LLENGUA I LITERATURA CATALANES - IES Arxiduc Lluís Salvador

LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Programació de 1r d'ESO 2009/2010
1 Introducció
2 OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D' ESO
a. Elements de la comunicació
b. L’educació literària
c. Coneixement de la llengua
d. Llengua i societat
e. Tècniques de treball
1 CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN AL LLARG DEL CURS
Professora: Àngels Garcia Cunyat
a. Elements de la comunicació
b. Coneixement de la llengua
c. Educació literària
d. Tècniques de treball
1 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS QUE ES TREBALLARAN AL LLARG DEL CURS
a. Tractament de la informació i competència digital
b. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
c. Competència social i ciutadana
d. Competència cultural i artística
e. Competència per aprendre a aprendre
f. Competència autonomia i iniciativa personal
1 CONTINGUTS ESPECÍFICS DELS DIFERENTS TEMES DISTRIBUÏTS
TEMPORALMENT
a. Primera Avaluació
b. UNITAT 1_ENS CONEIXEM_ EL LLIBRE DELS NOMS
c. UNITAT 2_LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA_ EL LLIBRE DELS ORÍGENS
d. PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: LES HABILITATS COGNITIVES
e. Segona Avaluació
f. UNITAT 3_EL TEXT TEATRAL_ EL LLIBRE DE LES MÀSCARES
g. UNITAT 4_LA DESCRIPCIÓ_EL LLIBRE DE L'ENTORN I EL LLIBRE DEL
COS
h. PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: CREIXEMENT MORAL
i. Tercera Avaluació
j. UNITAT 5_LA NARRACIÓ_ EL LLIBRE DE LA FAMÍLIA
k. UNITAT 6_LA POESIA_ EL LLIBRE DELS SENTITS I DE L'ÀNIMA
l. UNITAT FINAL DE SÍNTESI
m. PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: EMOCIONS I HABILITATS
SOCIALS
n. Procediments
o. Actituds
1 METODOLOGIA
2 MATERIAL
3 CRITERIS D'AVALUACIÓ
4 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ADAPTACIONS CURRICULARS

5 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Introducció
Plantegem enguany un curs els objectius i els continguts del qual giren al voltant de Els signes del
jo: un fil conductor que enllaçarà tot el curs amb l'objectiu d'oferir a l'alumnat una tasca o situació
real a la qual s'haurà d'enfrontar i que haurà de resoldre, de manera que hi pugui desenvolupar
diferents capacitats per tal d'utilitzar els coneixements i habilitats que es treballen a l'aula, de
manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers, de manera que es treballin, alternativament i
complementària, la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte, així mateix, la
dimensió social de cada situació. Al final del curs cada alumne/a haurà elaborat un llibre personal i
compartit sobre els signes del jo.
Pretenem plantejar a l'alumne/a, a través de la participació activa en aquesta situació real una sèrie
d'interrogants i de qüestions a resoldre amb els quals hi ha una implicació afectiva. Aquesta situació
real requereix un procés d’anàlisi per decidir quines són les maneres de procedir més adequades i
quins són els coneixements i procediments necessaris per portar-les a terme. Aquest plantejament
no tendria sentit si no provocàssim contextos socials en què calgui entendre’s i col·laborar amb
altres persones, especialment amb les companyes i els companys del grup.
Els signes del jo forma part d'un projecte més ampli anomenat L'escriptura del jo que ens proposen
Jordi Carreras i Maria Fernández a partir d'una llicència d'estudis retribuïda per la Generalitat de
Catalunya per al curs 1999-2000: n'hem fet una adaptació tenint en compte el nostre context
educatiu real i les innovacions relacionades amb les TIC i la web 2.0 que s'han produït en aquesta
dècada.
Així mateix, per tal d'assolir els objectius relacionats amb les competències bàsiques transversals de
competència social i d'autonomia i iniciativa personal, es treballarà, de manera explícita i amb una
freqüència setmanal, el Programa de Competència Social de Manuel Segura, Juana Mesa i
Margarita Arcas, que inclou activitats específiques per exercitar les habilitats cognitives i les
socials i per promoure el creixement moral. La implementació d'aquest Programa contribuirà, així
mateix, a assolir els objectius relacionats amb la comprensió i l'expressió oral i escrites,
fonamentades en la reflexió personal i el diàleg amb la resta del grup, i potenciarà una metodologia
de caire cooperatiu.
OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D' ESO
Elements de la comunicació
Mantenir l’atenció i la concentració en una exposició oral adequada al nivell maduratiu,
capacitat i interessos dels alumnes.
Comprendre diferents tipus de missatges orals i escrits, icònico-gràfics i audiovisuals
adequats al nivell.
Comprendre, després d’escoltar una lectura en veu alta, qualsevol text adequat al seu nivell
maduratiu.
Habituar-se a l’ús del català dins l’àmbit escolar.
Expressar-se oralment (tant a nivell privat com en un col·lectiu) amb fluïdesa, claredat i
expressivitat.

Participar activament i ser capaç d’explicar les idees pròpies a les diferents formes de
comunicació oral, segons les tècniques pròpies de cada una, i tenint en compte: escoltar
sense interrompre, respectar les opinions dels altres, intervenir sense fugir del tema.
Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums... adequats al nivell.
Resumir oralment i per escrit un missatge.
Evitar barbarismes fonològics, morfosintàctics i lèxics.
Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fluïdesa i expressivitat, tenint en compte
la pronúncia, l’accentuació, l’entonació, les pauses i el to, propis de la llengua.
Convertir un enunciat oral en escrit.
Exposar per escrit temes, idees, fets, resums... adequats al nivell.
Expressar-se per escrit atenent especialment aspectes formals.
Utilitzar les diferents tècniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o
coneixements de forma personal i creativa, fent servir els recursos literaris i expressius
bàsics propis de la llengua.
Utilitzar les diferents tècniques de treball i estudi bàsics.
Llegir textos literaris diversos.
L’educació literària
Conèixer i distingir els diferents gèneres literaris.
Adquirir l’hàbit lector i utilitzar-lo com a font de coneixement, de plaer i de projecció
personal.
Familiaritzar-se amb els autors i obres més representatius de la literatura amb adequació al
seu nivell, capacitat i interessos.
Valorar les manifestacions literàries populars com a components de la història i la cultura
pròpies.
Fer una lectura expressiva en prosa i en vers.
Identificar els recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
Valorar la creació literària pròpia com a expressió del pensament
Coneixement de la llengua
Induir normes morfosintàctiques a partir de l’observació de constants de diversos textos.
Ampliar el vocabulari passiu mitjançant la lectura i l’ús dels diferents tipus de diccionaris,
convertint-lo gradualment en actiu.
Utilitzar el diccionari distingint-ne els diferents tipus.
Reconèixer les diferents parts d’un article de diccionari.
Distingir el significat general d’un mot del significat contextual.
Conèixer les diferents maneres de definir un terme.
Conèixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d’ús corrent.
Conèixer alguns mecanismes de la formació de les paraules: derivació, composició, famílies
de mots i camps semàntics.

Expressar-se oralment i per escrit amb precisió evitant mots genèrics i préstecs innecessaris.
Conèixer la possibilitat de diversos tipus d’oracions segons l’entonació, i relacionar-los amb
la puntuació.
Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i conèixer la seva morfologia.
Reconèixer la possibilitat que existeixin elements no presents a la frase: l’el·lipsi i els
pronoms.
Evitar barbarismes morfosintàctics més habituals.
Llengua i societat
Conèixer els aspectes bàsics de la història de la llengua i la seva relació amb altres llengües i
la història del país.
Conèixer les característiques dels diversos dialectes catalans una vegada assolits els
conceptes de llengua i dialecte.
Acostumar-se a l'ús oral del català en situacions informals i a l'ús escrit en àmbits no
habituals i en mitjans de comunicació.
Adquirir consciència i actituds lingüístiques positives dins i fora de l'escola.
Adquirir consciència de pertànyer a una comunitat social i històrica amb llengua pròpia.
Tècniques de treball
Reconèixer les idees principals i secundàries d’un text senzill.
Buscar informació sobre temes diversos, consultant diccionaris, enciclopèdies, premsa,
llibres i publicacions diverses.
Acostumar-se a l’ús de la biblioteca i de les TIC.
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN AL LLARG DEL CURS
Elements de la comunicació
Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la
presentació de tasques i instruccions per a la seva realització, a exposicions orals breus i a
l’obtenció d’informacions de documentals apareguts als mitjans de comunicació.
Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per regular la pròpia conducta.
Utilització de la llengua d’acord amb el registre adequat a cada situació comunicativa
plantejada.
Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic: petició
d’aclariments davant d’una instrucció, propostes sobre la manera d’organitzar les tasques,
descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, intercanvi d’opinions i exposició
de conclusions.
Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat com instruccions d’ús, normes i avisos.
Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat com cartes, notes i avisos.
Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot els de caràcter expositiu i explicatiu, les
instruccions per realitzar tasques i la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i
altres fonts d’informació com enciclopèdies i webs educatives).
Composició d’una lletra personal, adequada a la seva maduresa, clara i diferent, amb ús
normatiu de majúscules i minúscules.
Coneixement de la llengua
Accentuació i puntuació.
Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la
necessitat de cenyir la norma lingüística als escrits.
Educació literària
L’obra literària com a acte comunicatiu i producte estètic.
Desenvolupament de l’autonomia lectora i estimació per la literatura com a font de plaer
personal i de coneixement del món.
Lectura de diverses obres adequades, en extensió i contingut, a l’edat.
Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.
Tècniques de treball
Iniciació a l’ús del diccionari general i especialitzats, enciclopèdies, correctors ortogràfics
dels processadors de textos i altres obres de consulta.
Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, les
enciclopèdies i altres obres de consulta, especialment sobre tipus de paraules i normativa.
Utilització dirigida de la biblioteca del centre i de les tecnologies de la informació i la
comunicació com a font d’informació i de models per a la composició escrita.
Presa d’apunts.
Lectura comprensiva i subratllat.
Elaboració d’esquemes i resums.
Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos
propis.
Revisió i correcció de textos propis d’acord amb les habilitats i els continguts apresos.
Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de
conceptes lingüístics.

Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies
produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge
amb una actitud positiva.
Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com
digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS QUE ES TREBALLEN AL LLARG DEL CURS
Tractament de la informació i competència digital
Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador.
Manejar programes de processament de textos, presentacions i editors gràfics.
Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mesura que
apareixen, segons la seva utilitat per abordar tasques o objectius específics.
Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de
manera eficient.
Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el
suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i en situacions i
contextos diversos.
Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa.
Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per informar-se i
aprendre.
Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible,
contrastant-la quan sigui necessari.
Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports emprant recursos
expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques i aprofitant les
possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.
Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment
personal i social.
Emprar les TIC de manera ètica, responsable i segura.
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la
informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de
feina i d’oci prèviament establerts.
Generar produccions responsables i creatives.
Treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en
comunitats d’aprenentatge formals i informals.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.
Actuar per millorar la conservació dels recursos i de la diversitat natural.
Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable.
Considerar la doble dimensió -individual i col·lectiva- de la salut i adoptar actituds de
responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix.

Competència social i ciutadana
Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la
humanitat .
Mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.
Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la
comprensió de la realitat.
Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints col·lectius, i en particular
entre homes i dones.
Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics.
Exercitar els drets i els deures cívics, les llibertats i les responsabilitats.
Responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.
Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.
Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes,
tant en l’àmbit personal com en el social.
Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels
altres.
Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlarlos
i autoregular-los.
Construir un sistema de valors propi i comportar-se amb coherència amb aquest a l'hora
d'enfrontar-se a una decisió o a un conflicte.
Entendre que les posicions personals no són ètiques si no estan basades en el respecte als
principis i als valors universals.
Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista.
Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència.
Resoldre els conflictes amb actitud constructiva.
Prendre decisions amb autonomia usant una escala de valors construïda amb reflexió crítica
i diàleg.
Prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els
interessos individuals i els del grup.
Competència cultural i artística
Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, d’experiències o de sentiments a
través de diferents mitjans artístics: música, literatura, arts visuals i escèniques, arts
populars...
Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural i la importància del diàleg
intercultural.
Tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni
cultural.
Trobar fonts, formes i vies d’expressió personal.
Adequar la utilització de recursos artístics d’expressió i representació per realitzar
produccions pròpies.
Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per aconseguir resultats, en l’àmbit
personal o en l’acadèmic.

Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics.
Tenir interès i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora.
Tenir consciència de la importància de donar suport i d’apreciar les iniciatives i les
contribucions dels altres.
Aplicar habilitats de pensament divergent i de treball cooperatiu.
Disposar d’habilitats de cooperació per contribuir a la consecució d’un resultat final en
treballs col·lectius.
Valorar la realització d’experiències artístiques compartides.
Competència per aprendre a aprendre
Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es
pot fer sol o amb ajuda.
Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit.
Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.
Plantejar-se fites assolibles a curt, mitjà i llarg termini, i acomplir-les.
Elevar els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista.
Acceptar els errors i aprendre'n.
Manifestar interès per aprendre.
Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració,
la memorització, el raonament i la motivació.
Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.
Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.
Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.
Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants.
Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos.
Generalitzar i extrapolar aprenentatges.
Aprendre dels altres i amb els altres.
Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb
l’experiència personal.
Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autoregular-se.
Planificar i organitzar les activitats i el temps de forma efectiva.
Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de resums, esquemes, mapes
conceptuals...
Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu.
Manifestar interès per la feina ben feta.
Revisar els treballs per millorar-los.
Presentar els treballs amb cura i ordre.
Competència autonomia i iniciativa personal
Adquirir confiança en un mateix i autoestima.
Exercir l’autocrítica i el control emocional.
Aprendre dels errors.

Ser conscient de la necessitat d’actuar amb creativitat, responsabilitat i perseverança i de
demorar la necessitat de satisfacció immediata.
Aprendre dels errors.
Identificar i assolir objectius.
Mantenir la motivació per aconseguir l’èxit.
Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.
Saber posar-se al lloc de l’altre, dialogar i negociar.
Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres.
Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar,
avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar les possibilitats de
millora.
Afirmar i defensar els drets propis i els dels altres.
Saber organitzar el temps i les tasques.
CONTINGUTS ESPECÍFICS DELS DIFERENTS TEMES DISTRIBUÏTS
TEMPORALMENT
Primera Avaluació
UNITAT 1_ENS CONEIXEM_ EL LLIBRE DELS NOMS
Continguts
Comunicació
Objectius:
Presentar-nos
Cohesionar el grup
Presentar estratègies d'autocorrecció dels propis textos
Presentar el Programa de Competència Social
Presentar l'aula virtual i conèixer els protocols bàsics d'identificació digital
Reflexionar i conèixer l'origen del propi nom i dels altres companys i companyes
1 Diferències rellevants, contextuals i formals entre comunicació oral i escrita i entre els usos
col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.
2 Funcions comunicatives verbals i no verbals. Comunicació gestual i mitjançant altres codis.
Convencionalismes socials. Fórmules de presentació, d'agraïment i de disculpa.
3 Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment
resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges
efectuats.
4 Conversió de textos orals en escrits.
5 Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular
la conducta.
6 Tipologia textual: textos espontanis i planificats.

Coneixement de la llengua
1 Correspondència entre sons i grafies. L'alfabet.
2 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la
necessitat de cenyir la norma lingüística als escrits.
3 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals,
explicatius i d’ordre, i alguns mecanismes de referència interna.
4 Classes de paraules: el determinant.
5 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d'ús freqüent a partir del seu significat,
identificació del subjecte i dels complements principals del verb.
6 Comprensió de la terminologia sintàctica bàsica: oració, subjecte i predicat; predicat
nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements.
Tècniques de treball
1 Iniciació a l'ús del diccionari.
2 Interpretació de les informacions lingüístiques que ens proporcionen els diccionaris escolars.
3 Presa d'apunts.
4 Elaboració de resum.
5 Autoavaluació i crítica del propi procés d'aprenentatge. Correcció de les pròpies
produccions, orals i escrites. Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge amb
una actitud positiva.
6 Presentació acurada de textos escrits.
UNITAT 2_LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA_ EL LLIBRE DELS ORÍGENS
Continguts
Objectius:
Conèixer alguns aspectes destacats, relacionats amb la història i la geografia del lloc de
procedència.
Reflexionar sobre el fet migratori
Conèixer els orígens de la llnegua catalana i alguns dels fets històrics més destacats
Valorar la diversitat lingüística comun fet enriquidor
Relacionar diversos parlars catalans amb la seva procedència geogràfica
Comunicació
1 Tipologies textuals: textos espontanis i planificats.
2 Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència,
presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
3 Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.
4 Actitud reflexiva i crítica referida a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus
de discriminació o manipulació de la informació.
Llengua i societat

1 Les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva. Actituds i
prejudicis.
2 La diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques.
3 Les llengües romàniques.
4 Les llengües de l’Estat espanyol. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la
distribució geogràfica de les llengües de l’Estat, valorant-la com a font d’enriquiment
personal i col·lectiu.
5 El domini lingüístic. El nom de la llengua. La unitat de la llengua catalana i la variació
geogràfica del català.
Coneixement de la llengua
1 Lèxic: vulgarismes i localismes.
2 Vocabulari temàtic: el menjar, els animals
Educació literària
1 Identificació de la relació entre les manifestacions literàries, les societats en les quals es
desenvolupen i les persones que les produeixen.
Tècniques de treball
1 Lectura comprensiva i subratllat
2 Elaboració d'esquemes i resums
3 Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com
digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
Lectura obligatòria
Agustín Fernández Paz, Contes per paraules, Cruïlla
PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: LES HABILITATS COGNITIVES
Primera part del PCS orientada a practicar els cinc pensaments citats per Spivack i Shure, com a
indispensables per a una bona relació interpersonal:
El pensament causal
El pensament alternatiu
El pensament conseqüencial
El pensament de perspectiva
El pensament mitjans-fi

Segona Avaluació
UNITAT 3_EL TEXT TEATRAL_ EL LLIBRE DE LES MÀSCARES
Continguts
Comunicació
Objectius:
Conèixer diverses estratègies i motivacions per emmascarar el propi nom
Acostar-se des d'un punt de vista històric a exemples de personatges mutants
La màscara teatral
Elaborar un petit text dramàtic tot seguint els models proposats
1 Diferències rellevants, contextuals i formals entre comunicació oral i escrita i entre els usos
col·loquials i formals
2 Tipologies textuals: textos espontanis i planificats.
3 El diàleg.
4 Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.
Coneixement de la llengua
1 Correspondència entre sons i grafies. La síl·laba.
2 Sons vocàlics tònics i àtons.
3 Sentit propi i sentit figurat. Significat contextual
Educació literària
1 Introducció al teatre a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres
adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
2 Lectura expressiva.
3 Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments per reconèixer els
aspectes formals del text teatral.
4 Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
Tècniques de treball
1 Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos
propis
2 Revisió i correcció de textos propis d'acord amb les habilitats i els continguts apresos.
3 Valoració de l'atenció, la concentració i la memòria.
UNITAT 4_LA DESCRIPCIÓ_EL LLIBRE DE L'ENTORN I EL LLIBRE DEL COS
Objectius:

Continguts
Valorar l'observació com a estratègia de coneixement
Reflexionar sobre els trets físics relacionats amb les emocions
Relacionar la indumentària amb l'expressió del jo
Elaborar acurades descripcions físiques i de l'entorn com a factor condicionant de la
personalitat
Comunicació
1 La descripció
Coneixement de la llengua
1 Classes de paraules: el substantiu i l'adjectiu.
2 Estructura de l'oració simple. La concordança.
3 Estructura de la paraula: lexema i morfema.
4 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació.
5 Vocabulari temàtic: l'ésser humà.
Educació literària
1 Introducció als textos descriptius a través de la lectura comentada de fragments
representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
2 Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari, amb especial
esment als relacionats amb la descripció.
Tècniques de treball
1 Utilització dirigida de la biblioteca del centre i de les tecnologies de la informació i la
comunicació com a font d’informació i de models per a la composició escrita.
2 Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies
produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge
amb una actitud positiva.
3 Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com
digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
• Lectura obligatòria
Josep Vallverdú, El fill de la pluja d'or, La galera

PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: CREIXEMENT MORAL
Des d'una visió evolutiva de la persona, Piaget i Kohlberg concretaren els estadis de raonament
moral pels quals passa una persona normal en l'adquisició de valors, és a dir, en el creixement del
seu raonament moral. A partir de la classificació de Kohlberg dels sis estadis, es practicarà el
raonament moral mitjançant la discussió de diversos dilemes morals.
Tercera Avaluació
Continguts
UNITAT 5_LA NARRACIÓ_ EL LLIBRE DE LA FAMÍLIA
Comunicació
Objectius:
Conèixer els diversos models de família
Investigar sobre la història de la pròpia família
Elaborar un arbre genealògic propi
Crear un petit relat sobre la història familiar
1 La narració
2 Conversió de textos orals en escrits
3 Interès per la composició escrita com a font d'informació i d'aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular
la conducta.
Coneixement de la llengua
1 Classes de paraules: el verb i la conjugació. L'adverbi.
2 Estructura de l'oració simple: la concordança.
3 Coneixement de les modalitats de l'oració i dels modes del verb.
4 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la deïxi personal (pronoms personals,
possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits.
5 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos.
6 Vocabulari temàtic: el vestit, la casa.
Educació literària
1 Introducció a la narrativa a través de la lectura comentada de fragments representatius
d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
2 Lectura comentada de relats breus, inclosos mites i llegendes de diferents cultures i
reconeixent els elements del relat literari i la seva funcionalitat.
3 Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.

Tècniques de treball
1 Ús de correctors ortogràfics dels processadors de textos.
2 Planificació i elaboració d'esborranys previs a la producció de textos
3 Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies
produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge
amb una actitud positiva.
4 Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com
digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
UNITAT 6_LA POESIA_ EL LLIBRE DELS SENTITS I DE L'ÀNIMA
Continguts
Comunicació
Objectius:
Reconèixer l'expressió del jo en exemples de creacions poètiques
Identificar els recursos poètics més habituals
Gaudir de la creació poètica
Practicar l'apropiació dels textos poètics
1 La poesia
2 Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per regular la pròpia conducta.
3 Lectura expressiva en veu alta. Memorització.
4 Interès per la composició escrita com a forma de comunicar les experiències, idees,
sentiments, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.
Coneixement de la llengua
1 Correspondència entre sons i grafies. La síl·laba.
2 Sons vocàlics tònics i àtons.
3 Sentit propi i sentit figurat
Educació literària
1 Introducció a la poesia a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres
adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
2 Lectura expressiva en vers.
3 Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
Tècniques de treball
1 Ús de correctors ortogràfics dels processadors de textos.
2 Planificació i elaboració d'esborranys previs a la producció de textos

3 Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies
produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge
amb una actitud positiva.
4 Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com
digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
UNITAT FINAL DE SÍNTESI
• Lectura obligatòria
Objectius:
Consolidar els continguts treballats durant el curs
Revisar algun aspecte rellevant que no s'hagi pogut assolir durant el curs
Promoure la reflexió i la revisió de les tasques realitzades
Potenciar la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge
Un llibre de lliure elecció: propi, de la biblioteca d’aula o de la biblioteca del centre.
PROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL: EMOCIONS I HABILITATS SOCIALS
Després d'un cert entrenament en aspectes emocionals, es practicaran algunes de les habilitats
socials que considerem prioritàries, segons els grups: mitjançant l'observació de models i la
representació es practicaran conductes verbals i no verbals que facilitin un relació interpersonal
assertiva.
Procediments
Comparació de missatges orals amb la seva transcripció escrita .
Producció de missatges orals de tipus diferents a partir de models donats i de manera
espontània.
Participació en la simulació de situacions de la vida quotidiana.
Lectura expressiva de textos literaris en prosa.
Identificació del tema central i la finalitat d'un text i distinció del que és essencial i el que és
accessori.
Resumir un tema
Representació gràfica de l'estructura significativa d'un text mitjançant recursos diversos:
claus, organigrames, quadres, mapes conceptuals, etc.
Redacció de textos de tipologia diversa, tot seguint les normes convencionals generals i
específiques.
Reconstitució de textos i reparació textual (ordenació d'oracions, compleció amb connectors,
realització de substitucions, utilització de sinònims, omplir buits...)..
Consulta eficaç de diccionaris de tipus diferents i d'obres enciclopèdiques.
Reconeixement d'entrades diferents al diccionari i interpretació de les abreviatures usuals.

Ús dels significats diferents de mots polisèmics d'ús corrent, tenint en compte el context.
Utilització dels significats diferents de paraules polisèmiques .
Anàlisi de l'estructura dels mots i reconeixement de la flexió lèxica.
Classificació de mots simples, derivats i compostos.
Reconeixement del registre i del nivell de llenguatge en un text a partir del lèxic.
Resposta de qüestionaris, realització de resums i activitats que es basen en la comprensió
global i l'observació dels elements estructurals d'un text.
Comentari de textos literaris en prosa i en vers.
Resum de l'argument i expressió raonada de l'opinió personal com a lector-receptor d'una
obra literària.
Imitació de textos literaris, respectant les convencions del model proposat.
Producció personal i grupal de textos literaris.
Reconeixement de les categories gramaticals i classificació de paraules amb criteris
morfològics.
Observació i aplicació de les relacions de concordança en estructures sintàctiques.
Identificació d'unitats gramaticals en un text, en una frase, en un sintagma o en una paraula.
Observació i comparació d'estructures sintàctiques (mots, sintagmes i frases).
Memorització i ús de regles morfològiques i sintàctiques a partir d'exercicis d'aplicació.
Localització territorial de les variants de la llengua.
Interpretació de dades estadístiques, quadres i gràfics en relació amb la situació social de la
llengua.
Identificació, en la vida quotidiana, en la literatura i en els mitjans de comunicació social, de
les variants dialectals, generacionals i socials.
Observació dels elements de la comunicació en un mitjà audiovisual (ràdio, televisió...) o
iconogràfic (premsa, còmic...).
Correcció dels textos escrits des del punt de vista organitzatiu: títol, marges, disposició
adequada al tipus de text.
Escriptura clara i llegible i correcció ortogràfica.
Actituds
Interès a manifestar i a argumentar l'opinió personal.
Interès per participar en situacions comunicatives a l'aula.
Valoració positiva dels diferents registres de la llengua i del fet dialectal.
Interès i esforç per obtenir una expressió oral clara i precisa, adaptada a situacions
comunicatives diferents.
Curiositat per les característiques de la producció literària i interès per conèixer nous autors.
Interès per conèixer i aplicar regles i estructures noves.
Recepció alhora crítica i respectuosa de les produccions orals i escrites dels altres.
Valoració de la importància de la llengua en l’aprenentatge.
Adquisició de l'hàbit de llegir i participació en activitats relacionades amb la lectura i la
comunicació d'experiències lectores.
Consciència de la diversitat d'estructures de la llengua i de la riquesa expressiva que
permeten.
Valoració crítica dels missatges que arriben a través dels mitjans de comunicació social.

Interès per conèixer els parlars i les cultures diferents.
Respecte pels usuaris dels diversos parlars i per totes les formes i manifestacions culturals.
Interès pel coneixement de l'estat actual de la situació lingüística al nostre país.
Interès per conèixer l'origen, la formació i l'evolució de la llengua.
Valoració positiva de la lectura com a font d'informació, d'aprenentatge i de plaer.
Valoració de l'expressió escrita com a instrument de comunicació i de creativitat.
Interès per la revisió i l'autocorrecció de la producció escrita personal.
Consciència de la importància de disposar d'un repertori lèxic molt ampli.
Interès a utilitzar adequadament els diferents registres lèxics i capacitat d'adaptació a
situacions comunicatives diferents.
METODOLOGIA
És important que des d'un principi els alumnes coneguin quins són els objectius que han
d'aconseguir, la qual cosa contribuirà a fer-los més responsables i més autònoms en la seva tasca
d'aprenentatge. S'ha d'establir entre alumne i la professora una relació d'intercanvi d'impressions i
de comunicacions que possibilitarà que la professora conegui el ritme d'aprenentatge i les dificultats
individuals que poden conduir-lo a modificar, en situacions concretes, una determinada
metodologia.
La tasca del professor dins l'aula és la de planificar, conduir, cercar estratègies, dirigir i servir de
model en el treball de l'alumne per aconseguir que l'alumne s'impliqui al màxim en el procés
d'aprenentatge d'acord amb un dels sistemes metodològics més efectius: la creació de conflictes. És
a dir, el professor ha de provocar que l'alumne es plantegi les qüestions proposades, arribi a una
conclusió més o menys autònoma i amb tot això, s'adoni de la necessitat personal d'adquirir uns
determinats coneixements. En definitiva, es tracta de promoure el dubte i, a partir d’aquest, la
investigació.
Posarem esment a fer que l’alumnat usi el mètode deductiu quan es tracti d’analitzar textos o les
seves mateixes produccions, perquè siguin ells els que descobreixin quines premisses bàsiques fan
d’un text una bona eina de comunicació. Segons aquest mateix criteri, l’alumnat redactarà i parlarà
tant com sigui possible. S’haurà d’avesar a construir el discurs i no només a omplir buits, aparellar
mots, escoltar o llegir textos del llibre, tot i que no rebutjam cap casta d’exercici.
Potenciarem el treball individual per allò que representa d’esforç i concentració i d'assumpció de
responsabilitats. En aquest sentit, s’intentarà que l’alumnat desenvolupi certs hàbits de feina i una
major autonomia. Alhora, consideram imprescindible fomentar les tasques de caire cooperatiu, per
tal de promoure un model de vida basat en els valors de la convivència i de transmetre destreses i
actituds relacionades amb l'acceptació i el respecte a les diferències i la cooperació, i el valor de la
solidaritat, de manera que puguem contribuir a construir una societat centrada en les persones que
respecti tant la dignitat com les diferències entre tots els éssers humans.
La correcció de les activitats orals d’aprenentatge i de moltes de les escrites tendirà a ésser pública i
immediata. En principi, serà l’alumnat mateix qui aporti les solucions i qui les corregeixi, per tal
que augmenti la seva responsabilitat i l’autoestima. El professor només hi intervendrà en cas que
sigui necessari.
Un tema important és l'adequació de les activitats al temps de què es disposa per treballar-les. S'ha
d'intentar que la seva estructuració en parts s'avengui a les sessions de classe, sense que la

interrupció en minvi l'efectivitat. Sempre s'ha de comptar amb un temps suficient per a l'explicació i
per fer, si cal, consultes, aclariments, intervencions espontànies de l’alumnat... Intentarem que
algunes activitats tenguin aspectes "oberts" perquè puguin ser realitzades pels alumnes amb
diferents ritmes d'aprenentatge.
MATERIAL
Quadern d'ortografia: Ronda, Yus, Castellà, Ortografia 1, Vicens Vives
Material dins l’aula: diccionaris de tot tipus (general, bilingüe, enciclopèdic, ideològic,etimològic,
de barbarismes, de sinònims i antònims, de verbs...), material reprogràfic amb activitats
d’introducció, desenvolupament, reforç i/o repàs.
El professorat també utilitzarà altres materials amb diferents finalitats: jocs didàctics per dur a terme
activitats de reforç i/o d’ampliació; jocs d’estratègia i simulació per fer activitats de llengua oral;
material audiovisual per desenvolupar determinats continguts o per realitzar determinades activitats
de caràcter lúdic.
A més a més, comptarem amb una aula virtual que es convertirà en un espai de referència de
continguts i d'activitats tant de caire individual com cooperatiu.
Els alumnes han de disposar d'un quadern que recollirà totes les activitats de l'aula, així com d'un
espai virtual propi que permetrà l'adquisició de les habilitats relacionades amb les competències
TIC.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Criteri general.
L’avaluació de l’àrea serà contínua i sumativa. Per això, no es preveu que s’hagin d’establir
recuperacions concretes d’una determinada part de l’àrea o d’una determinada avaluació. Així
doncs, l’evidència d’una evolució progressiva i constant des del primer dia garantiran un resultat
satisfactori.
Criteris generals de qualificació
Conceptes. La mitjana de les proves escrites, de les activitats obligatòries i les proves orals
representarà un 50% de la nota.
Procediments. El seguiment diari de la tasca realitzada a ca seva i la revisió trimestral de la
llibreta, que ha d’estar completa, ordenada i neta, entre d'altres continguts procedimentals
representen un altre 25% de la nota.
Actitud. Quotidianament, observarem tres aspectes per tal de poder valorar-los al final del
trimestre: la participació voluntària, l'ús i la fluïdesa de la llengua, i la disciplina i el
comportament dins l'aula. Aquestes, amb d'altres actituds específiques segons les unitats
representen, doncs, el 25% restant de la nota final de cada trimestre.
Avaluació dels continguts i la seva qualificació:

Prova oral. Cada alumne n’ha de realitzar dues de diferents durant el curs, com a mínim.
N’avaluarem l’adequació al registre, la qualitat de la informació, l’estructura, la cohesió i el
nivell lèxic i gramatical. Tendrà un màxim de deu punts. És indispensable superar-la per
poder ésser qualificat d’apte del nivell corresponent.
Lectura en veu alta. N’avaluarem l’adequació (entonació, vacil·lacions i ritme) i la
correcció (inclusió i/o omissió de sons o paraules i possibles defectes fonètics).
Lectures trimestrals. Es realitzarà mitjançant una prova escrita a més de múltiples
activitats i comentaris tant orals com escrits, en grups, a classe i a casa mentre duri la
lectura, per animar als que no solen llegir. La superació de cadascuna de les proves és
imprescindible per aprovar el curs. Les lectures es recuperaran bé durant el mateix trimestre
en què han tengut lloc, bé totes a final de curs.
Expressió escrita. S’hi avaluaran l’adequació (presentació, registre adient i lèxic precís), la
coherència (estructura i qualitat de la informació, originalitat) i la cohesió (sintaxi, riquesa
de connectors i puntuació). Una vegada puntuat el treball, l’alumnat tendrà una nova
oportunitat d’esmenar els errors gramaticals i ortogràfics que apareixeran indicats segons un
criteri acordat prèviament. Cada error de la primera versió descomptarà 0,50 punts; cada
error a la fase de revisió en descomptarà 0,25. El treball no es considerarà acabat fins que no
hagi estat corregit per l'alumnat i, en cas contrari, no donarà dret a nota.
Avaluació final. Es considerarà que l'alumne/a ha superat la matèria si ha obtingut un cinc
com a mitjana dels continguts i ha demostrat haver llegit i comprès totes les lectures
obligatòries.
Recuperacions de setembre. L'alumne/a que no hagi superat els objectius de la matèria al
juny tindrà l'oportunitat de recuperar-los al setembre. El dia de l'examen de setembre,
l'alumne/a haurà de presentar les activitats que al juny li haurà indicat el seu professor o
professora. Si un/a alumne/a només ha suspès alguna o totes les lectures obligatòries podrà
examinar-se només d'aquesta part.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ADAPTACIONS CURRICULARS
Si es detecten alumnes que no estan en condicions d’assolir els objectius generals d’etapa, es
contemplarà la possibilitat d’aplicar-los una adaptació curricular amb aquests punts o una part:
a) Seguiment del currículum ordinari centrant-se en els continguts i objectius didàctics
principals i deixant de banda els secundaris. Els continguts que es puguin exigir a tot
l'alumnat, és a dir, els que prioritzarem, haurien de respondre a una lògica intercurricular i
emfasitzar els procediments i les actituds per davant dels conceptes. Són aquells que
desenvolupen les capacitats bàsiques de comprensió verbal, raonament lògic, recerca i
selecció d'informació, valoració crítica, i tenen una gran funcionalitat, és a dir, són útils a
l'alumne en la seva vida quotidiana. Tot l'alumnat els ha d'assolir, encara que no sigui d'una
manera uniforme pel que fa a temps i grau d'aprofundiment.
b) Adaptació dels criteris d’avaluació.
El nostre centre compta amb un percentatge significatiu d'alumnat immigrant i, per aquest motiu,
cada vegada amb més freqüència ens trobam estudiants que se'n van de viatge al seu país d'origen
durant el curs i, en ocasions, durant força setmanes. Tenint en compte que, des de Caporalia
d'Estudis i des de Tutoria sempre s'ha procurat fer entendre que és molt desaconsellable aquesta
falta d'assistència a classe i, de vegades, al període d'exàmens, el Departament no considera
necessària la programació de material extraordinari.
Actuacions concretes en col·laboració amb el Departament d’Orientació
Es duen a terme a través de suports dins l'aula (puntualment, si s'escau, es poden fer algunes
sessions en una altra aula específica) i dels professors de pedagogia terapèutica que s’ocupen
especialment dels alumnes amb necessitats educatives especials quan aquests han estat
diagnosticats. A més a més, aquest professorat de suport ajuda a aquells alumnes que, sense tenir
cap diagnòstic, tenen més dificultats per assolir els objectius prevists.
Altres col·laboracions es fan més a nivell de tutoria.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
S’organitzaran per nivells o conjuntament. Intentarem promoure qualque sortida o assistir a algun
acte públic en català, aprofitant tots els esdeveniments que tenguin lloc durant el curs, amb
l’objectiu de mostrar a l'alumnat una realitat cultural innegable i viva i que massa sovint
desconeixen.
L'assistència o participació a les activitats complementàries és obligatòria. També es realitzen
activitats o sortides extraescolars organitzades per les tutories de primer, a vegades suggerides pel
departament.
Tenim previst assistir i organitzar (si hi ha disponibilitat) les següents activitats que ofereix el
programació del Govern Viu la cultura:
Canta Nadal
Visita biblioteques Palma

Visita coves i ses Païsses d'Artà (en coordinació amb el Departament de Ciències Socials)

PROCESSOS DE COMUNICACIÓ
Programació 2009/2010
Primer curs
3 OBJECTIUS
4 CONTINGUTS
f. CONCEPTES
g. Primera avaluació
h. Segona avaluació
i. Tercera avaluació
j. PROCEDIMENTS
k. ACTITUDS
5 MATERIAL
OBJECTIUS
Professora: Àngels Garcia Cunyat
2 Conèixer el lèxic fonamental i desenvolupar estratègies per a la
progressiva adquisició d’un vocabulari precís i adequat , per
aconseguir l’eficàcia comunicativa.
3 Utilitzar el llenguatge com a instrument per a l’adquisició de
nous aprenentatges.
4 Comprendre discursos orals i escrits distingint les idees
principals de les secundàries.
5 Produir textos molt senzills orals i escrits.
6 Ésser capaços de participar en converses, col·loquis i debats
orals en petits grups.
7 Dramatitzar, recitar i produir textos senzills.
8 Comprendre les repercussions de les actituds i comportaments
lingüístics individuals i col·lectius.
9 Afavorir la integració i la convivència de persones i llengües
diverses.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Primera avaluació
Vocabulari:
2 El nostre cos. La cura del nostre cos
3 Els vestits i complements. Qualitats que poden tenir aquests
elements
4 L’institut: llocs i objectes, mobiliari, activitats
5 La casa: habitacions, mobiliari. La cuina: estris i accions

6 L’alimentació: aliments, la seva preparació. El mercat i les
tendes d’alimentació
Rondalles: Narració de rondalles amb un vocabulari adequat
Dramatitzacions
Jocs de llenguatge: instruccions. Introducció de l’scrable
Segona avaluació
Vocabulari:
El pas del temps. Unitats de temps, calendari, estacions
Els oficis. Eines i activitats
Els animals: domèstics i propis de la zona. El zoològic
Els esports i activitats d’oci
El còmic:
El llenguatge iconogràfic i el llenguatge verbal
Anàlisi dels components del còmic:
Les vinyetes
contingut: icònic i verbal (contextual, diàleg,
onomatopeies)
Elaboració de textos orals i escrits a partir del còmic
Tercera avaluació
Les noves tecnologies. Pràctiques, si es pot disposar de la sala
d’informàtica
La premsa escrita: les seccions del diari. Característiques
Rondalles
L’exposició oral
Reelaboració de textos periodístics
Concurs d’scrable
PROCEDIMENTS
Observació i comprensió de missatges orals i escrits de tipus
diferents, relacionats amb les activitats quotidianes.
Dramatitzacions de situacions imaginàries creades pels
alumnes, relacionades amb el vocabulari après.
Lectura expressiva de textos informatius de tipologia diversa.
Participació en jocs lingüístics.( sopes de lletres, mots
encreuats, endevinalles, embarbussaments, scrable....)
Resumir missatges orals, indicant-ne la idea principal.

Identificació del tema central i la finalitat d’un text i distinció
del que és essencial i del que és accessori.
Resums de textos escrits. Idea principal.
Producció d’auques, murals ,anuncis, còmics etc.
Correcció dels textos escrits des del punt de vista organitzatiu:
títol, marges, majúscules....
Observació dels elements de la comunicació en mitjans
audiovisuals o iconogràfics.
ACTITUDS
Valoració positiva de l’ús social del català en situacions formals
i informals i en els mitjans de comunicació.
Respecte de les normes i actitud receptiva envers totes les
aportacions en situacions comunicatives a l’aula.
Valoració de la importància de la llengua en els aprenentatges.
Habituació a la consulta i lectura de la premsa escrita.
Interès a utilitzar adequadament els registres lèxics i capacitat
d’adaptació a situacions comunicatives diferents.
Valoració positiva de la diversitat lingüística i cultural.
Interès a manifestar i a argumentar l’opinió personal.
MATERIAL
A. Ferran. Llengua Catalana i Literatura. Quadern de lèxic. 1 nivell bàsic. Ed. Cruïlla
SEGON CURS D’ESO
OBJECTIUS GENERALS
Llengua parlada i llengua escrita
• Mantenir l'atenció i concentració en una exposició oral adequada al nivell maduratiu,
capacitat i interessos dels alumnes.
• Comprendre diferents tipus de missatges orals i escrits, icònico-gràfics i àudio-visuals
adequats al nivell.
• Distingir i utilitzar els diferents tipus de comunicació oral: plural, dual i singular.
• Comprendre, després d'escoltar una lectura en veu alta, qualsevol text adequat al seu
nivell maduratiu.
• Habituar-se a l'ús del català dins l'àmbit escolar.
• Expressar-se oralment (tant a nivell privat com en un col·lectiu) amb fluïdesa, claredat,
concisió i expressivitat.
• Participar activament i ser capaç d'explicar les idees pròpies a les diferents formes de
comunicació oral, segons les tècniques pròpies de cada una, i tenint en compte: escoltar
sense interrompre, respectar les opinions dels altres, intervenir sense fugir del tema.
• Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums, ... adequats al nivell,
aconseguint un bon domini de la veu i la pronúncia, l'articulació i el ritme, amb
coherència, claredat i desinhibició.

• Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundàries,
ordenant-les lògicament i expressant-ne l'opinió pròpia.
• Evitar barbarismes fonològics, morfosintàctics i lèxics.
• Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fluïdesa i expressivitat, tenint en
compte la pronúncia, l'accentuació, l'entonació, les pauses i el to, propis de la llengua.
• Convertir un enunciat oral en escrit.
• Distingir els diferents tipus de textos segons el nivell del llenguatge: col·loquial,
estàndard, culte i científic.
• Exposar per escrit temes, idees, fets, resums,... adequats al nivell, amb coherència a
través de textos de la vida quotidiana, científics i literaris.
• Expressar-se per escrit atenent especialment aspectes formals.
• Utilitzar les diferents tècniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o
coneixements de forma personal i creativa, fent servir els recursos literaris i expressius
bàsics propis de la llengua.
• Utilitzar les diferents tècniques de treball i estudi.
• Conèixer les tècniques elementals del comentari de text.
• Fer servir un vocabulari adequat al discurs.
• Llegir textos literaris diversos.
• Integrar informacions escrites procedents de textos diversos referits a un mateix tema,
individualment i en grup.
• Adquisició progressiva de l'hàbit lector.
Llengua literària
• Reconèixer la varietat funcional o registre literari.
• Valorar les manifestacions literàries populars com a components de la història i la
cultura pròpies.
• Adquirir el gust per la lectura com a font de cultura i esbarjo.
Si el temps i el nivell de l'alumnat ho permeten:
• Conèixer i distingir els diferents gèneres literaris.
• Familiaritzar-se amb alguns autors i obres més representatius de la literatura catalana
amb adequació al seu nivell, capacitat i interessos.
• Conèixer i analitzar el context històrico-cultural de les obres literàries.
Lèxic
• Ampliar el vocabulari passiu mitjançant la lectura (contextualització), ús dels diferents
tipus de diccionaris, consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu.
• Utilitzar el diccionari distingint-ne els diferents tipus.
• Reconèixer les diferents parts d'un article de diccionari.
• Distingir el significat general d'un mot del significat contextual.
• Conèixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d'ús corrent.
• Conèixer les relacions entre mots d'ús corrent, segons el significat: sinonímia,
antonímia, polisèmia, sentit figurat i analogia.
• Conèixer els mecanismes de la formació de les paraules, per tal d'enriquir el lèxic
personal: derivació, composició, famílies de mots, préstecs, camps semàntics, camps
lèxics....
• Reconèixer el nivell de llenguatge d'un text a partir de les formes lèxiques.

• Expressar-se oralment i per escrit amb precisió evitant mots genèrics, préstecs
innecessaris, interferències de significat amb altres llengües i utilitzant correctament
vocabularis especialitzats.
Gramàtica
• Induir normes morfosintàctiques a partir de l'observació de constants de diversos textos
i formular aquestes normes per perfeccionar l'expressió escrita.
• Conèixer la possibilitat de diversos tipus d'oracions segons l'entonació, Relacionar-los
amb la puntuació.
• Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i dominar la seva morfologia.
• Reconèixer i utilitzar les categories gramaticals dels relacionants.
• Reconèixer la possibilitat que existeixin elements no presents a la frase: l'el·lipsi i els
pronoms.
• Evitar barbarismes morfosintàctics.
L'ésser humà i la llengua
• Conèixer els aspectes bàsics de la història de la llengua i la seva relació amb altres
llengües i la història del país.
• Acostumar-se a l'ús oral del català en situacions informals i a l'ús escrit en àmbits no
habituals i en mitjans de comunicació.
• Adquirir consciència i actituds lingüístiques positives dins i fora de l'escola.
• Adquirir consciència de pertànyer a una comunitat social i històrica amb llengua pròpia.

SEGON CURS D’ESO.
PRIMERA AVALUACIÓ
CONCEPTES
Comunicació:
• Llenguatge, llengua i comunicació
• Les funcions del llenguatge.
• Els textos: Tipus.
• La descripció i la definició.
Llengua i societat:
• Origen i evolució de la llengua catalana
Gramàtica:
• Els nivells gramaticals.
• Les categories gramaticals. Revisió de les estudiades a 1r.
• Els verbs regulars.
• Els pronoms. Tipus.
• Conjugacions dels verbs regulars.
Ortografia:
• La síl·laba. Síl·laba tònica . Diftongs.
• Accentuació. Accent diacrític.
• Ús de la dièresi.
• La vocal neutra.
• Puntuació.
Lèxic:
• El diccionari .
• La comparació i la metàfora.
• Els camps semàntics.
• La sinonímia.
Literatura:
• Els gèneres literaris.
• La narrativa.
Tècniques d’estudi:
• Subratllar un text.
Lectura obligatòria:
Oliver Twist. CHARLES DICKENS.
SEGONA AVALUACIÓ

Comunicació:
• L’explicació
• L’argumentació
Llengua i societat:
• Variació lingüística.
• Variació social i estilística.
Gramàtica:
• Els adverbis.
• Les preposicions.
• Les conjuncions.
• El sintagma nominal
• Conjugació dels verbs auxiliars.
Ortografia:
• La vocal neutra.
• Les vocals O / U.
• Les grafies B / V.
• Les grafies G/J, TG/TJ , X/IX, IG/TX.
• Les grafies P/B, T/D i C/G finals.
Lèxic:
• La família.
• L’antonímia.
• L’univers i la terra.
• El temps.
Literatura:
• La poesia.
Tècniques d’estudi:
• El resum
Lectura obligatòria:
TERCERA AVALUACIÓ
Dietari secret, MARIA LLUÏSA AMORÓS

Comunicació:
• La instrucció.
• La predicció.
• Els recursos estereotipats.
• La publicitat.
Gramàtica:
• El sintagma nominal.
• L’oració simple.
• Conjugació verbs irregulars.
Ortografia:
Lèxic:
• La essa sonora i la essa sorda.
• El guionet i l'apòstrof.
• Les grafies H i L·L
• Emmudiment de consonants.
• La polisèmia.
• La música i els espectacles.
• L’homonímia.
Literatura:
• La mètrica.
Tècniques d’estudi:
• L'esquema.
Lectura obligatòria:
• Una obra de lliure elecció de la biblioteca d'aula o del centre.
PROCEDIMENTS
Distinció i classificació de missatges orals segons la finalitat, les característiques i el registre
emprat.
Observació i comprensió de missatges orals de tipus diferents, relacionats amb les activitats
quotidianes.
.Producció de missatges orals de tipus diferents a partir de models donats i de manera
espontània.
4.Memorització de textos i reproducció de forma oral.
5.Dramatització de situacions imaginàries creades pels alumnes.

6.Resum de missatges orals indicant-ne la idea principal.
7.Análisi de les característiques d'un resum i decisió sobre la seva adequació o coherència amb
el misatge oral a què correspon.
8.Lectura expressiva de textos informatius de tipologia diversa i de textos literaris en prosa.
9.Anàlisi dels elements formals d'un text.
10.Reconeixement del tipus de text i identificació de les seves característiques crítiques.
11.Identificació del tema central i la finalitat d'un text i distinció del que és essencial i del que és
accessori.
12.Resum de textos escrits indicant-ne la idea principal.
13.Utilització del subratllat i d'altres procediments (supressió i seleció d'estructures,
generalització_) per copsar el significat global d'un text.
14.Observació i anàlisi de textos característics i inferència de models.
15.Redacció de textos de tipologia diversa, tot seguint les normes convencionals generals i
específiques.
16.Producció d'auques, murals, anuncis còmics, revistes, etc.
17.Reconeixement i classificació de textos no literaris tenint-ne en compte les característiques
específiques.
18.Preparació de textos de tipologia diversa mitjançant la reflexió prèvia i l'ús de fonts de
consulta, quadres, guions i esquemes.
19.Reconstitució de textos i reparació textual (ordenació d'oracions, compleció amb connectors,
realització de substitucions, utilizació de sinònims, omplir buits_).
20.Correcció dels textos escrits des del punt de vista organitzatiu: títol, marges, disposició
adequada al tipus de text_.
21.Correcció en els textos de producció pròpia d'incoherències morfosintàctiques, léxiques i
estilístiques.
22.Ús del diccionari com a ajut a la correcció ortogràfica, la classificació gramatical i la precisió
lèxica.
23.Reconeixement de les diferents entrades al diccionari i interpretació de les abreviatures
usuals.
24.Reconeixement de frases fetes, locucions i modismes en un text.
25.Anàlisi de l'estructura dels mots i reconeixement de la flexió lèxica.
26.Producció lèxica mitjançant l'ús adequat dels afixos i de la composició.
27.Reconeixement de manlleus lèxics i de la procedència i el valor etimològic de mots d'ús
freqüent.
28.Distinció del registre literari del llenguatge i dels recursos i les convencions rellevants que el
separen dels altres registres.
29.Identificació dels elements contextuals (autor, època, gènere, referents de temps i d'espai,
etc.) i compleció o contrast amb altres fonts d'informació.
30.Ús d'esquemes, fitxes, quadres i gràfics per recollir el contingut significatiu i els elements
formals d'una obra literària.
31.Ús d'esquemes estructurals, mapes de contingut i altres recursos per a la planificació de la
producció literària personal.
32.Redacci de definicions de termes d'ús quotidià o en les situacions d'aprenentatge.
33.Reconeixement del registre i nivell de llenguatge en un text a partir del lèxic.
34.Observació i comparació d'estructures sintàctiques (mots, sintagmes i frases).
35.Inducció de normes sintàctiques a partir de l'observació de constants en diversos textos i
formulació verbal d'aquestes normes.
36.Identificació d'unitats gramaticals en un text, en una frase, en un sintagma o en una paraula.
37.Reconeixement de les categories gramaticals i clasificació de paraules amb criteris
morfològics.
38.Reconeixement dels aspectes bàsics de la situació sociolingüística a l'Estat espanyol.
39.Utilització dels signes de puntuació i d'expressió.
40.Identificació, en la vida quotidiana, en la literatura i en els mitjans de comunicació social, de
les variants dialectals, generacionals i socials.

41.Observació dels elements de la comunicació en un mitjà audiovisual (ràdio, televisió, ...) o
iconogràfic (premsa, còmic, ...).
ACTITUDS
1.Respecte de les normes i actitud receptiva envers totes les aportacions en situacions
comunicatives a l'aula.
2.Interès a manifestar i a argumentar l'opinió personal.
3.Habituació a la consulta i a la lectura de la premsa escrita.
4.Interès per identificar i corregir les interferències entre catala i castella.
5.Interès per la consulta de diccionaris i enciclopèdies i d'altres fonts d'informació.
6.Valoració de la importància de la llengua en els aprenentatges i com a mitjà a ordenar el
pensamentl.
7.Adquisició de l'hàbit de llegir i participació en activitats relacionades amb la lectura i amb la
comunicació d'experiències lectores.
8.Interès per conèixer i per aplicar regles i estructures noves.
9.Valoració crítica dels missatges que arriben a través dels mitjans de comunicació social.
10.Valoració positiva de la diversitat lingüística i cultural.
11.Valoració positiva de l'us social del català en situacións formals i informals i en els mitjans
de comunicació, sense restriccions.
12.Respecte de les normes socials convencionals quant a la lectura i tot el que s'hi relaciona: ús
de biblioteques, manipulació de llibres, actituds de respete envers la lectura dels altres_
13.Curiositat per les característiques de la producció literària i interès per conèixer nous autors.
14.Consciència de la diversitat d'estructures de la llengua i de la riquesa expressiva que
permeten.
15.Actitud autocrítica i recepció positiva de les opinions i suggeriments dels altres sobre la
producció pròpia.
16.Valoració positiva de la lectura com a font d'informació, d'aprenentatge i de plaer.
17.Interès per la revisió i l'autocorrecció de la producció escrita personal.
18.Interès per l'ús de models estructurals i estilístics en la producció escrita i per les
convencions formals de l'expressió escrita.
19.Interès a utilitzar adequadament els diferents registres lèxics i capacitat d'adaptació a
situacions comunicatives diferents.

OBJECTIUS GENERALS
TERCER CURS D'ESO 1
COMUNICACIÓ: LLENGUA ORAL I ESCRITA
* Mantenir l'atenció i concentració en una exposició oral adequada al nivell maduratiu, la
capacitat i els interessos dels alumnes.
* Habituar-se a l'ús del català dins l'àmbit escolar.
* Participar activament i ser capaç d'explicar les idees pròpies davant els companys i el
professorat, tot escoltant sense interrompre, respectant les opinions dels altres i intervenint
sense fugir del tema.
* Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums... adequats al nivell, aconseguint un
bon domini de la veu i la pronúncia, l'articulació i el ritme, amb coherència, claredat i
desinhibició.
* Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundàries,
ordenant-les lògicament i expressant-ne l'opinió pròpia.
* Evitar barbarismes fonològics, morfosintàctics i lèxics.
* Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fluïdesa i expressivitat, tenint en compte la
pronúncia, l'accentuació, l'entonació, les pauses i el to.
* Distingir entre els registres formal i informal.
* Expressar-se per escrit atenent especialment els aspectes formals.
* Utilitzar les diferents tècniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o
coneixements de forma personal i creativa, fent servir alguns recursos literaris i expressius
assimilables per l’alumnat d’aquest nivell.
* Incorporar les noves adquisicions lèxiques als escrits de producció pròpia.
* Adquirir l'hàbit lector.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
* Conèixer i distingir la narrativa i la poesia.
* Conèixer textos descriptius amb intenció literària.
* Valorar la lectura com a font de coneixement.
* Familiaritzar-se amb els autors i obres més representatius de la literatura catalana fins al segle
XVIII.
* Conèixer el context històrico-cultural de les obres literàries.
1 Darrera revisió: setembre del 2009.

* Valorar les manifestacions literàries populars com a components de la història i la cultura
pròpies.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC
* Ampliar el vocabulari passiu mitjançant la lectura i l'ús dels diferents tipus de diccionaris,
consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu.
* Distingir alguns tipus de diccionaris.
* Conèixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d'ús corrent.
* Conèixer les relacions entre mots d'ús corrent, segons el significat: sinonímia, antonímia,
polisèmia i sentit figurat.
* Evitar mots genèrics, préstecs innecessaris i interferències de significat amb altres llengües.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
* Induir normes morfosintàctiques a partir de l'observació de constants de diversos textos i
formular aquestes normes per perfeccionar l'expressió escrita.
* Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i dominar la seva morfologia.
* Reconèixer les categories gramaticals.
* Reconèixer les principals funcions sintàctiques.
* Evitar barbarismes morfosintàctics.
LLENGUA I SOCIETAT
* Conèixer els aspectes bàsics de la història de la llengua i la seva relació amb altres llengües i
la història del país.
* Adquirir consciència i actituds lingüístiques positives dins i fora de l'escola.
* Adquirir consciència de pertànyer a una comunitat social i històrica amb llengua pròpia.

CONTINGUTS
CONCEPTES
Durant tot el curs
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
La narració i la descripció orals. Aquest apartat es practicarà diàriament, ja que tot l’alumnat
haurà de preparar almanco dues intervencions orals durant el curs: una narració de tema lliure,
real o fictici; i una descripció, preferiblement d’una persona o d’unes quantes. Amb això
exercitarem l’adequació al registre, l’organització i la qualitat de la informació, la cohesió de les
frases i la correcció gramatical i fonètica. Per aquest motiu, incorporarem a les exposicions orals
diàries els conceptes gramaticals i la pronunciació correcta dels fonemes practicats durant el
curs. Per a més detalls, consultau l’apèndix que figura al final de la programació.
Lectura en veu alta. Cada dia, un alumne llegirà un text breu, que podrà dur preparat des de ca
seva i que correspondrà a un dels textos facilitats pel professor o a una de les lectures
trimestrals. Hi tendrem en compte bàsicament l’adequació i la correcció fonètica.
La narració i la descripció escrites. A partir de la mateixa tipologia textual oral, treballarem
amb regularitat l’adequació, la coherència i la cohesió. També l’autocorrecció, ja que aquestes
proves es lliuraran a l’alumnat semicorregides perquè aquest pugui esmenar els errors
gramaticals, ortogràfics i d’expressió després d’haver-hi reflexionat.
Quant a la resta de conceptes, detallats a continuació, el professorat del departament es reserva
el dret a modificar-ne la ubicació trimestral, ampliar-ne l’aprofundiment o suprimir-los en
funció del temps disponible, les capacitats i les aptituds de l’alumnat.

Primera avaluació
I. La comunicació
I.1. La comunicació oral
Missatge telefònic
Informació personal, gustos, preferències i opinions
Invitacions i excuses
El pronom en
Parts del cos
Narracions
I.2. La comunicació escrita
Producció de textos narratius senzills a partir d’unes premisses
Producció de textos dialogats, preferentment informals, a partir d’unes premisses
I.3. Lèxic
Parts del cos
Peces de roba
Adjectius per definir la personalitat
Parentiu
Professions
I.4. Tipologia textual
La narració: estructura simple d’un text narratiu
El diàleg
II. La llengua i la societat
Formació i evolució del català
III. Coneixement de la llengua
Les categories gramaticals
El SN i el SV: nuclis i funció dins l’oració
Les funcions sintàctiques
El S: reconeixement i substitució pronominal
Ortografia: el vocalisme
Per / per a
IV. Educació literària
Argument i tema
El temps en la narració:
ordre cronològic
anticipació
retrospecció

in media res
El ritme en la narració:
alteracions del ritme narratiu
recursos per accelerar o alentir el ritme
la descripció i la reflexió dins els textos narratius
El punt de vista:
el narrador protagonista
el narrador testimoni
l’omnisciència neutral
l’omnisciència editorial
Els orígens de la literatura catalana
La literatura trobadoresca
Ramon Llull
Les cròniques medievals catalanes

Segona avaluació
I. La comunicació
I.1. La comunicació oral
Invitacions i excuses II: molt, bastant, poc, gens, gaire
Expressions de lloc
El pronom hi
Descripció física i psicològica d’una persona
I.2. La comunicació escrita
Descripció física d’una persona
Descripció psicològica d’una persona
I.3. Lèxic
Peces d’un habitatge
Mobiliari
Adverbis i expressions de lloc
Vocabulari per descriure objectes segons mida, color, forma, tacte i material
I.4. Tipologia textual
La descripció de persones: el físic i el caràcter. Estructures adequades
II. La llengua i la societat
L’àrea lingüística del català
III. Coneixement de la llengua
El CD: identificació i substitució pronominal
El CI: identificació i substitució pronominal
El CC: identificació i substitució pronominal.
Tan / tant; quan / quant
IV. L’eduació literària
La literatura religiosa i moral en els segles XIV i XV
L’Humanisme. Bernat Metge
Ausiàs March
Les novel·les cavalleresques catalanes
Jaume Roig
Joan Roís de Corella

Tercera avaluació
I. La comunicació
I.1. La comunicació oral
Descripció d’objectes i la seva situació
Descripció d’habitatges
Descripció de llocs
I.2. La comunicació escrita
Descripció d’objectes
Descripció d’habitatges
Descripció de llocs
I.3. Lèxic
Menjar
Esports
Animals
Sinonímia
I.4. Tipologia textual
La descripció d'objectes i llocs
III. Coneixement de la llengua
Els pronoms adverbials
L'atribut: reconeixement i substitució pronominal
El CN: reconeixement i substitució pronominal
El CC: reconeixement i substitució pronominal
Ortografia: apòstrof, guionet i contracció
Els connectors
Els signes de puntuació
L’article neutre
IV. L’educació literària
La literatura culta en el segle XVI
El barroc
La Il·lustració i el neoclassicisme
Nocions bàsiques sobre literatura popular.
La literatura popular catalana fins al segle XVIII
La poesia a través de la música pop i rock
- Introducció a la mètrica, la rima i el ritme
- Nocions bàsiques sobre alguns recursos retòrics: metàfora, antítesi, oxímoron, anàfora,
apòstrofe, ironia, connotació, sinècdoque…
- Intencionalitat dels poemes

PROCEDIMENTS
I.1, I.2, I.4. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Extracció de les idees fonamentals d'un missatge.
* Lectura en veu alta atenent els elements fonètics i la tipologia dels textos descriptius i
narratius.
* Confecció d’esquemes i/o resums.
* Elaboració de textos escrits segons la seva estructura interna: la narració i la descripció.
* Elaboració d'un text escrit atenent els elements formals (títols, marges, espais, suports...) i
lingüístics textuals (ordre, expressió i coherència de les idees), morfosintàctics, lèxics i
ortogràfics.
* Presentació amb claredat, ordre i correcció de tot tipus de treballs d'expressió escrita.
* Planificació d'un text oral atenent les normes d'adequació, coherència, cohesió i correcció.
* Producció de textos orals narratius i descriptius.
* Exercicis orals lúdics.
* Exercicis orals de repetició (d’estructures lingüístiques, de fonemes, etc.)
I.3. Lèxic
* Utilització de diccionaris.
* Elaboració, consulta i ús de camps semàntics.
* Exercicis amb informació gràfica.
II. Coneixement de la llengua
* Observació i anàlisi de diversos textos per induir normes morfològiques i sintàctiques i
perfeccionar l'expressió escrita.
* Raonament lògic en l'anàlisi sintàctica bàsica que permeti una pronominalització correcta i
fiable, en cap cas supeditada a la mera intuïció.
* Exàmens d’avaluació contínua.
III. L’educació literària
* Reconeixement de les característiques bàsiques d’alguns autors o períodes cabdals de la
història de la literatura catalana.
* Qüestionaris escrits.
IV. La llengua i la societat
* Lectura de textos sobre el naixement del català i la seva evolució.
* Elaboració de resums o esquemes sobre aquests textos.

ACTITUDS
* Esforç per parlar el català durant les sessions de l’assignatura i amb el professorat de la
matèria sempre.
* Comportament atent davant l'emissió d'un missatge oral.
* Hàbit de presentació de tot tipus de treballs d'expressió escrita amb claredat, ordre i correcció.
* Responsabilitat envers l'ús correcte de la llengua, atenent els aspectes tant lingüístics com no
lingüístics.
* Actitud crítica enfront de qualsevol text escrit.
* Hàbit de lectura com a font de coneixements, ¿de plaer? i de projecció personal.
* Valoració de la literatura com a manifestació de la cultura dels pobles.
* Interès per expressar les idees, els sentiments i les fantasies pròpies a través de l'escriptura.
* Mitjançant l'hàbit de lectures literàries, desenvolupament d'un criteri personal i un cert grau
d'autonomia.
* Predisposició a l'ús de diccionaris.
* Preocupació per depurar l'expressió pròpia de barbarismes.
* Preocupació per adequar les normes gramaticals apreses a l'expressió escrita.
* Sensibilització crítica envers aquells aspectes que reflecteixen valors i prejudicis (classistes,
racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los.
* Consciència i valoració positiva dels llaços que hi ha entre les persones, el territori i la llengua
pròpia.
* Per als catalanoparlants, adquisició de la consciència de pertànyer a una comunitat social i
històrica determinada.
* Adquisició de consciència lingüística i desenvolupament de conductes positives envers la
normalització lingüística a l'àmbit escolar i extraescolar.
* Comportament correcte en general dins tot el centre i no només dins l’aula.
* Participació activa durant les activitats lectives en general i les extraescolars.

MÍNIMS EXIGIBLES. LLENGUA I LITERATURA CATALANES. 3r d’ESO
CONCEPTES
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
• Saber descriure una persona, un objecte o un lloc i narrar una història oralment,
en un mínim de quatre minuts, amb registre formal, lèxic adient, bona
organització del discurs, pronúncia acceptable i sense errors gramaticals greus.
Hi haurà una prova específica per a cadascun dels dos textos, amb una nota
mínima de 6.
• Comprendre diferents tipus de missatges orals.
• Saber llegir en veu alta, atenent la pronunciació, la puntuació, el ritme i la
velocitat.
• Saber descriure una persona, un objecte o un lloc o narrar una història per escrit
amb un mínim de 150 paraules, amb adequació, coherència, cohesió i correcció
gramatical.
• Comprendre un text escrit no literari d’un grau d’especialització mitjà-baix.
• Saber utilitzar els camps semàntics següents: parts del cos, peces de roba,
parentiu, peces d’una habitació, mobiliari, estris de la llar, menjar, professions.
• Saber utilitzar els adjectius per descriure un objecte i per descriure físicament i
psicològicament una persona.
• Saber utilitzar els adverbis i les expressions de lloc per poder situar quelcom o
qualcú dins l’espai.
II. Llengua i societat
• Origen de la llengua catalana
III. Coneixement de la llengua
• Reconèixer les categories gramaticals.
• Reconèixer el subjecte i el predicat en una oració simple.
• Reconèixer el subjecte, el complement directe, l’indirecte i el circumstancial i
poder-los substituir pels pronoms adients, si s’escau.
• Saber utilitzar els pronoms adverbials, encara que sigui de forma intuïtiva.
IV. L’educació literària
• Conèixer la informació més bàsica sobre els principals autors de la literatura
catalana, durant el període estudiat en el curs.
D’altres
Si observa qualsevol altre tipus de mancança individual o col·lectiva, el professorat es
reserva el dret d’instituir lectures, proves o exercicis igualment específics, obligatoris,
avaluables i vinculants de cara a l’avaluació final, segons les necessitats específiques.
PROCEDIMENTS

Manteniment d’una llibreta d’estudi i exercicis ordenada i ben
presentada.
Presentació dels treballs tenint en compte no només el resultat final, sinó també
les fases del seu procés d’elaboració i correcció.
Execució diària dels exercicis obligatoris.
ACTITUDS
Respecte per la llengua i la cultura catalanes.
Respecte pel torn de paraules dels companys i les seves opinions.
Bon comportament en general.
Bona predisposició per fer feina dins l’aula.
Ús constant del català dins l’aula i amb el professorat de l’assignatura.
Esforç per parlar un català progressivament més correcte, a partir del nivell
d’inici del curs i independentment de la llengua materna de l’alumne.
METODOLOGIA
Tipologia textual. El bloc I serà el que marcarà la pauta de tot el curs, atès que d’una banda és
el que resulta més pràctic per a l’alumnat i, d’una altra, permet treballar paral·lelament la
gramàtica, l’ortografia, el lèxic, els continguts temàtics i el registre. Les dues tipologies textuals
es treballaran, per escrit i oralment, durant tot el curs, amb el doble objectiu d’anar-les
sedimentant a poc a poc i, en la mesura que sigui possible, intentar aprofundir-hi. Aquest bloc es
considera tan essencial que podrà desplaçar altres continguts conceptuals d’aquest curs, bé per
manca de temps per estudiar-los tots, bé per consideracions pedagògiques (necessitat de reforç
oral o escrit als grups, manca de comprensió d’altres continguts, excés d’alumnat d’incorporació
tardana o pertanyent als programes d’Integració o Compensatòria, etc.).
Expressió oral. És important destacar que dedicarem una sessió de les tres setmanals a
l’expressió oral. S’hi treballaran sobretot els textos de la tipologia textual que correspongui a
aquell nivell (segons acord del departament) a través de tot tipus d’exercicis i d’alguns jocs, així
com també les entrevistes personals i periodístiques, alguns camps semàntics i diverses
estructures lingüístiques. Això, juntament amb la lectura en veu alta diària i l’exposició oral,
també diària, dóna com a resultat que més d’un 40% del temps es consagra a l’expressió oral,
tan descuidada tradicionalment — i increïblement — a l’ensenyament de llengües. Aquest
aspecte és especialment important a centres com el nostre, amb un índex d’immigració altíssim i
on la llengua de comunicació habitual és el castellà.
Metodologia dins l’aula. Des d'un principi, l’alumnat coneixerà quins són els objectius que ha
d'aconseguir, la qual cosa contribuirà a fer-lo més responsable i més autònom en la seva tasca

d'aprenentatge. S'ha d'establir entre alumne i professor una relació d'intercanvi d'impressions i
de comunicacions que possibilitarà que el professor conegui el ritme d'aprenentatge i les
dificultats individuals que poden conduir-lo a modificar, en situacions concretes, una
determinada metodologia.
La tasca del professor dins l'aula és la de planificar, conduir, cercar estratègies, dirigir i servir de
model en el treball de l'alumne per aconseguir que l'alumne s'impliqui al màxim en el procés
d'aprenentatge d'acord amb un dels sistemes metodològics més efectius: la creació de conflictes.
És a dir, el professor ha de provocar que l'alumne es plantegi les qüestions proposades, arribi a
una conclusió més o menys autònoma i amb tot això, s'adoni de la necessitat personal d'adquirir
uns determinats coneixements. En definitiva, es tracta de promoure el dubte i, a partir d’aquest,
la investigació.
Posarem esment a fer que l’alumnat usi el mètode deductiu quan es tracti d’analitzar textos o les
seves mateixes produccions, perquè siguin ells els que descobreixin quines premisses bàsiques
fan d’un text una bona eina de comunicació. Segons aquest mateix criteri, l’alumnat redactarà i
parlarà tant com sigui possible. S’haurà d’avesar a construir el discurs i no només a omplir
buits, aparellar mots, escoltar o llegir textos del llibre, tot i que no rebutjam cap casta d’exercici.
Potenciarem el treball individual per allò que representa d’esforç i concentració. En aquest
sentit, s’intentarà que l’alumnat desenvolupi certs hàbits de feina i una major autonomia. Però
també potenciarem el treball en grup quan ho trobem convenient, com quan es tracti de jocs o
d’altres activitats que s’enriqueixin amb el treball col·lectiu. En concret, adoptarem sovint
aquest mètode quan es tracti de corregir, millorar o adaptar els textos orals o escrits produïts pel
mateix alumnat, ja que hem constatat en els anys anteriors que és bo fomentar el debat entorn a
les múltiples possibilitats estilístiques i gramaticals que pot adoptar una persona a l’hora de
resoldre una frase. Per això, la correcció de les activitats orals d’aprenentatge i de moltes de les
escrites tendirà a esser pública i immediata. En principi, serà l’alumnat mateix qui aporti les
solucions i qui les corregeixi, per tal que augmenti la seva responsabilitat i l’autoestima. El
professor hi intervindrà per guiar, suggerir i corregir.
Durant el curs, s’intentarà sempre la integració i la participació de tot el grup, encara que no
forçarem les intervencions d’aquell alumnat que tengui problemes a l’hora de parlar en públic.
Un tema important és l'adequació de les activitats al temps de què es disposa per treballar-les.
S'ha d'intentar que la seva estructuració en parts s'avengui a les sessions de classe, sense que la

interrupció en minvi l'efectivitat. Sempre s'ha de comptar amb un temps suficient per a
l'explicació i per fer, si cal, consultes, aclariments, intervencions espontànies de l’alumnat...
Lectures. Enguany continuarem amb l’activitat anomenada “club de lectura”, iniciada en anys
anteriors a 1r i 2n. Es tracta d’estimular la lectura voluntària d’obres de la biblioteca d’aula.
Dedicarem algunes sessions trimestrals a avaluar oralment l’alumnat que ho hagi duit a terme;
aquest alumnat haurà de preparar una exposició per tal d’explicar a la resta del grup les
característiques de l’obra, el seu argument i la valoració que en fan. Aquesta exposició seguirà
una estructura concreta i servirà per aprofundir la capacitat d’expressió oral. De cara a
incentivar la participació, els criteris d’avaluació d’aquesta exposició oral seran més laxos que
els de les ordinàries.

MATERIALS
LLIBRE DE TEXT
No n’hi ha. L’alumnat treballarà amb el material fotocopiat que serà facilitat pel professorat i
amb els textos de producció pròpia.
LECTURES OBLIGATÒRIES DE 3r
MANUEL DE PEDROLO Mecanoscrit del segon origen Edicions 62
JESÚS MONCADA Històries de la mà esquerra La Magrana
S. E. HINTON Els marginats Empúries
MATERIAL DINS L’AULA
- diccionaris de tot tipus (general, bilingüe, enciclopèdic, de verbs...) i gramàtiques
- material reprogràfic amb activitats d’introducció, desenvolupament, reforç i/o repàs
- biblioteca d’aula
- videoteca d’aula
- equip d’àudio
- equip de reproducció de DVDs i vídeos
El professorat també utilitzarà altres materials amb diferents finalitats: jocs didàctics per dur a
terme activitats de reforç i/o d’ampliació; jocs d’estratègia i simulació per fer activitats de
llengua oral, etc. Tot i que no rebutjam la valuosa aportació dels mitjans audiovisuals,
procurarem no abusar-ne, atès que l’alumnat en sol estar bastant saturat, que l’objectiu
primordial és millorar l’expressió lingüística i que la comunicació massmediàtica ja és abordada
en assignatures optatives.
MATERIAL EXTRAORDINARI
El nostre centre compta amb un percentatge significatiu d’alumnat immigrant i, per aquest
motiu, cada vegada amb més freqüència ens trobam estudiants que se’n van de viatge al seu país
d’origen durant el curs i, en ocasions, durant força setmanes. Tenint en compte que, des de
Caporalia d’Estudis i des de Tutoria sempre s’ha procurat fer entendre que és molt
desaconsellable aquesta falta d’assistència a classe i, de vegades, al període d’exàmens, el
Departament no considera pertinent la programació de material extraordinari.

En primer lloc, perquè resulta incoherent que preparem una feina mentre ells haurien d’esser a
classe. En segon lloc, perquè va en contra de la programació d’aula que es fa setmanalment en
funció de l’evolució o les dificultats dels grups-classe (i que s’ha demostrat que no es pot fer de
manera efectiva amb una antelació superior als quinze dies i, de vegades, a una setmana). En
tercer lloc, una part molt significativa del nostre alumnat presenta moltes i diverses mancances,
amb la conseqüència que no pot fer feina de manera autònoma. Finalment, per fer aquesta feina
extraordinària caldria que l’alumnat s’endugués un diccionari, el llibre de text i/o de lectura i un
quadern, fet que normalment no es pot dur a la pràctica.
Per tot plegat, el Departament no considera obligatori que s’hagi d’establir una programació
extraordinària d’activitats per a l’alumnat que se’n va de viatge durant el període lectiu i, en cas
que es faci, tampoc no creu obligatòria la seva correcció. De tota manera, aquest aspecte
quedarà a criteri de cada professor.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’àrea serà contínua. Per això, no es preveu que s’hagin d’establir recuperacions
concretes d’una determinada part de l’àrea o d’una determinada avaluació. El professorat
d’aquest departament no considerarà taxativa la regla que dóna per apte l’alumne que ha superat
la tercera avaluació, encara que hagi suspès les dues primeres. L’experiència demostra que
aquest sistema no fa altra cosa que fomentar la mandra i arraconar un esforç que, mal entès, es
rescata atropelladament en el tercer trimestre. Així doncs, només l’evidència d’una evolució
progressiva i constant des del primer dia garantirà un resultat satisfactori.
El dret a l’avaluació contínua queda suspès si l’alumnat deixa de presentar-se a les proves. Per
exemple, si un alumne no es presenta injustificadament a la prova oral el dia assenyalat, perdrà
el dret a tornar-s’hi a presentar. 2 En aquest cas, només comptarà amb dret a una avaluació final
el mes de juny i, en cas de suspendre, a la seva recuperació a principi de setembre.
L’avaluació serà sumativa. Cada bloc (història de la literatura, expressió oral, expressió escrita,
etc.) s’haurà d’aprovar per separat. Dels blocs superats satisfactòriament per juny, el professorat
en reservarà la nota perquè, una vegada superats els restants per setembre, se’n pugui fer el
càlcul com pertoca. Per tant, en els exàmens extraordinaris de setembre, l’alumnat s’avaluarà
sempre de blocs sencers (història de la literatura, expressió oral, expressió escrita, etc.) i no de
trimestres concrets. Cada bloc s’ha de superar amb independència dels altres. Les lectures
trimestrals podran esser substituïdes per altres títols que l’alumnat haurà de llegir durant l’estiu.
Si per setembre un alumne suspèn ni que sigui un sol bloc o deixa alguns exercicis o activitats
sense fer, s’entén que tota l’assignatura està suspesa i li queda pendent.
A principi de curs, l’alumnat serà informat sobre els criteris d’avaluació i qualificació i, quan
s’hagin de realitzar controls, procurarem que sàpiga com es tendran en compte a l’hora de
l’avaluació. De la mateixa manera, sabran els continguts, els procediments i les actituds que
seran treballats i el criteri quantitatiu que se seguirà. Així, intentarem dos objectius: primer, que
la comunicació alumnat/professorat sigui com més fluïda millor; segon, facilitar la preparació
de la prova a l’alumnat, com també la reflexió sobre els controls o les avaluacions
(autoavaluació i coavaluació).
2 Per a més informació, consultau l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf
“La prova oral”.

AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS I LA SEVA QUALIFICACIÓ
Encara que les qüestions relatives a la presentació dels treballs hauria d’estar superada, pensam
que no és així i, per tant, establim el següent criteri: no s’admetran treballs ni exàmens sense
marges, amb presentacions infantils, bruts, sense títol, sense les dades escaients o amb mala
cal·ligrafia. Tampoc no s’admetran treballs que únicament hagin consistit en el copiat
d’informació trobada a Internet. D’altra banda, per afavorir la concentració en la matèria (i no el
mer copiat informàtic), els bons hàbits de presentació i una cal·ligrafia correcta, el professorat
podrà exigir, si ho creu convenient, que els treballs siguin manuscrits. Els treballs que no
responguin a aquestes premisses s’hauran de repetir si es vol optar a la nota corresponent.
Xerrar durant l’execució d’un examen es considera motiu suficient per anul·lar-lo.
Per a l’avaluació dels continguts, tendrem en compte:
La prova oral. Cada alumne n’ha de realitzar dues de diferents durant el curs, com a mínim.
N’avaluarem l’adequació al registre, la qualitat de la informació, l’estructura, la cohesió i el
nivell lèxic i gramatical. Tendrà un màxim de deu punts. És eliminatòria: cal superar-la
indispensablement amb un mínim de 6 punts per poder esser qualificat d’apte del nivell
corresponent. Es pot repetir totes les vegades que calgui, tant per superar-la com per augmentar-
ne la qualificació. Per a més detalls, consultau l'annex final sobre proves orals.
El club de lectura (Comentari oral d’una obra literària). Aquestes proves són voluntàries;
l’alumne en pot realitzar totes les que vulgui. Consisteixen en una exposició oral d’un mínim de
quatre minuts sobre un llibre seleccionat d’entre la biblioteca de l’aula i acordat prèviament amb
el professor o la professora. L’alumnat disposarà d’una guia per al comentari amb tot de
suggeriments que li permetin articular el discurs i dotar-lo de contingut. Cadascun dels vuit
apartats de la guia es valorarà amb un màxim d’un punt. La nota es completarà amb dos punts
atorgats d’antuvi pel mer fet de la participació voluntària en aquesta activitat. Aquesta nota
tendrà el mateix valor matemàtic que qualsevol de les obligatòries a efectes d’establir la
qualificació del trimestre, però, per no davallar la mitjana l’alumne, la hi comunicarem perquè
ell pugui decidir si vol que se li computi o no.
La lectura en veu alta. N’avaluarem l’adequació (entonació, vacil·lacions i ritme) i la correcció
(inclusió i/o omissió de sons o paraules i possibles defectes fonètics). La puntuarem de zero a
deu punts sense decimals, amb un màxim de dos punts per a cadascun dels cinc apartats. No té
mínims. En principi, l’alumnat se n’ha d’avaluar un pic per trimestre, sempre que el temps ho

permeti. Si sobren sessions, es podran repetir algunes proves per millorar la nota. En aquest cas,
l’alumne quedarà sempre amb la nota més alta.
Les lectures trimestrals. Es realitzarà mitjançant una prova escrita destinada a comprovar el
sentit crític, la lectura personal i la capacitat d’extracció d’idees. No demanarem a l’alumnat que
recordi els detalls de la trama de memòria ni que en faci un resum, atès que en el segon cicle de
l’ESO ja el volem iniciar en una anàlisi una mica més profunda de l’obra literària. Per aquest
motiu, aquests llibres es comentaran amb tot el grup-classe amb posterioritat a la realització de
la prova i amb l’ajuda d’una guia de lectura preparada específicament per al nostre alumnat. La
superació de cadascuna de les proves és imprescindible per aprovar el curs. Les lectures es
recuperaran bé durant el mateix trimestre en què han tengut lloc, bé totes a final de curs. Només
tendrà dret a recuperació aquell alumnat que haurà contestat la primera prova amb sentit, encara
que sigui amb deficiències. En el cas de no superar la recuperació, les tres lectures d’enguany se
substituiran per altres, que s’hauran de llegir durant el període estival.
Els exercicis d’expressió escrita. S’hi avaluaran l’adequació (presentació, registre adient i
lèxic precís: 3,5 punts), la coherència (estructura i qualitat de la informació, originalitat: 2,5
punts) i la cohesió (sintaxi, riquesa de connectors i puntuació: 4 punts). Una vegada puntuat el
treball, l’alumnat tendrà l’oportunitat d’esmenar els errors gramaticals i ortogràfics que
apareixeran semicorregits. Cada nou error en aquesta fase descomptarà 0,3 punts sobre la nota
inicial. El treball no es considerarà acabat fins que no hagi estat corregit per l'alumnat i, en cas
contrari, no donarà dret a nota.
Dictats. Es descomptaran 0,3 punts per falta en els ordinaris i 0,6 en els preparats.
El carnet cultural per punts. És una iniciativa per incentivar el consum de producció cultural
per part de l’alumnat. Cada tres setmanes, el professorat del departament oferirà algunes
alternatives culturals (una pel·lícula, una cançó per escoltar, una obra de teatre per anar a veure,
etc.). L’alumnat en podrà triar una i fer-ne un petit treball. Els treballs seran molt senzills i
pautats. No hi valorarem els coneixements sobre pintura o música sinó l’opinió crítica i,
sobretot, el conreu de la sensibilitat artística. Es pretén, bàsicament, fomentar la curiositat per
l’ampli ventall de possibilitats culturals que s’ofereixen a diari i promoure la llibertat de
l’alumnat a l’hora de valorar-les “sentimentalment”, en funció dels seus interessos, del seu estat
d’ànim, de les seves motivacions intel·lectuals, del seu estadi vital, dels seus records, etc.
Per cada treball correcte, l’alumne sumarà 0,25 punts a la nota final del trimestre, sempre que
tengui una nota mitjana mínima de 4. Si fa el treball sobre una obra literària i l’exposa davant

els companys, a més dels 0,25 punts, tendrà una nota extra per fer mitjana (exactament igual que
en el Club de lectura) i augmentar encara més la seva qualificació final. Hi pot participar tot
l’alumnat des de 3r d’ESO. És una activitat absolutament voluntària.
La resta de les proves escrites. Són les referides a sintaxi, història de la literatura catalana, etc.
La seva qualificació queda a criteri del professor. Com a norma general, s’introduirà la
penalització, en forma de punts negatius cada cert nombre de respostes errònies. Això figurarà
per escrit a l’examen i podrà variar segons el contingut de la prova.
Altres proves. Si observa qualsevol altre tipus de mancança individual o col·lectiva, el
professorat es reserva el dret d’instituir lectures, proves o exercicis igualment específics,
obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l’avaluació final, segons les necessitats
específiques.
Presentació de treballs i exàmens. No s’admetran treballs ni exàmens sense marges, amb
presentacions infantils, bruts, sense títol, sense les dades escaients o amb mala cal·ligrafia. Si no
compleixen aquestes característiques, els treballs es podran presentar una segona vegada
l’endemà del dia oficial de lliurament. En canvi, els exàmens quedaran anul·lats. Xerrar durant
l’execució d’un examen també es considera motiu suficient per anul·lar-lo. Tampoc no
s’admetran treballs que únicament hagin consistit en el copiat d’informació trobada a Internet.
D’altra banda, el professorat podrà exigir, si ho creu convenient, que els treballs siguin
manuscrits per tal d’afavorir la concentració en la matèria (i no el mer copiat informàtic), els
bons hàbits de presentació i una cal·ligrafia correcta.

CRITERIS GENERALS DE QUALIFICACIÓ
Continguts. La mitjana de les proves escrites i orals multiplicada per sis donarà com a resultat
que aquest bloc representarà un 60% de la nota.
Procediments. El seguiment diari de la tasca realitzada a ca seva i la revisió trimestral de la
llibreta, que ha d’estar completa, ordenada i neta, s’avaluen amb un màxim de deu punts per a
cada apartat i representen un altre 20% de la nota.
Actitud. Quotidianament, observarem dos aspectes per tal de poder valorar-los al final del
trimestre: la participació voluntària i el comportament dins l’aula (tots dos fins a un màxim de
deu punts). El bloc d’actitud, doncs, representa el 20% restant de la nota final de cada trimestre.
No podrà aprovar l’alumnat que no s’esforci a parlar català, ja que implicarà que no supera
diversos continguts mínims, com ara: el respecte per la llengua i la cultura catalanes, l’ús
constant del català dins l’aula i amb el professorat de l’assignatura i l’esforç per parlar un català
progressivament més correcte.
QUALIFICACIÓ DE CADA AVALUACIÓ
Els continguts conceptuals representaran un seixanta per cent de l’avaluació trimestral i els
continguts procedimentals i actitudinals, un quaranta per cent. Per això, es farà una mitjana de
totes les proves orals i escrites de cada trimestre i es multiplicarà per sis; després s’hi afegiran
les notes corresponents a la participació dins l’aula, la feina de casa i la fluïdesa lingüística.
La nota que constarà en el butlletí consistirà en una sola xifra numèrica. Si la nota és superior a
cinc, aquesta s’arrodonirà cap avall quan el resultat en dècimes vagi de 0,1 a 0,4 i cap a dalt si el
resultat va de 0,5 a 0,9. Excepcionalment, en els casos de notes que tenguin cinc dècimes, el
professorat podrà introduir un factor corrector a la baixa atenent les especificitats de qualque
alumne concret, les seves necessitats de motivació i la seva evolució durant el curs.
Avaluació final. Per poder aprovar l’avaluació final, és condició indispensable que l’alumnat
hagi superat per separat les dues proves orals (amb un mínim de sis punts a cadascuna) i les
proves de cadascuna de les lectures obligatòries trimestrals, de gramàtica, d’història de la
literatura i d’expressió escrita (totes amb un mínim de cinc punts a cadascuna). Si l’alumnat no

assoleix algun d’aquests apartats, haurà de fer-ne la recuperació pertinent per setembre, malgrat
que no perdrà la qualificació positiva en aquells blocs superats satisfactòriament.
Recuperacions de setembre. En aquests exàmens, l’alumnat només recuperarà aquells blocs
que li hagin quedat pendents per juny. Si els aprova, se li sumaran les altres qualificacions
positives obtingudes durant el curs i es tornarà a realitzar el càlcul de la nota final.
Excepcionalment, un alumne amb un bloc suspès a les recuperacions de setembre podrà obtenir
una qualificació global positiva, però en aquest cas, la nota numèrica no podrà esser superior a
5. En cap cas no podrà esser apte un alumne que tengui dos o més blocs suspesos per setembre.
Nota sobre la qualificació final. Per acord del Departament, si l’alumne deixa alguna de les
proves obligatòries sense fer (la prova oral, els controls sobre les lectures trimestrals o qualsevol
altra que s’estimi oportuna 3 ), la seva qualificació final no podrà esser superior a 1.
3 Vid. l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf “Altres proves”.

AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT
Optativament, al final del primer trimestre i/o al final de curs, el Departament podrà passar als
alumnes una enquesta per tal de saber com veuen aquests el funcionament de les sessions, la
seva acceptació, el grau d’engrescament per part dels estudiants i quins aspectes s’han de
millorar o replantejar. D’altra banda, procurarem un intercanvi d’impressions fluid, que sigui
possible a qualsevol moment del curs.
Reclamacions. En el cas que un alumne reclami la revisió d’un examen escrit, primer es
comentarà l’examen entre l’alumne i el professor titular. Si al final, l’alumne continua en
desacord amb la nota obtinguda, s’encarregarà una nova correcció 4 a dos professors del
departament, diferents del titular del grup i se’n farà un informe escrit, tot especificant els
motius concrets de la nota adjudicada o, si hi escau, de la nova puntuació. Si l’alumne no es
considera satisfet, podrà apel·lar al Servei d’Inspecció de la Conselleria, que haurà de contestar
per escrit i també haurà d’especificar els punts concrets en què basa la seva resolució, si aquesta
és diferent a la del departament. El Servei d’Inspecció no podrà al·legar defectes de forma ni de
contingut d’aquesta programació, atès que ha estat aprovada per la mateixa Conselleria.
4 S’entén que l’alumne que no té interès a revisar l’examen amb el professor titular ja no té dret a la
nova correcció.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ
Com hem assenyalat a l’apartat anterior, l’avaluació sumativa i contínua permet a l’alumnat
anar recuperant la matèria en les proves successives sense necessitat de recuperacions
específiques. Així doncs, l’expressió oral i l’escrita es conceben com un contínuum en
progressió constant que només podrà esser valorat amb la perspectiva suficient al final del tercer
trimestre. Quant a les proves escrites sobre sintaxi i història de la literatura, l’acumulació de
continguts, convenientment repassats amb regularitat, servirà tant per refermar el seu assoliment
com per recuperar una mancança anterior.
L’alumnat de tercer amb l’assignatura de segon pendent la podrà recuperar de la manera que
queda explicitada a l’annex corresponent de la programació del departament.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ADAPTACIONS CURRICULARS
Si es detecten alumnes que, malgrat pertànyer al mateix nivell que els altres, no estan en
condicions d’assolir els objectius generals d’etapa, es contemplarà la possibilitat d’aplicar-los
una adaptació curricular amb aquests punts o una part:
a) Seguiment del currículum ordinari centrant-se en els continguts i objectius didàctics
principals i deixant de banda els secundaris. Els continguts que prioritzarem haurien de
respondre a una lògica intercurricular i, sempre que fos possible, emfasitzar els procediments i
les actituds per davant dels conceptes. Són aquells que desenvolupen les capacitats bàsiques de
comprensió verbal, raonament lògic, recerca i selecció d'informació, valoració crítica, i tenen
una gran funcionalitat, és a dir, són útils a l'alumne en la seva vida quotidiana. Tot l'alumnat els
ha d'assolir, encara que no sigui d'una manera uniforme pel que fa a temps i grau
d'aprofundiment.
b) Adaptació dels criteris d’avaluació. 5
S’entén que les adaptacions curriculars han d’esser merescudes, això és, que l’alumne ha
d’haver demostrat amb el seu esforç quotidià que no pot arribar més enfora. L’alumnat
absentista, poc (o gens) feiner, inconstant, distorsionador, mal educat o conflictiu haurà de
quedar, malauradament, fora d’aquestes mesures excepcionals.
ACTUACIONS CONCRETES EN COL·LABORACIÓ AMB EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
El Departament durà a terme els programes de Suport a la Integració, Educació Compensatòria,
Necessitats Educatives Especials i PALIC en col·laboració amb el Departament d'Orientació,
segons les necessitats que es vagin detectant durant les dues primeres setmanes.
5 Per a més informació, el departament ha elaborat les corresponents adaptacions curriculars de cada
nivell per a alumnat de compensatòria, alumnat amb necessitats educatives especials i alumnat que
cursava PALIC durant l’any acadèmic anterior.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
S’organitzaran per nivells o conjuntament. Intentarem assistir a algun acte públic en català,
aprofitant tots els esdeveniments que tenguin lloc durant el curs, amb l’objectiu de mostrar a
l’alumnat una realitat cultural innegable i viva i que massa sovint desconeixen. La seva
realització estarà supeditada sempre al bon comportament i a la disciplina del grup-classe. El
professor tendrà cura que l’alumnat de cada grup entengui clarament aquesta condició. Per
aquest motiu, hi cap la possibilitat que alguns grups realitzin més sortides que d’altres del
mateix nivell, tot i que això no ocorrerà mai per discriminació injustificada.
L'alumnat que no hi assistesqui injustificadament haurà de lliurar un treball escrit que hi tengui
relació i que serà fixat oportunament pel professor segons les característiques de la sortida.
Sense aquest treball, no podrà esser avaluat del trimestre corresponent.
La temporalització de les activitats complementàries no és gaire programable atès que no
sempre podem preveure quan, quantes i de quin tipus n’hi haurà enguany. A títol orientatiu,
podem assenyalar les següents:
- Cinema, en funció de l'oferta de la temporada
- Excursió a Randa
- Assistència a la representació de Tirant lo Blanc, al Teatre del Mar, dins el programa “Teatre i
Literatura 2009-2010”

TEMES TRANSVERSALS
Treballarem quatre temes transversals a tota l'etapa de l'educació secundària obligatòria. Cada
curs els treballarà al seu nivell i només si en sorgeix l’oportunitat.
* Educació per a la igualtat d'oportunitats
Conceptes: el sexisme en el llenguatge; la discriminació sexual o per motiu de l’opció sexual.
Procediment: observació i anàlisi de textos i de la parla de l'alumnat.
Actitud: ús respectuós del lèxic; comportament no sexista; respecte envers totes les opcions
sexuals no violentes.
* Educació per a la tolerància
Concepte: el respecte i la tolerància entre les diverses cultures i llengües.
Procediments: possible debat sobre les actituds sociolingüístiques de l'alumnat.
Actitud: respecte per la diversitat cultural i lingüística.
* Educació per al consum responsable
Concepte: el consumisme.
Procediment: observació i anàlisi, a partir d'una narració o un text explicatiu, de les actituds i
conseqüències del consumisme.
Actituds: interès per l’estalvi energètic i dels materials que l’alumnat fa servir correntment;
consciència del materialisme excessiu; interès pel reciclatge; responsabilitat i consciència a
l'hora de consumir; etc.
* Educació sanitària
Concepte: la dieta equilibrada.
Procediment: observació i anàlisi, a partir d'una narració o un text explicatiu, dels hàbits
alimentaris de l’adolescència.
Actituds: interès per una dieta sana i equilibrada; consciència del tipus d’alimentació de
cadascú; responsabilitat i consciència a l'hora d’alimentar-se; etc.

OBJECTIUS GENERALS
LLENGUA ORAL I ESCRITA
QUART CURS D’ESO 6
* Mantenir l'atenció i concentració en una exposició oral adequada al nivell maduratiu, capacitat
i interessos dels alumnes.
* Habituar-se a l'ús del català dins l'àmbit escolar.
* Participar activament i ser capaç d'explicar les idees pròpies davant els companys i el
professorat, tot escoltant sense interrompre, respectant les opinions dels altres i intervenint
sense fugir del tema.
* Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums, ... adequats al nivell, aconseguint
un bon domini de la veu i la pronúncia, l'articulació i el ritme, amb coherència, claredat i
desinhibició.
* Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundàries,
ordenant-les lògicament i expressant-ne l'opinió pròpia.
* Evitar barbarismes fonològics, morfosintàctics i lèxics.
* Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fluïdesa i expressivitat, tenint en compte la
pronúncia, l'accentuació, l'entonació, les pauses i el to.
* Distingir entre els registres formal i informal.
* Expressar-se per escrit atenent especialment aspectes formals.
* Utilitzar les diferents tècniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o
coneixements de forma personal i creativa, fent servir els recursos literaris i expressius bàsics
propis de la llengua.
* Incorporar les noves adquisicions lèxiques als escrits de producció pròpia.
* Adquirir l'hàbit lector.
LLENGUA LITERÀRIA
* Conèixer i distingir la narrativa i la poesia.
* Adquirir el gust per la lectura com a font de coneixement i plaer.
* Familiaritzar-se amb les fites més representatives de la història de la literatura catalana.
6 Aquesta programació està subjecta a canvis a causa del fet que els seus dos redactors participen
enguany en un grup de treball sobre elaboració de material didàctic, amb el suport del CEP. És
possible que aquesta feina o una part s’apliquin de manera experimental a tots els grups o una part de
4t, amb la qual cosa alguns dels procediments, dels continguts o la metodologia podrien patir
modificacions més o menys substancials.

* Conèixer el context històrico-cultural més bàsic de les obres literàries.
* Valorar les manifestacions literàries populars com a components de la història i la cultura
pròpies.
* Aprofundir en l’anàlisi crítica d’una obra literària.
LÈXIC
* Ampliar el vocabulari passiu mitjançant la lectura i l'ús dels diferents tipus de diccionaris,
consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu.
* Esforçar-se per triar aquell mot de registre més formal en aquelles ocasions orals o escrites en
què calgui.
* Distingir i usar diferents tipus de diccionaris.
* Conèixer les relacions entre mots d'ús corrent, segons el significat: sinonímia, antonímia,
polisèmia i sentit figurat.
* Evitar mots genèrics, préstecs innecessaris i interferències de significat amb altres llengües.
* Si el nivell de l’alumnat ho permet, conèixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i
refranys d'ús corrent.
GRAMÀTICA
* Induir normes morfosintàctiques a partir de l'observació constant de diversos textos i formular
aquestes normes per perfeccionar l'expressió escrita.
* Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i perfeccionar l’aprenentatge de la seva
morfologia.
* Reconèixer les categories gramaticals.
* Reconèixer les principals funcions sintàctiques.
* Evitar barbarismes morfosintàctics.
L'ÉSSER HUMÀ I LA LLENGUA
* Conèixer els aspectes bàsics de la història de la llengua i la seva relació amb altres llengües i
la història del país.
* Adquirir consciència i actituds lingüístiques positives dins i fora de l'escola.
* Adquirir consciència de viure dins o pertànyer a una comunitat social i històrica amb llengua
pròpia.

CONTINGUTS
CONCEPTES
Durant tot el curs
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
Les instruccions i l’explicació orals. Aquest apartat es practicarà diàriament, ja que tot
l’alumnat haurà de preparar dues intervencions orals durant el curs: un text instructiu de tema
lliure però relacionat amb la consciència mediambiental i un text explicatiu, també de tema
lliure. En el text instructiu s’haurà d’usar obligatòriament el tractament formal de tercera
persona. Amb això exercitarem l’adequació al registre, l’organització i la qualitat de la
informació, la cohesió de les frases i la correcció gramatical i fonètica. Per aquest motiu,
incorporarem a les exposicions orals diàries els conceptes gramaticals i la pronunciació correcta
dels fonemes practicats durant el curs. Per a més detalls, consultau l’apèndix que figura al final
de la programació.
Lectura en veu alta. Cada dia, fins que s'hagi avaluat tot el grup, un alumne llegirà un text
breu, que podrà dur preparat des de ca seva i que correspondrà al llibre de text o a una de les
lectures trimestrals. Hi tendrem en compte bàsicament l’adequació i la correcció fonètica.
Les instruccions i l’explicació escrites. A partir de la mateixa tipologia textual oral,
treballarem amb regularitat els conceptes d’adequació, coherència i cohesió, que ja haurien de
conèixer d’altres cursos. També l’autocorrecció, ja que aquestes proves es lliuraran sovint a
l’alumnat semicorregides perquè aquest pugui esmenar els errors gramaticals, ortogràfics i
d’expressió després d’haver-hi reflexionat i amb l’ajuda del material adient.

1a avaluació
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Els textos explicatius i instructius orals i escrits. Característiques. (I)
* Elements de la comunicació escrita:
- no lingüístics: organització formal, títols, marges, espais, suport...
- lingüístics:
- textuals: adequació, coherència, cohesió
- morfosintàctics
- lèxics
- ortogràfics
* Lectura dramatitzada. 7
* Creació d’una escena teatral. 2
II. El text i la reflexió lingüística
* Interferències lèxiques: barbarismes.
* Anàlisi sintàctica i morfològica de l’oració simple. Els complements verbals: S, CD, CI, CN,
PRED, ATR, CC. La substitució pronominal. (Repàs)
* La modalitat exhortativa: les perífrasis obligatives, personals i impersonals, l'imperatiu, ordres
i prohibicions
* Ortografia:
- Les consonants oclusives: sordes i sonores.
- Les grafies b-v.
- Ús de g, j, tg, tj, x, ix, ig.
* L’article neutre en català (I)
* Per / per a (repàs)
* L’article neutre (continuació de 3r)
III. La comunicació literària
* Repàs de 3r: l’Edat Mitjana (els primers textos conservats, Ramon Llull, les Cròniques);
l’Humanisme; Ausiàs March; les novel·les cavalleresques; el Barroc; el Neoclassicisme 8
* La Renaixença
* El Romanticisme i el Realisme
V. Tècniques de treball
* Preparació d’un text escrit: distribució en paràgrafs, selecció i ordre de la informació, etc.
* Recerca d’informació a través d’Internet per a la preparació d’exposicions orals.
7 Es considera un objectiu secundari, només aplicable si sobra temps.
8 Aquest punt es durà a terme en funció del criteri del professor del grup.

2a avaluació
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Els textos instructius i explicatius orals i escrits. Característiques. (II)
* Elements de la comunicació escrita:
- no lingüístics: organització formal, títols, marges, espais, suport...
- lingüístics:
- textuals: adequació, coherència, cohesió
- morfosintàctics
- lèxics
- ortogràfics
* El lèxic de les malalties i les medicines
II. El text i la reflexió lingüística
* Interferències lèxiques: barbarismes
* Característiques del registre a partir del lèxic: col.loquial, estàndard i culte
* Substitució pronominal de S, CD, CI, CN, PRED, ATR, CC. (Repàs)
* Combinacions de pronoms
* Ortografia: els fonemes alveolars fricatius. Ús de s, ss, ç; s i z
* L’article neutre en català (II)
* Per què / perquè, si no / sinó
III. La comunicació literària
* El Modernisme
* El Noucentisme
* Les avantguardes
V. Tècniques de treball
* Preparació d’un text escrit: distribució en paràgrafs, selecció i ordre de la informació, etc.
* Recerca d’informació a través d’Internet per a la preparació d’exposicions orals

3a avaluació
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Els textos instructius i explicatius orals i escrits. Característiques. (III)
* Elements de la comunicació escrita:
- no lingüístics: organització formal, títols, marges, espais, suport...
- lingüístics:
- textuals: adequació, coherència, cohesió
- morfosintàctics
- lèxics
- ortogràfics
* El text periodístic: Elaboració d’una notícia.
* Ortografia:
- les consonants nasals i vibrants
- les consonants laterals; la grafia l·l
* Canvi i caiguda de preposicions
II. El text i la reflexió lingüística
* Interferències lèxiques (barbarismes)
* Els pronoms febles. Combinació de pronoms. La substitució pronominal (revisió)
* Els pronoms relatius
III. La comunicació literària
* La poesia
* La Guerra Civil i la literatura de postguerra
IV. Llengua i societat
* El català, llengua d’Europa
V. Tècniques de treball
* Preparació d’un text escrit: distribució en paràgrafs, selecció i ordre de la informació, etc.
* Recerca d’informació a través d’Internet per a la preparació d’exposicions orals i textos
explicatius.

Els procediments que ha de treballar l'alumnat i les actituds que ha de consolidar es repeteixen
al llarg de les tres avaluacions, amb més o manco intensitat. S’aplicaran e funció de factors tan
diversos com el nivell acadèmic de l’alumnat, la seva predisposició a la participació dins l’aula,
la disciplina, el temps disponible, etc.
PROCEDIMENTS
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Producció de textos escrits explicatius i instructius d’un mínim de 150 paraules, amb
planificació prèvia de la composició i la redacció.
* Producció de textos orals explicatius i instructius d'un mínim de quatre minuts de durada, a
partir d’un guió previ dissenyat pel mateix alumne.
* Anàlisi col·lectiva dels textos orals i escrits dels companys, per tal de destacar-ne els encerts i
esmenar-ne els errors.
* Planificació i dramatització de situacions de la vida quotidiana. 2
* Planificació de diferents tipus de comunicació oral espontània i formal: singular (exposició,
instrucció), dual (entrevista), plural (debat, col.loqui). 2
* Planificació i utilització de diferents missatges orals segons el nivell de llenguatge.
* Adaptació d'un missatge al registre formal.
* Identificació dels recursos i característiques bàsiques de la llengua parlada.
* Lectura expressiva de textos, en prosa o en vers, amb la dicció i entonació adequades.
* Recitació i/o dramatització de textos de tradició literària.
* Narració oral i escrita d'una història a partir d'imatges o de seqüències d'imatges.
* Resolució i creació oral i escrita de diferents jocs de llenguatge, per tal de fixar l'ortografia i
augmentar el lèxic.
* Utilització de la lectura com a tècnica per a la recerca d'informació.
* Identificació dels elements externs d'un text: títol, paràgraf, estructura...
* Identificació de les idees principals i secundàries d'un text adequat a l'edat.
* Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text narratiu.
* Comprensió de textos escrits de tipologia, estructura, intencionalitat i registre diversos, amb
observació de models adequats a l'edat.
* Organització dels escrits amb títol, marge i bona presentació en general, tenint cura de la
cal·ligrafia.
* Producció guiada de textos periodístics.
* Utilització de la tecnologia de la informació per a la recerca i recuperació d'informació
continguda en bases de dades, enciclopèdies i diccionaris electrònics.

* Puntuació de textos.
* Autocorrecció de textos.
* Ocasionalment, dictats.
II. El text i la reflexió lingüística
* Maneig dels diferents tipus de diccionaris, com a recurs davant de mots desconeguts i com a
ajuda per a l'ortografia.
* Pràctica de recursos per evitar els mots comodí i la pobresa lèxica en general.
* Reconeixement de les relacions entre mots d'ús corrent segons el significat (polisèmia,
sinonímia, homonímia, antonímia i sentit figurat), a partir de textos donats o propis.
* Reconeixement de les diferents categories gramaticals a partir de les seves definicions
simplificades.
* Reconeixement dels elements constituents de cada sintagma o grup: nucli i complements.
* Reconeixement de les funcions sintàctiques bàsiques a través de diferents exercicis escrits i de
definicions simplificades.
* Exercicis diversos de substitució pronominal.
III. La comunicació literària
* A partir de la lectura i l’anàlisi de diferents textos poètics, reconeixement d’alguns recursos
literaris.
* Anàlisi col·lectiva (temàtica i estilística) d’obres literàries adequades a l’edat i pensades per
fomentar la lectura.
* A partir de textos literaris dramàtics i tenint en compte les seves característiques estructurals,
producció de textos propis. 2
* Exercicis amb preguntes sobre història de la literatura catalana.
* Compleció o elaboració d’esquemes sobre història de la literatura catalana.
IV. Llengua i societat
* Visionat, amb preguntes de comprensió, d’un documental audiovisual sobre el tema.
V. Tècniques de treball
* Preparació de textos escrits i orals: distribució en paràgrafs / seccions, selecció i ordre de la
informació, etc.

* Preparació d’esborranys dels textos escrits de producció pròpia.
* Recerca d’informació a través d’Internet per a la preparació d’exposicions orals.
* Revisió trimestral de la llibreta, que s’ha de mantenir ordenada, completa i ben presentada.

ACTITUDS
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Esforç per parlar un català progressivament més correcte, a partir del nivell d’inici del curs i
independentment de la llengua materna de l’alumne.
* Esforç per parlar el català durant les sessions de l’assignatura i amb el professorat de la
matèria sempre.
* Sensibilització de la necessitat de dominar la llengua oral en les relacions socials.
* Esforç per aconseguir una expressió oral clara, ordenada i coherent (correcta gramaticalment),
de manera espontània.
* Participació activa en l'expressió de les pròpies idees, però alhora autocrítica i respectuosa
amb les opinions contràries.
* Respecte pel torn de paraules dels companys i les seves opinions.
* Participació activa durant les activitats lectives en general i les extraescolars.
* Actitud crítica dels alumnes davant tota informació que els arribi dels mitjans de comunicació.
* Valoració de la necessitat de saber escoltar per comprendre i per saber informar-se
correctament.
* Consciència d'unitat lingüística, tot partint de la comprensió de les diferents variants
dialectals.
* Millora de l'hàbit lector, tant per satisfer la curiositat com per aconseguir aprenentatges
indirectes.
* Valoració i gaudi dels jocs de llenguatge com a font de plaer i de reforç de les habilitats
lingüístiques.
* Preocupació per l'actitud de recerca d'informació en textos escrits.
* Valoració positiva de l'ús habitual de la biblioteca com a font de cultura, ¿plaer? i de recerca
d'informació.
* Valoració de l'escriptura per fixar les idees pròpies.
* Interès pel treball intel·lectual i pels recursos que proporciona la tecnologia de la informació.
* Comportament correcte en general dins tot el centre i no només dins l’aula.
II. El text i la reflexió lingüística
* Valoració positiva de l'ús del diccionari i d'altres materials de consulta com a eina
d'enriquiment constant de la capacitat comunicativa, i com a ajuda per a la comprensió i
l'ortografia.
* Interès per l'ús correcte, oral i escrit, del català.

* Actitud positiva envers la riquesa del lèxic i l'amplitud lèxica de les diferents varietats
dialectals.
* Valoració positiva de l'ortografia com a convenció necessària per a tots els membres de la
comunitat lingüística i com a reafirmació de pertinença a una comunitat.
* Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.
* Esforç per rebutjar els barbarismes morfosintàctics, oralment i per escrit.
III. La comunicació literària
* Actitud positiva cap a la literatura com a mitjà per interpretar i viure d'una altra manera la
realitat que ens envolta.
* Desenvolupament d'un criteri personal i adquisició d'un cert grau d'autonomia pel que fa a les
lectures literàries.
* Valoració de la literatura com a manifestació de la cultura del propi poble i dels altres.
IV. Llengua i societat
* Valoració positiva de la importància del bagatge històric i cultural de la llengua catalana.
* Adopció de la consciència de pertànyer (o viure, segons la procedència cultural de cada
alumne) a una comunitat sociolingüística i cultural determinada.
* Respecte i valoració positiva dels llaços que hi ha entre les persones, el territori i la llengua
pròpia.
* Valoració positiva de l'ús de la llengua en tots els àmbits i implicació de l'alumne en el procés
normalitzador (centre escolar/societat).
* Sensibilització crítica envers aquells aspectes de la llengua que reflecteixin valors i prejudicis
(classistes, racistes, sexistes...) per tal d'eliminar-los.
V. Tècniques de treball
* Selecció crítica de tota la informació continguda a la xarxa, sense limitar-se a copiar tot el
material que es pot trobar.
* Valoració positiva de l'ús del diccionari i d'altres materials de consulta com a eina
d'enriquiment constant de la capacitat comunicativa, i com a ajuda per a la comprensió i
l'ortografia.
D’altres

* Comportament correcte en general dins tot el centre i no només dins l’aula.
* Participació activa durant les activitats lectives en general i les extraescolars.

MÍNIMS EXIGIBLES. LLENGUA I LITERATURA CATALANES
4t d’ESO
CONCEPTES
I. La comunicació oral i escrita i la tipologia textual
* Saber desenvolupar textos instructius i explicatius orals, en un mínim de quatre
minuts, amb registre formal, lèxic adient, bona organització, pronúncia correcta i sense
errors gramaticals greus. Hi haurà una prova específica per a cada tipus de text i la nota
mínima serà de 6.
* Comprendre diferents tipus de missatges orals.
* Saber llegir en veu alta, atenent la pronunciació, la puntuació, el ritme i la velocitat.
* Saber redactar textos instructius i explicatius escrits amb un mínim de 150 paraules,
amb adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical.
II. El text i la reflexió lingüística
* Domini de la morfologia verbal bàsica.
* Anàlisi sintàctica de l’oració simple. Funcions sintàctiques: S, CD, CI, CN, CC, Pred, Atr.
* Reconeixement de les categories gramaticals: substantiu, pronom, adjectiu, adverbi,
verb, preposició, conjunció i determinants.
* Domini de l’ortografia.
III. La comunicació literària
Conèixer la informació bàsica sobre la història de la literatura catalana, els seus principals
moviments, autors i les seves obres.
IV. Llengua i societat / V. Tècniques de treball
[No es consideren mínims exigibles.]
D’altres
* Si observa qualsevol altre tipus de mancança individual o col·lectiva, el professorat es
reserva el dret d’instituir lectures, proves o exercicis igualment específics, obligatoris,
avaluables i vinculants de cara a l’avaluació final, segons les necessitats específiques.
PROCEDIMENTS
* Manteniment d’una llibreta d’estudi i exercicis completa, ordenada i ben presentada.
* Presentació dels treballs tenint en compte no només el resultat final, sinó també les
fases del seu procés quant a la preparació prèvia i la correcció posterior.
* Execució diària dels exercicis obligatoris.
ACTITUDS

* Respecte per la llengua i la cultura catalanes.
* Esforç per parlar un català progressivament més correcte, a partir del nivell d’inici del
curs i independentment de la llengua materna de l’alumne.
* Iniciativa a l’hora de participar dins l’aula.
* Comportament correcte en general dins tot el centre i no només dins l’aula.
* Esforç per parlar el català durant les sessions de l’assignatura i amb el professorat de
la matèria sempre.

METODOLOGIA
Tipologia textual. El bloc I serà el que marcarà la pauta de tot el curs, atès que d’una banda és
el que resulta més pràctic per a l’alumnat i, d’una altra, permet treballar paral·lelament la
gramàtica, l’ortografia, el lèxic, els continguts temàtics i el registre. Les dues tipologies textuals
es treballaran, per escrit i oralment, durant tot el curs, amb el doble objectiu d’anar-les
sedimentant a poc a poc i, en la mesura que sigui possible, d’intentar aprofundir-hi. Aquest bloc
es considera tan essencial que podrà desplaçar altres continguts conceptuals d’aquest curs, bé
per manca de temps per estudiar-los tots, bé per consideracions pedagògiques (necessitat de
reforç oral o escrit als grups, manca de comprensió d’altres continguts, excés d’alumnat
d’incorporació tardana o pertanyent als programes d’Integració o Compensatòria, etc.).
Per acord del Departament, els textos instructius que es treballaran enguany giraran sempre al
voltant de la temàtica mediambiental, atès que el centre compta amb un activa Comissió
Ambiental. En concret, es pretén que l’alumnat doni consells o idees als seus companys per
treballar a camps com el reciclatge, l’estalvi energètic o de recursos, la reutilització, etc.
S’aprofitarà també aquesta tipologia textual per continuar exercitant l’aprenentatge del
tractament formal de tercera persona que es va aplicar durant tot el curs passat en alguns grups
de tercer. 3
Expressió oral. És important destacar que, almanco durant dos trimestres, procurarem dedicar
una sessió de les tres setmanals a l’expressió oral. S’hi treballaran sobretot els textos de la
tipologia textual que corresponen a aquell nivell (segons acord del departament) a través de tot
tipus d’exercicis i d’alguns jocs, així com també les entrevistes personals i periodístiques, la
narració oral, alguns camps semàntics i diverses estructures lingüístiques. Això, juntament amb
la lectura en veu alta diària i l’exposició oral, també diària, dóna com a resultat que, com a
mínim durant dos trimestres, més d’un 40% del temps es consagra a l’expressió oral, tan
descuidada tradicionalment — i increïblement — a l’ensenyament de llengües. Aquest aspecte
és especialment important a centres com el nostre, amb un índex d’immigració altíssim i on la
llengua de comunicació habitual és el castellà.
Metodologia dins l’aula. Des d'un principi, l’alumnat coneixerà quins són els objectius que ha
d'aconseguir, la qual cosa contribuirà a fer-lo més responsable i més autònom en la seva tasca
d'aprenentatge. S'ha d'establir entre alumne i professor una relació d'intercanvi d'impressions i
de comunicacions que possibilitarà que el professor conegui el ritme d'aprenentatge i les
dificultats individuals que poden conduir-lo a modificar, en situacions concretes, una
determinada metodologia.

La tasca del professor dins l'aula és la de planificar, conduir, cercar estratègies, dirigir i servir de
model en el treball de l'alumne per aconseguir que l'alumne s'impliqui al màxim en el procés
d'aprenentatge d'acord amb un dels sistemes metodològics més efectius: la creació de conflictes.
És a dir, el professor ha de provocar que l'alumne es plantegi les qüestions proposades, arribi a
una conclusió més o menys autònoma i amb tot això, s'adoni de la necessitat personal d'adquirir
uns determinats coneixements. En definitiva, es tracta de promoure el dubte i, a partir d’aquest,
la investigació.
Posarem esment a fer que l’alumnat usi el mètode deductiu quan es tracti d’analitzar textos o les
seves mateixes produccions, perquè siguin ells els que descobreixin quines premisses bàsiques
fan d’un text una bona eina de comunicació. Segons aquest mateix criteri, l’alumnat redactarà i
parlarà tant com sigui possible. S’haurà d’avesar a construir el discurs i no només a omplir
buits, aparellar mots, escoltar o llegir textos del llibre, tot i que no rebutjam cap casta d’exercici.
Potenciarem el treball individual per allò que representa d’esforç i concentració. En aquest
sentit, s’intentarà que l’alumnat desenvolupi certs hàbits de feina i una major autonomia.
Tendrem en compte el treball en parella o en grup autònom, però l’aplicarem escasses vegades,
perquè pot implicar distraccions. En el cas de l’IES Arxiduc Lluís Salvador, la ingent quantitat
d’alumnes que tenen el castellà com a llengua habitual de les seves relacions fa que el treball en
parella o en petit grup sigui encara més poc productiu.
En canvi, no rebutjam el treball en grup quan es tracta de jocs o d’altres activitats que
s’enriqueixen amb la participació del grup-classe. En concret, adoptarem sovint aquest mètode
de treball quan es tracti de corregir, millorar o adaptar els textos orals o escrits produïts pel
mateix alumnat. Hem constatat en els anys anteriors que és bo fomentar el debat entorn a les
múltiples possibilitats estilístiques i gramaticals que pot adoptar una persona a l’hora de resoldre
una frase. Per això, la correcció de les activitats orals d’aprenentatge i de moltes de les escrites
tendirà a esser pública i immediata. En principi, serà l’alumnat mateix qui aporti les solucions i
qui les corregeixi, per tal que augmenti la seva responsabilitat i l’autoestima. El professor hi
intervendrà per guiar, suggerir i corregir.
Durant el curs, s’intentarà sempre la integració i la participació de tot el grup, encara que no
forçarem les intervencions d’aquell alumnat que tengui problemes a l’hora de parlar en públic.
Un tema important és l'adequació de les activitats al temps de què es disposa per treballar-les.
S'ha d'intentar que la seva estructuració en parts s'avengui a les sessions de classe, sense que la

interrupció en minvi l'efectivitat. Sempre s'ha de comptar amb un temps suficient per a
l'explicació i per fer, si cal, consultes, aclariments, intervencions espontànies de l’alumnat...
D’altra banda, no dedicarem mai tota una sessió a un mateix contingut o una mateixa activitat:
anirem alternant les activitats orals, les escrites, les de correcció d’exercicis, les gramaticals, les
de lectura, les lúdiques i les dedicades a la literatura segons la programació d’aula, la qual
s’establirà per períodes setmanals.
Treball actitudinal. Enguany compta amb tres novetats.
1. Durant el curs anterior, l’alumnat de 3r D es va exercitar en el tractament del “vostè”, tant
oralment com per escrit i tant per adreçar-se al professorat com entre els mateixos companys.
Enguany, la norma no serà obligatòria durant el desenvolupament ordinari de les sessions, però
s’aprofitarà que l’alumnat va adquirir aquesta destresa per aplicar-la als textos instructius orals i
escrits, segons un suggeriment de l’IES Ridaura de Platja d’Aro, amb el qual hem col·laborat
altres anys. Amb això, intentarem que d’una banda millori el nivell de respecte que hi ha
actualment i, de l’altra, i com a conseqüència, que pugi el registre oral formal de l’alumnat.
2. Intentarem restablir, tant a 3r com a 4t l’activitat anomenada Club de lectura, iniciada en anys
anteriors a 1r i 2n. Es tracta d’estimular la lectura voluntària d’obres de la biblioteca d’aula.
Dedicarem algunes sessions trimestrals a avaluar oralment l’alumnat que ho hagi duit a terme;
aquest alumnat haurà de preparar una exposició per tal d’explicar a la resta del grup les
característiques de l’obra i la valoració que en fan. Aquesta exposició seguirà una estructura
concreta i s’aprofitarà l’avinentesa per practicar l’expressió oral. Com a resultat, l’alumnat
tendrà una nota extra per fer mitjana. De cara a incentivar la participació, els criteris d’avaluació
d’aquesta exposició oral seran més laxos que els de les ordinàries. 9
3. El Departament de Llengua i Literatura Catalanes vol tornar a impulsar enguany el Carnet
Cultural per Punts, que es va posar en marxa per primera vegada ara fa dos anys. El
procediment serà el següent: cada tres setmanes, el professorat del departament oferirà algunes
alternatives culturals (una pel·lícula, una cançó per escoltar, una obra de teatre per anar a veure,
etc.). L’alumnat en podrà triar una i fer-ne un petit treball. Els treballs seran molt senzills i
pautats. No hi valorarem els coneixements sobre pintura o música sinó l’opinió crítica i,
sobretot, el conreu de la sensibilitat artística. Es pretén, bàsicament, fomentar la curiositat per
l’ampli ventall de possibilitats culturals que s’ofereixen a diari i promoure la llibertat de
9 Per a més informació, consultau l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf
“Club de lectura”.

l’alumnat a l’hora de valorar-les “sentimentalment”, en funció dels seus interessos, del seu estat
d’ànim, de les seves motivacions intel·lectuals, del seu estadi vital, dels seus records, etc.
Per cada treball correcte, l’alumne sumarà 0,25 punts a la nota final del trimestre, sempre que
tengui una nota mitjana mínima de 4. Si fa el treball sobre una obra literària i l’exposa davant
els companys, a més dels 0,25 punts, tendrà una nota extra per fer mitjana (exactament igual que
en el Club de lectura) i augmentar encara més la seva qualificació final. Hi pot participar tot
l’alumnat de 4t d’ESO (i d’altres cursos, depenent de l’interès que demostri el professorat
respectiu). És una activitat absolutament voluntària.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
LA LLENGUA: CANAL ESCRIT
Convé treballar els textos des del principi, primer col·lectivament i després individualment,
incloent-hi totes les fases de preparació, execució i autocorrecció, les quals asseguraran
l’acompliment de la competència en comunicació lingüística en general, però també de moltes
altres competències bàsiques a l’ESO. 10
Preparació dels textos escrits. Abasta les tasques mínimes següents:
1. Decidir el tema principal i els secundaris, per motivar la seva iniciativa personal i
autonomia.
2. Decidir l’estructura discursiva més eficaç per comunicar idees amb efectivitat,
perquè els ajudi, durant la seva entrada progressiva a la vida adulta, a adquirir una
competència social i ciutadana sòlida.
3. Cercar informació i cercar o inventar exemples, amb la qual cosa exercitaran el seu
sentit crític, la capacitat de discerniment i, en definitiva, la competència en
tractament de la informació. S’ha d’intentar sempre educar en el maneig de les
noves tecnologies, de tal manera que l’alumnat sigui conscient del tipus
d’informació que li cal obtenir, de quina part d’aquesta informació pot esser útil o
sobrera i a quines fonts li cal recórrer. Paradoxalment, aquesta exercitació en la
competència digital comportarà prendre consciència que no sempre les noves
tecnologies han d’esser forçosament la primera font a la qual recórrer.
4. Aplicar les normes gramaticals i ortogràfiques.
5. Utilitzar un lèxic precís.
6. Utilitzar un registre formal.
7. Utilitzar, segons els casos, recursos retòrics de forma bàsica. Aquesta tasca
acomplirà el doble objectiu d’estimular la iniciativa personal de l’alumnat alhora
que representa una primera passa en l’assumpció de la competència cultural i
artística. Encara més: és necessària una línia que agermani el treball lingüístic amb
el literari. Aquest darrer no s’ha d’entendre com una freda teoria o una visió
superficial a la història de la literatura, sinó sobretot com una primera immersió
dins les possibilitats estètiques, reflexives, evasives i àdhuc sentimentals que pot
contenir una obra literària, clàssica o no. Des d’aquí, no serà tan difícil que almanco
10 Aquestes competències estan marcades en cursiva, llevat de la de comunicació lingüística, que no hi
surt explícitament perquè és comuna a totes les activitats i fases.

una part de l’alumnat se senti seduït per l’ús d’algunes tècniques literàries bàsiques
dins els textos de producció pròpia, encara que sigui de forma intuïtiva.
Redactar els textos, tot tenint en compte les normes de presentació. En aquest punt, es
tornen a treballar, ja des d’una perspectiva molt més pràctica, competències com el
tractament de la informació, la competència social i ciutadana, la cultural i artística i la
d’autonomia i iniciativa personal.
Revisar els textos. Comprèn les tasques mínimes següents:
1. Suplir els buits d’informació, en cas que n’hagin quedat després de redactar el text
o bé completar la informació en aquells punts en què sigui insuficient. En
qualsevol dels dos casos, es tracta clarament d’insistir en la competència sobre
tractament de la informació i en l’ús reflexiu de la competència digital.
2. Suprimir les contradiccions i les incoherències.
3. Recompondre frases senceres. En aquest punt i en els dos següents, la feina se
centra en la competència d’aprendre a aprendre, ja que l’alumnat haurà de
desenvolupar una tasca personal que li permeti trobar eines pròpies per millorar la
seva competència comunicativa, tot combinant ajudes de tipus diversos
(diccionaris, gramàtiques, llibres de text, enciclopèdies, professorat, Internet) amb
l’assoliment d’un un cert grau progressiu d’autonomia.
4. Esmenar errors puntuals de sintaxi, morfologia, ortografia, expressió o puntuació.
5. Cercar sinònims per evitar repeticions innecessàries.
LA LLENGUA: CANAL ORAL
Després d’algunes sessions en què el grup-classe, sota el guiatge del professorat, s’haurà iniciat
en les característiques i la preparació de cada tipologia textual concreta, s’hauran de treballar els
textos orals individualment. Se seguirà la mateixa metodologia que en el treball escrit, tot
procurant simultaniejar i alternar la tasca escrita i l’oral de manera que s’optimitizin tant els
recursos proporcionats a l’alumnat com les hores de classe que s’hi dediquin.
La tasca oral ens permet, a més, incidir en aspectes sociolingüístics que malauradament són
vitals en el cas de la cultura catalana. No és possible continuar pretenent que l’ensenyament de
la llengua es faci només per la via escrita, com s’ha fet tradicionalment. Això, que sempre ha
estat evident en el cas de les llengües estrangeres, cobra un significat especial en el cas d’una

llengua com la nostra que, per a la seva supervivència, fretura d’una societat que la mantengui
viva, és a dir, que la parli. La competència en comunicació lingüística oral és, doncs, un luxe al
qual el català no pot renunciar.
1) Preparació dels textos orals. Abasta les tasques mínimes següents:
1. Decidir el tema principal i els secundaris, per motivar la seva iniciativa personal i
autonomia.
2. Decidir l’estructura discursiva més eficaç per comunicar idees amb efectivitat, perquè
els ajudi, durant la seva entrada progressiva a la vida adulta, a adquirir una competència
social i ciutadana sòlida.
3. Cercar informació i cercar o inventar exemples, amb la qual cosa exercitaran el seu
sentit crític, la capacitat de discerniment i, en definitiva, la competència en tractament
de la informació. Com en el cas dels textos escrits, s’ha d’intentar sempre educar en el
maneig de les noves tecnologies, de tal manera que l’alumnat sigui conscient del tipus
d’informació que li cal obtenir, de quina part d’aquesta informació pot esser útil o
sobrera i a quines fonts li cal recórrer.
4. Aplicar les normes gramaticals i fonètiques.
5. Reflexionar sobre el lèxic a utilitzar.
6. Emprar un registre formal, tot evitant els tics del llenguatge oral col·loquial.
7. Usar, segons els casos, recursos retòrics de forma bàsica.
2) Exposició dels textos davant el grup classe, tot tenint en compte les normes d’elocució,
concretades en els punts següents.
a) Vocalitzar correctament.
b) Adequar la velocitat de dicció.
c) Controlar el llenguatge gestual. Aquest aspecte, juntament amb els dos precedents,
esdevé un exemple clar de l’avantatge “pràctic” del que representa la classe de llengua
per a la competència social i ciutadana de l’alumnat, ateses les necessitats en què es pot
trobar una vegada feta l’entrada a la vida laboral.
d) Evitar, en la mesura de les possibilitats, les pauses innecessàries, els anacoluts, les
divagacions i tot allò que faci el text feixuc i/o incomprensible.
3) Revisió dels textos, amb l’ajuda del grup-classe i sota el guiatge del professorat. Comprèn
les tasques mínimes següents:
a) Comprovar, a partir de la percepció del grup-classe, si l’estructura triada ha permès
seguir el discurs amb aprofitament, eficàcia i interès. Aquesta reflexió posterior al

discurs afecta tant la competència social i ciutadana com la d’aprendre a aprendre, en
tant que permet l’autoavaluació lingüística de l’alumne tot partint del grup social al qual
s’adreça.
b) Esser conscient d’aquells fragments del discurs en què s’ha produït un buit
d’informació, com també de les possibles contradiccions i les incoherències; aquest
punt serveix per aprendre a aprendre, alhora que afecta la preocupació pel tractament
(que s’ha duit a terme) de la informació.
c) Esmenar errors puntuals de sintaxi, morfologia, lèxic o fonètica.
d) Cercar sinònims per evitar, en el futur, repeticions innecessàries. Tant en aquest punt
com a l’anterior, la competència bàsica consisteix a aprendre a aprendre, tot partint
dels errors propis, però sempre amb ànim de superació i exercint l’(auto)crítica
constructiva.
e) Per a la resta del grup-classe, la seva tasca consistirà a ajudar els seus companys a
analitzar el discurs propi, tot destacant-ne els aspectes positius i alhora exercint una
crítica constructiva sobre els negatius, amb la qual cosa haurem aplegat, una vegada
més, les competències social i ciutadana (des del moment que l’ajuda al company per
realitzar tasques acadèmiques esdevé una mena de deure cívic) i la d’aprendre a
aprendre.
LA LITERATURA
La literatura ha esdevingut sovint la pedra de canvi de l’assignatura de Llengua i Literatura
Catalanes, epicentre de les obligacions i dels xantatges emocionals més diversos. Tant és així
que probablement a cap docent se li acudiria exigir l’estimació incondicional envers els
pronoms febles, però, en canvi, moltes vegades es pretén que l’alumnat estimi la literatura, o
que, almenys, ho intenti.
Segurament aquest fet ha col·locat, dins l’imaginari col·lectiu dels estudiants, el discurs literari
sobre un pedestal i aquest halo d’estatus li confereix una categoria de diví, però mentrestant,
l’allunya del seu radi d’interès. No sobraria que algun dia aquesta generació valoràs totes les
manifestacions literàries i en gaudís, però, en qualsevol cas, aquest no és un pas que s’hagi de
perseguir necessàriament a través del currículum, sinó que pot ser un valor afegit acoblat a
l’experiència de compartir i conèixer millor el temari de literatura i les lectures proposades pel
departament.

Així doncs, si volem desenvolupar la competència bàsica cultural i artística de l’alumnat,
segurament el primer que caldria és desmuntar la rigidesa que encarcara el discurs retòric i això
es pot aconseguir a través de dos instruments força radicals, però igualment efectius i
complementaris. Si es tracta de fer-lo més proper, bàsicament hi ha dues maneres de
descanonitzar un text de manera senzilla.
En primer lloc, caldria recórrer a l’humor. Escollir un tipus de poema o conte que resulti
francament divertit i que permeti, fins i tot, el riure pot acostar la literatura a qualsevol lector.
En segon lloc, hi ha moltíssimes maneres de desmuntar un discurs, però la manera més
entretinguda, segurament, és el joc. Precisament el joc manté moltes semblances amb el discurs
literari. Ambdós tenen unes regles que s’han de seguir de manera estricta, en els dos casos és
necessari un esforç per part del que hi participa i, naturalment, tant en un cas com en l’altre
perdem l’interès si el nostre contrincant no es troba a l’alçada.
De la mateixa manera, doncs, que acceptam les normes fixades i establertes de cada joc o
esport, llavors estarem preparats per entendre quines són les regles que operen per definir un
gènere, quines són les característiques de determinat tipus de poesia, quines constriccions
permeten que aquella sigui una vertadera obra d’art. Certament, llegir aquestes peces requereix
un cert esforç, però al final és recompensat ja que, en moltes ocasions, més esforç significa més
gratificació. L’alumnat haurà d’exercitar la seva competència en autonomia i iniciativa
personal si vol arribar-hi de ple.
Així doncs, es tracta de jugar amb la literatura. En aquest sentit es pot aprendre molt dels tallers
de literatura potencial que transformaven autèntics cànons literaris en textos completament
irreverents. Apropar els textos del currículum també és una passa més endavant en el camí de la
crítica literària, ja que, en ocasions, el sentiment que prima és la por d’equivocar-se
completament en una interpretació i, en la majoria dels casos, no saber ni per on començar
perquè el lector i el text es troben a molta distància. Potenciar el vessant humorístic i lúdic de
l’obra literària té com a avantatges acostar aquella realitat a la de l’alumnat i, així, d’igual a
igual es pot intentar establir un diàleg productiu entre autor i lector, encara que els separin set
segles de distància.
Una vegada s’ha establert el pacte ficcional, segons el qual el lector decideix creure’s qualsevol
esdeveniment de l’obra, aquest text esdevé el punt de mira que reflecteix i connecta aquelles
paraules amb la resta del món. I és que el mirall en què s’ha convertit el discurs literari és molt
poderós. Efectivament, a classe podrem fer servir la literatura per reflectir el que ha succeït en

una època o societat determinada, però també pot mostrar o il·luminar l’interior d’un jo poètic
que mostri sentiments, virtuts i defectes amb els quals es pugui identificar l’alumnat.
En últim terme, la literatura és una mostra més de la nostra cultura i una fita en el camí de
l’assumpció de la nostra tradició i aquí rau la importància atorgada a la història de la literatura
en els temaris de tercer i quart d'ESO. La literatura pot ajudar a arrelar en una determinada
parcel·la de la nostra cultura, tant si és culta com si és popular. En aquest sentit, la música és un
bé preuat que ens pot ajudar a l’aula a crear mecanismes d’unió entre el simple discurs verbal i
la manifestació cultural completa.
Hem parlat de la música com un primer exemple de relació entre diferents arts, però la
intertextualitat, en general, és desitjable a les nostres aules. Es tracta de relacionar la nostra
literatura amb d’altres, ja que com més ampli és el teixit que s’escampa entre aquestes, més
possibilitats de reconeixement mutu i d’interpretacions futures. Revelar els lligams entre dos
autors concrets, per exemple, mai anirà en detriment de cap de les dues literatures, ben al
contrari, sempre en sortiran reforçades les dues, ja que, a partir d’ara el lector no les percebrà
mai com una de sola.
Per altra banda, seria desitjable també que la intertextualitat es dugués a terme entre diferents
tipus de coneixement i diferents manifestacions artístiques, tot i que aquesta orientació és difícil
d’assolir en el marc d’un currículum atapeït i en el qual, òbviament, són prioritaris altres
objectius. Però cal que tenguem en compte que no hauríem de menystenir mai cap de les
possibles relacions que es poden establir amb un text literari perquè aquesta pot quedar
guardada per activar-se qualsevol dia en la ment de l’alumnat i donar llum a una valoració que
inicialment era més feble.
La literatura també ens ajuda a pensar i a aprendre a descodificar missatges bastant complexos.
Efectivament els recursos retòrics fomenten la comprensió de distints nivells de lectura, que és
necessari que es captin per copsar el sentit complex del text, però que no haurien d’espantar el
nostre alumnat, ja que, certament, formen part del seu llenguatge habitual. És missió del
professorat de l'assignatura procurar que l'alumnat se n'adoni i els perdin la por.
Finalment, també cal que enllacem aquest apartat amb la resta de textos de diferent tipologia
textual. Els textos retòrics poden servir com a material per dur a terme exercicis de comprensió,
expressió oral i escrita, elocució i coneixement gramatical tant com qualsevol altre tipus de text
i fomentar així la competència en comunicació lingüística. Segurament, la diferència entre
aquesta casta de discurs i les altres és que, si bé és recomanable la pràctica de narracions,

descripcions, explicacions o argumentacions, per exemple, a fi de millorar la nostra
competència en expressió escrita, no sempre la pràctica d’escriure un poema, per contra,
resultarà gratificant o útil per a l’alumnat.
Evidentment, la literatura no escapa a la profusió o influència de les noves tecnologies, que són
font d’informació, però també de descobriment: des de la mera consulta de pàgines divulgatives
fins a les webquest ideades ad hoc pel professorat de la matèria, el ventall de possibilitats que
ofereixen es va ampliant de manera progressiva. Utilitzar les TIC dins l’aula o a casa pot esser
un recurs que ajudi a “modernitzar” la literatura, a acostar-la al món tecnològic en el qual està
inserit el jovent d’avui i complementa així el tractament de la informació i la competència
digital que pugui exercitar en altres matèries.

MATERIALS
LLIBRE DE TEXT
No n’hi ha. Per a una part del temari de literatura (Renaixença, Romanticisme i Realisme)
recorrerem al llibre de 3r de l’editorial Santillana.
LECTURES OBLIGATÒRIES DE 4T
J. MONCADA Històries de la mà esquerra La Magrana
MARK HADDON El curiós incident del gos a mitjanit La Magrana
J.R.R. TOLKIEN El Hòbbit La Magrana
MATERIAL DINS L’AULA
- diccionaris de tot tipus (general, bilingüe, enciclopèdic, de verbs...) i gramàtiques
- material reprogràfic amb activitats d’introducció, desenvolupament, reforç i/o repàs
- biblioteca d’aula
- videoteca d’aula
- equip d’àudio
- equip de reproducció de DVDs i vídeos
- taulell de suro per penjar-hi treballs de l’alumnat
El professorat també utilitzarà altres materials amb diferents finalitats: jocs didàctics per dur a
terme activitats de reforç i/o d’ampliació; jocs d’estratègia i simulació per fer activitats de
llengua oral, etc. Tot i que no rebutjam la valuosa aportació dels mitjans audiovisuals,
procurarem no abusar-ne, atès que l’alumnat en sol estar bastant saturat, que l’objectiu
primordial és millorar l’expressió lingüística i que la comunicació massmediàtica ja és abordada
en assignatures optatives.
MATERIAL EXTRAORDINARI
El nostre centre compta amb un percentatge significatiu d’alumnat immigrant i, per aquest
motiu, cada vegada amb més freqüència ens trobam estudiants que se’n van de viatge al seu país
d’origen durant el curs i, en ocasions, durant força setmanes. Tenint en compte que, des de

Caporalia d’Estudis i des de Tutoria sempre s’ha procurat fer entendre que és molt
desaconsellable aquesta falta d’assistència a classe i, de vegades, al període d’exàmens, el
Departament no considera pertinent la programació de material extraordinari.
En primer lloc, perquè resulta incoherent que preparem una feina mentre ells haurien d’esser a
classe. En segon lloc, perquè va en contra de la programació d’aula que es fa setmanalment en
funció de l’evolució o les dificultats dels grups-classe (i que s’ha demostrat que no es pot fer de
manera efectiva amb una antelació superior als quinze dies i, de vegades, a una setmana). En
tercer lloc, una part molt significativa del nostre alumnat presenta moltes i diverses mancances,
amb la conseqüència que no pot fer feina de manera autònoma. Finalment, per fer aquesta feina
extraordinària caldria que l’alumnat s’endugués un diccionari, el llibre de text i/o de lectura i un
quadern, fet que normalment no es pot dur a la pràctica.
Per tot plegat, el Departament no considera obligatori que s’hagi d’establir una programació
extraordinària d’activitats per a l’alumnat que se’n va de viatge durant el període lectiu i, en cas
que es faci, tampoc no creu obligatòria la seva correcció. De tota manera, aquest aspecte
quedarà a criteri de cada professor.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’àrea serà contínua. Per això, no es preveu que s’hagin d’establir recuperacions
concretes d’una determinada part de l’àrea o d’una determinada avaluació. El professorat
d’aquest departament no considerarà taxativa la regla que dóna per apte l’alumne que ha superat
la tercera avaluació, encara que hagi suspès les dues primeres. L’experiència demostra que
aquest sistema no fa altra cosa que fomentar la mandra i arraconar un esforç que, mal entès, es
rescata atropelladament en el tercer trimestre. Així doncs, només l’evidència d’una evolució
progressiva i constant des del primer dia garantirà un resultat satisfactori.
El dret a l’avaluació contínua queda suspès si l’alumnat deixa de presentar-se a les proves. Per
exemple, si un alumne no es presenta injustificadament a la prova oral el dia assenyalat, perdrà
el dret a tornar-s’hi a presentar. 11 En aquest cas, només comptarà amb dret a una avaluació final
el mes de juny i, en cas de suspendre, a la seva recuperació a principi de setembre.
L’avaluació serà sumativa. Els criteris que s'aplicaran seran lleugerament diferents en alguns
aspectes en funció dels agrupaments que s'han realitzat a cada grup, els quals tenen com a base
la trajectòria acadèmica de cada alumnat.
Tenint en compte això, es contemplen dues possibilitats. En principi, cada bloc (història de la
literatura, expressió oral, expressió escrita, etc.) s’haurà d’aprovar per separat amb un 5, però
també hi ha l'opció (que el professorat haurà de valorar durant les primeres setmanes, depenent
de l'avaluació inicial) que es faci una mitjana de tots els blocs a partir d'una nota mínima de 4.
Dels blocs superats satisfactòriament per juny (ja sigui amb un 5 o amb un 4), el professorat en
reservarà la nota perquè, una vegada superats els restants per setembre, se’n pugui fer el càlcul
com pertoca. Per tant, en els exàmens extraordinaris de setembre, l’alumnat s’avaluarà de blocs
sencers (història de la literatura, expressió oral, expressió escrita, etc.) i no de trimestres
concrets. Cada bloc s’ha de superar amb independència dels altres. També hi ha l'alternativa
d'avaluar per trimestres si es considera oportú. Les lectures trimestrals podran esser substituïdes
per altres títols que l’alumnat haurà de llegir durant l’estiu. Si per setembre un alumne no supera
ni que sigui un sol bloc (o un trimestre) o deixa alguns exercicis o activitats sense fer, s’entén
11 Per a més informació, consultau l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf
“La prova oral”.

que tota l’assignatura està suspesa i li queda pendent, amb les excepcions que calguin en funció
del rendiment anual o de les decisions de la junta d'avaluació.
A principi de curs, l’alumnat serà informat sobre els criteris d’avaluació i qualificació i, quan
s’hagin de realitzar controls, procurarem que sàpiga com es tendran en compte a l’hora de
l’avaluació. De la mateixa manera, sabran els continguts, els procediments i les actituds que
seran treballats i el criteri quantitatiu que se seguirà. Així, intentarem dos objectius: primer, que
la comunicació alumnat/professorat sigui com més fluïda millor; segon, facilitar la preparació
de la prova a l’alumnat, com també la reflexió sobre els controls o les avaluacions
(autoavaluació i coavaluació).

AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS I LA SEVA QUALIFICACIÓ
Encara que les qüestions relatives a la presentació dels treballs hauria d’estar superada, pensam
que no és així i, per tant, establim el següent criteri: no s’admetran treballs ni exàmens sense
marges, amb presentacions infantils, bruts, sense títol, sense les dades escaients o amb mala
cal·ligrafia. Tampoc no s’admetran treballs que únicament hagin consistit en el copiat
d’informació trobada a Internet. D’altra banda, per afavorir la concentració en la matèria (i no el
mer copiat informàtic), els bons hàbits de presentació i una cal·ligrafia correcta, el professorat
podrà exigir, si ho creu convenient, que els treballs siguin manuscrits. Els treballs que no
responguin a aquestes premisses s’hauran de repetir si es vol optar a la nota corresponent.
Xerrar durant l’execució d’un examen es considera motiu suficient per anul·lar-lo.
Per a l’avaluació dels continguts, tendrem en compte:
La prova oral. Cada alumne n’ha de realitzar dues de diferents durant el curs, com a mínim.
N’avaluarem l’adequació al registre, la qualitat de la informació, l’estructura, la cohesió i el
nivell lèxic i gramatical. Tendrà un màxim de deu punts. És eliminatòria: cal superar-la
indispensablement amb un mínim de 6 punts per poder esser qualificat d’apte del nivell
corresponent. Es pot repetir totes les vegades que calgui, tant per superar-la com per augmentar-
ne la qualificació. Per a més detalls, consultau l'annex final sobre proves orals i l’annex sobre
seqüenciació dels continguts.
El club de lectura. Consisteix en la lectura d’una obra triada per l’alumne d’entre les de la
biblioteca de l’aula (acordat prèviament amb el professorat) i el seu comentari oral posterior.
Aquests comentaris són voluntaris; l’alumne en pot realitzar tots els que vulgui. Consisteixen en
una exposició d’un mínim de quatre minuts. L’alumnat disposarà d’una guia amb tot de
suggeriments que li permetran articular el discurs i dotar-lo de contingut. Cadascun dels vuit
apartats de la guia es valorarà amb un màxim d’un punt. La nota es completarà amb dos punts
atorgats d’antuvi pel mer fet de la participació voluntària en aquesta activitat. Aquesta nota
tendrà el mateix valor matemàtic que qualsevol de les obligatòries a efectes d’establir la
qualificació del trimestre, però, per no davallar la mitjana a l’alumne, la hi comunicarem perquè
ell pugui decidir si vol que se li computi o no.
La lectura en veu alta. N’avaluarem l’adequació (entonació, vacil·lacions i ritme) i la correcció
(inclusió i/o omissió de sons o paraules i possibles defectes fonètics). La puntuarem de zero a
deu punts sense decimals, amb un màxim de dos punts per a cadascun dels cinc apartats. No té
mínims. En principi, l’alumnat se n’ha d’avaluar un pic per trimestre, sempre que el temps ho

permeti. Si sobren sessions, es podran repetir algunes proves per millorar la nota. En aquest cas,
l’alumne quedarà sempre amb la nota més alta.
Les lectures trimestrals. Es realitzarà mitjançant una prova escrita destinada a comprovar el
sentit crític, la lectura personal i la capacitat d’extracció d’idees. No demanarem a l’alumnat que
recordi els detalls de la trama de memòria ni que en faci un resum, atès que en el segon cicle de
l’ESO ja el volem iniciar en una anàlisi una mica més profunda de l’obra literària. Per aquest
motiu, aquests llibres es comentaran amb tot el grup-classe amb posterioritat a la realització de
la prova i amb l’ajuda d’una guia de lectura preparada específicament per al nostre alumnat. La
superació de cadascuna de les proves és imprescindible per aprovar el curs. Les lectures es
recuperaran bé durant el mateix trimestre en què han tengut lloc, bé totes a final de curs. Només
tendrà dret a recuperació aquell alumnat que haurà contestat la primera prova amb sentit, encara
que sigui amb deficiències. En el cas de no superar la recuperació, les tres lectures d’enguany se
substituiran per altres, que s’hauran de llegir durant el període estival.
Els exercicis d’expressió escrita. S’hi avaluaran l’adequació (presentació, registre adient i
lèxic precís: 3,5 punts), la coherència (estructura i qualitat de la informació, originalitat: 2,5
punts) i la cohesió (sintaxi, riquesa de connectors i puntuació: 4 punts). Una vegada puntuat el
treball, l’alumnat tendrà l’oportunitat d’esmenar els errors gramaticals i ortogràfics que
apareixeran semicorregits. Cada nou error en aquesta fase descomptarà 0,3 punts. El treball no
es considerarà acabat fins que no hagi estat corregit per l'alumnat i, en cas contrari, no donarà
dret a nota.
Dictats. Es descomptaran 0,3 punts per falta en els ordinaris i 0,6 en els preparats.
La resta de les proves escrites. Són les referides a sintaxi, història de la literatura catalana, etc.
La seva qualificació queda a criteri del professor. Com a norma general, s’hi introduirà la
penalització en forma de punts negatius cada cert nombre de respostes errònies. Això figurarà
per escrit a l’examen i podrà variar segons el contingut de la prova. Amb aquesta norma
pretenem minvar el pes de l’atzar i la peresa intel·lectual de l’alumnat a l’hora de respondre les
preguntes. A tall d’exemple, oferim a continuació una possible estructura d'exàmens d’història
de la literatura per tal que es vegi més clarament la seqüenciació de l’avaluació i de quina
manera es procuren diferents objectius:
l’avaluació contínua
el reforçament dels continguts
la facilitació de la memorització

la recuperació
Examen Contingut
1r
2n
3r
4t
5è
6è (rec.)
Nombre total de
pàgines a
estudiar
Repàs de 3r 2½
pàgines
3r, Romanticisme, Renaixença, Realisme, Modernisme,
Noucentisme 4½ pàg.
3r, Romanticisme, Renaixença, Realisme, Modernisme,
Noucentisme, Avantguardes
6½
pàgines
3r, Romanticisme, Renaixença, Realisme, Modernisme,
Noucentisme, Avantguardes, Postguerra 8 pàgines
3r, Romanticisme, Renaixença, Realisme, Modernisme,
Noucentisme, Avantguardes, Postguerra, Actualitat
8½
pàgines
3r, Romanticisme, Renaixença, Realisme, Modernisme,
Noucentisme, Avantguardes, Postguerra, Actualitat 8½ pàg.
El carnet cultural per punts. Aquesta és una iniciativa nova de trinca, que pretén incrementar
la curiositat cultural del nostre alumnat. Es tracta d’animar-lo a acudir al cinema, les
exposicions, els concerts, els museus, com també intentar que llegeixi més. No es valoraran els
coneixements sobre pintura o música, sinó l’experiència que representa l’obra artística per a
cadascú. Per tant, preferirem que ens expliqui el que sent quan contempla, toca o llegeix una
obra artística. En els treballs, valorarem sobretot l’opinió sincera i els sentiments. De manera
experimental, aquesta activitat serà oferida a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i de 1r de batxillerat,
sempre que el professorat s’avingui a coordinar-la i avaluar-la. El funcionament és molt senzill:
8. L’alumnat que vulgui participar voluntàriament en aquesta activitat rebrà un carnet
personalitzat.
9. Cada tres setmanes, el professorat del departament oferirà noves idees: una pel·lícula,
una cançó per escoltar, una obra de teatre per anar a veure, etc.
10. L’alumnat podrà triar una d’aquestes activitats i fer-ne un petit treball, que podrà esser
d’elaboració lliure o bé a partir d’un guió que li serà facilitat.
11. Per cada treball correcte, posarem una senya en el carnet i sumarem 0,25 punts a la nota
final del trimestre, sempre que aquesta sigui igual o superior a 4.

12. Si a més a més, el treball s’exposa oralment davant els companys, a part dels 0,25
punts, tendrà una nota extra per fer mitjana i augmentar encara més la qualificació
trimestral.
Altres proves. Si observa qualsevol altre tipus de mancança individual o col·lectiva, el
professorat es reserva el dret d’instituir lectures, proves o exercicis igualment específics,
obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l’avaluació final, segons les necessitats
específiques.
Presentació de treballs i exàmens. No s’admetran treballs ni exàmens sense marges, amb
presentacions infantils, bruts, sense títol, sense les dades escaients o amb mala cal·ligrafia. Si no
compleixen aquestes característiques, els treballs es podran presentar una segona vegada
l’endemà del dia oficial de lliurament. En canvi, els exàmens quedaran anul·lats. Xerrar durant
l’execució d’un examen també es considera motiu suficient per anul·lar-lo. Tampoc no
s’admetran treballs que únicament hagin consistit en el copiat d’informació trobada a Internet.
D’altra banda, el professorat podrà exigir, si ho creu convenient, que els treballs siguin
manuscrits per tal d’afavorir la concentració en la matèria (i no el mer copiat informàtic), els
bons hàbits de presentació i una cal·ligrafia correcta.

CRITERIS GENERALS DE QUALIFICACIÓ
Continguts. La mitjana de les proves escrites i orals multiplicada per sis donarà com a resultat
que aquest bloc representarà un 60% de la nota.
Procediments. El seguiment diari de la tasca realitzada a ca seva i la revisió trimestral de la
llibreta, que ha d’estar completa, ordenada i neta, s’avaluen amb un màxim de deu punts per a
cada apartat i representen un altre 20% de la nota.
Actitud. Quotidianament, observarem dos aspectes per tal de poder valorar-los al final del
trimestre: la participació voluntària (fins a un màxim de deu punts) i la disciplina i el
comportament dins l’aula (fins a un màxim de deu punts). El bloc d’actitud, doncs, representa el
20% restant de la nota final de cada trimestre.
S’ha eliminat el bloc destinat a avaluar l’esforç en l’ús de la llengua, que existia altres anys, per
tres motius: en primer lloc, la perfecció en l’ús de la llengua ja s’avalua amb la prova oral, molt
més objectiva; en segon lloc, valorant l’esforç de parlar dins l’aula es pot arribar a perjudicar
l’alumnat més introvertit; en tercer lloc, el fet de parlar català durant les sessions de
l’assignatura i sempre amb el professorat de la matèria es considera un mínim actitudinal
exigible, de manera que no cal un apartat d’avaluació específic. Per aquest mateix motiu, no
podrà aprovar l’alumnat que no s’esforci a parlar català, ja que implicarà que no supera diversos
continguts mínims, com ara: el respecte per la llengua i la cultura catalanes, l’ús constant del
català dins l’aula i amb el professorat de l’assignatura i l’esforç per parlar un català
progressivament més correcte.
QUALIFICACIÓ DE CADA AVALUACIÓ
Els continguts conceptuals representaran un seixanta per cent de l’avaluació trimestral i els
continguts procedimentals i actitudinals, un quaranta per cent. Per això, es farà una mitjana de
totes les proves orals i escrites de cada trimestre i es multiplicarà per sis; després s’hi afegiran
les notes corresponents als procediments i l’actitud.
La nota que constarà en el butlletí consistirà en una sola xifra numèrica. Si la nota és superior a
cinc, aquesta s’arrodonirà cap avall quan el resultat en dècimes vagi de 0,1 a 0,4 i cap a dalt si el
resultat va de 0,5 a 0,9. Excepcionalment, en els casos de notes que tenguin cinc dècimes, el

professorat podrà introduir un factor corrector a la baixa atenent les especificitats de qualque
alumne concret, les seves necessitats de motivació i la seva evolució durant el curs.
Avaluació final. Per poder aprovar l’avaluació final, és condició indispensable que l’alumnat
hagi superat per separat les dues proves orals (amb un mínim de sis punts a cadascuna) i les
proves de cadascuna de les lectures obligatòries trimestrals, de gramàtica, d’història de la
literatura i d’expressió escrita (totes amb un mínim de cinc punts a cadascuna). Si l’alumnat no
assoleix algun d’aquests apartats, haurà de fer-ne la recuperació pertinent per setembre, malgrat
que no perdrà la qualificació positiva en aquells blocs superats satisfactòriament.
Recuperacions de setembre. En aquests exàmens, l’alumnat només recuperarà aquells blocs
que li hagin quedat pendents per juny. Si els aprova, se li sumaran les altres qualificacions
positives obtingudes durant el curs i es tornarà a realitzar el càlcul de la nota final. Molt
excepcionalment, un alumne amb un bloc suspès a les recuperacions de setembre podrà obtenir
una qualificació global positiva, però en aquest cas, la nota numèrica no podrà esser superior a
5. En cap cas no podrà esser apte un alumne que tengui dos o més blocs suspesos per setembre.
Nota sobre la qualificació final. Per acord del Departament, si l’alumne deixa alguna de les
proves obligatòries sense fer (la prova oral, els controls sobre les lectures trimestrals o qualsevol
altra que s’estimi oportuna 12 ), la seva qualificació final no podrà esser superior a 1.
12 Vid. l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf “Altres proves”.

AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT
Optativament, al final del primer trimestre i/o al final de curs, el departament podrà passar als
alumnes una enquesta per tal de saber com veuen aquests el funcionament de les sessions, la
seva acceptació, el grau d’engrescament per part dels estudiants i quins aspectes s’han de
millorar o replantejar. D’altra banda, procurarem un intercanvi d’impressions fluid, que sigui
possible a qualsevol moment del curs.
Reclamacions. En el cas que un alumne reclami la revisió d’un examen escrit, primer es
comentarà l’examen entre l’alumne i el professor titular. Si al final l’alumne continua en
desacord amb la nota obtinguda, s’encarregarà una nova correcció 13 a dos professors del
departament, diferents del titular del grup i se’n farà un informe escrit, tot especificant els
motius concrets de la nota adjudicada o, si hi escau, de la nova puntuació. Si l’alumne no es
considera satisfet, podrà apel·lar al Servei d’Inspecció de la Conselleria, que haurà de contestar
per escrit i també haurà d’especificar els punts concrets en què basa la seva resolució, si aquesta
és diferent a la del departament. El Servei d’Inspecció no podrà al·legar defectes de forma ni de
contingut d’aquesta programació, atès que ha estat aprovada per la mateixa Conselleria.
13 S’entén que l’alumne que no té interès a revisar l’examen amb el professor titular ja no té dret a la
nova correcció.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ
Com hem assenyalat a l’apartat anterior, l’avaluació sumativa i contínua permet a l’alumnat
anar recuperant la matèria durant les pròximes proves sense necessitat de recuperacions
específiques. Així doncs, l’expressió oral i l’escrita es conceben com un contínuum en
progressió constant que només podrà esser valorat amb la perspectiva suficient al final del tercer
trimestre. Quant a les proves escrites sobre sintaxi i història de la literatura, l’acumulació de
continguts, convenientment repassats amb regularitat, servirà tant per refermar el seu assoliment
com per recuperar una mancança anterior. S’entén, doncs, que l’aprovat d’un d’aquests exàmens
implica automàticament que tots els continguts anteriors s’han assolit.
Si, tal com s'ha reflectit a l'apartat anterior (epígraf “Criteris generals d'avaluació”), es considera
oportú d'avaluar per trimestres i no aplicar l'avaluació sumativa, es faran les recuperacions
pertinents a final de trimestre, de curs o a la convocatòria extraordinària de setembre.
L’alumnat de 4t amb l’assignatura de tercer pendent haurà de realitzar els treballs escrits que es
descriuen a continuació. Si no ha aprovat les dues primeres avaluacions de 4t, a més a més
haurà de presentar-se a l’examen de recuperació. La presentació dels treballs és, doncs, una
condició imprescindible en tots els casos.
Expressió escrita 14
- Narració original que inclogui un final sorprenent.
- Descripció física i psicològica d’una persona real, de l’entorn de
l’alumne.
- Descripció d’un objecte imaginari.
Terminis
de gener del 2010
- Llibreta d’exercicis autocorrectius no. 3, d’editorial Eumo,
completada i autocorregida per l’alumne. D’aquesta llibreta, en
queden exclosos els exercicis següents:
C1, C2; D1, D2, D3; E1; M5; O7, O11. de febrer del 2010
Examen
- Part escrita. Inclourà:
a) Història de la literatura catalana (pp. 42, 68-69, 94-95, 120,
146-148, 174, 200, 227-229 i 254-255 del llibre de text del
curs anterior – editorial Santillana)
b) Sintaxi: SN, SV, CD, CI, CC, CN, Atr, Pred i la substitució
pronominal corresponent.
- Part oral. Descripció de tema lliure (persona, animal, lloc o objecte)
14 Tots els treballs d’expressió escrita han de constar d’un mínim de 150 paraules.

d’un mínim de quatre minuts. d’abril del 2010
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ADAPTACIONS CURRICULARS
Si es detecten alumnes que, malgrat pertànyer al mateix nivell que els altres, no estan en
condicions d’assolir els objectius generals d’etapa, es contemplarà la possibilitat d’aplicar-los
una adaptació curricular amb aquests punts o una part:
a) Seguiment del currículum ordinari centrant-se en els continguts i objectius didàctics
principals i deixant de banda els secundaris. Els continguts que prioritzarem haurien de
respondre a una lògica intercurricular i, sempre que fos possible, emfasitzar els procediments i
les actituds per davant dels conceptes. Són aquells que desenvolupen les capacitats bàsiques de
comprensió verbal, raonament lògic, recerca i selecció d'informació, valoració crítica, i tenen
una gran funcionalitat, és a dir, són útils a l'alumne en la seva vida quotidiana. Tot l'alumnat els
ha d'assolir, encara que no sigui d'una manera uniforme pel que fa a temps i grau
d'aprofundiment.
b) Adaptació dels criteris d’avaluació. 15
S’entén que les adaptacions curriculars han d’esser merescudes, això és, que l’alumne ha
d’haver demostrat amb el seu esforç quotidià que no pot arribar més enfora. L’alumnat
absentista, poc (o gens) feiner, inconstant, distorsionador, mal educat o conflictiu haurà de
quedar, malauradament, fora d’aquestes mesures excepcionals.
ACTUACIONS CONCRETES EN COL·LABORACIÓ AMB EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
El Departament durà a terme els programes de Suport a la Integració, Educació Compensatòria,
Necessitats Educatives Especials i PALIC en col·laboració amb el Departament d'Orientació,
segons les necessitats que es vagin detectant durant les dues primeres setmanes.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
15 Per a més informació, el departament ha elaborat les corresponents adaptacions curriculars de cada
nivell per a alumnat de compensatòria, alumnat amb necessitats educatives especials i alumnat que
cursava PALIC durant l’any acadèmic anterior.

S’organitzaran per nivells o conjuntament. Intentarem assistir a algun acte públic en català,
aprofitant tots els esdeveniments que tenguin lloc durant el curs, amb l’objectiu de mostrar a
l’alumnat una realitat cultural innegable i viva i que massa sovint desconeixen. La seva
realització estarà supeditada sempre al bon comportament i a la disciplina del grup-classe. El
professor tendrà cura que l’alumnat de cada grup entengui clarament aquesta condició. Per
aquest motiu, hi cap la possibilitat que alguns grups realitzin més sortides que d’altres del
mateix nivell, tot i que això no ocorrerà mai per discriminació injustificada.
L'alumnat que no pugui o no vulgui assistir-hi haurà de lliurar un treball escrit que hi tengui
relació i que serà fixat oportunament pel professor segons les característiques de la sortida.
Sense aquest treball, no podrà esser avaluat del trimestre corresponent.
La temporalització de les activitats complementàries no és gaire programable atès que no
sempre podem preveure quan, quantes i de quin tipus n’hi haurà enguany. A títol orientatiu,
podem assenyalar les següents:
- Teatre i cinema, en funció de l'oferta de la temporada.
- Trobada d'Audiovisuals en Català per a centres d'ensenyament secundari (Alcúdia, febrer?).
- Intercanvi d'estudiants El País a l'Escola, si té lloc.
- D’altres, segons l’oferta d’enguany de la Conselleria de Cultura.

TEMES TRANSVERSALS
Treballarem quatre temes transversals a tota l'etapa de l'educació secundària obligatòria. Cada
curs els treballarà al seu nivell i només si en sorgeix l’oportunitat.
* Educació per a la igualtat de sexes
Conceptes: el sexisme en el llenguatge; la discriminació sexual o per motiu de l’opció sexual.
Procediment: observació i anàlisi de textos i de la parla de l'alumnat.
Actitud: ús respectuós del lèxic; comportament no sexista; respecte envers totes les opcions
sexuals no violentes.
* Educació per a la tolerància
Concepte: el respecte i la tolerància entre les diverses cultures i llengües.
Procediments: possible debat sobre les actituds sociolingüístiques de l'alumnat.
Actitud: respecte per la diversitat cultural i lingüística.
* Educació mediambiental
Per acord del Departament, els textos instructius que es treballaran enguany giraran sempre al
voltant de la temàtica mediambiental, atès que el centre compta amb un activa Comissió
Ambiental. En concret, es pretén que l’alumnat doni consells o idees als seus companys per
treballar a camps com el reciclatge, l’estalvi energètic o de recursos, la reutilització, etc.
Concepte: qualsevol que tengui a veure amb aquesta temàtica.
Procediment: proves orals.
Actituds: interès per l’estalvi energètic i dels materials que l’alumnat fa servir correntment;
consciència del materialisme excessiu; interès pel reciclatge; responsabilitat i consciència a
l'hora de consumir; etc.
* Educació sanitària
Concepte: la dieta equilibrada i saludable.
Procediment: observació i anàlisi, a partir d'una narració o un text explicatiu, dels hàbits
alimentaris de l’adolescència.
Actituds: interès per una dieta sana i equilibrada; consciència del tipus d’alimentació de
cadascú; responsabilitat i consciència a l'hora d’alimentar-se; etc.

TAULA
Objectius generals, 2
Continguts
Conceptes, 3
Procediments, 6
Actituds, 7
Metodologia, 9
Material, 12
Avaluació
Criteris generals, 15
Procediments, 15
Qualificació, 17
Avaluació sumativa, 21
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Avaluació del Departament, 22
Recuperació, 23
Atenció a la diversitat, 24
Activitats complementàries, 25
Temes transversals, 26
Mínims, 27
PRIMER DE BATXILLERAT

OBJECTIUS GENERALS
1. Utilitzar i valorar el català oral i escrit com a mitjà vàlid per a la comunicació interpersonal,
per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a l’anàlisi i la comprensió de la realitat i per a
l’organització racional de la pròpia creativitat, i utilitzar les tècniques i els recursos expressius a
la comunicació, en el món professional i a la investigació.
2. Estimular la capacitat de raciocini de l'alumnat.
3. Produir missatges orals amb adequació, coherència, cohesió i adequació.
4. Produir missatges escrits amb adequació, coherència, cohesió i adequació.
5. Analitzar críticament la producció escrita pròpia per poder millorar-la.
6. Comprendre i analitzar raonadament un text literari, fent servir les tècniques i els recursos
expressius adients.
7. Saber extreure informació explícita i implícita d’un text literari.
8. Valorar críticament un text literari amb independència dels gustos personals.
9. Conèixer les característiques generals dels períodes més representatius de la literatura
catalana, dins el context de la literatura universal, com també saber-ne contextualitzar els autors,
les autores i les obres més destacades.
10. Llegir, analitzar, comentar i valorar les obres programades i fragments significatius de les
literatures catalana i universal.
11. Valorar la lectura com a font d’enriquiment personal i d’obertura al món.
12. Valorar la realitat plurilingüe i multicultural del món d'avui, fent especial esment a la
situació a l'àrea de parla catalana, a les Illes Balears en particular, a l'Estat espanyol en general i
a Europa.
13. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i apreciar
els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.
14. Conèixer i respectar les diferents varietats internes de la llengua i valorar l'estàndard com a
element unificador.

CONTINGUTS
CONCEPTES
I. La comunicació
1. La comunicació. Elements. La intenció comunicativa. Les funcions del llenguatge. 16
2. L’expressió oral: els textos argumentatius i els explicatius. Aquest apartat se centrarà a
aconseguir que els alumnes millorin la seva capacitat d’argumentació i d’exposició oral, ja que
és una habilitat útil per a qualsevol activitat, acadèmica o no, i que a més poden fer servir a
l’hora d’enfrontar-se críticament a un text literari. Tendrem especialment en compte l’adequació
al registre, l’organització i qualitat de la informació, la cohesió de les frases i els errors
gramaticals i fonètics. Durant el primer quatrimestre, treballarem l’argumentació sobre temes de
lliure elecció o proposats pel professor. Durant el segon quatrimestre, optarem pels textos
explicatius i en concret per la modalitat del comentari oral de textos literaris. Per a més
informació sobre la prova oral, consultau-ne l’apèndix.
3. Expressió escrita. Atesa la realitat de l’alumnat procedent de l’Ensenyament Secundari
Obligatori, hom creu convenient insistir en les tècniques de redacció dins l’aula. Tot i que
aquest aspecte hauria d’estar superat, l’experiència ens demostra que la majoria de l’alumnat
arriba amb una prosa pobra, infantil i defectuosa. El departament maldarà per inculcar-li la
importància d’una expressió escrita acurada a partir d’una metodologia activa, més pràctica que
no teòrica, fins i tot intuïtiva, que inclourà els aspectes següents:
- Adequació: presentació (marges, títols, cal·ligrafia); riquesa lèxica; evitació de mots-crossa i
mots-jòquer; registre formal; esmena de l’excés de col·loquialitat.
- Cohesió: riquesa sintàctica i de connectors; puntuació.
- Coherència: evitació de repeticions innecessàries; divisió raonada en paràgrafs.
- Autorevisió del text.
L’expressió escrita es treballarà sobretot a partir de les respostes a les qüestions sobre literatura,
dels comentaris de textos literaris i de la tipologia textual que el departament ha establert per a
aquest nivell, que correspon als textos argumentatius.
II. Llengua i societat
16 Aquest punt s’eliminarà per manca de temps o bé si ja s’ha tractat a l’assignatura de Llengua
Castellana.

1. La realitat plurilingüe i multicultural de l'Estat espanyol, amb especial atenció al marc legal
i a la realitat sociolingüística de l'àrea de parla catalana i de les Illes Balears en concret.
2. La variació lingüística: social, estilística, funcional i geogràfica. Les varietats geogràfiques
del català i del castellà.
III. Coneixement de la llengua
1. Ortografia: els signes de puntuació, vocalisme i consonantisme 17
2. Gramàtica: repàs de pronoms, relatius, preposicions, formes no personals del verb,
auxiliars, morfologia nominal i verbal, etc. 2
3. L'estructura del text: els marcadors i els connectors textuals
4. La concordança
5. El registre formal
6. La riquesa lèxica i la sintàctica
7. L’article neutre (repàs)
8. Canvi i caiguda de preposicions
9. El gerundi de posterioritat
IV. Educació literària
1. Teoria de la literatura
1.1. El llenguatge literari
1.2. Definició d’estil
2. Comentari de textos literaris
2.1. Tema
2.2. Elements formals
2.3. Recursos estilístics
2.3.1. Fonètics
2.3.2. Lèxico-semàntics
2.3.3. Sintàctics
2.4. Valoració personal
3. La prosa
3.1. La veu narrativa
3.2. Els personatges: descripcions i funcions
3.3. Personatges plans i rodons
3.4. Descripció d’ambients
17 Només per a aquell alumnat amb mancances ortogràfiques i gramaticals.

4. La poesia
4.1. Estrofes catalanes més usuals.
4.2. Mètrica
4.2.1. Classificació dels versos segons la mètrica sil·làbica
4.2.2. Cesura
4.2.3. Rima
4.2.3.1. Consonant / assonant
4.2.3.2. Masculina / femenina
4.2.3.3. Fàcil / rica
4.2.3.4. Versos sense rima
5. Història de la literatura catalana / literatura universal:
5.1. La recerca d’una personalitat pròpia: Ramon Llull, Hamlet, Cyrano de Bergerac,
fragments d’Anselm Turmeda i Costa i Llobera, entre d’altres
5.2. La guerra (i altres assumptes ¿d’estat?): les quatre grans cròniques, fragments de
Mercè Rodoreda i Agota Kristoff
5.3. L’amor: Ausiàs March, Romeo i Julieta, fragments de Miquel Àngel Riera, Narcís
Comadira i Aiden Shaw, entre d’altres
5.4. Recapitulació: Tirant lo Blanc o la personalitat, l’estat, la guerra i l’amor. Introducció
al cicle artúric
V. Tècniques de treball
Aquest bloc no té continguts conceptuals, només procedimentals i actitudinals.
Queda a criteri del professorat la supressió total o parcial d’alguns d’aquests punts (o fins i tot
blocs sencers) en base a criteris pedagògics, tals com ara l’aprofundiment en alguns temes o la
seva priorització, la necessitat de reforçar aquells que es presentin massa dificultosos per a la
majoria de l’alumnat, etc.

CONTINGUTS DISTRIBUÏTS TEMPORALMENT
L’expressió oral es treballarà durant tot el curs, en tant que gairebé cada dia durem a terme una
exposició oral per part d’un alumne. L’expressió escrita es practicarà també durant tot el curs,
sobretot a partir de la producció de textos argumentatius, de comentaris de text voluntaris o
obligatoris i dels exàmens sobre les lectures obligatòries, ja que partirem d’aquests documents
per induir a l’autorevisió i per practicar la reformulació de textos.
El comentari de text s’aplicarà a tots els temes de literatura. Els apartats dedicats a prosa i
poesia s’introduiran a principi de curs per anar-hi aprofundint a mesura que es vagin estudiant
els diferents autors, moviments i recursos retòrics.
Quant a la literatura, s’intentarà la distribució següent:
Trimestre primer: la recerca d’una personalitat pròpia
Trimestre segon: la guerra; l’amor
Trimestre tercer: Tirant lo Blanc o la recapitulació
La teoria de la literatura i els apartats específics dedicats a la prosa i el vers seran transversals.
La tècnica de comentari de textos serà en part transversal i en part puntual, ja que es durà a
terme tant a l’hora d’explicar la història de la literatura catalana, com específicament durant les
sessions dedicades a l’anàlisi d’un poema.
PROCEDIMENTS
* Pel que fa a la llengua oral: lectura en veu alta, exposicions orals i intervencions a classe.
* Aplicació de les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques en la producció, la revisió
i la correcció de textos propis.
* Consulta de diccionaris, gramàtiques i Internet per preparar i corregir els textos propis.
* Realització d’exercicis a través del programa PELC.
* Anàlisi individual i col·lectiva de la producció escrita pròpia i detecció d’errors.
* Reformulació de frases i paràgrafs. Assaig de diferents solucions per expressar una mateixa
idea per escrit.
* Pràctica del registre formal oral i escrit.
* Anàlisi de textos literaris catalans, tenint en compte el context històric.

* Lectura comentada individualment i col·lectivament d’obres literàries senceres o parcials.
* Comentari d’altres mostres artístiques (plàstiques, musicals, etc.) relacionades amb l’època o
el moviment estudiats.
* Identificació, anàlisi i descripció de la realitat plurilingüe i multicultural de l'Estat espanyol.
* Reflexió i anàlisi de la situació sociolingüística de la llengua catalana.
* Si detectam que qualque alumne té problemes amb l’ortografia i/o la gramàtica, haurà de
realitzar una sèrie d’exercicis del programa informàtic PELC, que el professor s’encarregarà
d’establir. Alternativament, podrà comprar llibretes d’exercicis autocorrectius. El professorat en
marcarà alguns exercicis - o tots - i a final de curs les recollirà per a la seva avaluació, com a
requisit indispensable per aprovar el curs.
* Si detectam problemes d’expressió escrita en alguns alumnes, l’alumne haurà de realitzar una
altra sèrie d’exercicis del programa PELC, sempre sota la supervisió periòdica i a distància del
professor. Això no obsta perquè el professor pugui també proporcionar fitxes amb exercicis
sobre adequació, coherència i cohesió dels textos escrits, que seran requisit indispensable per
aprovar el curs.
* Si detectam mancances de cultura lingüística catalana bàsica, establirem proves específiques,
obligatòries, avaluables i vinculants de cara al resultat final. Els alumnes hauran de preparar-se-
les autònomament, encara que podran demanar orientació bibliogràfica.
* En qualsevol altre tipus de mancança, el professor es reserva el dret d’instituir lectures, proves
o exercicis igualment específics, obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l’avaluació.
ACTITUDS
* Quant a la llengua oral, l’actitud ideal dels catalanoparlants seria la valoració de la llengua
pròpia i l’extensió del seu ús. La dels castellanoparlants passaria per la incentivació a parlar-la i
la integració en la comunitat cultural on viuen.
* Quant a la literatura, una de les actituds més importants que volem fomentar és l’encarament
personal de cada alumne amb els textos literaris, per tal que, a mesura que hi vagi perdent la
por, en pugui treure el màxim d’informació de manera autònoma i, en conseqüència, interpretar-
los subjectivament i raonada.

* Cultiu d’un sentit crític sòlidament argumentat respecte d’una opinió aliena o d’una obra
artística i, en concret, literària.
* Adopció d’una actitud receptiva i oberta cap a les manifestacions literàries, en tant que
representatives dels sentiments humans, d’una ideologia o d’una època concreta.
* Adopció d’una actitud receptiva i respectuosa envers altres interpretacions d’una obra literària
distintes a la pròpia.
* Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, informació i
persuasió.
* Valoració de la importància d’una bona expressió escrita com a sinònim de claredat d’idees i
de maduresa intel·lectual.
* Respecte per les normes de correcció fonètica, ortogràfica, morfosintàctica i lèxicosemàntica.
* Valoració de la planificació i revisió textuals d'acord amb els criteris d'adequació, cohesió,
coherència i correcció.
* Actitiud receptiva envers l’ampliació del ventall de registres propi.
* Adopció d’una actitud receptiva i respectuosa respecte de la llengua catalana, pròpia de les
Illes Balears, i del fet cultural català en general.
* Acceptació i valoració de la varietat dialectal pròpia.
* Valoració equitativa de les varietats dialectals no pròpies.
* Apreciació de la riquesa que representa la diversitat interna de la llengua i de l'estàndard com
a element unificador.
* Sensibilització per la situació sociolingüística de les Illes Balears i la normalització de la seva
llengua pròpia.
* Disposició per a la participació en activitats orals i escrites i en manifestacions culturals.
* Desenvolupament de la capacitat d’autocrítica.
* Valoració de les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva.
* Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d'enriquiment i promoció
personals.

METODOLOGIA
L’estudi de la literatura experimenta enguany un gran canvi. Per començar, segons s’ha pogut
veure a la programació dels continguts, hem decidit centrar-nos només en l’Edat Mitjana i
encara més, en els quatre puntals bàsics de la nostra literatura (Llull, les cròniques, March i el
Tirant). D’una banda, el motiu és que la qualitat d’aquesta literatura no és comparable a la del
Barroc i el Neoclassicisme catalans. De l’altra, és molt difícil arribar a l’alumnat si no partim de
textos que els puguin “afectar” en major o menor mesura, és a dir, de textos que ells creguin
vigents. En aquest sentit, la visió de la literatura catalana que oferirem a les nostres classes no
serà tant historicista com actual, des del moment que emfasitzarem sempre l’actualitat dels
textos comentats: el sistema democràtic que proposa Llull (però també la seva misogínia
ferotge), l’erotisme del Tirant, l’amor de March, el seu concepte feminista avant la lettre, el
xovinisme de les cròniques... No contents amb això, complementarem aquests textos amb altres
de la literatura universal de qualsevol època que hi entroncaran temàticament i que ens
permetran de debatre sobre temes tan diversos com ara la recerca d’una personalitat pròpia (a
partir de la comparació entre Llull, Cyrano de Bergerac i Hamlet), la integritat i l’orgull (Costa i
Llobera), l’avarícia (Turmeda), la guerra (Rodoreda, Kristoff i Comadira), l’autoestima
(Comadira), la passió durant l’adolescència (Romeo i Julieta), etc.
La raó d’aquesta metodologia, que reconeixem poc ortodoxa, no és altra que la que es deriva de
l’experiència acumulada durant tots aquests anys de docència. Fins al curs passat, hem pogut
comprovar com a l’alumnat, si se’l dirigeix bé, li encanta llegir. Llegir, en el cas que ens ocupa,
vol dir anar vers per vers, desxifrar metàfores, comentar recursos retòrics i veure amb quina
finalitat els usa l'autor. Llegir significa debatre, donar oportunitat a l'alumnat per expressar
lliurement la seva opinió i, de vegades, no posar-se d'acord en la interpretació d'un vers
determinat. Aquesta idea de lectura allibera l'alumnat d'haver d'aprendre ni dades ni dates:
s'enfronta a Anselm Turmeda, per exemple, sense saber gairebé res ni del nom ni del context
dels segles XIV i XV, però amb l'alegria creixent de descobrir que un autor de fa més de cinc-
cents anys li parla de l'avarícia en uns termes que encara avui són aplicables. Els resultats
d'aquestes sessions solen esser immillorables: una gran part de l'alumnat, per primera vegada,
concep la literatura com un art viu. L’alumnat parla molt. Guiat, és cert, però parla. I escolta.
Escolta el professor, però també els companys: discuteix, rebat, de vegades claudica. En molts
de casos, després de sentir tots els arguments, s'acaba adoptant una interpretació com a més
vàlida, però mai no es tanquen les portes a l'altra, llevat que s'arribi a la conclusió que és
forassenyada. En general, s'acaba dient que el poema resta obert a la lectura personal de
cadascú. D'aquesta manera, l'alumnat viu la literatura, és a dir, la sent com a quelcom viu, no
ancorat en un passat immutable, llunyà i avorrit. Encara més: l'alumnat és lliure per dir que un

poema li ha agradat, l'ha avorrit, no li ha agradat però li ha interessat, etc., sempre que ho faci a
partir del sentit crític. En definitiva, enguany continuarem desterrant de les nostres aules, com
hem fet des de fa més de quinze anys, pedagogies encarcarades, classes magistrals i avorrides
preses d’apunts.
Per tot plegat, enguany hem decidit fer una altra passa endavant, una passa valenta, i apostar per
una variadíssima gamma de textos que creim molt engrescadors, tot mesclant des del primer
moment la literatura catalana amb la universal, l’Edat Mitjana amb qualsevol altra època. Estam
convençuts que el benefici que n’obtindrem (en termes d’aprofitament, interès, reflexió, anàlisi i
sentit crític) compensarà amb escreix el preu que pagarem (obviar algunes èpoques i alguns
noms canònics de la literatura catalana). Per això, serà imprescindible estimular — i apreciar —
la participació de l’alumnat, tot respectant la seva opinió alhora que el desviam de qualsevol
interpretació aberrant. Iniciarem una tasca prou difícil i massa sovint menystinguda a
l’ensenyament de les literatures: la consolidació d’una lectura crítica i personal, tot i que
fonamentada en els punts bàsics de la teoria literària i en les nocions, també bàsiques, d’història
de la literatura catalana.
Treballarem sense llibre de text, però amb fitxes didàctiques elaborades expressament per a
l’alumnat d’aquest institut. Les fitxes contendran més textos literaris dels que proporcionen
habitualment els llibres de text. A més, els oferirem en versió modernitzada per tal d’eliminar
l’escull de la varietat diacrònica, que un alumnat de primer de batxillerat no té per què assumir.
Com que el curs actual es presenta de forma experimental, una bona part del material s’anirà
elaborant pel professor durant el curs, per la qual cosa no estarà disponible de manera sencera
fins al final.
Exàmens. Si ho consideram útil pedagògicament, podrem augmentar progressivament la
dificultat de les proves segons aquesta seqüència: podran realitzar la primera consultant els
apunts i els seus companys; la segona serà individual, però la podran realitzar amb l’ajuda del
material sobre retòrica i podrà contenir qualque text ja analitzat; a partir de la tercera, l’alumnat
s’enfrontarà tot sol a textos no treballats específicament dins l’aula.
Llengua. El plantejament de l’aprenentatge de la llengua que, per qüestió de temps, haurà
d’ocupar un lloc força secundari, es farà seguint el criteri de donar primacia a la norma per
damunt de les excepcions. El punt de partida serà treballar amb textos, de manera que els
alumnes assimilin les normes de forma inductiva.

El professorat, a part de les funcions tradicionals de transmissió i control, en potenciarà d’altres,
com ara la funció motivadora, la integradora, la creadora i la crítica i induirà a la revisió
contínua de les actuacions pròpies.
Carnet cultural per punts. El Departament de Llengua i Literatura Catalanes ha decidit
recuperar aquesta iniciativa, que pretén incentivar el consum de producció cultural per part de
l’alumnat. El procediment serà el següent: cada tres setmanes, el professorat del departament
oferirà algunes alternatives culturals (una pel·lícula, una cançó per escoltar, una obra de teatre
per anar a veure, etc.). L’alumnat en podrà triar una i fer-ne un petit treball. Els treballs seran
molt senzills i pautats. No hi valorarem els coneixements sobre pintura o música sinó l’opinió
crítica i, sobretot, el conreu de la sensibilitat artística. Es pretén, bàsicament, fomentar la
curiositat per l’ampli ventall de possibilitats culturals que s’ofereixen a diari i promoure la
llibertat de l’alumnat a l’hora de valorar-les “sentimentalment”, en funció dels seus interessos,
del seu estat d’ànim, de les seves motivacions intel·lectuals, del seu estadi vital, dels seus
records, etc.
Per cada treball correcte, l’alumne sumarà 0,3 punts a la nota final del trimestre, sempre que
tengui una nota mitjana mínima de 5 i fins a un màxim d’1,2 (quatre treball per trimestre). Si fa
el treball sobre una obra literària i l’exposa davant els companys, a més dels 0,3 punts, tendrà
una nota extra per fer mitjana i augmentar encara més la seva qualificació final. Hi pot
participar tot l’alumnat de 1r de batxillerat (i d’altres cursos, depenent de l’interès que demostri
el professorat respectiu). És una activitat absolutament voluntària.

MATERIALS
• Fitxes didàctiques elaborades expressament per a l’alumnat d’aquest institut amb una
selecció incorporada de textos d’història de la literatura modernitzats. Aquestes fitxes
poden contenir exercicis extrets de material prèviament publicat a diferents editorials.
• Antologia poètica (fotocopiada) elaborada expressament per a l’alumnat d’aquest
institut.
• Fotocòpies en color representatives de diferents corrents estètics universals.
• Selecció musical en relació a alguns dels temes estudiats
• Qualsevol altre material reprogràfic que sigui necessari durant el curs.
• Vídeos i DVDs divulgatius i de les diferents obres versionades.
LECTURES
Una manera de fer més atractiva la lectura a l’alumnat és la de combinar l’estudi cronològic de
la literatura catalana amb el treball sobre un títol trimestral que pugui adequar-se més a les
inquietuds d’un públic jove. Dins la selecció d’enguany hem reservat un espai a una mostra
d’història de la literatura catalana en majúscules, a una de la literatura catalana més recent que
ha constituït un èxit de públic i a una de la literatura universal. L’ordre dels títols és el següent:
SHAKESPEARE, WILLIAM: Romeo i Julieta. Editorial Vicens Vives, col·lecció Aula Literària
MARTORELL, JOANOT: Tirant lo Blanc. Editorial Laertes
TORRENT, VICENT: Gràcies per la propina. Editorial 62
Cada principi d’avaluació es presentarà el llibre del trimestre, obrint, si és possible, alguns
interrogants per interessar l’alumnat. En comprovarem la lectura mitjançant una prova escrita, la
qual haurà d’esser resolta de manera suficient per tal de poder aprovar el curs. Després d’això,
treballarem l’obra dins l’aula a partir d’una guia de lectura i d’una selecció de fragments
elaborada expressament per a l’alumnat del nostre centre. Des del principi de curs tendrem a la
biblioteca del Departament un o més exemplars de cadascuna de les lectures.
QUADERN

La realitat del nostre alumnat, tant del de procedència pròpia com de l’arribat d’altres centres
ens indica que una part del seu fracàs escolar està motivada per la manca d’hàbits d’estudi. Per
pal·liar això i, encara que pugui semblar una mesura infantil, enguany establirem, també de
forma experimental, el sistema de quadern de treball que tants bons resultats ens ha
proporcionat a l’ESO.
Un altre motiu que ens impulsa a adoptar aquesta organització és la diversitat de materials que
manejarà el nostre alumnat i, sobretot, la seva interacció. Per posar-ne un exemple, Manel Marí
precedirà Ramon Llull, el qual anirà seguit d’Edmond Rostand i William Shakespeare. Els
textos argumentatius escrits sobre temes d’actualitat s’alternaran amb intervencions orals,
igualment argumentatives, sobre textos literaris. Autors d’èpoques i estils molt variats trobaran
el seu lloc durant les sessions, però per damunt de tot adquiriran el seu sentit ple a final de curs,
quan l’alumnat — esperam — entengui el fet literari com un tot miscel·lani que s’ha alimentat a
si mateix no poques vegades. Si no hi establim un ordre clar, una certa sistematització del
material, correm el risc que l’alumnat interpreti com un caos allò que no és més que una
saludable complexitat.
Així doncs, els apartats que proposarem per al quadern de l’alumnat seran cinc:
• Història de la literatura catalana
• Poemes
• Literatura universal
• Gramàtica
• Textos argumentatius
MATERIAL EXTRAORDINARI
El nostre centre compta amb un percentatge significatiu d’alumnat immigrant i, per aquest
motiu, cada vegada amb més freqüència ens trobam estudiants que se’n van de viatge al seu país
d’origen durant el curs i, en ocasions, durant força setmanes. Tenint en compte que, des de
Caporalia d’Estudis i des de Tutoria sempre s’ha procurat fer entendre que és molt
desaconsellable aquesta falta d’assistència a classe i, de vegades, al període d’exàmens, el
Departament no considera pertinent la programació de material extraordinari.
En primer lloc, perquè resulta incoherent que preparem una feina mentre ells haurien d’esser a
classe. En segon lloc, perquè va en contra de la programació d’aula que varia setmanalment en
funció de l’evolució o les dificultats dels grups-classe. En tercer lloc, perquè una part molt

significativa del nostre alumnat presenta moltes i diverses mancances, amb la conseqüència que
no pot fer feina de manera autònoma. Finalment, per fer aquesta feina extraordinària caldria que
l’alumnat s’endugués un diccionari, com a mínim un llibre, el material fotocopiat i un quadern,
fet que normalment no es pot dur a la pràctica.
Per tot plegat, el Departament no considera obligatori que s’hagi d’establir una programació
extraordinària d’activitats per a l’alumnat que se’n va de viatge durant el període lectiu i, en cas
que es faci, tampoc no creu obligatòria la seva correcció. De tota manera, aquest aspecte
quedarà a criteri de cada professor.

AVALUACIÓ
CRITERIS GENERALS
La dificultat fonamental dels cursos de batxillerat és la necessària interacció entre
l’avaluació de l’expressió lingüística de l’alumnat i l’avaluació dels continguts
expressats en els seus treballs, tant orals com escrits. No cal dir que procurarem
connectar sempre que puguem els dos aspectes. Tant en els comentaris com a les
proves d’expressió oral, es farà èmfasi especial en qüestions d’expressió, domini
lingüístic i capacitat crítica i, de fet, seran aquests punts els que predominaran en el
procés d’avaluació. Això és així perquè pensam que tots els nostres alumnes
necessiten entrenar la seva expressió, mentre que no a tots els agradarà o els serà útil
la literatura. El professorat farà un seguiment global del grup i l’avaluació serà
contínua.
PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ
El gruix de l’avaluació correspon als continguts conceptuals. El professorat podrà triar, d’entre
les següents, les proves que més d’adeqüin a les necessitats del seu alumnat:
a) Exposicions orals individuals, obligatòries o voluntàries
b) Lectura en veu alta
c) Proves escrites sobre la història de la literatura catalana
d) Proves escrites sobre sociolingüística
e) Comentaris sobre poemes
f) Textos argumentatius
g) Proves escrites sobre cadascuna de les obres de lectura obligatòria trimestrals
h) Qualsevol altra prova que el professor consideri necessària, tal com ha quedat reflectit a
l’apartat sobre continguts procedimentals
Quant als continguts actitudinals i procedimentals, es valoraran la participació dins l’aula i la
feina de casa, sempre que s’assoleixi un nivell mínim de 5 punts de mitjana en els conceptuals.
Amb això, els continguts conceptuals representaran un vuitanta per cent de l’avaluació
trimestral i els continguts procedimentals i actitudinals, un vint per cent.
Alumnes amb mancances especials:

* Exercicis telemàtics que el professor anirà revisant periòdicament. Alternativament, també es
podran usar llibretes d’exercicis autocorrectius, que seran obligatòries per a aquells alumnes que
a principi de curs hagin manifestat problemes d’ortografia i/o gramàtica.
* A les dates que s’indicaran durant el curs, el professor recollirà el material sobre tècniques de
redacció que serà obligatori per a l’alumnat amb problemes d’expressió escrita.
* Pel que fa a les proves de cultura lingüística catalana bàsica (si n’hi ha), i atès que són, com
les altres, d’avaluació contínua, és imprescindible aprovar-ne la darrera per superar el curs. En
aquestes proves, s’han de contestar correctament totes les preguntes, puix que els continguts són
tan bàsics que s’haurien d’haver assumit molt abans d’arribar al batxillerat.

AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS I LA SEVA QUALIFICACIÓ
A principi de curs, l’alumnat serà informat sobre els criteris següents i, quan s’hagin de realitzar
controls, procurarem que sàpiga de quina manera pràctica es tindran en compte a l’hora de
corregir-los. De la mateixa manera, sabrà els continguts, els procediments i les actituds que
seran treballats i el criteri quantitatiu que se seguirà: valor i puntuació de cada pregunta. Així,
intentarem dos objectius: primer, que la comunicació alumnat/professorat sigui com més fluïda
millor; i, segon, facilitar la preparació dels exàmens, com també la reflexió sobre els controls o
les avaluacions (autoavaluació i coavaluació).
Per a la qualificació podrem tenir en compte:
a) Les proves orals. 18 N’hi haurà dues durant el curs: una de textos argumentatius (de tema
lliure) i una altra d’explicatius, que consistirà en un comentari d’un text literari que serà
proporcionat pel professor i que correspondrà a un tema bàsic d’història de la literatura catalana.
En els dos casos, n’avaluarem l’adequació al registre, la qualitat de la informació, l’estructura,
la cohesió i el nivell lèxic i gramatical. S’avaluaran de 0 a 10 punts. Són eliminatòries: caldrà
superar-les amb un mínim de set punts cadascuna per poder esser qualificat d’apte. Les podran
repetir totes les vegades que calgui, tant per superar-les com per, voluntàriament, augmentar-ne
la qualificació.
b) Les proves escrites sobre història de la literatura i/o sociolingüística. Aquests continguts
s’avaluaran amb una prova trimestral que, en principi, constarà de dues parts, puntuades de 0 a
10 punts cadascuna. La primera, de tipus test, serà eliminatòria. Les respostes errònies es
penalitzaran. Per a la seva superació caldrà obtenir un mínim de 5 punts, cosa que donarà dret a
la correcció de la segona part. Aquesta s’articularà entorn d’un o diversos textos inclosos en el
temari d’història de la literatura catalana i sobre el(s) qual(s) es formularan una sèrie de
preguntes. També s’haurà de superar amb un mínim de 5 punts. Hi podrem valorar els aspectes
següents:
- Capacitat de comprensió del text proposat.
- Rigor per exposar i raonar les pròpies idees.
- Adequació dels arguments utilitzats.
- Correcció lingüística i qualitat de la redacció.
- Capacitat de síntesi.
- Coneixements específics de l’assignatura.
18 Vid. l’annex corresponent al final de les programacions dels batxillerats per a una informació més
detallada de la prova oral.

L’estructura d’aquestes dues proves podrà variar en funció del nivell, les necessitats o l’actitud
de l’alumnat o d’una part. Per exemple, s’admet la possibilitat de deixar la primera part (el test)
només per a aquell alumnat que no faci feina a casa o que no dugui el material, mentre que la
resta en podria quedar dispensada.
c) Les proves de cadascuna de les lectures trimestrals, realitzades sempre amb anterioritat al
comentari col·lectiu dins l’aula amb l’ajuda d’una guia de lectura específica. Se centraran en un
tipus d’anàlisi que representi un important pas endavant respecte del treball realitzat a l’ESO,
però que el continuarà amb coherència. Les qüestions tractaran aspectes específics de la
temàtica, els personatges, l’ambientació o l’estil. Hi haurà una recuperació de cadascuna de les
lectures durant la setmana de suficiència. En cas de no superar tampoc la recuperació, les tres
lectures d’enguany se substituiran per altres, que s’hauran de llegir durant el període estival per
tal d’examinar-se’n per setembre.
d) Els treballs d’expressió escrita, que majoritàriament consistiran en textos argumentatius
d’una llargada superior a les 200 paraules. S’hi avaluaran: l’adequació (títol, lèxic i registre), la
coherència (estructura, separació dels paràgrafs, qualitat de la informació i manca d’informació
supèrflua), la cohesió (sintaxi, connectors i puntuació) i l’autocorrecció assistida dels errors
gramaticals. Atorgarem als tres primers apartats 3, 2,5 i 4,5 punts respectivament. A partir de la
semicorrecció per part del professorat, l’alumnat haurà d’esmenar els seus errors. Un cop
retornat el text al professor, es restaran 0,5 punts per cada error gramatical no corregit o no
esmenat correctament.
e) Els comentaris de textos poètics. En realitzarem un mínim de tres a cada avaluació.
Constaran, preferentment, de tres preguntes, que tractaran sobre els temes, els recursos retòrics,
la comparació amb altres textos, l’opinió personal, etc. S’avaluaran de manera subjectiva, sense
paràmetres prefixats, amb la puntuació ordinària de 0 a 10.
f) La participació dins l’aula i la feina de casa, que s’avaluen amb deu punts cadascuna.
Aquestes dues notes només s’hi sumaran si la mitjana de totes les proves escrites i orals
multiplicada per vuit fa quaranta punts o més (això és, si la mitjana dels continguts és equivalent
a un mínim de cinc punts). Amb aquest sistema, els continguts conceptuals representaran un
vuitanta per cent de l’avaluació trimestral i els continguts procedimentals i actitudinals, un vint
per cent.
g) Els treballs del Carnet Cultural per Punts. 19
19 Vid. Metodologia.

h) Per a l'alumnat amb mancances especials es tendran en compte els resultats de les llibretes
d’exercicis autocorrectius i/o els exercicis telemàtics, que no obtendran nota numèrica, però que
seran obligatoris per tal de poder accedir a l’avaluació. Consideram que, atesa la mateixa
naturalesa dels exercicis autocorrectius escrits, més de tres errors en un dels exercicis escollit a
l’atzar és motiu suficient per haver-los de repetir sencers o en part.
i) El professorat podrà demanar la llibreta de feina a qualsevol moment del curs per a la seva
revisió. Aquesta haurà de contenir tot el material treballat (tant el de producció pròpia com el
reprografiat), en l’ordre correcte i amb bona presentació. El resultat de la revisió de la llibreta
actuarà com un factor corrector de la nota trimestral o final, fins a un màxim de nou dècimes.
Aquesta opció es durà a terme preferentment a final de curs i amb l’alumnat que presenti uns
resultats irregulars, però no es considera d’obligat compliment de cara a l’avaluació.
El tipus de proves reflectit a l’apartat h) de l’epígraf “Procediments d’avaluació” s’avaluarà a
criteri del professor.
Expressió escrita en els exàmens. Quant a l’expressió escrita de les diferents proves, volem
remarcar que:
- una expressió escrita deficient — tot i que no sigui avaluable en termes quantitatius — pot
esser motiu per suspendre la prova, independentment de la qualitat del contingut;
- cometre més de deu errors gramaticals en un fragment de cent paraules escollit a l’atzar també
és motiu suficient per suspendre la prova. (Aquest criteri podrà variar en funció de la prova
escrita inicial o a criteri del professor.)
Presentació de treballs i exàmens. No s’admetran treballs ni exàmens sense marges, amb
presentacions infantils, bruts, sense títol, sense les dades escaients o amb mala cal·ligrafia.
Tampoc no s’admetran treballs que únicament hagin consistit en el copiat d’informació trobada
a Internet. D’altra banda, el professorat podrà exigir, si ho creu convenient, que els treballs
siguin manuscrits per tal d’afavorir la concentració en la matèria (i no el mer copiat informàtic),
els bons hàbits de presentació i una cal·ligrafia correcta. Xerrar durant l’execució d’un examen
es considera motiu suficient per anul·lar-lo.

QUALIFICACIÓ DE CADA AVALUACIÓ
Els continguts conceptuals representaran un vuitanta per cent de l’avaluació trimestral i els
continguts procedimentals i actitudinals, un vint per cent. Per això, es farà una mitjana de totes
les proves orals i escrites de cada trimestre i es multiplicarà per vuit; només si la puntuació
resultant és de quaranta punts o més, s’hi afegiran les notes corresponents a la participació dins
l’aula i la feina de casa, que s’avaluen amb deu punts cadascuna. La nota que constarà en el
butlletí consistirà en una sola xifra numèrica. Si la nota és superior a 5, aquesta s’arrodonirà cap
avall quan el resultat en dècimes vagi de 0,1 a 0,4 i cap a dalt si el resultat va de 0,5 a 0,9.
Excepcionalment, el professorat podrà introduir un factor corrector atenent les especificitats de
qualque alumne concret, les seves necessitats de motivació i la seva evolució durant el curs.
Per poder aprovar l’avaluació final, és condició indispensable que l’alumne/a hagi superat per
separat les proves de les lectures obligatòries trimestrals, dels comentaris de textos, dels
exàmens d’història de la literatura, dels textos escrits argumentatius i de qualsevol altra prova
que sembli oportuna (amb un mínim de cinc punts a cadascuna) i les proves orals (amb un
mínim de set punts). Si l’alumnat no assoleix algun d’aquests apartats, haurà de fer-ne la
recuperació pertinent per setembre. Si per setembre suspèn ni que sigui un sol d’aquests
apartats, s’entén que l’assignatura sencera li queda pendent.
No podrà aprovar l’alumnat que no s’esforci a parlar català, ja que implicarà que no supera
diversos continguts mínims, com ara: el respecte per la llengua i la cultura catalanes, l’ús
constant del català dins l’aula i amb el professorat de l’assignatura i l’esforç per parlar un català
progressivament més correcte.
Notes sobre la qualificació final
En el cas que l’alumnat continuï amb qualque bloc suspès per juny, serà impossible realitzar el
càlcul explicat a l’epígraf anterior. Per tal motiu, es podrà procedir de la manera següent: cada
bloc restarà un punt a la nota de 5, de tal manera que, per exemple, un 4 no representarà
realment la nota aritmètica d’un alumne, sinó simplement que li falta un bloc per aprovar.
Per acord del Departament, si l’alumne deixa alguna de les proves obligatòries sense fer (la
prova oral, els controls sobre les lectures trimestrals o qualsevol altra que s’estimi oportuna 20 ),
la seva qualificació final no podrà esser superior a 1.
20 Vid. l’apartat “Avaluació dels continguts i la seva qualificació”, epígraf “Altres proves”.

AVALUACIÓ SUMATIVA
L’avaluació serà sumativa. Això implica que, encara que no sigui en cap cas desitjable, aprovar
la darrera de les proves de cada bloc implica aprovar el bloc sencer. Tant durant la setmana de
suficiència com en els exàmens extraordinaris de setembre, l’alumnat s’avaluarà sempre de
blocs sencers (història de la literatura, sociolingüística, etc.) i no de trimestres concrets. Cada
bloc s’ha de superar amb independència dels altres. Les lectures trimestrals podran esser
substituïdes per altres títols que l’alumne haurà de llegir durant l’estiu. Si per setembre l’alumne
suspèn ni que sigui un sol bloc o deixa alguns exercicis o activitats sense fer, s’entén que tota
l’assignatura està suspesa i li queda pendent.

AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT
Optativament, al final del primer trimestre i/o al final de curs, el Departament podrà passar als
alumnes una enquesta per tal de saber com veuen aquests el funcionament de les sessions, la
seva acceptació, el grau d’engrescament per part dels estudiants i quins aspectes s’han de
millorar o replantejar. D’altra banda, procurarem un intercanvi d’impressions fluid, que sigui
possible a qualsevol moment del curs.
Reclamacions. En el cas que un alumne reclami la revisió d’un examen escrit, primer es
comentarà l’examen entre l’alumne i el professor titular. Si al final, l’alumne continua en
desacord amb la nota obtinguda, s’encarregarà una nova correcció 21 a dos professors del
departament, diferents del titular del grup i se’n farà un informe escrit, tot especificant els
motius concrets de la nota adjudicada o, si hi escau, de la nova puntuació. Si l’alumne no es
considera satisfet, podrà apel·lar al Servei d’Inspecció de la Conselleria, que haurà de contestar
per escrit i també haurà d’especificar els punts concrets en què basa la seva resolució, si aquesta
és diferent a la del departament. El Servei d’Inspecció no podrà al·legar defectes de forma ni de
contingut d’aquesta programació, atès que ha estat aprovada per la mateixa Conselleria.
21 S’entén que l’alumne que no té interès a revisar l’examen amb el professor titular ja no té dret a la
nova correcció.

CRITERIS DE RECUPERACIÓ
L’alumnat de segon de batxillerat podrà recuperar l’assignatura de primer pendent si durant les
dues primeres avaluacions de segon treu com a mínim un 6. Això l’eximirà de fer cap examen.
Si aquest no és el cas, també podrà recuperar l’assignatura superant dues proves, segons el
calendari següent:
Continguts Data Hora Aula
Prova d’història de la literatura catalana,
des de Ramon Llull fins al Neoclassicisme
13 h. 1.15
Prova sobre Tirant lo Blanc
i Gràcies per la propina
13 h. 1.15
Les referències bibliogràfiques de les dues lectures són:
TORRENT, FERRAN: Gràcies per la propina. Editorial Proa.
MARTORELL, JOANOT: Tirant lo Blanc. Editorial Laertes
Les proves podran incloure textos per comentar, qüestions teòriques o d’anàlisi, preguntes-test i
qualificacions negatives per cada resposta errònia. Si amb aquestes proves l’alumnat continua
sense recuperar l’assignatura, tendrà una darrera oportunitat en els exàmens de setembre, a les
mateixes dates i hores que l’alumnat de primer.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Atès que aquest és un ensenyament no obligatori, el departament no ha previst adaptacions
curriculars. Quant al desnivell que puguin presentar alguns alumnes en apartats específics,
aquestes seran les mesures a adoptar:
* Si detectam que qualque alumne té problemes amb l’ortografia i/o la gramàtica, haurà de
realitzar una sèrie d’exercicis del programa informàtic PELC, que el professor s’encarregarà
d’establir. Alternativament, podrà comprar llibretes d’exercicis autocorrectius. El professorat en
marcarà alguns exercicis - o tots - i a final de curs les recollirà per a la seva avaluació, com a
requisit indispensable per aprovar el curs.
* Si detectam problemes d’expressió escrita, l’alumne haurà de realitzar una altra sèrie
d’exercicis del programa PELC i/o pràctiques de redacció que seran proporcionades i avaluades
pel professor. En els dos casos, els exercicis seran realitzats de forma autònoma.
* Si detectam mancances de cultura lingüística catalana bàsica, establirem proves específiques,
obligatòries, avaluables i vinculants de cara al resultat final. L’alumnat haurà de preparar-se-les
autònomament, encara que podran demanar orientació bibliogràfica.
* En qualsevol altre tipus de mancança, el professor es reserva el dret d’instituir lectures, proves
o exercicis igualment específics, obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l’avaluació.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
S’organitzaran per nivells o conjuntament. Intentarem assistir a qualque acte públic en català,
aprofitant els esdeveniments que tenguin lloc durant el curs, amb l’objectiu de mostrar a
l’alumnat una realitat cultural innegable i viva i que massa sovint desconeixen. La seva
realització estarà supeditada sempre al bon comportament i a la disciplina del grup-classe. El
professor tendrà cura que l’alumnat de cada grup entengui clarament aquesta condició. Per
aquest motiu, hi cap la possibilitat que alguns grups realitzin més sortides que d’altres del
mateix nivell, tot i que això no ocorrerà mai per discriminació injustificada.
L'alumnat que no pugui o no vulgui assistir-hi haurà de lliurar un treball escrit que hi tengui
relació i que serà fixat oportunament pel professor segons les característiques de la sortida.
Sense aquest treball, no podrà esser avaluat del trimestre corresponent.
La temporalització de les activitats complementàries no és gaire programable atès que no
sempre podem preveure quan, quantes i de quin tipus n’hi haurà enguany. A títol orientatiu,
podem assenyalar les següents:
• Concurs Banc de dades, si finalment IB3 decideix produir-lo
• Conferència “El pensament crític” a càrrec de professorat de la UIB (gener o febrer)
• Teatre i cinema, en funció de l'oferta de la temporada
• Sortida a Miramar (oferta educativa de la Conselleria de Cultura)
• Trobada d'Audiovisuals en Català per a centres d'ensenyament secundari (Alcúdia,
febrer)
• Trobada de Teatre en Català per a centres d'ensenyament secundari (Muro, Pasqua)
• Intercanvi d'estudiants El País a l'Escola (lloc indeterminat, maig)

TEMES TRANSVERSALS
Els temes transversals que treballa el Departament són el sexisme, el consumisme i l’educació
per a la pau i la tolerància i l’educació mediambiental. A l’assignatura Llengua i Literatura
Catalanes, els treballarem a través del mateix enfocament de les classes, sense seguir una
temporalització estricta. Això implicarà que, encara que no hi dediquem cap sessió en
particular, adoptem una perspectiva a través de la qual vehicularem determinats valors. Per
exemple, convidarem a l’estalvi de paper quan s’hagi d’elaborar un treball escrit, a l’estalvi
d’energia dins l’aula o a la reutilització de paper en esborranys i exàmens.
D’altra banda, treballarem la sexualitat en sentit ample: un altre tema que consideram força
important atesa l’edat de l’alumnat. En aquest cas, comptarem amb l’ajuda d’alguns textos dels
autors o els moviments inclosos en el temari. A part de comentar-ne els valors netament
literaris, podran servir per reflexionar sobre els rols i en especial sobre la consideració social de
la dona en altres èpoques (Ramon Llull), per comparar com s’ha viscut i com es viu avui la
sexualitat (Tirant lo Blanc), o per debatre sobre les relacions entre amor i sexe (Ausiàs March).
A més, continuarem la línia exposada en el paràgraf precedent: adoptarem una actitud no sexista
a classe i convidarem els alumnes a assumir una postura crítica i alhora tolerant i oberta cap a
aquests temes i molts d’altres.
A partir d’aquest punt de vista, intentarem que l’alumnat sedimenti progressivament uns valors
determinats de respecte al medi ambient, de tolerància amb els companys i de compromís amb
el seu futur individual i col·lectiu.

MÍNIMS EXIGIBLES. LLENGUA I LITERATURA CATALANES
I. La comunicació
1r DE BATXILLERAT
CONCEPTES
• L’argumentació oral. L’alumnat ha d’esser capaç, en acabar el curs, d’elaborar
un text argumentatiu de tema lliure, d’una durada mínima de cinc minuts, amb
coherència, adequació, cohesió i correcció gramatical i fonètica. La nota mínima
de pas és de 7 punts. Aquesta prova és eliminatòria.
• L’explicació oral. L’alumnat ha d’esser capaç, en acabar el curs, de comentar
oralment un fragment literari, amb durada mínima de cinc minuts, amb
coherència, adequació, cohesió i correcció gramatical i fonètica. La nota mínima
de pas és de 7 punts. Aquesta prova és eliminatòria.
• L’argumentació escrita. L’alumnat ha d’esser capaç, en acabar el curs,
d’elaborar un text argumentatiu de tema lliure, amb un mínim de 200 paraules,
amb coherència, adequació, cohesió i correcció gramatical i ortogràfica. La nota
mínima de pas és de 5 punts.
II. El text i la reflexió lingüística
Els textos escrits hauran d’esser correctes gramaticalment i ortogràficament.
Cometre més de deu errors gramaticals en un fragment de cent paraules triat a
l’atzar és motiu suficient per suspendre la prova escrita.
III. El discurs literari
• L’alumnat ha de poder comentar oralment i per escrit una obra literària (sencera
o parcial) amb sentit crític i capacitat d’interpretació.
• L’alumnat haurà de demostrar uns coneixements mínims sobre els següents
temes d’història de la literatura: Ramon Llull, les quatre grans cròniques, Ausiàs
March, Tirant lo Blanc.
IV. Llengua i societat
Aquest apartat no es considera un concepte mínim exigible.
V. Tècniques de treball
La llibreta de feina haurà de contenir tot el material treballat (tant el fotocopiat com
el de producció pròpia), en l’ordre correcte i amb bona presentació.
PROCEDIMENTS

Aquest apartat no es considera un mínim exigible.
ACTITUDS
• Respecte per la llengua i la literatura catalanes.
• Esforç per parlar un català progressivament més correcte, a partir del nivell
d’inici del curs i independentment de la llengua materna de cada alumne.
• Iniciativa a l’hora de participar dins l’aula.
• Comportament correcte en general.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA
OBJECTIUS GENERALS
SEGON DE BATXILLERAT
Identificar i comprendre textos orals i escrits emesos en
el model estàndard o en qualsevol varietat interna de la
llengua, propera al context de l’alumnat.
2. Produir missatges orals i escrits amb adequació,
coherència, cohesió i correcció textuals.
3. Llegir de manera expressiva qualsevol tipus de text amb
la pronúncia i l’entonació adequades.
4. Fer un ús correcte de les normes que regulen
l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.
5. Comprendre els factors socials i legals que condicionen
el contacte entre llengües i apreciar els processos de
desplegament i normalització de la llengua catalana.
6. Valorar la realitat plurilingüe i multicultural del món
d’avui, posant atenció a l’àrea de parla catalana i a les
Illes Balears en particular, a l’Estat espanyol en general
i a Europa.
7. Conèixer les característiques generals dels períodes
més representatius de la literatura catalana, com també
saber-ne contextualitzar els autors i les obres més
destacades.
8. Analitzar i comentar, des del punt de vista formal i de
contingut, textos en prosa i en vers, de qualsevol
tipologia, fent de la lectura una forma d’enriquiment
personal i d’obertura al món.
9. Veure la llengua i la literatura com a mitjà de
comunicació individual i social, com a eina
d’interpretació de la realitat i mostra del patrimoni
cultural.
10. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit
crític, elaboració i presentació de la informació,
utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació.

CONTINGUTS
CONCEPTES
I. Comunicació i tècniques de treball
1. L’expressió oral. Aquest apartat se centrarà a
aconseguir que els alumnes millorin la seva capacitat
d’argumentació oral sobre un tema de lliure elecció, ja
que és una habilitat útil per a qualsevol activitat,
acadèmica o no, i que a més poden fer servir a l’hora
d’enfrontar-se críticament a un text literari. Tendrem
especialment en compte l’adequació al registre,
l’organització de les idees, la qualitat de les dades i
els arguments exposats, la cohesió de les frases i els
errors gramaticals. Per a més informació sobre la prova
oral, consultau l’apèndix al final de la programació.
2. L’expressió escrita. Cal demostrar que s'és conscient
de la importància d’una expressió escrita acurada a partir
d’una metodologia activa, més pràctica que no teòrica,
fins i tot intuïtiva, que inclourà els aspectes següents:
- Adequació: presentació (marges, títols,
cal·ligrafia); riquesa lèxica; evitació de motscrossa
i mots-jòquer; registre formal; esmena de
l’excés de col·loquialitat.
- Cohesió: riquesa sintàctica i de connectors;
puntuació.
- Coherència: evitació de repeticions innecessàries;
divisió raonada en paràgrafs.
- Autorevisió del text. Per a la qual es treballarà
amb una llista d'errors freqüents que servirà de guia
per l'autocorrecció
L’expressió escrita es treballarà sobretot a partir de les
respostes a les qüestions sobre literatura, dels
comentaris de textos literaris i de la tipologia textual
que el departament ha establert per a aquest nivell, que
correspon als textos argumentatius.
II. Estudi de la llengua

1. L'estructura del text: els marcadors i els connectors
textuals.
2. La concordança.
3. El registre formal.
4. La riquesa lèxica i la sintàctica.
III. Llengua i ús
● Síntesi d'història de la llengua catalana
● Lingüística i sociolingüística.
1. El contacte entre llengües:
2. El bilingüisme. Tipus de bilingüisme:
l’individual, el territorial i el social.
La mitificació del bilingüisme.
3. El conflicte lingüístic.
4. La substitució lingüística: definició, causes,
etapes, símptomes, procediments.
5. El procés de normalització lingüística.
6. Normalització i normativització.
7. Actuacions concretes.
8. Condicions necessàries per a l’existència d’una
llengua.
9. L’estandardització. La necessitat de
l’estàndard.
10.Casos de normalitzacions lingüístiques
reeixides.
11.Llengües minoritzades i minoritàries.
12.Els hàbits i els prejudicis lingüístics.
13.Models de planificació en cas de multilingüisme
en un estat.
14.Diferents models de política lingüística.
15.Els casos de Suïssa, Bèlgica, Canadà, Gran
Bretanya, França, Espanya.
16.Situació sociolingüística de la llengua catalana
a l’actualitat
17.Situació jurídica.

Lectura i anàlisi de l'assaig de Jesús Tuson, Una imatge
no val més que mil paraules

IV. Literatura
● Comentari de textos literaris
La prosa
La poesia
✔ Significat o contingut temàtic
✔ Elements formals
✔ Recursos estilístics
✔ Fonètics
✔ Lèxico-semàntics
✔ Sintàctics
✔ Valoració personal
✔ La veu narrativa
✔ Els personatges: descripcions i
funcions
✔ Personatges plans i rodons
✔ Descripció d’ambients
✔ Mètrica
✔ Classificació dels versos segons la
mètrica sil·làbica
✔ Cesura
✔ Rima
✔ Consonant / assonant
✔ Masculina / femenina
✔ Fàcil / rica
✔ Versos sense rima
● Història de la literatura catalana
✔ La Renaixença i el Romanticisme
Trets generals del Romanticisme
Trets estilístics del Romanticisme literari

✔ Programa de la Renaixença
✔ Els Jocs Florals
✔ Àngel Guimerà
L’etapa romàntica: Mar i cel
L’etapa realista
Lectura i anàlisi de Terra baixa
✔ El Realisme
✔ Els termes Realisme i Naturalisme
✔ Característiques generals
✔ Narcís Oller: La febre d’or
✔ El Modernisme
Trets generals
Víctor Català: Solitud
✔ El Noucentisme
L’ideari noucentista
Josep Carner, Guerau de Liost, Eugeni d’Ors
✔ L’Escola Mallorquina
Trets generals
Joan Alcover: Lectura i anàlisi de Cap al tard
✔ L’Avantguarda
Els moviments avantguardistes més representatius
Joan Salvat-Papasseit: El poema de la rosa als
llavis
✔ La novel·la de postguerra
Mercè Rodoreda
Lectura i anàlisi de La plaça del Diamant
✔ Llorenç Villalonga
✔ La poesia i el teatre de postguerra
Miquel Martí i Pol

CONTINGUTS DISTRIBUÏTS TEMPORALMENT
L’expressió oral es treballarà durant tot el curs, en tant
que gairebé cada dia durem a terme una exposició oral per
part d’un alumne. L’expressió escrita es practicarà també
durant tot el curs, a partir de la producció de textos
obligatoris, de comentaris de text voluntaris o
obligatoris i dels exàmens sobre les lectures
obligatòries, ja que partirem d’aquests documents per
induir a l’autorevisió i per practicar la reformulació de
textos.
El comentari de text s’aplicarà a tots els temes de
literatura. Els apartats dedicats a prosa i poesia, ja
introduïts i treballats en el curs anterior, s’aplicaran
als diferents autors i moviments.
CONTINGUTS TEMPORITZACIÓ
-Història de la llengua
-Sociolingüística
-Anàlisi de Una imatge no val
més que mil paraules, de Jesús
Tuson
-La Renaixença. Jacint
Verdaguer.
-Realisme i Naturalisme. Narcís
Oller.
1a avaluació

-Àngel Guimerà: del Romanticisme
al Realisme
-Anàlisi de Terra Baixa
-Modernisme. Víctor Català
-Escola Mallorquina. Miquel
Costa i Llobera. Joan Alcover
-Lectura i anàlisi de Cap al
tard
-El Noucentisme. Josep Carner
-L’Avantguarda. Joan Salvat-
Papasseit
-La literatura dels anys vint i
trenta. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
-La literatura de postguerra.
Novel·la de postguerra. Mercè
Rodoreda i Llorenç Villalonga.
-Anàlisi La Plaça del Diamant.
-Poesia de postguerra. Miquel
Martí i Pol.
2a avaluació
3a avaluació

PROCEDIMENTS
• Pel que fa a la llengua oral: lectura en veu alta,
exposicions orals i intervencions a classe.
• Consolidació dels continguts d'ortografia i
morfosintaxi a partir d'una aula virtual creada
específicament d'entre tots els continguts que
ofereix el programa d'ensenyament de la llengua
catalana. Cada alumne regula el propi procés de
revisió i consolidació d'aquests continguts en funció
de les pròpies necessitats, ja que la professora
només revisarà la proves globals que s'hi inclouen
per tal de comprovar que cada alumne és capaç
d'emprar la llengua amb la correcció adient a segon
de batxillerat.
• Ús d’aquests coneixements en la producció pròpia de
textos.
• Anàlisi de textos literaris.
• Lectura comentada individualment i col·lectivament
d’obres literàries.
• Anàlisi de la producció escrita pròpia i detecció
d’errors.
• Reformulació de frases i paràgrafs. Assaig de diferents
solucions per expressar una mateixa idea per escrit.
• Pràctica del registre formal oral i escrit.
• Aplicació de les normes ortogràfiques,
morfosintàctiques i lèxiques en la correcció de
textos propis.
• Consulta de diccionaris, enciclopèdies i altres fonts
de documentació a biblioteques, arxius, mediateques i
xarxes telemàtiques per a la comprensió i creació de
textos a la vida acadèmica.
• Comentari lingüístic i literari de textos, tenint en
compte el context històric.
• Identificació, anàlisi i descripció de la realitat
plurilingüe i multicultural de l'Estat espanyol.
• Reflexió i anàlisi de la situació sociolingüística de
la llengua catalana.
• En qualsevol tipus de mancança, el professor es reserva
el dret d’instituir lectures, proves o exercicis
igualment específics, obligatoris, avaluables i
vinculants de cara a l’avaluació.

• Per tal d'assolir les competències relacionades amb la
utilització de mitjans informàtics, s'obrirà una aula
virtual per tal d'oferir a l'alumnat el temari
corresponent a l'assignatura en suport digital, per
intercanviar textos per revisar i millorar i per a
l'elaboració d'activitats de consolidació i de
creació de textos cooperatius.
ACTITUDS
• Quant a la llengua oral, l’actitud ideal dels
catalanoparlants seria la valoració de la llengua
pròpia i l’extensió del seu ús. La dels
castellanoparlants passaria per la integració en la
comunitat cultural on viuen.
• Quant a la literatura, una de les actituds més
importants que volem fomentar és l’encarament
personal de cada alumne amb els textos literaris, per
tal que, a mesura que hi vagi perdent la por, en
pugui treure el màxim d’informació de manera autònoma
i, en conseqüència, interpretar-los subjectivament i
raonada.
• Cultiu d’un sentit crític sòlidament argumentat
respecte d’una obra artística i, en concret,
literària.
• Adopció d’una actitud receptiva i oberta cap a les
manifestacions literàries, en tant que manifestacions
representatives dels sentiments humans, d’una
ideologia o d’una època concreta.
• Adopció d’una actitud receptiva i respectuosa envers
altres interpretacions d’una obra literària distintes
a la pròpia.
• Valoració de la importància d’una bona expressió
escrita com a sinònim de claredat d’idees i de
maduresa intel·lectual.
• Respecte per les normes de correcció fonètica,
ortogràfica, morfosintàctica i lèxicosemàntica.
• Adopció d’una actitud receptiva i respectuosa respecte
de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
i del fet cultural català en general.
• Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de
coneixement, plaer, informació i persuasió.

• Disposició per a la participació en activitats orals i
escrites i en manifestacions culturals.
• Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.
• Valoració de la planificació i revisió textuals d'acord
amb els criteris d'adequació, cohesió, coherència i
correcció.
• Acceptació i valoració de la varietat dialectal pròpia.
• Valoració equitativa de les varietats dialectals no
pròpies.
• Sensibilització per la situació sociolingüística de les
Illes Balears i la normalització de la seva llengua
pròpia.
• Apreciació de la riquesa que representa la diversitat
interna de la llengua i de l'estàndard com a element
unificador.
• Valoració de les llengües com a elements configuradors
de la identitat personal i col·lectiva.
• Valoració del coneixement de diverses llengües com a
factor d'enriquiment i promoció personals.
• Actitud receptiva envers la millora del domini de la
llengua i l’ampliació del ventall de registres propi.

METODOLOGIA
Treballarem amb un dossier elaborat expressament per a
l’alumnat d’aquest institut. Aquest dossier estarà a la
seva disposició en paper i en format digital i contindrà
la part teòrica imprescindible que proporcionarà el marc
històric i cultural a partir del qual interpretar les
obres literàries., els textos literaris o fragments
principals relacionats amb el temari del curs i l'anàlisi
de les lectures obligatòries, així com la bibliografia
complementària.
L’estudi de la literatura es farà a través de la lectura
dels textos escollits i de l’anàlisi més profunda de les
obres designades per la Universitat de les Illes Balears.
En els dos casos, l’objectiu serà aconseguir que els
alumnes acabin sabent llegir, és a dir, interpretar,
relacionar i valorar un text i que, alhora, coneguin els
moviments i els autors més importants de cada època de la
nostra literatura. Continuarem amb la tasca iniciada en el
curs anterior pel que fa a la consolidació d’una lectura
crítica i personal, tot i que fonamentada en els punts
bàsics de la teoria literària i en les nocions, també
bàsiques, d’història de la literatura catalana.
El plantejament de l’aprenentatge de la llengua serà
treballar amb textos, sobretot els de producció pròpia de
l’alumnat, de manera que aquest pugui revisar la seva
expressió escrita de manera crítica i constructiva, tant
pel que fa a les idees i als arguments exposats com a la
seva redacció. Quant a la llengua oral, cada dia, després
de la intervenció de l’alumne corresponent, es procedirà a
la seva avaluació conjunta entre tot el grup-classe. Se
n’analitzaran sobretot el registre usat, la qualitat i la
quantitat dels arguments, la idoneïtat de l’estructura, la
cohesió de les frases i els errors gramaticals, lèxics i
fonètics més greus. Si hi ha temps, podrem dedicar també
algunes sessions al perfeccionament de les tècniques de
redacció, com ara els signes de puntuació, l’evitació de
mots-jòquer, l’excés de col·loquialitat, etc.

MATERIALS
* Dossier
* Presentacions de diapositives
* Aula virtual
* Pelc
*Vídeos i DVDs divulgatius.
* Qualsevol altre material reprogràfic que sigui necessari
durant el curs.
LECTURES
Han estat designades per la Universitat i són comunes per
a tots els instituts de batxillerat de les Balears. Les
treballarem dins l’aula a partir d’una guia de lectura.
Des del principi de curs tendrem a la biblioteca o en el
Departament un o més exemplars de cadascuna de les
lectures. Els títols, amb les editorials recomanades, són:
● TUSON, J. Una imatge no val més que mil paraules.
Empúries
● GUIMERÀ, A., Terra baixa. Barcanova o Edicions 62.
● ALCOVER, J. Cap al tard. Edicions 62 o Moll
● RODOREDA, M. La plaça del Diamant
BIBLIOGRAFIA I LECTURES COMPLEMENTÀRIES
● Moyà, Toni; Palanca, Carles i Viana, Amadeu, Curs de
Sociolingüística, Bromera
● Castellanos i Lorenç; Carles i Pazos i Noguera,
Maria-Lluïsa, Curs de Sociolingüística per a BUP,
COU i reforma, Oikos-tau
● Solé i Camardons, Sociolingüística per a joves, La
llar del llibre
● Joan i Marí, Les normalitzacions reeixides, Oikos-tau
● Nadal, Josep M. I Prats, Modest, Història de la
llengua catalana (vol. I i II), Ed.62

● Joan, Bernat; Pazos Mª Lluïsa, i Sabater, Ernest,
Història de la llengua catalana, Oikos-tau
● Cabruja, Lluís; Casanellas, Pere i Massip, Mª Àngels,
Història de la llengua catalana, Columna
● Massip, Àngels; Duarte, Carles, Síntesi d’història de
la llengua catalana, La Magrana
● Comas, Antoni, La decadència, La llar del llibre
● Maragall, Joan, Elogi de la paraula i altres
assaigs, Ed.62,
● Alcover, Joan, Antologia. Poesia, assaig, Obra
Cultural Balear
● Costa i Llobera, Miquel, Horacianes i altres poemes,
Ed.62
● Els poetes de l’Escola Mallorquina, Biblioteca bàsica
de Mallorca
● Carner, Josep, Els fruits saborosos, Quaderns Crema
● Carner, Josep, El cor quiet, Ed.62
● Carner, Josep, Nabí, Ed. 62
● AA.DD., Josep Carner. Llengua, prosa i poesia,
Empúries
● Salvat-Papasseit, Joan, El poema de la rosa als
llavis, Ariel
● Rosselló-Pòrcel, Obra poètica, Balanguera
● Carbonell, Antoni; Espadales, Anton M.; Llovet,
Jordi; Tayadella, Antònia, Literatura catalana,
Edhasa
● Fuster, Joan, Literatura catalana contemporània,
Curial
● Bosch, Mª Àngels i Pilar Puidemon, Iniciació a la
història de la literatura catalana, Edhasa
● Arnau, Carme, Mercè Rodoreda, Ed.62
● Carbonell, Neus,«La plaça del Diamant» de Mercè
Rodoreda, Les Naus d’Empúries
● Quart, Pere, Les decapitacions, Bruño
● Rodoreda, Mercè, La plaça del Diamant, Club dels
novel·listes
● Tuson, Jesús, Una imatge no val més que mil paraules,
Empúries
● Guimerà, Àngel, Terra baixa, Barcanova

● Martí i Pol, Estimada Marta, Ed.62
● www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua
● www.escriptors.cat
● www.xtec.es
● www.grec.net
● www.cercat.com/lincaweb/recurscat/literatura.html
● http://mnm.uib.es/movlit/index.php
● www.uoc.edu/lletra/
Lectures complementàries
● Gelabert Miró, M. Magdalena, Breu història de la
llengua catalana /; pròleg de Joan Mas i Vives. -
Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2002. - 106 p.
– (Llibres de la Nostra Terra ; 51). - ISBN: 84-
95360-54-3
● Joan i Marí, Bernat - Pazos i Noguera, Mª Lluïsa -
Sabater, Ernest, Història de la Llengua Catalana..
OIKOS-TAU, S.A.. Filologia. Lingüística
● Joan i Marí, Bernat, Normalitat lingüística i
llibertat nacional. Ed. 3 I 4
● Castellanos i Llorenç, Carles - Pazos i Noguera, Mª
Lluïsa, Curs de Sociolingüística per a BUP, Cou i
Reforma.. OIKOS-TAU, S.A.. Filologia. Lingüística
● Verdaguer, Jacint, L'Atlàntida, Ed. 62
● Verdaguer, Jacint, Canigó, Laertes 2002
● Guimerà, Jacint, Maria Rosa, Ed. 62, S.A. Col·lecció
El Cangur. Nº: 26
● Oller, Narcís, L'escanyapobres, Ed.62
● Oller, Narcís, La Papallona, Ed. 62
● Català, Víctor, Solitud, Ed 62, S.A. Col·lecció
Educació 62. nº: 8
● Bertrana, Prudenci, Josafat, Ed 62, S.A. Col·lecció
El Cangur. Nº: 58.
● Rusiñol, Santiago, L'auca del senyor Esteve, Ed 62,
S.A. Col·lecció Butxaca 62. nº: 60
● Puig i Ferrater, Joan, Aigües encantades, Ed 62, S.A.
Col·lecció El Cangur. nº: 64

● Costa i Llobera, Miquel, Antologia lírica, Ed. Moll
● Carner, Josep, Antologia, Barcanova
● Carner, Josep, Auques i ventalls, Empúries
● Salvat-Papasseit, Joan, El poema de la rosa als
llavis, Ariel
● Quart, Pere, Les decapitacions, Ed. Proa
● Llor, Miquel, Laura a la ciutat dels sants, Empúries
● Soldevila, Carles, Fanny, Ed.62
● Rosselló-Pòrcel, Bartomeu, Obra poètica, Ed. Moll
● Pla, Josep, El carrer estret, Destino
● Villalonga, Llorenç, Bearn o la sala de les nines,
Ed. 62
● Rodoreda, Mercè, Aloma, Ed. 62
● Martí i Pol, La fàbrica, Empúries
● Martí Pol, Estimada Marta, Ed.62

AVALUACIÓ
CRITERIS GENERALS
La dificultat fonamental dels cursos de batxillerat és la
necessària interacció entre l’avaluació de l’expressió
lingüística de l’alumnat i l’avaluació dels continguts
expressats en els seus treballs, tant orals com escrits.
No cal dir que procurarem connectar sempre que puguem els
dos aspectes. Tant a les redaccions, com als exàmens i a
les proves d’expressió oral, es farà èmfasi especial en
qüestions d’expressió, domini lingüístic i capacitat
crítica. El professorat farà un seguiment global del grup
i l’avaluació serà contínua.
PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ
El professorat proposarà les proves que més s’adeqüin a
les necessitats del seu alumnat. El gruix de l’avaluació
correspon als continguts conceptuals, que podran examinarse
de totes aquestes maneres:
a) Exposicions orals individuals.
b) Lectura en veu alta.
c) Proves escrites sobre la història de la literatura
catalana.
d) Proves escrites sobre història de la llengua i
sociolingüística.
e) Proves orals o escrites sobre cadascuna de les obres de
lectura obligatòria trimestrals.
Quant als continguts actitudinals i procedimentals, es
valoraran la participació dins l’aula, a l'aula virtual,
la feina de casa i la fluïdesa lingüística, sempre que
s’assoleixi un nivell adequat en els conceptuals. Amb
això, els continguts conceptuals representaran un vuitanta
per cent de l’avaluació trimestral i els continguts
procedimentals i actitudinals, un trenta per cent.
ALUMNES AMB MANCANCES ESPECIALS
* Amb una periodicitat trimestral es revisaran els
continguts de l'aula virtual del pelc referits a
ortografia i morfosintaxi per comprovar que tot l'alumnat

ha assolit es capacitats lingüístiques corresponents a
aquest nivell.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Per a la qualificació podrem tenir en compte:
a) La prova oral.Cada alumne en realitzarà tres durant el
curs. N’avaluarem l’adequació al registre, la qualitat de
la informació, l’estructura, la cohesió i el nivell lèxic
i gramatical. Tendrà un màxim de deu punts. És
eliminatòria; això és: és indispensable superar-la amb un
mínim de set punts per poder esser qualificat d’apte.
b) Les proves escrites sobre història de la literatura,
sobre història de la llengua i sobre sociolingüística.
Aquests continguts s’avaluaran amb una prova. Per a la
seva superació caldrà obtenir un mínim de cinc punts.
S’articularà entorn d’un o diversos textos inclosos en el
temari i sobre el(s) qual(s) es formularan una sèrie de
preguntes. Hi podrem valorar els aspectes següents:
a. Capacitat de comprensió del text proposat.
b. Rigor per exposar i raonar les pròpies idees.
c. Adequació, coherència i cohesió dels arguments
utilitzats.
d. Correcció lingüística i qualitat de la redacció.
e. Capacitat de síntesi.
f. Coneixements específics de l’assignatura.
c) Activitats d’expressió escrita. S’hi avaluaran:
l’adequació (títol, lèxic i registre), la coherència
(estructura, separació dels paràgrafs, qualitat de la
informació i manca d’informació supèrflua), la cohesió
(sintaxi, connectors i puntuació) i l’autocorrecció
assistida dels errors gramaticals. A partir de
l'orientació per part del professorat, l’alumnat haurà
d’esmenar els seus errors. Es restaran 0,5 punts per cada
error gramatical. Un cop revisat el text, cada error ben
esmenat augmentarà un 0'25 la nota.
d) La participació dins l’aula, la feina de casa i la
fluïdesa lingüística s’avaluen amb deu punts cadascuna.
Aquestes tres notes només s’hi sumaran si la mitjana de
totes les proves escrites i orals multiplicada per set fa
trenta-cinc punts o més (això és, si la mitjana dels
continguts és equivalent a un mínim de cinc punts). Amb

això, els continguts conceptuals representaran un setanta
per cent de l’avaluació trimestral i els continguts
procedimentals i actitudinals, un trenta per cent.
f) El professorat podrà demanar la llibreta de feina a
qualsevol moment del curs per a la seva revisió. Aquesta
haurà de contenir tot el material treballat (tant el de
producció pròpia com el reprografiat), en l’ordre correcte
i amb bona presentació. El resultat de la revisió de la
llibreta actuarà com un factor corrector de la nota
trimestral. Aquesta opció es durà a terme preferentment
amb l’alumnat que presenti uns resultats irregulars, però
no es considera d’obligat compliment de cara a
l’avaluació.
A principi de curs, els alumnes seran informats sobre
aquests criteris i, quan s’hagin de realitzar controls,
procurarem que l’alumne sàpiga de quina manera pràctica es
tindran en compte a l’hora de corregir-los. De la mateixa
manera que sabran els continguts, els procediments i les
actituds que seran treballats i el criteri quantitatiu que
es seguirà: valor i puntuació de cada pregunta. Així,
intentarem dos objectius: primer, que la comunicació
alumnat/professorat sigui com més fluïda millor; segon,
facilitar la preparació de la prova de Selectivitat a
l’alumnat, com també la reflexió sobre els controls o les
avaluacions (autoavaluació i coavaluació).
Quant a l’expressió escrita de les diferents proves, volem
remarcar que:
- una expressió escrita deficient — tot i que no sigui
avaluable en termes quantitatius — pot ser motiu per
suspendre la prova, independentment de la qualitat del
contingut;
- cometre més de deu errors gramaticals en un fragment de
cent paraules escollit a l’atzar també és motiu suficient
per suspendre la prova. (Aquest criteri podrà variar en
funció de la prova escrita inicial o a criteri del
professorat.)

QUALIFICACIÓ DE CADA AVALUACIÓ
La nota que constarà en el butlletí consistirà en una sola
xifra numèrica. Si la nota és superior a cinc, aquesta
s’arrodonirà cap avall quan el resultat en dècimes vagi de
0,1 a 0,4 i cap a dalt si el resultat va de 0,5 a 0,9.
Els continguts conceptuals representaran un setanta per
cent de l’avaluació trimestral i els continguts
procedimentals i actitudinals, un trenta per cent. Per
això, es farà una mitjana de totes les proves orals i
escrites de cada trimestre i es multiplicarà per set;
només si la puntuació resultant és de trenta-cinc punts o
més, s’hi afegiran les notes corresponents a la
participació dins l’aula, la feina de casa i la fluïdesa
lingüística, que s’avaluen amb deu punts cadascuna. Per
poder aprovar l’avaluació final, és condició indispensable
que l’alumne/a hagi superat per separat les proves orals
(amb un mínim de set punts), com també haver obtingut un
resultat satisfactori en els apartats d’exàmens d’història
de la literatura, d'història de la literatura i de
sociolingüística i en els textos escrits. Si l’alumne/a no
assoleix algun d’aquests apartats, haurà de fer-ne la
recuperació pertinent per setembre.
AVALUACIÓ SUMATIVA
A criteri del professorat del grup, l’avaluació serà
sumativa o no. Si ho és, implica que, encara que no sigui
en cap cas desitjable, aprovar la darrera de les proves de
cada bloc implica aprovar el bloc sencer. Tant durant el
curs com en els exàmens extraordinaris de setembre,
l’alumnat s’avaluarà sempre de blocs sencers (història de
la literatura, història de la llengua, sociolingüística,
expressió oral, expressió escrita) i no de trimestres
concrets. Cada bloc s’ha de superar amb independència dels
altres. Si per setembre l’alumne suspèn ni que sigui un
sol bloc o deixa alguns exercicis o activitats sense fer,
s’entén que tota l’assignatura està suspesa i li queda
pendent.

Si el professor o la professora del grup decideix que
l’avaluació no és sumativa, determinarà les dates de la
recuperació de cada examen i cada trimestre constituirà un
apartat independent. Si a final de curs, un alumne té les
tres avaluacions suspeses, podrà recuperar-les amb un sol
examen que les inclourà totes.
Avaluació del Departament
Al final de cada trimestre i/o al final de curs, el
Departament passarà als alumnes una enquesta per tal de
saber com veuen aquests el funcionament de les sessions,
la seva acceptació, el grau d’engrescament per part dels
estudiants i quins aspectes s’han de millorar o
replantejar. D’altra banda, procurarem un intercanvi
d’impressions fluid, que sigui possible a qualsevol moment
del curs.
Reclamacions. En el cas que un alumne reclami la revisió
d’un examen escrit, se n’encarregaran dos professors del
Departament, diferents del titular del grup. Les
reclamacions seran contestades per escrit, tot
especificant els motius concrets de la nota adjudicada o,
si s'escau, de la nova puntuació. Si l’alumne no es
considera satisfet, podrà apel·lar al Servei d’Inspecció
de la Conselleria, que haurà de contestar per escrit i
també haurà d’especificar els punts concrets en què basa
la seva resolució, si aquesta és contrària o diferent a la
del Departament. El Servei d’Inspecció no podrà al·legar
defectes de forma ni de contingut d’aquesta programació,
atès que ha estat aprovada per la mateixa Conselleria.

MÍNIMS EXIGIBLES. LLENGUA I LITERATURA CATALANES
SEGON DE BATXILLERAT
CONCEPTES
I. Comunicació i tècniques de treball
10. L’exposició oral. L’alumnat ha d’ésser capaç, en
acabar el curs, d’elaborar un text expositiu, d’una
durada mínima de cinc minuts, amb coherència,
adequació, cohesió i correcció gramatical i fonètica.
La nota mínima de pas és de 7 punts. Aquesta prova és
eliminatòria.
L’argumentació escrita. L’alumnat ha d’ésser capaç,
en acabar el curs, d’elaborar un text expositiu, amb
un mínim de 200 paraules, amb coherència, adequació,
cohesió i correcció gramatical i ortogràfica.
II. Estudi de la llengua
Els textos escrits hauran d’ésser correctes
gramaticalment i ortogràficament. Cometre més de deu
errors gramaticals en un fragment de cent paraules triat
a l’atzar és motiu suficient per suspendre la prova
escrita.
III. Llengua i ús
L’alumnat haurà de demostrar uns coneixements mínims
sobre els següents temes de sociolingüística: el
contacte de llengües, el conflicte lingüístic, el
bilingüisme, la substitució lingüística, la
normalització lingüística, llengües minoritzades i
minoritàries, els prejudicis lingüístics, models de
planificació lingüística, situació sociolingüística del
català.El discurs literari
IV. Literatura
6. L’alumnat ha de poder comentar una obra literària
(sencera o parcial) amb sentit crític i capacitat
d’interpretació, tant oralment com per escrit.

L’alumnat haurà de demostrar uns coneixements mínims
sobre els següents temes d’història de la literatura:
la Renaixença, el Romanticisme, Àngel Guimerà, el
Realisme, el Modernisme, l’Escola Mallorquina, el
Noucentisme, l’Avantguarda, la literatura catalana de
postguerra, Mercè Rodoreda, Miquel Martí i Pol.
PROCEDIMENTS
La llibreta de feina haurà de contenir tot el material
treballat (tant el fotocopiat com el de producció
pròpia), en l’ordre correcte i amb bona presentació.
ACTITUDS
Respecte per la llengua i la literatura catalanes.
Esforç per parlar un català progressivament més
correcte, a partir del nivell d’inici del curs i
independentment de la llengua materna de cada alumne.
Iniciativa a l’hora de participar dins l’aula.
Comportament correcte en general.

CRITERIS DE RECUPERACIO
Per a la recuperació de l’alumnat de segon de batxillerat
amb l’assignatura de primer, vegeu l'Annex a la
programació del Departament.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Atès que aquest és un ensenyament no obligatori, el
departament no ha previst adaptacions curriculars. Quant
al desnivell que puguin presentar alguns alumnes en
apartats específics, aquestes seran les mesures a adoptar:
* Si detectam que qualque alumne té problemes amb
l’ortografia, haurà de fer totes les activitats previstes
a l'aula virtual del pelc, fins que assoleixi els mínims
exigibles per aquest nivell. Si no disposa d'accés
habitual a Internet, podrem cercar una material
alternatiu, com ara un manual autocorrectiu.
* Si detectam problemes d’expressió escrita, l’alumne
haurà de realitzar autònomament pràctiques de redacció que
seran proporcionades i avaluades pel professor.
* Si detectam mancances de cultura lingüística catalana
bàsica, establirem proves específiques, obligatòries,
avaluables i vinculants de cara al resultat final.
L’alumnat haurà de preparar-se-les autònomament, encara
que podran demanar orientació bibliogràfica.
* En qualsevol altre tipus de mancança, el professor es
reserva el dret d’instituir lectures, proves o exercicis
igualment específics, obligatoris, avaluables i vinculants
de cara a l’avaluació.
El nostre centre compta amb un percentatge significatiu
d'alumnat immigrant i, per aquest motiu, cada vegada amb
més freqüència ens trobam estudiants que se'n van de
viatge al seu país d'origen durant el curs i, en ocasions,
durant força setmanes. Tenint en compte que, des de
Caporalia d'Estudis i des de Tutoria sempre s'ha procurat
fer entendre que és molt desaconsellable aquesta falta
d'assistència a classe i, de vegades, al període
d'exàmens, el Departament no considera necessària la
programació de material extraordinari.
En primer lloc, perquè resulta incoherent que preparem una
feina mentre ells haurien d'ésser a classe. En segon lloc,
perquè va en contra de la programació d'aula que es fa

setmanalment, en funció de l'evolució o les dificultats
dels grups-classe (i que s'ha demostrat que no es pot fer
de manera efectiva amb una antelació superior als quinze
dies i, de vegades, a una setmana). En tercer lloc, un
part molt significativa del nostre alumnat presenta moltes
i diverses mancances, amb la conseqüència que no pot fer
feina de manera autònoma. Finalment, per fer aquesta feina
extraordinària l'alumnat se n'hauria de dur un diccionari,
el llibre de text i/o de lectura i un quadern, fet que
normalment no es duu a la pràctica.
Per tot plegat, el Departament no considera obligatori que
s'hagi d'establir una programació extraordinària
d'activitats per a l'alumnat que se'n va de viatge durant
el període lectiu i, en cas que es faci, tampoc no creu
obligatòria la seva correcció. De tota manera, aquest
aspecte quedarà a criteri de cada professor del
Departament.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
S’organitzaran per nivells o conjuntament. Intentarem
assistir a qualque acte públic en català, aprofitant tots
els esdeveniments que tenguin lloc durant el curs, amb
l’objectiu de mostrar a l’alumnat una realitat cultural
innegable i viva i que massa sovint desconeixen. La seva
realització estarà supeditada sempre al bon comportament i
a la disciplina del grup-classe. El professorat tendrà
cura que l’alumnat de cada grup entengui clarament aquesta
condició. Per aquest motiu, hi cap la possibilitat que
alguns grups realitzin més sortides que d’altres del
mateix nivell, tot i que això no ocorrerà mai per
discriminació injustificada.
L'alumnat que no pugui o no vulgui assistir-hi haurà de
lliurar un treball escrit que hi tengui relació i que serà
fixat oportunament pel professorat segons les
característiques de la sortida. Sense aquest treball, no
podrà ésser avaluat del trimestre corresponent.
La temporalització de les activitats complementàries no és
gaire programable atès que no sempre podem preveure quan,
quantes i de quin tipus n’hi haurà enguany. A títol
orientatiu, podem assenyalar les següents:
Assistència a conferències i projeccions de pel·lícules
Teatre, en funció de l'oferta de la temporada i de la seva
adequació al temari
Visita a ca n'Alcover

TEMES TRANSVERSALS
Els temes transversals que treballa el Departament són el
sexisme, el consumisme i l’educació per a la pau i la
tolerància. A l’assignatura Llengua i Literatura
Catalanes, els treballarem a través del mateix enfocament
de les classes, sense seguir una temporalització estricta.
Això implicarà que, encara que no hi dediquem cap sessió
en particular, adoptem una perspectiva a través de la qual
vehicularem determinats valors. Per exemple, convidarem a
l’estalvi de paper quan s’hagi d’elaborar un treball
escrit, a l’estalvi d’energia dins l’aula o a l’ús de
paper reciclat.
D’altra banda, treballarem la sexualitat en sentit ample:
un altre tema que consideram força important atesa l’edat
de l’alumnat. En aquest cas, comptarem amb l’ajuda
d’alguns textos dels autors o els moviments inclosos en el
temari. A part de comentar-ne els valors netament
literaris, podran servir per reflexionar sobre els rols i
en especial sobre la consideració social de la dona en
altres èpoques (Víctor Català, na Mila de Solitud, na
Natàlia de La plaça del Diamant), per comparar com s’ha
viscut i com es viu avui la sexualitat (La plaça del
Diamant). A més, continuarem la línia exposada en el
paràgraf precedent: adoptarem una actitud no sexista a
classe i convidarem l’alumnat a assumir una postura
crítica i alhora tolerant i oberta cap a aquests temes i
molts d’altres.
A partir d’aquest punt de vista, intentarem que l’alumnat
sedimenti progressivament uns valors determinats de
respecte al medi ambient, de tolerància amb els companys i
de compromís amb el seu futur individual i col·lectiu.

OPTATIVA: PROCESSOS DE COMUNICACIÓ
CURS 2009/10
SEGON CURS D'ESO
INTRODUCCIÓ
L'optativa PROCESSOS DE COMUNICACIÓ per a segon d'ESO forma part de les assignatures
que utilitzam al centre per ajudar aquells alumnes que encara tenen certes dificultats per a
expressar-se en llengua catalana, per això un dels objectius serà precisament aquest.
OBJECTIUS:
• Conèixer el lèxic fonamental i desenvolupar estratègies per a la progressiva adquisició
d’un vocabulari precís i adequat , per aconseguir l’eficàcia comunicativa.
• Utilitzar el llenguatge com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges.
• Comprendre discursos orals i escrits distingint les idees principals de les secundàries.
• Utilitzar els mitjans al nostre abast per a produir missatges que integrin diferents
llenguatges.
• Conèixer i analitzar els processos de comunicació de la societat actual.
• Obtenir una visió general de les diverses modalitats de la comunicació.
• Valorar la influència sobre el missatge dels diversos elements que intervenen en la
comunicació
• Interpretar el contingut i la intenció de missatges.
• Reconèixer que cada mitjà de comunicació té unes característiques que condicionen el
missatge.
• Dissenyar i realitzar alguns processos de producció( còmic i/o periòdic mural ) amb els
mitjans al nostre abast
•
CONCEPTES
CONTINGUT DE LES AVALUACIONS
PRIMERA AVALUACIÓ
• Necessitat de comunicar-nos. Sistemes de comunicació actual.
• El còmic: el llenguatge iconogràfic i el llenguatge verbal.
• Anàlisi dels components del còmic: Les vinyetes:
-aspecte extern.
-contingut: icònic i verbal ( contextual, diàleg, onomatopeies)
PROCEDIMENTS
• Lectura de còmics. Expressió oral o escrita de l’argument de la lectura.
• Estudi en petits grups dels diversos components del còmic
• Posada en comú dels resultats del treball en grup.
• Conclusions de tot el grup; i elaboració d’un quadre resum.
• Elaboració d’un còmic senzill,tot utilitzant els coneixements de l’estudi anterior.
• Resolució de jocs de llenguatge: mots encreuats, sopes de lletres, jocs de lògica.
ACTITUDS

• Valoració positiva perquè tots els participants en el procés, tenguin les mateixes
possibilitats d’intervenir.
CONTINGUTS
SEGONA AVALUACIÓ
• Anàlisi de la informació rebuda a través de diversos mitjans de comunicació,
especialment audiovisuals.
• Forma i estructura del missatge: recursos expressius, gèneres.
• Diversos sistemes de representació de la informació.
• Interrelacions missatge-mitjà-destinatari.
PROCEDIMENTS
• Accés a la informació a través de diverses fonts.
• Selecció d’informació a diversos mitjans de comunicació
• Verificació i contrast de la informació.
• Selecció de la informació en funció del destinatari.
• Comunicació d’informació seleccionada, i reelaborada mitjançant un periòdic mural.
• Realització d'una activitat relacionada amb els mitjans de comunicació audiovisual.
• Resolució de jocs de llenguatge: mots encreuats, sopes de lletres, jocs de lògica.
•
ACTITUDS
• Assolir una actitud crítica davant les fonts d’informació i el mitjans de comunicació.
• Valoració del treball en grup.
CONCEPTES
TERCERA AVALUACIÓ
• Característiques tecnològiques, comunicatives , etc. d’un mitjà de comunicació escrit en
català.
• Procés de producció d’un document informatiu. Notícia, crònica i reportatge.
PROCEDIMENTS
Lectura i anàlisi de textos informatius escrits.
Redacció de notícies.
Producció d’una revista mural amb els mitjans disponibles.
• Resolució de jocs de llenguatge: mots encreuats, sopes de lletres, jocs de lògica.
• Creació d'algun joc senzill.
ACTITUDS
• Valoració de l’equanimitat dels missatges i la conveniència de ponderar les opinions de
totes les parts implicades.
AVALUACIÓ

• Es valorarà la participació en cada una de les activitats, tant les de classe, com els
treballs de publicació de cada trimestre. Per fer aquesta valoració se tendrà en compte
les capacitats de cada alumne.
• Es valoraran els resultats obtinguts per l'alumne en la realització de les tasques
encomanades individualment o en grup, tant orals com escrites.
• Es valoraran els següents aspectes:
• Exercicis escrits:
-Presentació: pulcritud, marges, sagnat..
-Coherència.
-Adequació de l'exercici a les comandes del professor.
-Correcció gramatical: ortogràfica, sintàctica i lèxica.
• Exercicis orals:
-Claredat en l'expressió.
-Ús del lèxic adequat.
-Coherència entre l'expressió lingüística i el llenguatge gestual.

PROGRAMACIÓ
3.2.8.5. Programa d'acolliment i aprenentatge
Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural.
Les actuacions de compensació educativa s’estenen a l’alumnat
immigrant i, per tant, d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu i que
naturalment desconeix la llengua vehicular de la nostra comunitat.
En començar el curs, al centre ja ha arribat alumnat de diferents països
d’Amèrica del Sud, de la Xina, de Bulgària, de Rússia, de Nigèria, de Mali, de
l'Índia i d’altres comunitats autònomes de l'estat, per bé que es preveu que
seguiran arribant alumnes al llarg de tot el curs, els quals s'incorporaran al
programa. El dia d’avui en aquest centre hi ha 22 alumnes nouvinguts que
s’han incorporat aquest curs a l’ensenyament de la nostra Comunitat i 5
alumnes de segon any. Per a tots ells es formaran agrupaments flexibles de
suport a l’ensenyament de la llengua catalana.
Aquests alumnes pertanyen als nivells d’ESO des de primer fins a quart.
Pel que fa als alumnes de Batxillerat, sols se'ls hi donarà suport si els horaris
de les professores que duen a terme el programa ho permet.
Un dels objectius prioritaris del Programa d'Acollida Lingüística (PALIC)
és aconseguir que els alumnes nouvinguts assoleixin, el més aviat possible, la
capacitat de comunicació en català que els permeti resoldre qualsevol de les
situacions de la seva vida quotidiana.
L’adquisició de la competència lingüística els ha de permetre, a curt
termini, incorporar-se a una aula ordinària d’ensenyament secundari, i, a més
llarg termini, continuar el procés d’escolarització o incorporar-se al món laboral.
És palès que dins de la capacitat comunicativa en general, la comunicació oral
ocupa un lloc destacat.
Objectius del professor/a que fa el suport lingüístic
• Col·laborar en l’atenció dels alumnes d’incorporació tardana (IT),
procurant la seva bona integració i socialització, i ajudant-los a
adquirir uns nivells suficients de llengua per poder-se comunicar
amb l’entorn i adquirir els aprenentatges escolars.
• Coordinar-se amb els professors/es de llengua catalana que atenen
aquests alumnes d’IT en l’elaboració conjunta dels criteris de
treball, la planificació de les activitats i el seu desenvolupament.
• Afavorir la socialització dels alumnes ja que passen gran part del seu
horari en el grup de referència
• Facilitar al professorat que pugui donar un tractament intercultural
significatiu
• Generar la necessitat de treballar el coneixement de l’altre, el
respecte i la tolerància
• Crear la necessitat de programar un pla d’acolliment amb la implicació
de tota la comunitat educativa
Funcions del professor/a que fa el suport lingüístic

-Conèixer la situació social i cultural de l’alumne.
-Planificar les actuacions i elaborar material.
-Dissenyar i aplicar activitats de llengua.
-Practicar una dinàmica d’interacció verbal amb els alumnes.
-Coordinar-se amb especialistes que poden aportar orientacions
pedagògiques per al tractament d’aquests alumnes.
Metodologia
Enguany, el grup que hem de composar de PALIC presenta aquestes
característiques específiques:
–diversitat de l'alumnat i una diferència enorme de nivells de competència
en un alfabet i una llengua romànica com és la nostra,
–heterogeneïtat d'edats i grups
–nombre elevat d'alumnes nouvinguts de 1r any de llengües no
romàniques, fins i tot d'alumnat analfabet i d'altre que no coneix el nostre
alfabet
–nombre elevat d'alumnes nouvinguts de 1r any de llengües romàniques
–Per altra banda, de les dues professores de PALIC que tenim enguany,
una és la cap d'Estudis, i ara mateix s'ha de fer càrrec de més funcions pròpies
de l'Equip Directiu, tot i que comptam amb una sèrie d'hores del departament
d'Orientació per reforçar les necessitat de lectoescriptura.
Per aquest motiu, ara mateix hem elaborat un horari provisional que
segurament haurà de canviar durant el curs per poder donar resposta a les
necessitats de tot aquest alumnat, les quals, en el dia d'avui, no queden
cobertes.
L'horari, de moment, doncs, queda distribuït així:
Grup I. 1r any No-romànics. Secció A: 6h, professora Catalina Pizà
Grup I. 1r any No-romànics. Secció B: 4h, professora Catalina Pizà
Grup II. 1r any Romànics. Secció A: 2h, professora Catalina Pizà
Grup II. 1r any Romànics. Secció B: 2h, professora Catalina Pizà
Grup III. 1R any No-romànics amb reforç de lectoescriptura
professora Catalina Pizà, 2h
professora Roser Sabiote, 6h
Els grups seran flexibles i oberts, ja que l'arribada de nous alumnes pot
produir-se en qualsevol moment al llarg del curs i, per altra banda, els alumnes
que han assolit els objectius poden abandonar el programa o reduir-ne el
nombre d'hores. Sempre que sigui possible es limitarà el nombre d'alumnes per
grup a deu per facilitar les intervencions orals i crear una atmosfera distesa que
els ajudi a superar la inseguretat de parlar una llengua estrangera.
Des del primer moment s’ha de fer veure als alumnes que el català, tot i
ser una llengua nova per a ells, no té per què ser difícil. Els alumnes, a més,
han de prendre consciència que la llengua que se’ls presenta pertany a una
cultura i a una societat, que és viva i útil.

L’aprenentatge del català s’iniciarà d’una manera molt semblant a
qualsevol llengua estrangera. En un principi es podrà recórrer a una llengua
intermediària, el castellà, el francès, l’anglès... o qualsevol altra llengua que
coneguin mínimament el professor/a i l’alumne/a, tan sols quan sigui
estrictament necessari o les qüestions de gramàtica tractades així ho
requereixin, però s’intentarà que aquest ús sigui progressivament més petit, fins
que arribi a desaparèixer.
Es faran unes unitats didàctiques amb un vocabulari nou d’un tema que
aportarà coneixements de sintaxi i morfologia.
L’enfocament metodològic ha de ser comunicatiu i pràctic.
El treball que es faci de llengua escrita s’ha de basar en el que
prèviament s’ha tractat en llengua oral.
Objectius
Generals:
• Afavorir el desenvolupament de l’alumne en les situacions comunicatives
més bàsiques i quotidianes.
• Incidir en l’habilitat de comprensió oral i lectora i en l’adquisició d’unes
estratègies que garanteixin un mínim domini de l’expressió oral, sense
oblidar els aspectes formals de la llengua
• Adonar-se del context sociocultural de la llengua, i de la necessitat del
seu ús i aprenentatge.
• Treballar la llengua oral i la llengua escrita a partir de les necessitats, dels
interessos i de les motivacions dels alumnes, fent exercicis reals i
versemblants de comunicació.
• Conèixer les característiques culturals, lingüístiques i històriques de les
Illes Balears
• Proporcionar la competència lingüística corresponents al nivell llindar de
la llengua pròpia de l’ensenyament i també el vocabulari bàsic del
coneixement social i natural.
Comprensió oral:
• Comprendre preguntes, avisos, ordres, consells adreçats a ells
en particular o a un conjunt de persones.
• Comprendre explicacions, indicacions, instruccions
especialment de les que deriven d ela seva activitat escolar
• Comprendre contes, petits textos, programes audiovisuals i
pel·lícules adreçats a la seva edat
Expressió oral:
• Demanar i donar informació sobre un mateix i el seu entorn
• Expressar sentiments i estats d’ànim.
• Demanar informació i donar-ne.
• Descriure persones, objectes, llocs.

• Expressar raonaments senzills
• Formular peticions i demanar ajuts i expressar necessitats
• Contar petites experiències.
• Participar en diàlegs de la vida diària (saludar, comprar, demanar).
• Llegir textos senzills.
Comprensió escrita:
• Conèixer l’alfabet llatí i la seva correspondència entre so i grafia
• Comprendre el sentit de petites lectures i les idees principals adequats al
seu nivell
• Comprendre notícies breus de premsa, correspondència, impresos,
revistes, anuncis, rètols.
• Iniciar-se en l’ús del diccionari.
Expressió escrita:
• Aplicar les normes ortogràfiques i gramaticals en els escrits,
com també puntuació i utilització de les majúscules
• Omplir impresos.
• Escriure cartes o postals.
• Dur l’agenda de la seva activitat escolar i extraescolar
• Prendre apunts, resumir.
• Escriure petits textos de creació pròpia. Redaccions.
Continguts (Unitats temàtiques)
1. Identificació personal i característiques físiques i de temperament
2. Salutacions, saber presentar-se i demanar per algú, parentiu i
edat.
3. Ocupacions i treballs, llocs de feina, eines i oficis.
4. Hores, horaris, calendari, vacances i temps lliure, festes, jocs i
esports.
5. Temps lliure i entreteniments, aficions...
6. Llocs d’habitatge, adreces, entorn social i físic.
7. L’institut i l’aula : mobiliari, objectes, càrrecs, serveis, persones,
matèries, normes.
8. Estats físics i anímics de la persona.
9. Serveis públics o privats, administració pública, transport públic,
emergències
10.Compres, activitats comercials, monedes, canvi...
11.El temps, clima d’aquí i diferències amb els seus llocs de
procedència, costums i tradicions segons l’estació.
12.Els vestits, menjars , begudes, tendes comercials i tipus
d’establiments.
13.Mitjans audiovisuals, premsa, seveis públics i transports.
14.Medi ambient, naturalesa (animals i arbres), costes , platges,
muntanyes, turisme.

Funcions lingüístiques per a aquest nivell
– Presentar-se, informar sobre el lloc d’origen
– Saludar
– Demanar i dir l’adreça i el número de telèfon
– Demanar com s’escriu una paraula
– Demanar i donar informació sobre membres de la família
– Demanar i donar informació sobre activitats i ocupacions
– Descriure persones
– Demanar i donar informació sobre dies, dates i horaris
– Parlar de rutines i activitats quotidianes
– Descriure habitatges
– Descriure animals i objectes domèstics
– Expressar possessió
– Expressar gusts i preferències
– Expressar opinions i punts de vista
– Descriure un lloc
– Demanar informació per arribar a un lloc
– Demanar informació sobre un servei públic
– Demanar i descriure eines, objectes i aparells
– Mantenir una conversa en establiments comercials
– Demanar i donar informació sobre costums i hàbits
– Fer propostes i suggeriments, convidar i acceptar o rebutjar una proposta
– Expressar desitjos
– Demanar excuses i disculpes
– Demanar i donar consells
– Expressar sorpresa o incredulitat
– Demanar i donar informació sobre fets actuals o recents
– Demanar i donar informació sobre fets passats
– Expressar prediccions i plans de futur
– Demanar i donar instruccions, permisos i ajuda
– Interessar-se i expressar l’estat anímic d’algú
Material
-Llibre de text elaborat pel professorat de PALIC amb amb materials
diversos i que proporciona el centre a cada alumne del programa.
-Llibres de text diversos.
-Vocabulari bàsic.
-DIC ;Ed. Moll
-Radiocasset.
-Fotografies, il·lustracions, imatges, rètols, propaganda, ...
-Premsa, revistes, programes TV.
-Pel·lícules, DVDs, Cds...
-Contes i llibres de lectura.
AVALUACIÓ
CRITERIS GENERALS

L'avaluació serà sempre contínua i sumativa. L'aprenentatge d'una nova
llengua és un procés acumulatiu: difícilment podem avançar si no es van
assolint els coneixements de gramàtica i lèxic, sobretot. En aquest sentit,
continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals van molt units. Per tant, es
valorarà especialment la constància, la feina diària i l'interès.
També és molt important la llengua d'origen, no és el mateix aprendre català
per a un parlant d'una altra llengua romànica que per a un parlant de búlgar o
xinès. Així doncs, s'avaluarà sobretot el procés d'aprenentatge més que els
coneixements adquirits.
Finalment, l'esforç personal a l'hora d'usar la llengua, especialment l'ús oral, tan
dins l'aula de PALIC com a l'àmbit escolar, serà valorat molt positivament .
PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ
Els grups de PALIC són molt reduïts, per la qual cosa el professor pot seguir
fàcilment l'evolució de cada un dels alumnes, amb tot, la realització de proves
objectives ajuda el alumnes tant a ser conscients del seu procés
d'aprenentatge com a estudiar i no oblidar les coses ja vistes. Les proves
objectives que, sempre a criteri del professor, es poden realitzar són:
–Exàmens escrits per a cada tema o per a cada dues unitats. Aquests
exàmens són acumulatius, és a dir, a cada nou examen es demanaran
també coses de les unitats anteriors.
–Redaccions i altres exercicis d'expressió escrita.
–Exposicions orals
–Conversa informal
–Quan el nivell adquirit per l'alumne ho permeti, pot fer exercicis i
examens dins el seu grup-classe, adaptats o no. Això és especialment
vàlid per als alumnes de llengua romànica o de llengua no romànica de
segon any. Precipitar-ho pot ser frustrant, per tant, dependrà del grau de
maduresa i del domini adquirit.
–Lectura en veu alta. La lectura els ajuda a adquirir la fonètica de la
llengua sense haver de preocupar-se per allò que diuen.

I M A T G E I E X P R E S S I Ó
OPTATIVA PER A 3r D’ESO
Els mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals, no només representen i transmeten
la realitat, sinó que en certa forma la creen: contribueixen de manera influent a la vida política i
econòmica, al model social i familiar, a la vida quotidiana, etc. Cal, per això, un bon
coneixement - i, en conseqüència, una actitud crítica - sobre com es realitza aquest tipus de
comunicació.
Malauradament, a partir del curs 2008-09, aquesta assignatura s’ha vist desplaçada des de 4t a
3r d’ESO, la qual cosa representa, des del nostre punt de vista, un error. En aquesta edat,
l’alumnat del nostre centre tot just comença a desenvolupar encara la seva consciència crítica,
però encara no té la maduresa ni les eines intel·lectuals més adients. En realitat, moltes
d’aquestes comencen a treballar-se en aquest mateix curs, com a mínim a l’assignatura de
Llengua Catalana, en què per primera vegada es comença a exigir un comentari literari que
vagi més enllà del simple resum de l’argument. Així les coses, la bastida acadèmica que ens
servia per a les llengües i que a Imatge i Expressió (de 4t) empràvem també per començar a fer
feina al complex edifici de la comunicació audiovisual ja no hi és. Els resultats d’aquesta
assignatura durant el curs passat (d’un 92% d’aprovats a un 36%) semblen confirmar l’error.
OBJECTIUS GENERALS
1. Interpretar i produir missatges audiovisuals amb diverses intencions comunicatives,
respectant altres formes d’expressió distintes a les habituals en el medi social de l’alumnat.
2. Potenciar la seva expressivitat i creativitat a través dels mitjans audiovisuals.
3. Acostumar-se a fer feina en equip, relacionant-se constructivament amb altres persones i
adoptant actituds de cooperació, flexibilitat, coordinació i participació.
4. Valorar la presència del català en els mitjans de comunicació audiovisuals.
5. Utilitzar i valorar el català oral i escrit com a mitjà idoni per a la comunicació interpersonal, el
treball en equip, l’expressió pròpia i l’organització racional de la creativitat.

CONTINGUTS
CONTINGUTS CONCEPTUALS
I. Anàlisi del llenguatge fotogràfic i cinematogràfic
1. Els plans fotogràfics i la seva funció
2. Els angles fotogràfics i la seva funció
3. Nocions bàsiques sobre l’ús del color i el contrast a la fotografia
4. Algunes tècniques de la fotografia en moviment
- El temps: adequació, reducció i allargament
- El moviment de la càmera: sobre l’eix; en tràveling
- Els lligams: transicions d’un pla a l’altre
- Divisió en seqüències. El pla-seqüència
5. Multiplicitat d’aspectes artístics dins una pel·lícula. Actitud crítica quant als aspectes a
valorar. Introducció a:
- La interpretació
- El guió
- La música
- La fotografia
- La direcció artística
- El resultat global
6. El paper del director 1
7. El guió 22
- La tria dels plans
- El plantejament de cada seqüència
- Recursos per mantenir l’atenció de l’espectador
- Les possibilitats expressives de la imatge
- La trama i la vehiculació d’un tema.
- Els diàlegs
- L’el·lipsi
8. Ells decorats i l’escenografia 1
- El vestuari i la caracterització dels personatges
- El disseny de producció d’una pel·lícula
9. La comercialització d’una pel·lícula: el cartell i l’eslògan
22 Aquest aspecte s’estudiarà o no en funció dels llargmetratges seleccionats per veure enguany, els quals poden
variar segons la inquietud de l’alumnat, els seus interessos, la idoneïtat pedagògica de la cinta o qualsevol altre
criteri que el professorat consideri oportú.

II. Elaboració d’un producte audiovisual 23
1. La sinopsi
2. El guió literari
3. La planificació i l’story-board
4. La interpretació
5. El rodatge
6. Els efectes de so i la música
7. El llançament comercial
III. Introducció a la història del cinema
1. Els inicis
2. L’arribada del cinema als Països Catalans
3. L’espectacle cinematogràfic
4. Els pioners: 1906-1913
5. L’època daurada del cinema mut: 1914-1919
6. La producció a Mallorca en els anys 20
IV. Els altres llenguatges audiovisuals
1. El llenguatge i la influència de la televisió
a) Les sèries televisives i els folletins
b) La telenovel·la
c) El manga i les seves conseqüències educatives
d) La lluita per l’audiència
e) El nou llenguatge del vídeo-clip i el seu abast
f) Fórmules televisives innovadores
g) La televisió del futur
2. El llenguatge dels signes icònics quotidians
3. El llenguatge del còmic
4. El llenguatge publicitari i els missatges subliminars
5. El llenguatge amagat de les revistes: compaginació i maquetació
23 No hi podem incloure el muntatge a causa de la manca de logística. Atès que el nostre centre funciona amb el
sistema operatiu Linux i que els possibles productes audiovisuals de l’assignatura es muntaran amb programes
dissenyats per a Windows, el professor s’haurà d’encarregar de fer-ne el muntatge de manera particular. La part
pràctica d’aquest punt de l’elaboració d’un curtmetratge, doncs, no es podrà treballar amb l’alumnat ni dins l’aula.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS CONCEPTUALS
Tot i que semblaria més lògic començar pel bloc III (Introducció a la història del cinema),
l’experiència ens ha fet veure que necessitam tot el temps disponible durant el primer trimestre
per tal que l’alumnat assimili el llenguatge cinematogràfic i el pugui posar en pràctica durant el
segon trimestre. És per aquest mateix motiu que els blocs I i II s’interrelacionaran
constantment: a mesura que l’alumnat vagi aprenent el llenguatge i la sintaxi cinematogràfics,
ho anirem posant en pràctica i aplicant al(s) producte(s) audiovisual(s) que s’hagi(n) decidit
elaborar enguany.
El quart bloc s’hi inclourà només si el temps ho permet. També hi cap la possibilitat d’estudiar
tan sols alguns dels seus apartats o subapartats.
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
* Anàlisi de les possibilitats expressives que ofereix una fotografia: el pla, l’enquadrament,
l’angulació, la composició, el color, la il·luminació...
* Comentaris col·lectius i/o individuals, orals i/o escrits, de fotografies publicitàries i
periodístiques.
* Cura de l’organització de la imatge a l’enquadrament en els diferents tipus de plans.
* Realització de fotografies individuals i col·lectives.
* Consecució de diferents tractaments expressius, estètics i comunicatius mitjançant
modificacions en l’angulació, l’enquadrament i la il·luminació a l’hora de retratar un mateix
motiu. Tria dels més adients en funció d’allò que es vulgui transmetre.
* Traducció en imatges d’un concepte abstracte.
* Anàlisi de la sensació de moviment, els seus fonaments, les modificacions, les possibilitats
expressives i creatives.
* Anàlisi del tractament temporal en relats audiovisuals.
* Elaboració d’una fotonovel·la en grup o individualment, amb l’story-board previ raonat.
* Autoretrat.
* Collage.
* Anàlisi d’un mínim d’una pel·lícula adreçada al públic adolescent i, en funció de la maduresa
de l’alumnat, d’una altra d’adreçada al públic adult per tal de captar les diferències de
plantejament, d’observar-ne els recursos expressius, i d’estudiar les diverses possibilitats que
ofereixen aquests recursos en contextos diferents.
* Consideració de diferents possibilitats en el tractament temporal de situacions que han
d’esser expressades audiovisualment.
* Comparació de bandes sonores i introducció a la seva anàlisi.

* Elaboració d’un projecte de comunicació audiovisual, tot tenint-ne molt en compte les distintes
fases: la sinopsi, el guió literari, el tractament dels personatges (si n’hi ha), l’story-board, el
vestuari, el maquillatge, el càsting, la interpretació, el rodatge, la tria de la música, els efectes
sonors i el llançament comercial.
* Assumpció de diferents rols en projectes col·lectius de comunicació audiovisual.
* Autoanàlisi crítica del projecte audiovisual que s’hagi elaborat.
* Anàlisi de la ideologia dels missatges emesos pels mitjans de comunicació audiovisuals.
* Comentaris guiats de les pel·lícules projectades dins l’aula o d’estrena.
* (Auto)anàlisi dels hàbits de l’alumnat com a espectador o usuari.
CONTINGUTS ACTITUDINALS
* Valoració artística i cultural de la fotografia.
* Valoració del cinema com a art i no només com a producte comercial.
* Sensibilització cap als aspectes formals de l’expressió sonora, independentment del contingut.
* Desenvolupament de la creativitat sonora.
* Habituació a l’anàlisi i síntesi d’idees perquè es puguin expressar audiovisualment.
* Interiorització de la necessitat d’organitzar l’enquadrament i l’angulació d’un pla.
* Adquisició de comportaments organitzatius a nivell individual i de col·laboració a nivell grupal.
* Adquisició de consciència crítica com a espectadors.
* Presa de consciència sobre l’ús que els mateixos alumnes fan de la televisió, per tal que
arribin a discriminar els programes que veuen.
* Ús del català com a vehicle per a la comunicació interpersonal en activitats col·lectives.
* Acceptació de l’ús del català com a vehicle perfectament vàlid en els mitjans de comunicació
de massa audiovisuals.
* Ús sostenible del paper, tot procurant no tudar-ne o emprar-ne de reutilitzable per a totes
aquelles feines en què sigui possible.

METODOLOGIA I ACTIVITATS 24
I. Anàlisi del llenguatge fotogràfic i cinematogràfic
Com podem deduir de la programació de continguts, la metodologia del bloc se centra,
bàsicament, en el visionat i l’anàlisi d’abundant i variat material fotogràfic i cinematogràfic,
seleccionat en funció de cinc criteris jeràrquics:
1) La seva riquesa expressiva.
2) El seu contingut temàtic.
3) El potencial d’activitats que se’n pot derivar, en qualsevol dels camps expressius o
analítics.
4) L’existència d’una versió doblada al català en el cas de les pel·lícules.
5) L’adequació al nivell de l’alumnat.
No caldrà que l’alumnat faci servir cap llibre de text, ja que se li proporcionaran fitxes de
cadascun dels aspectes a estudiar (plans i angles fotogràfics, història del cinema, story-board,
etc.) amb nombrosos exemples visuals i una exposició bàsica molt clara de la teoria. Les fitxes
s’han confeccionat tenint en compte el nivell acadèmic de l’alumnat de l’IES Arxiduc, tot
intentant modificar-lo a l’alça. També disposam de fitxes de cadascuna de les pel·lícules a
visionar, les quals contenen una sèrie d’apartats, que poden variar en funció de la cinta:
- Anàlisi de seqüències clau.
- Opinió sobre aspectes que interrelacionen el món artístic i el cinema en particular.
- Activitats que es deriven d’algun dels recursos estudiats a la pel·lícula, com ara:
- Idear solucions de guió per al protagonista d’una cinta d’aventures en problemes.
- Donada una banda sonora, imaginar-ne una trama adequada.
- Triar entre diferents efectes especials.
- Doblar una seqüència de manera divertida.
- Recitar els diàlegs d’una pel·lícula famosa.
- Seleccionar interiors i exteriors per al rodatge d’una cinta imaginària.
- Decidir quins plans s’adiuen més amb determinades sensacions.
- Realitzar una fotonovel·la.
- Etc.
24 El ventall d’activitats pràctiques del curs, com ara la realització de la fotonovel·la, el curtmetratge o el vídeo-clip,
està supeditat a la bona predisposició dels alumnes i a les seves ganes de fer-hi feina. Si detectam apatia, escassa
voluntat per al treball en equip o qualsevol altra causa de desmotivació, podrem interrompre una activitat o fins i tot
cancel·lar-la.

II. Elaboració d’un producte audiovisual
Aquest bloc és l’aplicació pràctica del precedent i es divideix en dues fases. A la primera fase,
es posaran en pràctica els coneixements teòrics sobre enquadrament, angulació i color a la
fotografia. L’alumnat haurà de realitzar un mínim de dos exercicis fotogràfics, individualment i/o
col·lectivament, en què s’haurà de plantejar els aspectes esmentats per tal d’aconseguir
determinats efectes expressius, estètics o comunicatius. El ventall d’activitats pràctiques és
prou ampli, com s’ha vist a l’apartat “Continguts procedimentals”, perquè es pugui flexibilitzar
cada any en funció dels interessos o les habilitats de l’alumnat.
A la segona fase, l’alumnat s’haurà d’enfrontar a tot el procés de producció d’un curtmetratge,
que realitzarem en vídeo, ja que el cel·luloide resulta massa car i l’equipament necessari per a
la post-producció no és bo de trobar. Per tant, les activitats consistiran en:
- L’elaboració del guió, a partir d’una idea inicial proporcionada pel professorat o bé per
l’alumnat mateix, tot tenint en compte que el curtmetratge es rodarà, en principi, dins l’institut.
- El trasllat del guió a imatges, procurant tenir presents els diferents recursos expressius
estudiats en el visionat de pel·lícules de gènere. Caldrà raonar els plans, els enquadraments,
les localitzacions, etc. que serveixen per expressar millor la idea inclosa en el guió.
- La tria del repartiment, atenent criteris de dicció, fonètica, qualitat interpretativa i d’adequació
al físic requerit pel personatge.
- El rodatge del guió tècnic resultant.
- La decisió conjunta sobre les preses més encertades per tal d’organitzar-ne el muntatge.
- La sonorització de la cinta, amb una selecció musical adequada, si cal.
- La creació d’una campanya de llançament, amb un cartell i un eslògan a posta.
III. Introducció a la història del cinema
Per a aquest bloc, comptam amb un interessant material audiovisual, que consisteix en una
sèrie de documentals en els quals els inicis del cinema s’analitzen des d’una perspectiva
pròpia, això és, catalana. El visionat dels documentals (alguns només en part) es treballa a
partir d’explicacions puntuals del professorat i d’uns qüestionaris que l’alumnat ha d’anar
completant mentre dura la projecció.
IV. Els altres llenguatges audiovisuals
En aquest darrer bloc, tornarem al sistema de les fitxes, tot procurant que contenguin encara
alguns exercicis pràctics per tal d’impulsar definitivament la creativitat dels nostres alumnes.
Entre les activitats previstes, hi pot haver:
- La creació d’una revista experimental, absolutament conceptual i heterodoxa, basada en les
tècniques del collage.

- La maquetació de la revista abans esmentada
- La confecció d’un còmic
- La realització d’un vídeo-clip musical
Finalment, cal dir que l’alumnat haurà d’estojar el material del curs de forma ordenada, tant les
fitxes d’estudi com els treballs pràctics i d’elaboració pròpia. El material s’estojarà dins unes
carpetes de cartó reutilitzades. Igualment, es procurarà fer servir paper reutilitzable per a tots
aquells exercicis en què això sigui possible.

RECURSOS I MATERIAL
Càmera de vídeo digital, tràveling, reproductor de vídeo, reproductor de DVD, monitor,
canó de projecció i pantalla facilitats pel centre i ubicats a l’aula 1.15.
Càmeres de fotografies (digitals o analògiques) a càrrec de l’alumnat.
Trípode i programa de muntatge digital (Studio 9) facilitats pel professor.
Unitats sobre cadascun dels aspectes a estudiar (llenguatge fotogràfic i cinematogràfic,
història del cinema, story-board, etc.) amb nombrosos exemples visuals i una exposició
molt clara de la teoria. Aquest material s’ha confeccionat a posta per a l’alumnat de
l’IES Arxiduc i vendrà, enquadernat, a principi de curs.
Fitxes de cadascuna de les pel·lícules a visionar, amb exercicis i suggeriments de
comentaris, elaborades expressament per al nostre alumnat. Es podrà incloure dins el
dossier esmentat a l’apartat anterior.
Els documentals El naixement del cinema, Els pioners i L’època daurada del cinema
mut, dirigits per Miquel Porter i editats per L’Audiovisual dels Països Catalans.
Llargmetratges de diferents gèneres, propietat del Departament de Llengua i Literatura
Catalanes. 25
Curtmetratges de diferents gèneres, propietat del professor.
25 El Departament ha iniciat, ja fa anys, la creació d’una petita videoteca de pel·lícules en català (a part de
documentals sobre llengua i literatura) que va augmentant a poc a poc i que, en aquesta assignatura, resulta d’una
operativitat total.

CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Es respectaran les tres avaluacions tradicionals, que ens serviran per valorar el procés
d’aprenentatge i aprofitament que fa cada alumne. El professor farà alhora un seguiment global
del grup.
Per a l’avaluació es tendran en compte l’hàbit de treball i el grau de participació dins l’aula,
però, sobretot:
- Un comentari crític per escrit de cadascuna de les pel·lícules que es vegin. Els alumnes
repetidors no comentaran les pel·lícules vistes a classe si ja es varen veure i comentar durant el
curs anterior, sinó que el professor els n’indicarà una d’entre les que estiguin aquella setmana
en cartellera.
- La realització de treballs, que poden esser bé comentaris de productes audiovisuals, bé
treballs de creació artística individuals o col·lectius (vegeu l’apartat de continguts
procedimentals).
- La participació en la realització dels productes audiovisuals que puguin sorgir durant el curs:
fotonovel·la, curtmetratge i/o vídeo-clip.
- Un únic examen sobre el tema “El naixement del cinema”.
El professor fixarà un dia, que s’intentarà consensuar amb l’alumnat, per al lliurament dels
treballs. Passada aquesta data no s’admetrà cap treball i per tant, la feina constarà com a no
lliurada. Aquest criteri s’adopta per fomentar la disciplina entre el nostre alumnat, ja que s’ha
demostrat, durant els darrers anys, que és una de les causes més importants del seu fracàs
escolar.
Com es pot deduir fàcilment de la metodologia i les activitats previstes, els treballs conjuguen
en molts de casos una part de continguts (que s'han d'aplicar als exercicis pràctics) i una altra
de procediments (que moltes vegades seran exercitats, debatuts i corregits dins l'aula mateix),
en un percentatge fluctuant. És precisament a causa de la dinàmica d'aquest sistema des del
mateix inici de curs que ens estimam més no fer la tradicional divisió entre notes corresponents
a continguts i d'altres corresponents a procediments: cada treball serà puntuat tenint en compte
els dos aspectes alhora. Quant a l'actitud, una volta s'hagi calculat la nota del trimestre, s'hi
podrà introduir eventualment un factor corrector per a aquells que hagin destacat per la seva
participació a classe, pel seu hàbit de treball o per la seva creativitat. A la segona i/o a la tercera
avaluació, tanmateix, hi haurà una nota corresponent a l’actitud demostrada per cada alumne
quant al treball en grup que representa el rodatge d’un producte audiovisual. Aquesta nota
tendrà en compte aspectes com ara la implicació en el projecte, les idees aportades, el grau
d’imaginació, la predisposició, la disciplina, etc.

En acabar cada trimestre, el professor farà una mitjana de les notes de cada alumne. La nota
que constarà en el butlletí consistirà en una xifra numèrica sense decimals. Aquesta
s’arrodonirà cap avall si el resultat en dècimes va de 0,1 a 0,4 i cap a dalt si el resultat va de 0,5
a 0,9. Excepcionalment, en els casos de notes que tenguin cinc dècimes, el professorat podrà
introduir un factor corrector a la baixa atenent les especificitats de qualque alumne concret, les
seves necessitats de motivació i la seva evolució durant el curs. En acabar el curs, el professor
farà la mitjana dels tres trimestres (amb els mateixos criteris d’arrodoniment) i el resultat serà la
nota final de l’assignatura.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE
L’alumnat que no hagi assolit un 5 com a mínim de la mitjana dels tres trimestres haurà de
recuperar l’assignatura a la convocatòria de setembre. En aquest cas, se li indicaran per escrit
aquells treballs que va suspendre o no va lliurar oportunament i els haurà de realitzar durant
l’estiu, convenientment modificats, com ara:
• Elaboració d’un cartell per al curtmetratge elaborat durant el curs segons unes
indicacions específiques.
• Comentari de dues pel·lícules que s’hagin estrenat entre l’1 de juliol i el 25 d’agost a les
sales comercials. Les pel·lícules no es podran obtenir per procediments de pirateria.
• Elaboració d’un guió molt breu per a una fotonovel·la.
• Elaboració d’un story-board per a aquesta fotonovel·la, amb un mínim de dibuixos a
determinar, seguit d’una explicació escrita en què es justifiquin els plans que es
proposen.
• Elaboració de la fotonovel·la, amb un mínim de fotografies a determinar.
Addicionalment i en funció del resultat obtingut per l’alumnat pendent a l’examen sobre “El
naixement del cinema”, li podrem requerir que se’n torni a examinar per setembre.
Una vegada lliurats els treballs pendents, les notes resultants s’adjudicaran al trimestre en què
s’haurien d’haver aconseguit i es tornaran a calcular les mitjanes dels tres trimestres i la nova
mitjana final, amb els mateixos criteris d’arrodoniment.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. ADAPTACIONS CURRICULARS
Si es detecten alumnes que, malgrat pertànyer al mateix nivell que els altres, no estan en
condicions d’assolir els objectius generals, es contemplarà la possibilitat d’aplicar-los una
adaptació curricular amb aquests punts o una part:
a) Seguiment del currículum ordinari centrant-se en els continguts i objectius didàctics
principals i deixant de banda els secundaris. Els continguts que es puguin exigir a tot l'alumnat,
és a dir, els que prioritzarem, haurien de respondre a una lògica intercurricular i emfasitzar els
procediments i les actituds per davant dels conceptes. Són aquells que desenvolupen les
capacitats bàsiques de comprensió verbal (i, en el cas d’aquesta assignatura en concret,
audiovisual), raonament lògic i valoració crítica. Posarem un esment especial al
desenvolupament de les capacitats creatives de l’alumnat i al grau d’originalitat mostrat.
Intentarem que l'alumnat assolesqui aquestes fites, encara que no sigui d'una manera uniforme
pel que fa a temps i grau d'aprofundiment.
b) Adaptació dels criteris d’avaluació.
S’entén que les adaptacions curriculars han d’esser merescudes, això és, que l’alumne ha
d’haver demostrat amb el seu esforç quotidià que no pot assolir un nivell superior. L’alumnat
absentista, poc (o gens) feiner, inconstant, apàtic, distorsionador, mal educat o conflictiu haurà
de quedar, malauradament, fora d’aquestes mesures excepcionals, tot i que en cap cas no serà
objecte de desatenció i molt manco de marginació, sinó que s’intentarà en tot moment la seva
reintegració al grup.
ACTUACIONS CONCRETES EN COL·LABORACIÓ AMB EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
El Departament durà a terme els programes de Suport a la Integració, Educació
Compensatòria, Necessitats Educatives Especials i PALIC en col·laboració amb el Departament
d'Orientació, segons les necessitats que es vagin detectant durant les quatre primeres
setmanes.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Intentarem coordinar-les amb el Departament de Llengua Catalana, ja que així
s’interrelacionarien els aspectes sociolingüístics i culturals (la comunicació en català) amb la
comunicació audiovisual. Intentarem assistir a algun acte públic de comunicació de massa en
català, amb l’objectiu de mostrar a l’alumnat una realitat cultural innegable i viva i que massa
sovint desconeixen. La seva realització estarà supeditada sempre al bon comportament i a la
disciplina del grup-classe. El professor tendrà cura que l’alumnat de cada grup entengui
clarament aquesta condició. L'alumnat que no pugui o no vulgui assistir-hi haurà de lliurar un
treball escrit que hi tengui relació i que serà fixat oportunament pel professor segons les
característiques de la sortida. Sense aquest treball, no podrà esser avaluat del trimestre
corresponent.
Les activitats complementàries poden consistir en la sortida a una estrena cinematogràfica en
català, la projecció anual d’Art Futura, la visita a qualque rodatge cinematogràfic que es
produesqui a Mallorca, l’assistència a la Trobada d’Audiovisuals en Català per a Instituts i/o la
Trobada de Teatre en Català, la visita als estudis d’IB3, etc. Pel caire mateix d’aquestes
activitats, resulta difícil temporitzar-les, ja que depenen de factors extraacadèmics. Les sortides
s’avaluaran normalment mitjançant treballs escrits o bé a través de la seva aplicació pràctica en
l’elaboració del curtmetratge.

TEMES TRANSVERSALS
En aquesta assignatura, hi farem feina a través del mateix enfocament de les classes, sense
seguir una temporalització estricta. Això implicarà que, encara que no hi dediquem cap sessió
en particular, adoptem una perspectiva a través de la qual vehicularem determinats valors. Per
exemple, convidarem a l’estalvi de paper quan s’hagi d’elaborar un treball escrit, farem veure i
durem a terme l’estalvi d’energia energètica dins l’aula, instaurarem l’ús de paper i carpetes
reutilitzats dins l’aula, etc. Com que intentarem treballar els temes transversals que més
incidència tenen en els mitjans de comunicació, les dues opcions amb majors possibilitats són
les següents:
* Educació per a la igualtat
Conceptes: el sexisme en els productes audiovisuals; la discriminació sexual o per motiu de
l’opció sexual.
Procediment: discriminació positiva de la dona (sempre que sigui possible) en el guió del
producte audiovisual que sorgeixi com a resultat del segon bloc de l’assignatura.
Actitud: ús respectuós del lèxic; comportament no sexista; respecte envers totes les opcions
sexuals no violentes.
* Educació per a la tolerància
Procediments: observació i anàlisi de pel·lícules, sèries, anuncis, etc. Possible elaboració del
tema, ni que sigui de manera secundària, durant la fase de guionatge, sempre que la temàtica
de l’exercici audiovisual s’hi adigui.
Actitud: respecte per la diversitat.
*Educació mediambiental
Procediments: reutilització dels fulls de paper i de les carpetes en què organitzaran tot el curs.
Actitud: estalvi energètic dins l’aula. Ús racional de la llum.
Depenent de la part pràctica, es podran tocar altres temes transversals, com ara l’educació per
al consum responsable o l’educació sanitària.

ANNEX 1: PROVES ORALS
1. Cada dia estaran convocats tres alumnes per ordre de llista. És missió de l’alumne
controlar la posició de la llista per saber quin dia exacte serà el seu torn. Si el primer
alumne convocat per a aquell dia és absent, serà el torn del segon. Si aquest també és
absent, serà el torn del tercer. Si aquest també és absent, no hi haurà exposició oral.
S’entén que les absències han d’esser justificades. Si l’alumne convocat no la té
preparada, perdrà totes les oportunitats fins als exàmens extraordinardis de juny i/o
setembre.
2. La prova consisteix en una exposició oral més o menys espontània de tres minuts
com a mínim basada en les tipologies textuals que marqui la programació del curs.
* L’alumne pot tenir davant un guió, però no pot dur la prova totalment redactada. Si la
hi duu i la llegeix o bé es nota que està memoritzada, no serà vàlida.
* Si l’alumne no arriba als tres minuts, no serà vàlida.
* Tampoc no ho serà si no s’ajusta a la tipologia textual prevista. (Ex.: si ha narrat en
comptes de descriure o ha explicat el funcionament d’una moto en comptes
d’argumentar els avantatges o els inconvenients de les motos.)
En aquests tres darrers casos, l’alumne queda sense nota i l’ha de repetir al final de la
ronda.
3. Durant l’exposició, la resta de la classe ha de prendre nota dels errors de l’alumne.
4. També durant l’exposició, la resta de la classe ha de formular una pregunta per escrit.
No es poden formular:
a) Preguntes que impliquin una resposta numèrica. (Ex.: “Quants de germans tens?” o
“Quin any va néixer aquest jugador?”)
b) Preguntes la resposta de les quals sigui simplement “sí” o “no”. (Ex.: “T’agrada jugar
a bàsquet?”)
c) Preguntes que impliquin un grau massa alt de coneixement de la matèria. (Ex.: “De
quines ciutats són els primers equips de bàsquet que es varen crear a
Zimbabwe?”)
5. En acabar l’exposició, l’alumne haurà de contestar les preguntes dels companys
durant dos minuts.
6. Després d’això, alumnes i professor posen en comú els encerts i els errors de
l’exposició, tant de construcció del text com de correcció.
Avaluació
El bloc de construcció del text (que inclou adequació, coherència i cohesió) té quatre
apartats i es valoren amb un màxim d’un punt i mig cadascun.

El bloc de correcció també té quatre apartats (morfologia, sintaxi, fonètica i lèxic).
Cadascun val un punt. Cada error descompta 0,25 punts.
La puntuació que s’ha d’aconseguir per superar la prova és de 5 punts a 1r i 2n d’ESO,
6 punts a 3r i 4t i 7 punts a batxillerat. Si no la supera, l’alumne esperarà fins que
comenci una nova ronda d’intervencions.