20.04.2013 Views

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

El Casc Antic o<br />

la fesomia d’un<br />

poble que cal<br />

preservar


T’informem <strong>de</strong>l que<br />

passa al barri<br />

a través <strong>de</strong> Facebook<br />

i Twitter.<br />

Segueix-nos!


EDITORIAL Revolucions en xarxa<br />

Els governs occi<strong>de</strong>ntals <strong>de</strong>manen reformes als dictadors<br />

autoritaris quan el seu poble es rebel•la i aquests <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen<br />

reprimir-lo brutalment amb mercenaris, bombar<strong>de</strong>jos, etc.<br />

Però no ens obli<strong>de</strong>m que aquests monstres són allà perquè als<br />

governs occi<strong>de</strong>ntals els ha interessat. Suport comercial,<br />

assessorament militar o venda d'armes són exemples <strong>de</strong> la seva<br />

hipocresia. Un exemple clar d'hipocresia <strong>de</strong>l nostre govern el<br />

tenim en la recent visita d'una <strong>de</strong>legació <strong>de</strong>l congrés espanyol a<br />

Guinea Equatorial per tancar acords comercials amb el dictador<br />

Teodoro Obiang.<br />

Una revolució que no ha estat tan difosa ha estat la islan<strong>de</strong>sa, en<br />

aquest cas contra la política financera. A Islàndia les<br />

mobilitzacions populars van forçar el 2009 la dimissió <strong>de</strong> tot el<br />

govern, l'obertura d'una investació <strong>de</strong> la fiscalia contra els bancs<br />

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS<br />

DE SANT ANDREU DE PALOMAR<br />

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET<br />

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL<br />

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET<br />

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80<br />

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832<br />

ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840<br />

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-<br />

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIG-<br />

NADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.<br />

responsables <strong>de</strong>l colapse i va culminar amb un referèndum<br />

sobre el pagament <strong>de</strong>l <strong>de</strong>ute <strong>de</strong> la banca. El no va guanyar pel<br />

90%, es van negar a socialitzar les seves pèrdues. També s'ha<br />

iniciat un procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia directa, al marge <strong>de</strong>ls partits,<br />

per fer reformes constitucionals. El clamor cada més gran al<br />

nostre país contra els abusos <strong>de</strong>ls bancs amb les hipoteques<br />

po<strong>de</strong>n ser el germen d'una mobilització com la islan<strong>de</strong>sa?<br />

Internet i les xarxes socials han tingut un paper <strong>de</strong>stacat en la<br />

difusió i organització d'aquestes mobilitzacions. Més a prop,<br />

també han estat importants en la reacció que ha generat al País<br />

Valencià i en el conjunt <strong>de</strong>ls Països Catalans el tancament <strong>de</strong>ls<br />

repetidors <strong>de</strong> TV3, que ha portat a discrepàncies importants dins<br />

el mateix PP.<br />

<br />

<br />

<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> <strong>de</strong> Sant Andreu <strong>de</strong> Palomar<br />

<br />

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA<br />

CAPAPEUS@YAHOO.ES<br />

WWW.AVVSANTANDREU.CAT<br />

93 345 96 98<br />

3


7<br />

9<br />

11<br />

13<br />

15<br />

23<br />

24<br />

25<br />

28<br />

29<br />

FOTO PORTADA I SUMARI: PAU VINYES I MANUEL A. RAIGADA<br />

SUMARI (num. 559 marc 2011)<br />

Els veïns escriuen<br />

Places escolars<br />

Afectats per les hipoteques<br />

Pisos a Casernes<br />

Monografic: El casc antic<br />

Teatre a Sant Andreu<br />

Einstein a l’Ateneu<br />

Molí <strong>de</strong> Sant Andreu<br />

Esports<br />

El Perfil: Carme Bermú<strong>de</strong>z, Marga<br />

Pérez, Maria Etany i Mati Deupi<br />

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.<br />

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.<br />

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,<br />

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,<br />

JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO.<br />

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.<br />

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ<br />

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)<br />

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.<br />

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.<br />

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)<br />

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR


SERVEIS<br />

DE L AVV<br />

L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR<br />

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,<br />

SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-<br />

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-<br />

GE. TAMBÉ TENIM FAX.<br />

VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB LES ADVO-<br />

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN<br />

DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.<br />

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS<br />

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14<br />

VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-<br />

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR<br />

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A<br />

TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.<br />

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-<br />

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,<br />

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT<br />

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU<br />

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8<br />

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.<br />

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-<br />

UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.<br />

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però<br />

cal presentar el rebut <strong>de</strong> la quota corresponent a<br />

l’any en curs i <strong>de</strong>manar cita prèvia <strong>de</strong> dilluns a<br />

divendres <strong>de</strong> 18 a 20 hores al 93 345 96 98.<br />

ENTITATS<br />

GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU<br />

ONZE DE SETEMBRE<br />

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A<br />

13.30H. CADA 1ER DISSABTE<br />

DE MES NO FESTIU.<br />

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU<br />

ABAT ODÓ, 71. 933112343<br />

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DI-<br />

JOUS. WWW.ATENEUSANTAN-<br />

DREU.ORG<br />

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT<br />

ODÓ, 71. 933112343<br />

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A<br />

21:30. DC.: DE 20:30 A 22<br />

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL):<br />

ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.<br />

›GRUP CULTURAL<br />

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS<br />

IGNASI IGLESIAS, 33.<br />

933463990<br />

DIMARTS DE 17 A 20H.<br />

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DIS-<br />

TRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ<br />

649599072<br />

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA<br />

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-<br />

ÇAR PUNTES).<br />

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT<br />

PACIÀ<br />

93 352 53 13<br />

ADULTS: DJ DE 21.45 A<br />

23.15H.<br />

SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16<br />

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H<br />

(PETITS) I DE 19.15 A 20.30H<br />

(MITJANS I GRANS).<br />

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL<br />

COUNTRY - LINE DANCE<br />

696 58 36 74<br />

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DI-<br />

MECRES 19-20 O 20-21H.<br />

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-<br />

QUIA DE SANT ANDREU.<br />

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA<br />

CORAL DE GENT JOVE. SI T’A-<br />

GRADA CANTAR I PASSAR-T’HO<br />

BÉ: T’ESPEREM.<br />

CASAL D’AVIS BASCÒNIA<br />

BASCÒNIA, 42. 933459495<br />

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS<br />

PER A LA GENT GRAN.<br />

ORFEÓ LA LIRA<br />

COROLEU, 15<br />

DIMECRES DE 21 A 23H O OR-<br />

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-<br />

QUEM CANTAIRES PER<br />

REFORÇAR LES 4 CORDES.<br />

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-<br />

MAR<br />

93 345 35 29 (SUSANNA)<br />

BUSQUEM PERSONES DISPOSA -<br />

DES A REALITZAR DIFERENTS<br />

TAS QUES DE VOLUNTARIAT<br />

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).<br />

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC<br />

CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A<br />

20.30H CAN GALTA CREMAT,<br />

DC DE 19 A 20.30H.<br />

CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-<br />

NES! T’ENSENYEM A BALLAR,<br />

COMPTAR I REPARTIR SARDA-<br />

NES!<br />

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE<br />

SANT PACIÀ. 932744501<br />

(JESÚS).<br />

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC.<br />

WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTI-<br />

FAZ@HOTMAIL.COM<br />

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE<br />

SANT PACIÀ<br />

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI<br />

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I<br />

VOLS APRENDRE A BALLAR<br />

DANSA CATALANA, VINE A L’ES-<br />

BART.<br />

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-<br />

NEA DE BARCELONA<br />

OBERTA A TOTES LES DONES<br />

QUE AMB LES EINES DE LA CUL-<br />

TURA I LA FORMACIÓ VULGUIN<br />

ACONSEGUIR UNA SOCIETAT<br />

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-<br />

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ<br />

L’EXCEPCIÓ.<br />

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA,<br />

2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES<br />

A LES 7 DE LA TARDA.<br />

TEL.93.311.10.38. T’HI ESPE-<br />

REM!<br />

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-<br />

NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN<br />

GUARDIOLA. 935019801<br />

VISITES CONCERTADES DE DLL.<br />

DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE<br />

16 A 19. SENDERISME I ACTIVI-<br />

TATS DE MUNTANYA GUIADES.<br />

TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SE-<br />

CRETARIA@CORDADA.ORG,<br />

WWW.CORDADA.ORG.<br />

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUN-<br />

TANYA<br />

MONTSEC 9. 933469604<br />

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE<br />

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,<br />

SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA<br />

MUNTANYA, FOTOGRAFIA,<br />

ESPELEOLOGIA.<br />

WWW.AEMUNTANYA.CAT<br />

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA<br />

GENT GRAN (ADDEG)<br />

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C.<br />

GRAN DE SANT ANDREU, 111)<br />

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE<br />

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN<br />

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’EN-<br />

TITATS CULTURALS I DE LLEURE DE<br />

SANT ANDREU DE PALOMAR<br />

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT<br />

.COM


6<br />

La data <strong>de</strong> tancament<br />

<strong>de</strong>l proper número és el<br />

20 <strong>de</strong> març<br />

portar la casa i cuidar nens i<br />

nenes. Tel. 93.312.06.84;<br />

666.096.342. Neus.<br />

M’ofereixo per fer feines <strong>de</strong><br />

la llar. Tel. 932.741.139 (trucar<br />

a partir <strong>de</strong> les 4 <strong>de</strong> la tarda).<br />

Maria <strong>de</strong>l Mar.<br />

Sóc catalana i veïna <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu, m’ofereixo<br />

per a cuidar nens i per<br />

acompanyar, planxar,<br />

comprar i passejar persones<br />

grans als matins.<br />

Tel.678.053.012<br />

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.<br />

Si sou socis <strong>de</strong> l’AVV, po<strong>de</strong>u enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica <strong>capapeus</strong>@gmail.com<br />

amb una extensió màxima <strong>de</strong> 15 línies mecanografia<strong>de</strong>s.<br />

FEINA Senyora catalana <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu, amb experiència i<br />

IMMOBILIARI<br />

Senyora catalana sense<br />

referències, s’ofereix Es lloga plaça <strong>de</strong> pàrquing a<br />

càrregues familiars s’ofereix<br />

per a cura <strong>de</strong> malalts Can Fabra, soterrani -1. Per a<br />

per a cuidar persones grans,<br />

i persones grans cotxe gran. 676.218.414. Paco.<br />

Foto notícia<br />

durant algunes hores<br />

setmanals. Edat 61 anys.<br />

Tel. 93.274.03.09.<br />

M’ofereixo per a fer<br />

companyia a avis i àvies<br />

durant algunes tar<strong>de</strong>s,<br />

dissabtes i diumenges<br />

inclosos. Preu molt<br />

econòmic. 93.345.03.99.<br />

Maria<br />

Veïna <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> tota la vida,<br />

espanyola, s’ofereix per fer<br />

neteja <strong>de</strong> la llar. 699.812.703;<br />

93.311.71.46. Encarna.<br />

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?<br />

Es lloga local al Carrer Pare<br />

Rodés, al costat <strong>de</strong> la Via Júlia.<br />

Superfície d’uns 28 m². Tel.<br />

676.218.414. Paco.<br />

Es lloga plaça <strong>de</strong> pàrquing al<br />

passeig Torres i Bages. Per a<br />

cotxe gran. Tel. 93.346.03.37.<br />

Es lloga plaça <strong>de</strong> pàrquing<br />

molt gran al carrer Lanzarote<br />

amb Guardiola i Feliu. Tel.<br />

93.345.85.63.<br />

Es lloga plaça <strong>de</strong> pàrquing al<br />

carrer Gran <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

Per a cotxe gran. 93.346.03.37.<br />

C.N SANT ANDREU<br />

Es ven títol <strong>de</strong>l Club Natació<br />

Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23<br />

Interessada en comprar un<br />

títol <strong>de</strong>l Club Natació Sant<br />

Andreu. 626.31.27.62. Laura.<br />

DIVERSOS<br />

Venc assecadora. Nova i<br />

amb instruccions. Rosa.<br />

636633465.<br />

Venc jaquetó <strong>de</strong> pell <strong>de</strong><br />

marta. Bon preu a convenir.<br />

Talla 42-44. Tel. 630.10.00.33<br />

La futura escola bressol <strong>de</strong> la Fabra<br />

i Coats es dirà la Filadora. És el<br />

nom que ha sortit guanyador al<br />

procés participatiu que va engegar<br />

l’Ajuntament <strong>de</strong> Barcelona i que els<br />

veïns <strong>de</strong>l barri van po<strong>de</strong>r votar el<br />

passat dissabte 19 <strong>de</strong> febrer durant la<br />

festa <strong>de</strong>l comerç al carrer. La Filadora<br />

s’ha imposat a la nostra proposta el<br />

Fabret, que dona nom a la secció <strong>de</strong>ls<br />

més petits <strong>de</strong>l <strong>capapeus</strong>. La Filadora va<br />

rebre 250 vots i el Fabret només 157.


Serà una realitat disfrutar algun dia <strong>de</strong>l Parc Linial que ha<br />

d’anar sobre les vies <strong>de</strong>l tren a la part baixa <strong>de</strong> Sant Andreu?<br />

La part baixa <strong>de</strong> Sant Andreu, tocant a la via <strong>de</strong>l tren, actualment<br />

el carrer Josep Sol<strong>de</strong>vila per una banda i Andana <strong>de</strong> l’Estació per<br />

l’altra, han estat les zones més abandona<strong>de</strong>s, brutes, sorolloses<br />

<strong>de</strong> Sant Andreu i continuen sent-ho. A Sant Andreu hi havia<br />

antigament moltes rieres i quan plovia molt l’aigua que baixava <strong>de</strong><br />

las muntanyes inundaven sempre la part baixa <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

He vist la plaça d’Orfila completament inundada arribant l’aigua a<br />

l’ultim graó <strong>de</strong> les escales <strong>de</strong> l’Església <strong>de</strong> Sant Andreu, recordo<br />

una vegada que va caure una pluja tan forta que va baixar tanta<br />

aigua per la Plaça <strong>de</strong> l’Estació que va inundar les vies <strong>de</strong>l tren<br />

havent-se <strong>de</strong> parar unes hores la circulació <strong>de</strong>ls trens. Actualment<br />

això no passa gràcies al col•lector que van fer sota <strong>de</strong>l Paseig<br />

Torras i Bages fa uns anys, però els problemes en aquesta zona<br />

continuen existint.<br />

Aquests últims anys hem patit la construcció <strong>de</strong> la línia 9 <strong>de</strong>l Metro<br />

que passa sota <strong>de</strong>ls nostres pisos. Es van obrir quatre pous en el<br />

nostre sector, amb els seus corresponents sorolls i molèsties que<br />

han durat més <strong>de</strong> cinc anys. Afegiria que durant les obres el<br />

terreny va cedir i diversos pisos hem tingut esquer<strong>de</strong>s i fissures i<br />

que no ha estat fins <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molt insistir a les autoritats<br />

pertinents, que les constructores han acabat arreglant-les.<br />

ELS VEÏNS ESCRIUEN<br />

Parc linial, quan?<br />

Actualment estem aguantant la construcció <strong>de</strong> les infrastructures<br />

que estan fent pel pas <strong>de</strong> L´AVE per Sant Andreu. Aquesta<br />

remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> la zona és molt sorollosa, ja que mouen gran<br />

quantitat <strong>de</strong> terra i pedra amb camions amunt i avall contínuament<br />

i màquines que fora<strong>de</strong>n amb grues <strong>de</strong> tota classe, i té la pinta <strong>de</strong><br />

durar almenys cinc anys més amb molta sort.<br />

Amb aquest escrit voldria fer entendre a la resta <strong>de</strong> veïns <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu la paciència <strong>de</strong> la gent que vivim en aquest sector en<br />

haver d'aguantar aquest <strong>de</strong>sgavell que tenim a la nostra zona.<br />

Ja sabem que s'ens dirà que totes aquestes obres són una millora<br />

pel futur <strong>de</strong> la nostra ciutat, tant <strong>de</strong> bo sigui veritat, però les averies<br />

diverses que ja ha sofert la línia 9 ens fan sospitar que aquestes<br />

obres no són tan perfectes com diuen els tècnics, tenint en<br />

compte, a més, els diners que ens costen a tots plegats.<br />

Si volem una ciutat com cal és veritat que tots hi hem <strong>de</strong> posar la<br />

nostra part: els tècnics que tinguin en compte que l'obra es faci<br />

bé amb tots els mitjans tècnics possibles, l´<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> el<br />

seguiment <strong>de</strong> les obres i procurar una perfecta informació als<br />

veïns i els veïns afectats carregar-nos <strong>de</strong> paciència per suportarles.<br />

Acabo repetint la pregunta inicial: podrem algun dia veure<br />

acaba<strong>de</strong>s aquestes obres tot passejant-nos per aquest parc linial?<br />

Francesc Porret Gay


Volem Justícia justa per tothom, No volem un Govern<br />

que només governa per uns quants<br />

Milers <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>snona<strong>de</strong>s o a punt <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>snona<strong>de</strong>s<br />

i en situació dramàtica i encara <strong>de</strong>vent més diners al banc,<br />

clàusules contractuals i comissions abusives, contractació<br />

obligada d'assegurances cares i inútils, la informació esbiaixada que<br />

donaven els bancs donant crèdit a persones amb baixos ingressos<br />

i inflant el valor <strong>de</strong>ls seus pisos, la manca <strong>de</strong> solucions <strong>de</strong><br />

l'administració per atendre aquestes persones <strong>de</strong>sprés que durant<br />

anys ha promogut la propietat com a única opció d'habitatge estable<br />

i <strong>de</strong>sprés d'avalar amb diner públic els bancs. Aquestes són algunes<br />

<strong>de</strong> les qüestions que <strong>de</strong>nuncia el manifest fundacional <strong>de</strong> la<br />

Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, que es va fundar el 22 <strong>de</strong><br />

febrer <strong>de</strong> 2009.<br />

Aquesta Plataforma agrupa “persones amb dificultat per pagar una<br />

hipoteca en situació d'execució hipotecària” amb l'objectiu <strong>de</strong><br />

trobada, ajuda mútua i acció d'afectats i persones solidàries, així<br />

com per “donar batalla en una dimensió jurídica i política”. Una <strong>de</strong><br />

les propostes que impulsa és la donació en pagament, formulada<br />

per l'Observatori DESC i consitent amb què amb l'entrega <strong>de</strong><br />

l'habitatge quedi liquidada la totalitat <strong>de</strong>l <strong>de</strong>ute hipotecari. Aquesta<br />

proposta ha rebut el recolzament <strong>de</strong> moltes entitats, ajuntaments i<br />

alguns partits polítics i va començar a <strong>de</strong>batre's el juny passat al<br />

Congrés <strong>de</strong>ls diputats, però va quedar bloquejada pel govern<br />

espanyol.A finals <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 2011 el Congrés <strong>de</strong>ls Diputats s'ha<br />

posicionat sobre una Proposta <strong>de</strong> Llei presentada pel Grup<br />

Parlamentari d'ERC-IU-ICV, sobre el dret a la vivienda, on també<br />

Balanç <strong>de</strong>l PAD(2008-2011),<br />

àrea <strong>de</strong> Medi Ambient i Mobilitat<br />

El passat dia 3 <strong>de</strong> Febrer es va fer balanç <strong>de</strong>l PAD en l’àrea<br />

<strong>de</strong> Medi Ambient a la seu <strong>de</strong>l Districte. En un acte mancat<br />

d’assistents , els responsables <strong>de</strong> l’ajuntament van valorar<br />

molt positivament les actuacions dutes a terme al Barri <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu i en extensió a la resta <strong>de</strong>l Districte durant aquests 4<br />

anys.<br />

Entre les fites assoli<strong>de</strong>s en aquests anys hi ha reivindicacions<br />

històriques <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> , com ara la posada en<br />

marxa d’un nou Punt Verd , duta a terme a finals <strong>de</strong> 2010. Altres<br />

campanyes i actuacions en el marc <strong>de</strong>l medi ambient van ser la<br />

nova contracta <strong>de</strong> neteja , també al 2010, amb el <strong>de</strong>splegament<br />

<strong>de</strong> nous contenidors <strong>de</strong> recollida selectiva, més accessibles i<br />

adaptats per les persones amb baixa mobilitat , així com la<br />

sensibilització cap al reciclatge <strong>de</strong> la brossa orgànica.<br />

planteja la donació en pagament. Aquesta Proposta <strong>de</strong> Llei només<br />

ha tingut el suport <strong>de</strong>l Grup Mixt, l'abstenció <strong>de</strong>l Grup <strong>de</strong>l PNV i el<br />

resultat negatiu <strong>de</strong> CiU, <strong>de</strong>l PSOE i <strong>de</strong>l PP.<br />

Tot i que és el Govern Espanyol i en segons què el Català són els<br />

encarregats <strong>de</strong> legislar i, qui té a les seves mans po<strong>de</strong>r modificar la<br />

Llei Hipotecaria, és la Justícia i els seus Jutges els que han tirat pel<br />

dret i han començat a fer sentècies que interpreten la Llei<br />

Hipotecària per tal <strong>de</strong> ser més justos amb aquells que donada la<br />

situació <strong>de</strong> crisi i que han actuat <strong>de</strong> bona fe, per<strong>de</strong>n la seva casa.<br />

Després <strong>de</strong> Navarra ara és un Jutge <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll el que ha portat<br />

davant el Tribunal Constitucional les lleis que ha d'aplicar en els<br />

casos d'execucions hipotecàries. Esperem que el Tribunal<br />

Constituacional estigui a l'alçada <strong>de</strong> les expectatives. Així que ara<br />

només ens queda esperar que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la societat civil es plantegi<br />

una Iniciativa Legislativa Popular perquè el Congrés torni a <strong>de</strong>batre<br />

la modificació <strong>de</strong> la Llei Hipotecària, que el Tribunal Constitucional<br />

doni la raó al Jutge <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll que ha presentat el recurs o que la<br />

gent surti al carrer a l'estil egipci perquè es facin canvis. Vist el<br />

panorama polític i l'acomodament <strong>de</strong> la societat civil esperem que<br />

molts més jutges segueixin els pasos <strong>de</strong>l Jutge <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll.Una<br />

altra línia <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> la Plataforma que va prenent cada cop més<br />

visibilitat és la campanya “Stop <strong>de</strong>sahucios”, que consisteix en<br />

plantar cara col•lectivament a qualsevol intent <strong>de</strong> <strong>de</strong>snonament per<br />

tal d'imperdir-lo. Per conèixer més a fons la PAH o contactar-hi<br />

visiteu el seu web: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/.<br />

Genís Pascual i Montse Tarré<br />

La potenciació <strong>de</strong>ls espais verds i <strong>de</strong> les energies alternatives<br />

també és un exemple, segons l’ajuntament, <strong>de</strong> la feina ben feta<br />

en aquest mandat. Les millores a la Plaça <strong>de</strong> les Palmeres i a la<br />

Plaça Miquel Casablanques són una mostra d’espais verds<br />

renovats. Finalment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Ajuntament s’ha fet èmfasi a la<br />

potenciació <strong>de</strong>l transport públic , tot parlant <strong>de</strong> temes <strong>de</strong><br />

mobilitat. L’Arribada <strong>de</strong> la línia 9 i 10 <strong>de</strong>l Metro , l’accessibilitat per<br />

a persones amb mobilitat reduïda a totes les estacions <strong>de</strong> metro,<br />

l’ampliació <strong>de</strong> les línies <strong>de</strong> BUS <strong>de</strong>l Barri, la millora <strong>de</strong> l’estació<br />

d’autobusos interurbans <strong>de</strong> Meridiana i tot el <strong>de</strong>senvolupament<br />

<strong>de</strong>l “bicing” són les accions més significatives realitza<strong>de</strong>s dins<br />

l’entramat <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

Sergi Corral Buela<br />

cap a peus | març 9


Recta final per la Consulta per la in<strong>de</strong>pendència 10-A<br />

El 10 d’abril ja és aquí a la cantonada. Els ciutadans <strong>de</strong><br />

Barcelona són cridats a votar sobre quin ha <strong>de</strong> ser el futur <strong>de</strong><br />

Catalunya, en una consulta <strong>de</strong>mocràtica organitzada pels<br />

mateixos ciutadans, sense els partits polítics. És un fet únic al<br />

Món, i serà seguit <strong>de</strong> prop per mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />

internacionals.<br />

Són molts els que ja han votat anticipadament i també són molts<br />

els col·laboradors que hi <strong>de</strong>diquen algunes hores <strong>de</strong>l seu temps.<br />

Si tens clar que vols votar, fes-ho ara anticipadament a les urnes<br />

mòbils que cada setmana s’obren als carrers <strong>de</strong>l barri, o fes-ho el<br />

mateix 10 d’abril a les meses electorals que hi haurà distribuï<strong>de</strong>s<br />

a tota la ciutat.<br />

Si no ho tens clar, potser et trobes en un <strong>de</strong>ls casos següents:<br />

● Si has <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> creure en els polítics, el 10A VOTA perquè<br />

aquí no hi són els polítics<br />

● Si penses que això és només per a in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes, acosta’t<br />

a les urnes i veuràs que pots votar SI, NO o en blanc. VOTA la<br />

opció que tu prefereixis però no perdis l’oportunitat d’expressar la<br />

teva opinió.<br />

● Si consi<strong>de</strong>res que això no servirà per a res, VOTA igualment<br />

perquè només servirà si som molts els que fem sentir la nostra<br />

veu. El teu gra <strong>de</strong> sorra compta.<br />

No et quedis al sofà, VOTA. No et perdis una <strong>de</strong> les poques<br />

oportunitats que has tingut d’exercir la <strong>de</strong>mocràcia directa, VOTA.<br />

Aprofitem per fer una última crida a persones que vulguin<br />

col·laborar. Pots ajudar <strong>de</strong> les següents maneres:<br />

● Aportar diners per finançar les urnes, les paperetes, les meses,<br />

etc.<br />

● Fer-te fedatari per po<strong>de</strong>r recollir vot <strong>de</strong> familiars, amics i<br />

companys <strong>de</strong> feina.<br />

● Recollir vot al carrer, a les para<strong>de</strong>s <strong>de</strong> vot anticipat (és una<br />

experiència única per a conèixer com és i què pensa la gent <strong>de</strong>l<br />

teu districte)<br />

● Estar en una mesa el 10 d’abril.<br />

En qualsevol cas, contacta amb nosaltres a través <strong>de</strong>l web<br />

www.santandreu<strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix.cat o al telèfon 646433998.<br />

Finalment, et convoquem al dinar–presentació <strong>de</strong> la versió<br />

completa <strong>de</strong>l ví<strong>de</strong>o <strong>de</strong> Sant Andreu Deci<strong>de</strong>ix, on <strong>de</strong>senes <strong>de</strong><br />

persones conegu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre districte donen suport a la<br />

consulta (actors, escriptors, comerciants, capellans, etc.). Serà el<br />

proper diumenge 13 <strong>de</strong> març al migdia, al Centre Cultural Els<br />

Catalanistes, c/ Ramon Batlle 2.<br />

Pere Roca<br />

membre <strong>de</strong> Sant Andreu Deci<strong>de</strong>ix<br />

cap a peus | març<br />

11


Baixen el preu <strong>de</strong>ls pisos protegits a<br />

les Casernes<br />

Es redueix un 20% el preu <strong>de</strong>ls habitatges <strong>de</strong> les Casernes. Els<br />

habitants <strong>de</strong>ls primers 221 habitatges protegits no tindran les<br />

claus <strong>de</strong> les viven<strong>de</strong>s abans <strong>de</strong> l’octubre <strong>de</strong> 2011.<br />

Baixen els preus <strong>de</strong>ls habitatges<br />

protegits en Dret <strong>de</strong> Superfície que<br />

s’han fet a les Casernes i, per<br />

extensió, tots els que es sortegin a partir<br />

d’ara a Barcelona. El 29 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2010 es van sortejar els primers 221<br />

habitatges, en les Bases <strong>de</strong> la<br />

convocatòria que es van presentar al<br />

plenari <strong>de</strong>l Districte es va informar que el<br />

preu <strong>de</strong>ls pisos seria a 1940,48€/m², el<br />

mateix preu al que ofereix l’Ajuntament els<br />

habitatges protegits <strong>de</strong> compraventa.<br />

Aquest preu es va fixar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />

sense atendre les repeti<strong>de</strong>s <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong>, que reclamava que<br />

es reduís el preu donat que el sòl on es<br />

construïen els habitatges no es venia sinó<br />

que només es venia la part construïda i que<br />

no podia valdre el mateix que un habitatge<br />

<strong>de</strong> compraventa on es ven sòl i<br />

construcció. L’Ajuntament no va antendre<br />

les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> però l’Estat<br />

ha regulat el preu <strong>de</strong>l Dret <strong>de</strong> Superfície i<br />

ha fixat que el preu <strong>de</strong> venda <strong>de</strong>l Dret <strong>de</strong><br />

Superfície ha <strong>de</strong> ser inferior. Així que els<br />

habitatges <strong>de</strong> Casernes costaran<br />

1.552,38€/m² enlloc <strong>de</strong>ls 1.940,48€/m²<br />

informats favorablement pel Districte.<br />

Tot i aquest bona notícia, la reducció el<br />

cost d’aquests habitatges, el moment en<br />

que els primers inquilins entrin a les seves<br />

noves cases es retarda. El promotor <strong>de</strong> les<br />

obres, REGESA, ha <strong>de</strong> concretar amb les<br />

entitats financeres si els inquilins tindran el<br />

100% <strong>de</strong>l finançament <strong>de</strong>l habitatge, tal i<br />

com s’havia anunciat per part <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament o, donada la situació <strong>de</strong><br />

manca <strong>de</strong> crèdit a particulars i empreses i<br />

la retirada aquest 2011 <strong>de</strong>ls ajuts que<br />

donava la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya a<br />

l’adquisició d’un habitatge protegit, les<br />

entitats financeres només <strong>de</strong>ixaran diners<br />

per al 80% <strong>de</strong>l valor <strong>de</strong>ls habitatges.<br />

A aquestes negociacions s’ha d’afegir que,<br />

una <strong>de</strong> les dues empreses que estan<br />

construint els habitatges <strong>de</strong> Casernes ha<br />

fet suspensió <strong>de</strong> pagaments i ara cal<br />

buscar algú altre que acabi les obres, tot i<br />

que s’ha assegurat als membres <strong>de</strong> la<br />

comissió <strong>de</strong> seguiment que no és difícil<br />

trobar una empresa que finalitzi el treballs.<br />

L’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> vigilarà que les<br />

persones que han resultat afavori<strong>de</strong>s en el<br />

sorteig <strong>de</strong> finals <strong>de</strong> 2010 i, un cop se’ls doni<br />

el vist i plau provisional <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />

conforme po<strong>de</strong>n ser els adjudicataris <strong>de</strong>ls<br />

habitatges, no perdin el dret provisional si,<br />

quan REGESA faci l’adjudicació <strong>de</strong>finitiva<br />

a finals <strong>de</strong> 2011 han variat les seves<br />

condicions econòmiques.<br />

Montse Tarré<br />

ELECIONS A L’AJUNTAMENT<br />

Debat d’alcaldables el<br />

proper dissabte 2 d’abril<br />

L’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> (AVV) reunirà un<br />

<strong>de</strong>bat a l’Auditori <strong>de</strong> Can Fabra als<br />

alcaldables a l’Ajuntament <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Amb aquest <strong>de</strong>bat, l’AVV recupera així un<br />

format que fa anys no feia i que sota el títol<br />

<strong>de</strong> DEBATS va fer a finals <strong>de</strong>ls anys 80.<br />

El <strong>de</strong>bat el mo<strong>de</strong>rarà David Vidal,<br />

professor <strong>de</strong> Ciències <strong>de</strong> la Comunicació<br />

<strong>de</strong> l’Universitat Autònoma <strong>de</strong> Barcelona<br />

(UAB).Es pretén així que el <strong>de</strong>bat més<br />

enllà <strong>de</strong>ls temes <strong>de</strong> ciutat, també ens<br />

expliquin quins són els seus projectes pel<br />

barri i Districte <strong>de</strong> Sant Andreu, amb temes<br />

tan importants com la futura cobertura <strong>de</strong>l<br />

parc lineal <strong>de</strong>l TGV/AVE, la manca<br />

d’equipaments esportius i educatius,<br />

l’urbanització <strong>de</strong> les Casernes, el futur <strong>de</strong><br />

la Fabra i Coats...<br />

cap a peus | març<br />

13


El nou poble <strong>de</strong> Sant Andreu<br />

L’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> (AVV) porta molts anys reivindicant la<br />

preservació <strong>de</strong>l casc antic <strong>de</strong>l nostre barri. Ara s’ha engegat un<br />

procés sense volta enrera. En aquest monogràfic us n'expliquem<br />

les últimes novetats.


text: David Royo i A<strong>de</strong>ll<br />

fotos: Pau Vinyes i Manuel A. Raigada<br />

Amb la imatge d’unes cases antigues <strong>de</strong>l carrer Sant Hipòlit<br />

acompanya<strong>de</strong>s pel títol “Preservem el Casc Antic” a la<br />

portada <strong>de</strong>l número 535 <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong>l 2008 d’aquesta<br />

revista que tens a les mans, l’AVV va recuperar la campanya per<br />

la conservació <strong>de</strong>l Sant Andreu poble, és a dir, aquell Sant Andreu<br />

<strong>de</strong> cases baixes, <strong>de</strong> veïnatge proper que es respira en qualsevol<br />

<strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong>l nostre país.<br />

Aquesta és una antiga reivindicació <strong>de</strong> l’AVV en els seus quaranta<br />

anys d’història. Fa quatre anys la reivindicació va focalitzar-se amb<br />

la proposta <strong>de</strong> l’AVV d’incloure’l en l’elaboració <strong>de</strong>l Pla d’Actuació<br />

<strong>de</strong>l Districte (PAD 2008-2011) i, per altra banda, començar a parlar<br />

no només <strong>de</strong> <strong>de</strong>safectació d’habitatges que estaven afectats pel<br />

Pla General Metropolità (PGM) <strong>de</strong> l’any 1976 sinó <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l<br />

Casc Antic. A més, un bon inici per tractar el tema i que l’AVV havia<br />

posat sobre la taula era la suspensió <strong>de</strong> llicències d’obra que<br />

finalment es va aconseguir a finals <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> l’any passat.<br />

A més, en aquesta reivindicació l’acompanyen membres <strong>de</strong>l<br />

Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias (CEII) i el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Ateneu<br />

Obrer.<br />

Per les administracions semblava que no era un tema prioritari i<br />

per aquest motiu l’abril <strong>de</strong>l 2009 l’AVV va iniciar la campanya<br />

‘Salvem el Casc Antic’ que comportà una recollida <strong>de</strong> més <strong>de</strong> mil<br />

dues-centes signatures que van entregar-se durant una Audiència<br />

Pública el 5 <strong>de</strong> novembre. Poc <strong>de</strong>sprés es reprengueren les<br />

reunions amb el sector d’Urbanisme <strong>de</strong> l’Ajuntament.<br />

DIFERENTS PROJECTES D’ESTUDI<br />

L’any 2003 l’Ajuntament va encarregar un estudi sobre el Casc<br />

Antic <strong>de</strong> Sant Andreu a l’urbanista Joan Busquets. Fa poc més<br />

d'un any, es va presentar un nou estudi fet pel mateix urbanista<br />

que s’acostava molt més a les antigues reivindicacions <strong>de</strong> l’AVV.<br />

Tot i això en aquest últim estudi les discrepàncies continuen<br />

existint, sobretot pel què fa a dos carrers, Bascònia i Ruben Darío,<br />

en què l’estudi proposava mantenir parcialment l’afectació igual<br />

que en algunes finques <strong>de</strong>ls carrers <strong>de</strong> Pare Sechi i Otger.<br />

Partint d'aquest document va haver-hi 4 reunions <strong>de</strong> treball amb<br />

cap a peus | març<br />

15


16<br />

persones d’Urbanisme <strong>de</strong> l’Ajuntament, es va sectoritzar la zona<br />

<strong>de</strong> treball amb tres parts, una d’elles el carrer Gran, i es va parlar<br />

<strong>de</strong> totes i cadascuna <strong>de</strong> les parcel•les afecta<strong>de</strong>s.<br />

NOVETATS DEL PROCÉS DEL CASC ANTIC<br />

Cal <strong>de</strong>ixar clar que les reunions <strong>de</strong> treball no van ser vinculants,<br />

sinó que les <strong>de</strong>cisions les estan prenent actualment l'equip<br />

redactor d'aquest planejament, amb els quals ja s'han fet dues<br />

reunions més. En una d'aquestes últimes reunions realitzada a<br />

finals <strong>de</strong> febrer a la seu <strong>de</strong>l Districte es van presentar ja algunes<br />

da<strong>de</strong>s a tenir en consi<strong>de</strong>ració. Segons l’estudi es vol <strong>de</strong>safectar un<br />

90% <strong>de</strong> les aproximadament 550 finques afecta<strong>de</strong>s en diferents<br />

graus. L’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong> <strong>de</strong>mana i així ho va fer saber als<br />

presents que es redueixi més, fins arribar al mínim. A més, els<br />

tècnics van traslladar la i<strong>de</strong>a que aprofitant la modificació <strong>de</strong>l<br />

PGM també s’introduirien plans <strong>de</strong> millora urbana en diferents<br />

parts <strong>de</strong>l Casc Antic. Els tècnics van comentar que estaven<br />

recollint da<strong>de</strong>s per valorar la incorporació <strong>de</strong> diferents cases al<br />

catàleg <strong>de</strong> patrimoni històrico-artístic <strong>de</strong> la ciutat. Es valora<br />

incorporar algunes cases <strong>de</strong>l carrer Gran <strong>de</strong> Sant Andreu i d’altres<br />

com les que va proposar al seu moment l’AVV <strong>de</strong>l carrer Malats.<br />

Per altra banda, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) a la<br />

darrera reunió va traslladar als assistents perquè es catalogui<br />

l’estació <strong>de</strong> trens <strong>de</strong> Sant Andreu Comtal ja que segons els seus<br />

estudiosos és una <strong>de</strong> les més antigues <strong>de</strong> Catalunya (mitjans<br />

segle XIX). L’AVV dóna suport a aquesta proposta.<br />

A més, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Ajuntament es preveu limitar la unificació <strong>de</strong><br />

parcel•les per a les noves edificacions i això es valora positivament<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’AVV malgrat que l’entitat veïnal voldria ser més restrictiu<br />

que les propostes que s’han presentat fins ara. Una d’aquestes<br />

barbaritats estètiques va ser la <strong>de</strong>l carrer Grau amb blocs <strong>de</strong> pisos<br />

<strong>de</strong> quatre plantes en ple casc antic.<br />

El que sí està plenament d’acord l’AVV és amb una unificació <strong>de</strong><br />

les façanes a nivell estètic que ajudi a tenir una coherència<br />

estètica, sempre i quan siguin uns requeriments raonables. Tot i<br />

això, fins ara encara no han estat concreta<strong>de</strong>s les propostes<br />

d'aquests requeriments.<br />

Un altre <strong>de</strong>ls temes nous <strong>de</strong> la darrera reunió és que l’equip tècnic<br />

<strong>de</strong> l’Ajuntament fa uns mesos va encarregar un estudi a l’empresa<br />

ActivaProspect on es feia una diagnosis poblacional d’aquesta<br />

zona d’estudi, a més <strong>de</strong> fer un pla d’estudi sobre els equipament<br />

públics i privats <strong>de</strong> les zones i les prioritats d’equipaments a tenir<br />

en compte. Suggerien un centre obert d’uns 600 metres quadrats<br />

<strong>de</strong> sostre, un casal d’infants i ludoteca (600 m2), un Casal <strong>de</strong><br />

Joves (300-450m2) i una residència assistida <strong>de</strong> gent gran amb


Campanyes <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> veïns i el<br />

CAPAPEUS (<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2008) per<br />

preservar el Casc Antic <strong>de</strong> Sant Andreu,<br />

amb la recollida <strong>de</strong> signatures<br />

cap a peus | març 17


18<br />

centre <strong>de</strong> dia d’uns 3000m2 <strong>de</strong> sól i entre uns 5000-6000m2 <strong>de</strong><br />

sostre. Des <strong>de</strong> l’AVV no s’explicava com no s’havia valorat<br />

l’ubicació d’algun equipament educatiu com una escola bressol o<br />

un CEIP, amb la manca <strong>de</strong> places escolars que hi ha al barri. A<br />

més, la nostra entitat veïnal s’ha posicionat sempre clarament en<br />

contra <strong>de</strong> perdre metres qualificats d’equipament al barri, cosa que<br />

<strong>de</strong>s d'Urbanisme es proposa per <strong>de</strong>safectar alguns carrers que<br />

avui tenen aquesta qualificació. La proposta <strong>de</strong> l'AVV és que es<br />

traslladin aquests metres d'equipament tan necessaris en un lloc<br />

on es puguin <strong>de</strong>senvolupar, per exemple a la cobertura <strong>de</strong> vies<br />

<strong>de</strong>l TGV/AVE. A més, cal recordar que el Centre Cívic i el Centre<br />

Pallach, tots dos municipals, a dia d’avui són espais resi<strong>de</strong>ncials,<br />

i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’AVV s’ha reclamat diverses vega<strong>de</strong>s que es requalifiquin<br />

com a equipaments.<br />

A més <strong>de</strong> l’estudi d’equipaments, l’equip tècnic <strong>de</strong> l’Ajuntament va<br />

comentar que també havia <strong>de</strong>manat un pla <strong>de</strong> mobilitat. Aquest<br />

serviria per valorar la proposta <strong>de</strong>ls tècnics municipals <strong>de</strong> crear un<br />

eix cívic a la Riera <strong>de</strong> Sant Andreu. Això podria afectar uns metres<br />

<strong>de</strong>ls patis i darreres <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong> Rubén Darío que avui estan<br />

afecta<strong>de</strong>s pel PGM. El que està clar és que a part <strong>de</strong>ls<br />

equipaments, també s’han d’ubicar zones ver<strong>de</strong>s ja que aquesta<br />

és la qualificació que tenen les cases <strong>de</strong> tot Bascònia, entre altres,<br />

i aquests m2 legalment no es po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong>saparèixer sinó que<br />

s'han <strong>de</strong> trsalladar, cosa que es preveu d’allò més complicat per<br />

la fesomia <strong>de</strong> la zona.<br />

AFECTACIONS I REHABILITACIONS<br />

Un <strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong> tenir la casa afectada és que els inquilins no<br />

po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>manar permisos per la gran rehabilitació, ni els bancs els<br />

dónen hipoteques per ells, fet que, lligat amb la manca <strong>de</strong> valor<br />

econòmic suposa que molts <strong>de</strong>ls seus propietaris no posen remei<br />

a la conservació <strong>de</strong> la finca i es va <strong>de</strong>gradant. Per aquest motiu,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’AVV es proposa que en les finques en més mal estat la<br />

<strong>de</strong>safectació vagi lligada a l'obligatorietat <strong>de</strong> rehabilitar.<br />

L'<strong>Associació</strong> vol que les cases <strong>de</strong>l carrer Bascònia i <strong>de</strong> Riera <strong>de</strong><br />

Sant Andreu amb Renart es <strong>de</strong>safectin, malgrat que l’estudi tècnic<br />

proposa ubicar-hi equipaments i una zona verda mantenint<br />

afecta<strong>de</strong>s algunes finques, cosa que la nostra entitat rebutja sense<br />

contemplacions.<br />

Com hem dit anteriorment, el procés serà lent però no hi ha volta<br />

enrera. Des <strong>de</strong> l’AVV es treballarà amb més fermesa que mai<br />

perquè Sant Andreu pugui conservar el seu teixit urbà i que a més<br />

s’obri la porta a la pacificació <strong>de</strong>l trànsit <strong>de</strong>l Casc Antic. Això pot<br />

obrir la via a altra reivindicació com és la pacificació <strong>de</strong> tot el Carrer<br />

Gran (vegeu apunt). Una lluita que, si tots sumem esforços,<br />

podrem aconseguir com vam aconseguir la Rambla, Can Fabra,<br />

Can Guardiola i tantes d’altres reivindicacions. Hi ha molt treball a<br />

fer però amb voluntat i generositat <strong>de</strong> totes les parts implica<strong>de</strong>s<br />

en el procés podrem estar-ne orgullosos. Ara toca treballar<br />

plegats. Esperem que ho poguem celebrar ben aviat.●


A l’esquerra, el carrer Ignasi Iglésias en un moment d’especulació urbanística als anys 90. A la dreta, el carrer Bascònia, un <strong>de</strong>ls carrers afectats<br />

pel PGM <strong>de</strong>l 1976. A sota, la inauguració <strong>de</strong> les façanes <strong>de</strong>l carrer Ruben Darío als anys 90 també, també un <strong>de</strong>ls carrers afectats amb cases <strong>de</strong><br />

meitat <strong>de</strong>l s.XIX. Va ser un primer pas <strong>de</strong> reivindicació veïnal per la <strong>de</strong>safectació.<br />

anàlisi |El Carrer Gran pels vianants! | GENÍS PASCUAL<br />

En el projecte <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l nucli històric <strong>de</strong> Sant Andreu<br />

s'està donant una atenció especial al carrer Gran <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu. La més que probable incorporació <strong>de</strong> diverses<br />

finques al Catàleg <strong>de</strong> patrimoni històric-artístic i la <strong>de</strong>safectació<br />

<strong>de</strong>ls retranquejos previstos implicarà que moltes <strong>de</strong> les finques<br />

que no han tirat enrere la façana, ja no ho facin. Això farà que<br />

les voreres quedin com són ara, en molts trams més estretes<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>sitjable.<br />

Per això pensem que és un bon moment per recuperar i<br />

ampliar una reivindicació històrica <strong>de</strong> la nostra entitat: la<br />

Peatonalització <strong>de</strong>l C/ Gran. Fins ara la nostra entitat tan sols<br />

<strong>de</strong>manava que es complís un acord <strong>de</strong>l mateix plenari <strong>de</strong><br />

Districte que es limités la circulació <strong>de</strong> divendres a diumenge<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Malats fins a Sant Adrià. L'<strong>Associació</strong> sempre hem vist<br />

aquesta reivindicació com un primer pas cap a un canvi d'ús<br />

més generalitzat pel carrer Gran, però fins ara l'únic que hem<br />

aconseguit és que algun dissabte <strong>de</strong> tant en tant es posi la<br />

pilona. Aquesta manca <strong>de</strong> continuïtat fa que els conductors mai<br />

sàpiguen si estarà o no tancat, creant encara més problemes.<br />

L'argument que ha posat sempre el Districte per no complir el<br />

seu propi acord plenari és l'oposició <strong>de</strong>ls comerciants, oposició<br />

que ja vam rebatre en el Capapeus núm 552, quan vam<br />

explicar que preguntant botiga per botiga <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Malats fins a<br />

Sant Adrià el 88% ens van dir que estaven d'acord amb fer-lo<br />

pels vianants.<br />

Davant aquesta manca <strong>de</strong> voluntat, la junta que ens presentem<br />

a la reelecció estem treballant amb una proposta <strong>de</strong> pacificació<br />

global <strong>de</strong>l carrer Gran <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Mossèn Clapés fins a Pare<br />

Manyanet tota la setmana. Aquesta proposta aniria per fases i<br />

la darrera a implantar-se seria a partir <strong>de</strong> Sant Adrià, que<br />

<strong>de</strong>ixaríem aparacada fins que estiguin acabats els carrers <strong>de</strong><br />

superfície paral•lels al Parc Linial. Entenem que l'alternativa al<br />

c/ Gran pels cotxes ha <strong>de</strong> ser Torres i Bages, però no Segre ni<br />

Virgili.<br />

La proposta té com a objectiu evitar que el carrer Gran segueixi<br />

sent un eix viari <strong>de</strong> referència per travessar el nostre poble en<br />

vehicle privat. I es converteixi en un eix <strong>de</strong> passeig i relació<br />

pels veïns. Actualment estem treballant amb tècnics <strong>de</strong><br />

referència amb el tema com el Sr. Ole Thorson, estudiant la<br />

quantitat <strong>de</strong> places d'aparcaments en zona blava,<br />

d'aparcaments privats en guals, les tipologies <strong>de</strong> comerços,<br />

les direccions <strong>de</strong>ls carrers que travessen el carrer Gran, etc.<br />

per fer una proposta tècnica que aconsegueixi assolir l'objectiu<br />

esmentat permetent el pas <strong>de</strong> serveis, propietaris <strong>de</strong><br />

pàrquings, repartiment <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries i potser algun transport<br />

públic. Això pot passar, segons el tram, per posar pilones<br />

abatibles per vehicles autoritzats, canviar el sentit d'algun <strong>de</strong>ls<br />

trams, entre altres.<br />

Quan tinguem la proposta tècnica <strong>de</strong>finida us la presentarem<br />

i engegarem la campanya pertinent. Mentrestant, si voleu<br />

signar per <strong>de</strong>manar que el carrer Gran sigui pels vianants <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Malats fins a Sant Adrià el cap <strong>de</strong> setmana, continuem<br />

recollint signatures al nostre local.<br />

Genís Pascual i Porret és<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> <strong>Veïns</strong><br />

19


20<br />

entrevista | Montse Tarrél | VOCAL DE CASC ANTIC DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS<br />

“El Casc Antic <strong>de</strong> Sant Andreu el fan els seus veïns i<br />

veïnes”<br />

P. Què vol dir que una finca estigui afectada?<br />

David Royo<br />

R. S'ha <strong>de</strong> pensar que l'afectació el que implica és que<br />

l'Ajuntament <strong>de</strong> l'any 76 va preveure que aquell edifici <strong>de</strong><br />

viven<strong>de</strong>s i l'espai que ocupa es <strong>de</strong>stinés per a un ús o servei<br />

col•lectiu. Per exemple, l'afectació d'uns metres <strong>de</strong>l fons<br />

edificable perquè el vial fos més ample i pogués tenir un ús <strong>de</strong><br />

via principal, o una afectació <strong>de</strong> qualificació que vol dir que un<br />

edifici <strong>de</strong> viven<strong>de</strong>s es convertís en un nou espai per zona<br />

verda o un possible equipament.<br />

P. Quin és l'objectiu <strong>de</strong> fer un Pla <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>l Casc Antic?<br />

R. Per a la nostra entitat el primer objectiu és salvar el teixit<br />

urbà <strong>de</strong>l Casc Antic <strong>de</strong> Sant Andreu, també incloure més<br />

edificis al catàleg <strong>de</strong> patrimoni per la seva singularitat o<br />

representativitat d'un moment històric. A més a més, un pla <strong>de</strong><br />

protecció també ha d'incloure les caraterístiques estètiques i<br />

constructives <strong>de</strong>ls edificis que es construeixin <strong>de</strong> nou i els que<br />

“Hem vist una<br />

voluntant per<br />

protegir el Casc<br />

Antic”<br />

unes altres?<br />

es rehabilitin, materials i colors<br />

<strong>de</strong> les façanes, alça<strong>de</strong>s i amples<br />

<strong>de</strong> façana, etc.<br />

P. Quins són els factors que creus<br />

que influeixen més, a l'hora que<br />

l'Ajuntament vegi amb més bons<br />

ulls <strong>de</strong>safectar unes finques o<br />

R. No sé amb quin ordre però penso que influeix, entre d'altres,<br />

el valor històric <strong>de</strong> l'edifici, el sentit actual <strong>de</strong> l'afectació, per<br />

exemple si estava previst que l'ample <strong>de</strong>l carrer fos superior<br />

perquè es<strong>de</strong>vingués un vial principal <strong>de</strong> trànsit i ara aquell<br />

carrer és una via interior <strong>de</strong> zona 30. També un altre factor que<br />

influeix és que si la finca afectada és un edifici plurifamiliar amb<br />

moltes viven<strong>de</strong>s és més difícil que li mantinguin l'afectació.<br />

P. Influeix l'estat <strong>de</strong> conservació en què estan les finques?<br />

R. El que hem vist fins ara a les reunions amb els arquitectes<br />

<strong>de</strong>l sector d'Urbanisme <strong>de</strong> l'Ajuntament és que, quan els<br />

edificis estàn en bones condicions <strong>de</strong> manteniment és més<br />

difícil mantenir aquella finca afectada, és un bon argument per<br />

<strong>de</strong>safectar una casa i aquesta actitud <strong>de</strong>ls seus propietaris que<br />

amb la rehabilitació <strong>de</strong> les seves cases estan dient a tothom<br />

que aquelles quatre parets són casa seva i que volen que ho<br />

continui sent per molts anys.<br />

P. Així, creus que una casa rehabilitada té més possibilitats <strong>de</strong><br />

ser <strong>de</strong>safectada?<br />

R. Jo penso que sí. Nosaltres <strong>de</strong>manem a l'Ajuntament que<br />

<strong>de</strong>safecti però hi ha finques que actualment presenten un mal<br />

estat <strong>de</strong> conservació i manteniment. Per això proposem que<br />

es faci signar als propietaris un compromís <strong>de</strong> rehabilitació,<br />

però l'Ajuntament no ho veu clar.<br />

P. Com valores el que heu vist fins ara <strong>de</strong>l document <strong>de</strong><br />

protecció <strong>de</strong>l Casc Antic?<br />

R. És precipitat donar una opinió però sí que hem vist una<br />

voluntant per protegir el Casc Antic i <strong>de</strong>safectar tot el que<br />

actualment no té sentit <strong>de</strong> continuar estant-ho. ●


cap a tu | T’agradaria que el Casc Antic es conservés com està ara? | PER BORJA MARIA<br />

Pedro Chinga. 40 anys. cambrer<br />

Em sembla bé que es treguin les<br />

Natividad Viñanueva. 62 anys. perruquera Josep Lluis Buils. 62 anys. prejubilat<br />

Jo he viscut tota la vida aquí i a mi No crec que es faci el PGM al<br />

Jessica <strong>de</strong> Castro. 27 anys. maquilladora<br />

cases barates <strong>de</strong>l Bon Pastor, però<br />

no les històriques <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

Si ho posen més complicat pels<br />

vianants es perdrà molta<br />

accessibilitat, i aquí hi ha molta<br />

criatura. Nosaltres caminem,<br />

comprem i mirem per Sant Andreu.<br />

m’agrada com està. Personalment,<br />

no trauria les cases, però sí que les<br />

arreglaria, perquè algunes estan<br />

molt malament. Jo faria una<br />

reestructuració <strong>de</strong>l Casc Antic i<br />

conservaria les cases d’ara.<br />

La veritat és que sí, m’agrada més<br />

com està ara. He viscut aquí tota<br />

la vida, el meu avi va néixer aquí i<br />

tota la meva família és d’aquí, i<br />

prefereixo seguir veient el Casc<br />

Antic amb l’arquitectura <strong>de</strong><br />

sempre que amb edificis.<br />

opinió AVV | Salvem el Casc Antic!<br />

Nosaltres som una entitat representativa <strong>de</strong> Sant Andreu<br />

<strong>de</strong> Palomar i fem i farem el possible perquè totes les<br />

accions que duem a terme arribin a tothom a fi que, entre<br />

tots, participem en <strong>de</strong>finir i prioritzar el que és més important i<br />

millor per als veïns i veïnes <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

Ja han passat tres mesos <strong>de</strong>s que es va publicar la suspensió<br />

d'algunes llicències d'obres a la zona <strong>de</strong>l Casc Antic i, malgrat<br />

que per a molts veïns i veïnes la salvació <strong>de</strong>l Casc Antic és<br />

molt important, està clar que això no ha arribat a tothom.<br />

Adrian Pons. 21 anys. aturat<br />

Que Sant Andreu es mantingui<br />

com a poble, no com altres<br />

barris <strong>de</strong> Barcelona. La gràcia<br />

<strong>de</strong> Sant Andreu, a part <strong>de</strong> la<br />

Rambla, és el tram que hi ha<br />

entre Plaça Orfila i Fabra i Puig.<br />

Jo prefereixo un barri <strong>de</strong> cases<br />

baixes que <strong>de</strong> pisos.<br />

Casc Antic. Fa 30 anys que visc<br />

aquí i sempre ho he conegut així.<br />

S’han fet millores al Carrer Gran,<br />

el Carrer Coroleu, s’han plantat<br />

arbres, però no crec que canviïn<br />

carrers estrets per avingu<strong>de</strong>s.<br />

No canviaria res. Les cases velles<br />

les reformaria per mantenir<br />

l’estètica, perquè no <strong>de</strong>sentonin.<br />

Sant Andreu té un caliu <strong>de</strong> barri<br />

precisament per no tenir edificis<br />

alts. La gent surt a passejar<br />

perquè és a escala humana.<br />

Beatriz Rivas. 35 anys. traductora<br />

Nosaltres sempre <strong>de</strong>fensarem els interessos col·lectius <strong>de</strong>ls<br />

veïns i veïnes, i ho fem amb els veïns i veïnes. Per arribar a la<br />

gent <strong>de</strong>l barri tenim una organització que enguany celebra el<br />

seu 40è aniversari, aquesta revista que fa poc a complert 30<br />

anys, una pàgina web avvsantandreu.cat i un local al carrer<br />

Doctor Balari i Jovany número 14, que hem llogat amb les<br />

aportacions <strong>de</strong>ls socis. Tot el que fem ho fem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'altruisme,<br />

no ens movem per interessos individuals sinó buscant allò millor<br />

per Sant Andreu, com a col·lectiu.<br />

cap a peus | març<br />

21


22<br />

GINA PORTILLO<br />

Hi ha dies que tinc el cap als núvols, d’altres que tinc<br />

núvols sobre el cap, i fins i tot alguns en els que em<br />

sembla que els núvols són dins <strong>de</strong>l meu cap. Avui tinc<br />

un d’aquests dies, estic avorrit i no se què fer! Abans<br />

no es posi a ploure sortiré al parc, m’estiraré panxa<br />

enlaire i miraré el cel imaginant formes en els<br />

núvols! Voleu venir? Fabret<br />

Quan he arribat al Parc <strong>de</strong> la Pegaso i he obert els ulls, he vist aquest núvol. Quan el mires què<br />

t’imagines? Observa’l atentament i dibuixa allò que et recordi:<br />

Jo m’he imaginat a un senyor i<br />

una senyora <strong>de</strong> cabells arrissats:<br />

Abans <strong>de</strong> tornar cap a casa, he passat per la biblioteca i he agafat un llibre <strong>de</strong> poesia per llegir,<br />

ara que s’ha posat a ploure i mireu quin poema hi he trobat!<br />

Comulonimbus<br />

El Gegant <strong>de</strong>l cel<br />

S’ha fet una orquestra<br />

Dins d’un núvol fosc<br />

Tot ple <strong>de</strong> tempesta.<br />

A dins hi ha posat<br />

els llamps i la pedra<br />

els trons,<br />

el fort vent,<br />

i la pluja feresta.<br />

Lola Casas<br />

També hi he trobat un altre llibre per fer el que us acabo <strong>de</strong> proposar, sense<br />

sortir <strong>de</strong> casa i aprendre moltes coses sobre els núvols:<br />

Bianki, Diego.<br />

Con la cabeza en las nubes.<br />

Barcelona: Océano


Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIXÀS<br />

Sant Jordi: el drac i la princesa o la<br />

música i el dibuix?<br />

‘Sant Jordi: La veritable història’ ● per No’m Tapis● Dissabte 16 i diumenge<br />

17 d’abril a les 11h <strong>de</strong>l matí ● Centre Cultural Els Catalanistes: Carrer Ramon<br />

Batlle, 2 ● 3€ (menors <strong>de</strong> 12 anys) i 6€ la resta<br />

Després <strong>de</strong> l’èxit <strong>de</strong> Criatures (que repetiran el 5 i 6 <strong>de</strong> març als<br />

Catalanistes) No’m Tapis s’ha embarcat en un projecte <strong>de</strong><br />

creació pròpia. La jove companyia prepara una interpretació<br />

lliure <strong>de</strong> la llegenda <strong>de</strong> Sant Jordi, tan lliure que li acaba donant la<br />

volta...Els personatges <strong>de</strong>l Bufó (Carles Araguz) i <strong>de</strong>l conferenciant<br />

(Marina Bernat) seran els encarregats <strong>de</strong> narrar aquesta versió<br />

irreverent <strong>de</strong> la llegenda. Però Sant Jordi: la veritable història no<br />

serà un conta-contes tradicional, ja que la narració estarà<br />

acompanyada per dibuixos (Dani Gómez) i música original (Mercè<br />

Català i Marta Cascales) en directe.<br />

L’objectiu és barrejar els diferents llenguatges (narració, música i<br />

dibuix ) per explicar un sol relat, però amb la finalitat que es<strong>de</strong>vingui<br />

un relat orgànic. Una experiència pensada perquè agradi tant als<br />

més grans (com es podrà copsar en algunes <strong>de</strong> les crítiques que es<br />

fan <strong>de</strong> la societat actual) com als més menuts (que xalaran amb la<br />

coneguda llegenda i les seves sorpreses). El projecte sembla d’allò<br />

més prometedor i per<br />

aquells que no hi puguin anar el 5 i 6 <strong>de</strong> març, tindran una altra<br />

oportunitat l’1 <strong>de</strong> maig a les 12h <strong>de</strong>l matí al saT! (dins <strong>de</strong> la<br />

programació <strong>de</strong>l Fica’t al saT!).<br />

ELS CATALANISTES AGAFEN EMBRANZIDA<br />

Gràcies a l’empenta <strong>de</strong> Vier Araguz al Centre Cultural Els<br />

Catalanistes no hi faltaran propostes culturals. El 19 i 20 <strong>de</strong> març<br />

May Solvers va encisar els oients amb les seves melodies indies. El<br />

26 i 27 <strong>de</strong> febrer Teatre pels Descosits presentarà La mandra, una<br />

comèdia sobre com les poques ganes <strong>de</strong> treballar po<strong>de</strong>n fer canviar<br />

la teva vida.I per acabar, només recordar que als Catalanistes No’m<br />

Tapis repetiran Criatures el 5 i 6 <strong>de</strong> març i presentaran Sant Jordi:<br />

la veritable història el 16 i 17 d’abril. A Sant Pacià el grup teatral<br />

Antifaz també estrenarà Los habitantes <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong>shabitada, una<br />

comèdia d’Enrique Jardiel Poncela el 19, 20, 26 i 27 <strong>de</strong> març.<br />

Jugant a Molière<br />

‘"Tartuf o l’impostor", <strong>de</strong> Molière ● per Clip Teatres ● Dissabte, 5 <strong>de</strong> març a 22h, Diumenge 6 <strong>de</strong> març a les<br />

18h, Divendres, 11 <strong>de</strong> març a les 22h, Dissabte, 12 <strong>de</strong> març a les 22h, Diumenge, 13 <strong>de</strong> març a les 18h,<br />

Divendres, 18 <strong>de</strong> març a les 22h, Dissabte, 19 <strong>de</strong> març a les 22h, Diumenge, 20 <strong>de</strong> març a les 18h ● Centre<br />

Cívic <strong>de</strong> Sant Andreu, C/Gran <strong>de</strong> Sant Andreu, 111 ● Entrada lliure<br />

La mort <strong>de</strong> Josep Maria Vidal el<br />

passat juliol va <strong>de</strong>ixar els<br />

andreuencs esmaperduts,<br />

especialment els seus companys <strong>de</strong><br />

Clip Teatres.<br />

Vidal era un enamorat <strong>de</strong> Molière, tal i<br />

com va <strong>de</strong>mostrar en una magnífica<br />

adaptació <strong>de</strong> les Dones Sàvies en el<br />

77è C o No C, o la versió que féu <strong>de</strong> Jugant amb Molière dirigida<br />

per Esteve Polls, que fins fa poc encara feien al Teatre Romea.<br />

És per això que l’homenatge que es va retre a Josep Maria Vidal<br />

fou un cap <strong>de</strong> setmana <strong>de</strong>dicat a la figura d’aquest conegut<br />

dramaturg francès. En primer lloc es va projectar la pel·lícula<br />

Molière d’Ariane Mnouchkine (1978) entre divendres 25 i<br />

dissabte 26 <strong>de</strong> febrer a les 21.30h. L’en<strong>de</strong>mà a les 18h Feliu<br />

Formosa (poeta i traductor que va parlar <strong>de</strong> les problemàtiques<br />

<strong>de</strong> la traducció), Jaume Comas (historiador i actor que va parlar<br />

<strong>de</strong> la importància <strong>de</strong>l teatre en el marc <strong>de</strong> la societat actual) i<br />

Felipe Aranguren (sociòleg que va contextualitzar Molière a la<br />

França <strong>de</strong>l segle XVII) van participar al col•loqui L’Univers<br />

Molière. Entre els tres actes hi van participar unes 150 persones<br />

que van cloure aquest homenatge amb un petit refrigeri.<br />

I per acabar-ho d’arrodonir, <strong>de</strong>l 5 al 20 <strong>de</strong> març (divendres i<br />

dissabtes a les 22h i diumenges a les 18h) s’estrenarà Tartuf o<br />

l’impostor <strong>de</strong> Molière, amb la traducció <strong>de</strong> J. M. Vidal i direcció <strong>de</strong><br />

Quim Peñart al Centre Cívic <strong>de</strong> Sant Andreu. En resum, un seguit<br />

d’actes per recordar la figura d’un gran home <strong>de</strong> teatre, Josep<br />

Maria Vidal.<br />

23<br />

cap a peus | març


24<br />

ACLARIMENT RESPECTE A L'ARTICLE SOBRE EINSTEIN A BARCELONA<br />

Respecte a l'article publicat a la pàg. 25 <strong>de</strong>l Sant Andreu <strong>de</strong> Cap a Peus <strong>de</strong> gener (número 557), hem d'aclarir que l'historiador<br />

Joan Pallarès va escriure exclusivament el cos <strong>de</strong> l'article, però no el títol ni el subtítol on s'afirmava que Einstein no havia estat<br />

a L'Ateneu Obrer <strong>de</strong> Sant Andreu. Aquests títol i subtítols, <strong>de</strong>ls quals ens fem responsables, van ser una interpretació que la<br />

coordinació <strong>de</strong> la revista va fer <strong>de</strong>l text <strong>de</strong>l Sr. Pallarès, buscant una relació <strong>de</strong>l tema tractat en l'article amb Sant Andreu. Per tant, i<br />

en no tenir l'aprovació <strong>de</strong> l'autor <strong>de</strong> l'article ni cap prova <strong>de</strong>l que diuen, retirem les afirmacions que feien els esmentats títol i subtítols<br />

i <strong>de</strong>manem disculpes si hem pogut ofendre a algú. Coordinació <strong>de</strong> la revista i junta <strong>de</strong> l’AVV<br />

1923: Einstein si va visitar Sant Andreu<br />

L’Ateneu <strong>de</strong> Sant Andreu, rebat les nostres afirmacions publica<strong>de</strong>s al Nº 557 <strong>de</strong> Gener 2011<br />

En la reunió mantinguda el dimarts 15 <strong>de</strong> Febrer per la<br />

Redacció <strong>de</strong>l Cap a Peus a l’Ateneu amb el Presi<strong>de</strong>nt<br />

Ramon Garrabella, varen sortir a la llum aspectes no<br />

contemplats en el mencionat Article <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> Gener. Així, el<br />

Cap a Peus, es va po<strong>de</strong>r entrevistar amb el Sr. David Jaumot,<br />

veí <strong>de</strong> Sant Andreu, i net <strong>de</strong>l Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Ateneu Obrer <strong>de</strong><br />

Sant Andreu al 1923, en Jaume Jaumot Marqués:<br />

● El meu avi era Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Ateneu Obrer <strong>de</strong> Sant Andreu,<br />

quan la visita que el Dr. Albert Einstein va fer a l’Entitat,<br />

acompanyat <strong>de</strong> persones importants. (Segurament eren<br />

Esteve Terra<strong>de</strong>s Director <strong>de</strong> la Secció <strong>de</strong> Ferrocarrils i Telèfons<br />

<strong>de</strong> la Mancomunitat <strong>de</strong> Catalunya, i Rafel Campalans Director<br />

<strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong>l Treball).<br />

● Las persones que l’acompanyaven, varen parlar <strong>de</strong> que<br />

posteriorment anaven a visitar L’Observatori Fabra.<br />

● Aquest aconteixement s’ha transmès familiarment: el meu<br />

pare em parlava <strong>de</strong> la visita, segons el que li havia explicat el<br />

meu avi amb orgull.<br />

● El meu avi, a més, va treballar sempre a la Fabra i Coats,<br />

a on va ser Encarregat <strong>de</strong> Secció, i posteriorment Tècnic.<br />

El Sr. Jaumot i la seva família, son veïns <strong>de</strong> Sant Andreu <strong>de</strong>s<br />

fa molts anys. A mes, era familiar <strong>de</strong> Andreu Cortines i Jaumot,<br />

<strong>de</strong> qui porta el nom la Sala <strong>de</strong> Plens <strong>de</strong>l Districte <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu.<br />

En la reunió esmentada, com a Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Ateneu, vaig fer<br />

notar als presents que “El testimoni personal <strong>de</strong>l Sr. David<br />

Jaumot, tanca una polèmica que mai es tindria que haver<br />

en<strong>de</strong>gat, sobretot perquè podia afectar la credibilitat d’una<br />

Entitat com l’Ateneu ara que celebrem els 125 anys <strong>de</strong> la<br />

nostra fundació”.<br />

Des l’Ateneu veiem que <strong>de</strong>s la perspectiva <strong>de</strong>l segle XXI, es<br />

difícil entendre que la nostra Entitat rebés l’any 1904 al Rei<br />

Alfons XIII, i al 1923 al científic Albert Einstein. Només es<br />

possible fer-ho analitzant l’importància <strong>de</strong> l’Ateneu aquells<br />

anys, com a Institució capdavantera <strong>de</strong> l’ensenyament per els<br />

obrers i els seus fills.Enguany, com a Entitat cultural, celebrem<br />

el nostre 125e aniversari, orgullosos <strong>de</strong> tots aquells que han<br />

<strong>de</strong>dicat els seus esforços i coneixements per l’Ateneu.<br />

RAMON GARRABELLA<br />

Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Ateneu


Salvarem el molí <strong>de</strong> Sant Andreu <strong>de</strong> Palomar?<br />

L’arqueòleg i membre <strong>de</strong>l Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias, Jordi Petit, ens <strong>de</strong>scriu en<br />

aquest article la situació d’un <strong>de</strong>ls vestigis històrics més importants que tenim i que porta<br />

molt <strong>de</strong> temps <strong>de</strong>teriorant-se.<br />

La construcció <strong>de</strong>l AVE torna a remoure la història <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu, en aquest cas sortosament, les obres no afectaran<br />

plenament a les restes <strong>de</strong>l nostre molí. Una paret que s’ha<br />

d’aixecar per fer una nova carretera es quedarà a només mig<br />

metre <strong>de</strong> les restes <strong>de</strong>l antic pont <strong>de</strong> Santa Coloma, al costat <strong>de</strong>l<br />

Rec Comtal i <strong>de</strong>l molí <strong>de</strong> Sant Andreu.<br />

Un altra cosa, es com quedarà aquest mur al davant <strong>de</strong> les<br />

nostres restes arqueològiques. El Centre d’Estudis Ignasi<br />

Iglesias està treballant conjuntament amb l’Ajuntament <strong>de</strong><br />

Barcelona per trobar solucions i salvar les restes <strong>de</strong>l molí i els<br />

seus voltants, catalogats com a zona d’interès arqueològic.<br />

L’existència <strong>de</strong>l molí <strong>de</strong> Sant Andreu es remunta a època<br />

medieval, concretament al segle XIII que és <strong>de</strong> quan es<br />

documenta aquest edifici que<br />

Cada dia que<br />

passa tot es<br />

<strong>de</strong>teriora més<br />

estava ubicat “prop <strong>de</strong> la Torre <strong>de</strong><br />

Bell-lloc”. Durant centúries els<br />

andreuencs utilitzaven la força <strong>de</strong><br />

l’aigua <strong>de</strong>l Rec i les moles <strong>de</strong> dit<br />

edifici per moldre el gra.<br />

Des <strong>de</strong> la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l molí durant la primera meitat <strong>de</strong>l segle<br />

XX, aquest edifici va restar en l’oblit fins als anys 90. En 1995,<br />

durant la primera reurbanització <strong>de</strong> la zona <strong>de</strong>l carrer Coronel<br />

Monasterio es van fer uns son<strong>de</strong>jos arqueològics en uns antics<br />

terrenys <strong>de</strong> la FNCE (Fàbrica Nacional <strong>de</strong> Colorants i Explosius)<br />

situada entre el carrer Palomar i el carrer Joan Torras. En<br />

aquests son<strong>de</strong>jos van documentar part <strong>de</strong>l antic molí i <strong>de</strong>l propi<br />

Rec Comtal que passava per allà i que molts andreuencs encara<br />

avui recor<strong>de</strong>n.<br />

XAVIER DE LA CRUZ<br />

Les restes, que no van quedar afecta<strong>de</strong>s en aquella primera<br />

reurbanització, van tornar a quedar en l’oblit novament fins el<br />

2004, quan l’empresa Co<strong>de</strong>x va realitzar una excavació<br />

arqueològica en una zona propera al molí que quedava afectada<br />

per la construcció <strong>de</strong>l nou Taller Escola.<br />

Durant aquesta excavació, es va produir una <strong>de</strong> les troballes més<br />

importants <strong>de</strong>ls últims anys a Barcelona. A uns 20 metres<br />

aproximadament <strong>de</strong> les restes <strong>de</strong>l molí, va aparèixer una part<br />

d’un <strong>de</strong>ls antics aqüeductes que portaven aigua a la Barcelona<br />

romana <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l riu Besòs.<br />

La troballa és molt important <strong>de</strong>gut a que ja no quedava cap<br />

rastre d’aquest aqüeducte i que es <strong>de</strong>sconeixia el seu curs per<br />

terres andreuenques.Al costat <strong>de</strong>l aqüeducte, va aparèixer un<br />

camí empedrat datat gràcies a unes mone<strong>de</strong>s troba<strong>de</strong>s entre els<br />

segles XV i XVII. A part <strong>de</strong> tot això que no es pensava trobar, els<br />

arqueòlegs van po<strong>de</strong>r també documentar el molí i el curs <strong>de</strong>l Rec<br />

per aquella zona.<br />

La part <strong>de</strong> l’aqüeducte que va quedar afectada pel Taller Escola<br />

es va po<strong>de</strong>r conservar i ara es troba sota l’edifici, <strong>de</strong> moment<br />

està tot tapat però en un futur podrà ser visitable. El molí també<br />

està protegit, però l’antic pont <strong>de</strong> Santa Coloma i les parets <strong>de</strong>l<br />

Rec Comtal actualment estan plenes <strong>de</strong> runa i hi viuen indigents.<br />

Cada dia que passa tot es <strong>de</strong>teriora més però ara sembla que<br />

finalment alguna cosa es mou i potser aconseguirem salvar el<br />

molí. Creuem els dits.<br />

Jordi Petit i Gil.<br />

Arqueòleg i historiador<br />

25<br />

cap a peus | març


26<br />

EN CONTE<br />

En Mal<strong>de</strong>caps arribava al món un matí assolellat. Al carrer,<br />

anticicló. A casa, migranya. La mare Mal<strong>de</strong>caps patia en<br />

silenci aquells dolors que la <strong>de</strong>ixaven fora <strong>de</strong> combat un cop<br />

cada no sabia ben bé quan. Mirava <strong>de</strong> prendre-s’ho bé, abaixava<br />

una mica les persianes i les revolucions i anava fent com una<br />

formigueta. Qui més qui menys li havia volgut donar un consell. A<br />

les fosques, sí, però amb els ulls tapats. Estira’t al llit i mira <strong>de</strong><br />

dormir. Pren-te això. Beu til•la amb menta.<br />

Però, és clar, aquell matí, a cada contracció celebrava po<strong>de</strong>r-se<br />

concentrar en alguna cosa que no fos la seva boira <strong>de</strong> pressions<br />

altes. Estava tan eufòrica, l’havia esperat tant, aquell fill, que tots<br />

els mals eren ben poca cosa. La mare Mal<strong>de</strong>caps feia dies que<br />

havia <strong>de</strong> sentir-se dir <strong>de</strong> tot per les veïnes. Nena, la dus molt<br />

amunt, encara, la panxa. Ui, camina i tingues sexe. Juga amb<br />

criatures, <strong>de</strong>ixa-t’ho fer tot, <strong>de</strong>scansa... I aquell matí, la darrera<br />

cosa que <strong>de</strong>sitjava era trobar-se’n cap <strong>de</strong> camí cap a la clínica.<br />

En Mal<strong>de</strong>caps fill, puntual com un rellotge, va veure la llum<br />

anticiclònica a les onze clava<strong>de</strong>s. Va superar sense dificultat les<br />

LA REFLEXIO Temps <strong>de</strong> revoltes<br />

Per Xavier Oliveres<br />

Evolució és canvi, només canvi. La voluntat i el <strong>de</strong>sig en<br />

l’imaginari col•lectiu per avançar ha fet que el concepte<br />

prengui un to immerescudament positiu. No<br />

necessàriament evolucionar significa dreçar-nos cap a un<br />

context millor <strong>de</strong>l que partíem, simplement indica<br />

moviment, situació diferent a l’anterior, i les valoracions<br />

sobre si hem anat proa o popa al vent, per molt que ens hi<br />

posicionem, les acostuma a <strong>de</strong>ixar ben clares el pas <strong>de</strong>l<br />

temps, no pas nosaltres.<br />

Una mostra ben present, aquests dies, és la sinapsi <strong>de</strong><br />

revoltes als països àrabs. En un món tan global com el<br />

nostre, on la informació digital ha fulminat fronteres com si<br />

haguéssim tornat a l’antic Pangea, era molt estrany pensar<br />

que règims vells i reeditats a cops <strong>de</strong> por poguessin<br />

coexistir amb la constant presència a les xarxes d’altres<br />

molt més referendats com el nostre. El territori àrab, per<br />

capil•laritat entre pobles, ha explotat en diferents fronts.<br />

No podia contemplar aparadors llaminers i seguir<br />

acceptant la diferència com un distintiu d’autenticitat <strong>de</strong>l<br />

Mal<strong>de</strong>caps<br />

proves motrius que fan als acabats <strong>de</strong> néixer. Bon color <strong>de</strong> pell,<br />

bon to. La llevadora va permetre’s <strong>de</strong> fer broma. Au, noi, un<br />

examen menys, mal<strong>de</strong>cap fora! I <strong>de</strong> cap <strong>de</strong> les maneres no es<br />

podia imaginar que acabava <strong>de</strong> pronunciar la paraula més present<br />

en el dia a dia <strong>de</strong>l petit, la que més li faria perdre la son i la gana,<br />

sobretot quan s’anés fent gran.<br />

En Mal<strong>de</strong>caps fill maleïa els dies d’anticicló, i no pas perquè no<br />

pogués escórrer el cotxe a cent vint per hora en treure’l <strong>de</strong>l túnel<br />

<strong>de</strong> rentatge –així en <strong>de</strong>ien–. Maleïa el cel net i clar perquè volia dir<br />

que a dins el cap hi hauria boira tot el dia. Les altes pressions. I<br />

com li havia ensenyat la mare, corria les cortines i reduïa la marxa.<br />

Si volia arribar a tot arreu, havia d’anar més a poc a poc. Per això,<br />

i per haver coincidit a l’escola amb el fill d’una il•lustre publicista,<br />

en Mal<strong>de</strong>caps va convertir-se en la veu <strong>de</strong> la Conselleria <strong>de</strong><br />

Velocitat i Carreteres en la campanya institucional contra els<br />

excessos al volant. “A tot arreu, amb calma!”<br />

Andreu Giralt<br />

http://endormiscat.blogspot.com<br />

qual calia sentir-se orgullós. Evolució? Òbviament sí.<br />

Avenç? Això sembla, el temps dirà... Si el seny i el<br />

respecte permeten que aquest procés no acabi<br />

<strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant grans feri<strong>de</strong>s civils -això esperem-, caldrà<br />

avisar-los que la <strong>de</strong>mocràcia també té les seves llacunes<br />

i que necessita d’una població madura, formada i<br />

competent. La <strong>de</strong>mocràcia, per si sola, no resol res ni<br />

garanteix un marc <strong>de</strong> fàcil convivència, cal treballar-la. No<br />

és sinònim <strong>de</strong> ferm respecte per les llibertats individuals i<br />

col•lectives <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la diferència. En <strong>de</strong>finitiva, no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong><br />

ser el menor <strong>de</strong>ls mals si darrere no hi ha una societat que<br />

es conegui en la seva pluralitat, que s’esforci i que<br />

i<strong>de</strong>ntifiqui els seus dimonis, exigint-ne el seu traspàs <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>l compromís. La <strong>de</strong>valuació d’aquest sistema rau,<br />

precisament, en la relaxació, en l’adormiment social capaç<br />

d’assistir a grans contradiccions, expressar la queixa entre<br />

amics i, <strong>de</strong>sprés, passar pàgina. Uns tant (que no pas<br />

massa) i altres tan poc. Ells, tan <strong>de</strong> bo, hauran d’aprendre<br />

a gestionar <strong>de</strong> bell nou el país. Nosaltres, el temps dirà...


LA MÉTEO<br />

L’observador meteorològic <strong>de</strong> Sergi Corral Buela Variable meteorològica Valor observat Dia<br />

Febrer molt avorrit meteorològicament, amb grans perío<strong>de</strong>s<br />

anticiclònics i sense cap episodi rellevant. La mitjana <strong>de</strong><br />

temperatures ha estat elevada, quasi 1,5ºC per sobre <strong>de</strong> la<br />

mitjana en les màximes, ja que hi han hagut forces jorna<strong>de</strong>s on<br />

ens hem apropat als 20ºC. Les mínimes entre els 5 i 10ºC<br />

durant tot el mes han acabat per <strong>de</strong>ixar una mitjana<br />

anormalment alta.Les precipitacions també han punxat. Mes<br />

sense tempestes ni xàfecs importants, només el dia 17 van tenir<br />

un episodi <strong>de</strong> pluja amb 10mm en 24h. És cert que ha<br />

plovisquejat 7 dies <strong>de</strong> Febrer, però amb quantitats minses.<br />

Esperem que al Març ens po<strong>de</strong>m divertir un xic més , tot<br />

observant el cel.<br />

LA XARXA DE MOTS<br />

Per Pere Massana<br />

HORITZONTALS:<br />

1. Recuperaré allò que ja abans havia estat meu. 2. Simpàtic<br />

rosegador <strong>de</strong>l bosc que saltironeja <strong>de</strong> branca en branca a la<br />

recerca <strong>de</strong> la millor pinya. Prefix que nega allò que li va al darrera.<br />

3. El motiu que dona peu a fer una malifeta. Polònia. La mesura<br />

patró <strong>de</strong>ls líquids (pl.) 4. Preposició. Tot Terreny. Titol <strong>de</strong> dignitat<br />

en alguns països. Planeta <strong>de</strong>l sistema solar (al rev.) 5. Guany<br />

que dóna un capital invertit. Matèria primera <strong>de</strong> les cigarretes. 6.<br />

Tribunal Constitucional. Capseta on es guarda un trosset <strong>de</strong> sant<br />

per a <strong>de</strong>voció <strong>de</strong>ls fi<strong>de</strong>ls. Consonant. 7. Vocals. Lletres romanes.<br />

La fruita en què es converteix la lluna quan es vesteix <strong>de</strong> dol. 8.<br />

Déu <strong>de</strong>l sol. El cognom català <strong>de</strong> la NBA. El cel, l’atmosfera.<br />

VERTICALS:<br />

1.Tornar a posar un llibre a la venda, <strong>de</strong>sprés d’exhaurir-se. 2. Tot<br />

allò que s’amaga al fons d’una cosa i la fa ser el que és. 3.<br />

Celebrat programa <strong>de</strong>l Gran Wyoming a T-5. Consonant. Zero. 4.<br />

Qui fabrica o ven ous. Consonant. 5. Símbol <strong>de</strong>l níquel. Perío<strong>de</strong><br />

<strong>de</strong> pau en una guerra, pactat entre els dos bàndols. 6. Quarter <strong>de</strong><br />

Reclutes Perillosos. Ni nosaltres ni vosaltres. 7. Vocals. Prefix<br />

grec relacionat amb qüestions <strong>de</strong>l cap. 8. Pot ser <strong>de</strong>l tresor, <strong>de</strong><br />

cases, o <strong>de</strong>serta. Catalunya. Angle. 9. El territori que un reconeix<br />

com propi (al rev. i pl.) 10. Tes. El crit que posa en marxa els rucs<br />

castellans. 11. Anarquia. Propens a enfadar-se per no-res. 12. El<br />

camí que segueixen les aigües <strong>de</strong> la pluja. Nord-est. 13. Endolcir<br />

<strong>de</strong> la manera més clàssica.<br />

Tª màxima absoluta 20,1 ºC 6<br />

Tª mínima absoluta 4,3ºC 3<br />

Tª Mitjana mensual 11,21ºC -<br />

Pressió máxima 1032,7hPa 4<br />

Pressió mínima 992,2hPa 17<br />

Mitjana <strong>de</strong> pressió 1016,77hPa -<br />

Precipitació total 12,4mm -<br />

Precipitació màxima (24h) 10,2mm 17<br />

www.meteoclimatic.com<br />

www.meteosantandreu.blogspot.com<br />

www.lanostrameteo.com<br />

Ensucrar.<br />

seirtaP. 10. TTT. Arre. 11. A. Rabiüt. 12. Riera. NE. 13.<br />

G. 5. Ni. Treva. 6. QRP. Ells. 7. Ou. Psico. 8. Illa. C. L. 9.<br />

Verticals 1. Reeditar. 2. Essència. 3. CQC. T. O. 4. Ouater.<br />

R. 7. Aio. VLC. Pruna. 8. Ra. Gasol. Eter.<br />

Litres. 4. De. TT. Par. árU. 5. Interès. Tabac. 6. TC. Relicari.<br />

Horitzontals 1. Reconquistaré. 2. Esquirolet. In. 3. Esca. P.<br />

SOLUCIONS<br />

27<br />

cap a peus | març


28<br />

Esports| Futbol i waterpolo|<br />

Agredolça imbatibilitat<br />

El Sant Andreu no rep gols però tampoc en fa<br />

El zero és el protagonista <strong>de</strong>ls darrers partits <strong>de</strong> l’UE Sant<br />

Andreu. El conjunt <strong>de</strong> Natxo González ha consolidat una<br />

sòlida <strong>de</strong>fensa en el grup més fluix <strong>de</strong> 2a divisió B, sense<br />

rebre cap gol durant el darrer mes <strong>de</strong> competició. No tot són flors<br />

i violes ja que els andreuencs tampoc són una fàbrica golejadora<br />

i tan sols han aconseguit dos dianes en quatre partits, tots al<br />

mateix matx.<br />

La visita <strong>de</strong> l’UE Lleida al Narcís Sala es va saldar amb taules al<br />

marcador i sense gols, un partit en el que Oliver es va consolidar<br />

com un porter <strong>de</strong> garanties. Els quatribarrats van visitar la<br />

setmana següent al Badalona, lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l grup i invicte a casa. Un<br />

matx amb la mateixa tònica que l’anterior, amb un Sant Andreu<br />

que va mostrar solvència <strong>de</strong>fensiva però no va arribar amb perill<br />

La Copa <strong>de</strong>l Rei <strong>de</strong> waterpoli a Sant Andreu<br />

Per segon any consecutiu, la Piscina Pere Serrat ha acollit la<br />

Copa <strong>de</strong>l Rei <strong>de</strong> waterpolo, la cita anual on els vuit millors<br />

equips <strong>de</strong> la Lliga Nacional <strong>de</strong> Divisió d’Honor competeixen<br />

per endur-se el segon títol en importancia. El fet <strong>de</strong> tenir els<br />

millors jugadors <strong>de</strong> l’estat al nostre poble va omplir les gra<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

la piscina amb gent d’arreu i va permetre reviure l’ambient que ja<br />

es va po<strong>de</strong>r veure l’any passat. Com és habitual, la capacitat<br />

organitzativa <strong>de</strong>l Club Natació Sant Andreu va ser suprema i<br />

consolida el nostre club com un <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> major reconeixement en<br />

l’ambit <strong>de</strong>ls esports aquàtics a l’hora d’acollir grans<br />

es<strong>de</strong>veniments.<br />

Pel què fa a la part estrictament esportiva, la sorpresa va saltar<br />

amb el nom <strong>de</strong>l guanyador, el Club Natació Barcelona, que va<br />

<strong>de</strong>rrotar en la final el màxim favorit i actual campió <strong>de</strong> tot a nivell<br />

clar a la porteria badalonina, així va concloure el partit, amb<br />

empat sense gols. Els tres punts es van aconseguir contra<br />

l’Sporting Mahonès que es plantava al Narcís Sala amb 3<br />

victòries consecutives, però els <strong>de</strong> Natxo González van fer un<br />

<strong>de</strong>ls millors partits <strong>de</strong> la temporada i els van superar per dos gols<br />

a zero. Els resultats no van acompanyar i la victòria tenia valor<br />

en cas <strong>de</strong> treure’n un altre a Benidorm, un bon partit per fer la<br />

migdiada dominical ja que va finalitzar amb un soporífer empat<br />

sense gols. L’equip <strong>de</strong>mostra que continua tenint els problemes<br />

habituals: manca <strong>de</strong> gol i d’ocasions. D’altra banda, els<br />

andreuencs s’han reforçat al mercat d’hivern amb Cristian Valle<br />

i Enric Tarrés i han concedit la baixa a Uri.<br />

Quim Hernán<strong>de</strong>z<br />

català i estatal, l’Atlètic Barceloneta, per un contun<strong>de</strong>nt 3-7. El<br />

paper <strong>de</strong>l nostre equip, el Sant Andreu, va ser prou digne, en<br />

aconseguir <strong>de</strong>rrotar el Navarra <strong>de</strong> Pamplona en quarts <strong>de</strong> final<br />

per 8-7, en un partit trepidant i ple d’alternatives. En la resta<br />

d’emparellaments, el Barcelona, l’Atlètic Barceloneta i el<br />

Saba<strong>de</strong>ll van <strong>de</strong>sfer-se <strong>de</strong> Canoe <strong>de</strong> Madrid, Terrassa i Mataró<br />

respectivament. En semifinals, el Sant Andreu va acusar el<br />

<strong>de</strong>sgast <strong>de</strong>l dia anterior i va caure sense excuses contra el que<br />

seria el campió, el Barcelona, per 3-12, mentre que l’Atlètic<br />

Barceloneta va arribar a la final en <strong>de</strong>rrotar el Saba<strong>de</strong>ll per un<br />

ajustat 7-5.Ara, el Sant Andreu comença a disputar la segona<br />

volta <strong>de</strong> la Lliga Nacional amb l’objectiu d’aconseguir una <strong>de</strong> les<br />

vuit primeres places, i a ser possible, millorar la setena que<br />

ocupa en aquests moments.<br />

JJ Aymerich


Allò que tenen en comú la Carme Bermú<strong>de</strong>z, la Marga<br />

Pérez, la Maria Etany i la Mati Deupi és que guar<strong>de</strong>n una<br />

íntima i ferma relació amb la Coroleu. Les primeres com a<br />

treballadores i les segones com a voluntàries, han fet d'aquest<br />

centre emblema <strong>de</strong>l barri –que va posar la seva primera pedra<br />

al barri als anys 30- la segona família. Només veient-les, ja es<br />

<strong>de</strong>scobreix que són dones actives, valentes, amb vocació i que<br />

fan la seva feina perquè els agrada i gau<strong>de</strong>ixen fent-la.<br />

La Maria i la Mati comparteixen converses, tallers, festes, rialles<br />

i confessions amb tots els pacients i es converteixen en un pilar<br />

vital per a la seva estada al centre. La Carme i la Marga, en<br />

canvi, fan la "feina bruta", els curen, els cui<strong>de</strong>n, els mimen i<br />

sovint escolten sense <strong>de</strong>sesperació les seves queixes. Però tot<br />

això, sempre amb el sentiment <strong>de</strong> saber que estan fent una<br />

tasca necessària, que les motiva i que els és agraïda amb afecte<br />

i somriures.<br />

Les quatre coinci<strong>de</strong>ixen en afirmar que no és casualitat que es<br />

trobessin allà. Tal i com comenta la Marga "esculls on vols<br />

treballar, almenys uns anys enrere". Per ella, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> ja fa més <strong>de</strong><br />

20 anys, la Coroleu va ser una escola on la van ensenyar molt i<br />

on gràcies al treball en equip va aprendre ajudar i ser ajudada.<br />

Aquest sentiment <strong>de</strong> grup i <strong>de</strong> família el comparteixen totes<br />

quatre. És un centre tan petit que es generen uns vincles similars<br />

als familiars: moltes hores comparti<strong>de</strong>s i, sobretot, moltes<br />

emocions provinents <strong>de</strong> situacions <strong>de</strong> tot tipus, bones i dolentes.<br />

El Perfil <strong>de</strong>...<br />

Carme Bermú<strong>de</strong>z,<br />

Marga Pérez,<br />

Maria Etany i<br />

Mati Deupi,<br />

l’ànima <strong>de</strong> la<br />

Coroleu<br />

“Això funciona<br />

perquè la gent<br />

s’implica”<br />

Precisament el tema <strong>de</strong>ls sentiments és la part més interessant<br />

i alhora més incontrolable i difícil d'afrontar. Aquests són uns<br />

muts habitants més <strong>de</strong>l centre que també cal saber tractar. És<br />

molt fàcil que es creïn relacions amb els pacients i amb les seves<br />

famílies, “no vols implicar-te però és inevitable”, explica la<br />

Carme. Però és justament gràcies a aquests lligams que la<br />

Coroleu és el que és, "funciona perquè la gent s'implica".<br />

No és estrany, doncs, que els <strong>de</strong>ures que s’autoimposen tant les<br />

unes com les altres siguin els <strong>de</strong> marcar una distància emocional<br />

vers els pacients i les famílies. I <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s ho aconsegueixen,<br />

però molt poques. Malgrat el paper <strong>de</strong> superdones que se’ls ha<br />

atorgat per fer jorna<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 12 hores segui<strong>de</strong>s, per aconseguir<br />

arrancar somriures i per repartir tranquil•litat –entre d’altres<br />

coses!-, no <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> ser persones amb reaccions humanes,<br />

naturals i espontànies, <strong>de</strong> manera que és gairebé impossible no<br />

involucrar-te ni amb els pacients ni amb els seus familiars. “Vius<br />

amb ells”, comenta la Mati, “la gent té ganes <strong>de</strong> parlar amb tu”,<br />

explica la Maria.<br />

No hi ha res com treballar en una feina que t’agrada. Les coses<br />

van soles quan estàs en un lloc ple <strong>de</strong> gent que admires i que<br />

t’admira. A partir d’aquí tan se val si s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la classe<br />

d’aiguagym per acompanyar un pacient al metge o s’ha <strong>de</strong> venir<br />

cada dia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Vilanova i la Geltrú. La Coroleu i la seva gent<br />

s’ho mereix.<br />

Joana Ariet Porta<br />

29<br />

cap a peus | març


Verònica González<br />

Publicitat<br />

a la revista<br />

‘De cap a peus’<br />

93. 345 05 76<br />

vgllaveria@gmail.com<br />

Segueix<br />

el CAP A PEUS<br />

al<br />

Facebook<br />

i al Twitter

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!