament simple Morter o adhesius Pestanya Clavat o ganxos 


Pàg. 66 / 82 


Petits elements: construcció de coberta de teula ceràmica 


Execució de col·locació de teula àrab presa amb morter de ciment, i replanteig de punts singulars. 

Dos exemples: sobre solera ceràmica i sobre plafons d’aïllament tèrmic ranurat

Pàg. 67 / 82 


Petits elements: punts singulars en coberta de teula ceràmica 


Execució de punts singulars

Pàg. 68 / 82 


Petits elements: punts singulars en coberta de teula d’encaix ceràmica 


Execució de punts singulars

Pàg. 69 / 82 


Petits elements: tipus d’encavalcaments en elements plans 

Encavalcament doble 

Definició l Disseny l Punts singulars I Tipologies l Posta en obra l Fonts d'informació

Pàg. 70 / 82 


Petits elements: punts singulars en coberta de teula plana ceràmica 


Abinger Common, Surrey, Anglaterra. 1900. Edwin Lutyens

Pàg. 71 / 82 


Petits elements: elements, execució i punts singulars en coberta de pissarra 

Cavalcament doble material pissarra 


Pàg. 72 / 82 




Pàg. 73 / 82 


Semi-productes: Xapes metàl·liques. Zenc i coure. 

Col·locació de la peça de fixació 


Pàg. 74 / 82 


Semi-productes: xapes metàl·liques. Junts 


Junts longitudinals alçats sense llistó, 

plegats “in situ o amb safates pre-formades 

Junts longitudinals amb llistó, a la belga 

plegats “in situ o amb safates pre-formades

Pàg. 75 / 82 


Semi-productes: Xapes metàl·liques. Junts. Procés artesanal. Eines 


Pàg. 76 / 82 


Semi-productes: xapes metàl·liques de coure o zenc. Punts singulars 


Formació de carener 

Junts transversals

Pàg. 77 / 82 


Semi-productes: Xapes metàl·liques. Execució de punts singulars 


Detall de ràfec de volada 

Detall de carener

Pàg. 78 / 82 


Components: pannells sandvitx metàl·lics. Unions, junts i fixacions 

Material compost: acer lacat o galvanitzat o alumini + aïllament tèrmic usualment escuma de poliuretà 


Pàg. 79 / 82 


Components: pannells sandvitx. Exemple 


Tribuna del camp de futbol. Premià? de Dalt. Maresme, Any?. Javier Belil

Pàg. 80 / 82 


Components: pannells sandvitx. Exemple, detalls constructius 


Tribuna del camp de futbol. Premià? de Dalt. Maresme, Any?. Javier Belil

Pàg. 81 / 82 


Amorfs: Coberta enjardinada inclinada. 


Casa Joaniquet. La Molina.. La Cerdanya. Any?. Luis Montesinos

Pàg. 82 / 82 



Fonts d’informació 

Bibliografia de la classe. OBLIGADA 

CTE. Documento Básico HS. Salubridad. HS1-2.4. Cubiertas 

CTE. Documento Básico HE. Energía DB-HE 1 Limitació de la demanda energètica de l'envoltant 

Bibliografia complementaria. RECOMANADA 

Las cubiertas de chapa, Ignacio Paricio. 1998. Ed. Bisagra 

“Las claves para construir arquitectura”. Varios autores. 

Tectónica núm.8 (Cubiertas inclinadas II) 

Detail . Cubiertas año 2002, núm. 1 

Detail . Cubiertas año 2004, núm. 4 

Manual para el diseño y ejecución de cubiertas de teja cerámica. Ediciones Hispalyt sección tejas 

Diccionari visual de la construcció. www10.gencat.net/ptop/binaris/Dicc_cap3_tcm32-12286.pdf 

Pàgina web de l’Àrea: www.salle.url.edu/tecnologia

Asignatura

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?