L - D U G i Fons Especials

I El falziot retut
I- Cn la vorada d'uai icarror 'hi lia tin
__p;rup do personas. Serven 'una aotituit
''•seriosa i íonen las -caros Harguics. Pro-
•Labiement acajia d'ocorrcir una dcsgrà-
'Cia. M'iii ataq». Al mig, un noict aju-
'ipit-romfina un^cosa grisa ·quii\ volluga
i pega lf^/-i'gadf;y entre J^tetea) ]es seves
•moil·s.'Es u}i falziofc am'b una ala trencada.
La geni comenta cl fet. El pobre
íalsiot, amb smi aspe-cto fo-réstco, tís
[pre·s i deixat succcsivamcnt pols curiosos
que l'ihi inspeccionen la ferida, 'tot
íenL diagnòstics-i proínióstics no gaire
Iran qui Ift/.adors per a la bestiolcia.
Aquella ala gràcil que ilia tallat l'atzur
'Com un ooliell, que ha vibrat airruentra-
•da iKsl aol del jujiy ax'ran de les cornises
•del terrats i q^ie ha ^i^ilt folla i verti-
Sfinosa, ara té l'arbre mestre partit i
Magna. Pe.r a una persona el rompre's
min bral, és un. accident; per uia faJí^iot
*0l .rompre's una ala éA la catàstrofe de-
Iflnitiva. To'ps !es emiuli)eies m{''dique3
del iinón no salven a uri falziuit. El cirurgiA
podria soldar-li l'os amb pr&cedinienls
i aparells minuciosos i desacuylumais,
perüJLagresite i sorrut animalct
no ac-ceffKiria l'aliímont de inainis
d'un home, encara que n'.hi iiagués 'un
amb pro-u altruisme i pacilncia per
laplogar els mosqui'ts, arnes i burinols
a compte d'oli.
El faizi'Ot és un caçad·or amb urg. Si
no caçalno monja, i en cl captiveri sap
sostenir'ia vaga de la fam amb la tràgica
constància d'uji "isiun feiner", i
•niolt uiéer enllà d'un "sinn feiner".
Dcmíg\qui Ï!S c^apaç do donar a cntca'dre
a un faiziot que un hom es desvetlla
pol S'cu bé? .
Totes aquestes raons orca compreses
ipels presents. No\^ discutia això; os
dir'cutia ja causa do la desgracia a basotíe
mcTltniuu celestial.
Uaa panna del motor? Un fals vlrat-
'ge? Un defecte de' construcció? Un-a fallida
del maíerial dolent? Una teimorital?
Un ris mal rïs.sat? Un xoc amb un
•obstacle imp.revist?
Ningú pensava en la barroeria ingi5aiita
i salvatge d'aqueixa me,na d'aucolls,
ni amb els paramys do la ciutat
icrcuada de Olfcrros telefònics, encimibell;:'^
• -" ^lorts i paral!amp>^
0^
JíL
V
1^
I entre mig defe'comontai'iy deïi boiia .
ciutadans entendrits per la dosis-t-ieial i I (V
auggesítiionaís pol tragí, de tant «ittü^ ^
í tan deport aeri, la paraula d'un vell
pessimista es í'eia sentir. Era com una,
ires^jal^cia ihcro.ica do l'antigor, un \
jiftürmuTi íoissut, cminentnien.t tradició- i
íualista que ^sentenciava: Diguin ei quic i
(vulguin, el problema nviutü.ri distü I
tta.olt d'estar resolt. •
#=

EI músílc salvador
En veiiro la jnanera com cl ciutadviíiis
.aasait.en el' írívtavito i flSta s'hi enquiveixcn,
fi'iü premsen i s-'lú- arrapen un hom
enciira/ qne no li vsí^i ^l li viag-xii, per
la cMTipassió (juo sent, ;.pür resg;\.rrifGinça
qiíe ü produeix a^iuéila encimbeJlada
•üe carn humana, se'ii - pi'eocupa pac o
mait.
Ifaví&m admirat la^ tartanes de la nost'.iíi
terra, car són imíi vch^M^ iaconimensuj'abïcs
on sempre n'hi cap un més i on
amb cJs sacsoigs i aitnb els soti-acs la eórpora
dol viatger s'apriina i s'enmotlla,
formant un tot elàatio, cfeguí. a í'entrccuixai^ont
i altres mitj a.ns de compenetració.
Els ordinarias de Jos nostrciis niícs, ta.n
mateix no tenen pas mia idea exacta do
la sati;raci6 ni del miracle.
Daaconeixon la força '^í^rensit de-ls pous
ç de l'home de citijat, eí*qlíé són los seves
"iii'ngles quíiín s'armpe^ obstünadament i
la faculta.t i^v^ elr^ ^i-frciiar-sc com a
nansa, com a calíle • ÍÍI^ remolc o com a
quiJílfiíívulga oosa qúj^i^formetí arraímar
els viüt.g03 a l'entorri ti'iui Hftrrívln.-. _^__
Però £LÍKÍ i tot sempre lii ha alg\in ftialhaurat
que intenta vaniànfut trobar un
agafador. KU prou C( rra. furgíi, malda,
pren i deixa, evoluciona y CïTipeny (rascam^nt
veloç darrera un lloc inexii^ient, expoísant-se
a to'.·ís Ics c "'idir.fíl^icies derivadus
de l'ab.surditat i de la Tl^i-Sí^uderia.
Quan aquests ítubgcctes es donen, és que
no lli ha im treves de dit de. periflrie disponibla,
ni un colze tí''^i''i''-í'^ívoI, Jii una
cintura íuui^a., ni una caana pacient on
fer pi'CAm LlavtU'.'í el veieu trcuii'e cl fetge
per la hennA, tossint de cansaiTiioynt, i
rasta.i' deslloris'íïí alait i mort de tristesa,
arríiJií

Cura de terrat
TJiï mel ge eminent molt concgat a Cutaíunya,
cm deia l'altre dia que eís nostres
terrats toncii viríut'S sanitoscs tiuo
a poncs ningüí) sap aproííSar.
En ells podem oferir, a nüstrtís vies
respiratori es, un aire més j)ur quo'I
desis pisos i mjenys carregat cíe matéríos
f cstrain-üd que^ del carrer.
J'ils ijo.;^Lres terrats rehen, dirf>ftament,
Tcreig \lcl mar i la llum del cel,
i la gent cmpioeada CÍA tenen més a ma
qu'C Vallvidrcra o les Hordes platgü-s dei
Morrot, ünicjucs gue re'sf.e]i disponiblfís
pels que no voion empeníes.
AI terrat un malalt hi nninía fàcilment
0 s'hi íraji^iporia amb poc diapendi
de forces i diners. De manera íiuo
és ua gran commí això de saber que,
amb cl mateix preu de'l Ho'giier, dis.poseifl
d'un .-iaaatori. Però, amics meiH'S,
Deu m'en lliuri do la cura de terrat. Es
cíar que jo no soc un home com ois
altres; és clar quo a .mi la vida m'entra
pels ulla i el que no m'adobés r
óninia no m'adobaria pa-s el cos.
Comprenc que. l'afirmaeiú del mcdgo
de qui ju soc devot, es racuabíc i certa
i que en iina ciutat medííet'rania com la
nostra, els terrats participin de la bonfactora
influencia do les nostres platges
i dels nostres comcllura. _.
ÍÀA
\
V
Precisament m'encaparra a^queixa vc-
! ritat. Com rc^sisUr la templació de gna-
' rir-me i com conciliar-la amb el p: aburrit,
aííA.im terrat, flüs meus, és un desert
d'horitzontals, é'S la monotonia del maó
de pla i del rebatut, és I'eisï>erit do la
bastid'a, «del paleta gris i del manobra
roig que hi halen-on... Ni els pardals hi
volen tractM, -:=T=^

Peds£'ogÍ3 smbulaní
! Ksí^m seguint amb molt d'intcrés
' 'l'actuació d'un persona! gte popular, V
obm del qual restarà probablcmoiit, in-i
aprc(úa,tta,' ofiiecada i ccnfosa entre la
februsiíat i eapgirameni ÚQ la urbs. ï?3
tracta d'aqu^elx admirable pedagoJ os-.
ip·onlani, g-o&af i miíHir qui, anib una
pissarreta Kbta !'ai:Kella i un oaballet a
I D
' l·'^
Q
)a ma, percaça- l'ïgnoróncia social ea
V. plona via -públieta. Molts el ooncixen *
\
\
f^
^
pe^ pocs \lian rofíexJonatV. 'EU no
ha obe·rt -e-a^' psí'.(Hfl'~(Th gSnes que té
d'obrií'-ia) oar pensa eu rin^eíieAcia do
lip.s quie son ob^rte-s i de les quífs'obri-
I
.
/*
//
V
v
fi^
\ íV r^U'U bas.e do neg-ooi en-ía sin'i'Stra l!o-
*• ^ bi'.eguc.sa d'un pniressol o d'un pisot ú-a
mala mort, ciimtnalment batejades a
costa d'inKirífsLs ipi'pstigis, antics I
mcrderns relUgio?os o laics. ÍEll no espera
ai's quí í'io Y'P-nen; ell ela empaita.
VKülp'er a no ésser resp&nsable de mio-^
I p.es' •eí-frofulismf-'s i degeneracions, en-.
I S'enya al ra?, iíllí on s'osoaiguí el soc
amb el deixeble.
,• El .tffiu sistema, abai'ca (uLs ei'S punts
(i^ebrir .dels que més obiren en la matilria.
Lliberlaí, fransig\ieiai aniüí', ni fa-
Viat-isme, ni c-HCcptioisme, ui c^tigs, ni
a.fkl.ac-s engendradO];a_;ü'odis i oi'pulh,
.•Instruix dei'ecLaut,-•sçn'rie ' impoaiciong,
•sense disciplina, sonso :íadiga, • en el
iloc i hora que l'ahimné es·culloíxloii ti
íplagi; süta una paimcra, •en. un^peJris,
darrera ii,na ri]ua de tatons, al peu d'un
^opumcnt, :^l,ppro l'orabra,. dnct o
-'a&SP&nt; ara'o do^príís, en instant'S escadnecrs,
QÍXE que les gaiieS d'apendroi
©s díixen 'Scntlr, en quant, ràtcnció o
la cuiúosiLat e? desvet'l^iu^ schip'ne qua
sMnileü -el fervor escolar... Ks un mestre
pprénne, iü'.^^posat a eseroir imontrú
fa oLaretat diurna per.cluri on í'espal.
Kl son teatoblimc-nt pedagògic no te ü-.
^eg; ICS tot el Pasgcigde Colón; però si
«VWilvingués s'JnstalaH« dalt úe UonU
juic, ai mig do! mar o a lüs Uortcs (hú
Poble N>ou. La escola d'aquest mestrp
cxlraordiiiari participa do T'idea! de ts?
rcgini·cntados S'Cgors el si't·;t-f}ma Monte·ssori
i del do les anomenades de Bosc
peri5 les supera, car es ambnlatoria 1
' piKioindeix do .limitacions d'tídat i de
tota n?:ena"dc trabes i regl-amcíits, subv-cncions
i comitès.
^
^ D
^
•r- /*
\ f^
I fl J>(u|
I—.•W·'v/i
'
/

'ò
~2^
Ea seva especialitat es l'animética,
els &eus preferits son les criades i els
obrers. Resulta un poc exíernporani en
aquests temps horribles de car·estia 1'
6nsfl3nyamicní, de comptes. Mís cal reflexionar
que la 11 del mon no es pas
ccsa determinada per demà KU guixa
en la pissarra. 74-\+24-l i aisí5 is d3
lots els temps i de totes les generacions
i lan formi-dablement exacLc que
si el planeta es fraccionés en ccntcna-^ií
de cent-enars de miílonéssimcs el resultat
d'aqueixa suma, \.\, seguiria son!
incontravertible en l'ef/er pels sigles
dels sigles, com ho es enfront de la Ca.
pitania ("t'cncral en nostres dies i en un
iüoment deUrminat.
i l'hoiiio per veH qine sigui no Ii reca
apendre, avaris do morir, que fxisieix
cinolcom que no falla i marxa d'aqueix.
mon reconciliat amb la ciència, norm'a
íïel univers. Aqueixa €s robra^ meritòria
i santa que realifza, lentament 1'
obscuf pcdagol, vagant per les immo-
'üatMOns del moll.
lla escruixirien en vcur^e la rcqnc-sta
que i&. Son legió els que desconeixen
els principis- aritmètics, i .sembla un
somni que, amh tantes institucions de
cultura, oficials i particulars^ qric íuii-
Cl·onon a Barcelona, l^honi'e d'C la pissa-.
rra sigui l'ünic redcnilor d'aqueixa
raultilndjflotant d'ignar« irredimiis.
L'altrdjorn, entre l'atabalament d'ini
a^rencac&^ali i d'un domador de serps
que garlaven alhora, sota el morro d'nu
lleó d-e bronzo, sota el dit de Coión e3tatuat,
suta cl crepiisclc cmmandridor
dol d'iumengO', T»ptJStol de i'aritnnMicri
embra&^ava un catacumcn ja mad^l^•.
En ta- pissarra l'in-cvitablG 74-|-t-3+í
enfervoria aquelles dues ànimes 'i a mi
wn vft' KHjnblar que un nimbe de, Uum
celesítai -els. encerclava. ' •.,- ,
/i
P-^W-^...
u
-s

\ o^n
U
?
';
Èn un lloc d'osbarjo públio que tú
/ÏEíma do fresc i divertit, falU'a Tctlla,...'
por a enfrelenir a !a ooncuiTwicia, dos ,
tootxjtf^doFS, amb bona o mala lé, ca pe- i
i 'garen unes quantes .murméíi. !
A li de que tothom pogués gaudir de
l'cs'pcelacï'e, s'hnvia aixecat :un cada-,
falç, gairebtí a l'jaltura d'uií liome.
•Aïxó va aep causa ide que jo, pobre (IQ
: mi, lUn • poc .íilosoJ i moraüata, iiQ^-,
• pognèa.-esüusai? de*contein.p.lar la iJata-
Ua. . •; '^ -i/
.. Kl joc de la morma ió sobre,' elft.,
. .-"toros" ^'aventatgc d'acdsLumar al rei
de la creació a stjportar los bol'etadea
i. ois cops de puny administrats en piW-
, Í3lio,, en un relatiu estat ^ílo pacilim;ia.
-.-À -la memòria de tots, esti beu freyca. i
, esgacrifAidora la í,ragï^dia uç ics PlanesíT"
doncs bé, ca la lluita que per casualitat
vaig presenciar l'altra nit, hi havia
Uovat.dtí'Sobro por a desenrotllar Ireinía
-duels,. Peró^ tant m'atcix deu. existir
uiiji^ convencional diferfeicia o'rttre í él'
qiflf paSí^n arranjcde torra, i1o, tu a tu,
i el qíT succeeix damunt ^d'uns ta'illonsL
a la vista d'un centenar de cxpeétadoi's.
. I encara que no e^'islís ' aqueixa diforanuia'fPemm
que ICJÍ coses fotos aínb
art .rompre resultariu inofensives. PCjguou
amb estòtiea i'l'honoi' eümudir*.
iPosarJem les mansal'fod què ni un ni
jl"altro dtils dos atlj^les que cS trompiJ-
Jarcn, en cl cadftfaTl' ja inai apel-larifi '
a l'eajuisí ni a la mslola. iï^.ifa cc^ntra !
h\Sà,: i -arribal" el' ca-s •qücA-'ïrouít-'pJes- '
'sin -^ertameiit, ayesa-ts a admlfar-í^e, •
• (ÍUP.íi més eerter ^ Pl cop H4 rn.lveD-
•sacJ |!iie,iu'.rí s'eii rü^^ienLiría i\ VÍCMUÏÍV;
car Vt'-.i^p'ï'lt culte del j>roresiori4[ tcotrariu'un
plaer en allti tniQ'la Tul.^at:
•--ir^.ti iO.Tf.s·iiiiïxiixt do !a bislia'^tr'òtta-t
i-'n í'n dolor. • ^ •'• i , \ ',,
-'.-•j, a' -mida d'anar Te;)ení,]í;.tiií·iíiv;'
LíUiui; (is molt possibU' que un profcsíonal
de Ja boxa {lamb^i un, aficionat
,finluwiasta) responlguin a una agrosió
'viplenia, execuiada -$1 lUtfan^tT'l amb
la mp.s cordial tle les ea;ai.\-udes. JVo
aflrmon, rol enduia hé, que finiuesta si-
HO
I t
I K
^ £MA,
i l

\ ^* ^z
l>^
\ ^
M UU AA4A^
\
^Tv^^Ap;
gui absolutament l'única corïdüctii racional
i molt menys una norma del
gremi.' Jé·w l'habiíut d'cncaisar amb
q-ui acaba de deisar-vos estobaits com
un toma naquet madur\d^a lloc a crçurc
en certes 'teíj po possibilitats d'automatisme
inhibiíori i caballei'esc,.
El que aoabom de liir deixa, sobretot,
la convicció de que la boxa teíideix
a dulcíflcarScosí.ums, El deport i el
ofistianismo arribeu per camins diversos
a Un mateix punt i a situar Riome
per sobro .els mastegots. /- i
Aparentmeait, Tespectacle és desaiíradable.
Jo prenia el meu 'granitzat ,do
cafè i 110 -S-al:iia aycnir-me de que a
quaranta Tiibn·ès' 'dd's germans meus
{m'agradaria mi^K-dir coainà) o"fe lliurçisin
mig nu.só?i a'un combat intermi-
•pablfl. TM} tant en tant sonava xxn espatrc
i nn d>11fl espolsava fil cap el
•matíi-is" que'í^i· iwtentíg dnsempallegaríG
d'una manxiula. La carn sUh hianava
eiTrngint i aquflla cscallor quo
•R"'pnd*'vinavi.i n\ la carn no iast'ntia din
íre el meu j^-ot i muntaVa per la^ palleta
"r'f'tn'íint-m*-' 'Iw bpguda. •'
\ i^'ocíaviano" assalt,""' "oom deia' a
•una·mpn-a iíe'»iveK»lpo de c-erínió-
^..,_,_ , "cu' wh: rtiablrsft'•llenguatge, lutr^f
"lií'^Uf-, el m'f'^-! desjifíHI. os C'araígolà sal'tv^'q'a
panKa .iít»«pJomfiTií-se. Era : ei \
Ei O.·El· K,
cissim, r;!'':
una tro".
:.••': inf-.
^Z**-^ ^-^ r^-^ «jK>NrA-A^V*
an sopof -dul»
"rovooat per
•tix del ma.KÍfeia
nits je-
(;ufUa a gustar agi;fvlla àe-"1
t ]^\m\név. .'.'•'•
TV* f
^,To
f{
'(
^í/A-A.^-^1 i^A

\ ^ )
TTü üíaïicor permaaeaí i In negror
passatgera
L'iiomc/com toLs e!s animals 4e la \
'érearió, íé lijs süves positurcs caraote-, ' |
ríbUtiuüs i, el, caminar i^obre dues • eames
ós un do que Déu fi ha coiiciidit ep.
gràcia a i_a" suva igcrai'íïüia superior, i
Han pa^üaL sigies ,i més siglcg i l'home
^e^ueix raminant- a la faiüo primitiva.
Po.rí'i rhome Lçfcïïiljií }au, i •cnyara
qu« eu oi jíture hi hà interving^ut niés
0 men\j> la oiviliLzscio, i'home cienL
necc^íüital de jaure a·l'aníigua.
A ciutat ús molt difícil jaure ^ l'an- '
tigua. 1
L'artifiçial imposieiò de llittí i ma- ;
talai'os ha anat suprimint les jaços aa- j
turaly. Per jaure naturalment heu d' i
anar, lïrrny^ i csmersar més horos eu ro- \
niàiidre dr^jts en la pl·ataïorm^>KÍ'mi
tramvia ^^i^ 'que podfiu dispo^ary fruir/ %J .
u rümb;-a d uji iiineíeül o en la .-^orra o-'CÏepcoiesla, per V^-i'g"arrifar a,,Ja^
"menestralia alegA que mira !es,,.^aracudits
dels _;ïtiíiplee i
ms al os^gíT^rrats. Poró
[oi-'1íe les oues hiel
luuo La sort els
deparay.ar'''-rpjjír"una família, - marit i
mujler^^uH-^en i dues nenes igaiament
.«ij,litfír?ooupavpu ía pianíeic d'un enorme
pilot de carbonisa amb la joia del
íU^
) L^
Vi^
\A. i
K

M
^ A^ mJAA^ ^ t^M ^ jAl·l^h^fi^
^
Estic tip de repetir que ni els fets ni els
hmnes ni les coses de ciutat són superiors
als fets, hoins i cos^ dio pagès. Fins ara
afimblava que les mSncguea d'aigna, els
ÜazDps i les rierades eren. paitrimoni exclusiu
de poijïets i tearee de mala mort.
Doncs ja tio l·ieu vist! Totes las aventatges
de ia civilització que s'ucuiaulen en les
urbs per a comoditat dels ciutadans, no
han pogut evitar que s"hague&sin djcl treure
les criatures d'mja escola a pee de braços
i axïLb aigua íing a \ÍÉ cintxira, ni que ela
homes i les donfis, cama nus, es llensea&in
al mig de les torrentades per anibar a ca^
sa Uur, ni que cl Iang tntenrompés la cir-
^aV ^-vw.^ XcjC-vC V^-V^A 4^
\
e/L
ÍL·
M V* -tx^ /u*^^
sultaven incon~ciliablcs~à~dins i a fora. El
íoc del cel començava a insinuar-se en ia
tei'ra quan un camàlic providemciaF, amh
providencial carretó, va Sülucionaa> ©i conflicte.
Arrebossats eils pantalons xipollejant,
xop com una granota, el bm« salvador
anunciava els passatges a ralet. Carregava
els que podia i tomava a cercar
els altres, Ei trasbort ets feia amb lentitufc.
Els nónfi-egs s'arrapaven a les baranea i
tintínejaven miserablement, mes la ricira
«ra estreta i breu el poïill.
Pins quo la coloma de Noé no descendí
amb el brot d'oIive^a, el camàlic es cansà
de guanyar diner.
I ara, dieu-me, aiïíb quina cara retraurem
l'acció dels pagesas de Sant Pol, Malgrafr,
Arenys i Calella i farem sàtiroa sobre
llurs bous i llurs csqueUes?
/''«-^'-^

V
45. ei^
//^^
/
!L·
tél:*:' rí>g'a)Ílíi^mï"'^maí,"Gix descD-fíïpassa't
te'd'ejar i amb MénÜos averanys dtí
follia. Si e'l seu g·utrdíT'no s'apropóa tf
aquieLar-'Io, sonaria toia la nit sensfl!
acabar aquc'lla forsa nerviosa quo ^
aipagn^ miiracu'losamcni. .
Toca balls que no es poden baliaf/
però quol oblig'u&n a ballar. Veurreu "
quegs que estan asscg-Lits pacíficament
a 'ïes taules os posen drCls i, com moguts
per un re'sort, danfén, ^dhuo les
dones botaruides i ingrïoi'Js'T'arrapen
amb é\ veí, que també ies arrapa, i la
manca de ritme -de la musica e'ls imprimeix
iHangors i revifalles escandaloses.
I -encara — cosa més meravellosa!
— do tant en tant arriben joves
adalerats >que baixen del tramvia. Estan
pal-lits, tenen aires d'aut(íni;i[a, í.
depositen .òls deu cèntims en el fe»?*/-
^un gest resolt. El piano esclata, ira-pulsat
per la corrent elèctrica, en noves
'Sonoritats ma'la1ttces|en 'noves per-r
cussions desalentades í en nous desor-.
dres patològics.
Com s'explica que aquell piano tingui
devots? €om s'explica que uns subgecíes
ial 'bo de la juvontut larrívin dol
cor de l'urbs i pugin mitja muntanya
peíl so'l desig d'oir la veu dol piano his-.
téric? Sols pot atribuir-se a una suggestió
misteriosa^afavorida per la nit i
per intervenc/ions sinistres. I és ben
cert que -després del tango, els jove-s
esguarden ja serenament, però amb
sorpresa, aquella glorieta. Lturs míra-
però agoni^aittr^'una agonia sobren% '
tural. Jo vaig preguntar si cl veídlavon.:
Un raosso tristíssim va respondre'm'
aürinativament. Mig cobert per la funú\
qne\ protegia del bW de la nit Jfreei
frist piano semblava apaivagat.
nl>i jo i un meu company romantcm al
cafè, -i vàrem partir amb el cor emmelangït,
senisc gosar dTi4j*4¥^ una paran'là
consoladora, ni donar-ïl una esperança,
convençuts, pcrú, %^ que no
el íonnin'cTi) a veure. "
/ ii
~>
A.A/lKI-v^-l^
K< I»
H-
^
n
^-^,

Í5
fi
'^•"^^ Si^^^-^ A^í^£^
'__-. d'haver conLíïmplat, i^ls barra-
Íons
de tona dels banyistes puUcromant
de franji^s i banderins les aronos meditprrúiiios,
.iqucixos mesquirtoU i grisostendei'ols
iqu» soplu.jen ela guarda agulles
tramviaris, em sembl&n ])rcKonr;to-s
porlAtüp, fundes d'un mecanisme Ixoro
0 R'U'daiuK d"un mort en vida. I
Recordo que anys enrora, en iniciarme
on et gremi de ciuladans ii-Iustrafs,
aqueixos lenderols suspcaos amb cordes
de les branitiues|d'u.n soipoi't elèctric^
e'm feren \uia pena, una pena com la que
sento enfront, d'una f\bia de perdin amb
la perdiu u dintre. Dospr(^s aiij^''»4 avesat
a veuren tEintes de g^ics i gabietea
amb aucelH Qntumits i e^-pelats, alegres
de menjar panís en un eaixonet de
fusta, de beure aigua tírvobi en un estri
do vidre i de tenir una fuUeta d'esearola
a l'aleans del ibec, que les terribles
coladores in-vcrtidos dels tramviaris pacients,
i llur cadira gerxaiibrunyida per
l'uR, no m'OF:caven rànima'.
Però, ab diaible! quaranta i cino kilómetres
de via rutilant, do platja assoleiada,
d'estaeions animadps, de barraquesyi
casetes amb girasols, geranis i
enre'dadores fl-cirides, çosos i gats, dona
i criatures, freVal llaveig i boriízous abzuratfi.
Sí'm prou per a fer retornar velles
cab(u-ies naseudes del contrast.
'Kl guarda agulles tramviari ié el muïiiei'pal,
(d policia i et quiosquejper a
fer_la petar, perf^ jo dublo que Irobi en
ells, l'esplai queV seu siinnlar ferroviari
ibba on el caragffls pefeaçals en el t?iH-aptó
de la seva jurïsdicci

(K
it
/V»^
\
I
^ -
i '^^, I si és un guarda agulles d'estació de
I C primcro, al rriRnji té nn corn dn llaulú
• / i una banderola, plafg-erieja amb els maquinlslos,
ns veïluga i rarii li manca una
e.sl.onoí.a de ropós pel que convingui.M^S^
ínéB val la pena d'encarrilar una màquina
que esbuiega i renilla i pega es-
I h galipsl^jm un monstre viu.
I V. , .pcv.ú'r^ nostre tramviari fa una feina
•, I&HSO cngToscamcnt, g^ense prorrogatJ-
J^^^Vcs^siüpida; feina que podria fer un
invifit dn eampjJasíRgul a la basseta;
feina 'Que no es veu ni és apreciada ï
que SI ia lft=i malament noS^perdcria
gran cosa, car en els tri^mvies bl viatja
Smolta genf. que no van onlloc^que han
agafat un 30 perquè no lian trobar, un
21, >que van a pondrà la fresca o a pcn-.
dra una liorxata, que van errats o due*
males inlnncions, que valdria m(ís que
utilitzessin els peu3 í|ue*t vcbícli, o que
/jE^rribessin a llur destí. '
,,f ï per això ell viu encadenat a una vo-
' i'era, inmóvil en mig del trànsit, silen-
;oi(is entre el brugit,' tocanC ferro, del
dcmalí al vespre, amb la confurha de
ïona al CÍJT^OI mateix que un encaputxa!
1 . "Iràgic. I-a cofurna iper a mós -disort deixa
' .. Vaspuar el sofy la pluja. Es una ironia
: burguesa; una cambra fosca per un home
fosc, on el tramviari, a Thora d'esmorzar
no pot enquivir-Tii el plat ni la
^üruuiHa.
p •um-v i*.-u

^
\ L
re u^
Ulvt^-^
"'''^Síícloíogfa progressiva
'Kes fs nou sota ïa capa (Jel cel, Bis ^uo j
osv&raní'se per la proxianMat del triomf i
cofmunSS't'a cvenen -q-u-o lest&m deixats dé •
la ima -de Oeu, iigriiorenprobabllelmftnt, què
'í comuniíSiïne reig-eíx ides úo el ip'finciípi
del mon, entre les òesttoí&tes .més xiques
de ia •croaoiíí, q^ae no son pas Jes més es"
(nípidets. L'horae, per a'^ri'bar a l'esitat 4e
formig-a, 'haurà hagut de sosionir estoaí/ussamenJts
paOT'Oso.^' i ve·sdaJ tones i
•mós· íones de sang li llàgrimes.
Ara bé, jo oip'ino que nhomo, .un cop
Iiag^í aiconseiguit l'ideal de la fonmi'ga,
vcIdrS anar mós Il·iiy. íQuinia nova aspi-
Tà'úió ravoIu&i'O'nVriíi sacu'diír^ els Í;Í"
menis do la s-ocietat fuímira? Ho ignorem |
iperú de ítoíia .manieira tenúm la c^ortesa de
que en eiï mon dels insectes no hi muii-
O'Uffn prolwaibleuS prat-n-rsor^ do les íe^rí&s
s'Oíci·etanifrs de l'iàaaittA'-
En 0I llibre admina-blc d'HenT"! Fa I) re
"Les so'UA'ieni'rs entofmolog'i'ques", hi troborn
oi'íen'taoions aip'rcci'ahle.s.
EÏS'traote del» eacarajbais pi'Iotors qu«
tof'S t·cnijm niionar do conèixer.
L'escarabdí pfioler vl·ii des44pi'at, peri|
PívgponfMK que iti maiíÇüi'a j>rímia noccHe^ria
a l'inidíu'strm i a l'a vida, ^3 d'e tot'
hom. 'Cadasicú .pren la que li 'Úm i la maíi!ii>nfa
a soles, •sens.e mígiíinos ni técniri.'S.
'"'^
No abiaíis'ogva," la pHofía que s'eirnípofía
te un v'olúim -legal, iprcefe, amidat por
la propàa c-D'ivci^rmla.
Però (y^adiímrabio) ni dcaprís de ha-
VY^ir fet son trt'iba'II

j 0Í-
^
Per tal raotm, en (présenlaF-se un es^
carabat pirat—^jo p-simorso iPi'mes in~ ''
co.rvhppftn^i'ble-s en la futura, societat—e-l
fabrilCian'L tic; pilotes, creu •més pru-dent
assocrar%^e amb el porving^ut que en.emislar-'se'hi,
I íofs e·s iposen a carrelejar oi isoicuil·ont
ïïrofïuote 'de l'inidusilri-a iparUicular. Un e'Siirii
i l'a/ltre pínitpony. Kn, 'arriíhair a lloc 1'
ajud'ant voluntari re^ilíitma la seVa part
on al feslf.
:, En F-a^bre d'Iu: "Pilota tocada es pilota
a.Iquirida", i a'ques'tia ri')nmula ks la snés
ju-s'ta i ipot ésser 'rúniíca del codi eivil
dolis csf^irabal/ií. A voll-Ps '.s-i un lesicanabat
PS nansa, rO'inant aferrat a la baia i
l'alíreel iransporla pacienítiment.Es com
.s*i oi forn^ ons ^onís al pa de, franc iV
passeg'és d'amunt la paslia.
L'pM'arabait (piloLer reconeix no sols
qi\p la (erra Oijd'C tols, .sinó queV 'Ireball
d'un indi'r'jpi pertaniy a la soicií
Q'uo a IMiora d-e dinar totham Tj'c'I dr^e
dn sen'tar-ise a fiauía i, encara, qupj^o.^ie
se4ift^^ha d" dur lal menjri'Jor Ifrol^fal'mont,
al bc-ll ei'm del rosïJI.
T aiíTUP-R-ta doclrina no k'iia. somniada
ningú *n-tre eKs (m4s avftnça(s savretislos.
^ Ü t-^«-r C^ V - ^ •_ .
li

\'^
lA
é-
L ^
).
TA^
Co?B al bosc
1 Un grup d'homes devallen pel m^g
d'un d^eis oan·tírs del Polilo SÜC JdreLureçs
a nosaltres. Van a'naferals, molt
deiressa, sacsejant queloom que surimíinta
de ílurs espetlles i es vélíuga í
es retorç. Üna desgraciat iEncare no
Ifa&m tingut teinç)8 de pensar això/ja
Ihan s^pai abocar. Veiem sis o vuit joves
decidits. íjue en porten unaltrí-ila-munt
d'un'aparell impPOvifíitTque no
se'n pot dir iliterti. Es una oadíra de
bogues ajeguda sobre uns pals on s'arrapen
Jes maas dels portadors. BI fe-
Tit va amb leg cames allargassades en
ei ' r^spatUep i aipoiàt d'èsqtiena a^
aeíent. La pomWnació nQ deixa ú'^99t
cng]!|_osa. #0^ endevina 'queV^ïa! és
a Ip3 cames, i que així, dlesJ súj^ a coibert
de palpaments i de reltlineafleTTòloroses.
Perd la.columna vertebral del
desgraciat rcfroga on el caire viu del
seient/i ]a teata roman sense apol,
brandà, es docanta, es tors, ara d'ací
ara d'alld.... FAs qufi\^condueixen no's
fan pas il-lusions. Saben que el jaç es
dur i cpue'ls ossos de qualsevol, en p'íena
salut, se'n resentirien d'atjuell trasllat.
Demés )el ferit gem&ga. S'afanyen
lant com poden; un sua, esblanqueït;
'l'altre esbiífí^a i no pot més; aquest
afluixa e!s braços del costat les
mans so li aixonon, i ftfcaeajírN^no le*
Ifcaf regulariízflr el pas, ni coordinar
els esforços. Caldrà que reposin ben
aviat. íLa positura que 'l'aparell "ois
obliga a mantenir és antinatnral, violenta.
La gent| davant 4.0 l'afrós espectacleïprorromp^n
llasfimeres exclamacions.
La "«asa de socor^^" és lhin7 I
el viatge írdgic.
Algú parla d'ambulfncies nrunTcipals/
i aigri esmenta -el cotxei amb rodes de
goma do la €reu Roja (i algú re(pIioa
que l'institució benèfica funciona nomí^s
aus en determinades condicions.
Nosaltres recordem/ com en somnis,
una magnífica exlhiibicid de n^ateriaí
sanitari, una esplèndida parada ion no
!ii mancaven lliteres, 'carros de nià, òíolisíes
(por a guanyar temps, cornetes
per a trametre ordres i (in«£im per a
donar-Ies. On era toí-a a·quella riquesa
/ I
.d
/,
li
í ->
h
f
-i í^h* AA,-
Mii.,t^u ^•"^'j..
fi u,t

i tv^
V •à^
i abundor? On oatia raure o de qiuínà
mena d'aocident un hom havia d'ésser
capolat per a gaudir-ne?
El gmip. lapientabie desaiparegué «tfrrer
avalT/i els geme'cs del jove deixa-.
ren 'd'atormentar les rai^ves oides.
Vaig rewnir-m* de rim^ressid.^
iííLlavors/es^órflànt S l'èntorn'/vaig
iresUr meraveHait. Nd^B.- trobava en
núhg d'un 1)080, no era un «amí veïnal
ò'ii reposaven els meus petis, lïo íii Ihavla
a l'entMin mait^es d'gepa, alsínes i
Büroaí, i^ aifmflra en lloe 'Píiíiï^etdSü
30#iuú 4tf >iee tatítúÀTíféí*
• •^^''•^'ii^sam'^·íMJZC:.
I \ )/ C-^"^^

-I
ofpreses de ía vida
l·Iii.s írob^-cm alU'a volta enfroní del
líiipüKit judicial. Jireuu 'eLs mateixos, GIH
coniipanys de gtreball i d'hoiiradesn,
apapie

) }
i tZ tjy^*^
*
>
l syyfüM
I
de
Si un viat^ítír, pagà/deacineixedür Jol
r.oatre oa!oo.daf.í i dels nosUos eostum-i,
•losecibarquiís ,51'Barcoloaa la diada do
Nadaí, üiitre ics ^ues i Ics cii:a(.re do la
t-arda, o-feuriri iicífuraiTioat quo !a ciutat
viu una liOi'.i difícii, acoguinada y'iir'
'ina atïirp.aoa greu n per íifia l'oalitiit
í·riíg'ica. Kis carrers i placc^ són n^is
jde traaseunts /i nontés circula al^uii
,!^ue altro veliJcle fia majoria traraviü?,
ncupaí.s per -ffiWiWjt- (UJ'B fi;^peo!c moix
tí^ com els poes ^ttjfeaauig que aSoft-^
"«^H semb''·en transüar' de malS^iaüal em-"^
l5f!SQ.s i>or un denr.íí perciliofl. ^^^ ^^
Un .-;i''enci de vaga ^eneiSjJ, de nsvò'!ía
en ÍRcabacid 0 "de f]age\ pesCKtir •
i'
inunda '.a urb.s. IJCS prljades" d'un BH,^
bnmo (calsat amb sabates, relruny per
les voreres. Els .balcons, tej'Tats, h'ibu-
:ies i porleries són deserts, les botigues
barradí's.' le-s g'rans ximonoics indusfrials
sense fum í !a quic'uii dj^'tot wt
irupressiona desagi'adabiement/al m:i-
ÍCíX que si les casoB estessin deshabíi.adcs
o tothom fos al ilH 0 iü hayuf's
al.fei^ú de TOH pn'sont en cada 'c-sfalfí-o.
Ah, amic? ni'pus, i aixd -és- esdcvïfií.:;!t
ei foínps de senyar-s:^' ADd a \tí%
Jues ci":r.n.t'a T'ind-es ú? luxe i d'upiiK^ncia,
d''"'s[)líudidcs daiir-'s i pcntils ínfaatS',
de Irajos. nous- i abrics de pells,/
f!'au!nn";ób!ís «CEOÍSÏ»»-omp!çjiavPri els
passeigs i Ifis vies acisfocnjtiques. nca
••obtclF'iian eoriieiical a des-íiiar entre
la multitud/pari's de íamília que ir^"?eaven
di^pressa /çan''egats COHI forní'-,
gu-os amí) paqupTí i ajiipol!'\·jifflcr^P·- U
j íi:uida. servcrifes •hieràtiques "^mt) dovaiifal
))!anrlque Iron^iiïï'T·Lnven amb ics
dues; mans pIii.inM·cs- a l'alfura dol pit/
I a giiisa d'O s:!^ ^rd',!Íeses e,^íí>cie-;, enor-'
mos eaceroles. Un ÜPliv n'il'imniaeula- -
da albnra, enm als que acostumen a
eobririj>iafosamerit la nvresa d'un eadiívei·lpiïiaKava.
a resguard dels cufios
Mi. ei oontluR-nt. I/eri)Pri.f?nria i !a silueta
d-e l'embaUirti^. feien SÍ)Spilar I ei
tran.sport macà be;i-/d'una vfclima IÍ:Icriffcada
objeclc d'una cremaíüó Mo~
nablf i lit'iiríïica. .
I c!s passejanU/cnfront d'aqueixes 1
visions sig'iiifiea''v'-'-^'han esvait i c'Ts '
- empedrats" ha'"' 'leís |id mateix-"
que si- n'baffni^s •. Tcscombrn d'mi
feai.aít*tmT' espaor'iliíiüi",
Peró /lüíi'uUres qu() no arriben (jií la
Xina ui -som pagans/i (\\\p !iém ,)u,!?al a '
la rifa i h·'^m "afluixat Ics bones festes"
a una legió de servidoi's probl^emiU
lies/saliem que no és pesía ni enllitameni
ui lemor de revolfa ni niolf menys
vatía- ;>'en'M'ai oi que ntanlt'' la l'iiiííit
aeian!n-;ula i oJs ciiMadaní-; eiu\iu;íf.'·.
?
rf
hx:
( ^ ^
A e^AA c^

#
Ks ía formil·lalylo" de:ílriï3Mió tlf^Is quc-v'nires
iiadalPiics rtiC^^dEEBCía a i'pnsntxi.s.
i auíoni')mii>amí>nf.: i-s i'atií!', fnniiliar,
ímprobf. ícmerari. IJ^TÚÍC. n IOÍ; munfanyes
ile sub-;i,sli''nr-ins ríHf.iiíííi'li'^ en
Ics qLinÍT'o parís del món. rs ranilülrxmvni
horripilanl. de fnf, e' .«aff.T^j'af. oi
dia avans. En el-í aparadnr.·^ i i>r Ics ronp'lerca'
d'aviram de hi Rambla d" Calolunya i
do les ]>í^n,jades en fií íj'arfls de !es po-.
llfri.©s i mercats, palla i piomp--;; los
carnlcpríps són netes, los places buides,
los rruiíories exliaurido^. !rs lau-
\p9- debï f.nrrrjnair"s· de^I^ladí^^...
Un miüó d'Ianoisos fríf iiren alhorn'
solemnialment.' Si ag-udUzí^ssim les oidesJ
d"striar:'len'i .aqueixa riinior sorda
que fíin los ouqiips de seda/on devorar
los fuilos do! morí^r. nin're oi olos do
los- par.ols la dí^s'írueeió s'n'pei'a amb
fervor. T.ls mtivcillars d'"squJsído«·:'s
que astoraven no^ires ulls darrera les
vilritipp, l'immoTiííjfrít de carn blanoa i
nepra saorificaria, ois reniais d'i'idiot*.
los" í?arl'andos do eaça, les torres de
eonpervoR i formeícres. les jnlbipií ois-'
tellefes do lux". !es' inortinp'iiides nanero3
fio peix, I·-'^Í

-i ^.j
\
I ^
4 U
[k.
^ :
L^
LA CUA TRÀGICA
^ J'ó no eqiOAO res de finances, ni de
6ri3i3 baqLèfriós nt de su^pensiti d^
pagameilte» però súo prcs-'enciat una
euft do cOwftcorrentistes i «l'ha eafel'ou.
'
Aqu·osta cua era la cua de ies cues.
í^es resumia totes, les superava tambdl i_^
-/ A /^íl
i 91, sobre certes calamitats un honí - )
'Sr'atí^í-s a fer certes comparacionsjia
ajtuaííèm I simbòlicament I on una positüra
depressiva.
Mai m'ïiavia irobat dav_gtnt d'una maïiií'osíació
de pínic. Tant- mateix, però,
aqitt^t ppjii-c er'a quiet^ 3^una fermesa
estoica, d'una tossuderia espartana.
Hem ioif^^í situar-nos en l'esperit d*
àqúella gent i hem sabut plànyer.
Qui perd el scu perd el seny^i si ïi'v
vien perdud cl seny ayans de perdre'l
seujno per hUó, els TJu© romanien doa
del matí a la porta del Banc i no havien
dluat pei' a no perdre reva, i a pos- \
ta d'! sol encara els mancaven quinze ,'
Inetres per arribar a lloc, i feion cara
de sastenlr oi punt la nit vinenia, det- \
:s^ven d^nspirar pietat. L'heroisme en i
aquesta cua resultava comprensible; •
qui desertés d'ella s'exposava a desei^tar
de totes. I era trdgiüa d'aspecte i
de fet. Si un es despaoienía pci' heure '
un pa, una paquotilla, un bitllet de fe- !
rroearril, una entrada do l'Orfeó o' det '
fwt-b^ com no es despaciontaricn el3 !
que tractaven d'h'^urc llurs intteressosl j
L'idea de l'af'·ol.ament que tant ena í
ütinjf vora U fleca, vora 1 estanc, vora i
I» ^taquil]a\ com devia punyir-Ios a '
aUs, ton apartats de la caixat í
I una munió de curiosos més o menys ;
ïícctats dei pfenia els contemplava, i
Quina ironia les grans precaucions de [
seguretat que modernamenf, ofrenen lea ;
entitats bancàries! Els blindatges, les j
reixes, els soterranis, la vigili^cia, el« .
documenta, les fírmesl... Ohl com d'?- j
vien linyoraj^ ola de la cua, cl rouro i {
l'olivera ba^at.«i, les co-furnes de 133 ;
pa^es vellos, e! claveguera, la pedra
foradada, ei tampanell fals, lea gerres,
MIes i atuells soterrats, de l'antigoi'l
Al monyslon cas de piinicllii podrien,
córrer, sense ensopegar amb altres
companys do dissort, ni amb formulismes,
ni amb policies, ni amb piU)lic ensuriosit
que calcula el tresor per l'csalanqueimont
de les faccions.
•PnUDENCI CEnTRANA.
;
;
; J
-f
L ^
J
I

ÏP^
\
\
çu^ i.iXj^^yi^S'sA >.
)
X*
(íTriculí^rt?Íïi>>.^^ 'Q^V V-^^^í-^-^
K
En els centres culturals, biblioteques,
redaccions, etc... *cr'aniaua i oi fons cer'ebrai ju
íIOTib cl problema plantejat.
^"'\ ni els cal»4^_escap-on a la lleJ. El
ealiia P_erea^a les""T^ÍWÜHPÍes de cabell
per 10 cel pjp^T>-íuiJ,a^oIscfïr:'~---~.. -^....^
Pçr iy>fv que n'iii r?^·'TiT--fí%i aïïTTTllrV
lan als que tenen abundosa ea-***"
cpíTiixcn de tes cositacions amb 1'
de mcduces, cirvíji^o unícor-
Jcsúg quina por que Tiïn I
ij'altre dia |em '.robava jo en certa
biblioteca el Viom de la qual no afegiria
pas un borr'all de vers^emblanc-a
a l'anécdota. Eseribia. Enfront, a l'altre
costat de'l pupitre coi-lectiu, hi tflnla
un jove a penes ovirable darrera
una barricada do, llibres. Do tant on
tant ambdós aíiec·v·cm ois ulls. A voltes
^el moviment coincidia i ens pegV·
vern una llambregada breu i discretíi lít
A voltes, però, jo oi sobtava donantw
turment a. la cabellera Ip-er cert ben
esplendorosa i onejanta. \
Havia pres la taleia do donar voltes
a un manyoc de pel que, en desrinxolar-se,
adquiria la longitud d'un cabl«.
El moviment i l'obstinació en sostenir-lo
recordaven el dels pianistes do
maneta.
AkhMNmt els seus esguards divagaven
pel sostre i Jo ívaig cnfondar-mo
en oi meu treball. De sobte, el presentimont
de tenir aprop quelcom agressiu,
va inquiotar-mc. En aixecar la' vista
oli havia ajupit cl cajp. Del mig dnl
sou front s'avançava Vefs mi, una banya
retoria, punxaguo?! i fcresta. Per
sota 'E! plmpol del quinquei comú envaïa
els meus dominis. Menan.ava la
meva closca inerme; i jo haguí de plegar
aprensivampnL\embassardi( |·--s[+A
Déu nos Üiuri d'una mala h-ompada d
aquell estri enverinat de sabi-duria.
•H JA^^^^J^
L^^^
-i •

IJÍT^
( Paraules d*una nilíja de COÍÍ5
' A l'hora més bnrge.sa i distingíia
del Passeig do Gràcia, asseguda en un
banc. de mosaic, sota un fanal, tot, prenent
cjl soJ, una senyora tmMtJff s'afanya
0^ for mífja. .
Dóna goig: de venro-Ia. |."'cÍxcTs amb
•una agiiifaí, formidable i no aixeca pfxs
la visíajíibsl.reta en cl seu treball com
1 si C3 trobés en un parc solitari de Lon-
1 dres 0 en un bosc de París. La mitja
I aquoHa d'un color Ileonat, és ja d'una
j llargària suficient per a una cama indígena,
fteria Iiora de comensar el peü,
iSt^, p.n tota l'tíxtensid del passeig, no
hi ha una soía dama caparia de noUr
aqueixa anoinaJía observada per un home
del sigle passat la mare del qual,
d'origen humil, sabia 'Pcr" mitja. "Bwf**
^^ífcquesta ignorlncia tècnica no és pas
un fort obstacle pcrqu^ l'esírarigera sigui
mirad;a com un fenomen de laboriositat
estrambòtica, mereixedor 'd'un
comentai'i i d'una disi^MHa rialleta.
JíJs flirteigs, les mur·ítmraeions, els ca
tifeís sobre frivolitats mundanes, les
crítiques i ets i uts de í'amiga a t'amiga,
da l'esposa a l'esposa i de ralm-Hnt
a l'aBiiant, els .orgulls silenciosos de
les grans c|-^cglntues, cl bromejar pu-
f p l^ dJbund de Ics damisel-Ics generosos en
mostrar llurs encants, l'insuls'diàlyg
amorós, tot s'inter'vomp un mom^ent en
honor d aquella mifjs de coíò que os
•^clluga entre les nia.ns («'íutaa d'una
scptRntrionaJ isolada,' com un» masell,
en un banc del passeig aristocrltic.
Cap formosa ex) rem i tat de res mils
Que desvef'llon cobejances en el gran
sohïi de la moda. gosaria enqu'vií'-Se en
aqu'fiila funda de virtut, auster'amont
teixida.
V, P^vó hi ha una audiícia de sermó frin
I /I ci.sc\ c.n l'aotitnd d^ íla raitjaire. Situa-
V íV da a frec d-e ropul/ncia, en la tebior
fnorvant d'un matí ílorJós, soía el fa-
! nal, nfrenant-sc a la sàtira d'aque'ls
' nne giravolten arrossegant els peus,
oprimifs entre oi luxe i els perfums, diu
I modestam·Cïl·t una màxima d'evangíli
f ^ f^asoliií l'ociositat és mur^3 de tots els
vicis, /
==(^
I «í

}M
íf-
í
!ÜiM^^^
íwAM^.
ÍA^^^^"^ armeria del carrer de Ferran
'hi ha exposada una cuirssa. Xa
tal cuirassa 6s 'construïda amb tires
d'acer superposades a ía falsó d'escata.
Sembla, segons diu un rètol, que
Jos bales hi reboten i que si qui se la
po.3Í, està protegit, fins a cert punt, de
"tirs i escomeses.
L'home fet do carn tova que no ha
arribat a capir la vera intenció de Déu
en ílotar a la tortuga d'una «cuiraça
natural—entre ies tortugues il'assadsinat
i ia violència són fantasias de trà-
. gi-cs—des d'e l'antiigop que ve preocu-
• pant-se seriosament de la seva invulnorabili:tat.
El desengany, produit per
les armes de foc, Pha mantingut alguns
segles inactiu en una amarga espe^itació,
resignant-so ai ireumatisme i esmorsant
la seva activitat intel-lcctual
contra els microbis o, tot et que mós,
contra les pun'yalades dg mosquits i altres
paràsits-reipugnants. En lloc de
construir armes defensives, de teixir
cotes de malla i forjar cossalets, elms
i ijonolleres, ha fabricat "polvos" insecticides,
'gasses i 'Cotons asséptics i
aorums immunitzants. A m6sí explosius
do terribles efectes, més paciència en
el microscopi, en les recerques quirúrgiques,
en els sistemes do curar, en les
prüvatui'e.3 J:'adi03cópiqu6s._ Tàcitament
es consentia en que s'esmicolés oi cos
humà, i la «iéncia operava sobre el
subjecte triturat, >desentenWent-so miserablement
de tüta temptativa de protegir-lo
contra les forces infernals
considerados—oh vergonya!—omnipotents.
Quina confessió més palesa d'impotència,
de fracày, do negació -de tot enginy
i do tota confianc-a en la providència,
que hai^ria •«ii'fift creadora de
i'acer-cromat, per a les armes; de
plom i níkel, per a les bales; de la pólvora
piroxilada, por a les velocitats
inii'cials astoradores i 'de res per a oposar-hi!
.
Amb l'actual cuirassa del tarror de
y^w'ftij, la humanitat torna a sentir-se
objecte do l'atenció preferent dols invenfors.
Es encara rudimentària. Cobreix
fils òrgans vitals de part-davant
doixantlos desamiparats de part rodera.
De moment sembla abonar—amb escàndol
de «ics peiisones honrades que
la contemplen—les escomeses de traïdor,
els trets nep l'osioatlla.
^1^
/c
^UXJU—

i-
Vt-
-2.-
Kls íransoénts aue hi baden fan llura
comf!ntari,s k base de planys per el
sus'dit defetïíe. Traben gue suposa un
excés de coratg-e en els assassins no
ben escatit emjara; ([iie si hi ba un
capriciós homicida que oblidi, per un
instant, l.eg lleig de rüpiíor í per. co-
bardia no atafgui cara a cara, l'estri
derensiu resuií.ara inútii; no baiirà .servit
per aitru cosa Que per a oprimir
les víscüres sense^.jirotes·ir-iles, I encara
mmkA 0I captius no és pas despreoiabJe,
íJsioli5g:icament parlant.
En veritat que aqueixes objeccions
resulten formidables. W*4, poc a poc
se va lluny. El cai és aiíe les bales rebotin.
Si reboten, per una llei d'evoiuoionisme
natural, l'escata d'acer anirà
extenent-se. Sobrevindrà llavors el desig
inevitable d'agradar—satisfet l'instííJt
de conservació l'animal procura
• re-produir-se—i per la mateixa ilei bio-
' lògica sorgiiran les plomes fastuoses
en cil ciniall del çap i els esperons daurats
en el calcani.
Tota ./'esplendorosa visualitat dol
guerrer antic adornarà ais nostres
burgesos i el que no ting·ui diners per
a comprar-se l'armadura, ^^loguirà en
• la grisor plebea poronnal del panyo de
I Terrassa, i riscant la vàda por aqueixos
móns de Déu com un oonili de
bosc- ""'"-' -.^--n.^.s..
-c p. €AO

( h
le
/ ^
Mí^
A l'cntrada d*uns baixos, un homo
jove, ouclenxinai, amb una llarga brusa
de fil, fuma i mira al carrer tot
fent la digestió. Darrera d'ell I els vidres
d'una manpara deixen transpuar
; les tcnc'bres de l'interior, L'home, evidentment,
ha fugit de l'interior do les
tenebres, i esplaia sos ulls í son pensament
en les xiques i insubstancials
|)eri'plcies que soleu ocorro en la via
pública d'un barri democràtic. Una
mare que renya a uns fi'Hs que terregen
í s'embruten, uns gossos que s'empaiten,
l'escombriaire qu« aboca un
atuell al carro blindat tot font l'ullet
a una minyona grassa, ifcom a succés
oscepcioiial, una disputa «e dones o les
renyines ^del drapaire amb un aoaparaíïor
de pells ÚG conill.
lEn l'entrecella, aquell liome de la
.brusa i del cigar, hi porta un estigmo
I fracassat, les ombres d'un aborriment
crúnic, una displíiílnçia d'irrodimit
convertida 'en mandraiquo li dcvailla
per les fesomies mortes? inexpressives,
lasses/ i li dibuixa en la boca, isota el
bigot de policia, un gest crulel d'enuig
i éasp^/m. i
Tó^Mrtts de mosso do clínica o de
pi^títicant d'hospital, bregat en iota
-'mona de misèries, saturat do gemecs
i de jnirades •planyívoles, pic d'una indiferanoia
professional estatuïria.
I no obstant, aquell subjecte "és un
mestre, un mostre particular i oi catau
do ílobregucsa que s'ovira a la seva
esquena, un estudi.
A dalt del cancell, un rètol d'esmalt,
propi d'un magatzemista- de samarretes,
adjectiva pom,posament, amb pretensions
do modernitat, el eol-Iegi (?).
1 per la vorera, jo vaig trobant escamots
do petits escolars que corren
a entafurar-se en aquells baixos. Kntortolligados
al coll porten llurs bufandes;
penjades a i'espatiUa, llurs bosses
Ide cuiro roig; a retaló, les mitges...
( ^
^
\t Lk

Wjtv*'
^k
'n
' ;
Eis mós granJeTs""donen" la mà als
més xics, agermanats per una mateixa
dissort. Quan en ca-ú un lots l'ajuden
a aixeear-sc. Van o|plicant-ao llurs
fantasies nímios o discuteixen jugades
de bólit-s, de pam i ratlla, eto... o vescanvien
bales i •crom.ets. Tots duen,
aostAü^, csíer.g'it ('óii íea faccions un
'prcsonlimjent id'oració i de taula de
multiplicar cantats a Tunísson, i també
q-uclcora amarff i dosil-lusionant d&I
que traspua rentrecclla del mestre.
I entren al col-legi aírog·segant els
ipeus, llcvant-se la gorra, font un salut
incorrespost a l'home de la brusa, mirant-lo
amb \nsia d'ésser miraíSj de
trobar una rebuda que no dosdi^ui del
comiat maternal, una prolongaciíí de
la llar, un indici d'amorosa sol-licitud,
al menys, una engruna de tendresa
fingida. Alguns .allargen la mà per a
robie l'encaixada pedagògica. Molts la
reculen javergonyits de no veure's co~
rrosipostí, altres Jt'btenen l'encaixada, /però
resulta un 'l'est maquinal, dis- "
tret... Mai va seguida d'un esguard ni
d'un moviment de llavis. EI mestre xu-
«la el seu cigar bo i mirant el carro
do les esiGombrerieg, e.Is ^gossos vaga- '
I>unds, les cames do les noies que van
a llurs quefers; sense desarrugar l'en- \
IrecoIIa, sense treure la bruncsa me- ['
napanta del seu front, ni i'impassibí- [
litat cruiel de la seva faç. J
I els Heixebles passen a frec de la' ]
seva brusa, i desapareixen engolits per '
la mampara, j acoten la. testa com • .
am'ells [alhora que sobreix una bravaL **\
trSfe'ica d'aquell interior, podrimaner de
caítipaços, abecedaris i parenostresj^
V.i: 4 ^ \^-'-^H^'
ÍK
^
k
^ ^ ^ U^:

i
^^-VK'í"'^
cl'kpf/^/ifi'e4 ^^^^ /z^/^
, ^4*1-4-el-grati-ftío-
t •
La sort ha vofl'gnit situar-íos enfíont.
L'un, il'^hostai, du un nom d'aucell; Val-
•tre, rhoteJ, u.n nO'in ei^ótic/aíciualment
-nyÜ£Íb{^t*-"-tHi-wei*«Í,' que en dir-ilo dòjia
.llu-stro; qüesLiú ,re8flntatiu8's*hi introdueix
tota. la •scr.-e'Cció casmopo'Iita*
Uèi^ieixe* die* íTioíel íta-letfftrti empavessat,
ejt *a* Wliïonaíües rlannejaven
elis coiors d·eytoteg les na^Jiona podero-
Hee de la í^ra; i&ts\ nhoslal tafiib

i,
'•P
La mestressa jja íio havia previstí
"•dormiran aijuï en front, pcró vinidraa
a atiijar-se a casa". Oli, sacra confiança
en les virtut» líe Ja butiíarpa catalana,
en el v» deíi Priorat, en el pollaa-;
tre amb xanfaina i en lea nona i ametlles

t
yj/UMa
Ors sabet^^ que alguna vèfjacía'-N^
massa sovint — els conductors dols;
tramvies f-oncn a bó fer l'ornit n los
scrivíiiJa dels atpirants a passatgcirs qiiC;
c^poripn a peiiVrpt on- los parades.
Quf!dar-vos amb e) braç o^laii'e i amb
un pam d-e nas davant de'ls'l.ranzt-ínts
fífU' Sempra scíípn alegrar-se de! mal
deí ppóx'iti, és gairebé tan mole?! por 1'
amor priípi—i per consegüent iaTi c-nutjrtH-—eom
empendrii ;ina caminada n ropelir
la temfatiya i el possible fryí'ls.
I bé. bnldameíil, passi níjt· jnfüscyel.
in ba1g d'espliear-vas -el qn/WJ vist
rí'ilaeionaf amb aqucisa inccrtitui que
tnl;i persona digna. _
'^ÉÉiiii'" •' I ^Illlilii^l '. enfront d'un
• vc^or tramviarl qiic p'orl.a pre
rnal-íiumoí'.
r';.s (raoia d'una senyora liflla >lia i e!.
irítni. Tümbt' les si?nyores-bR'lU's i o!nU
Testen -en ferra allguna volia.
í'tM'ij aquella, valgnem Déu, "no dcix\ d'
efsàr el cnnveaioni. per a rrexir' en
'nn pro'oósit. Sablji fer les oo«eR-bea
fivies. El tramvia s'atança'/a ferrsfen^^^
brun/cnt. quasi pie. .ntúi IMU.I 'di' 'jTTt''
t'fn»ifi 4H·i»r.i

Comeosais cle p&lla
•deï3 HiDàesiaiiioat aiLoaieaats ''inUms"—•
quo v-eai'ii -a éyser ana "tiiítücrita atenuant
úfílà primera—ha ai'ribat a un extrí.'ia
in^opoi·labl®.
En iç5 r,fr

\y
1^
d^ clmH A (^^'
• Temps oaj?era eii acfuest mateix Hoc
^edicíArom uns c'iagia al color bvii de ie:5
dones do solei. ,
Dit color s'auomeiiava Uev'ors "color
de mod'a", amb tot í éí-ser el natural do
Eostramare Eva;, el color més antic d^'is
coneguts en pell de dama.
No raancaven,pofij, dcíracíors, com no
nictncaleu entusíaaíc,^ a, baso de permanéixer
a l'ojnbra i de subsistir les salclle
dos per-la tintura de iodo.
Encara avui no tothom capeix que cosa
sigrui aquell co'lor i segueixen prenentïo
com un ü i no com una conseqütjncia.
Es creuen que per obtenir-lo ca'l sotsnietr'e's
a uu turment; a una mona de
Eorrefacoiú metddica com el de la carn
a Tast, i mireu als embrunits—millor fir_
^n'om les enibrunides—cora un iSant I-Io- ,
'r-'iis escapat de Ics graellfis, però sabetfor
de tofs (?Is matisos d'un Ua-i'g patir
•horripüaní.
f' 'FA ï>on sal castiga la carn blanca, tan
"cobejada per la sensualitat dels ciutadans,
amb escoisora i ila^nies passatge-;
'res; a guisa d'un solurd cl desafcotc, d'
tjTi snlidit (juc fuig de la seva presíneia
acobardit i.MrreverVnt; però mai's'
ha menjatm ningT.1 ni l'Iia guisat a Ha
-.l»rastf. 't
X eniíara no ca! culpar al so!, cal crrl-
"par afffijftiment progras.siu de la nostra
fac^a anomenada blanca per compar*aeió
amb la nej^rít. Hem pres sci'icií»a-
RiPjíÈ i a?i3B massa orguH, el q-miliflcatiu
etassifí'-·ado·r. Som bíarios com r'eiwial'ola
soíorrada. Ens hpm entendrit a forca
(ie T-'ÍTír0 entafuraí.s i talment, -en con-
{í^mptar-noR í en rc/Ifrxionar sobre no3íra
paíKïídçsa hauríem de sentir una
• e-Tta predvïHtinaoíó a éssev amanits.
^.a noslra carn gcmada, com lea llcn-
• (íiie3 d(. bafaFlà esqi.ieixat, els s&i-tons i
les tiges ("l'úpií, demana oli i vinagre 'i
Ut mosaada de! groíds.
Tenir uït^í n'*gres' i cabcH ne^re i obsíínar-no>9
en servar ía blancor de fes
• grar.afcs escarxades, ès- far un tort a la
Providfcioia.
Aqueste-i geni adés que es remunen
©Ls oapves'pre,? entre estoraa de ba^ncarilt'''nf*n
T'aspecti? írist d'anhnetos exan^
g'iie.'?, Temefc qàc s'arraímin el matgl'x
ae una baniar nefI?cosar dMJir» cítrgols
3
íntre una panforra. ^^
No (j^l plíSnyer, nm'ic /^sxàa^· les ver_
pes I-ilTies (Tr.V trobeu en v(5-.sírc camí.
EIleH han fruit del m;T rutiíant^^^í, d'
atíU''HÍ.!* npoteos-í dp ics onc» (T,UO aearetr
T!pn i niTifufrnen. S'li,.".n submergit en eis ;
u
K
O wf^i*i

I ríífiexfs. f'ir f*I.- oabrüiürkgs i on JiC3í*w«n3Er-
Ti·ir"Yni?'iiT.~ ide l'aígun 'traspassatia de
Liin·B. ban repffsaf. en lo? arenes l'efre-sr
cadf-y i>n" Teíspiuma, i s'Iian oixaitiorai
de vida lï-(ijlen'ílors. Pregunteu c! a^é
I Cf)tíf,í>, ai't'aria^sar els iivfanfs (F'una p'af_
( Ja a.saüIeUada, prcgiiriLeu-los-hi ^si és
'••rp:-!rmp-nf. un inftòi'u o un lloo de jo-'a i
• feliclfaf-, si c-al compadir-los o cal onveVi^r-Ios.
i
y\ ea referosc als irifanfs per(ïul| ?fM\
la •^ínforit.aí mateixa.
La patina (lo sol és. venerable yiNrt*4
SiimL·oriíza ía saluí- i l'alRpria i 6s el color
níifTiral. Terra nogra fa bon blat.
Un. b\rhar deu eixi-r en defoj!?!a del
niíifií itropi». Tenim una bandera de color
de rajol i ens l'ha donada la naturalesa.
Jo m'averfrrjnyciïro niolt; sovfnf, davant
ífpf mirall. Sóc jioe bandera. Sde
mollft ffp Pai- i voldria tísser orosia.
^J_^ ^AÍ-*-^-^ — I
s
-f xi^ x/^M^^

•2A
V^
GERMANS
Un iia.-ííeig •pc·l·s afores en .liücs poo
cOüCüríi-^iUií, és mutit ootivtííiiwui :piví cos
i ipcr 1'àni.ma. De.s -de fa aigun -temps la
urbs •dón·d iia sensació d'iin camp de baf
t'alia. Quan 'han ressaL els lirí^ iian vm-
• gut els OU'S 'de le·s í'rtijiares friguríliquc-a
ej "-còlera aviar", la puja de 'la vedella 1
o! bacalld ipodriL. ilüfifixioinni qui; -després
"d'una íerniporada 'dolenla no en vii
niai una. de 'bona. Us 'senüu, a desgrat
de l'aürmació púò-litca, no -entre una ger:.
mandad, sinó entre una -colla •d'enemics..
f Ijia tendència a 'generailitzar -us fa veu-
.re, en cada vianant -que us frega !a roba,
un enemic.
En una carretcrota de Vallvidrera. en
un, corriol 'de Montjuioh o en qualsevuilla
rcconet 'de Pedrtilbes 'la poew gí^nt quo
aneu trobant tanmateix vos sembla més
agradable i .dotada scn assaltar et vostre iprefiU'post
amb qualsevulla escusa, i que
no en tindreu re^ a torner.
fífmhlen iino»eenie, bon«, amables i
( n probabtemenr e'ils pensen el mateix de
vosaltres. Recordeu el-s encontres dels
v^^ít^es l)nns te·mps d"excursionUf''S '•}
plena munfan->'a i en ipie optin'
I A^A^ÈJÜL ^SSS^ "Adfíussiàu, bona gp.ní" que '} us eit I * I
A, íAÍjA'^*'''^ xia 'dels dinlres i aquella res!)osía fa'm-
Jt
I
i
I
, _
T^
h
b-é plena úp. sin-ceritat i honbomia.
ï torna la màxima evanfçéüca a la
vO'Stra mcmdria i torna a fer-se c-O'm,
prcnsihle i a pcndrc, •de fet, una inerta
roaülat. "Estimeu-·se els uns als altres
com a gerinans". Perfectament^ sentuí
capaí^'O·s 'd'estimar el frare qufi camina
amb un paraip'Ua obert llegint un llibre,
la partílía co^medida, iprimets i mOK.les-.
tcts que parlen dels ipins i dels hofitxons,
ej matrimoni santificat per tres o
quatre Hillji Hills que caminen tots tot davant, BIS
yells que torten .rautcmóbil itcmóbil al darirera,
Ji' caça'dor que no caç-a
i
el "boy-es-
" ^aut" que cai;a pinyes.
f accepteu aque.lla germanor en princiipi,
eonvençut-s que no fa ipas nnsa i íldhno
resulta entendridora i convenient.
Però retorneu a la •ciutalAi e i vosíro
"^nor 'que 'flali la serra costava ïsfaVa Asponjós ospc f^n
disposició d'aixomorar-se .de -sentiimeníalismc
i de .generosos propf'isiísi's'encun
geiv, esdevenint i:mpermoal>l|. '
Pe^ls carrers i iplaces pul-lu!en lanl'S
1 tants idesiconeguís, van tan íietcrmi-
•nat« i indiíferents, sdn (an antipaties i'
orfirunosos, us empenyen, i us entrebanqjuMi
ninb taiilà obstinaohí!... i
Francament, .són masses gcrman^lAs,
aclapara aquella nombrosa família i arló
íi'e.sUmar-nos els un^s als a-ltres gairebfi
ens sembla una arbitrarietat.
í^JL.
Ú ) ^
^ J 1 ^

^
^
«-*v
TrobaiJa-d'un bon amic
Eu ia bi'bliolijca d'itria entitat arncnjoanisía
i coiiiercial hem trüba(, impeii-
•sadameat una 'Ilai* onoeyu. 3íí tracto c;ontiíiu
amb oi fret viu dei carrer, ami) et
frct liipócríLa 4'=íií^·''fE"e t^fï' nostre estatge,
amb r.eventual i est^adacera "sa-.
ilamandra"íquc esi;alfa sense goig ni alfigTÍa(i
amb l'eslufwta oIíeLriea la calor
dp la tjual és sol.? un presentimcnt, an»
havia J'et oblidar l'exisíéncia d'e.scaifa-,
panxoy. líem tingut l'cíigrcscadora sor-i
presa de, veuro'cremar fions autèntica, *
amb 'mülsa yeri,tabile en les arrels; d"
observar els Ilen'g'ots de les Hames; el
volar de les guspires, la rojor de les brases
i e-J munt de les cendres tebionfts.
Hem pres un siJU^, ens hem seg-uL i bem
allargat peus i mans ai do'li! amio de Ja
noptra iní'anteaa.
üna bonior do records, d'enscmnis,
do melangies, de felicitat?, d'iraaigos i
placidesçs catalanes, ban acudit, {.^viian(-sü
(amb aquella suau alenada deí
fogueró.
J']n la sc'/a intimitat com oa la d'un
germà espiritu'il, jo bo evocat un iroç
do la meva vida. Les tornades deia
aguaits en líe.s maresmes revoltes per la
tramuntana, el desentumir-sc dol fret
negre arreplegat vagant pels carrerfj de
Girona mentre- diseutfem -angeüealment
qiU\stion.g literàries; les meve» nits do i
caçador en Ja muní.nnya; les vetlles es- i
coiados pn la negra cuina d'una maso- i
verÍa\ro

« 4^-1-
I
Maniobres aèries
'Reconeixem que alguna veg-ada havem
ost,at injustos en mofar-nos del-i
badocs (jue s'aturen per a contemplar
l'aí^cenciú

^
I |AM^
1^1^ que s'na iret tíe íféll antuvi, posada
: en el mateix relleu ique el sosltí. Jo no
em sento amb prou forsa descriptiva per
a fer.-^'os una detallada narracici lie 1'
habilitat amb que aquells quatre homes
I vencen els obstacles, j makien amb 'V
! inèrcia detls engtnys, amb els vicis de
lea cordes i amb el pes de l'instrument.
No diuen un jpiu, no fan un gest desordenat,
no s'inquieten ni es precipiten.
Quan el ipiano entre e9ta!p:e i cslaípe
se'ls revira i es situa ipftrpendieu'lar a
la llosaua del bnL·ó, el deixen fer. Ell
torna per son (propi voler a jia posi Uira
convenient. Es conèixer 43^sicolo?ia
dels pianos I Us meraveHaria el ritme i
la coordinació dels csíorsos dei\uit
braços, iSense aquell oh... issa! de)T"quo
isson, s'enfenen perfectamenl, i el piano
es troba en son lloc com per art del
diaible.
Cap veí que no es trobi per casualitat
al balctí s'ha enterat de ros.
Fan menys som'l! ique un enterrament
i fonen menys /racasos que els tramvies.
En àixó crec que desH-lusionen un
poc l'espcctació ipública. Si de tant en
tant s'cstiJfcs un piano, ei mèrit dets
bastaixos stn·ia més apreciat i la gentada
qiie es mira l'ascenoió més nombrosa.
(Existeixen moííts desenganyats en
aqueix ram, que 'ha assolit la perfecció
tècnica, I la perfecció amofna, embafa,
Ueva les esperances de tota peripècia,
encara -que honori la urbs.
L l i -

ancsscaxiisme
Tols tenim les notítrcs liorcs d'IiuniiJitai
per més que no ho donem a entendre
en el trücte ni on )cs acüLuds. En
la vida de ciulat no en treuríem gran
cosa de mani fos lar-nus deixebles del
"paverollo" d'Asís. En trouricm si iper
cas moUes decepcions, riotes i algun
tronxo^
y^ui os posés a predicar ingènuament
en qualsevulla pkH'a Q cantonada amb
ois •hílbils osfilagassaLs .0 mostrant la
I córpora f'Iaea i torturada, seria eonduit
a l'Assil del Parc 0 a la Deleg'aciú de po.llioia.
I encar que no prediquéssim, bastaria
donar a entendre el nostre misticisme
joiós, el nostre amor a tot el
creat, coses. Rosties i pürsones, per ésser
tinguts 'per uns locals de i'aía.
Imaginou-se amb quina eara ens atreviríem
a dir germana, portera, ^g-ermà
municipal, t^ermà "chauffer", germà cobrador,
germà tramvia, germana moto,
germana bastida i germana manguora,
etcètera, ctc...
En la quietud i pau del camp, res del
•que ens envolta ha esdevingut agressiu
ni antipdtio.y
Jí Lles flors silvestres us han donat llur
perfum, els arbres llur ombra, eis camins
bon.s 0 dolents llur giatge, lles deus
i rierol llur frescor, elis oecHs llur música,
el cel tota sa claror, la nit toia sa
pui-esa silent i magesiàtila i els estels
iotes ilurs mirades i brillsLalai han fe*, tj .V^
l'órnit, ni han trobat una e?ÏÏusa, ni han
tingut un no, ni han establert uns impostos
a compte dols itenolleia que C:Ï
rebeu. iHún uns bons germans i us entendriu
fàoi'lment on veur^'i-; sempre íideU
i conseqüents, seriosos 1 nobles. ^
t Àdhuc l'oscoruit i l'oypip.a, el gebre i
aa pluja, rhuracA i el llamp no us perí^egueixe-fT
amb sanya, i no C3 riuen d-í ^
vosallres con un t*t##f de ciutat que -{ V J j^-^
se lis tira al damunt amb son veJiicIe 1 el '
diverteix la vostra correguda.
Poríj qui té ranima poc o molt fran,
ciscana li vén(m, a desgrat de tot, rauxes
de Jiüncsa a.uR l'admiren..^
%ón diades especials, diades que senn 1
fiu un imperiLÍR anl·ie! de vinro en pau •
amb lothüm, de no moleslar a] prdxim, ]
de merèixer el dictat -de bons minyona !
dels coneguts i dels estranys, ri'eiiir i :
tornar a casa sense liaver causat oi més, I
pe|i(, desiorp ni haver fet dir una maila 1
paraula. ]

X ^ f^
"í l^^t-e^
A.queix''esrat psicològic va acompanyat
d'una enorme timidesa. Us atureu on •devailar
l'escala per a deixar el pa? i'ranc
a una servenfa o un bastais; aflans de
traspassar la porla|gireu els ulls enrera
cercant la presància de la noia de^
porter per a saludaï-la amb un "bon
ília" €atf'g(5ric; en traspassar d'una vorera
a l'a'ltra atalaieu amunt i avall amb
una aprensió ('xtraordin!Írïa dt; morir
esclafats; us lleveu e) btirrel ,per tothom;
cediu la dreta i tpesquerra amb un
temor d'entrabanear qua'^i supersticiós;
si algun vianant pregunta una adressa
tartaniudegeu en respondre-li i amb la
pressa de servir-lo ei guieu malíunenl i
feu via alents a no obligar a'is que vt^nen
en .(Jireceió oposada aLilonar un traspàs
V fer nna giragonsa. Sentiu una íntima i
celestial salisfa(;ciü en què ni una .sola
campaneta de tramvia, iií una botzina d'
automfíbil, ni un esgarip de carreter, ni
el bruel d'un manobre que arros.-'ejia un
carretti, Jiagi sonaf per culpa vostra. Ja
procureu que això no succeeixi comportant-vos
amb comcdimenl i prudlncia.
Com ois infanís iquo van a estudi i e:!g
envaaeix oir els renys del nies(re dirigits
a un company una mica dropo, vosaltres,
pe! carrer, oiu ela aviso-: salvadors,
estridents 'cona repulses, amb c!
cor i^L i la cOnci(_'neia inimaculad.ï.
Kn entrar a eas'a nets de cuipjï, purs
i buniils, penseu que aquell jorn ia
bondat divina us ha estat propícia, í són
aqueixos jorns que en'ple bosc haurien
l'et devailar els pinsans de'ls rourer.?, Ics
perdius dels serrats i les cuguUades dels
tarrocers 'amb l'encís "••'miraLUiiòs de la
vostra paraula ardent plenit d'amor i
misticisme.
\
"**•• *^ t Tv i—•
ó
^
L -H--Í'
v-c

\ T>^
/^/í/x/ l·^^*^
V /ï '•X
- ^
lím trobava Ctípíi;;uif, u;; recaJer en
una a^íncia do rtícadord. J^er ^segurar
la jbasa els mossos m'Jiavien dit fjuo lii
anés a doü qiiarU, d'una, sabent de! cert
(juü l'aJírc hi aiíi^a,^'lics dusí.í^afcrra-
%^% veure co'm la mesircsa de ij'ag-éncia
vciiíava oí^ íog-ous, com tirava la patata
a l'oíla, com graponejava Üa pape-:^
riria deís íideus i com parava (aula. l·Intraroii
moJís homes amb paquoís, íar->
colls ,t caixes j tornaren a soríii* a corcar-ne
més, i tots m'asseguraven guo ei
meu rocadiïr osíava a ipunt d'arribar.
L'interior aquell—una botígoía •do la
ciutat vella—comensava a ser estret per
íaat de íaío, i, poc a poc, em trobi i'orayiíat
t*** la vorera, "j.lj'i"' F^C '""T^
El carrer m'oi'eria un ripu camp d'
analissi. Jíra un carrer ílpir; un car
*^ carbonerie.s, íaborneí, betes-i-/il
fiiiirnrn i il'linneiiiKij du pnliíu
anib '"Cíilendari del pagès", k#*í:3Pwi líespiütuís,
mampares do saca i garrítíons
Enfront bi íonla un berbolari, B«e
branques díavades als batenís de la portq^ilíi
/re^ucaliptus i^allra^de^ Ih'U.·fií:,^^
yes T^nen^^ Jep'üTsí^er7icn'íi''anuní'Í,
•s vidrGsaòTsTíparadors a'Wtfitttmt^ven
un reclam de 't'hé i una íircía aüib
calígraria •d'aprenent amb rnnüijiilmnif
"se aplican san^uijuclas". "fíanguíjuclas"
estava escrit amb íiní.i vermella,
color do í^ancr. (Ho vait^ frabíir OPP-ÍLÍ-IÍII-K
parreítti lii ^verdejaven lla grassa exu-.
berí'meia d'unes /ulles de /igucra de moroj^
un manat de cebes blanques, més
arauidJí^ cascalls, il'cspigülj l'escabo--
5Íar'"tcF "cues de rata'', la raangrani
agra i les arrerT^de 'mailví, distribuïts
convenientment en altres prestatges,
feien dü pedestal a una xiboca d'^ccada.
Vaig senLir-me transportat uns íjuanta
segles enrera; en temps d'i la "busca I
de la big·a", dels jueus doi Cali. dels
abeuratges enartadors, delí filtres malèfics,
de iles infusions misteriosos gü(irídores
de tot mail que fos "donat", doiiadores
de lot mal desconegut, capaços
l^de llevar cl seny i de tíxpaar«JCi:jDi,"
«
j '

\
%
J.
A
VA ;;• Z
car-vos amb tres dies i d'engroisar-vos
íunb una hora,..
Aquella xibcca devia sur un Ue.iïat dfl
Ca bruixa que regentava resLablimcntf
quan 'hi anaven a comprar herbotes per
nes evo·oadors de géni|s i diabios; (oloa
les fal-là^cs de la mcsTresa vella i desdentcgadq/
iotes les afrosas i siui.-jireà
maniobres/ Mauria conviscut amb l't:^eambra
volaaDra, amb els rats-pcnats
i- lIan{?ardaixos subalterns; coneixeriaf
si eBs tornés 'a veure, els nobles clicnis,
la dama venjativa, el guerrer desnonat,
la donzella traida, el vell sensual, el don-,
zoU sense cíperansa, ei jiai^^e misatger,
C'hotaira cajíLaminada,/c! ^· .lid prete e ri­
ciós, la favorita caigudi ota
CSi pogués parlar!
Tots eís progressos de ^'Ciutat, totes
les transformacions urbanes, toies les
millores d'utilitat púbilica, yesiKisicTÓ d"
J'^.UiuB. i TaAiUati •Pffcj-K^HftpJfl·ment- itel
7 A Ji^' ^"^
Mambót olj úvil MÍ.IIÜIVJÍÍHÚ,
tot' 'iiaví -himid passat i cndevades per aquo'll
carrer, per aquella herboristeria i per
aquella sibeca.
A desgrat de viure tiissecada/cnve-
51ia. Els anys no passen >Én va ni per Ües'
borres, ni pol filferro, gLÍ per il'arsiinic.
Perú sé^ ulls encara exercien certa sug-
i eJ^ ^'^^ gestÏL). Per alguna cos-^ lla nonscrvaven
allí presidint Ics .existències de vegetals
reroüicrj.,-^
t Les malves, els blets-de-paret, els
biílsem.s, ells liqueng i les flors 'cordials
rebienldo l'hipnòtic mirar de Fau sinis-.
tre virtuts 'misterioses.
\ . ^
I estic cert que encara algú ihi acudia
pcr\desrer un encís, per "Ï^ adobar
un espatillat, per^ retenir un amant, pelis
enaigaments de Iota mena i por a de-,
terminades maq.uinaciüns clandestines.
L^
)
L t
V

^ ^ J< M^u^^J^U^A^
k.
•^
aé la part d'enç&tque no han vist
pondre mai el sol i la lluna darrera él
maòís ingíínL del Turó de les Agudes, no
saben quina majestat i quin enorme
ppesí.igi ié el nosl.re Montseny/on l'íiora
í'th-vida del capvespre. Ues de Barcelona
lla seva silueta es quasi vulj^ar, però,
ja remuntant el Nordest, passada l'estació
de Jireda, apunta/-sobre el cel/una
mena de testa eolossal, pelada i au'usía
que anirà creixent i cncimbellantse a
miü'a que us allunyeu.
El Montseny [llavors/e.s perfila eom nn
ciclüp ajessat, i, els que íresc^runi per
les bosoúries de U's Gullleries, pels pinars
do la Seilva i àdhuc pels aiguamolls
de l'JíIrapürdií, ionim iJ'aqueix perill un
re^eord perdurable, ^üs una imatge que
no ens ha desemparat mai, ella ha seguit
nostres ipassos i ha presenciat no.^tres
gestes i/atret nostres mirades a ia, i'aisó
d'un ésser dotat de vida^a qui liem aca- _
bat per es(imar com un avi tulit, a ij'en- •
torn del qual hem viscut mistres amors,
han crescut els nostres lills i hem fel
la nostra obra.
ig.tj-4>n riijriif ,ei punt do referència de.
les petites enyorances que ens han aco.rat
en les postes G'e sol, en dedicar una
recordanoa als^ ajisenlSj. J í
^S^ d'elT^L^arf d'allà d'ell, hi havia.
ef íiiu de lles nosti-^s alegries i tendresiis,
i mai ens ha s-obffit la nit al ras,
quo no li haguem diri^nt una íalulacitJ
fervorosa ícom/^ un possibüe i amable
iransm ^.sor dels 'nostres ^senh.T'ents. I en
viatjar a peu o a caba'li, en tartana o on
ferrocarril, ens ha servit de nord, i^tia
faisú d'un nave^^anf, gne desconliaael
timoner, no l'hem perdut de vista.
I l'all re jorn, en la serenor d'una
tarda tramuntanat, quan ni una líenca
o'e núvol interrompia )!a illafanifat fexcwlaspde
l'horilzó ponenií, des del pia de
Girona prosaics viatErers d'un iron corren,
c'ns sembli 'atalaiar com un gíiop
de boirina snspocíeJen la carena de la
launíanya amiga.
L. [{_
^4
r
/

cÇ-
l/, ?^.-i c h^^h
fM
-^^
J^^^ííc:^*^:
A, L·i^ft'i 't^h/x^
"" iia llum dauraria de la posta /enrogíaJl
i iiiiiil n ijiii ens lli ana^eni atansanl, o.í
nuvoLcL í'S i'eia. gros i s'Q.sfil;i|i:n.T.sav;^
Tenia rt^À as'pecie •de*fum>"n frasp:.i:í.-;ar la comarca
deJl Vallfís iàgui^rern fer-nos cabal
de l'extensió rjy^rininri^tff Formava ^
, iipi;.í n£?fra/jrregn!àr ^e vrtr.id^^ 4^'ttw.
». un indi·et^'avi\·ftye.ifi-.i en J'aitra s'es- -f
, min-tuien, porú sempre anavi?n aixaniptJant-se
i envoiet tli biò.júria, Ln mig.
(fi'l i·i^rcoi fusc iiuía, i-;-í i allà, ün.ttfc. • j
Va semllar,-mfi/que JpS campanesM',»
algun poblo lücaveri a' somoüai*. v'a^'
semblar-nte i^uc cu ramO:.i /ona deU socarrat'hi
baurien .m'i5j?3 i adliu:: po-• "^f
í)]ets—per mi • ri^-íenli abaroaba. gi^a i
llegua quadrada—^.yíi.jg fer-me Ciirrí*, dçl
desori wmaua-uii!*irt!Pfe o'eJs habifants d^l
bosc durant aqualla nit, por^ vaig seguir
fent-nio croa^ ,jd'aqueixa resisíóricia
als flagells i a les calvimitals de lu
Hítldiüttiftaa."sempre Immutable. Una pun.la
de cigar t'a desífíacienf^r un bon^i el
vell Montseny fe's socarrimava ell pelat-
ETf' scnso pegav,uq'.hq,L ni dir un^piu.—
-i
L· ^

0
> e
L-es eratrara^'·es al elesco-
En un establiment-de maleria! ped;!igóftio
lü iia cxposal un tors d'home,
tamaiiy natural, obert dea del gau/ol,
íius jnos íiva)i del Uonibrig'ol, >7Ü repu-^na,
perquè un hom ja veu, a la i^rim!'.ni
mirada, (jut es tracta d'una imitaciti,
Aüí tan.ib-^ hi han esferes terrfií-
M'os anifc i(!l!cu,í de munlanyes qae no
eiisauyen a ningú; i qui fa un nióu de
carlJ bé pot fer-hi uns puímous, un
íütgt, Qj; cor ; una budellada. :
Aquest model anaLómic té molís imnlts
miradors, molts més que els mode!s
e'"'í-'§ï'úücs. E.s comprèn qnc intoressi
majorment saber la disposició t!e
les nostres entranyes, que els de los cino
parís íie la terra. Ni J'Assia ni l'üceania,
posem pe·r cas, esdevindran objecto'de
les vostres aproitsions. Si funcionen
malament, oue hi funcionin; si s'
infarton, que s'infartin; si els surt un
tumor 0 se'ls obra una llaga vosaltres
seguireu passant la nit en íin son i dcdicant-vos
als vostres üTers, •úa dies,
menjant í lievent i riení-vos de Tapolee·airi.
Por», ai si un sol territori del
Tüstre món'interior gufreis una peiitíi
modificació o transtorn, iot seran ,(omors,
angoixes, sobresalts, iiiti'iictuds!...
Ei pitjor de tot és no saber quin punt
de! vostre mapa és l'afeiHat. Conjccta.reu,
malicieu, sospiteu i no en trèieu"
pas i^igua llaigua clara. ciara. Moit iuoii sovint, sovint üonarieu donaríeu
el quX no feniu,\a fi de conèixer amb
i
si
'
quX no teniu,! a fi de conèixer amb
Lota exactitud, Rl el fetge és al €0s!at
d :lret o a l'esquerra, sV eís ronyons sún
m molt _ pròxims o molt sVpurats, m cl ca-
nó

f"^
X
•trànsposruiuiis
qut;. JIÍIÜÍI'.UHI ari!ji.i·i|rÍPsL í pt^C
cn consonE^ncia amb la roiaoió qüe heu,
cstabiíirt entro cl lloc adolorit i la faU,
luaoiúi hipolética .do l'órgan.
Tfjliíoiïi, qiuin se senyala oi cof, orador
o còmic, poeta o eàntani, en fa iin
gra massa iiórtant-so la ma al costat
esquc-rra, i és p&r aisó, i per molfoa altres
raons, cjue c's Lorsus de cartró
oberts do bat -a-bat •deuríeu abundar
a lot arreu,
No miís cal ílxar-jSo amb l'atenoió i
qualilat de los persoj;ics que s'encanten,
estones i estones, davant de la vitrina.
Cap d''cUes deu esta» lliure d'un dolorct
amoinós o d'alguu riialcstar suspecte.
fte'U endevina eüínssudiis on peroat
çar por l'intrincat laberinle de lum-Mr-.'
ses, conductes. ;''VniÍMl·"i, iip"ri'nlp\ ncr-,
vÍ3 i sagineres, el punt que correspon
al lloc ou , -t^—^í^·-^ ' - ~
\ k i^i

IK
i Tot ciutadd amb inclinacions iracóli'.
f'flues té dies ü'uiía enyorança més ac-i
icentuada i tirànica per ila plaent delícia
pad{is del líquid ixen de ia mateixa
terra on| a través do la trausparéiieia
dol bassiot^ii llu sorra veritable
troccts do pHat i à''ül]a quo somblen tal-^
toeht pedretes naturals..
I À
10 r,
__it^ v.'-'·-*-**^
\ ^
I encara que la "limfa" engrescadora
Ui ü tïül forat d'un pany o d'una esquerda
de e l'empedrat, més val això que res. Teim
base per un repòs poètic, per un
ídil--li, pqr un somni de íorania domini-
!caL
Fcu de pensament una tfocoraeió apro^
piada, i, per a més saíisfaocíó i verismo,
compreu un Uonguet i mitja presa de
xacO'laia i ua csleleu de panxa enlaire
Hmb els brajWbs a^a el cap.
Per soçt aqupfxes fonts irnprovitzados
torgei^e'n di^ijor altre, oom una compensaéíó
jWovidoncial.

^Í:^^
I k
t.v^ oyet**^^'"^
a c^icatua
\ Ull cau/ri i uns coIor!i3\ccmpars&s,
^mmaàmm certes 'habiUtats/Siíú pas
•deil tot extraordíuúi'ies, però quü r

\
f (V*-*A.
\'lt.-mortal per
la raça d'Ad'am és. inealcu!abtenir-7}t, -^nperior
a les t&mpla|iiaap4 que pugui fer,
per a superar-so a si mííleix, un exemplar
selvatge de 'qualsevol mena. i
Ilem de convenir une en ei ram ']" bfstiea
ensinistrades ninrri'i pof ivia^ar la
mà ner la cara a 'l'home arroh;';! ie.
^
^ 14 •» /L·^i^-*^ ^

1 zY
Dia ílóiis liaii oonsenüt flutJ fü3 prow
picLari de (jutiLrOipi^es.
N ós qu(í em v|jil.f d'acjuesía riquesa'
(•d'altr&s eu tenen uiès i ci'aUros en te-iien
líiciiys) ós per a dir, ais que .s'imae'inen
que seuipro óa la mateixa la que
ura peíga duis nia-ua llavis, cjue no són
pas uns bons observadors.
Aqueíx&s'qualre pipes les uso per
íarn rig^urüs; do manera que cada una i
•tixbailíi-un dia i en repoaa tros. Taal }
reposessin eJs artesans! Jo, natural- j
ment, sento determinades i inevitaüics
preferències, però soc •i)rou sensat pet
a nu donar-lio a entendre ni a •elles ni a
iiingú. Així mantiiiü la disciplina i no
jnto'po-sü a qut! es constitueixin juntes
de aei'ensa i pí'elinguin (ionar-mc ilnm,
quan jo sols les bi exigei.fu i'um. Procuro
viure amb los quatre com en família,
dunCs la pipa ha do ser, després j
de la dona i la mamada, la més cara de j
les nostres afeccions. I
La pipa vül s6uf.ir-se objecte úa !a í
nostra assiduïtat amorosa. Cal saber-, j
la portar i atendre-la sinó us amarga-, i
ria la ^Ida, dií^uem-ne fumauda, I
Per aií:ó, el maícíx quo un parent o '
que una amistat anít-iua, ÍILMÍ ÜÚ deUi- •
ear-li, de íant, cu tant, una diada, prou i
.que Ug ho reeoi'tlen elles deixant traspuar
raicaloidc de llur disgust i empaslifanl-vos
la punta de la üengua.
Pera é.s inoit plaent, tíinniailex, esmefr^
sar el temps raufant~ies amb el tiempiaplomes
i netejaní-los dol broc amb
un filferro poiut i una xicreta tf'esperJt
do vi. Ningrú correspon milior que la pipa
a les vostres atencions. Nenire iio
en tinguem im aííre, val la pena de declarar-i
es símbol de 'la gratitud, car
pfir uua hora de feina qu» us donen
us en, l'etorncn cent do deieclanea. Jo
acostumo ofrenar-]e..S']ii un diumenye,
de&prt's úò complerts eh nirnis deures
de cri-stiM i de paro i espús. Em tanco.
Jo sé ípii?'a cnSa meva hi hauria un daltabaix
.5I deixés esoo.par la fortor de les
nostres disbauxes de neteja.
Les quatre pipes ^àn e^sgratinyaíles
a conoiàicia amb unu fulla üS'Cada del
mim fíanivet; ei carrall interior salta
com !ea esquerdes d'una j;edrera a l'esoJat
d'una barrinada; després, les desembusso
amb una varetj! de j^aper re-
|ort i, darríramíent. los e.'íban·ieixo í
puriílco amb atcobol desnnluraKízut, del
quo crenten jier a bullir Taigua de les
tissanea.
I íK

\AJ:> t/\^
^ -
Kl de 90 graus resïïTïa pòo econòmic,
'• i, demés, les meves pipes sóií pipes aveí>ade3
a' lot. Res de FeílnanTínlsi im'iíi's.
1l\ ras 6,s que cada onínse di»a tynen
son diumerigo de Hams i jo !es renío
iinúi aiíoplla unció de tisbe davant

^ pjd
U
f
V
L-es xazzsene.'es tortes
Barcelona, apart d'ailtrea tares més
0 menys violentes, més o menys porjudioials
a 'la seva íama, més o menys on-
Jletgídores, més o menys S^^J^ niis o
menys incürretg-ibles, uiém^nii.(íí
ftiwniilL·Uy qui

«vtí^
> AAA^
Wj
\K
1 ^
Jardinets de líaznin^<
dura
De.8 tic que m-enjo 'prj^a fi Barceb^ haà
M^^ els jarfiirtets urbans, que·.embe-
Uíiiseu tí) algunes .plaües i encreua-
•nitíiii, tle üAi'Ctsi"*, übjii(íí.e pr-eferent tia
eltí iQRVfis míracios. tíüTilo. ana debilitat
Í)*T la regitLació. t)e potit ja traiiafur-
Hiava imaí;íi'nai-'iaiïrent un erol de tjoLs euun
büse dw Ja íii.uia i un de peüroted's cm
uiía. aeiva ÍBLertropical.
iMsfH'és, t^empre QUü 1*6^ tinguí, ocasió,
he fet servir la l'antaaia. per a exa^
gerar xioc o mo-l·lles inèuiiíeiLaeiü'na. raiyratl&3
(l'iïOi·LJctilLuï·a a jardineria, a ü
4e sítíisfer el niuu i-nKacraiiJG afanj de
beUcòa aoivaxge i d'aM^niurna cinegótit-
-- Pei'tTus cünfedtio cíue dels adorab'cs
i deücadíasims piirton-Ks. quü ad&cnen
íeg l*taoE';s (i'Urquu'i.aonu, Universitat,
SejJtriveda, cU., mai mtiotítCL pogvit J'CF
grau cosa.
^í B.síorsajrL-·iíi'tiÉj ni posorat-hr toí.a
la [íolKicïa qntï Dé» m'ha Boneodkt [inv
'- idiuditzar hortaliuos i ai'briasoiïs ítníniics
9»iH( Lrubai niaJíe.res J

I !
/ c
u
'X.
na^ro'ftnlre í']ia^:asscg de bacalh\ esqueixat..
Na «i* vi-s-t mai afiiierx p'iaiitci- (jtíQ.
no m'Uagi viii·gut saliveres recor'1aii¥nift
(fe íEg saí>ro3«s amanides pHinavw-a
rat. L'ends-inà els trobeu 'miiaUcs, pcïv
naDatuU, '«xtesos. oom catàplasnios,
eiriPíü^al deU terrasset.a.
Iií,od, taul hi l'aL ïamM faa bonic,,
tambó clapeg-en la toi·Lada amb una
rpgiüaritaíl· ptíTiacta-a guisa de íl·.'ípi.·isado.í
\fTdt!:s,·MtpaHHÍfr1laj'je:s lio- inudiftà.
damuut una ídlvliUa^ dü color oia-i
f cntf me*n itl'üti cTiï-TUíríia pieaJa ."íematifo&fl,
d'aqtieijca mena de salsa verda
rmb la quil fíVmuifiníïn ítLMrtii »ü-i
pcrficlea dibuixades próvia.ni'·pA'> ÏJs fa
ortrany CIUK no l'esc^ampin aniÈ Ilosía,
qwe ho portin dintre- un eabls i lio en i
atuell d.«pnrceUlana. I com arreïa,
fí\ matifoel Ks l'úiuc gu-e arrela, perquVi
l'altre, en arroíar, Ja ho arrabas»fMi, ïl
loi-nRn a fangar, a ravsclar i. a mudolar
i a dibuixar ÓVDIS, efipsesl grogufis,
fan(,asif,n amb ej«pirals i srirai^oVifies d'nu
(Tiist, primitiu, di^anadern del "Pfn'fnclo
decorador"! jliiGamptíixfïn ansb llfrvm's
i wsiïufii^os C4ini u-it pintaire de
motíloa, Ifts yjarcts d'un fístat.K'ft menentraí.
DíE Unt en tant un junquillo o una
margueridaia fioreixen, pflar»i si no flonvixen
amb ordre matemàtic, searuníi \P.A
lleis trigünomiíLricni*í-·?i a BS dfMranten
fora de la ratlla tirada •pel' jftrdíniïr; &i
s'extrali.mitei'i en. gruÈx i altura, KÍ desfan
el mosaJG. sr^n punits i passen al
parrotó doi pldrinianer, sonso coaLeniplarions.
' ^ í . ^ ^ V · ^
< 0
No ht planyen -pR» ela .í'>rnaí,a; "ai PIS
fums. però nom ai la malediacíii iin Na-* •
lura ha^iK^s caitziiit «obro aanoixa farsa! / ,
lli els jornals reíxen ni eU fem» puden. ' /
V £
n íw

Us
oM^^
Donen vostres abrins a ies arnes, llcnae·u
vostres espeoíflcis üontra eUs pane-
Uons, deseu estufds y, catifes, e! fretí os
mort, fiiis Ull altre hivern !a neu, el gebre,
ies calamarsades^- els vents garrativaiUs
i les tongades .4e dies brúiols no
tornaran a amoinar-Vos, No tenien ja
les veleitais del març mar^-ot ni aqueixes
revifalle.s de mal lemps f.an perju-
•dieials a la salut GOIÜ a l'agricultura,
no us inquietin nuvolades ni llevants,
no tremoleu per les vinyes brotados ni
pels presseguers florita, ni per les viandes
primerenques; ia tempura dolça,
lla íldeiIilaL primavera!, són -defliuLivament
garantio'es.
Senyals que mai fallen, au-guris eomprobata
pels anys i l'extieriineia, aparicions
anunc'aiiVjreB, bàsfiFS delí Senyor
que :i la faisee1I eansoner,
pen^ deeidii a desembrancar-se de la solad'i
immensri de eisaH ilraure en algun
•herbsilnn trobar pi] "amoa marTi^que' li
plau i upsr>legar la seva cresta^e plomes,
satjyrr't de la vida.
KII san pln hfií—son in^tinf "o hn fraras-íat
enenra des d'' que el món t*fl món
—nne nn ha de ma-nrar-ll In tebior d^ls
oratjols. ni el baume líels nnpf< florits,
Tii Ics ombres snan^i r\í\ ]f» stlb'>s gemades
"Rs un brau sibaí-'ln dp rnnntgn Tvnnn-
Vnli i nntni'vfrnt. i fnrmnHasini ambaixador,
de ta Priwnvnrn.
.•i atiippt n''nii'íiyiidi"'r ba poBSíit per
Tíareelona íin-^-ít^a detpthntn, srnçn r^cepoion=!
ofl'^ials, snnse •Apets de gala,
peu se dipe'!r='o

^^iétíi^
ÉI cap~i-cua no sols té una valor,per i
al ool-·lcc-cionista, la té per a tots els JifJ-i 1
meg üstudíosoa, reflexius, amics de des- \
entraiiyar -el complicat mocuul·jsme de I' i
univers i dels fenòmens que &n cU ça \
realitzeix. \
Hi lia dues coses enormes, formiíja-.
bloment coiUorvadores; més que con-*
forvadores, aixafadores, ipe·r a Tiutel-j
ligéiicia humana: l-a sucos.si

\ ^
I
u
K.
iTiMis avant-pEissafs hagTjGssin^'jiascuf.
a Xer-oosIovíUítiía jjossiblomriní: Jo no
viatjaria':?u un 29, trajecte Urqu'íjiaoníi-
Canaposatí-raiio. AgafVm-bo sols .dea dn
'l'avi, fiII de TE.'íqairo] (Vich),d*üanfo«
vlcisüituf.^, trag-i.!dios, f'^xií.s i fr'cas.^os
i rcpiramonts lia tingut quo passar la \
nifíva faiíiflia i 3a rrEu Foronda i ]a ciu- '
taf., i ois •\'nhíclí>s, i la fíüostió social, i
l'indústri.i fMotri^a i ila líf'"£"''ànd i
aUrtís óssfíi's i eosos ponjuí ia m-e^va
presència coinoidí.-; amb Ja del "57/475"
en oi paquet dol cobrador i ens JUTIEÓSH ,
sim! '•..,^, . I
iOeíx&m-ho •p.sl;ir; ,.lrisüriom els doii*
minuts qup pr«cftdir!^n a, l'actiiMptiment
de] fot cfue em destinava ei rap-i-cua.-
Perqué vaiy; adonar-me. a mii,?a cncala"
qii^ no tenia tabac? .Perqu-íí on i-eLornar
a daJt a ompiftnar la ppl;ica luig-iií dVncí^fai'
un paquet de durs quai-íuita i eíii
léf entretenir dos minuts una consulta
de la meva rnuíler? t
quants mftíre.s por as.soiic i.írr'^tramvia
i vaig .esperar vi scgÜQiif? i*crqué vajg.
pujar aJ n'molc i ngi $1 çolxe motor?,'
Perqnií vai seure a la tprçra -líanqueía
í no a la quarta? Bercjuó -Gl traiüviari
em cobra el passatge prime-r que a uaa'
damisel-la veína?
Penseu encara, que la fortuita interposició
d'nii carro al pas dtíil primer
tramvia, permutenit que oi prangrués
eense córrer, o el deseordar-so un cor^
dó ds les meves sabat&s, fpiit-me perilne·
l'altrie, liauricTi anuI-Jafl PaviíuïUtesa
d'hauro el "srím".
Kspaordiu-SR, aroi^^s, d'aquesta cura
íniprovü, pertinaç, miniieiosa i pr(\meUi-.
tada de dostf. Des de la prehistòria eü'
havia decretat que'en l'any de gi'iicia
de 1923 a K"^s cinc de la farda del dia 21
de març, jo recolliria un eap-i-cua, les
líifres tjel qual, s"majíes aliernativament,
en dos s/^-rie-s, doiiaripn per re-sultat
no pas -i,'!!) ni 13, ni 13, sinó
14 Justos,
ï considereu com Tes relacions pr'eüi-.
íi>es per quo aisó p.siiovingufe no han
sofert aJteracíól ei^m ba ocorre-gut matornàlícament
el fol a liesprral, d© tot de
l'iacaleulable núnïi>ro d'accixlents que
podien dcstorbar-Io: c^m ni vm granet
de sorra ni uii estornut desviaren la
tang-éncia proeiStablerta.
Oh, pi'rftm la casualitat amb massa
Indiferència i és un astoradüi* .prodifji
do premeditació I ordrej
.^S^
5-7^^^ >
Lcp

^VtyK
j / ^ A^
"Ei gran Ilaymoud'í actuant a Romcaf
ens ha refioi·iiat «Is 'lemps remots de
ía nostra infniifejfa. Nosaürea hají+'m
aeonseg'uií. i'edat d'or JCÍL-IS presfiiiiEadors.
Així com avi
iji'ía }jl;inc;a.
Kly qu'ï^iíi·i rtíCítcJi versos en I^s
riMjimjjj^rTTartit'uIars, en aqut.'Il temps
fiíifíTiJiia fruita en xm barra't do copaalia.
ToL era amayar J'ou, beu niirnt;
poí'ó taiimatftix els d« la truita tsnien
uu prestilii de taumaiurg» (lue iio té un
ver.sairc de salons. Ja i\\\\.%ii s'admiro
de .la capacitat de rimar paraules, i encara
produeix sensaeiò el Lre-um una
peixf'ra amb 'peíjs-oíi •^U8 i aigua

\e^
^
rajíl-a anys no ha fet gaires jirogr·essos.
it^omés Iia extíís el sou radi d'aocifl.
En el ram de éssav vius iio,passava
dRi fVlnm, i ara arriba a 'Imnec, i
més Pi^ïll , dn J'inrc, n la íJona. ^ctual-
donaVs fa J'oiio.Hra amb «!ia
íima de .sCí?on; el fomp3 d'^npe-fíai;
rovúlver íj^n et Hoc quclnfiuparanu
írobeu íunqp a vpg-;iüe&|rl·s, Aixd fa
pensar nim es més insubsiSTieia] de que
apart'iita.
•pit síErní en ^T^srífaf. auo "E! Grau
Raymond" es val de danès j--r:mrs,
molí lilexiíjírs i manejables; mwi de toia
manera liaiireu do convenir '(lue yi!-í
p-'ren -cn gfuifc i wi Ilar^ria a un pao'-^
tarell o a una cadernera.
Aquesf.a major pof.yn·fiia dVscamof.eig'
^"cniïia un pores,
Jí)s agnllc..

\ ^
V
-^-
Oh, si fossin un vimot. o upà "candela,
no us en eníornaríon pas íi oasfi sense
havcr-les a^rossaiJesl lios/mans iNiBs
^ lli van. Pera s