L - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

c/ Gran de Sant Andreu
equipa−
ments
escola bressol
en estudi
zona
verda
c/ Sant Adria
casal de barri + IES
pista
esports
espai
cultural
entitats
residencia
gent gran
L’AVV
demana
Can Fabra
museu
zona
verda
c/ Parellada
pisos x joves
c/ Segre
Parc

Finalment s’ha confirmat allò que des de l’Associació ja
ens temíem i havíem denunciat: l’espai que hi ha entre
les naus de la Fabra i Coats i el carrer de Segre, que
havia de ser zona verda, es requalifica d’equipament per
fer-hi una escola, per altra banda necessària. Aquesta Modificació
del Pla General requalifica també les naus que
fins ara no estaven previstes mantenir. La Comissió de seguiment
encara no s’ha constituït i novament, com ha passat
amb el Pla Sant Andreu – Sagrera, començarà quan
estigui pràcticament tot decidit.
Es confirma la perillosa política de destinar el sòl d’equipaments
per fer habitatge per joves, encara que això signifiqui
quedar-nos tots (els que ja vivim a Sant Andreu,
més els joves que vinguin en aquests pisos) sense sòl per
poder fer escoles o d’altres equipaments, que s’acaben
fent en les zones verdes.
Des de l’Associació estem preparant un Pla d’equipaments
que farem públic properament amb el qual pretenem
demostrar que hi ha terrenys qualificats
d’equipaments que podrien ajudar a solucionar l’actual i
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
LA REVISTA IL’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN
RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-
CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS
I COL·LECTIUS.
Pisos, en sòl d’equipaments
Escoles, en sòl de zona verda
[EDITORIAL]
futura manca d’equipaments sense haver de fer servir la
zona verda: 5.000 m2 a les Casernes pendents d’ús (propietat
del Consorci de la Zona Franca), 2.000 m2 a la
Coats (propietat de Renta Corporacion) o el solar de Colorantes
on es pretén fer habitatges per joves i que ja hem
demanat al director d’Habitatge Antoni Sorolla que es
mantingui per equipaments. En el Pla calculem la població
futura del barri i del Districte, considerant els nous habitatges
previstos, i què tenim, què ens falta i què ens faltarà,
en funció de les ràtios oficials dels equipaments sanitaris,
educatius i socials.
L’Associació ha fet una al·legació a la requalificació de la zona
verda del carrer de Segre, en què també expliquem el nostre
temor que aquest edifici a la zona del c/ de Segre minvi la visibilitat
des dels carrers adjacents de tot aquest espai entre
naus, i per tant creï problemes de seguretat. També hi especifiquem
que no ens oposem a la requalificació de les naus
existents, en una de les quals podria anar-hi l’escola, que tant
hem reclamat pels veïns de Sant Andreu.
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
SAP1998@TELELINE.ES - CAPAPEUS@YAHOO.ES
Genís Pascual i Porret
93 345 96 98 - 93 345 81 54
3

SUMARI (num. 530, juny 08)
6CAP
A TU: Nous equipaments Coats 15
8Conflicte
en la preinscripció
escolar
17
9Retrats
per a la memòria 19
10Polemica
reconversio dels
terrenys de la Coats
1275
anys de l’escola Ignasi Iglésias
13 Estira-i-arronsa per
l’Auditori de Can Fabra
14El fabret: secció infantil
20
23
24
25
26
La Confraria Barretinaire
ja té 5 anys
Perfil a Joan Mora, escultor
Opinió
Crítica teatral
En Conte
El Xafarder
Esports
Què tens, què vols?
FOTOMUNTATGE: ELMA VILA I CRISTINA GARDE
COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.
EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, JORDI RABASSA, PAU VINYES,
GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU,
NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, MONTSE TARRÉ, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUM, SERGI CORRAL.
FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES I RICARD RIPOLL.
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE, ELMA VILA
IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS IALES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB L’ADVOCAT
SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA
SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR AL’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2007-2008, LABORS I
MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT
ANDREU ONZE DE SETEM-
BRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10
A 13.30H. CADA 1ER DIS-
SABTE DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT AN-
DREU ABAT ODÓ, 71.
933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A
DIJOUS. WWW.ATENEUSAN-
TANDREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
ABAT ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.
DE 21 A 22.30H
›CORAL PLANÇONS (INFAN-
TIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30
A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,
33. 933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES
DEL DISTRICTE LOCAL DE
SANT PACIÀ 649599072
CURSETS ESPECÍFICS
(MITJA ARTÍSTICA, FRIVO-
LITÉ, COMENÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL
DE SANT PACIÀ
93 352 53 13
›ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A
16 ANYS): DJ DE 18.15 A
19.15H (PETITS) I DE 19.15
A 20.30H (MITJANS I
GRANS).
CORAL CAPELLA GRAMALLA
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM
UNA CORAL DE GENT JOVE.
SI T’AGRADA CANTAR I PAS-
SAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-
CÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CUR-
SETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O
ORFEOLALIRA@LYCOS.ES
BUSQUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DIS-
POSA DES A REALITZAR DI-
FERENTS TAS QUES DE
VOLUNTARIAT (PASSEJAR,
ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA AN-
DREUENC CAN GUARDIOLA,
DL DE 19.45 A 21H IDJ DE
10.30HA11.30H. CAN
GALTA CREMAT, DC DE
19.15 A 21H.
CURSETS GRATUÏTS DE
SARDANES! T’ENSENYEM A
BALLAR, COMPTAR I REPAR-
TIR SARDANES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ
LOCAL DE SANT PACIÀ.
932744501 (JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I
DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT.
ANTIFAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM
LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A
L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES
PAL·LAS-ATENEA DE BARCE-
LONA CUBA, 2. CAN GUAR-
DIOLA .
SI TENS INQUIETUDS I
GANES DE PARTICIPAR, ENS
REUNIM ELS DIMARTS AL-
TERNATIUS A LES 19H.
CORDADA, ASSOCIACIÓ EX-
CURSIONISTA I ECOLOGISTA.
CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801
VISITES CONCERTADES DE
DLL. A DJ.DE 10 A 14 H.,
DLL. I DC. DE 16 A 19.30.
SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS IT’INFORMA-
REM.SECRETARIA@COR-
DADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU
6
cap a tu
DAVID RABASSA. 34. RELLOTGER - MERCÈ ALBO. 28.
INGENIERA
No en tinc ni idea del
projecte, no l’he vist enlloc,
però si es compleixen
les previsions, pot
estar bé. Afegiria una
sala multicultural per
gent que vulgui fer teatre
amateur.
JUAN ANTONIO CALVO.
47. FUNCIONARI DE
CORREUS
Els equipaments són molt importants,
evidentment. Però
hi cabrà tot això aquí dins?
No em sembla malament que
es facin habitatges per a
joves i si se’n fan de lloguer
de 30 m2, n’hi entraran molts.
SHEILA TUBIO. 24.
ESTUDIANT
Havien parlat de pisos de
lloguer per a joves i per a
gent gran. Volen fer
també un museu de la
TMB, pel qual no tinc
gaire interès. El que sí
m’agradarà és visitar el
museu d’història de Sant
Andreu que es farà a la
sala de les calderes
Hi ha un espai enorme i les entitats
culturals poden aprofitar-se’n. Dissabte
vaig venir aquí a un concert
de l’Harmonia i em van informar
que es vol gestionar la Coats des
de Sant Andreu i no pas des de l’Ajuntament
de Barcelona.
Creus que els nous equipaments de la
Coats cobriran les necessitats del barri?
Que no s’oblidin dels
parcs, i de les zones verdes...
i si hi cap alguna
piscina, tampoc estaria
malament. Mentre siguin
equipaments útils per a
les entitats, hi estic completament
d’acord.
DENNIS RIEDEL. 27.
INFORMÀTIC
Estem a favor dels equipaments
que proposa l’Ajuntament. Podrien
incloure un taller de música, potser,
o altres llocs que els joves freqüentem
més.
DANIEL JIMENO. 73. JUBILAT -
PEDRO CASTILLO. 75. JUBILAT-
MARIA PINÓS. 62. JUBILAT
No acostumen a trobar-se
solars com aquest! Els equipaments,
ben col•locats, cobriran
les necessitats del
barri. S’ha de procurar no
malbaratar uns terrenys
amb possibilitats.
MIREIA LÀZARO. 39. AGENT DE VIATGES - MARIA. 9 ANYS.
ESTUDIANT
Jo tinc entès que aquí hi anirà un institut
i un CAP i ja em sembla bé, perquè
fan falta. Però tota aquesta
banda s’ha quedat sense res per
practicar esport: l’únic lloc públic que
hi havia abans era la pista de bàsquet
de darrera de la parròquia de
Sant Andreu, però ara està vallada.
MERCÈ RAMOS. 31. ACTRIU I DIRECTORA CREATIVA DE
PUBLICITAT - MERCÈ OLMOS. 58. MESTRESSA DE CASA PATRICIA SERRANO. 25. BUZO - CLARA SERRANO. 28.
ESTUDIANT

AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ
PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU.
PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA capapeus@yahoo.es
AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE 20 LÍNIES MECANOGRAFIADES
LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL 5 de juliol
EL DRET A DECIDIR
El col·lapse de les infraestructures i el desconcert que avui viu Catalunya;
l’apagada de FECSA, els trens de rodalies, les obres del TGV,
l’aeroport del Prat, la retallada de l’Estatut, els papers de Salamanca,
la no publicació de les Balances Fiscals i altres desgràcies amb que
ens ha obsequiat el govern de Madrid, m’ha fet venir a la memòria la
lletra de la cançó que cantava La Trinca en el seu espectacle Nou de
Trinca, estrenat al teatre Tívoli de Barcelona el gener de 1982 en plena
transició. El nom de la cançó era Corazón loco. Deia així:
No em puc treure l’entrellat / corazón loco / jo no sé qui t’ha enrredat
/ menjan-te el coco / I és que no me’n ser avenir... / com això no et
fa patir / ni t’atabala. / És difícil d’explicar / com es poden mantenir /
dues pàtries i no estar / tocat de l’ala. / Això ens passa els de per
aquí / i els d’algunes altres zones / que mantenim dues pàtries / com
qui manté dues dones. / Una pàtria és la parenta, / amb qui em van
casar per força / i no em deixa divorciar / és una dona dolenta, / que
m’esbronca i m’estomaca / i que em parla en castellà. / L’altra pàtria
és la fulana / perquè a mi em dona la gana / perquè a mi em té el cor
robat... / tot i que algunes vegades / quan anaven tan maldades /
l’estimava d’amagat. / Te’n faré cinc cèntims més / que si molt no
m’equivoco / encara no has entès res / corazón loco, corazón loco...
/ Una pàtria em fiscalitza, / m’inspecciona, / em fa la guitza / i em té
el jornal controlat / i, com una sangonera / m’escorolla la cartera /
fins que em deixa ben pelat. / L’altra pàtria ara per ara / no em resulta
gaire cara / perquè sap que vaig molt just / al revés d’aquell mal bitxo
/ si algun dia té un capritxo / se li paga amb molt de gust. / Vet aquí
el meu embolic / corazón loco, / jo també fa temps que estic / trencant-m’hi
el coco. / Qui és el burro que et va dir / que a mi això no em
fa patir / ni m’atabala. / Jo tampoc no veig gens clar / com es poden
mantenir / dues pàtries i no estar / tocat de l’ala / tocat de l’ala / tocat
de l’ala.
EL VEÏNAT
Les cartes del veïnat
Manel March
EL CAP DE SANT ANDREU
El Centre d’Atenció Primària (CAP) de Sant Andreu
no funciona com ens mereixem. Sentim desconfiança
cap a ell, principalment la gent gran, ja
que alguns metges no fan la visita com haurien de
fer-la. Per ells sempre és que som grans o que
tenim alèrgia, i així anem tirant fins que el cos diu
prou. Aquest ha estat justament el meu cas, que
de refredat he passat a pneumònia doble amb
pleura, enfermetat, a la meva edat, d’alt risc. En
resum, he estat un mes ingressada a l’Hospital de
Sant Rafael, amb la medicina i els tractaments que
fóssin necessaris. Vostès creuen que això és just,
fer-me passar per aquest tràngol per pura negligència
mèdica? Encara hauré d’anar fent visites
periòdiques durant almenys tres mesos. Desitjo
als lectors que tinguin més sort que la meva.
Lluisa Guixé i José
7

AVV
8
JOANA ARIET
Un any més hi hagut problemes i queixes–amb mobilitzacions
incloses– de les famílies que han de matricular el
seu fill a fer P-3 l’any que ve per com ha anat la preinscripció
escolar i pel nombre de places.
En realitat, segons les dades demogràfiques, hi ha suficients
places escolars al barri –si contem les concertades- pel número
d’infants de tres anys. En canvi, hi ha hagut 56 preinscripcions
de més en primera opció a escoles del barri. Això
és degut a diferents factors: igual que l’any passat, les zones
amb màxima puntuació respecte a una escola no tenen en
compte les fronteres del barri, i la fama
d’algunes escoles de barris que limiten
amb el nostre fa que moltes famílies d’altres
barris preinscriguin els seus fills en
escoles de Sant Andreu. Aquesta situació,
que esperàvem que se solucionés
amb la creació del CEIP La Maquinista
(dues línies de barracons en un solar al
Bon Pastor proper a Sant Andreu), s’ha
tornat a produir, encara que amb menys
proporció que l’any passat.
En el moment d’escriure aquest article
sabem que el Consorci d’Educació ha fet
42 assignacions d’ofici en el Districte. D’aquestes, 4 famílies,
assignades d’ofici en una de les escoles amb mala fama, han
anat a la subcomissió a demanar un canvi. Aquesta escola
és una de les quatre del Districte on encara queden places
buides. El 17 de juny hi haurà el consell escolar on veurem
exactament com ha acabat el procés.
Els pares afectats tenen tot el dret i la raó de demanar “que
tots els nens/es del barri tinguin una plaça escolar en la seva
zona de proximitat” i que cal “una nova escola al barri” (prevista
a la Coats i amb la qual la nostra entitat està d’acord
però en un altre lloc que a la zona verda del c/ Segre, on el
Districte té previst fer-la). Ara bé, la creació de noves escoles
No n’hi ha prou, de fer més escoles
La preinscripció escolar i el nombre de places als
centres públics tornen a crear conflicte
no solucionarà el problema de fons. Tal i com ha denunciat
recentment el Síndic de Greuges, també es dóna al nostre
Districte la situació d’escoles amb una gran demanda, sobretot
de famílies econòmicament i socialment “benestants”,
i altres que acumulen tots els alumnes amb “necessitats específiques
d’atenció educativa”.
La nostra entitat ja fa un any que està reclamant que es reparteixi
l’alumnat amb aques tes característiques entre tots
els centres públics i concertats de cada zona. Aquesta idea
està recollida en l’Avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya,
però en l’articulat es concreta
Cal que es reparteixi
l’alumnat amb “necessitats
específiques d’atenció
educativa” entre tots els
centres públics i concertats
de cada zona
només en el repartiment de l’alumnat
de nova incorporació (immigrant). Nosaltres
creiem que les dificultats en el
procés d’ensenyament-aprenentatge
vénen, molts cops, degudes més a
problemes conductuals i emocionals
dels alumnes per les situacions socials
i econòmiques de les seves famílies
que a una diferència d’origen
cultural.
Per això, demanarem al Departament
d’Educació que la Llei tingui en
compte com a “necessitat específica d’atenció educativa”
els problemes de comportament o absentisme, objectivables
amb expedients o altres mesures de règim disciplinari, en
alumnat nouvingut o no, i n’equilibri l’escolarització entre els
diferents centres del servei públic d’educació (públics i concertats).
A més, volem demanar també mesures d’igualació
de quotes de material i sortides entre centres d’una mateixa
zona o la creació d’una Oficina Única de Preinscripció del
Districte o de la zona educativa, encarregada de rebre els
impresos de preinscripció escolar, adjudicar plaça i repartir
equitativament l’alumnat.
Genís Pascual i Porret
President AVV

CULTURA
Retrats per a la memòria
Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista
al districte de Sant Andreu. 1939-1982 és un
L’exposició
exercici de memòria de la nostra història més recent, la del
franquisme, i al nostre entorn més immediat, el Districte de Sant
Andreu. És una aproximació a la lluita diària de 16 persones que
des dels seus àmbits, l’associacionisme, el sindicalisme, la lluita
política activa, el comerç o l’educació, van contribuir a crear espais
de llibertat dins un règim que els la negava.
Amb aquest esperit, el passat 30 de maig es va inaugurar a la
Nau Ivanow-Fundació La Sagrera una exposició de retrats fotogràfics
que presenta un projecte més ampli, el que conformen
les entrevistes en profunditat amb Josep Maria Moratalla, Josep
Bòtia, Francesc Porret, Ángel Pérez, Carles Castellanos, Maria
Isabel Roig, Ignasi Pujades, Jaume Domènech, Pepa Batalla,
Francesc Torrebadella, Pura Badenes, Salvador Angosto, Pere
Serrat, Pep Miró, Joaquim Tarré i Domènec Mañà. Tots ells,
veïns de Sant Andreu, del Bon Pastor, de Navas o la Sagrera,
van escriure la història del franquisme i la transició a casa nostra,
i han explicat les seves vivències, les pors i les esperances,
per deixar un valuós testimoni d’aquells dies.
El projecte, que a banda de l’exposició de retrats compta amb un
web, www.retratsperlamemoria.cat, que actualment està en
construcció i que s’anirà nodrint de les entrevistes, l’han dut a
terme en Xavier de la Cruz, fotògraf; David Rabassa, fotògraf;
Manuel A. Raigada, fotògraf; Jordi Rabassa, historiador; Georgina
Rifé, periodista i historiadora; Anna Moya, filòloga; Pau Vinyes
i Roig, historiador; Borja María Marina, Meritxell Martínez i
Jordina Tarré, periodistes, i David Royo, estadístic.
Retrats per a la memòria compta amb el suport i la col·laboració
del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias, l´Institut Ramon Muntaner,
la Coordinadora de Centres d´Estudis de Parla Catalana i el
Centre cultural Nau Ivanow-Fundació La Sagrera.
Redacció
9

DAVID ROYO
Polèmica reconversió dels terrenys de la Coats
L’Ajuntament vol convertir zones verdes en equipaments per fer-hi una escola ● L’Associació
de Veïns no ho veu clar perquè considera que ja hi ha prou zones per a aquest ús
de Barcelona vol convertir les zones verdes
de la Fabra i Coats en equipaments per cons-
L’Ajuntament
truir-hi una escola i ho pretén fer modificant el Pla
General Metropolità (PGM) de l’any 1976.
El PGM té com a objectiu ordenar urbanísticament el territori
de l’àrea metropolitana de Barcelona a través d’un
seguit de normes. És a dir, determina si un terreny serà
edificable o es destinarà a equipaments o zona verda.
Aquesta modificació afectarà a tot el recinte de l’antiga
Fabra i Coats, que també inclou els terrenys adjacents a
la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, i suposarà un
espai de 13.220m2 de zona verda i 17.336m2 en sòl d’equipament.
PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PGM
Aquest pla afecta tot l’antic recinte de la fàbrica que comprén
l’espai que delimita els carrers de Parellada i Dr. Balari
i Jovany per una banda, i del carrer Gran i Segre per
l’altra (vegeu dibuix a la pàgina següent). Els terrenys adjacents
de l’actual Biblioteca passaran a ser zona verda i
es conservaran sis naus de l’actual recinte de la Coats per
fer-hi equipaments de barri. En aquests espais, ja està
contemplada la construcció d’un Institut d’Estudis de Secundària
(IES) i un centre cultural d’àmbit de ciutat a la fàbrica
1 (nau central). També es contempla la creació d’un
casal de barri, un museu de la fàbrica a la nau de les calderes
i la construcció d’un centre d’educació infantil i primària
(CEIP). Un equipament que en aquests moments
està en estudi és una guarderia que tanta falta fa al barri.
Tot i així, s’espera que a la recent creada Comissió de Seguiment
de la Coats, formada per entitats del Districte, s’acabin
de distribuïr els espais restants.
AL·LEGACIÓ DE L’AVV
Precisament, una de les entitats que forma part d’aquesta
Comissió, l’Associació de Veïns (AVV), no ha vist amb
bons ulls una part de la modificació del PGM. Segons el
president de l’entitat, Genís Pascual, la reforma s’ha fet
sense consultar-ho a la Comissió. A més, l’AVV no està
d’acord en què s’hagi requalificat zona verda per fer-hi
equipaments, ja que considera que hi ha prou espais dins
del barri destinats a aquest ús. Per aquest motiu, l’AVV ha
presentat una al·legació al Districte i a la Comissió d’Urba-

nisme de l’Ajuntament, on demanen que s’elimini del PGM
la requalificació de zona verda a equipament per construirhi
el CEIP.
Tot i que l’AVV es mostri crítica amb aquesta part del PGM,
l’entitat recolza la resta del Pla, que implica la conservació
i catalogació de sis nous edificis de la Fabra i Coats com a
patrimoni. Segons l’AVV serà una manera de preservar el
“caràcter únic d’aquest recinte industrial de finals del segle
XIX”. Altres entitats, com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
o els Amics de la Fabra i Coats, també havien reivindicat la
protecció d’aquests espais.
Després que el 3 de juny el plenari del Districte donés el
vist-i-plau a la modificació, amb els vots favorables de PSC
i ICV-EUiA i l’abstenció de la resta de partits, la proposta
definitiva del PGM s’haurà d’aprovar al ple de l’Ajuntament.
També queden pendents de decidir la resta d’usos, que s’acabaran
de concretar en les properes reunions de la Comissió
de Seguiment, formada per entitats del Districte i
tècnics municipals.
David Royo i Elma Vila
AL•LEGACIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM A L’ENTORN
DE LA FABRA I COATS
D. Genís Pascual i Porret amb DNI. núm. 43545749X en representació
de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
amb NIF G-58441312 i domicili social per a efecte de
comunicacions al carrer de Balari i Jovany, 14 (C.P. 08030) Barcelona.
Exposa que:
-La direcció de Participació d’Urbanisme de Barcelona acaba
de constituir una Comissió de Seguiment, que està previst que
comenci la seva activitat el mes de juny d’enguany, amb l’objectiu,
entre d’altres, de consensuar quina és la Modificació de
PGM més pertinent en l’àmbit de la Fabra i Coats, analitzant
criteris urbanístics, d’ús i de conservació de patrimoni industrial.
-Amb aquesta modificació s’estan definint qüestions que havien
de ser ateses per l’esmentada Comissió de Seguiment.
-En la proposta de l’Ajuntament de Barcelona hi ha aspectes en
CRISTINA GARDE
els quals la nostra entitat no hi està d’acord. Com ara la requalificació
d’un sector a la banda del carrer de Segre, actualment
qualificat de 17/6 (zona verda) a 6/7 (equipament i zona verda).
-Hi ha altres espais al barri qualificats d’equipament que podrien
servir per l’ús previst en l’esmentat sector, alguns d’ells actualment
requalificats o pendents de requalificació, amb l’oposició
de la nostra entitat, a HD/7-j (Habitatge jove).
-No s’han analitzat pertinentment les conseqüències per la seguretat
ciutadana que podrien tenir edificar un equipament en
l’únic sector de l’àmbit que deixava lliure i oberta la visibilitat
dels carrers fabrils interiors, des dels carrers adjacents.
Sol•licitem que:
EL REPORTATGE
-Per tal de no entorpir la necessària i urgent creació dels equipaments
previstos en les naus fabrils existents, sempre amb el
corresponent seguiment i anàlisi previ per part de l’esmentada
Comissió, només demanem que s’elimini de la Modificació de
PGM la requalificació de l’esmentat sector a la banda del carrer
de Segre de 17/6 a 6/7, pendent d’un anàlisi, un debat i un
acord en el marc de la Comissió de Seguiment.
11

FLAIXPOBLE
12
La méteo
Un llibre recull la història de l’escola Ignasi Iglesias
L’observador meteorològic de Sergi Corral
DAVID ROYO
Feia mesos que suplicàvem aigua al cel i, per fi, s’ha obert
l’aixeta, i de quina manera! Quinze dies de precipitació
amb un total acumulat de 111mm han donat com a resultat
el maig més plujós dels últims anys a Sant Andreu. Però
a molts indrets de Catalunya s’han batut records històrics
de precipitació, amb registres de fins a 400mm. Gràcies a
tot hem pogut acabar amb el temut fantasma de la sequera.
Pel que fa a temperatures ha sigut un mes suau,
sense cap calorada important, amb temperatures nocturnes
inferiors a 17ºC i diürnes no superiors als 26ºC.
Tot just quan Francesc Macià estrenava la Segona República
el 17 de novembre de 1931, naixia l´escola
Ignasi Iglésias, la quarta Institució Educativa a l’Aire
Lliure de l’Ajuntament de Barcelona. 76 anys després,
l´Institut Municipal d’Educació de Barcelona ha publicat el
llibre L’escola Ignasi Iglésias. 75 anys d´història, d’Alícia
Sánchez, que ha comptat amb la participació d’ex alumnes
i professors. El llibre està editat amb molta cura i
conté fotografies d’època i textos històrics que narren com
l’educació a Catalunya va esdevenir un referent al nostre
país i a Europa.
La presentació del llibre, celebrada el 14 d’abril a la mateixa
escola, va servir també per mostrar la remodelació
de la llar de foc de la biblioteca, que ha recuperat l’escut
amb les quatre barres enretirat a l’inici del franquisme, el
Jardí Modernista i la font del pati. Aquesta restauració ha
permès dignificar el treball del seu autor, l’arquitecte Josep
Puig i Cadafalch. Salvador Casas, actual membre del
Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i ex alumne de l’escola,
ha estat un dels principals promotors d’aquesta reforma.
Variable meteorològica Valor observat Dia
Tª màxima absoluta 25,3ºC 20
Tª mínima absoluta 11,1ºC 1
Tª Mitjana mensual 17,71ºC -
Pressió máxima 1023hPa 2
Pressió mínima 1000hPa 27
Mitjana de pressió 1011,87hPa -
Precipitació total 111mm -
Precipitació màxima (24h) 54mm 10
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
Redacció

ESTIRA-I-ARRONSA PER L’AUDITORI DE CAN FABRA
de Can Fabra forma part de les infrastructures
del barri compromeses en donar veu a les dife-
L’auditori
rents organitzacions i als actes que aquestes
plantegin. Moltes de les entitats han pogut tirar endavant
les seves propostes i han acabat realitzant l’esdeveniment
que han volgut; ara bé, no totes les associacions han gaudit
sempre de la cessió de l’auditori quan l’han sol·licitat.
El col·lectiu Pegasus n’és un cas. Aquest grup s’encarregava
d’organitzar cada mes una conferència a l’auditori i, l’any
2006, va trobar oportú fer-ne una sobre el moviment okupa.
L’esdeveniment semblava que tiraria endavant i amb la persona
ja convidada per venir, els hi van comunicar que no els
cedien la sala. A partir d’aquí el col·lectiu va començar a mobilitzar-se
i es van posar en contacte amb les persones que
en aquell moment ocupaven els càrrecs de gerent del districte
i de regidor del barri. Finalment, l’única alternativa que els van
plantejar va ser la negociació d’altres locals alternatius. D’aquesta
manera, segons un dels membres de Pegasus, Pere
Massanet, el que va quedar clar va ser que “es va negar la
cobertura de la sala per criteris ideològics”. A més, Massanet
també ha remarcat que
Diferents entitats
reclamen
“transparència en
la gestió” de
l’auditori de Can
Fabra
“aquest fet encara queda
més palès si tenim en
compte que en aquell moment
feia pocs mesos que
havien ocorregut els aldarulls
amb la casa okupa del
carrer Sant Pere més Baix.
L’ambient no estava pas
tranquil pel que feia al tema
del moviment okupa i, per
tant, van preferir no donar
força a aquest acte”.
L’Ateneu l’Harmonia Popular i Cultural és una altra organització
que també ha tingut problemes en la cessió de
l’auditori. Els fets van succeir durant el mes de març del
2007 quan el col·lectiu havia preparat una xerrada a l’auditori
sobre la necessitat d’equipaments culturals gestionats
per entitats. Malgrat haver dut a terme la tramitació
EQUIPAMENTS
DAVID ROYO
administrativa necessària tant a Can Fabra com al Districte,
una setmana abans de l’acte se’ls va denegar l’autorització.
En aquest cas com alternativa se’ls va proposar
la Sala de Projeccions del Centre Cívic. Així, amb els cartells
i la propaganda ja preparats i els ponents confirmats
van haver de canviar de sala i passar de l’aforament de
100 persones de l’auditori al de 35 del centre cívic. Per tal
d’al·legar el que havia passat, l’Ajuntament va afirmar que
el col·loqui no s’adequava a les activitats que habitualment
es programen a l’auditori (tot i que sovint el mateix Ateneu
l’Harmonia havia utilitzat la sala per a actes semblants).
El mateix esquema es repeteix a Maulets, associació juvenil
i política de tendència d’esquerres i independentista. En motiu
del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l’associació havia
preparat un cinefòrum que consistia en l’exhibició d’un film,
que reflectia el tema de l’avortament, i en el posterior debat
sobre el tema. En un principi no hi havia d’haver cap problema:
s’havien enviat les instàncies necessàries i Maulets ja
tenia l’auditori reservat. A una setmana de la celebració dels
actes, l’administració de Can Fabra comunicava a Maulets
que l’espai ja estava reservat per a uns altres actes i que, per
tant, el cinefòrum s’havia de celebrar en un altre centre, el
Centre Cívic, per exemple; i així fins a un parell de vegades
més. Ignasi Morgades i Júlia Jareño, militants de Maulets, reclamen
“transparència en la gestió”, ja que afirmen que si és
cert que l’espai està reservat per a actes estrictament culturals,
no entenen per què van acollir la campanya electoral de
les últimes eleccions o per què ara mateix, se’ls estan posant
traves per celebrar les xerrades sobre la llengua del pròxim
7 de juny quan aquest sí que és un tema cultural.
Malgrat que es pugui dir que la negativa a la cessió de
l’auditori es degui a l’intent de dinamitzar d’altres infrastructures
com el centre cívic i de zonificar únicament els
actes culturals cap a l’auditori, alguns d’aquests casos ens
mostren que el rerefons és més aviat polític i no tant un intent
de fer reviure altres espais del barri.
Joana Ariet Porta
Montse Rossell
13

FABRET
14
GINA PORTILLO
LES CREENCES DE LA NIT MÉS LLARGA
Hi ha qui diu que aquesta nit, és la nit
de les bruixes, els dimonis i els mals
esperits. I és clar, una bona foguera
esdevé la millor solució per espantar i
purificar tots aquests éssers de la
fosca, que xisclen entre les flames
mentre es consumeixen i es tornen
pols.
També hi ha el costum de posar cabeces
d’alls a coure a la foguera. Diu la
tradició que el que és capaç de menjar-se’n
una de sencera estarà protegit
contra tota mena de malalties i malediccions.
I per si no n’hi ha prou i algunes
veus sàvies i amb experiència
recomanen penjar a la porta un manat
d’alls florits o un ramet de ginesta.
També cal recollir la creença de molts
que asseguren que qui toca la rosada,
es banya o es mulla just al punt de la
mitjanit, mentre les campanes toquen
les 12, conservarà la bellesa per sempre
més.
I ja per acabar, un missatge pels mancats
d’amor: si és cert el que s’explica
ja cal que poseu els peus dins d’un corrent
d’aigua cristal•lina just a la mitjanit,
perquè el primer nom que se
sentirà pronunciar serà el del vostre
futur marit.
Ara a cada número, el Fabret, un nou
espai dedicat als lectors més petits!!
Ei company!!! Com prova aquest final de curs? De ben segur que atapeït de festivals
i celebracions però suposo que tindràs una estoneta per a mi, oi? Perquè t’he de
confessar el resultat de les meves darreres investigacions: les creences més misterioses
sobre la nit de St. Joan. Però això no és tot! A partir d’ara trobaràs poesies i
refranys per recitar i no oblidar!!! I com sempre... un enigma i algun conte per a les
orelles dels més curiosos!!!
I ARA QUÈ VE?:
COSTUMARI PER A
NENS I NENES
Anguera, Mercè.
Cristina Losantos
(il•lustradora). Barcelona:
La Galera,
2005.
I ARA QUÈ MEN-
GEM?: RECEPTES
PER A NENS I
NENES
Cristina Losantos
(il•lustradora). Barcelona:
La Galera,
2007.
Dos contes fantàstics sobre les festes i la
seva cuina. Imprescindibles!!
Quins éssers s’amaguen entre les flames
de la gran foguera?
MARTA ROIG
UN POEMA i...
EEllss FFooccss dd’’aaqquueesstt SSaanntt JJooaann
Ja les poden fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Joan Maragall
...UN REFRANY...
El blat, primerenc o tardà,
pel juny s’ha de segar.
PER A CADA MES DE L’ANY!
Ets un expert dels refranys, les
endevinalles i els poemes?
Doncs envia’m els que més t’agradin
que en faig col•lecció!!!!
fabret.coats@gmail.comI AL PROPER NÚMERO...
MOLTES NOVETATS! NO US EL
PERDEU!
US ESPERO! FABRET

FOTOS: PAU VINYES I CONFRARIA BARRETINAIRE
usada a Catalunya, especialment per la gent
pagesa, de llana o estam, de forma allargada i que es
“Lligadura
plega sobre el cap de diverses maneres”, així ens d´escriu
el Diccionari de la Llengua Catalana de l´Institut d´Estudis
Catalans, la barretina. A Sant Andreu de Palomar des de fa cinc
anys una colla d´admiradors d´aquesta peça de vestir ens alliçona
sobre la seva cultura. Per a celebrar aquesta efemèride
van organitzar el dissabte 26 d´abril un petit acte de commemoració
i posteriorment una festa col·lectiva al Versalles. Durant
l’acte fou embarretinat l´animador festiu Andreu Sànchez.
L´Andreu ha estat l´ànima de la Confraria al llarg d´aquest cinc
anys en tot allò que fa referència a l´organització de l´animació
lúdica. L´any 2003 un grup d´andreuencs i andreuenques es
van constituir en Confraria Barretinaire, des d´on han organitzat
actes i activitats per tal d´enaltir tan gentil barret català. No hi ha
Festa Major, Tres Tombs, Rua de Carnaval o diada grossa del
calendari on els barretinaires no facin de les seves.
Polítics,restauradors, actrius, còmics, andreuencs i andreuenques
reconeguts han lluït barretina. Els barretinaires han em-
FLAIXPOBLE
Embarretinant caps il·lustres
La Confraria Barretinaire celebra els cinc anys de vida
barretinat a personalitats il·lustres com Jordi Pujol, Josep-Lluís
Carod Rovira, Elsa Anka, Xavier Trias, Pere Heredero – l´antic
propietari del Versalles-, Jordi Hereu, Joan Laporta, Ernest Banach,
Sara Jaurrieta...entre d´altres. Per tal de ser embarretinat
com a Confrare Major han hagut de passar per una senzilla i
emotiva cerimònia d´embarretinament oficial.
Actualment la barretina ha deixat de tenir un costum d´ús corrent
per a esdevenir un element de caire folklòric. Símbol de
Catalunya per excel·lència conjuntament amb la senyera i el
pa amb tomàquet, la barretina llueix en festes majors i a cops
s´altirojant, a ritme de tenora, en ballades populars de sardanes.
Els de la Confraria Barretinaire han volgut recuperar
aquesta peça del costumari català com un esclat de germanor
tot projectant-la des de la seva pàgina web al món sencer. I és
que Internet sense la barretina tindria el cap ben pelat i fred.
Si en voleu saber més d´aquesta colla de barretinaires ho
podeu fer a: http://www.barretina.cat
Pau Vinyes i Roig
15

Joan Mora,
l’escultor andreuenc
Un bon sinònim per a la paraula escultura podria ser
Joan Mora, un escultor de vocació. Des de ben petit
va començar amb aquesta tasca, i gairebé es podria dir
que abans de néixer ja portava l’escultura a la sang. És fill
de marbristes, és per això que no ha sigut una innovació
en la seva família el fet d’esdevenir escultor. “Quan era
petit ja m’agradava jugar amb trossos de marbre”, per
tant, no resulta gens estrany que estudiés Belles Arts. Als
14 anys va fer la seva primera obra, un colom de marbre.
Difícilment un artista s’oblida de la seva primera creació.
Aquesta va ser la primera de moltes altres que han vingut
darrere, i de moltes que encara queden per venir.
L’escultor andreuenc, i per cert, gran aficionat de l’equip
de futbol del Sant Andreu, treballa únicament amb marbre
i pedra. És capaç de representar qualsevol realitat tangible
amb un tros de marbre. Treballa sobretot amb objectes
comuns, de la vida quotidiana. “M’agrada fer escultures
d’allò que cada dia ens rodeja i que ningú li dóna importància”.
Dins de la seva gran col·lecció hi ha una gran varietat
d’obres difícil de comptabilitzar. Es poden trobar
pilotes de futbol, botons, llapis, carteres, envasos de pin-
JORDI URTASUN
PERFIL
tura, sostenidors, corbates, temples…, i una infinitat més
de productes.
És l’autor d’algunes obres força destacades, com ara l’escultura
dels llibres que trobem a la Biblioteca de Can
Fabra, o algunes situades a l’Illa. L’obra que ha obtingut
més reconeixement, destacant per sobre de totes les altres,
és La Bandera Olímpica. Aquesta es troba al museu
de Lausana, a Suïssa. A més, en Joan és autor de l’escultura
del Premi Sant Andreu representat per un colom.
Les seves obres responen a dos perfils diferents. Per una
banda les que fa ell per voluntat pròpia, i per l’altra, les
que fa per encàrrec. Segons diu, “són dues maneres diferents
de treballar”. Quan fas alguna obra per encàrrec no
surt igual que si la idea ha sigut teva, però igualment, assegura
que “hi ha alguns encàrrecs que m’han agradat
molt, i realment em sento satisfet de la tasca realitzada”.
Ha realitzat diverses exposicions. El 1978 va realitzar-ne
una a la Fundació Miró de Barcelona, dedicada a tota
mena de barrets. A més d’aquests actes també ha treballat
amb escenografies per obres de teatre, entre les quals
destaquen les de Pep Munné.
Jordi Urtasun
17

No sóc persona de cremar símbols ni
altres foteses patriòtiques. Tant me
fa si un drap de color vermell i groc el
converteixen en essència-pàtria. De fet,
em preocupen altres coses, com per
exemple que puguem arribar a final de mes o
que els joves trobin una bona feina. Que facin el que vulguin
amb la seva bandera. Si la volen lluir en un partit de
futbol o penjar-la d’un pal d’alçades esfereïdores, que no
se n’estiguin de fer-ho, sempre em deixin viure en pau.
Per alguns joves –i d’altres que no ho són tant– catalans
cremar draps de dos colors és una forma de protestar contra
“un Estat que els oprimeix”, que es diu democràtic malgrat
no respectar el dret a decidir dels pobles que el
formen. No s’adonen que molts també prefeririem dormir
al ras abans que aixoplugar-se sota aquest mantell omnipresent.
No sóc pas jo qui ha de jutjar-ho però crec que hi
ha necessitats més imperioses.
Per alguns alts càrrecs de la jerarquia jurídica cremar determinats
draps i retrats és un delicte que ha de ser penat
per llei, peti qui peti. També els preocupa que canalla eixelebrada
faci ostentació en actes reivindicatius de certs
símbols de la pàtria catalana. Tanmateix, si el drap cremat
és la bandera catalana aleshores és una pèrdua de temps:
el llençol, que com diu la llegenda va inventar Guifré el
L’OU COM BALLA | Espacarrar draps oficials
LA REFLEXIÓ | L’infantilisme
emergent
Després de mesos de mobilitzacions socials al voltant de l’últim
representant espanyol d’Eurovisió, i prenent el dissabte com
a màxima culminació d’aquest fenòmen televisiu –14 milions
d’espectadors, sisè moment més vist de la història–, se’m plantegen
certes inquietuds. Mentre aquest estofat anava bullint, he assistit
a situacions de solitud i, sobretot, incomprensió. Veure com
gent propera, amb afinitats més que demostrades per anys de relació
i de bona entesa, es deixaven endur per la riuada majoritària
de seguidors i fanàtics, desconcerta i, personalment, decep. Més
quan els arguments eren l’originalitat, la visió de màrqueting, l’humor
o, fins i tot, la intel•ligència dels seus creadors! Per descomptat,
hi afegien un cert rebuig davant la meva postura crítica, titllada
de “conscientment esnob”. Sempre m’han encuriosit les revolucions,
la capacitat de lluita i força del poble enfront les realitats adverses,
l’esperit inconformista de la societat que exigeix canvis i
que cerca referents; però això d’aquest cap de setmana són figues
d’un altre paner, malgrat sembli que hàgim fet pinya. Quaranta anys
enrere la pinya parlava un altre idioma, i era gent jove qui l’encapçalava.
Ja hi ha dins dels estudiosos dels fenòmens socials qui cataloga
aquests aires actuals de “frikisme”, un nou corrent que
demana poc i entreté molt, sense anar enlloc. Jo ho descriuria més
com “infantilisme”, molt diferent a no perdre mai la capacitat de ser
nens i, no cal dir-ho, molt lluny de l’humor intel•ligent que sembla
passar hores baixes.
Xaavvi OOlliivveerreess
L’OPINIÓ
Pilós, és un símbol que no cal tenir en consideració. Del
drap quadribarrat n’estic orgullós i el llueixo sempre que
vull i on vull, i no em treu la son que una colla de brètols
el vulguin menysprear en una plaça pública o una caserna
militar evitant-ne l’exhibició, com fan a les comissaries
dels Mossos d’Esquadra. Si del mantell dels del nord-est
de la península –s’entén, dels catalans– en volen fer vestits,
draps de cuina o calcetes, no em preocupa el més
mínim.
Aquesta reflexió la faig pensant en la detenció, el judici i
l’empresonament de Francesc Argemí. Aquest jove terrasenc
va esparracar un drap del balcó de l’Ajuntament de
Terrassa quan se celebrava a la ciutat una cercavila pública
i festiva per demanar la retirada dels símbols patriòtics
de l’ajuntament. Les institucions públiques de Terrassa
van trobar-ho lleig i van posar denúncia al jutjat. Tanta pèrdua
de temps per un inoportú drap en una vila catalana!
Senyors i senyores que adoctrineu justícia, feu que els
vostres ulls segueixin ben oberts i realment empresoneu
assassins de tres al quarto, com aquests grans mandataris
que ens duen per camins de pobresa espiritual, foscor
i tristesa. Crec sincerament que és necessari posar en llibertat
aquest jove terrassenc.
Pau Vinyes i Roig
FE D’ERRATES: en l’Ou com Balla del número
passat es va anomenar de forma incorrecta a
Buenaventura Durruti, líder republicà que va
lluitar contra el bàndol nacional sublevat en el
cop d’estat de l’any 1936.
Fes-te Soci de
L’ASSOCIACIÓ
DE VEÏNS DE
SANT ANDREU
Truca al 93 345 96 98
19

CULTURA
20
Malgrat les pluges que han remullat tot el país aquestes
últimes setmanes, a Sant Andreu ja és estiu. I és que
el Fica’t el saT! és el primer raig de sol que ens convida
a les vacances. Fica’t al saT! és una mostra d’arts escèniques
amateurs del districte de Sant Andreu per
promocionar les seves entitats, i que enguany ha celebrat el
seu cinquè aniversari.
El jurat format per Andreu Solsona (membre de l’Associació
d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Alberto Benito
(director del centre cultural Can Fabra), Josep de Barberà
(tècnic de cultura del districte de Sant Andreu) i Josep
Maria Vidal (nou programador artístic del Fica’t al saT), van
intentar acollir totes les propostes que se’ls van presentar i,
al final, van optar per una vintena de companyies (tres de les
quals mai no hi havien participat) que abraçaven espectacles
infantils, concerts, dansa, teatre, sarsuela, poesia…
L’obertura del Fica’t al Sat! la va fer el Grup Gent Gran de
Sant Andreu amb un seguit de varietats musicals (tangos,
ranxeres, cançó catalana, boleros, cançó espanyola, sarsuela
i poesia) el dia 1 de maig.
Et teatre va ser l’art escènica més representada i d’entre la
quinzena d’obres de teatre potser caldria destacar-ne: Embolics
de la Companyia Umbral (La Jarra Azul), Escenes
d’una execució per Teatre pels Descosits, El cafè de la Marina
per La Lira Teatre o El sopar dels idiotes per Sant Pacià
Teatre. Els més menuts també van poder gaudir d’aquesta
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “RETRATS DE MEMÒRIA”
Quan? Del 30 de maig al 24 de juny
On? 2a planta Nau Ivanow
Quant? Gratuït
59È APLEC DE MATAGALLS
Qui? Claretians de Catalunya
Quan? 13 Juliol a les 10h/13h/18h.
On? Al Cim de Matagalls
Informació? www.aplecmatagalls.org
El saT! obre les portes
art amb la peculiar versió que va fer la Companyia Lluna
Plena de Mary Poppins. La dansa va començar el 4 de maig
de la mà del Ballet Folklòric de l’Esbart Maragall amb Imatges.
Quatre dies després, el benjamí El Magatzem presentava
L’amor i altres formes d’odi. Amb This is Jazz Slam
Dancing Productions van mostrar a través de la dansa l’evolució
d’aquest corrent musical. Pel què fa a la música n’hi va
haver per tots els gustos i colors. D’una banda l’Orfeó la Lira
presentava Concert de corals. I de l’altra, després de l’èxit
de l’any passat, els rockers Insomni van voler presentar el
seu primer disc, S’ha acabat el bròquil..
Però aquesta cinquena edició no només es va caracteritzar
per mostrar la diversitat de companyies que es mouen per
Sant Andreu, sinó que també es va inaugurar el hall del Sat
(es té previst obrir el hall del teatre a les entitats), amb una
lectura de poemes de Juan Gelma per Zahurda. Finalment,
el diumenge 25 de maig l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonès
va clausurar la cinquena edició del Fica’t al saT! amb la
sarsuela La Generala d’Amadeu Vives.
A través d’aquestes cinc edicions el saT! ha obert les seves
portes a Sant Andreu, i Barcelona, perquè hi entrés un públic
ben heterogeni i gaudís d’unes propostes teatrals diferents (i
sovint més creatives) de les que s’està acostumat i perquè
les diferents entitats convergeixin en un punt comú en aquest
gran teatre que és Sant Andreu
L’agenda andreuenca
FI DE CURS ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
Qui? Eco de Catalunya
Quan? Dissabte 21 de Juny
On? Sant Llorenç de Morunys
Irene Caixàs i Vicens
EXCURSIÓ CAMÍ DE MONESTRELL I PANTÀ DE FOIX
Qui? Associació excursionista Cordada
Quan? Dissabte 6 de Juliol a les 9h.
On? Torres Venecianes de Plaça d’Espanya
Quant? Gratuït

Homenatge a Imma Planas
Tot i que ja fa gairebé més d’un any i mig que ens va deixar,
el somriure de l’Imma Planas i Mateu no s’ha esborrat
de la ment d’aquells que la coneixien. I així ha estat com,
per una iniciativa de Clip Teatre (grup en el qual residí els
darrers anys), però ràpidament ampliada i estesa a altres
amics, entitats, companys i coneguts, s’ha creat un homenatge
a aquesta andreuenca tan coneguda gràcies a
èxits teatrals com L’Hostalera de Goldoni.
La gala serà a finals de novembre o a principis de desembre
i pretén oferir una programació variada i eclèctica,
talment com era ella, que havia tocat totes les disciplines
de les arts escèniques. Constarà de dues parts: la gala
d’homenatge que possiblement se celebrarà al vespre i
un aperitiu amb cava, la seva beguda preferida, l’endemà.
Per tal d’organitzar l’acte, la comissió, formada per amics,
professionals i entitats, obre les seves portes a qualsevol
suggeriment o aportació i facilita la següent adreça de correu
electrònic: homenatgeimma@gmail.com
Tot plegat pretén ser una festa dels records i amb un objectiu
comú: que la sala d’actes del Centre Cívic de Sant
Andreu s’anomeni Sala Imma Planas.
Irene Caixàs i Vicens
CULTURA
21

FOTOPOTÈTICA
La Xarxa de Mots PER PERE MASSANA
22
HORITZONTALS
1. Reunió d’esportistes d’elit cada quatre anys (dues paraules).
2. Plat típic de Nadal. Extremitat de l’ocell. 3. Consonants.
Persona que ocupa un lloc privilegiat en
l’ensenyament. 4. Estri manual. Símbol de l’or. L’espòs
d’Aloma, pare de Blanquerna. 5. Extremitat superior. Estació
final de busos, trens i avions. Pal. 6. Un romà. Mil
romà. Consonants. Estàtua d’home que suporta una cornisa.
7. Series alguna cosa. Vocal repetida. 8. L’espai del
palau reservat pel balls d’etiqueta. Vocal. Dona de Copenague
(al rev).
VERTICALS
1. El quec dels Pastorets. 2. El port de roma. Sobirà de
Pèrsia. 3. Dos-cents romà. Nord. Deu per cent. 4. Ho està
el tros de pa que s’ha mullat al suc. Sentit que rebem per
l’oïda. 5. Llarg poema líric o heroic. E. 6. Estat anormal de
somnolència profunda. 7. Part final del budell prim. Consonant.
8. Mil quatre-cents cinquanta roma. Àvia. 9. Les
dones, ties, cosines i cunyades de cadascú. 10. Pal. Pertanyent
al grup indoeuropeu de les russes i poloneses (al
rev.) 11. Exemple de ciutadà europeu sense estat o esportista
sense selecció. Noruega. 12. Municipi de la Selva
(al rev.) Entortolliga una corda. 13. Ànim amb què algú
s’enfronta a alguna cosa.
SOLUCIONS.HORITZONTALS: 1. Jocs Olímpics. 2. Escudella.
Ala. 3. Rt. Catedràtic. 4. Eina. Au. Evast. 5. Ma. Terminal.
I. 6. I. M. SG. Atlant. 7. Existiries. Uu. 8. Saló. A.
asenaD. VERTICALS: Jeremies. 2. Ostia. Xa. 3. CC. N.
Mil. 4. Sucat. So. 5. Oda. Est. 6. Letàrgia. 7. Ileum. R. 8.
MLD. Iaia. 9. Parentes. 10. I. avalsE. 11. Català. N. 12.
sliS. Nua. 13. Actitud.
FOTOPOÈTICA FOTOGRAFIA: A. Estengre
El mar del Jan
Jan, que em sents?
no voldria destorbar
la pau del teu oceà,
tu segueix nedant
mentre t’explico aquest conte
i compto els segons
que manquen per poder-te abraçar.
Aquí a fora fa sol
i el vent suau empeny
la barca que et recollirà,
mentre tu et capbusses
en el més bonic dels mars.
Segueix nedant fins a la vora fill,
que és on hi ha el port i la barca
on la mare de tots els mars,
t’eixugarà el plor de l’esforç
d’aquesta travessia

que et vam encomanar.
Petit, que em sents?
No donis tantes voltes
que et marejaràs
i aquest món de fora
de tantes voltes
ja ens te prou despistats.
Ep Jan! Que no veus el far?
És allà on has d’anar,
dues braçades més cap a la llum
del món que et crida
i ens podrem trobar.
Rosset! Què fas ara?
Deixa de jugar amb els peixos,
que se’n va l’onada
que has d’agafar!
Ja arribes Jan,
l’últim escull per sortejar,
ara el vent bufa fort,
però tenim la barca anclada
perquè hi puguis pujar.
Ja ets aquí Jan!
Agafa’t fort a la mare
no hi ha res semblant,
el millor destí que mai tindràs.
Aquí tothom plora menys tu
i els llops de mar d’aquest port
mai mariner valent com tu
han vist en cap oceà del món.
Ara guarda bé aquest conte
que t’explica el pare,
perquè a partir d’ara Jan
tots els versos que segueixen
i que no s’acaben mai
l’omplen una paraula
que et farà de far
per si mai et perds
en algun mar:
T’estimo.
Albert Estengre i Martí
Fes-te Soci de
L’ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS DE
SANT ANDREU
Truca al 93 345 96 98
Còlics
ENCONTE
En Jaumet només té dies i no deixa de plorar. A estones, plora a llàgrima
viva, gargamelleja i fa tremolar la llengua com si la vida se li
escapés per les escletxes que fa el vímet del bressol. No sap amb
certesa si té por de sentir-se sol o si se sent sol i per això té por. La
mare fa uns moments que no se’l mira i a ell li sembla una eternitat. A
voltes només somica, deixant clar que la situació no l’acaba de convèncer
però donant a entendre que és i serà capaç d’entomar-ne de molt
pitjors. Hi ha moments, quan comença a no poder amb la gana, la son,
la set, el fred, fa el petarrell per provar si només amb la cara i la intenció
s’estalvia el costós lament en veu alta, que també el cansa. Fins i tot,
en ocasions en Jaumet somica de tan cansat. També gemega perquè
troba a faltar les carícies i els petons que el tranquil·litzen; i per dues o
més coses alhora; i per no saber què li passa, que és la pitjor cosa que
li pot passar. El seu pediatra diu que té còlics.
La Mònica té setze anys i compta setze relacions que han acabat amb
tararí. El primer xicot, aquell que –oi?– havia imaginat com a company
inseparable i com a amant incondicional, es va cansar d’ella al tercer
dia i va canviar el número del mòbil. La Mònica es va passar una setmana
sencera tancada al lavabo plorant de set a vuit del vespre i rentant-se
la cara de vuit a un quart de nou, l’hora de tornar a casa la mare.
I la resta del dia, fent el cor fort per no pensar que tenia motius per vessar
les llàgrimes a raig fet. Amb el xicot que feia tres va passar exactament
el mateix. El que feia nou era un ximplet, però la Mònica no
se’n va adonar fins que, després d’haver-hi confiat cegament, va entendre
que només la volia per aprofitar-se’n, en tots els sentits. El darrer,
un pallús, que ni tan sols era capaç de recordar el nom de la
Mònica el segon dia que es veien, tot i haver-lo repetit fins a l’avorriment
la nit que es van conèixer. Quin un! La Mònica havia posat el cor tot
sencer en cada un dels setze intents d’estimar algú. Perquè ella, o hi
posava el cor, o no hi posava ni les ganes. A classe la tenien per una
fresca. I el psicòleg per una ploramiques. És l’edat, sentencia.
En Marià passa dels noranta i és l’últim de la colla que queda viu. La
dona, la veritable nineta dels seus ulls, el va deixar ja fa anys per anarse’n
amb un mal lleig. Ha enterrat els seus germans grans, i també un
de més jove. A la residència no paren de voler fer-lo feliç fastiguejantlo
amb platerades de verdura i peix bullits, quan ell ha estat sempre de
carn vermella i embotit. No suporta el dominó, el set i mig i el coi de
vella garrepa que té per veïna de planta. Se sent sol, allunyat de tot i
de tothom. I plora. Plora sol a les nits, en la buidor dels llençols blancs
que un dia, pensa, li faran de mortalla.
Andreu Giralt i Puga
Pots llegir el conte girat com un mitjó a
http://endormiscat.blogspot.com
23

EL XAFARDER
24
N’HI HA PER CAGAR-S’HI! (AMB PERDÓ)
Aquest matí he vist una cosa que m’ha deixat astorat. Dins l’ascensor hi havia enganxat un cartell a tot color,
força ben imprès, dels que valen calerons. De fons hi tenia dibuixada una silueta canina i al damunt un text molt
tocat i posat resava: "Senyors veïns, demanem que els gossos d'aquest carrer surtin amb les necessitats fetes
de casa".Au, vinga! Els anys que costa que una criatura passi dels bolquers a l’orinal i ara haurem d’ensenyar
als gossos i gosses del carrer Sòcrates a anar al lavabo! Bé, potser els d’altres carrers també n’hauran d’aprendre,
no ho sé. Queda lleig anar entrant a portals aliens i no he pogut esbrinar si la sentència afecta a d’altres
vies andreuenques.I diu “demanem”, en plural! És a dir, que o
bé es tracta d’un eskamot de veïns organitzat o bé és algun
veí/veïna amb personalitat múltiple (o que parla de sí mateix/a
en plural majestàtic, com els reis medievals!). Ja sé que al barri
hi tenim de tot, però vaja, jo m’inclino més per l’opció eskamot.
Deuen tenir nom artístic? Plataforma Popular Caga’t a Casa
(PPCC)? Stem Tips d’Aguantar Pixades (STAP)? Komando Veïnal
Anti-kaka, que fa més punki? Bromes a part, una mica de
raó tenen. El carrer Sòcrates està força marranet. La cantonada
amb Sant Pacià sembla una deixalleria. Hi ha una muntanyeta
de trastos vells que fa cants de sirena a tots els animalons de
la zona i, au, hi fan parada i fonda per deixar una solidària contribució
urinària. Raó no els falta, però si us plau, toquem de
peus a terra. Als gossos (i gosses, que en això hi ha igualtat
absoluta), se’ls treu a passejar perquè descarreguin.
És així. Se’ls treu a que pixin i caguin al carrer,
parlant en plata. Em sap greu, senyors
veïns, si ara els desil•lusiono. Encara que siguin
bestioles fidels i ja formin part de la família, no
baixen al carrer per comprar, per anar al cinema
o per fer unes copes amb els amics. Això ho fem
les PERSONES. I ni tan sols posaria la mà al foc
que TOTES surten “amb les necessitats fetes de
casa", sobretot a altes hores de la nit quan ja
porten unes quantes cervesetes al cos.
PETARDS I PETARDES
L’altre dia al Colòmbia, que mira que és petit, teníem
uns veïns ben pesats! A la dreta, un matrimoni gran
s’escandalitzava de no poder anar a fer el vermut al
bar Azar de Concepció Arenal, que ha passat a millor
vida. Sí, sí, a millor! Almenys els Martinis de la barra,
que han deixat de ser servits a veïns avorrits amb les
tapetes d’abans de dinar. Ara omplen sofisticades
copes triangulars amb oliveta i se les beuen uns homenots
que no s’avorreixen gens, mentre senyoretes
de moral distreta els sedueixen amb molta professionalitat...
A la taula de l’altra banda hi tenia dues mestresses
de casa contrariades per
la botiga de pirotècnia que els
han instal•lat en uns baixos de
Sant Adrià i que ja té la porta graffitada.
“Ja voràs que ens portarà
desgràcia!”, deia l’una. “I just
abans de Sant Joan!”, responia
l’altra. “Ja li dic jo, al nen, que els
petardos sempre porten disgustos!”,
insistia. “I tant, que els hi diguin
als Diables!”, afegeix l’última.
AUQUES, BARRETINES I ALTRES FOLKLORES NOSTRATS
Els andreuencs som catalans advance. Som més catalans que Tarradellas, que Floquet de Neu, que el Cobi i que La Moreneta
junts. I no blasfemo, no. Amb la de catalanades freak que reunim, si hi hagués un concurs de Poble Més Català de l’Any, ens
l’enduríem de carrer! Ja deveu haver sentit a parlar de la Confraria Barretinaire, que no cal ser Xafarder per estar al corrent dels
saraus que munten des de fa 5 anys. Fins ara pensava que eren una gent simpaticota, sobretot pares i mares (però més pares
que mares) que es reunia per fer la típica bicicletada de quarentons amb barretina, els típics cubates al Trenta Nits amb barretina
o la típica excursió familiar a Montserrat amb barretines. Però no! No són gent que fa coses amb una barretina posada! Noooo!
No us equivoqueu! Són gent que es passa tota la vida dins de la barretina! Que no se la treuen mai de mai! Que es fan fotos de
viatge arreu del món i a sobre les pengen al web! A l’Índia, a Sydney, al Senegal, a Islàndia, a Jordània o a Bangkok! Ei, que fins
i tot se’n van de comiat de solter amb barretina! I quan es banyen a la platja, es posen pops al cap per no enyorar-ne el tacte! I
a sobre són proselitistes! Ja porten embarretinats al Joan Laporta, l’Antoni Bassas, l’Elsa Anka i a polítics de tots els partits! Aquest
any li ha tocat a l’Andreu Sánchez. També li tocava pringar al Pep Callau , pallasso dels Pepsicolen, però per motius familiars
no ha pogut ser. Un dels primers embarretinats va ser l’altre freak nacional del nostre poble, el mestre dels rodolins i les auques
Ramon Cuéllar i Sorribes. Nascut aquí l’any 34 però resident a Suïssa des de jove, ha recopilat tota mena de dites catalanes a
www.rodolins.cat i ha escrit l’Auca dels Oficis, amb l’ajuda d’un altre personatge: el dibuixant de còmics Francesc Masip i Masip,
que ja el 1992 va fer les vinyetes del llibre Història de Sant Andreu de Palomar en còmic, editada per celebrar el mil•lenari.

El Sant Andreu torna a 2a B
La UE Sant Andreu va escombrar l’Arandina en el partit
decisiu de la fase d’ascens a 2a B. Després de guanyar
per 0-2 a Aranda del Duero els quadribarrats van rematar
la feina amb una golejada firmada per Eloi (2) i Lanzarote,
que van fer embogir un Narcís Sala ple de gom a gom. L’afició
va envair el camp per compartir aquest èxit amb els jugadors,
que tot seguit, damunt d’un bus turístic, van
emprendre un recorregut que els va dur a la parròquia, on
van fer una ofrena floral, i després a la plaça Orfila, on van
oferir l’ascens a centenars de seguidors des del balcó del
Districte.
La primera part del partit va servir com a tempteig entre els
dos equips, fins que, cap al final de la primera part, Eloi va
aconseguir el primer gol del partit. La segona part va ser un
festival de joc. El Sant Andreu va tenir la possessió de la pilota
i va saber mantenir la posició damunt del camp. A més,
van estar encertats de cara a porteria i, primer Eloi, i després
Lanzarote, van arrodonir el 3-0 final. El gol d’Eloi, concretament,
va ser un veritable golàs per l’esquadra després
d’una jugada de gran mèrit personal.
Després d’una excel•lent temporada a la lliga regular, la
Unió havia quedat segona, només superada per un punt
pel Barça B. Per a la fase d’ascens de categoria, en la primera
eliminatòria havia quedat emparellat amb el tercer
del grup de la Rioja, l’Haro, a qui va eliminar després d’alguns
patiments.
Des del CAP A PEUS felicitem l’equip i tota l’afició andreuenca!
David Royo i David Vidal
DAVID ROYO
FLAIXPOBLE
25

Feina
26
M’ofereixo per fer companyia
per hores a alguna senyora
gran entre setmana o
cap de setmana. 93 274 11
39. Mª del Mar.
M’ofereixo per fer feina a
les llars per hores. 93 274 11
39. Mª del Mar.
Noia espanyola, veïna de
Sant Andreu responsable i seriosa.
M’ofereixo per fer feines
de neteja pels matins a les
cases. 690 64 25 84. Trucar
sobre les 19-20h. Cristina.
Massatges de reflexologia
contactar amb Norma. 646 06
83 45.
Noia de Nicaragua, 27 anys
i amb papers, busca treball els
matins relacionat amb els ordinadors,
treballs de casa,
cangurs;etc. Evelin, 697 40 70
13.
Immobiliari Diversos
Venda apartament. C/Tramuntana. Reformat, bany
complet, fusteria d’alumini (Climalit), molt assolellat,
ascensor. 35m2. 154.800 euros. 690 36 23 37 / 619
08 18 96
Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i
Feliu. Preu: 85 euros. 93 345 56 41.
Venda de pisos directament, sense intermediaris, a
la millor zona del Raval. Últims pisos. 600 55 94 54.
Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i
Feliu. Preu:110 euros. Tlf:93.345.56.41
Llogo plaça de pàrking al C/Gran de Sant Andreu
nº288-290. Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.
Pis de 130 m2 a Castellbisbal per 375.000 euros.
Preciós pis en finca de 3 anys, totalment exterior
amb vistes a Montserrat i llest per entrar a viure-hi.
Saló menjador de 30 m2 amb sortida a terrassa
gran. 3 habitacions, 2 banys amb hidromassatge.
Cuina totalment equipada. Aire condicionat, calefacció,
sòl de parquet, persianes elèctriques, porta
blindada. El pis es ven amb plaça de pàrking i traster
inclòs. Existeix la opció de comprar-lo moblat.
Ocasió! Val la pena visitar-lo. Interessats trucar a
Carol 655.11.91.68
Es lloga partament de 60 m2 amb jardí a Sant
Pere de Ribes, en plena natura. Moblat. Per 600
euros. 626 03 05 89 Maite.
Venc 5 portes de color sapel·li
amb tapetes, folres de marcs i farratges
de 70 x 198 de llum. Preu 250
euros les 5. Tlf:93.346.24.37
Venc 2 llits un de 90 centímetres
amb motor elèctric i un altre normal.
La funda del matalàs és impermeable.
Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71
Venc un sofà articulat que fa massatges.
Tlf:637.360.460. Angelina
Venc gravadora de veu digital
(Olympus WS-200S), a 120 euros.
Tlf: 695.542.256 (Borja)
Títols C.N Sant
Andreu
Es Venen:
1 títol
Tlf:93.274.26.59 Alan
Es compren:
-2 títols
Tlf:690.00.10.22/93.345.23.26 Laia
Digui’ns-ho i li posarem l’anunci. Es
recorda que cal presentar el carnet
de soci, per poder publicar l’anunci
gratuitament.
FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre al tel: 93 345 96 98

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.