L - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ
PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU.
PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA capapeus@yahoo.es
AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE 20 LÍNIES MECANOGRAFIADES
LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL 5 de juliol
EL DRET A DECIDIR
El col·lapse de les infraestructures i el desconcert que avui viu Catalunya;
l’apagada de FECSA, els trens de rodalies, les obres del TGV,
l’aeroport del Prat, la retallada de l’Estatut, els papers de Salamanca,
la no publicació de les Balances Fiscals i altres desgràcies amb que
ens ha obsequiat el govern de Madrid, m’ha fet venir a la memòria la
lletra de la cançó que cantava La Trinca en el seu espectacle Nou de
Trinca, estrenat al teatre Tívoli de Barcelona el gener de 1982 en plena
transició. El nom de la cançó era Corazón loco. Deia així:
No em puc treure l’entrellat / corazón loco / jo no sé qui t’ha enrredat
/ menjan-te el coco / I és que no me’n ser avenir... / com això no et
fa patir / ni t’atabala. / És difícil d’explicar / com es poden mantenir /
dues pàtries i no estar / tocat de l’ala. / Això ens passa els de per
aquí / i els d’algunes altres zones / que mantenim dues pàtries / com
qui manté dues dones. / Una pàtria és la parenta, / amb qui em van
casar per força / i no em deixa divorciar / és una dona dolenta, / que
m’esbronca i m’estomaca / i que em parla en castellà. / L’altra pàtria
és la fulana / perquè a mi em dona la gana / perquè a mi em té el cor
robat... / tot i que algunes vegades / quan anaven tan maldades /
l’estimava d’amagat. / Te’n faré cinc cèntims més / que si molt no
m’equivoco / encara no has entès res / corazón loco, corazón loco...
/ Una pàtria em fiscalitza, / m’inspecciona, / em fa la guitza / i em té
el jornal controlat / i, com una sangonera / m’escorolla la cartera /
fins que em deixa ben pelat. / L’altra pàtria ara per ara / no em resulta
gaire cara / perquè sap que vaig molt just / al revés d’aquell mal bitxo
/ si algun dia té un capritxo / se li paga amb molt de gust. / Vet aquí
el meu embolic / corazón loco, / jo també fa temps que estic / trencant-m’hi
el coco. / Qui és el burro que et va dir / que a mi això no em
fa patir / ni m’atabala. / Jo tampoc no veig gens clar / com es poden
mantenir / dues pàtries i no estar / tocat de l’ala / tocat de l’ala / tocat
de l’ala.
EL VEÏNAT
Les cartes del veïnat
Manel March
EL CAP DE SANT ANDREU
El Centre d’Atenció Primària (CAP) de Sant Andreu
no funciona com ens mereixem. Sentim desconfiança
cap a ell, principalment la gent gran, ja
que alguns metges no fan la visita com haurien de
fer-la. Per ells sempre és que som grans o que
tenim alèrgia, i així anem tirant fins que el cos diu
prou. Aquest ha estat justament el meu cas, que
de refredat he passat a pneumònia doble amb
pleura, enfermetat, a la meva edat, d’alt risc. En
resum, he estat un mes ingressada a l’Hospital de
Sant Rafael, amb la medicina i els tractaments que
fóssin necessaris. Vostès creuen que això és just,
fer-me passar per aquest tràngol per pura negligència
mèdica? Encara hauré d’anar fent visites
periòdiques durant almenys tres mesos. Desitjo
als lectors que tinguin més sort que la meva.
Lluisa Guixé i José
7