Eren altres temps \ge La riBdona de Sant^ Eug*-gnia, ^ I.'avi i ...

7 Eren altres temps
\ge La riBdona de Sant^ Eug*-gnia,
^ I.'avi i^alazar havia llogat un dele apartaments dé la seva casafa un cefonel'
retirat. El corotiel tenia dona,cunyat 1 un reguitzell de criatures: des d/un noi
^alguna "bessonada) ^
en edat militar fins a dos o tres ( qui sap BÏTs»5«MUrf»^ ^q.ue encara caminaven
de quatre grapes , X'ex-coronel era fili;^! i no yuc precisar si havia manat
soldats filipins o soldats espanyols encara que Qoasl goso afiímar que els sol*
dats que Bon Prancisco de las Cuevas manava eren de la mateixa raça que ell ,
TJn home tant menut nom^s podia manar homes menuts. Cap home de grandària natural
no l'hauria obeït.
Don Francisco ote las Cuevas,quan jo el vaig conèixer,pJ^ he dit, oficial re­
tirat,^s a dir que ja no manava cap llei de soldats i aquest fet simplifica la
meva responsabilitat de cronista.
Iia família de Don Francisco mereixite ^sser immortalitzada. Dissortadament jo
no puc oferir-li mès que algunes engrunes de la meva prbpia immortalitat •
Els de las Cuevas eren A^^garM^S-ft esquifida sulhora que esquifits de cari».

2
Tota la família plegada, Cn^tvint-hl els dos nois grans i l'oncle,cabien en
un armari trtool • Tots eren grocs de fyéXl ,elB iills, esbiaixats,el nas aixap-
fat.els cabells negres i oliosos,talment troques de fil o de seda untades amb
mataries grasses, ten BB movien amb una gràcia i lleugeresa de ballet : alats,
ingrkvids .Ko desplaçaven xin al^ d'aire^com moguts per un ritme secret i sobre­
natural •
Farla·^Ten en veu baixa i arrossegaven les esses fins a suggerir una escapada
d'aire en un caníl» de cautxú» I, la mirada d'aquelles nines-fatalment botonets
d'ateabeja, ,eren d'una dolçor serïifica.
Ità cortesia i la gentilesa de la família filipina no tenia parió en el nostre
país «Penso que en cap país europeu.
Amb t'esposa de Bon Prancisco no hi vaig tenir cap mena de tractes «Ketava
sempre enfeinada a pre-fabricar,infantar,alletar i traginar criatures. Ko sor-
tia mai de casa • Maniklo,que era el meu preferit, m'havia explicat que la seva
mare no parlava castellà, líomós parlava tagal,llengua que tots empraven en família.

Ç^Paq-uitOjel gran 1 Manolo, el segons, van aprendre a ballar sardànee,!, lle-*
vat de comp/tar-lesjho feien tan hé com qualsevol de nosaltres, Manolo, s^npre
adeslsura
es posava al meu costat i, iiaMrila*AB,m'eBtranyia la mò.» Ko com ho fan els bons
sardanistes a l'hora del repartiment de passes, ( Qu^ en sabien ells d'aixb!)
sintf per a donar-me a entendre que estava enamorat de mi. Mai no digu^ cap pa­
raula que deixés suposar-4Íte« Jo ho havia d'endevinar i ho endevinava»
ín Manolo era \XD. producte exbtic i per tant s'enamorava^^T^una manera exbtica^
Els pocs pretendents que jo havia tingut fins aleshores : el fill del graner,
el fill del camicer i dos o tres condeixebles de l'Escola Dalmau-Carles,gasta­
ven una grolleria i una rusticitat aclaparadores comparades a la finor i deli­
cadesa de Manolo. Manolo no se'm va declarar mai com hom ho feia en aquella %pcf
ca: Bis nois deien i^'T'estimo** i les noies inclinaven el cap,envermellien de
rostre i callaven «Jo no m'hi havia trobat mai però ho havia llegit en alguna
noveM-a de Pérez Escricii segueixo convençuda que així mateix passtga a la^^^
(yi€ta real »
El/germk de la Senyora de las Cuevas, es deia Agapito. No puc assegurar que
es
1í#Hnamorat de la tieta però tampoc no puc assegurar que no ho EMÈÉM esti.

, 4
í'Aga3p#to era encara més fi i reverenci6s que els seus nevots. A cada frase
tue adreçarà a la tleta afegia sefiorltaJ-nolinava el torç:*^ Buenas tardes^se-
fíorita" ,^Que noche màs calurosa,seflorita" ,"Hasta mafiana,sefíorita";^ Mai no usa-ua
cap d'aquelles galanteries de caire ibèric que solien emprar els galantejadcrs
del país. Amb el seu castellà rudimentari però correcte i el seu accent d'essaS*
llisquents i xiuladisses,Agapito resultava un tipus poc corrent.
La tieta opinava que ni ella ni jo no haviem d'ennavegar-nos en l'aventura
matrimonial amb individus d'aquella raça.Ferqub, deia, els fills que ens naixe­
rien semblarien més aviat conillets o simis que criatures humanes. iJo amb prou
Bren
feines tenia dotze anys i en el matrimoni no hi pensava. En les asioretes sí. Saa
d'allò més divertit»*. ^ ^
De moments'íer^jl'enamorament ist^-piXo i d^ Manolo no presentaven cap caire
de resolucié urgent. Els dos joves s'acontentaven d'insinuar-se : ser i no seç
estar i no estar, voler i no voler .
En l'endemig l'avi Salazar havíTlnvitat els quatre homes de la família fi­
lipina a passar una tarda amb nosaltres. L'avi,la tieta i jo fèiem els honors.

Eaviem tormat un rotlle awolt d'un vetllador fals Lluís ZV del q.ual ja he
parlat en altres ocaslong#Resultava una reunió molt correcta» Ningií no posava
una cama damunt de l'altra,ni es gratava,ni fumava,ni reia. Els joves, és a d±x:
la tieta,Agapito,Paco/Manolo i jo, es adreçaven esguard i somriuree|aiBcretí^ J4
sslms. Bis dos ez-mllitars, el cec 1 ^^jfaVytQftflei" el foraster^comentaven el temps
m^s aviat calorós d'aquella tarda d'estiu.Potser el filipí recordava altres tacr
des

- No nos prive de eee plaBer !
Xa tieta, desprès d'haver-se fet pregar \ma mica mésyva asseure's al piano»
Encetïi els primers compassos de la Marxa Turca de Mozart»
mosca*
Tothom escoltava en vm absolut i profund silenci , Nom^s s'oïa el vol de la
En aaca>ar,la pialii^sta fou calorosament aplaudida • Bn voler abandonar
el tamboret,esclatà una protesta general»
" Otra £iesa,seflorita Eufèmia!
- No nos quite la miel de la boca,sefíoríta EUfWia!
- Sefíorita Euffemia, por favor^ tina piessessita màs I
Xa tieta , cada cop més encesa de galtes,més tremolosa de mans i de llavis
va atacar una Rapsbdia Hongaresa de Litz. Al meu entendre no era de Ütz ni era
rapsbdia ,Però ningd no semblava participar en la meva opÍni

a produj&ir yo?
- Por favor, no se haga rogar, intervenia l'avi Salazar
- Però ei yo no BÍ tocar nada!
- Toca, Agapito,intervenia gre-ument Don rrancisoo de las Cuevas^
-. Si !
- Si r
- Si r
- H^galo usted por mi, balbotejava la tieta més encesa encara de galtes»
"- Desí deté de una ve»,tiito»
L'Agapito es va alçar de la cadira. Molt ceremoniosjj. i solemnenMnÉ s'inclin^a
dayant de la tieta»
- Le pido perd6n antissipadamente »
S'atansà al piano,Advertí a l'assemblea:
- Deepu^s de la perfecta ejecusiÓn de la sefíorita Eufemia Salazar ,van a enccatrar
lo mÍo aburridf ss simo,
Seia en el tamboret giratori. S'alçava tot seguit. En rectifica ^va l'alçada.
Es girava ceremoni6s aS5ES3£ft l'auditori.
7

" Plegaria
- Iies ofreseré ty>»grfTrtf a la Virgen" • £s lo idnico que Sjé*
Haria posat les mans damunt del teclat. "Les Ta apartar. Va alçar-se novík-
ment^f^u giravoltar el seient fins el mkxim d'alçada. Però encara no començaTa*
- Con el penniso de ustedes voy a qiiltar-me los puflos.
al costat
Bis deposità curosament itamock del teclat • Fora la nosa dels pujiys plax mi-
donats yel pianista es disposava a atacar la pïegkria q.uan es girà un cop m

arpegiB i, per sobre dels axpegis, s'enlaira la melodia. Amb m^s o menys es­
perit evangèlic ,1a seva m'k esquerra semblava ignorar el que feia la dreta.
Qiian 11 sortien els arpegls, no 11 sortia la melodia • Quan 11 eortia la melo­
dia no 11 sortien els arpegls. Va j)legar a mitja pregtoia.
•daineMfüihvno mie"
- Tengo tan poca memòria, s'excusà.
Tomà a prova^r 1 tornà a plegar . S'havia girat somrient.
- Dessldldamente la he olvidado
Amb molta dejcalma es va itamar a posar el coll,els ptinys,la corbata,la ja^-
Uueta • S'Inclinava cerimonlosament:
- TJstedes perdonen.
Tothom va aplaudir,fins l'avi Salazar 1 el senyor de Xas Cuevas.
li'Agapito somreia amb un somriure htimil de presíigitador fracassat.
El dia declinava, ia tieta va fer portar dos quinquers de petroli 1, tot se­
guit ,tma safata amb refrescs c Tothom estava assedegat. Tot xerrupnat l€rxata-
d'ametlles feta a casa refrescada en trocets de glaç,els de las ^uevas exha^

la-^ven grans sospirs de satisfaccid •
Una estoneta desprès els quatre homes es desfeien en reverencies,
- Ha sido xm gran ^lasseer»
- Tfiaa maravllla de conelerto»
- Afcra^dessldísssiroos, seflor Salazar»
- A los pi^s de usted,sefíorlta Eufèmla·
- Beso a usted la mano Don Agapito,
- Repito que muchísslmas gràslas»
- ias gracias a ustedes,va acabar l'avi Salazar.
l/[-l/UV\f)(\^\^
10

~rf 3o»
\ \
nosatlHiree vam marxar de La Rodona per anar a viure a la Pujada de Sant
,l'avi Salazar 4» llogar l'apartament a un coronel retirat. El coronel te­
nia dona ,ctmyat i im re^iitzell de criatures: des d'un noi casador fins a
dos o tres «awMtOíJ^^^'iMK q.ue encara caminaven a quatre grapes, L'ex coronel era
filipí i no puc precisar si havia manat soldats filipins o soldats espanyols
encara que qnasi goso afirmar que els soldats que Don Francisco de las Cuevas
manava eren de la mateixa raça que ell perquè un home tan menut nom^s podia-
''Se. *
manar homes menuts. Cap home de grl,nd§.ria nonnal no l'hauria obeit,
Don Prajícisco de las Cuevas,quan jo el vaig conèixer era,com he dit, oficial
retirat ,es a dir que ja no manava cap llei de soldats jjidei^i^Cbiçiiïfe^a.ast-nir'^-
^SSs^/eçt i aí3|tuest fet simplifica la meva responsabilitat de cronista.
Aquesta família filipina mereixeria ésser immortalitísada , Disortadament
jo no puc oferir-li m^s que algunes engrunes de la Dieva pròpia immortalitat
plasmada en aquestes membries.

\
El^ de las Cuevas eren de grandli-ria esquifida alhora que esquifits de carns.
Teta la família plegada,incluint-hi els dos nois grans i l'oncle,cabien en un
armari trèmol. Tota eren grocs de pell^amb els ulls esbiaixats,el nas aixafat
i els cabells negres i olioses, talment xaia. troca de fil o de seda untada amb
raatbries grasses . Quan es movien ho feien amb una grb,cia de ballet : alats, in-
gr^vids, sense desplaçar voci al^ d'aire, com moguts per un ritme secret.
Parlaven en veu baixa i arrossegaven les esses fins a suggerir una escapada
d'aire en un4 canoii»*a de cautxú; I la mirada d'aquelles nines - talment boto­
nat s d'atzabeja - era d'una dolçor ser^fica.
La cortesia i la gentilesa de la famflia filipina no tenia pari(5 en el nostre
país - Penso que en cap país europeu -
Amb l'esposa de Don Francisco no hi vaig tenir cap llei de tractes. Estava
sempre enfeinada a pre-fabricar,infantar i alletar criatures i no sortia mai
de casa. Dem^s, ]yianolo,el segon dels nois grans, que era el meu preferit,m'lMRd.
havia explicat que la seva mare no parlava castellà. Womls parlava tagal,llen-
gua que tots empraven en família.

Paquito,el gran i Manolo varen aprendre a "ballaf sardanes,!, llevat de comp-
tar^lesjho^feien tan bé com qualse^tfol de nosaltres, Manolo sempre es posava al
meu costat i, de tant en tant m'estrenyia la m^. Wo com ho fan els bons sardaren^
nistes per avisar a la parella a l'hora del repartiment de passes - que'sabia
ell de tot aixb! - sind per a donar-me a entendre que estava enamorat de mi.
Mai no va dir-me cap paraula que deixés suposar-ho • Jo ho havia d'endevinar -
i ho endevinavay»opït^o?S^ï^^:b^'^tewwiks

Agapito era encara mls compliïnent(5s i reverenciós que els nevots . A cada mot
que adreçava a la tieta afegia seftorlta,inclinava el torç. " Buenas tardes,sefio-
rita*'." Que noche mas calurosa^sefíorita"." Hasta ma£.ana,sefÍoritai*' • Kai no usa­
va cap d'aquelles galanteries ibèriques que acostumaven emprar els galanteja-
dors del país en aquella ^poca. Amla el seu castellà rudiL·'.entarl però correcte,
i el seu accent d'esses 13.isquents i xiuladisses ,Agapito resultava un tipus
poc corrent .
ta tieta opinava que ni ella ni jo no haviem d'ennavegar-nos en l'aventura
matrimonia3. B^m^ individus d'aquella raça - Jo encara no tenia dotze anys -
Perquè, deia, els fills que ens nftLxerien semblarien més aviat conillets o simis
que criatures humanes •
De moment,perb, l'enamorament d'Agapito i Manolo no presentaven cap caire de
resolució urgent • Els dos joves s'acontentaven d'insinuar-se : ser i no ser,
estar i no estar, voler i no voler •
En l'endemig,íhiooMi Salazar havia invitat els quatre mascles de la família
filipina a passar una tarda amb nosaltres, l'avi,la tieta i jo fèiem els honors.

Tots seierr. a l'entorn d'un vetllador,fals Lluis XV del que^ ja he parlat en
altres ocasions. Era una revin±(5 jnolt correcta • Mngií no posava \uia cama dainxint
de l'altra , ni es gratava,ni ftm:ava »*-'^«wi«v« ni reia.wí^Jí^e^K^aíh+w.
Kls joves, ^s a dir: la tieta,Agapito, Manolo,Paco i jo ens adreçàvem es -
guards i somritires de simpatia . Els dos ex militars ,eX cec i el foraster,co­
mentaven el temps més aviat calor

- Toque usted,por favor, selorita.
- Ko nos prive de ese plaser» x
Xa tieta, desprls d'haveaa^se fet pregar una mica m^s, va asseure's al piano^
Encetà els primers compdfeos de la Marxa Turca de Mozart.
Tothom escoltava en un profund i absolut silenci • íTom^s s'ola el vol de la
mosca.
En acafear.la pianista fou calorosament aplaudida • Perb quan volgujé abandó»»
nar el tamboret, esclatà una protesta general •
- Otra piesa,seflorita Eu-femia,
- No nos quite la miel de la boca, seflorita Eufemia.
- Sefíorita Eufemia,por favor una Mesesita màs...
Iia tieta,cada cop m^s vermella de galtes ,m^s tremolosa de mans i de llavis
va atacar una Hapsòdia Hongaresa de Litz. - Al meu entendre,no era de, Litz ni
era rapsbdia perb aixb nom^s m'ho semblava a mi. -
Va tenir un gran ^xit. No crec que el propi Pedrewsky hagués estat més aplau­
dit .
- Ahora te toca a ti, tüto Agapito^ va insinuar Paco.
Agapito va plegar les mans com demanant misericbrdia •

- Despuls de las maravillas que ha optenido la sefíorita Kufemia,^ c6mo me voy
a atrever yo?
- Por favor no se haga rogar, Intervingué l'avi,
-i Però si yo no s^ tocar nada!
- Toca,Agaplto, va fer greument Bon Francisco de SLas Cuevas,
- Sí!
- S'í !
- Sí !
- ÏÏagalo usted por mi, balbotejava la tieta més encesa de ga3,tes que mai.
~ Desídeté de xma ves,tlito.
Agàpito es va alçar de la cadira • Molt cerimoniosament si'inclink davant de
la tieta.
- Le pido perdon antiaipddamente.
S'atansa al piano. Advertí a 1'assembleaÍ
- Depué5 de la perfecta e.iec^BJón de la sefíorita Eufemla van a encontrar lo mio
ajburridísljno •
Va seure al tamboret giratori . S'alça tot seguit. En rectifick l'alçada.

Bs girà devers l'auditori.
- les ofreserl'Jfc Ple^^aria a la Virgen . Es lo línico que sé.
Havia posat les mans damunt del teclat quan es va repensar • Va alçar-se
novament ^fév. giravoltar el seient fins el màxim d'alçada. Però encara no co­
mençà.
- Con el peimiso de ustedes voy a quitarme los pufíos ,
Els deposità curosament al costat del teclat. Fora la nosa dels punys mldo-
nats,el pianista es disposava a atacar la piegària quan es girà un cop més i
amb un somriure torbat,digué:
- Con el permiso de ustedes me quitaré también el^cuelD^o j: la corbata.Hase
tanto calor!
Se'ls va llevar i encara no semblava ben decidit a coniençar quan Paquito W
aconsellà:
- Quítate también la chaquetajtilto.
Agapito es va adreçar a la tieta 1 a mi.
- Ko me atrevo delante de las sefSoritas.
La. tieta 9k va tornar a ^msea^sdess^ ttm.xfeWnew/L dU-aon Agapito

FinalJBien-b va atacar la Plegaria a la Vírgen • Sona un acord, després tot '
d'arpegis i, per sobre dels arpegis,s'enlairà la melodia. Am"b més o menys espe-
Mt evangèlic/ la seva mk esquerra semblava ignorar el que feia la os^a'»»^ dreta
• Quan li sortien els arpegis ,no li sortia la melodia. Quan li sortia la
melodia no li sortien els arpegis .Va plegar a mitja pregtoia.
- Tengo tan poca memòria, s'excusa,
T2im^ a proWar i tomà a plegar . S'havia girat somrient.
- Besididamente la he olvidado.
Am£ molta de calma es va tornar a posar els pujiys,el coll,la corbata i el jec
S'inclinà ceremoniosament.
- Ustedes perdonen.
Tothom va aplaudir,fins l'avi Eusebi i el senyor de las Cuevas^.
Agapito somreia amb un somriure humil de presdigitador fracassat.
El dia declinava. La tieta va fer portar dos quiquers de petroli i, tot se- ^
guit una safata amb refrescs.
Els quatre homes es desfeien en reverencies.
- Ha sido un gran plaser.
- Una maravilla de consierto.

- Agradessidíssimos,sefíor Salazar.
- A los pXés de usted, sefíorlta Eiifémia.
Quan van haer marxat,la tieta emnien'à l'avi al menjador, L'kvia ens rebé
amb l'entrecella arrugada.
-i Que gente mds pesada, ^sta!
- Son muy "buenos, comenta l'avi,
I m2ílt divertits,vaig fe^r jo en el meu interior,
nova acabar d'enamorar-se de la tieta ni Manolo de mi
Kl Agapíto (nUSÍga^el-Q'1^ van gfíabftr dl|^'Qnatnorar-ae flA-l·^R'^le -de la tictar-ïri.
-gl·-Koirgt do -mi, ïïo se'ns van declarar i nosaJ.tres ^w«e nc|vQi»| haver de tra^
cassar-nos a refuisar aquell amor exbtic. *rtU-''Vfi]ic-ii£ïasèier

d'oïr-me./E3- seu'rostre, expressava ^lna beatitud serMica. ïota la família "^
m'escoltava aanb goi^ però el més entusiasmat era elf p*»*^.
Poc tem.ps depfés ja tovava a 1/Opera en ^poca de "fires, Sobrequés m'havia
fet entrar a l'orqiíestra.Ocupava el •«^f«©íN=*à^«uí«(3? faristol costat per costat
Cei^meu mestre, J^vcç^scj^&^-^n^^^^^phoo^ú^é:^^ No hajvia anat m^ a sen*»
tir opera i tot d'una no solament podia oïr-la sinó participar-hi encara que
fos modestíssimament, La empresa del teatre no em pagava res perquè ccnsiderat-
va que amb vjglEolXyioloncelyn'hi havia prou. Perb la mava satisfacció era la
millor de les pa^es. Ultra tocar el violoncel m'hi ^ivteïí^^-S^-'^t^e'tní-'^ïrlt^^^
^ ^1 ° It^íl^ï^ joR m^fíjaclQTei·i tant o m6i\ nnç jg ygprofVcintTft'Vil ^•^ift.rribava aD. jBatre
Ktmicipal amb el meu violoncel]«ír eníT.ndat ,travessava la platea poc iliumina^
da.apHs* anjiiioiao. 'X^nu^J característica de resclosit i de fum cigarreta consumida
que solen fer els llocs (fancats. Desenfundava l'instrument i començava d'afi-
nar-lo en mig d a^PitjJJa ©«ÇflEfi&s^fíSe,/üe quintes superposades que fonnaven tot c
9*«i instmm.ents de corda,de vent,,.Elis violmistes i 41 s violer '"' ' - - ^ -
, iJWïC W- 3. gf ir fint-,Algi.^njlff i.ni íiïi i kwmri ©*g·ftrr-é%«^ pudent*-bé^w* i mi^'
'*^ . ' ^ ' « ^ ^ ' (
es mocava estrepitosarrent plenyèn-se d'un fort refredat .(.^Venien £i^ can-

tants en^iantats,erabufandats,embarretats. Les dones tanibé «assajaven "ben abri-
gadesy^Fpl^^ aires de^ fiv.i|ji3l·'íirjyíta'li«

dones i homes elegants.B13.es enflocades i enjoiades, elliS amb coll i pitrera"^
midonato . Es-veien molts brav-*ços i escots famenire nusy ventalls amb plomes i
lliientons, s'oïa la bonior del públic i l*ií

^f I / / / I
ïs/co/ifiaTa A m qom/a An/amicI l·/'eicpjíica/ra ^Is sífeus
'all ib/lei
in.
eïl//havi a/ f itrt e^at
ipre^í^ tenia una
àn. vnl miif ."nr 1 oblidessin CODI ell les havia oblida-
des W*1*^&C^ % idea del matrimoni l'horroritzava JGugfl^feK^x:b·