EL CUmR ÜSL PUEBLÚ - DUGiFonsEspecials

\
CONZORZES, MAI»
0
"EL CUmR ÜSL PUEBLÚ"
(Un acte}
de
PfíUIïaiíCI Bertrana
y

ACTfí ÚHIC
- 1 -
lí'escena deu representar la redacció i administració d un diari re­
publicà i anticlerical de províncies» decoració partida per unes vidrie­
res, 3n el clos d'aquestes, dues taules pupitres pels redactors^ I

Dona - üe condició humil, però decidida
Cambrer- Un de tants
Camàlic- Com l'anterior
Obrer - Ko parla, però escriu
JPSRSOlíES
Bonet - Caràcter suau i roba usada Só anys
Arquer - Panxa c ontent 40 "
Anselm - L·lest i capvert • ••• • S5 "
Mendoza T Sentlmentallsta • « 20 ".
Castells -Mosso de redacció rampellut 55 "
Paquitu - Insuls i ben vestit 20
Cavaller- Director de palla. Barba apostòlica ,. 67
Deslderl" Industrial^ ingenu ,,. ,^.^ 20
gl^fj! - Nofia de cabaret 25
Reclamant 1^^, - Violoncel-llsta susceptible 40
Reclamant 2°^. - Ordinari i cridaner 30
Ajudant dol camàlic. No parla ni escriu.
actual.
Ii'acclo en una ciutat de segon ordre a mitja tarda i època

Redaccion y Adminlstraclón •* Cordero, lò bis pral.
S 3 C E li A I»
Mendoza, gl-fi. Arquer i Anselm
31s dos primera dintre la redacció molt apropet x'aa de l^aLtre^
- 2 -
En el pupitre de Mendoza les restes d'un dinar amb els coberts, vaso8_,_
etc* Bis altres dos juguen al tutl a la taula de l/.AdmÍnlstrador>
Mendoza - Vols cafa, Fl-fi ?
gl"fl - Ja estic prou nerviosa aval.
Mendoza « u'hlha per estar-ho.
Pl-£i " Consti que és la primera vegada quoïb molesto per coses d'in-
tarassos.
Mendoza - Paro si no ens paguen, Pl-fi' Si Jo voldria cobrir-te d or'
Malvlatge l'ofici^ I perr^iiè te'n han tret del pis.
Fl"fl. .- Per despreocupada. Jo prou em feia passar per modista. Kavia
posat una màtlalna de cosir vora el balcó ben viatenta. Hi tre­
ballava de tant en tant, nomos per despistar, sabs, perquè la
màquina no sirga. Però, noi algun sagristà espleta m'ha fet
la guitza. I tu en tens una mica la culpa: astosBagues tan
fort i els envans son tan de nyigui-nyogul'
Mendoza - Ho s'hi pot viure on aquesta ciutat levitíca*
Fi-fi. - Ja vareW-tenir una ocurrència en fundar un diari descamisat
entre majordones 1 serainaritítes; Parxó íine*^ tan be.
Mendoza.- Aquell mala'ït andalús. En Sarcia Rodríguez del Manantlal va
escalfar-nos el cap. Ell ho vela tot de color de rosa. JSns
entabanà dient que seriem al Covadonga de la república.

Fi-fi - I aaara»
•• 3 **
Mendoza - Tan bé que estava ^o en la notaria del senyor Homdedeu copiant
escrlpturoB i tan bo qiie estaven els pocs republicans d'aqul
representant el Juan José 1 1 Blectra en al teatret del Centre
i ballant cada fastaV Per aaebar-ho d adobar ens posen un nou
director ple d'escrúpols ètics 1 literaris.
gi*-fl - Ai, ai, i sembla que tingui salut per vendre»
Mendoza - Cua te que veure la salut amb ......
gi-fl • Stic, no vol dir tarat de la caixa ?
Mendoza - M avargonyelxes Pi-fi;
gi«>fi - Noi, veuràs, perquè no m'il-lustres.
Arquer - ios quaranta'
AnseIm - ^uina barra tens, (deixa les cartes) Has guanyat» Va la re­
venja.
Arquer - Va. (Comancen una altra partida.)
Pi-fi - SI cas es que jo estic perduda. Ah^pero t adverteixo que el
teu amo em fa escandalosament l'aleta.
Mendoza.- No en tinc jo d'amo.
gj-fi - Ja m'entens, vull dir Don August. Jo sé que és amo d'alguna
oosa.
Mendoza.» D'aquest inmoble si, paro a "El Clamor" no Ki cobra al lloguer,
de manera que ela veritables amos som nosaltres.
gj-fl - Però demés no us ajuda en tot í
Mendoza - Sns subvenciona, ens fa alguna bestreta quan estem apurats,,.»i
pel compte que hi té».,..,
Pi-fl - I mana i disposa, ves sinój
Mendoza - No pinta rés.
Pi -fi - Sts un beneit 1 Escolta t ofendria molt que jo li fes cas T

Mendoza - Jl-fí »
- 4 -
gl-fl - Interinaraaat, home. lío se on ficar els motles. ia meva situa­
ció es angoixosa fes-te'n càrrec.
Mendoza - l·l-fi, em desesperes, m'ofens, em martiritzes.,... Ja no ets
la mateixa d'avanç.
Fi-fi Soc la mateixa, però molt mes pobre, molt mes potre * *
Mendoza _ Eo dius per drecriminar-me ?
Fi"fi - Ho dic perquè em planyis. Veus aquestes sabates ? (les mostra)
Mendoza - Soa espaterrants. Cue potser les deus Y
gj-fl - lío tractis de sabor com les he pagades,
Mendoza, amb iadl^nacló - Pi-f1 '
gj-fi - Si enfadat, home, després que haig de passar vergonyes semblants
per culpa teva.
Mendoza - Tingues compassió de mi. No ma tormentis. Si em fossis ben
fidel, ben fidel, ^o seria l'home més feliç del mon,
I v i
gi-fi - I jo la mes bèstia de les donos. Aniria descalça i espellifada
i se'm veuria l'ànima contra claroro Fins tu m'aborriries,
llavors, ^^^A ^^^ ^^® Qt fassi goig tonto •
Mendoza - Ho Juguis amb al meu cor Fi-fi, Jura'm que no em trairàs,
gi-fí - Segons que entenguis per tra*lr.
Mendoza -Que no era plantaràs mal,
gi-fi - Això si que no. Se plantar-te no et plantaré mentre et confor-
•^ *
mis amb el que jo disposi.
Mendoza - Fi-fi, Fi-fi, (i amoixa amb antendriment)

S S C S K A II
Els mateixos. Pasto lis 1 dessagalda Bonet.
BaBtells.AascarrQgatit un paquet de diaris que porta a l'esquena 1 blel-
xant fort^ mentre e^alxuga la suor - Uf la sang de Judee I
- 6 -
Això es democràcia * [ïí?Qga una ullada a la redacció adonant-
se de la parella» mirant després als que jugue^n)
Apa, avant.ja veig que tots treballeu per la causa,
Anselm - Vint d'oros»
Arquer - Arrastro
ffi-fí - Adéu, Uo puc perdre temps,
Mendoza - Adéu, Mira crec que avui es soluciona això dels sous, Sns
deuen un mes i mig. Ei ha reunió d'accionistes i de conspi,-
quos del partit, tractaran d'aportar capital nou i de donar
mes impuls al periòdic, SI es aixilfc jo ©t salvo.
•fi-fí - I si no 9B aixiíFcaldrà que em salvi un altre, (El senyor
Bonet entra pel fons penja el biarret en el penja-rrobes j va
a la seva taula) C;ui ha entrat ara ? (Mendoza escolta sen-"
se deixar gi-fí,
Bonet. asseient-se a la seva taulafidesplegont un periòdic. Ha vln^t
en Mendoza ?
Arquer - Hores ha que es aquí,
Bonet - I que fa ?
Pasta113- ^ue vol que fassi: original pel dlari.com sempre.
Mendoza - Ks el senyor Bonet.
gj-fi - No t'hauré pas compromès ï
Mendoza - I ara ' C;ue som a la redacció del bolletí esglesiàstic.

gl-fl - Com que me 1 has pintat d aquella maaera,
- 6 -
Mendoza,-amb to altament deepreclatlu. Si.es un home poc recomanable:
té totes les virtuts.
gj-fi - Llavors creurà en Deu t
Mendoza - M'ho temo: es capaç de tot»
gj-fi - I ..• no só com dir-ho ..• com us ho empatolleu vosaltres ..,
Sent la república ï
Mendoza - Sembla que la sent^pero no 1 havia escoltada fins ara,
gi-fi - M'es antipàtic» Es l'únic d'aquesta casa que mai m'ha empai­
tat. Jo m'en vaig Mendoza. (Es pOBft bé el capell JL^e^empolsa
la cara ,disposant-se a sortir.)
Bonet - Les notes del Gobern civil i de l'ü.Juntament, senyor imselm t
üaselm - Ara aniré a cercar-les, (Comptant les baseaj Deu de bones i
quatre catorze, catorze i dos, dos ...» dos... i les deu ultimes
.... Encara perdo» Jugàvem el cigar també ¥
Arquer - I doncs, badi '
Anselm ,aixecant-se agafant el barret i anant a la porta a temps^ que gi-
fi surt de la redacció ^acompailiyada de Mendoza.) - Amb un salt
vaig i vinc. 01a Fi-fl, m'acompanyes ?
Mendoza - Cue no veus que l'acompanyo jó.
Anselm - No,Mendoza. Seny. El senyor Bonet ara mateix es queixava de
tu. Ves, treballa. D'aquesta dama jo me'n encarrego. Ha d'ha-
ver-n'hi una mica per'^ots. C^SE.Q^y·"'*^ H6ndogft_i pren al b_rao
de gl-fi, sortint alegrement amb ella. Mendoza es torna a fi­
car a la redacció contrariat 1 resta de colses damunt del pupi-
tre^gmb el^ cap entre las_mana»)
Bonet - Volea dir que aquesta noia no destorba un bon xic en Mendoza V

- 7 -
Castells - Sn Keadoza ja hi va nàixer destorbat. No mes li queda lleure
per a demanar el sou a l'avenç. Sort que el senyor Arquer no
se l'escolta ni encarA. que l'escoltés podria complaure'l,
Bonet - Llàstima de xicot. 3s el mes periodista de tots nosaltres»
Castells.- Alxó si: menja, dorm i estima a la redacció.
Bonet " X únic defecte que 11 trobo ee que no pensa gaire en al que
diu.
Arquer - Ho pensa en el que diu ni el que deu.
Castells - 31 si, és un gran periodista.
Bonet - També vos opineu que els periodistes son gent disbauxada i
poc decorosa ?
Pas te lis - Jo no opino rés, llamp del sostre. Jo veig que en aquesta
casa cada bou llaura pel seu cantó 1 que ens en anem a can
pistraus a marxes dobles.
Bonet - Sempre cridant el mal temps ' Voleu dir que de la reunió
d'avui no eixirem d'angunies.t
gaste lis - Per la finestra, eixirem.
Bonet - Però el partit necessita un porta veu, Alxó es evident, llo
hi haurà entussiastes qu© os basquegln per a sostenir 21 Cla­
mor Y
Paatella - D'entussiastes tants com valgui. Uf, SI que manqaen son rics.
De republicà ric no mes'^jBt sol haver un per cada cant quilome­
tres cuadrats i sempre as un amerloano, Aqui sols disposem
del fabricant de mlstela i gràcies.
Bonet - Al-ludiu a don August Barris^l'amo d'aquesta casa, suposo ?
Paste lis - Suposa bé,
Bonet - Ea fet bastants sacrificis i ha cobert molts dèficits i no
crec que fassi l'ornlt en aquest» situació apurada,
PastellB - Per això mateix:: ara l'atrap)arem cansat.

Bonet - Ja és baa dGsagradable el nostre cas,
- 8 -
ü.fíqaar - Jo no m'hl encaparro, Jo contra penes,punyalados. Avui he
dinat com ua príncep. He menjat uns calamarcets amb cebeta
i un llomillo amb monjotos. Ara, veleu, soc optimista,
•Paatells «- Uo sé com vos ho feu per a suportar aquesta vida.
Arquer - Us raferlu al vantrell o a la butxaca ï
Castells - A leB dues coses.
Arquer — Ks un misteri. Sense que el meu ventrell ni la meva butxa-
ca ho puguin resistir,Jo celebro un parall de tiberis eat-
manals des qua tinc us de rao. lío se com m ho faig. Ara
us diré una cosa: dl mateix gastett-fent un àpat fort qua us
empaltreaixi per tres dies, qua menjant tres cops al dia
sense atlpar-vos mai, Aix6 si, cal racordar-vos d'estal­
viar quelcom per a comprar la purga. Trenta cèntims d'oli
de ricí no espatllen cap cAsa,
(Kn jPastells es posa a escriurer faixes enfront da
l'Arquor,) ^ Oi Mendoza qu© eran deliciosos els calamar­
cets ? (Ho diu cridant decantant-sa par veare Mendoza,)
Mendoza - Bes del seu lloc - lío astic pas d'orga senyor *^quar,
Bonet, - Sscolti Mendoza, de qua parlarà avui en la secció de saetas '
Mendoza, atantsant^se a Bonet, - No tinc rés pensat, amb franquesa,
Bonet - El diari va una mica ensopit i cal animar-lo.
Pasta Us " Ridiculitzi an Vallbé i l'Sspelt que han assistit al Com­
bregar General amb la faixa da regidor i la medalla do la
Cofradia i no sa quins altres entriqaalls. Ah, feien goig»
Digui qua semblaven uns galldindis, que produïen ftlgs,
que el poble n'ostà fart d'aquestes raoixigangues. Ela sas-
criptors desitgen riure a les costelles dels fanàtics i

Mendoza - LI sembla "bé, senyor Bonet ï
Bonet - Sa groller això •••••
Pastel Is - Es negoci '
^ 9 -
Bonet - SI bon to, la sàtira fina, un cert esceptlclsn» alat, heu-
s'aqul la norma. Ki en Vallbé ni l'Kspelt paguen el tret.
Podria parlar... podria parlar ...
Pastelis - iot anar parlant si ningú l'escolta, Uo ataqui el olero,
5a 11 diran de misses,
Bonet - Amb cert despreci) - Feu faixes, home, feu faixes ...
Pastells - SempreíT^ac dit q.ue El Clamor moriria de massa ben fet.
Bonet - Vos torno a dir que feu faixes '
Pastells - Es que eols a copia de fer faixes se'n arriba a apendre d'ee-
criure diaris. Miri el que diuen les faixes: Claudi Grimpau,
mestre laic: Agusti Centelles, fracmaso i sastre de Bordils;
Joan Aixut, rellotger esplritista; Laureà Yilasseca tenor de
l'Harmonia fíoja; Pau Cabrafiga, net d'un voluntari de 1'Àfri­
ca, presideix tots els enterraments civils d'Oreevinyaj Pere
Reculons, el seu pare va morir cremat per en Savalls; Felip...
Bonet, interrompent-lo - Si etcètera, etcètera ...,•
Pastells, brandant un manyoc de faixes - Tot això son etcèteres... Fa
quaranta anys que trafiquejo amb paper rapublicà, que me les
hec amb gent de l'idea i que escric els mateixos noms 1 se
on ïJ» la Ilebra. Avans de El Clamor ja feia les faixes de
La Raaon i d'El Faro i d'El Gorro frigio. Alió eren diaris»
Xlamp m'encengui * 3i vostès s'han cregut que erab versets
i dallonses literaris han de portar la Republiga Cal
sucar la ploma amb petroli i dinamita.^.,. El Clamor es una
bassa.. «

Bonet, amatent - Jastelle, •Pastalls *
- 10 "
PastelXs - Una bassa d'aigua beneita, Ko s'acalori. Jo opino paro també
respecto.
Bonet - IIo deixeu de foinular càrrecs ofenssiue, no obstant,
PaStells ^ De massa voluntat que porto a la casa. ^ïai havia sentit a
parlar de slnctaxl, ds lecxic, ni d estil fent un periòdic
avançat. Aquesta redacció, des que vostè hi es, sembla una
sucursal de l'Acadèmia Espanyola. I volou fer republicans
escrivint a tall de Maura Y Aqui, malait siga, no n'hem de
fer res de gent que tirin per savis, ens cal gent que tirin
per màrtirs.
Bonet - Tots hi tirem per màrtirs els que som aquí.
iPastells - No em vol pas entendre ' Porta algun forat a Is pell ï Ha
estat a la garjola ï Ha tastat el pa dur 1 amargant de l'ex-
tranyament per mor de l'idea ï
Bonet - Bm queda temps per a tot això i molt més,
Pastella - Si, ira do Deu.però qui espera es desespera i el quS-gemega
jà ha rebut, iüscoltl el que 11 dic: vostè eab escriure^oi?
Vostè encarÍLVOl saber-ne mes; vostè es ruboritza i s esblai-
ma ï Doncs no serveix per a dirigir el tinglado.
Mendoza - Ens trobeu massa il-lustrats per la feina que fem ?
Pas telIs - Cui enraona» Vostè amb el seu llatlnorum ens acabarà d» tirar
per portes.
I
Mendoza - I on es el meu llatinorum ?
ifastelXe - Una friolera \ Repassi la colecció: columna per altra hi tro­
barà tuttif^ quanti, altor^ ego, modus vivendl, í^ujt proquo ,
linòleum, saltimbanquis 1 altres termes que m'han fugit del
cap. Va ja Mendoza amb aquesta lletania vol defensar els drets

- 11 -
de l'home t pa 1 no romanços ultraniontants nacessitea els
obrers. Som hereus d'en Sorrilla o de la Santa Xügulsíclon ?
Arquer - SI pitjor es qt» pot venir un In articulo mortis o un in ex­
tremis qu& ens engegui a la fresca,
Pastells,- No ra'extranyaria. Sempre soc dit: tenim la flor i nata dels
quefes polítics quíens inspira, el director mas saberut de
la comarca, uns redactors quo no en corren, l'imprampta millor
1 els caixistes mes entesos de la població i ens surt al pe­
riòdic més dolent del mon.
Mendoza ,> Arquer amb alarma - Cue hi han males impresions Y
Arquer - SI que no hi ha es paper ni crèdit per aquesta setmana. Ja
sabeu que are mateix s'han rexinit els capitostos i alguns ac-
oionistes. Jo els ha enterat de

1'altre,
- 13 -
Mendoza - Sntenc el tripijoc. Gràcies; certs ptçïere jo no els faig.
Arquer - Ja els farà ella* Jda íl-fi es uaa xicota intel-ligent, mai
ha tingut un no pels amics,
Mendoza - Üi roraperé l'ànima,
?aBtelis - Molt bé jove: conxorxes, mal, procediments jesuítics, mal,
viure amb vilipendi, mai I
Arç[uer - Cobrar, mai I
Mendoza - Cul parla ) M'hi jugo el cap que vostè eeta al corrent de
la m^sada.
Arquer - Xa primera nòmina que es paga en tocar-ne de frescos és la
meva. Badi I
Mendoza - Aixi, naturalment, pot aconsellar servilismes,
Bonat - Mendoza, a la feina ' Aqui hem vingut a treballar i no a ba­
rallar-nos, Passi el que passi cal que complim el nostre deu­
re fins al darrer extrem, (Bn Mendoza s'en va al seu pupitre)
í^ te lis - Ara ha tocat el viu, i^'aqui a mitja hora vindran a demanar
original i el més calent serà l'aigüera. Sort que amb la
censura amb cinc o sis mots s'emplena una columna. Encarí^
férem més goig. Oh quines coses mes terribles deuen dir i
tot serà saliva dejuna, pastetes I
Arquer - iProoureu per vos. Apa anei^se'n a l'impremta i acabeu de dur
el sobrant de les edicions d'aquesta setmana. íéds vendrem &1
drapaire. De passada podeu cobrar els rebuts. Sis que us
vinguin de pas. Demà, a primera hora, els altres. Hem de fer
diners costi el que costi,
^Btells - ?rimer caldria omplir els talonaris. Per a manar tothom ser­
veix, llamp m'encengui } SI diari s'escriu sol, oi senyor Bo-

- l;à -
net ï Sis rebuts s estenen ella mateixos, oi senyor Arquer t
Ja, ía farem. Escarrassat Pastells, basque^a't ximple,,, du­
ro, duro. Do "bon mati que traeco.
Arquer - Sou un repatanl, Pastells, sigui dit inter-nos,
Pastells,horroritzat - Inter-nos » També vostè llatineja ? Mala negada'
Bonet - Quin homej
Apa mandar. [cantant) Allons enf ant a de la patrie.. - - -
Arquer - Que li farem í Des que té us de raó no hi ha hagut diari, ni
setmanari, ni follet, ni fulla de caràcter republicà que no
hagi passat per les seves mans. Coneix els domicilis de tots
els revolucionaris que saben de lletra, üe dirà on podeu
trobar un duro escaducer i un home dscidit, ^b la seva es­
tampa i mal gènit esquiva ala creditors i espaordeix als deu­
tors. Res, cal comptar amb ell,
Bonet - Si es plegava SI Clamor,.,., pobre home ^ ,.,,.
Arquer - lío s encaparri, S uli-nenta de renegar i malaïr, üemes mai
ha estat en vaga. De la mateixa manera que a voeté i a mi
ena surten grans a la cara a ell li surten periòdics,
S S C S lí A III
Els mateixos més Cambrer i desseguida Anselm,
Cambrer, Aes de la porta del fons anant a recollir el servei a Mendoza,
Permis ?
Bonet - Endavant.
Cambrer, un cop dina la redacció i a Mendoza que roman pensatiu de caps
al pupitre - Esta llest T
Mendoza, grenent l^ampolla i abocant les ecorrialles a la copa i després

de "beure-se-les - SÍ. JM. nota a l'Administrador.
yjt- 0
- 14 -
Cambrer, anant^'Se n, atürant«»Be an-front Arquer 1 allargant-11 la nota -
Dotze pessatoB amb vuitanta.
Arquer - Molt "be; passi el primer dilluns del mes entrant,
Ctfn'brer - Koma, as que jo ja ho he pagat eü. taulell '
Arquer - Aixi no cal amoïnar-me. Sou un galan jove. Gràclas.
Cambrer *- SB que ,.,..
Arquer - RÏÏs no passeu ànsia, Bl Primer dilluns. (Bl canhrer contra­
riat, resta devant Arquer mentra arriba l^Anselm)
Anselm, llavant-se el barret 1 desembutxacant unes "quartilles" - Salut,
(adonant"Sa del Cambrer) 01a Perat, Oi que vens be. Mira
' pugem una triiita a la francesa, un rosblf, pa de casa i un pré­
ssec. Vi, Sants T Encare no he dinat avui.
Cambrer - Perfectament. Bl primer dilluns del mas entrant serà servit,
Anselm - Caratsus, home, quina gràeia^
Cambrer - lío li en fà ? Doncs tampoc a mi ©1 no cobrar fins qu© el
Anselm
Arquer
Anselm
senyor (per l^^irguerj pagui. (Mutis)
E S C K 11 A IV .
ISls mateixos menys Cambrer
Ja tiren senyor Arquer,
Abusem 'una mica, cert. Caldrà ser més formals. Ara quant
vingui el primer dilluns direm qua hem trasl-ladat el dia do
de pagament al darrer dissabte. Mentrestant utilitzarem el
telèfon. Vostè no sab quina economia representa un restau­
rant amb telèfon a cas© mateix ?
A mi no més om serveix d'aperitiu. Tinc un cori-mori *

Bonet
Anselm
Bonet
i^nselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm,
Bonet
Anselm
Bonet
- Hi havia molt al gobern civil ?
- Poc 1 dolent.
- 15 -
- lío ha passat rés ? Tants successos que ens convindrien ^
- Beró qui voleu guB es mati, ni que voleu què es cremi o
s'ensorri en una capital de segon ordre. Indigna tanta gent
de be i tanta pau. Porto el d© consuetut: misèria,
- Infleu-ho,
- Uo veig pas la manera d'inflor una vella que ha sostret un
feig de canoques. Ei ha un carrabiner que ha disfparat contra
un gos creient-lo un contrabandista, peré inflar un carrabi­
ner hum !
- No,ara menys que mai,
- Cuin gobarn civil més ensopi I IJo és pas que l'Ajuntament...
Un cove de sardines decomisat, un carretó sense numero, i un
contús al dispensari,... Veu el contus si que podria inflar-se^
- Ja, ja... no fora res d'extrany. Si és que depèn de vostè,
ancar^que resulti poc humanitari, Inflil,
- Ho dic perquè és un contús d'historia. El subvenciona Xa Creu
Blava i el metge municipal per a donar fe de vida. Amb ell
justifiquen llur utilitat,
- Ho s'enredi, Anselm,
- XilavorSjdono la noticia sacn T
- Saca,,, seca,,. Tan com seca' ,.,
- Hi posaré un titolet suggestiu. [pegant-se un cop al front]
Despotisme y misèria. Va T
- Vinga » [L'.uiQQlm s'endinsa al clos de la vidriera, asseient-
se al costat de Mendoza)

Aíiselm - 01a, Mendoza, fumes ï
Mendoza - Mes que fumar trec foc pels queixals.
ÀiiseIm - Que no paga el senyor Arquer ?
- 16 -
Mendoza * S'han atrevit a proposar-me que ceneixl la Pi-fi a don iluguet
iinselm -- I dulJtes ?
a canvi que don August mantingui el periòdic,
Mendoza - Naturalroent» M'ha robat el cor la Pi-fi, i'estimo, la necessi­
to
Anselm - Som molts que ens passa el mateix, SI que m extranya que aquest
negoci depengui de tu sol.
Mendoza, aAb alarma - Cue vols dirY
í
Anselm - Que es qüestió de majories.
Mendoza - Prou, o et nego la amistat,
Anselm - I tu ets 1 ironieta de la casa Y Vaja dona m una cigarreta,
Mendoza, allargant-li la cigarreta - Cualsevol escriu sàtires nerviós com
estic 1 amb la ràbia que m'abrusa. Mira fa tres quarts qua
peleio par a tractar d'imbècil a l'inspector de policia 1 no
sé com posar-m'hi,
Anselm - Imbècil s'escriu amb bf alta. Però si m'has de creure a mi,
digali de paraula i qua se li posi el mateix ins^jector l'orto­
grafia.
Mendoza - No hi só veor^ l'avantatge •
juiselm - Home si: t'estalvies de trencarte al cap, ja te'l trencarà ell.
Mendoza - Graciós » ...
Sonat - Anselm.
Anselm - Digui.
Bonet - Ha vist en Paga i tu par casualitat V Salp si portarà original ?

Anselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm
Bonet
Anselm
Avui es retrassa,
- 17 -
- Suprimexl'l. senyor Bonet, ans deshonra. Sempre du les sabates
encirades i el coLl i punys de la camisa nets, 1 diu santa nit
tinguin,i QS fa amb violinistes i damisel-les oureis.
- Amb qui vol que es faüsi un critic musical i alguna vegada re­
porter de salons,
- Heporter de salons ? Digui de sala i arcova. Ko exagerem,
- Demés treballa de franc.
- Ko és Cap mèrit. Com ei no hi treballéssim tots de franci
Si UB plau per forsa '
- iüll ho fa amb aquella alegria,
- Però té la barra de firmax-se Hamlet i de relacionar-se amb
un oncle capellà»
S S C S N A V,
Bis mateixos jL Qbrer ^ desseRüida Paqaitu,
(J^^obrer entra sense saludar a ningú* V^ vestit de mecànic
i du la Korra posada sobre les celles. S'asseu al pupitre
de l'/.nseDn. apllatgps quartilles, es grata el cap, suca Ift
ploma, fa acoio de treure un pel de la punta: després escriu
molt depressa,)
Son les sis. Ja tenim aqui el cronista expontani. No fa­
lla ni un sol dia. Es vau que no pot sopar si no es descarre.
ga el pap. Ha de segregar el seu articlet tan si plou com si
neva, on eixir del treball. iSi, i escriu depressa.
Va ahe iftawa» ^ Ou^ ,

Arquer - I son publicables els seus escrits ?
- 18 -
Anselm - C..uan jo els he ropassats si. En suprimeixo tres quartes parts
i mal sjüin adona»
Bonet - Ss el cap de la fracció radical que integra 1 Unió 1 no el po­
dem desalrar.
gai^ultu - Santa nit tinguin.
Anselm. - 3p ^ parleu millor si sou servit.
Arquer - ?ora retireu aquestos paraules. (L^obrer ^gft d^escriíira. Ham*
brega a fora iradament j clou els pungs danunt la taula. Des­
prés gira 1 esgutord a L·Iendoza i s^arronsa d espatlles.) - lío ee
una dispesa de seminaristes, això.
pa qui tu. astorat - Pantàstlc» C;.ué haig de dir ?
Anselm - Salut i peles.
Pa qui tu - Estupend » fíl mot ordinarieja, però... salut i peles » Jo mal
desentono. Porto un feix d'original senyor Director: una ca-
ceria da senglars, un concert d'arpa 1 encar^unes quantes por-
qaarietes mes, Pa pel periòdic ?
Bonet - Això de la caceria flaira a aristòcrata.
Pa qui tu - ii'ha organitzada el barber de Calabuig però no puc negar que
Bonet
Anselm
hi han aesitit el marqués de Roda, el baró d'Estanyol 1 el de­
legat d'Hisenda. Han matat un mascle de noranta-set quilos i
se l'han partit com a bons germans. Em sembla que ningú pot
tenir-hi res a dir.
- litoleu-ho democràticament 1 suprimiu tractaments nobiliaris,
C^ue rasalti bé la distribució del mascle. Comunisme pur,
- Ber a més seguretat ho repassaré jó. Vinga. (Pren les guartl-
llee dels dits de Paquitu i se l'enmena al seu pupitre)

S S C fí li A VI .
Bis rnat8ixoE mes el Reclamant 1^^>
- 19 -
Reclamant l^^,.tf^ (entrant precipitadament) - SI senyor director t (Kl Sr^
Bonet s^aixeca del sllló)
Arquer, fent l^^rnit per a dontir temps que desaparegui el Sr, Bonet) - Cu©
desitja ï
Reclamant 1^^. - El senyor Director.
Arquer - t.ui diu ?
Reclamant 1 . - (amb un "bruel] - SI senyor directoDOÍ I
Arquer, en desaparèixer al Sr. Bonet* - Està da pega, fa un instant era
Reclamant 1^''^, - Res de factures.
aqui. Si es tractés de cobrar alguna factura o...»
Arquer, molt amabla. - Ho dic perquè devegadee hi ha gent qu» no té noció
de les atribucions* Si vingués per moneda no quedaríem
pas malament. Un servidor.....
Reclamant 1^-^, In te rr ompent-lo - ÏÏo s'escarrassi. A quina hora tornarà ï
Arquar - Uo crec que tardi (Consultant el rellotge) Ara son ...
diguem'SJÜ- quart de setï Altrament,si no ve a mitja nit,
es que haurà anat a 1 imprempta. C^ue es urgent 1 assump­
te t
Recla3iant iQr, - fís de B«iiols,
Arquer *• Així rai, segui, segui.....
Recitant 1 . - Ko hi ha algú amb nas a la cara qu^ pugui escoltar-me dos
minuts ?
Arquer - Tants com vulgui de nassos, però vostè m'ha demanat al di­
rector.

Heçlam, 1 • - Em "basta anib qualsevol de la radacblo.
- «0 -
Arquer - Mirarem de complaure 'l. (S^aixeca de la taula apropaat-so
a l'entrada de les vidrieres 1 es dirigeix als de dintre)
A veure un nas que escolti» (Mendoza, Anselm i Paguitu es
giren amb extranyesa)vers Arquer.) - No va de broma, HI
ha un no ae qui que demana no se que. Apa» feu el favor;
sortiu un de vosaltres.
Anselm. - Surt tu Paquitu. Sts el que fas mes goig.
Paguitu. - Estupend, però no m'enredis.
AnselBt empenyent-lo a fora. - Ves home.
PaquitUt en veure el reclamant i anb espaordiment. - SI senyor Cortés J
Ai de mi I
Reclam. 1^^. - Vinc per uaa rectificació. (Anselm 1 Mendoza en oir de
que es tracta resten escoltant) - Jda demano a les bones
però l'exigiré a les males. Cul es aquest estúpit que fir*
ma Hamlet ?
Paquitu, amb tremolins i veu prima» Tots els que vostè vulgui menys na
servidor, .i^uií.éa Kamlet ? senyor Arquer Y
Arquer - ïïome»„i el secret professional * ...
Reclam. 1°^. - Un set masó, un cretí, no pot ser altre cosa. JL·I trencaré
al cap.
Arquer - Ho veig difícil: el té a prova de bomba.
et? /
Reclam; 1 . - Li faré trencar encare que sigui amb dinamita.
Arquer - Això Ja es més enraonat. Però miri 11 aconsello molta re­
flexió. Podria tenir un disgust. Aquest Eamlet es un sub­
jecte perillós, maneja al sabre d'uaa manera. Ui I I tira
... tira... no vulgui saber el que tira ...

- 21 -
Reclam, 1®^. - Quina resanya de Concert més galdosa í Se feta a la babalà,
paro^ smb mala sang, tendenciosa Naturalment ^la políti­
ca no té entranyes, fís tractava d'una vetllada ftl_CaBlno^
dels Senyors i garrotada soca. Però jó soc un obrer amics
meus, un obrer com tots vostès que ha do viure del seu cre-
dito 2s que sols es pot tocar bé a les lógi^ÇB* majóniques,
als centres àcrates i a les cases del poble t Un rave I
s'han ficat amb el meu mecaniame, amb la meva digitació
amb la meva escala. Oh sabiduria I C.ui és Hamlet per a
cantar aixi JI M'ha dit que ni el mètode Piatti coneixia»
Arquer - Tampoc el coneix un servidor 1 passo par una persona oam
-mihí kMB as un manual d'urbanitat ï
Heclam. 1^^. - Ss I'A. B. C. dels viol-loncelietas.
Anselm - Senyor meu, jo^ creo que és un honor el no coneixre I'A·BCCO
Reclam. 1^^» - Vostè confon als abecedaris. Jo^soc músic i vinc a recla^
mar la fana que m'han pres. Fassin el favor d'axaminar-.me
els dits» (Posa als de la ma esquerra a frec del nas de
l'Arquer i de Paquitu)- les dúricias canten, si senyor,
les durioies canten I
Arquer - Ho ans anradij. . .
Reclam, 1^^, - Dic que canten. Aquest solc transversal (Bl senyala amb
l'index de l'oltre ma) - Doipostra de quina manera correcta
piso les cordes del violoncel, Enteri-se'n, (Mendosa i
Anselm han acabat per eixir de les vidrieres i examinen
detingudamont als dits delit reclamantE) - Toco o no toco
d acord amb al método Piatti ï Pot ésser impur el meu so»
Ql^Q Y iSstafo els meus deixebles t Cal repeteixa que

- 22 -
torni la fama, la fama que m'han llovat els meus correli­
gionaris al diacri que ho sostingut ant ele meus dinars,
perquè jo soc Buhscriptor 1 accionista encarg^qua no ho
aerahll.
Anselm, amb té de pietat i reconvencio, - Paquitu I
Àrqger, simulant nerviosltat^ Cuina "badada,perdoni.
Anselm - ^o voldria ofendre'l peroren veritat ^vosté resulta enganya­
dor, tots els seus aires son d'una persona que va a missa.
Reclam; 1^^. - I on haug d'anar a gu.anyar-me el pà» De misses,, funerals
i novenes vivim els músics. 31B que estan convençuts que
no tenen ànima un cop enterrats si que..*,, no ï^engreixe-
ran pas. Pot anar-los-hi al darrera amb un flivviol sonant..
Arquer, tornaat a simular Indignació 1 rebotint un talonari per la taula,
- Aquest Eamlet és un imbècil, traslladarem la qaeixa de vos­
tè,al director. Ss rectificarà. ílo faltava altre cosa.
(Agafant una llibreta) Za gràcia do vostè ?
Heclüm. l^^m allargant^'li una tarjeta. - ïïo cerqui en va. Poso tot el
referent a Bl Clamor en nom del meu sogre. Es una precau­
ció. Acabo de dir el motiu.
Arquer - Ara oblidi. Es costura de la casa desacreditar exclussi-
vament els nostres correligionaris. í^ul et vol bé et fa­
rà plorar. Hem tingut molt de gust en coneixre'l. A re­
veure. Confli en la rectificació d'en Piatti, (i;!'acom­
panya fins al pas de la porta mentre tots els altres li
fan grans reverències)
E S C E K A VII,.
Anselm. Arquer. Mendoza, Paquitu.
^bror i Bonet nuo retorna-

Bonet - Bns lluïm'Paquitu. Gràcies Arquer I M'heu estalviat una
vergonya.. ^.
- ss -
Arquer - Anem a tornar jornals. Vostè me'n na a&talviades tantes I Al
fi aquest senyor ha resultat un xai.
Pag ui tu - A desgrat de la pell morta tinc rao.
Bonet - Pareu ment en no tenir-ne més. Cada cop que tenim rao ofenem
algun puntal del periòdic.
Arquer, aixecant-se del seient i posont-se a passejar. Jo us donaré una
llista d'intangibles. I per Cristi^,f>nBsaboneu, enssaboneu i
enesavoneu.
Pa qui tu - Ahir a les notes de societat hi hatfia un bateig i una primera
comunió ben orientades, ei I
Arquer - 3i home,per a complaure un mig correligionari vàrem produir
una dotzena de baixes. Alguns van escriure que ja no podien
deixar el nostre Clamor damunt la taula per temença que la
mainada el Hagis,
Pagui tu - Poimidable I
Arquer - Es que cal anar amb molt de tino en no desvetllar engresca­
ments Insans, i'altre dia una àevodeta meva va preguntar-me
que cosa era una monja, iia pregunta era escabrosa. Vaig te­
nir que empatollar-me no eé quaïjer a no obrir-ü els ulls.
Bonet - I vostè,Anselm, quants dies fa que no ha esmentat a Don Baldl-
ri T
Anselm - Alguns, però qu« volen dir-ne d'un conco alarb que es passa
al dia empeltant prass&guers i los nits fent solitaris al Cen­
tre Republicà? Per més paga no ha arreplegat la grip ni se
li ha mort ni un sol parent en tot aquest hivern. Jo em refio,
no obstant, d'una tia avia que no pot durar, jf-^vors farem les

Bonet
Anselm
Arquer
Anselm
Arquer
unselm
paus parlant-ne en tros edicions seguides, en enllitar-se,
on aclucar l'ull i en entorra-la. <
- 24 -
- Cureu solaretot de don August: té el registra de la vanitat molt
sensible i sab correspondre. Ja ho sabeu,
" Xi vaig dedicar un bombo amb motiu d'haver estrenat una tar­
tana,
- Paro el caixista va esgarrar-li el segon cognom, li posa lila-
gosta en compte de Gallostra, M'hi ^ugo el coll quo el tenim
ofós. En tot hi veu raalioia.
- Ssperarem q.u9 volqül per a dasagravlar-lo,
- I si no volea mai ?
- Un dia o altre es doífarà de la tartana i comprarà un automoiui
llavors tret sogur.
BQtjQt, amt unció i sospirant, - Beu us escolti I
Arquer, bo i passejant-se 1 ovirant al Eeolamant 8^^, que entra pal fons,
Ola, aquest va per rai. [Fuig endlntsant-se en una porta late-
ral)
Bonet, a Ansalm que t'aocio d'anarsen amb Paquitu i Mendoza al clos de
de les vidrieres, - Ho em deixi Anselm. Ajudim a dnsampe-
llegar-me d'aquest subjecte. Jo no serveixo per a cartes co­
ses, (Anselm resta i els altres dos es fiquen a la redacció)
E S C K ]à A VIII
Anselm, Bonet, Mendoza, Paquitu i Reclamant 2°*^.
fíectam. 2^^, - El senyor Administrador Y
Bonet » Ho l'heu trobat per l'escala ?

RQclsm, S*^^^ - SI l'haguQs trobat no el domanaria,
Bonet « Potser no el coneixeu.
Reclam, g^^. - Com si l'hagués posat al mon. Be massa.
- 25 -
Anselm. - Doncs ara mateix ha sortit a depositar al Banc ouinze mil
pessetes.
Reclam. 2°^. - Quinze mil pessetes í Jj^ugl, home i ca J
Bonet - Ko crec que us sobrin motius per a dabtar de la nostra
paraula»
Reclam. 2^^. - lío dubto pas de la paraula de vostès; dubto d^ les pes«e-
tes*
Bonet - Blgueu-li hatxa.
Reclamant E^^r Dispensi i quinze mil paraules les tenen i quinze mil pesse­
tes, no. Al Banc í Suc de llengua | Si tinguessin diners
al Banc no els haria vingut a cercar aqui. Jfero Jo cobro
avui 0 no li arrendo la ganàflncia ni a vostè ni a ell»
AneeIm» - Podeu dir les coses sense escandalitzar.
Reclam» 2^^. - A mossegades, si senyor, a mossegades m'hi faré,
Anselm - Apa doncs, mossegueu quan sigui hora, però aqui no es cri­
da.
on '
Reclam. & . - El que aqui no es paga,
Anselm •• Destorbeu als que escriuen amb els vostres crits» (Ii'o"
brer deapaciontat aprova les paraules d'Anselm amb moviments
expressius)
Reclam. 8*^*^. - A mi em destorba molt mes la vostra barra,
Anselm - fíxclameu-se amb un to més moderat.
Reclam. 2 - Moderat,diu ? s'en perdés la mena * I sou vosaltres que
^®^ El Clamor que preteniu que Jo no m exclami ?

- 26 -
Aflselm - SB que d aquesta manera engreixem als nostres enemics.
Mentre ells s'uneixen com un sol home, nosaltres els re­
publicans ens esbatussem per una misèria, Valenrexemple I
Quina vergonya I
Reclam. S^^. - I com ho sab vostè que ^o soc republicà ï
Anselm - No podeu ser altre cosa. Aquí sols protegim republicans;
Ifi casa no dona a guanyar un cèntim a ningú qu© no en si­
gui,
Beclam. 2^^, - Protecció .,, guanys !.,, Vostè brome^. Jove, f.uina sort
tenen els carlins i onsotanats, si es i^Sa^ tííJ. U*^ o^-i^ *
iinselm - On e'os vist per unes quantes pessetes sacrificar les con­
viccions. Per això anem tan bé.
Heclam. S^'^. - Reclamo el que es meu.
Anselm « Entre germans de democràcia no hi ha teu ni meu. Tot es
del partit.
Keclam. 2^^. - I la fanilia ï
Anselm - Es el destorb del revolucionari la família, ^nsant en la
família s'eternitza l'esclavatge i per a no sacrificar una
generació s'en sacrifiquen cent.
Reclamant Z^'^-· Com se coneix que vostè no es casat ni té mainada,
Anselm - Ho es cap mèrit això manteni**tlos amb els diners de la Re-
publica.
Reclam. SQ^. - Sàcar^cni acusarà d explotador !
Anselm - De tebi us acuso. On es 1 anor a la causa cobrant els ser-
vels que se 11 fon T SI home, si, visca la germanor univer­
sal, visca 1 acràcla, visca tot, però paguem oi que em deus»
Reclam-. Z^^, - Primer és viure.
Anselm - Primer son els principis.

- 27 "
Reclam^ 2°^> - Ja s*expllca vostè, però no em convencerà, iMorta la cuca
Anselm
Reclam.
Bonet
Reclam.
Anselm
2*^^
Z^^.
Reclam. fiO^.
Bonet
Arquer
Anselm
Arquer
mort el verí. Si jo vaig a 1 altre barri 1 idea part
un creient i la republicà un vot.
- Alxo de perdre ua vQt la república, ós discutible. Els di-
- Doncs no s*en refiïn. Digui al senyor Arquer que he estat
aqui i que,.,,^ enllesteixi.
- El senyor ^^rquer tindrà un veritable sentiment,-...
- Prou, prou; no cal que m'ho digui. Mai l'alegren les meves
visites.
- lío enteneu al senyor, ell vol dir que sentirà que hagueu
vingut endevades. Deixeu el compto 1 no us molesteu en
tornar.
- Justa, ara hi corro 1 SI que cal fer entendre al senyor
Arquer es que els homens es troben i les muntanyes no. I
fins un altre, (Surt t^nb aires amenaçadors)
E S C E K A IX.
Sis mateixos mes Arquer _i menys Reclanant 2 on .
Es del morro fort.
ïotal vinticinc pessetes de comissió. Feia de corredor d'es­
queles mortuòries.
Mal negoci per un diari laic
s'introduïa a les cases on acabava d'ocórrer una desgràcia,
donava el pésara en nom d'SI Clamor i plantejava el negoci.
Però un dia una vídua va pondre'l per un parent, se 11 tirà
al ooll, va petonejar-lo, eixopant-lo de llàgrimes i bavales.

Anselm
Arquer
Anselm
Arquer
Bonet
Anselm
- 28 -
Després s'entussodi an q.ur vestia el difunt que havia mort do
malaltia sospitosa. Va esoarmontar-se 1 plegà el ram« Darra*
raraent as llogava per a discutir amb les comares i ois capellans
allí on algun dels nostres estava on perill de mort i de recon­
ciliar-se amb l'Ssglesia.
• Una feina mal pagada segurament.
- Cobrava per hores com les dones que esterrejen els rajols, paro
oi subvencionava el Grup lliurepensador; per cada ànima llensa-
da a l'infern, sis rals. lío va poder comprar-se mai unes espar­
denyes,
- I qoa fa arí(_?
- Ara era persegueix a mi.
- De tota manera això no es viure Arquer, Aqueixa situació in­
certa em desencoratja i em destorba.
- Ss que si que dostorba l'estar en cajjella. Al menys ans don-
guessin tots els gustos com als sentenciats. Jo ar^V-àsnianaria
una racció d3 llagostins, cafè, copa i puro.
Dona - Ave Maria purísslma I
ESCENA X .
Els mate íxos ^ una dona, i
3)esldori
Arquer _a ijiseIm - Mira, aqui tens una germana de la i'au i Caritat, Ja
ensuma carn morta,
Desideri. mentre la dona s'matança i des del fons, - La pau de Dau, (Toti
raprim&ixen una esgarrifansa.)
^°J^s^ -* 1^0 val a bromejtij. ^jj^^ certes coses.

Dona - Una servidora no brome-Ja.
Desiderl - Un servidor tampoc. Dealto Buscriurem.
Dona. " Tingai espera senyoret; Jo soc primer, i porto pressa.
Desidsri - íassi, fassi però consti que hem entrat alhora.
- 29 -
Dona - Perquè^ he volgut, jó li duia un replà d'aventatge» Paro aqui
i a tot arreu les dones son preferides, el que és ciue com
que una no senyoreja... fa do bon estalviar l'educació»
Deslderl - En tinc per vendre.
Arquer _ Ahem.no val la pena de discutir.
Anselm als de la redacció. - líois, nois, una cosa mai vista, hi ha em­
pentes a la taula del senyor ^rqaer. B'an cua. (Mendoza _i
^a qui tu surten tamatents ^ encuriosits.)
De sideri, a Dona. - Apa doncs enllestim.
Dona - fís aqui que dallonse daixonses... vaja que pinten esqueles
pels difunts t
Arc^uer - Si prenda, les inserim.
Dona ^ Que diu que Y
Arquer - Xes posem en lletres,de motllo.
Dona - Ja serà això Ja...
Anselm, interrompent amable jL_ obsequios ofrenant cadires. - Segui, se­
gui si es servida, [A Desideri) ffuma Jove ? Mendoza, tabac
per al senyor. (Mendoza allarga la petaca a Desideri) (Tots
es mostren obsequiosos _i^ galants fent grans reverències als
recent vinguts)
Arquer a. Dona - Deia una esquela oi T
Uona - Si fassime'n una pel meu marit.
Arquer - Ha d'ésser sense creu; una esquela làica,;f
^na - Entesos; de les que a ell li agraden.

Àrqger - De quina mida ?
- sa -
Dona - ^MQ li vagi "bé; Es un home el fa o no ía com oi senyor. (Senya*
la & Bonet)
Arquer desorientat. __ Bntenem-noa: Üa d'anar be a qui la paga. Segons la
mida el preu,
Done - Vostè mateix: una cosa modesteta qua no faesl riure massa» 3i
ell no la paga la pagaré jó.
Arque-r - Miri ^ buf ona fni vostè fa cara de vidua ni de desitjar una esque­
la.
Bona - Si la desitjo diu ? 'No ho sab pas vostè, Maria Santíssima I
Avui fos i demà festa, Ss un borratxo, un perdulari, un gandul.
A casa anem estrets, però si haig de dejunar tota la setmana..»
Alabat sigui Beu) tui no risca no pisca. Passi l'esquela com
més aviat millor.
Arquer - Tornem-hi, l'esquela de qui ?
Dona - D ell I ^ue ve da 1 hort ? Del meu marit, que om corsecarà
a enrabiades.
Arquer - Xa corsecarà a enrabiades, 1 és difunt T
Dona - Ca ha de ser difunt, D'aixo em queixo, Deu me perdó Senyor I
ro ellít té tanta fe en el que vostès diuen, qua si SI Clamor
el dona per mort, es morirà per no desmentir-ho. Em posa el
cap ple de Clamor I Clan or de dies. Clamor de nits, Cj^amor a
totee hores. Es l'evangeli. Doncs, apa, matint-lo, pagant
el que sigui, lío els farà quedar malament, no hi ha pas perill.
•^r_q^Q;r - Hosaltres no podem matar en conciencia un home tan entussiasta
del nostre diari.
Anselm - Sscassojen tant, mestressa els devots d'si Clamor I D'aquests,
vatua el mon hem de refiar-nost

" al -
Dona - Ja els afarta forsa, ja" » SU llegeix a la taverna ,Qntr» xa­
rrup i xarrup de barre^ja. Vet-aqul l'angresc ameat. I bé, puc
roflar-me de l'esquela ? Miri tjue farien una obra de caritat»
Arquer - Impossible ^
iÜQQa - Tinguin compassió d'una pobre dona 1 per una vegada no mirin
prim, prescindeixin de que sigui viu el difunt. Dau als hi
pagarà í
Arquar - Paro saben el que demaneu T Àdhuc Incorririem on responsabi­
litat.
Dona - Ko si s'han de perdre's per una servidora, no os perdin. Això
si qae no. Tindrà paciència.
Arquer - Un altre dia serà.
Dona, amatenta i^ esperançada. - í^uin dia t
Arquer - ^uan enviudl de veres, ia servirem aob molt de gust.
V ^
Dona - Gràcies: el gust serà meu. i^ro llavors pinti-se-la al clatell
l'eaquela. Apa,no s'hi cansi i perdoni. jSurt pel fons)
Arquer - Un negoci esguerrat2
i*aquitu - Colosal, fantàstic I
De sideri - fuina Ignorància J Altrament,jo venia a subscriure'm,
Arqaer - Va de broma o qae T
De8ideri - I quin motiu l'indueix a pensar que bromejo ? M'ofen í (s'fti-
xe ca)
Anselm, amatent - Mendoza, tabac par al senyor. Dissimuli, segui, segui,
{li agafa pels muscles i el fa seure a la forsa mentre M^^ndoza
finament li ofereix una^lgarreta) - Vol pendre alguna cosa ?
Aquí sota mateix tenim un bar, Cue oi molesta el corrent d'ai­
re Y
Arquer - Perdoni, SI motiu de la meva extranyesu té uwt justificació

Anselm - iàom totí> pesalmlstas ea aquesta casa.
Ifeslderi - SI Clamor es un diari ben fat. íes canta clares, però sap dis­
tingir.
Arquer - Ens afalaben molt los seves paraules. Aquí també l'admirem
a vostè com se mereix I
i)6sideri, aab extranyesa. - Sm coneixen I
Anselm - De nom, qui no el coneix a vostè de nom í
Pesideri - fero si no m'he anomenat I
Anselm - Si no es desdiu de subscriure's ja s'anomenarà. Aquesta acció,
per si sola l'honra moltissim.
ifeslderi - Subscrigulm per un any. Sil pagaré a l'avenç per a no parlar-ne
més.
Arquer - Oh, no corre pressa.
Anselm - Cuin bell exemple d'amor a l'idea I Si tota la joventut del
mon fos com vostè, el triomf de la república.^.,,
Desiderl 4;i|lnterrompent-lo^ Sento dir-li que milito en el partit monàr­
quic conservador, (Moviment de sorpresa)
Arquer - Llavors es possible que s hagi errat de porta.
Desideri - lío senyor. A l'adversari lleial se li dau gratitut.
Arquer - Te tota la raó. Xta gràcia de vostè ?
Desideri - Desideri Pujol.
Anselm - Parent del regidor Y
Desideri - El seu fill.
Anselm - Li seré franc no comprenc quina finalitat persegueix en proto-
S^^ SI Clan or. Nosaltres hem tractat sempre molt despectiva­
ment als regidors monàrquics.
Desideri - Els han tractat de lladres amb bones paraules. JPeró ho repetei.
xo, Sttben distingir. Han fet justícia al meu papà»

Arqgor - lío m'extr any ària I
- ài -
Desi deri - Estiguin segurs. Vostès daien: Salvo contadas y honroS6S
9xcepcianes> Cert Y
AnBeljn - Ks la foimula.
Desidori - Ho es pot aludlr mésCiflCrEment 1 mos delicadament l'actuacio
Impecable del mauVparo,
Arquer - (Disposant-se a, omplenar el rebut) - Per dos anys,
Desideri - Per tota la vida.
Arquer - Potser om farem massa I
Deelderl - No mmet desdic; 1 honradesa li te de naixença.
Arqu&r - Sm referia *(fa subsc:ifeci6.
Pesidorl,- Bstfí bé. Havia dit un,pe-ro ^"tantseval) posin hi doBÍ Cobri.
» /
(Li allfc^rga un bitllet)
Arquer « lío tinc canvi. Vol que li fassi el total en anuncis ?
De si de ri - Ben pensat.
Arquer • Un de mitja plana, inserció diària, li tmirà bé Y
Dasidarl - Posi-la alterna l'inserció* Mes val qu^ hi hagi un dia qua
* / ' *
el llegidor no el trobi 1 anunci. L espera amb mes fiances t
l'endemà :^el llegeix anb un altre dalit .tanmateix. Apunti:
AparatOB ortopedicoe ^ orn^imentos de If^lesia. Casa fundada
9ti 178Ú. Proveedor de su Xlustrisima.
Arqüar. ^ Ah diable i por quant tompe.^
De el de ri - Pel que allargui el canvi.
Arquer - Serà poc.
Do3id·:^rl - Repetirem. Molt de gust on coneixre'ls.
Arquer - Msal. Passi-ho bé.
Anselm ^ Salut 1 llarga vida.
Mendoza ^ Servidor.

Bogat - A reveure,
Paqaltu - Ha pres poBseselo de casa seva I
Anselm - Bona eort ï (Tots juats l'acompanyen fins a la porta feat-ll
reverènolee 1 manlfostaclons d^aprecl exagerades, pastells 1
el senyor Cavaller entren avanç d'eixir Pesiderí i tam.Tae s ^unei­
xen a la manifestació, el senyor Cavaller .poró iComedldament, am^
inclinacions de cap solemnes. Un cop tots a la porta fan adau .
amb les mans 1 anb els mocadors, com si despedíssin algun que
empren un llarg; viatge.)
ïï S C K ü A ZI .
Anselm. Bonet, Uendoza, Paguitu. Arquer, Obrer
Pasto116 i Cavallar
Cavaller, desoobrlnt-se en entrar. S^raternitat companys I
ïote - Fraternitat I
Paquitu.a ünselm bo i ficant-se a la reducció amb Mendoza, - Q^ul es aouast
vell Anselm ?
Anselm - Si nostre director de palla. Un tipu molt original.
Paguitu - Estupend.
Cavaller - Ja em permetoraa seure, Ii'ysperit es jove, ferm, enlairat però
la carcassa claudica,,, sobretot les ctnies, (Seu en una cadira
que I»ren)
Pastells, deixant uns quants diaris i lletres damunt la taula de Bonet, -
La correspondència,
Bonet. sense seure a la seva taula ni fer cas de la correspondència. - No
s hi pot estar dues veg^adee en aqueix mon, senyor Ca.valler,
Cavaller - Molts no hi hm sigut mai ,que es pitjor.

Bonet, as89lent"86.a la aava tagla 1 senyalant la correapondènüia,) - Amb
el seu parmis« (Sn aquell Instant 1 obrer desprès de repassar
les QuartilleB que acaba d ^escriure 1 doblegçar^les .es dirlji^aíx
al senyor Bonot le hi allarga amb un gest tlmít i 8 en va co­
rre nts«
E S C E K A XII .
Els mateixos menys Obrer
Cavaller - ^ue 11 passa a aquest xicot t
Bonet, rlant, - Ha.^.ha..,' té por que les repassi i que 11 digui que no
serveixen.
Cavaller ~ I serveixen Y
Arquer - Ja ho crec, serveixen per a cobrar una dotzena de subscripcions.
Tal com el veu es admirat pels seus companys de fabrica que pa-
gjten bitllo bitllo*. üe que parla aval t
Bonet, llegint les quartilles d*un cop d'ull, - Del sans ^íunent de les es­
glésies . Sotíte lu necessitat dels ofertoris aseèptics. Entre
peto i peto dels feligresos deurien desinfectar-ee les esteles
com fan els barbers amb los nevalles. Proposa també que las
piques beneiteros siguin plenes d'aigua oxlgonada.
Cavaller - Ko esta mal aixó. Jo trobo que no esta mal,
Pastells, enfurismat, - Malviatge la sanft de Judes í Vostè bada J Pro­
curar per la salut dels fanàtics es tirar-nos tarra als ulls.
Com mes bons estiguin mes feina ens donaran, I ho publicarà
això senyor Bonet ï
Bonet - Ko hi ha altre remei. Eo publicaré en la secció lliure, com
sempre, fent constar que la redacció no es fa solidària de les
idees del articulista, (Mirant la corrospondència) - jjo hi ha-

via rée mas al "buçó ?
- ép -
Pastalls - Üncar^hl ha hagut massa, M'hi Jugo el coll quQ tot això son
baixes, (Senyala uns tiuants sobres que Bonet allarga a io'auer)
ArqLiar, ayreconant-les,) líi ho vall saber.
Bonet - Aüselm í (ivnsalin acut i Bonot 11 allargya un dl tari) - Apa QlB
telegrames d'ultima hora, (Amb ironia.) - üel nostre correspon­
sal particular i fil directe.
Anselm, després de fullejar el periòdic. - Ve molt enèrgic avui Wl Ba-
luajrte. Valdria la pena de donar-lo sencer a les caixes,
Bonet - Vostè mateix. Aixi^ ai morim no moriram cansats. Racordií-í
al menys de suprimir la capsalera i els anuncis»
i^nselm - iSntesoB. (Va al seu pupltra^ i comença a enganxar retalla d'ai
Baluarte.
Bonet - 01a carta del nostre futur diputat. Don Gonzalez del Manantial.
Pas tol Is - Ja era hora.
Bonet, obrint una lletra i passant-hi els ulls) - Es molt optimista i fala­
guera. Sns dona consells per a la bona marxa d'Sl Clamor. HI
troba esguifit i pobra,.. Hauria de tenir dotze planes de text
amb firmes acreditades, amb telegrfimas propis, amb folletó inè­
dit dels millors novel-llstes espanyols i axtrangars, amb corres­
pondències de las quatre parts del mon, amb una secció de modes»
una d'esports i una altre de finances
Pastel Is - Aquesta, la nata pels nostres doscaralsíite.
Bonet - Deuríem instal-lar-nos en un local cèntric, tenir pissarra, grum,
camioneta, sirena, anunci lluminós, saló d'exposicions i festes,
brigades sanitàries amb material modern per a córrer on auxili
dels pobles damnificats, caldria .dames instituir un premi anyal
a la virtut i un altre a l'energia fisica i ofrenar ccppr an «©n

- àl ~
cursos atlètics...,. Alxó seria una propagranda eficaç 1 ben entesa.
Desitjaria veure el nostre diari: elevado.resplandeclente y
suntaoso cual nlnf?uno. digno de las i de as que d^fiende ^ de
los hombres gae lo escrlben _i süstent^^<
Past ell 8 - lío adjunta pae un xec d'un milió de pessetes 1
Bonet - Eina abraça a tota,
Pastells - Amb abraçades no anirem pas alhora.
Cavaller - Ki anb abraçades ni sense. Aquí hi ha un vici d'origon; la
degeneració fisiològica i moral que ens anula,
Bonet - Espereu-se: manca llegir un posdata. (llegint) - Bnviadme
el kilométrico; ansio vivamente ir a Madrid para geationar
aauntos distrlto,
Pastells - Ja hi ha anat tres vegades a les costelles del Comitè local
i el més calent es l'aigüera.
Bonet - I d'on hi va ¥
Arquer - Bo 1'altre part del mon; de Chiclana.
Bonet - lío varen trobar un diputat més a la vora t -
pastells - ia baubolla i el cacoo varen enartar-nos. Som uns llonses,
Bonet - Caldria trametre aquesta carta a D. August,
Pastells - lli farà l'efecte d'una romaguera seca esquena avall.
Cavaller - No crec que agreugi la situació més del que jï ho es per si
mateixa. Jo vinc de l'aesamblea. Regna el deeencoratgement.
Jo m'he cregut involucrat en el fracàs del periòdic, SI meu
deure era dimitir, i he dimitit. Kaig d'ésser franc, les dau
pessetes que cobrava cada mes per afíaspondre Judicialment
del que diguéj* el diari, em cremaven les mans. Com que al dia-
ri no deia reSjera evident que el meu càrrec de-to suprimir-sa
Jo no vull que ningú pugui tirar-me en cara que les mamo dolces

- ÓS -
HQ esperat mig any qua'm fiquossin a la praeo o al menys que
ra'oflcsrtessln. Is. vida despacientant-se i sonea alagriaa, pasa,
no és suportable. Jo he enyorat les .glorias paseades» SI meu
amor propi de perseguit ja'no existeix. Pardera fins l'habitut
d© tracte amb jutges i escarcellars. Oh, antany fèiem canpanyes
enèrgiques, escrlviem articles virulentsl....
Bonet - Vosta tanbé els escrivia ? ^^ ^
Cavaller - Ho. als escrivia un qualsevol, jo « A feia responsable, que as
mas que escriure Is.
Bonet - Segons i com ea mira
C&TOller - Una frase contra al reglmenlï o contra la religió, aviat as dita^
però uns anys de cal-la triguen a passar.
Bonet - Cadascú del seu ofici.
cavaller - Creu vofíté que firmar una editorial amb una X. té mas mèrit qua
fiïmar una sentència amb totas lesILettras d-gl cognom ¥ iProvi
d© fer això darrer i m sabrà dir.
Bonet - Hi hsn mèrits i marits, desenganyau-sa.
Cavaller - Mantenir els fills dovaer^i'^eB costa tant com posar-los al mon^
jí"he mantingut les idees del demés amb una enteresa patarnal.
íienyor jutge, deia, rati-f-i-oo en absolut l'article denunciat;.
no esborro ni una lletra ni un accent. ïïo admeto cap juridiccio
dintre el clos sagrat de l'intal-ligencia, I els jutges s'ad­
miraven de la fermesa de lee meves conviccions, SI partit nue-
dava be més que pel que havia dit el periodista, pel tason que
ho sostenia jo. Em tractaven amb deferència, com un apòstol.
Un tal Gómez B entossudí en que llegis la mava declaració avanç
da firmar-la. "*^engo una confianaa absoluta on la laaltad de
usia^ vaig respondre-11: Ko importa loa ustad, va insaistir.

-49-
lílavors jo que si, agufo al plec 1 repasso calmosíünent, paraula
par paraula. SI jatge s'inpacienta i Interromp la meva lectura
preguntant-me: (.ué, esta conforme; hay algo gue objetar ? M el
miro 1 dic; SI seftor falta un punto y coma> Vaig donar-li una
lliçó de gramàtica. Se ^HBB$ com's infondoix respecte a 1 ene­
mic.
Pas tel Is - Molt rebé, tóquila. (li dona una encaixada) Llamp m'esquerdi
m'ha agradat.
Cavaller - I que fan ar^t S^ue escriviu que mereixi 1 atenció del fiscal t
Ens hem tornat metafòrica, enxes, parlem amb careta, manjam
tranquilament en la nostra taulgicom l'envilit burgès i entro-
tant lae presons i la guardià civil no mes serveixen pels lla­
dres i criminals i aviat fera vergonya anar enmanillat pels
carrers i dur el vestit de presidari, aviat seran unes institu­
cions que acreditaran la monarquia i tota la púrria dels que
volen ordr», pàtria i ral-ligio. Jo on protesto, jó no vull
morir exacrablement en el meu llit sentint plors i flaires d'an-
tlespasmodics, jo deixo la ploma que heu esmosat vosaltres per
a trobar la màrfaga del sacrifici en un castell^o el llit de
cardots enVfosar expiatori. He dit I (sensació)
Bonet. apart) - JPobre home J (Tots resten callats sense esma de brome­
jar. Anselm, Mendoza i Paguitu es fíguan a la redacció d'on
havien eixit en oir la perorata del senyor Cavaller. Bl senyor
Cavaller treu la pipa, l'omplena 1 l'encen i es paseja satis­
fet, com uri home que s'ha deslliurat de la seva bilis. 3e sent
la veu de Pl-f1 que canta un Pox-trot.
B S C E lí A XIII .
Els mateixos i Pi-fl •
i

-4a-
gj-flt ontrant 1 Interrompent el Pox-trot, Qibojerrada - 01a senyor Arouer,
(ga ana reverènclfe al j^r. Bonet 1 al Sr, Cavaller) - Sstic mas
contenta I (Rs fica a la redacció bo 1 tornant a cantar)- Salut
a tota .noi8 macos I (Peg^a una estlradeta ala dabells d'ijiselm)
g&Qultu. aírant-se-la amb passió grinyolant com un gos encolat* - Hu.*, hu»*
hu,,.
Fl-fi - I arft^.que té aquest Jove í
Anselm - iSs el crític musical i posa en solfa la seva admiració per tu»
Mendoza, que s^havia posat a escriure, - Dessegulda enllesteixo,Fi-fi
Fi -fi - Cue enllesteixes? I a mi que que enllesteixis! (A Anselm^)
PresentflQli aquest Jove. (ÇQ^L^^fï'iií?-) í'orta una bonica corbata 1
l'agulla sembla d'or.
Anselm , prosentant-^lo - En Paquitu. ^?5;^sentjant_ Fl-£i) LG. nostra dtma
roja, la nostra dea inspiratriu.
I'l-fi. « Va&tí?.«n al diable J Jo no soc dama roja.
Anselm - Pero aquest si que ee en PaquitUyf'^^ ^v^t-A-*o fo>w-c< t^
Paguitu - Sstupendl I vostè tanbé estupenda,
ij'i-fl -(Prenent la ma que 11 allarga Paquituj - Senyor Paquitu, gràcies.
VoBte sembla un fill de caaa bona i m'extranya de trobar-lo entre
aquests descamisats.
Mendoza - Vols callar un moment Fi-fi. Em destarotes; estic espès avulj
gi-fi - euinaHMtfHH Cy t*^^^- -
Mendoza
Pi"fi - Treballa, treballa; Ja esta tot apariat.
Mendoza - I com ?
yj-fi - Sxplendidament Ja jttMi 4rtV faré dos quartos una altra estona; ara Jo
també tinc feina. (Ss^posaa Inspaccionar 1 ^habitació ijireu una
cinta mètrica de la butxaca i ^monça a midar las parets.) ^

AQselm
Anselm
S'Í .fi
Arquer
Pi -fi
Arquer
Cue t has paesat a arquitecte ?
- 4à -
He posat seny. ía com lla entre tans eBcriptore no heu sigut
capaços de fer-ma un reclam indirecte, ni de dlr-rae una gentile^
sa en lletres de motlle.
^ssessina en Mendoza í) beu-te un patrico de sal|[fumant i no et
queixaràs de mi.
fotser no hi series a temps.noi. ullrper anar a raure a les pla­
nas d'un altre diari no m'escarrasso. (Passa a l'alt re departa­
ment i s^encara amh Arquer) Es pot entrar a la cuina senyor Ar­
quer ?
Hi tenim l'arxiu i et posaràs de pols 1 de trenyines.., Que hi
vols fer a la cuina t
I en aqueixa altre habitació que hi ha ? (Senyala la porta late­
ral més pròxima)
Es una canhra amh arcoba.
Amb balcó 1
iirquer - Amb balcó, el quet hi tenim el rètol. Ho 1 usem aquesta cambra,
gi-fí
Arquer
iU-f/, amb
Bonet
perquè enfront hi ha el Circol Jaumista que domina i a 1 istiu
ens inquietaven amb el tiragomes,
ÜAoca el sol ?
Cuan l^A^a, si prenda. PerO que t'importa a tu de tot això Y
cara de pasqües. - Ai si m importa senyor ArquerJ Vaig a veure
la cuina. [Es fica a la porta que ha signat avans)
Mo hi es tota aquesta xicota.
Cavaller - Joventut, joventuts
Arquer
Malicio quelcom, però no sé el que» (Se sent fressa per l'escala
com si maldessin per a pujar un obgecte feixuc. Apareix el cama"
lic estirant d'una chaise-longue.)

E 3 C E li A JCIV.
Bis mateixos _i Camàlic
Camàlic - Ún. hem d'enquivir això ?
Arqugr - I ara í Voleu dir que no aneu arrat ï
Camàlic - Al Clamor ens haa dit (signant el rètol do la porta) í».uo "ba-
dam I
Paste 11 a - I be que els entrin. En tractar-se d arreplegar... malviatgo
el mon.
Camàlic al company rjue roman invisible ^ l^altre axtrem de la chalse^longua)
Apa tira. [entren la chaise longue.)
Anselm, sortint de la redacció a sedassejar en oir la remor que fan els
camàlics. - Q.ue significa això ?
Arquer •- Si ho entenc que em penjin I
Bonet - Jo ho interpreto com una bona senyal. Si ens araoblen la casft
38 que la situació econòmica s'afiança,
Anselm. - Svident. (Bntuslasmat als de dintre la redacció,) Nois veniu,
veniu a contemplar un fenomen impensat. (Paquitu s atansa desse-
ffuida) Mira.
Paquitu - Sstupend formidable I JBls dos camàllcs surten a buscar altres
obgectes)
Anselm « Això es que els del Consell han trobat diners. Mendoza, surtj
home, no has pas vist rés tan extraordinari. Surt, que et dis^
treuràs.
Mendoza ,sense moure ^s. - Ves al diable. (Segueix rumiant sobre el pupitre.)
jpastelis - iío c'entusfíiasmi que en tractal^^se d^Bl Clamor quan un hom es
pensa senyar-se es treu els ulls.
Cavaller - Ja he tingut l'honor de dir-los que ^T^vinc del Consell. AUi

Anselm
Bonot
Pagultu
Anselm
Bonet
Arqtaer
Cavall or
gaquitu
Pastells
es parlava dg liquidar.
- 42 "
Liquidar, i ^aa porton aquets mobles T I que be s hi escriurà
aqui. (S hi ajassa]
Sembla ques pu^en mes ontriquells.
^0 hi ha dubte J Comença a intrigar-me això.
- Si, si,es divertit. Sspatarranti
- Si no foüsim republictine diria que son els rels qua arriben
avane d'hora. (Sntra un camàlic duent un sillo i un co ixi de
coloraines) - Mosca .senyors mes mobles per a mandre>r, 3stem
salvat So (Bntra l^altra camàlic amb una ban^'era do seient) -
Horror. (Tots reculen com si hs-guessin viat una fera.)
- Sh ?
- 1 r·.XB í
- Carat3us J
- Fantàstic I
- Ja els ho deia, ÏÏnCítr^qae duguessin aqui la Petum de Berga
^0 no OMn iQMri extranyaria poc ni molt.
Anselm - Mendoza, corre, vina home de Lou, Ja no caldrà que dormis so­
bre una taula els dies que estas de guardià. 5%uin luxe I (Va
a cercar n Mendoza i el treu arrossegant-lo, mentre als altres
examinen astorats aquell parament.)
Mendoza - Jo conec aquests mobles ï
Anselm - Home, ara que ho dius ta.flbe em sembla coneixre Is,
Mondo2a - Somio o voig visions.
Anse Im - Ajeu-t'hi j. at convenceràs. [S^hi torna a jaure.)
Pagui tu - Xa mar I (r?anbe s'hi deixa caure] Però això flaira a cocot.
Anselm - Millor, ara, ara, farem un diari de primera. (Kntra el camàlic
amb una maquina de cosir)

ürgaar - Això .no pot ser aquasta gent s'oq.uivoca.
» 4i -
pas telis - Si ç[aft pot ser; ens tracten de donetes 1 tenen raó, vataa la
clepsa d'un pencat,
Mendoza _Malaïda sigui la meva sort í Are tinc la certesa del meu infor­
tuni. (Ficant de peus i escaTjellant-so)
Bonet - MendozR I home, líendosa I (gracta de trangallit-gar-lo)
Mendo za - Oi que esta espatllada Anselm ï Proba-la per favor, profea-la *
ünselm - Pro"ba-la tu Paqultu.
Paqultu probant la màquina, lío sirga,no,,.
Mendoza - Es d'ella es d'iülla í (a camàlic que resta sorprès d^aquesta
escena) - D'on heu tret aquests mobles desgraciats T
Camàlic - Ep senyor a mi no m'enredi.
Arquer - Voleu dir-nos qui us ha manat.que duguessiu aquestes extranye-
ses.
Camàlic - Una senyora.
E 3 C ïï li A XV.
Els mateixos ^ ii^i*fl .
gj-fi, apareixent. - Jo ' (sorpresa general) Què, què us passa I Sm mi­
reu com uns enxesí (A /^nselm i a gaqultu que fan el mort aja-
ssatB a la chaÍBe»lQngue) - lío sigueu salvatges. Apa a ^aure
a casa vostra.
Anselm - Ja hi som a casa nostra.
ffi-fl - T'ho deus pensar; no et fassis il-lusions 2
Mendoza - Vols dir-me que significa aquest tripijoc ï Ets una infama^una
hipòcrita,
,?i"fi - Soc uha noia que comença tirar pel hon camí, I ves com parles

que et plantaré els cinc dits a la cara.
Mendoza - A ml em robes la felicitat i als altres el pa,
- 4.S -
gj-fi - Això" del pa ho contes a qui sigui. i)e la teva felicitat no en
faig esment. Sm costava molt cara.
fíonet - ^ixi podem tenir per cert rjua El Cla^nor es mort,
gi-.fi - Si senyor era incurable tan de be ha fet i>eu. Feia angunia veu-
re'l patir aquests darrers dies I Des d'arA.soc aqui la mestres­
sa.
Arc[uer - Pas legalment, tenim un mes d'espera.
gj-fJL - Qui l'ha tingiida l'espera i grosaa es l'August. Bes que sou fi­
qui que encar^i^esta de;]ú de cobrar un lloguer. Es un tonto I'AU
gust, net i clar.
I
Mendoza - Ja suprimeixes el don, Fi-fí ?
gi-fí - lïo t'importa.
Mendoza - Sxigeixo una explicació.
gi"£l - Perores que no ho veus tot clar ànima de canti ?
Mendoza - Veig que era mentida el teu amor i el teu engrescament.
gi-fi '- No ho oreguir: em feia una certa il-lusió criar un periodista,
lí'estava ben orgullosa de tu, Aqui no hi han tenors ni violi­
nistes per estimar de franoli posax-bi diners a sobre. Les a-
migues m'envejaven. Àdhuc t'estic af;rahï*a. Et dec el renom
de ^i-fi. Avanç em deien la ^uerrella, sense c^ fontment, ei}
Devia dur els talons ma^^ats perquè les meves cames grà#cies a
Beu (Va per a mostrar-les)
Anselm - ÍIo t escarrassis noial Qui més qui menys tots els d'aquesta
casa podem justificar les seves perfeccions.
Bonet - Prou. lío xafardegem més,
Anselm — Si^cal parlar de coses dignesj'dols nostres sous atrassats per

exemple. Reclamem-los.
Mendoza - A cobrar-los a les bones o a los males.
Arquer — €ul cara veu cara honra;anem a casa don august.
Bonet - Jo no vaig enlloc.
•- 40 "
Pas te lis - Ara, ara hi toca, la sang de Jades. Üon August ha preferit maate_
nir una noia eixerida que un periòdic ensopit i li alabo el gust,
Bonet - I Jo prefereixo no afalagar afal, ignorants
JPastells - ïïo m'ho dirà al carrer.
Anselm - SIJ calma.
gaquitu - Sspeterrant.
Arquer - Pastells I
Cavaller - Al carrer no mas heu d anar-hi quan sigui 1 hora d aixecar barri­
cades»
•H'í-fl - Ara mateix hi aniran i aixequin el que vulguin.
Cavaller - Oh ignomínia, Que els meas ulls entelats de volluria hagin de c©
templar aquest espectacle*
Bonet - Consti que hora mort honradament.
Pastells - Per cobarts i mandres, Vatua la clepsa d'un penjat,
Bonet - Per representar la política d'un foraster d© Chiclana, Per entos-
sudir-vos en aftilagar una democràcia estantissa, de l'any de la
picor» Per no escriurer por al prolatari intel-ligont amb la
nostra llengua i amb el nostre esperit. Anem a cercar la Joventü;
d'ara que es la terra de promissio„
Anselm, - A la terra de promissi6,i depressa,
Pastells - Veu ara m'ha agradat ^'Jo faig justícia als que SE.ben expreBS&r-se,
Mendoza - I Jo també encare que sigui un fill de ^alatayud, A la torra de
promissio,
kTciimr - Sm guardo els deu durots d'en Dosideri pel viatge. i?i-f i ^les clsus
>

do la calxa« (la hi '^ntarwmi) Et faig responsable del que hi ha.
Nois a meajar no^stre anyell pasqual a la taverna del Iviaco.
Anselm «- 21 bar de sota es mes aprop.
Arquer - Pariom curt: hi tenim comptes atrassats.
Tots» menys el sentor Cavaller - A cal Meco I (Surten cantant l*Intern»"
clonal, (Bl senyor Cavaller resta creuat de braços mentre el
chor s^allunya, contemplant _a Fl^fi,
Cavaller, ^ gi-£í amb las amns enlaire ^ amb gran soleiinltat* - Jo et mi
laeixo en noia d'en Castolar, d'£n PI i d'ïïn Ruic Zorrlllít»
- T K i, 6 -