programació orientació - IES Arxiduc Lluís Salvador

1
1
PROGRAMACIÓ DEL
DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ
2012 - 2013
MD020205-0 1

ÍNDEX
Pàgina
1. Anàlisi del Departament d’orientació dins el centre ................................... 4
1.1. Breu anàlisi del centre
1.2. El departament d’orientació
1.3. El DO i l’Equip Directiu
1.4. El DO i la Comissió Pedagògica
1.5. El DO i els equips educatius
1.6. El DO i els departaments didàctics
1.7. El DO i els centres i serveis del sector............................................ 9
2. Funcions del DO ............................................................................................. 12
3. Pla d’activitats del DO ..................................................................................... 13
3.1. Introducció........................................................................................
3.2. Pla de suport al procés d’aprenentatge ........................................... 13
3.2.1. Planificació .......................................................................... 13
3.2.2. Mesures ordinàries ............................................................. 16
3.2.3. Les adaptacions curriculars ................................................. 16
3.2.4. L'avaluació psicopedagògica .............................................. 21
3.2.5. El dictamen .......................................................................... 22
3.2.6. Programa d'Intervenció Socioeducativa: PISE ALTER.... ..... 22
3.2.7. Grups flexibles ..................................................................... 25
3.2.8. Grups de reforç .................................................................... 25
3.2.9. Projecte de compensació educativa per a les desigualtats . 26
Presentació i justificació
3.2.9.1. Finalitat
3.2.9.2. Organització
3.2.9.3. Tasques del professorat del projecte
3.2.10. Proposta de feina per a desenvolupar el programa amb alumnat amb
necessitats educatives especials .................................. 29
3.2.10.1. Introducció
3.2.10.2. Organització del suport
3.2.10.3. Criteris a seguir
3.2.10.4. Proposta general de suport
3.2.10.5. Responsabilitats dels professors de suport
3.2.10.6. Tasques del professorat de suport
3.2.10.7. Organització del suport
3.2.10.8.
3.2.11. Programa de Diversificació Curricular .............................. 32
3.2.11.1 Principis pedagògics
3.2.11.2 Consideracions metodològiques
3.2 11.3. Criteris i procediments per seleccionar l’alumnat
3.2.11.4. Horari setmanal
3.2.11.5 Durada
3.2.11.6. Estructura
3.2.11.7 Avaluació
3.2.11.8 Criteris per a l’agrupament de l’alumnat i l'
organització d’espais, horaris i recursos materials
3.2.11.9 Criteris de promoció, recuperació i obtenció del títol
MD020205-0 2

3.2.11.10 Criteris i
procediments per a l’avaluació i revisió
del programa
3.2.11.11. Programa de Diversificació d’un any.
3.2.11.12. Programacions didàctiques
. Àmbit sociolingüístic (Annex 1) ....................... 77
. Àmbit científic - tecnològic ( Annex 2) ............ 100
. Àmbit pràctic (Annex 3) ................................... 121
. Optativa “Manteniment de la Llar” (Annex 4) . 253
. Anglès (Annex 5) ................................... 288
. Taller d'informàtica ....................................... 292
. Opt. Transició a la vida adulta i activa. (A/7). 303
3.3. Pla d’orientació acadèmica i professional ....................................... 42
3.3.1. Consideracions inicials
3.3.2. Objectius generals
3.3.3. Planificació d’activitats
3.3.4. Temporalització
3.3.5. Avaluació.
3.3.6. Implicació de la comunitat educativa
3.4. Pla de suport a l’acció tutorial ........................................................ 47
3.4.1. Consideracions sobre el pla
3.4.2. Temporalització del pla d’acció tutorial
3.4.3. Pla d'acció tutorial a Batxillerat
3.4.4. Pla d'acció tutorial als Cicles Formatius............................... 57
3.4.5.Activitats extraescolars o amb monitors externs
3.1. Programació de l'assignatura de Psicologia ................................... 59
4. Ús de la llengua catalana en el DO .............................................. 308
5. Acta d'aprovació de la programació del departament..................... 309
MD020205-0 3

D'ORIENTACIÓ DINS EL CENTRE
1.1. BREU ANÀLISI DEL CENTRE
1. ANÀLISI DEL DEPARTAMENT
L'I.E.S. "Arxiduc Lluís Salvador" és un centre urbà de recent construcció situat en el
centre de Palma. Està ubicat aprop de la plaça d’Espanya, un dels centres neuràlgics de
la ciutat, i al costat de les estacions de trens i autocars que uneixen Palma amb la resta
de poblacions del nord i del Pla de Mallorca.
Fou creat, en principi, com a col·legi d’EGB, però actualment és un centre complet
de Secundària Obligatòria. Des de fa uns cursos s’imparteixen els Batxillerats Tecnològic,
Científic i Sociolingüístic i el Cicle Formatiu d’Equips i Instal·lacions Electrotècniques de
Grau Mitjà I del Grau Superior.
El centre compta amb professors distribuïts en 20 departaments didàctics, un no
didàctics: el d'activitats extraescolars i un mixt: el departament d'orientació.
El grup de personal no docent està format per dues administratives, dues
conserges i quatre persones encarregades de la neteja.
L'institut atén alumnes distribuïts de la següent manera:
curs núm. de grups
1r. d'ESO 4
2n. d'ESO 4
3r. d'ESO 4
4t. d'ESO 4
1r. Batxillerat 2
2n Batxillerat 2
1r. Cicle Formatiu (GM) 1
2n. Cicle Formatiu (GM) 1
1r. Cicle Formatiu (GS) 1
2n. Cicle Formatiu (GS) 1
El nivell social dels alumnes és molt contrastat, ja que, malgrat la majoria
d'alumnes pertanyen a la classe mitja, hi ha alumnes procedents d'extractes socials més
desfavorits com poden ser alumnes de minories ètniques, alumnes que viuen en pisos
d'acollida, de famílies procedents de la marginació i de la immigració, de famílies
monoparentals, desestructurades, etc.
Analitzant l'alumnat ens trobam amb una gran diversitat de coneixements,
interessos, ambients socials i culturals i grans diferències de nivell que es presenten de la
següent manera:
A primer cicle:
- alumnes que estan en el seu nivell,
- alumnes amb un retràs escolar de tres o quatre cursos respecte al seu nivell,
- alumnes acollits al programa de compensació educativa per a les desigualtats,
- alumnes de nee diverses
- alumnes procedents de fora vila,
- alumnes amb historial d'absentisme,
- alumnes repetidors que compliran 16 anys.
- alumnes de la península o d’Amèrica del Sud amb desconeixement del català
- alumnes estrangers amb desconeixement del dos idiomes de la comunitat
MD020205-0 4

A segon cicle:
- alumnes de NEE diverses.
- alumnes acollits al programa de compensatòria,
- alumnes amb retràs escolar de més de dos cursos,
- alumnes repetidors,
- alumnes promocionats per imperatiu legal,
- alumnes procedents d'altres centres,
- alumnes procedents de pobles,
- alumnes procedents de la península o Amèrica del Sud amb desconeixement del
català.
- alumnes estrangers amb desconeixement de les dues llengües de la comunitat.
- alumnat d'altes capacitats, etc.
1.2. EL DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ
El D.O. té una antiguitat de desset anys i actualment compta amb una dotació
humana completa. Des del curs 1.995-96 té adjudicat el programa d'atenció als alumnes
d'integració i el programa de compensació educativa per a les desigualtats. Fa dotze
cursos s’inicià el programa de “Diversificació Curricular” i actualment s’està impartint el
programa complet. Des de fa set cursos s'ha implantat un programa d'acolliment lingüístic
per a l'alumnat nouvingut amb desconeixement de la Llengua Catalana.
Els recursos humans amb què compta el D.O. del nostre institut són:
–Una professora de l'àmbit científic-tècnic, Antònia Alonso, que té assignades 12
hores a l’atenció de l’alumnat de Diversió Curricular de 3r. i 4t. en el seu àmbit. Al
mateix temps és la tutora del 1r. curs de Diversificació Curricular ( 4t d’ESO) i actua
com a responsable del centre del seguiment de l'absentisme.
-Una professora de l'àmbit socio-lingüístic, Mercè Bonnín, que té 16 hores assignades
per a atendre l’alumnat de Diversificació Curricular de 3r i 4t d’ESO en el seu àmbit. A
més és la responsable del Pla d'Autoprotecció del centre.
-Un professor de l’àmbit pràctic, Joan Burgaya, que té assignades 8 hores d’atenció a
l’alumnat de 3r. i 4t de Diversificació Curricular dins el seu àmbit de tecnologia,
l'optativa "Manteniment de l'habitatge" a 3r Diver, i laa de /Taller d'electrònica” i 6
hores de tecnologia de 2n B i C.
− -Dues professores de jornada completa especialistes en Pedagogia Terapèutica:
Camino García i Pilar Pizá, amb dedicació completa als alumnes amb discapacitats
diverses acollits al programa d'Atenció a la Integració.
Atendran alumnat de nee i altres alumnes NESE de 1r i 2n B
-Dos professors AD: Margalida Vives (dedicació completa al programa d'atenció a la
diversitat i Joan Lluís Calahorro (dedicació de mitja jornada al programa d’atenció a la
diversitat i a donar classes d'educació física i la tutoria de 1C). Atenen alumnes NESE,
amb problemes diversos: retràs escolar per motius socials, lingüístics, d'absentisme,
procedents d'un sistema educatiu desfavorit o problemes conductuals que presenten
problemes d'aprenentatge i/o que amb el seu comportament dificulten el normal
funcionament de les classes. També atendran alumnat amb perfil de risc social acollit
MD020205-0 5

alumnes d'aquest programa.
al programa ALTER, quan hi hagi
- Un professor especialista en pedagogia i psicologia, Edistio Gómez que actua com a
cap del departament. Imparteix l’ optativa de "Transició a la vida adulta i activa" als
alumnes de Diversificació de 4t d’ESO i la de "Psicologia" als alumnes de 2n. de
Batxillerat . La resta d'hores les dedica a atendre altres funcions pròpies del seu
càrrec.
Aquest és el dissetè curs de funcionament d'aquest departament, per tant compta amb
una feina prèvia i unes orientacions sorgides de l'experiència d'anys anteriors. Disposa
d'un petit fons bibliogràfic i de materials diversos per a dur endavant les seves funcions i
espera augmentar-lo amb les aportacions d'aquest any.
El departament compta amb la dotació humana ajustada per atendre als alumnes dels
programes d'Integració, de Compensatòria i de Diversificació Curricular.
Compta amb un despatx a la planta baixa per realitzar les seves tasques. Està dotat amb
quatre ordinadors, prestatges, arxivadors, un telèfon i una gran taula al mig de la sala que
permet reunions de fins a 10/12 persones. Es dedica a les tasques pròpies de l'orientador,
guardar el material propi i dur a terme les reunions setmanals dels membres del DO i les
reunions setmanals del tutors amb el cap d'estudis i l'orientador . S'utilitza, per tant, como
a sala per a reunions: a més de les ja esmentades, de l'orientador amb tutors i els pares,
i/o els serveis socials i/o reunions d'altres tipus, entrevistes de l'orientadora amb alumnes,
pares i/o altres serveis.
El departament té assignada una sala petita dividida en dos compartiments per atendre a
l'alumnat d'integració quan es atès en grup petit. Compte amb dues taules, pissarres,
dos armaris, dos prestatges per guardar materials diversos i un ordinador. Compte també
amb una aula petita per atendre a l'alumnat de diversificació en les classes dels dos
àmbits.
1.3. EL D.O. I L'EQUIP DIRECTIU
Els membres del departament i l'Equip Directiu tenen una relació fluïda i directa.
Les petites dimensions del centre, permeten un model de coordinació de tipus informal
que afavoreix un contacte molt freqüent entre l'Equip Directiu i tots els membres del DO
que dona com a resultat un coneixement actualitzat de totes les tasques que es van
realitzant i un millor suport a les tasques del departament.
Especialment important és la relació amb els Caps d'Estudis, ja que d'ells depenen
el funcionament i coordinació de l'acció tutorial, la disponibilitat d'espais i temps i, per tant,
la posta en funcionament dels plans d'atenció a la diversitat, el pla d'acció tutorial i el
d'orientació acadèmica i professional.
Aquest curs no es compta amb una hora formal de reunió entre l’Equip Directiu i el
cap del departament.
1.4. EL D.O. I LA COMISSIÓ PEDAGÒGICA
El cap del departament assisteix a totes les reunions de la Comissió Pedagògica
que es convoquen, informa posteriorment a la resta del membres del DO dels temes i
propostes fetes i juntament amb ells consensua propostes per dur posteriorment a la
CCP.
MD020205-0 6

* Col·labora, juntament amb la resta de caps de departaments didàctics en la
revisió del PEC, de la PCC i del RRI fonamentalment en els temes relacionats amb:
. Normativa que regula el funcionament dels instituts: elaborant propostes que
facilitin la coordinació amb els tutors i amb la resta de departaments didàctics.
. Participació de tota la comunitat educativa
. Atenció a la diversitat social i cultural de l'alumnat
. Adopció de mesures educatives,
* Col·labora, si és necessari, amb l'Equip Directiu en la recerca de material
institucional i teòric per donar resposta als interrogants i preguntes de caràcter
psicopedagògic que s'hi plantegin.
* Formularà propostes, si és necessari, sobre els aspectes psicopedagògics del
PCC que puguin facilitar l'adopció de criteris comuns sobre distints elements de PC i de
les programacions d'aula.
* Formularà propostes sobre adopció de mesures extraordinàries, en el cas de ser
necessari. 7
El D.O. presenta les propostes dels plans d'acció tutorial i d'orientació acadèmica i
professional per la seva discussió i posterior votació en el Claustre.
El departament tindrà cura també que els membres de la Comissió elaborin el PCE amb
criteris útils per al procés d'ensenyament-aprenentatge.
1.5. EL D.O. I ELS EQUIPS EDUCATIUS
El D.O. col·labora activament amb els equips educatius com a professors integrants
del mateixos equips docents i com a membres del D.O. Aquesta col·laboració es concreta
especialment en el suport que es fa a l'alumnat NESE que presenten dificultats diverses
que són atesos en els programes d'integració i/o compensatòria , en la participació a les
sessions d'avaluació, en les reunions dels equips educatius i les reunions de coordinació
dels professors de suport amb el professorat de les diferents àrees.
1.5.1 Sessions d'avaluació
Els membres del DO hi participen en tant són professors amb docència directa amb
els alumnes, però, a més, hi participa el cap del DO i/o algun altre membre del
departament per tal de rebre informació directa del professorat sobre la dinàmica dels
diferents grups i el procés d'aprenentatge dels alumnes, especialment dels que presenten
problemes o nee.
Donaran resposta a les demandes i suggeriments de la Junta Avaluadora respecte
a les necessitats dels alumnes: entrevistes amb els alumnes, pares, tutors legals i/o
assistents socials, realització d' ACIS a alumnes amb nee, atenció especial als alumnes
d'integració o del programa de compensatòria, atenció al alumnes dels grups de reforç,
seguiment d'alumnes concrets , a l'alumnat que desconeix una o les dues llengües
oficials de la comunitat, realització d’avaluacions psicopedagògiques i qualsevol altre
demanda pertinent dels membres de l'Equip Educatiu.
1.5.2 Reunions d'Equips Educatius.
MD020205-0 7

Aquest curs es convocaran reunions dels
diferents equips educatius per tal de coordinar millor la tasca de tots els professors que
incideixen sobre un mateix grup d'alumnes.
Aquestes reunions seran convocades per el/el cap d'Estudis o el/la tutor/a del grup
mitjançant un ordre del dia consensuat prèviament entre els Caps d'Estudis , el/la tutor /
tutora i l'orientador.
La periodicitat d'aquestes reunions dependrà de les necessitats del centre i/o de les
circumstàncies que es presentin.
S' utilitzarà la franja horària de 13 a 15h. del dimecres per dur-les a terme.
Els objectius d'aquestes reunions són:
− Intercanviar informació sobre els/les alumnes i/o les seves famílies, especialment
dels alumnes NESE a principi de curs
− Informar sobre problemàtiques diverses d'alumnat concret que afecten
directament i d'una manera greu el bon desenvolupament del procés
d'aprenentatge i sol·licitar l'actuació conjunta de l'EE.
- Proposar accions concretes i coordinades davant situacions i/o problemes
determinats.
- Detectar alumnes amb problemes d'aprenentatge amb l'objectiu d’atendre les
seves mancances
- Prendre decisions conjuntes sobre alumnes determinats o problemes concrets:
canvis de classe, etc.
- Concretar i consensuar criteris d'ordre i disciplina dins l'aula
- Col·laborar amb els professors d’àrea i/o amb els tutors per dur a terme una
tutoria compartida
- Consensuar criteris sobre objectius, metodologia, actuacions i mètodes
d'avaluació.
- Coordinar actuacions sobre hàbits i tècniques d'estudi.
- Seguir el procés d'aprenentatge de l'alumnat
- Avaluar les mesures d'atenció a la diversitat aplicades: grups flexibles, grups de
suport i/o altres.
- Explicar al professorat els procediments a seguir per elaborar les ACIS dels
alumnes de nee.
- Fer un seguiment dels grups de reforç, alumnes NESE i de NEE i/o consensuar
sistemes i mètodes de coordinació entre els professors d’àrea i del DO per tal de
millorar l’atenció a aquest tipus d’alumnat.
- Aconseguir, en la mesura dels possibles, una actuació coherent per part dels
docents que faciliti l'educació integral dels alumnes.
- Etc.
1.5.3Altres reunions de coordinació
La coordinació dels diferents membres del DO amb els professors d'àrea serà
també molt estreta:
- per elaborar les ACIS dels alumnes amb NEE,
- per consensuar les actuacions conjuntes respecte als alumnes NESE, de NEE
i/o d'altres necessitats educatives especials
- fer-ne el seguiment i l' avaluació.
Per poder-les dur a terme d'una manera eficaç, s’aprofitaran les reunions de
MD020205-0 8

departaments en les que participin,
s’utilitzarà la banda horària de 13-15 h. dels dimecres o bé es cercaran sobre els horaris
els moments possibles de coordinació.
1.5.4. Els equips educatius i els informes psicopedagògics
Els equips educatius col·laboren activament en les avaluacions psicopedagògi-ques
donant informació sobre el comportament dins l'aula: estils d'aprenentatge, nivell
d'atenció, ritme d'aprenentatge, modalitats sensorials predominants per accedir als
coneixements, hàbits d'estudi o de treball, preferències d'agrupament,
motivació, autoestima, trets de personalitat predominants i comportament a classe, amb
els companys i professorat .
Aquestes informacions són imprescindibles per a elaborar les avaluacions
psicopedagògiques de l'alumnat que els equips educatius ha seleccionat per a entrar en
programes d'atenció a la diversitat diversos: PQPI, CAPI, Diversificació Curricular o altres.
1.5.5. Suport directe dins o fora de l'aula.
Especial importància té el suport directe del professorat PT i AD al professorat de les
diferents àrees dins o fora de l'aula per tal d'ajudar l'alumnat amb nee diverses.
Es prioritzarà el suport dins l'aula, sempre que sia possible amb l'objectiu d'aconseguir la
inclusió de l'alumnat dins el centre.
L'entrada dins l'aula o la sortida de l'alumnat de l'aula ordinària per a rebre suport en un
grup petit es fa en funció de l'acord amb el professorat que rep el suport, tenint en compte
les necessitats de l'alumnat.
Les actuacions queden reflectides a la programació dels programes d'integració i
compensatòria respectivament.
1. 6. EL D. O. I ELS DEPARTAMENTS DIDÀCTICS
El DO col·labora també amb els departaments didàctics en la realització de les ACIS. Ja
que d' ells rep informació sobre els objectius mínims i les competències bàsiques
imprescindibles per a elaborar les ACIS i el pla de suport a l'alumnat de nee.
També informa dels criteris d'avaluació,
El DO compta també amb ells per obtenir llibres de text per al professorat de suport i
inclús per a alumnat desfavorit que no pot comprar-los.
I col·labora també amb els caps de departament a les CCP en l'elaboració del PEC i la
PGA fonamentalment i les diverses qüestions que es tracten a les reunions
1.7. EL DO I ELS CENTRES I SERVEIS DEL SECTOR
* Els centres de procedència de l'alumnat.
El DO conjuntament amb Caporalia d'Estudis treballa des de finals del mes de juny en
col·laboració amb els tutors del centres adscrits per facilitar l'arribada de l'alumnat
nouvingut des dels centres de procedència a l'institut i facilitar-ne la seva integració.
MD020205-0 9

Per tal d'assegurar la connexió amb els
centres de procedència dels alumnes de 1r. d'ESO, la Conselleria ha elaborat un
document informatiu on consten dades pertinents sobre l’alumnat que canvia de centre:
dades personals, competència curricular, mancances socials i personals... etc.
Els centres de Primària adscrits han entregat un full informatiu de cada un/a dels alumnes.
Amb aquesta relació s' intenta assegurar una via de connexió que permeti conèixer millor
els nous alumnes i donar-los un suport més adient en el seu procés d'ensenyament
aprenentatge que començaran a l'institut, especialment a aquells que presenten
problemes d'algun tipus. Aquestes informacions s' utilitzen per formar els grup d'alumnes,
per adjudicar l'optativa més adient a cada alumne/a i es transmeten als equips educatius
de 1r. d'ESO, especialment les referides a problemes i mancances ( d' aprenentatge,
socials etc.) d'alguns alumnes per tal que les tenguin en compte en les seves actuacions
d'atenció a la diversitat.
Els Equips d’Orientació Psicopedagògics del sector. (EOEP)
L’orientador estableix també relacions abans de començar el curs amb els EOEPS dels
alumnes d’integració per tal de rebre els informes psicopedagògics i altres informacions
dels alumnes acollits al programa d' integració. Aquestes relacions es mantenen al llarg
del curs per fer el seguiment d'aquests alumnes i quan les circumstàncies ho aconsellen.
Servei d’Innovació de la Conselleria d’Educació i Cultura”
La relació amb el Servei d’Innovació és continu al llarg del curs tant per rebre directrius a
seguir, enviar les butlletes informatives actualitzades de l'alumnat d'integració i
compensatòria com per derivació d’alumnes a diferents programes d’atenció a la
diversitat, per intercanviar informacions sobre alumnes concrets, etc.
Servei d'Atenció Educativa Domiciliària. (SAED)
Es connecta amb ells, quan és necessari, mitjançant La Direcció General d'Innovació de
la Conselleria, per tal de sol·licitar l'ajuda d'assistència domiciliària per algun/a alumne/a
matriculat/da al centre que no pot assistir a l'institut per qüestions de salut.
Serveis Socials de l'Ajuntament
el cap d'Estudis Adjunta conjuntament amb l’orientador, treballen estretament per a
mantenir relacions amb els Serveis Socials de l'Ajuntament per tal de dur a terme
actuacions coordinades respecte als alumnes absentistes i llurs famílies d'acord amb
amb les indicacions del protocol d'absentisme.
Sovint es fa un seguiment de l'alumnat i famílies que reben ajudes i suport del citat servei
per dur a terme actuacions diverses: recerca i seguiment d'activitats extraescolars,
matrícules, sol·licitud de beques etc.).
Es tracta també amb ells la derivació d'alumnes amb risc social envers programes
d'escolarització compartida com ALTER o seguir estudis d'Iniciació professional (PQPI o
CAPI).
Altres vegades es sol·licita ajuda, s'intercanvien informacions i es posen les bases de
futures col·laboracions.
Els equips preventius en drogodependències (EPID) de la Regidoria “d’Acció
Social” de l’Ajuntament, per rebre informació i suport material i metodològic sobre el
tema de prevenció de l'addicció a les drogues.
La Direcció General de Menors
MD020205-0 10

* Hi ha una estreta relació entre els tutors
d'alumnes atesos a diversos centres d'acollida i l'orientador i tutors/res d'aquests
alumnes. L'objectiu és fer un seguiment dels seus estudis, de la seva dinàmica personal i
la seva integració al centre.
Per tractar problemes relacionats amb alumnes concrets, necessitat de protecció,
intercanviant informació i coordinar actuacions conjuntes educatives o d'altre caire.
També per a derivar alumnes al programa ALTER i actuar conjuntament en l'atenció
d'aquest alumnat una vegada a la setmana durant el període que estan atesos dins el
programa.
Servei de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca
Per tal de sol·licitar conferències i tallers diversos sobre diferents temes educatius oferits
en el programa de “Iniciatives als Instituts”. Molts d'ells estan directament relacionats amb
el foment de valors positius, “habilitats socials,” “convivència i gènere” “excursions
diverses ” etc. adreçats a millorar la cohesió dins els grups i la convivència no sols dins
el centre, si no també en la vida social en general.
La U.P.
Per sol·licitar informacions i material relacionat amb les tasques del departament, en
especial les relacionades amb els programes d'integració, compensatòria i d'orientació
acadèmica i professional.
El C.E.P.
Membres del DO participen anualment a diversos seminaris formatius relacionats amb la
nostra tasca amb l'objectiu de millorar i actualitzar la nostra tasca d'atenció a la diversitat
i per tant de la millora de la convivència al centre.
La U.I.B.
S'acorden diverses activitats informatives sobre la universitat mitjançant conferències per
a l'alumnat de batxillerat i participant a la visita de portes obertes de la UIB
Servei d’Informació Juvenil del Govern Balear.
Per rebre informació directa sobre l’orientació acadèmica i professional per a l’alumnat de
4t d’ESO i Batxillerat i material informatiu sobre recursos d’oci per a les diverses tutories
del centre. Té per objectiu ajudar l'alumnat en l' elecció d'estudis postobligatoris i facilitar
la seva incorporació a la vida adulta i activa.
Centre de Formació Ocupacional JOVENT
Per rebre informació sobre els cursos de formació ocupacional i derivació d’alumnes.
Altres instituts
Per derivar alumnes que volen cursar Programes d'Iniciació Professioanl (PQPI) i/o Cicles
Formatius
Altres centres que imparteixen PQPI o CAPI
Per derivar alumnes que volen abandonar els estudis d'ESO amb 16 anys, començar una
iniciació professional, entrar prest en el món laboral i obtenir el títol d'ESO.
Centres d’educació per a persones adultes (ESPA)
Per tal de derivar alumnes que compleixen els requisits i volen treure el títol d’ESO.
MD020205-0 11

2 . FUNCIONS DEL DO
El paper primordial dels orientadors és, col·laborar amb els centres docents en la
formulació i posada en pràctica d'una resposta educativa ajustada a tot tipus de
necessitats tant individuals com de grup.
Les funcions del DO es regeixen per la normativa vigent sobre educació:
. El decret 120/2002 ( BOIB 5/10/02 num 120) en el qual s'aprova el reglament orgànic
del IES., reconeix el paper de l'orientador en l'assessorament als centres educatius
mitjançant la participació en els CCP.
. La llei orgànica 2/2006 de 3 de maig defineix al Títol II, capítol 1 les necessitats
educatives no ordinàries de l'alumnat com a necessitat específica de suport educatiu.
També inclou les competències bàsiques com a element del currículum a tenir en compte
en l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i com a referent per a la realització de les
adaptacions curriculars. Reafirma la importància de l'atenció a la diversitat i , en especial,
aquell que presenta necessitat de suport educatiu i de l'orientació educativa com a tasca
de la qual és responsabilitat de tota la comunitat educativa. I també de la necessitat de
serveis i professionals especialitzats en orientació educativa, psicopedagògica i
professional així com dur a terme el més prest millor la identificació i valoració de les
necessitats específiques de suport educatiu.
El decret 67/2008 de 6 de juny (BOIB 14/06/08 num 83) en el qual s'estableix l'ordenació
generals de l'educació infantil, primària i secundària a les Illes Balears i desenvolupa el
concepte d'alumnat NESE : alumnat de necessitats educatives especials , de dificultats
específiques d'aprenentatge, d' altes capacitats, incorporació tardana, o per condicions
personals o de història escolar. I reserva la denominació de nee per aquelles derivades de
discapacitat, transtorn greus de conducta o emocionals o de transtorns generals de
desenvolupament. Dins les dificultats específiques d'aprenentatge, trantorn per dèficit
d'atenció amb o sense hiperactivitats i transtorns greu de llenguatge.
Resolució de la Consellera d'Educació i Cultura de 27 d'abril de 2.009 sobre el
desenvolupament de l'ESO a les Illes Balears (BOIB 12/05/09 n.69) on implica als
orientadors en la coordinació entre les diferents etapes educatives.
Resolució del Conseller d'Educació i Cultura de juny de 2.11 per la qual s'aproven les
instruccions per a l'organització i funcionament del centres docents públics d'ESO per al
curs 2.012-13, impliquen els orientadors educatius en el Pla d'atenció a la Diversitat, en el
seguiment de l'evolució de l'alumnat, en les ACIs, en els informes de l'alumnat amb
necessitat específica de suport educatiu i en la CCP.
* Orientacions específiques per als departaments d'orientació dels centres d'educació
secundària per al curs 2.012-13.
3. PLA D'ACTIVITATS DEL D.O.
3.1. INTRODUCCIÓ
MD020205-0 12

D'acord amb les instruccions dictades a la
resolució del 30 d'abril de 1.996, el pla d’activitats del D.O. se centrarà en tres àmbits:
- El procés d'ensenyament-aprenentatge,
- El pla d'orientació acadèmica i professional,
- El pla d'acció tutorial.
El mètode utilitzat per fer aquesta planificació és el següent: la previsió de feina
s'ha dividit en els tres àmbits descrits. De cada àmbit s'han indicat els objectius que
s'intentaran assolir, els procediments que es preveuen dur a terme, les formes i unitats
d'intervenció i la temporalització prevista.
En el pla d'atenció a la diversitat s'inclouran els programes específics d'atenció als
alumnes d'integració, als de compensatòria i de Diversificació Curricular. El pla
d'Acolliment lingüístic, PALIC, depèn actualment del departament de Català.
Per dur a terme aquests objectius proposats són imprescindibles els recursos humans,
formals i materials adients. Si fallen, serà difícil assolir els objectius prevists.
Els plans proposats impliquen l'actuació coordinada de tots els membres que
actuen en el procés educatiu: professors, tutors, equips educatius, departaments
didàctics, Comissió de Coordinació Pedagògica, Equip Directiu, Departament d'Orientació,
i el Claustre. Sense la coordinació de tots els estaments educatius serà difícil dur a terme
una actuació coherent i eficaç.
3.2. PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
3.2.1.Planificació
OBJECTIUS ACTIVITATS FORMES D’INTERVENCIÓ TEMPs
1.Establir criteris i
procediments que facilitin
l’atenció a la diversitat.
2.Planificar i dur a terme
estratègies coordinades
per al tractament de la
diversitat.
3.Col·laborar amb el
professorat a detectar i
prevenir problemes
d’aprenentatge.
1.Definició de mesures de
caràcter general de suport
ordinari i preventiu:
- Atenció a la diversitat en les
programacions.
- Oferta d’optativitat.
- Activitats de recuperació i
reforç.
- Activitats d’atenció als alumnes
de compensatòria, integració i de
diversificació.
- Unificació de criteris i
procediments.
2.Presa de decisions dels EE
sobre les estratègies a adoptar.
. Presa de decisions de la CCP
que, una vegada aprovades pel
claustre, s’incorporin al PCE i al
PEC.
3.Contactes amb els centres de
procedència.
.Transmissió d'aquesta
informació als tutors i equips
educatius
MD020205-0 13
1.El DO informa l’Equip directiu,
els equips educatius i la CCP.
La CCP elabora propostes que
s’inclouran al PCE i PEC,
després de l’aprovació del
claustre.
2.Els equips educatius en
col·laboració amb el DO a les
reunions.
- Dep. Didàctics, la CCP i el
Claustre a les respectives
reunions.
3.Entrevistes de membres del
DO amb els tutors dels centres
de procedència.
. Recepció de dictamens i
informes sobre l'alumnat
d'integració pels EOEPS
. Reunió informativa del
DO/Caps d'Estudi amb els tutors
i equips educatius de l'alumnat
1r. trim.
1r,2n,3r trim.
1r,2n,3r trim.
1r,2n,3r,
trim.
Juny del curs
anterior
Abans de
començar el
curs.
Abans de
començar el
curs

. Realització d’estudis inicials
sobre l’alumnat ( historial
acadèmic, personal, i familiar,
avaluacions inicials)
. Assistència i col·laboració amb
els tutors
. Assistència i col·laboració als
equips educatius
. Proposta, seguiment i avaluació
d’activitats de reforç i recuperació
amb nee.
. Preparació dels materials
adients
per a les proves inicials per part
del professorat.
. Realització de proves inicials a
les classes per part del
professorat
. Revisió de dades familiars per
part dels tutors a les hores de
tutoria
. Reunions de tutors setmanals
amb el cap d'estudis
. Assistència i participació a les
juntes d'avaluació i reunions dels
EE
. Prof. de suport en col·laboració
amb els professorat
1ª/2ª
setmana
1r,2n i 3r trim
OBJECTIUS ACTIVITATS FORMES D’INTERVENCIÓ TEMPS
4. Col·laborar amb els professors
d’alumnes amb problemes de
caràcter extraordinari
5.Elaborar criteris i procediments
per fer les ACIS per als alumnes
amb NEE.
6 Coordinar i redactar l’avaluació
psicopedagògica dels alumnes
que necessitin ACIS o vagin a un
grup de Diversificació
.Unificació de criteris amb els EE per la
planificació d’estratègies coordinades per
aplicar dins l’aula.
.Preparació de documents i material que ajudin
els professors a aplicar mesures que tenguin
en compte la diversitat.
.Activitats i pràctiques de recuperació i reforç.
.Orientació metodològica als professors que ho
demanin.
4.Organització de grups flexibles per atendre
alumnes amb retràs escolar important
(minories ètniques, estrangers) i/o amb nee.
. Elaboració, aplicació i avaluació de
pràctiques de recuperació i reforç per alumnes
amb retràs escolar
.Elaboració, aplicació i avaluació de les ACIS
per alumnes amb nee. O retràs escolar molt
important.
. Col·laboració en la selecció d’alumnes que
vagin a formar part dels grups de DC.
. Explicació sobre la realització de les ACIS al
professorat que ho necessiti.
. Elaboració, aplicació i avaluació de les ACIS.
6. Realització de l’avaluació psicopedagògica
alumnes que ho necessitin, a proposta de l’EE.
Tendrà caràcter prescriptiu.
MD020205-0 14
.DO col·laborarà amb els EE i el cap
d’Estudis a les reunions d’EE
.DO elabora amb col·laboració dels
DD i/o professors d’àrea.
. Professorat de suport dins i fora de
les aules
. El DO quan i com sigui necessari.
4. Membres del DO+EE+Cap
d’Estudis.
. Professors del DO i d’àrea implicats.
.Membres del DO+DD+ professors
implicats a reunions específiques.
. DO + EE + tutors i Cap d’Estudis a
juntes d’aval. o reunions específiques.
.5 Membres del DO + professors
corresponents a moments
determinades.
. A la pràctica diària
6. Professors + famílies + alumne/a+
orientadora
.Suposa l’organització de temps i
espais per recollir la informació i/o
aplicació de mesures proposades.
“
“
1r,2n,3r trim.
“
“
“
“
“
2n. 3r. trim
1r,2n i 3r trim
“
“
“

OBJECTIUS ACTIVITATS
7.Col.laborar a que la CCP
elabori el PCE amb criteris
útils al procés
d’aprenentatge.
8. Assumir la docència dels
grups atribuïts i/o grups de
reforç.
9. Elaborar la memòria de fi
de curs.
. L’avaluació psicopedagògica tindrà
en compte:
a)Condicions especials de discapacitat
o sobredotació.
b)Anàlisi de mesures educatives
adoptades prèviament.
c) Anàlisi de l’estil d’aprenentatge.
d)Valoració de característiques
personals.
e)Anàlisi del context escolar i familiar.
f)Proposta de mesures que pareixen
més adients d’acord amb l’avaluació.
. Aplicació d’aquestes mesures.
. Elaboració d’un programa
individualitzat, si l’avaluació
psicopedagògica ho aconsella.
7. Assessorar sobre els criteris de la
LOE
. Atenció a la diversitat.
. Aprenentatge constructiu, significatiu i
funcional.
. Coordinació interdepartamental.
. Foment del treball en equip i l’actitud
solidària.
. Col·laborar en l’elaboració del PCE i
PCC
8. Les indicades en els programes
respectius.
. Les necessàries per atendre els
alumnes amb necessitat de reforç.
9. Avaluació del Pla anual i redacció de
la memòria.
MD020205-0 15
FORMES D’INTERVENCI
.L’especialista en psicopedagogia
en col·laboració amb l’EE.
. El DO a les persones
implicades.
. DO i professorat dins i fora de
l’aula.
. DO + professors d’àrea + caps
d'estudi a reunions específiques.
7.DO+ Caps de Dep+ Equip
Directiu a les reunions de la CCP
8. Professors del DO a les aules.
9. el cap del DO amb la
col·laboració de tots els membres
del DO.
1r,2n,3r trim.
“
“
“
“
“
Final de curs

d'atenció a la diversitat
3.2.2 Mesures ordinàries
L'objectiu prioritari d'aquest departament és millorar el més possible el procés
d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes del nostre centre i té clar que aquest objectiu
ha de ser una tasca conjunta de tots i cada un dels/ de les professors/res del centre.
En aquest sentit s'ha demanat als departaments que ajustin la seva activitat
pedagògica a les diferents necessitats dels alumnes elaborant unes programacions:
- amb una formulació àmplia dels objectius, diferenciant clarament els objectius
mínims i bàsics per aprenentatges posteriors, dels secundaris,
- seleccionant continguts funcionals, significatius i motivadors per als alumnes,
procurant mantenir l'equilibri entre els continguts conceptuals, actitudinals i
procedimentals,
- i utilitzant estratègies, recursos i formes d'avaluació variades que permetin donar
una resposta adequada a la diversitat.
El DO col·laborarà amb el professorat en l'elaboració de propostes relatives al
conjunt de mesures d'atenció a la diversitat de caràcter general i específic, que es puguin
dur a terme a l'institut per millorar el procés d'aprenentatge de la totalitat de l'alumnat.
El DO també col·labora en tots els nivells de planificació del centre: PEC, PCC,
desenvolupar el projecte de Diversificació Curricular (PDC), elaboració de les ACIS, el pla
de convivència i també determinarà les intervencions específiques de suport al
professorat i les del treball directe amb l'alumnat.
Les activitats de suport i assessorament al procés d'ensenyament aprenentatge es
realitzaran des de la perspectiva psicopedagògica i dels principis d'atenció a la diversitat,
de manera que les decisions que s'adoptin en els diversos nivells de concreció curricular
considerin la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat
El DO d'acord amb les orientacions d'innovació, programarà activitats de
col·laboració amb el professorat , a través de les estructures organitzatives més pertinents
en cada cas ( departaments didàctics, equips educatius, equips de tutors de nivells o de
cicle...) i assessorar-los en l'adopció de mesures educatives adients per a tot l'alumnat,
preventives o específiques, tant ordinàries com extraordinàries.
Aquest curs, amb col·laboració amb la professora Àngels García, del departament de
Llengua Catalana, s'intentarà iniciar un pla de mediació al centre amb l'objectiu de millor
les bones relacions entre l'alumnat.
3.2.3. Les adaptacions curriculars
Són mesures d'atenció a la diversitat extraordinàries
Tenen per objectiu l’adequació del currículum a les necessitats i possibilitats de l’alumne
amb problemes d'aprenentatge, amb la finalitat que pugui assolir, en la mesura dels
possibles, les capacitats establertes en els objectius generals del cicle, participant dels
entorns generals i comuns , escolars i extraescolars.
* A qui van dirigides
MD020205-0 16

Aniran dirigides als alumnes NESE amb
desfasament curricular de dos o més anys, greu mancances d'aprenentatge i/o
necessitats educatives especials (nee) que podran ser temporals o permanents.
S’aplicaran a:
. Alumnes amb discapacitats diverses: psíquiques, sensorials,emocionals i/o físiques,
. Alumnes amb trastorns greus de conducta,
. Alumnes amb condicions personals associades a sobredotació,
. Alumnes amb situacions socials, econòmiques o culturals desfavorides .
. Alumnes que presenten mancances greus d’aprenentatge i que, a parer de l’equip
educatiu i/o professorat d’àrea , ho necessitin.
. Alumnes amb trastorn generalitzat del desenvolupament
. Alumnes amb història escolar i/o educativa desfavorida
. Alumnes d’incorporació tardana a l’escola que pel seu desconeixement del català i/o
castellà necessitin una adaptació del currículum.
* Tipologia
. Adaptacions d’accés.
Es refereixen a modificacions d'elements que possibilitin accedir al currículum amb
normalitat
- Mesures d’adequació d’espai, de temps i/o d'elements físics,
- Adaptació d'equipaments, mobiliari , recursos didàctics per accedir millor al
currículum
- Utilització de sistemes o codis distints, complementaris, alternatius o suports
lingüístics específics ( per compensar necessitats de comunicació)
- Mesures per millorar la relació i l’augment de la coordinació amb l’entorn escolar
i/o familiar.
. Adaptacions curriculars no significatives /AC
Són les que no afecten ni alteren el elements bàsics del currículum (ni objectius, ni
continguts ni criteris d'avaluació) ni les competències bàsiques.
Se centren amb ajusts de metodologia, activitats, materials o equipaments.
Algunes d’aquestes adequacions podran ser:
- Adequació de mètodes pedagògics, tècniques i estratègies d’ensenyament i/o
d’avaluació.
- Modificació del temps previst per a la consecució alguns objectius i/o
continguts.
- Priorització o eliminació d’alguns continguts, etc.
Es consideren no significatives quan aquestes modificacions permeten a l’alumne assolir
les capacitats establertes en els objectius i les competències bàsiques del cicle.
Adaptacions curriculars individuals significatives / ACI
MD020205-0 17

Les ACI són significatives quan s'aparten
significativament dels elements del currículum ( objectius, continguts, o criteris
d'avaluació) i de les competències bàsiques
–Introducció, modificació o eliminació d’alguns objectius, continguts i/o criteris d’avaluació.
Es podran aplicar quan hi ha un desfasament curricular com a mínim de dos cursos
escolars.
S'han de realitzar en aquelles àrees en les que els alumnes amb necessitat específiques
de suport educatiu no poden assolir els objectius mínims del cicle.
L'adaptació s'ha de justificar a un informe individual.
En aquest procés conjunt d'actuacions possibles, s'anirà del més ordinari al més específic.
És a dir, es començarà per fer modificacions de material i metodologia continuant fent
modificacions en la priorització i temporalització de continguts i, en darrer cas, introduir
canvis o eliminació d'objectius.
A més de les modificacions de components curriculars es tindran en compte altres
modificacions de tipus organitzatiu: grups reduïts, atenció individual, combinació aula
ordinària-aula de suport etc..
Les adaptacions curriculars es consideren significatives , quan a causa de les
modificacions dels diferents elements curriculars, es modifiquen substancialment els
criteris d’avaluació i per tant, el grau de consecució de les capacitats del cicle
corresponent i les competències bàsiques.
* Professorat implicat.
En el procés d’elaboració de les ACIS intervindran:
- Els Departaments Didàctics, que informaran sobre els objectius mínims dels
criteris d'avaluació de l'àrea.
- Els professors d'àrea que són els responsables de l’elaboració de l’adaptació
curricular coordinats pel tutor/a.
–El professorat de suport, AD i PT, que col·laborarà amb el professorat d’àrea en la
realització i valoració de l’avaluació inicial , en l’aportació d’orientacions i
estratègies educatives per a la intervenció docent, en l'elaboració de material etc.
* Procediment a seguir:
a) Iniciació del procés d’elaboració.
El procés d'iniciació de les ACIS començarà dins el termini més breu possible, partint de
les informacions de l'equip psicopedagògic del centre de procedència de l'alumne/a o de
l’avaluació psicopedagògica realitzada per l’orientador del centre.
A partir d’aquestes informacions es detectaran les necessitats educatives especials de
l'alumne/a i es decidiran les pautes d'intervenció que poden facilitar el procés
d'ensenyament-aprenentatge.
b) Aplicació dins l'aula de la programació curricular individualitzada per part dels
professors d'àrea i/o els de suport, (les professores de pedagogia terapèutica i/o
compensatòria) .
MD020205-0 18

A partir dels objectius mínims de cada àrea
s’estudiarà què es el que pot fer l’alumne , d’acord amb les seves possibilitats, i es
decidiran les adaptacions necessàries (continguts a treballar, adaptacions d'activitats,
temporalització de tasques, activitats d'avaluació etc.)
c) Duració.
La duració de l’adaptació curricular serà la mateixa que la programació en què es troba
inclosa, la qual servirà de referent al treball desenvolupat diàriament.
d) Avaluació del procés
. Al llarg del curs es realitzarà una avaluació contínua, integradora i formativa, com a la
resta d’alumnat, que proporcionarà informació constant i que permetrà millorar els
processos i els resultats de la intervenció educativa.
. Les adaptacions no es podran establir de forma definitiva i inflexible, ja que poden variar
segons les condicions i oportunitats que el centre ofereix, el procés d’aprenentatge del
mateix alumne i de la realitat sociocultural que l’envolti. Per tant , al llarg del curs s’anirà
seguint el procés d’aprenentatge de l’alumne , per tal de preveure revisions i , si cal,
modificacions.
e) Qualificacions
Els alumnes rebran una qualificació d’acord amb els criteris d’avaluació expressats a les
ACIS.
Aquestes qualificacions aniran acompanyades per un asterisc i d’una informació
qualitativa del procés d’aprenentatge de l’alumne
Per dur a terme amb eficàcia les ACIS és molt important una bona coordinació entre el
professorat implicat, tant per intercanviar informació sobre les unitats didàctiques que
s’impartiran, com per fer el seguiment del procés d'aprenentatge de l’alumne.
* Elements del document individual de l’adaptació curricular (DIAC) :
Les ACIS es sistematitzaran en un document coordinat pel tutor/a, elaborat per
l'equip educatiu en col·laboració amb el professorat del DO.
Aquest document inclourà:
. La identificació de l’alumne i del professorat que participa en l’elaboració
. Les necessitats educatives especials detectades i les propostes d’adaptació,
elements facilitadors que li permetin participar de l’entorn general i comú.
. El nivell de competència curricular, reflectint la relació entre els objectius indicats
en la programació de l’aula i el nivell de competència curricular que l’alumne té en
relació amb les capacitats establertes.
. La proposta d’adaptació ( tant d’accés com dels elements curriculars, proposats
per desenvolupar el nivell de competència).
. L’organització del professorat ( tutor o tutora, professorat d’àrea, professorat de
suport, altres professionals...) i els recursos materials adequats a la resposta de
l’alumne.
. Les pautes i la distribució temporal del seguiment i l’avaluació, amb els indicadors,
els instruments, i la planificació temporal.
MD020205-0 19

. Els criteris de promoció amb els indicadors que s’han de tenir presents, per decidir
en quin moment s’ha de deixar d’oferir aquesta personalització de l’ensenyament
i/o en quines circumstàncies ha de canviar de nivell i/o etapa educativa.
* Avaluació de l’alumnat amb ACIS
a) Criteris d’avaluació
L’avaluació de l’alumnat al qual se li fa una ACIS se regirà pels mateixos criteris
establerts de forma general per a l’alumnat, avaluació continua, integradora i formativa,
que proporciona una informació constant i que permet millorar els processos i els resultats
de la intervenció educativa.
Quan l’ACI no sigui significativa, el professorat podrà modificar les tècniques i els
instruments d’avaluació que ha d’emprar, però mantindrà l’avaluació referida a les
capacitats expressades als objectius generals de l’etapa, als criteris d’avaluació de les
diferents àrees i al mateix temps es referirà a la normativa vigent.
b) Documentació relativa a les adaptacions curriculars significatives
. D’acord amb l’ordre de 30 d’octubre de 1.992, per el qual s’estableixen els elements
bàsics dels informes d’avaluació dels ensenyaments de règim general, regulats per la
LOGSE i amb l’Ordre de 14 de febrer de 1.996 sobre l’avaluació de l’alumnat de nee, les
observacions relatives al procés d’avaluació se consignaran en els documents
corresponents.
. Tota la informació relativa al procés d’avaluació constarà en l’expedient acadèmic de
l’alumne juntament amb una còpia de l’informe elaborat per l’EOEP o el DO i una còpia de
l’ACI.
. Al finalitzar cada un dels cicles es consignaran els resultat de l’avaluació en les actes
corresponents, amb els termes proposats per a la resta d’alumnat, però referits als
objectius i criteris d’avaluació de la seva adaptació.
. Els informes d’avaluació individualitzats, elaborats pels tutors/res en acabar cada curs,
indicaran la situació de l’alumne en el moment d’emetre l’informe, respecte a la
consecució dels objectius establertes en la seva ACI i els criteris d’avaluació de les
diferents àrees. La seva finalitat serà facilitar dades rellevants que facilitin la continuïtat
del procés d’ensenyament aprenentatge.
. A l’apartat d’observacions del llibre d’escolaritat, que és el document on es reflecteixen
les qualificacions i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumne, s’indicaran les
àrees on té adaptacions curriculars.
c) Desenvolupament de l’avaluació
. Al començament de cada cicle l’equip educatiu, coordinats pel tutor/a, conjuntament amb
el professorat de suport del DO, realitzaran una revisió de l’adaptació curricular individual,
n’hauran de proposar les modificacions necessàries per adaptar el curriculum a les
necessitats que té l’alumne per poder assolir, en la major mesura dels possibles, les
capacitats establertes en els objectius.
. Quan finalitzi cada any escolar el tutor o tutora ha de fer constar les dades més
rellevants de l’avaluació a l’informe d’avaluació individualitzat.
MD020205-0 20

. En acabar cada cicle, s’haurà de realitzar
una estimació global de l’avenç de l’alumne en la consecució dels objectius i criteris
d’avaluació de la seva adaptació curricular.
d) Promoció
La decisió de promocionar o no correspon a l’equip educatiu de forma col·legiada. Abans
de prendre aquesta decisió el tutor o tutora haurà de recollir de la família o tutors legals de
l’alumne la informació complementària que pugui ser adient. En el cas que la decisió sigui
la no promoció, aquesta s’acompanyarà amb una indicació de les mesures educatives
adreçades a contribuir al fet que l’alumne pugui assolir, el la major mesura possible, les
capacitats establertes en els objectius de la seva adaptació.
e) Titulació
Per a l’alumnat de nee i al final de l’ESO, l’equip educatiu implicat podrà proposar
l’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària, quan es consideri que l’alumne
ha assolit, en termes globals, els objectius de l’etapa, quan , a judici de l’equip educatiu,
s’asseguri un nivell suficient de consecució de les competències bàsiques i de les
capacitats que li permetin continuar els seus estudis amb garanties d’aprofitament en
alguna de les modalitats de batxillerat o en la formació professional de grau mitjà
3.2.4. L'avaluació psicopedagògica
Quan és necessari aplicar mesures específiques a determinats alumnes , sovint es fa
necessari la realització d'una avaluació psicopedagògica que té per objectiu garantir
l'adequació de dites mesures a les seves necessitats.
L'avaluació psicopedagògica s'entén com un procés compartit de recollida , anàlisi i
valoració de la informació rellevant sobre els diferents elements que intervenen el procés
d'ensenyament aprenentatge de determinats alumnes que presenten desajustaments en
el seu desenvolupament personal i/o acadèmic.
Té per finalitat:
. Identificar les nee del alumnes amb problemes i així poder proposar la modalitat
d'escolarització més adequada, per recomanar recursos personals i/o materials
extraordinaris i , si és necessari, per adaptar significativament el curriculum.
. Adoptar decisions respecte la proposta curricular i les ajudes que pugui precisar
per progressar en el desenvolupament de les seves capacitats.
. Adoptar mesures específiques per a determinats alumnes amb la finalitat de
garantir l'adequació d'aquestes mesures a les seves necessitats com derivació a un
programa de Diversificació Curricular (PDC), PQPI,o CAPI, programes d'interveció
socioeducativa PISE o ALTER o altres programes específics que el centre hagi establert.
A quins alumnes. Aquells als quals l'equip educatiu ha detectat dèficits greus i
generalitzats que requereixen mesures extraordinàries, als que determini el director del
centre en situacions especials, alumnat que participarà al programa de Diversificació
Curricular (PDC), programes d'intervenció socioeducativa (PISE), programes d'iniciació
professional (PQPI o CAPI) o altres programes específics que el centre hagi establert per
donar resposta a les necessitats del seu alumnat.
La realització de l'avaluació psicopedagògica tìndrà un caràcter prescriptiu en els casos
- d'alumnat amb nee (discapacitat psíquica, sensorial o física o greus transtorns de
personalitat, de conducta o transtorn generalitzat del desenvolupament)
MD020205-0 21

- l'alumnat d'altes capacitats intel·lectuals
que requeriran suports personals extraordinaris i/o adaptacions significatives del
currículum
Per què:
S'ha de realitzar l'avaluació psicopedagògica a alumnes seleccionat pel equips educatius
per determinar si presenten NEE específiques i així poder proposar la modalitat
d'escolarització més adequada, per recomanar recursos personals i/o materials
extraordinari i ,si és necessari, per adaptar significativament el currículum
Qui la realitza:
És una tasca compartida entre el tutor, l'equip educatiu, l'Equip Directiu i
l'orientador/a
. El tutor o tutora col·labora en la recollida de dades que ha d'aportar l'EE
. L'equip educatiu, justifica la selecció de l'alumnat, informa sobre les característiques
personals que puguin influir en l'aprenentatge ( estratègies, i ritme d'aprenentatge, nivell
d'atenció i motivació, modalitat sensorial preferent, hàbits d'estudi, preferències
d'agrupament, interessos expectatives etc. ) i la seva competència curricular .
. L'especialista amb psicopedagogia proporciona els instruments i orientacions per recollir
la informació, s'entrevista amb la famiĺia i l'alumne/e per tal de recollir dades personals i/o
familiars o i demanar el vist i plau per a la realització d'aquesta avaluació psicopedagògica
i elabora l'informe definitiu a partir de les informacions rebudes, informa del resultats
l'equip educatiu i directiu , informa la família de la realització de l'avaluació i de les
conclusions que es derivin del procés realitzat i, si cal, informa el servei d'inspecció
educativa .
. L'equip directiu possibilita les reunions i la posada en pràctica de les propostes.
El DO informarà les famílies de la realització de l'avaluació i de les conclusions que es
derivin del procés realitzat.
3.2.5. Dictamen d'escolarització
En el cas dels alumnes de nee associades a discapacitats psíquiques, sensorials, motores
, o trastorns emocionals greus, trastorns de personalitat, trastorn generalitzat de
comportament o altres capacitats que suposin suports personals extraordinaris i/o ACIs
es realitzarà el corresponent informe psicopedagògic i un dictamen d'escolarització
d'acord el model indicat pel servei d'innovació de la Conselleria.
En ell s'indicarà la modalitat d'escolarització més adequada, el centre escollit per la família
i l'acceptació del pares.
3.2.6 Programa d'intervenció socioeducativa PISE/ALTER
Es tracta d'un programa , de caràcter transitori i extraordinari, únicament aplicable a
alumnat matriculat a ESO ( de 14 a 16 anys) que compleixin el perfil establert.
Aquest curs s'ha iniciat el protocol de risc social amb l'objectiu de derivar-les al programa
ALTER.
Objectiu del programa
- Atendre les necessitats educatives específiques de caràcter socioeducatiu
adreçats a alumnat amb risc d'exclusió escolar i/o social i per al qual les mesures
ordinàries i extraordinàries aplicades dins l'institut no han aconseguit els resultats
desitjats.
- Facilitar que l'alumnat no abandoni l'activitat acadèmica i/o formativa reglada o no
MD020205-0 22

estava desescolaritzat, el retorn a aquesta.
reglada i, quan es tracta d'alumnat que
Com
Aquest programa es du a terme amb col·laboració amb els Afers Socials dels Consells
Insulars, ajuntaments, associacions sens e ànim de lucre i altres asiociacions que tenguin
un acord signat amb la Conselleria d'Educació i Cultura que per la seva preparació poden
atendre aquests alumnat.
La incorporació dels alumnes a aquest programa comporta una escolarització compartida
entre el centre educatiu en què l'alumne estigui escolaritzat i del qual continuarà
depenent als efectes acadèmics i administratius i l'entitat on es desenvolupa el PISE.
Per proposar un alumne/a a un PISE caldrà acollir-se a les diferents modalitats : ALTER o
PISE i s'haurà de seguir el protocol establert per la Direcció General d' Innovació i
formació del professorat (DGIFP) que regules aquests programes.
S'intenta que la participació a un programa d'intervenció socioeducativa sigui una
mesura integradora, d'acord amb les necessitats, interessos i expectatives d'aquest
alumnat amb l'objectiu de facilitar el retorn a l'activitat acadèmica i/o formativa.
Els referents seran els objectius generals de l'ESO que s'ajustaran a les característiques
i coneixements de l'alumnat a fi de facilitar l' assoliments d'aquests objectius i posar al seu
abast el màxim de possibilitats d'aprenentatge i d'inserció.
Les activitats tendran preferentment un caràcter globalitzador i pràctic, i es prioritzaran les
capacitats que facilitin els processos de maduració i equilibri personal, relacions
interpersonals, inserció escolar, social i laboral com són:
- Assumir i exercir els seus drets respecte als altres i a sí mateix, practicar la
cooperació i la solidaritat entre les persones i exercitar-se en el diàleg i preparant-se par a
l'exercici de la ciutadania democràtica.
- Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi, treball individual i amb
equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques
d'aprenentatge i per al seu desenvolupament personal.
- Afiançar el treball en equip i valorar les formes de pensar dels altres.
- Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la seva personalitat i
en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els comportaments
sexistes i aprendre a resoldre els problemes pacíficament
L'alumnat susceptible de participar a aquest programes
* Alumnat d' entre 14 i 16 anys, excepcionalment amb 13, amb dificultats greus
d'adaptació a l'entorn escolar derivades de condicions especials de caràcter social,
personal o familiar i en situació de risc d'exclusió escolar i/o social.
* Alumnat que es pot trobar en diferents situacions socials.
- Retard generalitzat d'aprenentatges
- Desajustaments conductuals greus de manera reiterada i contínua que posin en
perill la convivència del centre
- Absentisme injustificat
- Rebuig a l'escola i manifestar algun interès per a una formació més pràctica i
funcional vinculada al món professional i laboral.
- Problemàtica social i/o familiar.
- Conductes inadequades i asocials.
MD020205-0 23

- Baix nivell d'autoestima i autoconcepte.
- Alumnat desescolaritzat o no que té expedient obert en els serveis socials .
- Altres situacions que puguin sorgir, sempre consensuades amb el servei
d'Innovació de DGIFP.
Modalitat ALTER
La modalitat ALTER va adreçada a:
- Alumnat amb un elevat índex d'absentisme escolar, que té obert expedient en els
S.Social que es troba en risc d'exclusió social.
- Alumnes desescolaritzats i que , detectats pels serveis socials, serveis de protecció o
altres recursos socioeducatius que intervenen amb menors amb situació de risc social i/o
escolar. En aquest cas comptarà amb l'assessorament del SI de la DGIFP.
Actuacions a fer per part del centre:
1. L'Equip Docent , d'acord amb el DO i els Serveis Socials Municipals corresponents, si
s'escau:
a) Proposarà l'alumnat susceptible de participar en el programa.
b) Acollirà, si s'escau, la proposta dels CMSS o la DGMF i analitzar conjuntament la
proposta.
c) Realitzarà l'avaluació psicopedagògica i elaborar un informe per part de l'orientador
d) Elaborarà l'adaptació curricular individualitzada, la programació d'horaris i activitats
educatives i formatives, d'acord amb les possibilitat existents a la zona.
e) Realitzarà del màxim d'activitats previstes en el centre escolar (escolars i
extraescolars).
f) Elaborarà activitats escolars per als alumnes d'acord amb el seu nivell d'aprenentatge i
tenint com a referència els continguts dels aprenentatges dels alumnes en l'aula externa.
g) Establirà un horari lectiu suficient per tal d'impartir els coneixements propis de la
formació bàsica.
h) Durà a terme la formació bàsica, elaborant un informe de memòria que a més
d'incorporar-se a la memòria del centre, s'elevarà als membres que constitueixen la
comissió de seguiment del programa.
i) Se coordinarà amb els professionals implicats en el projecte per a realitzar la
programació dels aprenentatges de qualificació professionals i els hàbits socials que es
realitzin a l'aula externa.
j) L'equip docent es coordinarà amb els professionals implicats en el projecte per
realitzar-ne el seguiment i l'avaluació. Els resultats es recollirà en els full de seguiment
acadèmic que s'incorporaran al seu expedient.
k) Farà l'avaluació d'acord amb l'ACI per a l'alumne amb compensació de les desigualtats
en educació, amb el corresponent informe psicopedagògic i la proposta d'escolarització.
l) Realitzarà un informe per part del DO, on s'especificaran totes les intervencions, de
forma seqüenciada, realitzades a el/l' alumne/a i el grau de satisfacció obtingut, els
motius que justifiquen la proposta i els serveis socioeducatius implicats, si s'escau.
2. L'alumnat que participi a un programa ALTER estarà matriculat al centre a tots els
efectes: conservarà els drets d'avaluació, de promoció i de titulació.
3. La direcció del centre, d'acord amb el DO, sol·licitarà la participació de l'alumnat en
aquests programes després de la conformitat per escrits de l'alumne i dels seus pares o
tutors legals.
MD020205-0 24

4. La direcció del centre, d'acord amb el DO assignarà un/a tutor/a que serà la persona de
referència encarregada de les relacions amb el personal responsable de les activitats del
programa i amb el professorat de les diferents àrees a les quals assisteix l' alumne en el
centre.
Les seves funcions seran:
. El seguiment de l'alumne/a i de les relacions amb el personal responsable
de les activitats del programa.
. La col·laboració amb l'equip del projecte en el disseny de l'horari i l'itinerari
educatiu de l'alumne/a.
. La coordinació amb la resta de professionals implicats en el projecte per
realitzar-ne el seguiment i l'avaluació
5. Es constituiran comissions de treball formades pel tutor del centre, el DO i l'educador/a
de l'aula externa i el mestre de taller. Aquestes comissions elaboraran un pla de feina
individual que s'anirà revisant trimestralment. Aquest pla de feina constarà de:
. Priorització de les capacitats d'equilibri personal o afectives, de relació
interpersonal i actuació i inserció social.
. Objectius didàctics, activitats d'aprenentatge, criteris i activitats
d'avaluació.
. Continguts de les àrees del curriculum, de l'àmbit social i de l'àmbit laboral.
. Estratègies metodològiques, de recurs os i d'organització.
6. En finalitzar cada curs escolar es constituirà una junta avaluadora formada pel director
o persona en qui delegui, el professor tutor, l'educador/a, el mestre de taller de l'aula
externa i la col·laboració d'un membre del DO.
Les decisions de la junta s' inclouran a l'acta d'avaluació correponent, a l'expedient
acadèmic i al llibre d'escolaritat
3.2.7. Grups flexibles
Organització
Aquest curs a 1r d'ESO s'han tornat a organitzar alguns grups flexibles a les àrees
instrumentals: Matemàtiques, Llengua Castellana i Llengua Catalana i a altres àrees , si
és necessari.
3.2.8. Grups de reforç
En el cas que s'organitzin grups de reforç es farà seguint els procediments
determinats per la CCP, inclosos en el PCE del centre.
. Qui els integraran:
Aquells alumnes NESE que tenen més dificultats en el procés d'aprenentatge, per baix
nivell inicial, baixes capacitats, falta de motivació, història escolar o familiar amb greus
mancances, desconeixement del català o de les dues llengües de la comunitat etc.
. L'objectiu és donar des d'un principi una resposta educativa més adaptada a les seves
possibilitats.
. Detecció i iniciació:
Durant les primeres setmanes del curs els professors recolliran informació inicial
MD020205-0 25

sobre l'alumnat (proves de nivell,
competència curricular, hàbits de treball, esforç, estil d'aprenentatge etc.) Aquestes
observacions inicials permetran detectar els alumnes que tenen més dificultats en el
procés d'aprenentatge.
El DO impartirà suport al professorat titular en el cas que hi hagi alumnes amb
dificultat d’aprenentatge i la disponibilitat horària ho permeti. Es podrà establir un sistema
de reforços que doni sortida a les necessitats d’aquests alumnes que, tot i estar adaptats
a la comunitat escolar, fracassen en els estudis.
3.2.9. Projecte de compensació educativa per a les desigualtats
3.2.9.1 Presentació i organització
En aquest curs escolar 2012-13 el programa de compensació educativa es donarà
sobretot al 1r cicle .
La majoria de l'alumnat procedeix del "CP Gabriel Alzamora", "Jafudà Cresques",
"Son Canals", "Sta. Isabel" i “Sa Casablanca”.
Enguany hi haurà un professor i mig per aquest programa amb jornada completa
que atendran aquest alumnat.
Aquest curs durem a terme una organització semblant a la del curs anterior, i així
rebran el suport dins l’aula i fora de l'aula, depenent de les necessitats de l'alumnat, de les
àrees i de l'espai disponible.
D'aquesta manera se procurarà que els alumnes rebin suport de Matemàtiques, de
Castellà, i de Català, prioritzant les assignatures instrumentals i també tenim en compte la
conflictivitat i el nivell curricular de l'alumnat i dels grups.
Aquesta dinàmica d'actuació requereix la coordinació de tot el professorat implicat.
3.2.9.2. Finalitat
L’equip de suport d’aquest IES tindrà per finalitat facilitar que l’escola sigui un àmbit
inclusiu que permeti a l’alumnat de compensatòria gaudir de les situacions generals i
comunes per al desenvolupament de les seves capacitats. Entenem la diversitat com a
riquesa cultural. I així se potenciaran les aptituds de cada alumne/a per desenvolupar el
caràcter diferenciador de cada persona.
El centre escolar, entenem, és un marc de majúscula importància per tal d’equilibrar
les relacions humanes entre col·lectius, afavorint la riquesa cultural que implica la
integració de tots els membres i rebutjant tot tipus d’assimilació i discriminació.
És per tot això que l’Objectiu General del Projecte resta definit com: “Establir
relacions equilibrades i constructives entre els alumnes pertanyent a diferents situacions
socials, culturals, ètniques..., afavoridores de l’intercanvi enriquidor i rebutjadores de la
discriminació”.
En definitiva el que s’intenta és garantir el principi d’igualtat d’oportunitats en
educació, el que implica haver de posar en marxa mesures positives perquè les
desigualtats i desavantatges socials o culturals que determinats alumnes pateixen no
acabin convertint-se en desigualtats educatives.
Els objectius específics que ens proposem són els mateixos que cursos anteriors,
ja que considerem que són objectius vàlids i fonamentals, que s’han de tractar de forma
MD020205-0 26

helicoïdal per aconseguir el seu assoliment.
A.- Objectius actitudinals.
A1 – Fomentar actituds de respecte cap a la diversitat. Valorar la diferència
explicitant les diferents identitats culturals presents en el Centre.
A2 - Desenvolupar la sensibilitat positiva vers la diferència i l’actitud crítica
vers les discriminacions.
A3 - Fomentar actituds socials positives.
A4 - Ajudar a superar les dificultats que representen per a molts d’alumnes
l’acceptació de les normes de convivència, de classe, etc.
A5 - Crear un clima atractiu i de confiança pels alumnes amb carències.
A6 - Aconseguir l’assistència i puntualitats màximes.
A7 - Potenciar l’assoliment i respecte de la normativa general del Centre.
B.-Objectius procedimentals.
B1 -Potenciar el diàleg com a instrument per solucionar els problemes de
convivència.
B2 -Aconseguir l’adquisició d’hàbits de treball: potenciar la col·laboració (treball en
grup),i l' assoliment amb responsabilitat del treball assignat.
C.- Objectius conceptuals.
C1 -Consolidar els coneixements i aprenentatges bàsics.
C2 -Anivellar els coneixements i aprenentatges dels alumnes a la seva edat i cicle.
C3 -Aprendre a viure en societat utilitzant els aspectes pràctics i usuals de la vida
quotidiana.
C4 - Assolir el màxim possible els objectius mínims programats.
Els instruments que utilitzarem per tal d’aconseguir aquests objectius seran
fonamentalment:
a) Reforços:
- en petits grups fora de l'aula.
- dins el grup classe.
b) Adaptacions curriculars individuals.
3.2.9.3 Organització
Després de rebre els informes de l’alumnat dels centres d’origen i seguint la
promoció dels alumnes del Centre acollits en el programa i també altres que ostentin un
MD020205-0 27

alt grau de desnivell respecte al grup classe
al qual pertanyen, se distribueixen els grups als cursos abans esmentats.
Conjuntament, el DO i els altres professionals implicats elaboraran les ACIS.
Aquests alumnes estaran integrats en el seu grup classe, participant en la mateixa
dinàmica que els seus companys; i rebran el suport dins l’aula amb una professora de
suport per facilitar l’adquisició i reforç d’aprenentatges instrumentals.
El suport es farà dins l’aula ordinària de forma coordinada amb el professorat, i fora
de l’aula es treballaran alguns continguts concrets segons l'horari establert.
A les assignatures de Llengua Catalana, Castellana i Matemàtiques es faran els reforços
sobretot.
Les coordinacions entre les professores del programa es faran de manera contínua
per poder tractar l'absentisme, les necessitats socials i tots els aspectes que afecten al ple
desenvolupament d’aquest alumnat.
3.2.9.4. Tasques de les professores del programa
Seguiment del nivell d’adaptació sociocultural de l’alumnat del programa dins de la
Comunitat Escolar, a partir del contacte quotidià d’aquest alumnat amb el professor/a
tutor/a i amb la resta de companys.
Detectar a partir de l’intercanvi d’informació amb el professor/a, tutor/a les possibles
problemàtiques a nivell escolar, salut, etc.
Concretar un pla d’hàbits saludables.
Fer una avaluació inicial al possible grup d’atenció per establir el programa
d’actuació en coordinació amb els altres professors.
Proposar juntament amb l'equip educatiu a Caporalia d’Estudis el grup d’alumnes
objecte d’atenció directa.
Elaborar conjuntament amb tots els professors implicats les ACI per a cada alumne
que ho necessiti.
Dur a terme les activitats de suport d’acord amb les ACI utilitzant estratègies útils i
adequades.
Vetllar per la continuïtat de l’escolarització dels alumnes en el crític moment del
canvi d’etapa.
Coordinació amb la resta dels components del departament d’orientació, amb els
tutors de cada grup-classe .
Participar en l’avaluació / promoció d’aquest alumnat i l’orientació quan surtin del
Centre.
3.2.10. Proposta de feina per a desenvolupar el programa amb
alumnat de necessitats educatives especials
MD020205-0 28

3.2.10.1. Introducció
Aquest curs continua el programa d’ integració amb alumnes amb N.E.E. Enguany
el programa estarà compost per dues professores: María del Camino García i Pilar Pizà
Esteve.
3.2.10.2. Organització del suport
Durant el present curs se prioritzarà el suport dins l’aula ordinària tot i que en
diferents moments podria ser fora de l’aula. Els professors d’àrea i les professores de
suport se coordinaran (enguany contaran amb hores concretes de coordinació amb
diferents professors i l’orientador )per l’elaboració dels materials, mes adients pels
alumnes amb nee, fer els informes, elaborar i revisar les ACIS, etc.
3.2.10.3 Criteris a seguir a l`hora d´elaborar una proposta de suport als alumnes
amb n.e.e.:
Que les àrees reforçades siguin aquelles que més facilitin la integració de l´
alumne/a tant dins el centre com a fora.
Les àrees reforçades seran: expressió i comprensió oral i escrita, a Llengua
Castellana i Llengua Catalana, Matemàtiques , Ciències Socials, Ciències Naturals i
Plàstica.
L’horari de les professores de suport s’ organitzarà de la forma més adient possible
per l’alumnat de N.E.E.
Que les activitats de suport sigui el més funcional i normalitzadores possibles per l
´alumnat amb N.E.E.
3.2.10.4. Proposta general del suport
Objectius:
• Intervenir en els diferents àmbits de treball del centre (E. Directiu,
Didàctics,Tutors, E. Docents) per tal que totes les decisions que marquin el procés d
´ensenyament - aprenentatge (p. Curricular , programacions d´aula, organització d
horari...) contemplin els criteris adients per permetre l´ atenció als alumnes amb n.e.e. i a l
´ adequació de l´ oferta curricular l´ alumnat.
Col·laborar amb l´ equip docent. Participar en el procés educatiu dels alumnes en la
planificació , desenvolupament i seguiment de les diferents actuacions que tinguin com a
finalitat fonamental donar resposta a les dificultats d´ aprenentatge que siguin detectades
tant a l´ inici com al llarg del curs.
Organitzar i participar activament en la resposta educativa del centre a l´
alumnat que presenti N.E.E.
Facilitar la participació activa dels alumnes amb N.E.E. en l´ activitat i dinàmica del
seu grup de referència.
3.2.10.5. Responsabilitats del professorat de suport:
Participar en la prevenció, detecció i valoració de problemes d´ aprenentatge ,així
com en la planificació i desenvolupament de les adaptacions curriculars dirigides a l´
alumnat amb N.E.E.
Col·laborar amb els professors d’àrea en l’elaboració de les adaptacions curriculars,
proposant els criteris i procediments mes adients per l’alumnat amb NEE.
Col·laborar amb els professors d’àrea en l’elaboració dels materials curriculars més
adients pels alumnes amb NEE.
MD020205-0 29

3.2.10.6. Tasques a desenvolupar per part del professorat de pedagogia terapèutica
(educació especial) en relació amb:
Centre:
Diferents òrgans de govern i coordinació docent
A principi de curs: Durant el curs:
- L´ assessorament sobre criteris per a l´
elaboració el pla d´orientació acadèmica i
professional i el pla d´acció tutorial.
− L´ assessorament sobre criteris d´
assignació als grups dels nins amb
NEE.
Departament d' orientació:
- Col·laborar amb el Pla del
departament.
- Dur a terme el programa d´
integració.
- Relació en la comissió pedagògica a
través de el cap de departament que té
una reunió mensual on posen de manifest
línies pedagògiques a seguir amb
l'alumnat en general i en especial el de
NEE
A principi de curs: Durant el curs:
- Col·laborar en les tasques de
funcionament del departament.
. Dur a terme les tasques encomanades.
- Participar a les reunions setmanals amb
tels membres del departament.
Professorat i Tutories:
A principi de curs: Durant el curs:
- Assessorament al professorat
sobre estratègies organitzaves i
metodològiques, per facilitar la
resposta a l´ alumnat amb n.e.e.
MD020205-0 30
- Col·laborar en els diferents programes o
activitats que s' organitzin durant el curs
realitzades pel departament d'orientació.
- Revisar el programa d'integració si fos
necessari
- Col·laborar amb l´ orientadora en la
revisió d´ alumnes amb problemes d '
aprenentatge .
- Col·laborar en establir criteris d´
avaluació i en la presa de decisions
sobre l´ avaluació de l´ alumnat amb
n.e.e.
- Col·laborar en les ACIS donant pautes
i participar activament en la confecció de les
activitats
- Col·laborar directament amb els
professors dels grups d´ integració fent
suport a l´ aula.
- Col·laborar en els reunions de tutors que
es faran setmanalment.
- Participar en les sessions d´
avaluació de l´ alumnat amb NEE

Departament Didàctics:
A principi de curs: Durant el curs:
- Col·laborar en la planificació i disseny
de les ACIS.
Famílies:
- Dur a terme diferents estratègies per
adequar els objectius de l´ alumnat
amb NEE.
- Fer diferents propostes per dur a
terme el suport.
- Col·laborar durant tot el curs amb les
adaptacions que puguin afectar als
alumnes amb NEE.
A principi de curs: Durant el curs:
- Fer una reunió per donar informació
del que farà el seu fill- filla en el
- Seguiment i col·laboració.
centre, funcionament del suport.... - Informació del rendiment i
- Horari de possibles visites al tutor,
orientador, professorat P T.
comportament
o Planificació d'activitats.
- Planificació d ' entrevistes.
– Assessorament al finalitzar cada cicle.
Alumnat:
A principi de curs: Durant el curs:
- Revisar els informes i adaptacions - Col·laborar amb els informes que els
dels anys anteriors
professors i tutors facin dels alumnes
amb N.E.E.
- Revisar el darrer informe de l´ equip
psicopedàgogic
- Valoració de dificultats d'
aprenentatge i participació en els
processos d’avaluació de l’alumnat
amb n.e.e.
- Tenir en compte el nivell de
competència curricular dels alumnes
amb N.E.E.. en relació al programa
del centre i el grup de referència
- Elaborar les adaptacions curriculars
pels alumnes amb n.e.e.
3.2.10.7. Organització del suport:
Suport directe
- Apropar el nivell de competència
curricular de l’alumne al currículum
del seu grup-classe mitjançant el
suport.
- Mantenir periòdicament entrevistes de
caràcter informal amb els alumnes
que pertanyen al programa d'
integració conèixer els seus
problemes, motivacions, interessos...
- Participació en el programa
d’orientació acadèmica i professional
dirigides a l’alumnat amb n.e.e
QUI QUAN COM ES NECESSARI
Professorat de
Pedagogia Totes les hores de
MD020205-0 31
- Dins l´ aula ordinària
donant suport al
.La col·laboració amb
els D.D.

Terapèutica les àrees
instrumentals.
treball
individual dels
alumnes.
- Dins l’aula de suport
anticipant, reforçant,
o bé ajudant a
assolir els nous
aprenentatges.
Suport indirecte
QUI
Departament d´ orientació: orientador, assistenta social.....
- La col·laboració
amb el
professorat d´
àrea: en les
programacions,
tipus d'activitats,
continguts, i
activitats de
suport.
3. 2. 10. 8. Conclusió
El professorat de suport és per tant, una figura que l´ alumnat ja coneix del seu pas per l´
escola de Primària. Seguirà sent la persona que la ajudarà i confiarà en que els
aprenentatges es posin al seu abast, fent que no es deslligui del grup de referència en cap
moment del curs, mantenint contactes periòdics amb totes les persones que formen part
del centre fins i tots amb els seus pares o tutors.
3.2.11. Programa de Diversificació Curricular
El programa de Diversificació Curricular (PDC) té per finalitat que l'alumnat amb
dificultats d'aprenentatge, mitjançant una organització dels continguts i les matèries
diferent a l'establerta amb caràcter general, pugui assolir els objectius i les competències
bàsiques de l'etapa i obtenir el títol d'ESO.
3. Principis pedagògics
L’atenció a la diversitat.
L’atenció a la diversitat, és molt evident als programes de Diversificació Curricular.
El currículum d’aquest programa ha de ser obert i flexible, de forma que permeti atendre
les dificultats d’aprenentatge que pugui presentar l’alumnat seleccionat, amb l’objectiu d'
una resposta educativa més personalitzada i ajustada a les seves necessitats i
possibilitats reals.
Aprenentatge significatiu.
S’intentarà que els aprenentatges siguin els més significatius possibles. Que
parteixin de coneixements previs que l’alumne conegui i/o de situacions properes que li
permetin entendre els que estudia i transferir els coneixements adquirits a altres
coneixements d’estructura similar.
En el cas dels alumnes de DC s’ha de partir de la realitat i necessitats d’aquests
alumnes així com de les seves possibilitats reals d’aprenentatge. No s’ha d’oblidar que
l’alumnat acollit als programes de DC sol tenir menys recursos i estratègies
d’aprenentatge que els seus companys.
Aprenentatge constructivista.
S’ha d’intentar que l’alumne sigui el constructor del seu propi aprenentatge, que
partint dels esquemes i coneixements adquirits incorpori nous aprenentatges i els adapti a
unes noves estructures mentals. L’objectiu és que l’alumne sigui cada vegada més
MD020205-0 32

autònom en la configuració dels seus propis
aprenentatges.
S’intentarà que l’educació sigui un procés de construcció en què l’alumnat tengui una
actitud activa i participativa que afavoreixi l’adquisició dels diferents continguts que
configuren el currículum, respectant el fet que cada alumne té capacitats i necessitats
diferents.
En aquest procés, el paper del professorat serà fonamental: actuarà com a
mediador i guia d’aquest aprenentatge.
Aprenentatge pràctic i funcional
S’intentarà que els aprenentatges siguin funcionals i pràctics amb l’objectiu que els
coneixements es puguin aplicar a la vida real i/o a l’adquisició de nous aprenentatges. El
principi de funcionalitat és bàsic en la selecció dels continguts a aprendre pel l’alumnat del
programa de DC.
Aprenentatge cooperatiu
L’aprenentatge s’ha de produir en un context socialitzador i cooperatiu. La persona
es forma i aprèn a mesura que interactua amb els altres. En aquest sentit, la interacció
entre els professorat i l’alumnat és un treball cooperatiu serà una de les formes
d’aconseguir un context motivador per als aprenentatges. Aquest context sol millorar el
rendiment escolar i afavoreix el desenvolupament d’altres aspectes com l’autocontrol, les
habilitats socials, l’adquisició de noves competències etc.
Desenvolupament de l’autonomia de l’alumne/a
Partint del context cooperatiu, s’intentarà que cada alumne sigui autònom i
desenvolupi al màxim les seves possibilitats personals.
Motivació
Es cercaran contextos i activitats que siguin motivadors i que ampliïn les
expectatives d’aprenentatge d’aquest alumnat, ja que, en general, els alumnes de DC
solen tenir poc interès i una baixa motivació per als aprenentatges escolars.
3.2.11.2.Consideracions metodològiques
Aplicant aquests principis metodològics s’intentarà:
• - Combinar el treball individual i el cooperatiu.
• - Globalitzar els continguts d’algunes assignatures. Aquest tipus de tractament
facilita l’aprenentatge, ajuda a establir relacions, permet utilitzar continguts com
a base per a introduir altres aprenentatges afavorint la funcionalitat i possibilitant
combinacions variades en funció dels interessos, estil d’aprenentatge i
expectatives de l’alumnat.
• - Utilitzar una metodologia activa en la qual l’alumne sigui el protagonista del
seu aprenentatge.
3.2.11.3. Criteris per a seleccionar l'alumnat que s'ha d'incorporar al PDC i
procediment a seguir.
•Criteris per a determinar quins alumnes s'han d'incorporar al PDC
•
Incorporació al 1r Curs:
. L'alumnat que ha cursat 3r d'ESO sense superar-lo
MD020205-0 33

. Alumnat que una vegada cursat 2n d'ESO no estigui en condicions d'incorporar- se
a tercer i hagi repetit una vegada a l'etapa d'ESO
Incorporació al 2n curs:
. Alumnat que hagi cursat 4t curs d'ESO
. Alumnat major de 16 anys que hagin estat dos anys a tercer curs sense superar-lo
L'alumnat que s'incorpori al programa seguirà formant part d'un grup ordinari que serà el
seu grup de referència.
En tots els casos caldrà l'avaluació acadèmica i psicopedagògica i l'informe favorable del
Departament d'Inspecció Educativa (DIE) en els termes que s'estableixin a la normativa
vigent. La incorporació es farà una vegada oïts l'alumne i la seva família.
L'equip docent podrà proposar la incorporació al PDC, sempre amb els requisits indicats
als apartats anteriors, de l'alumnat que en cursos anteriors s'hagi trobat amb dificultats
generalitzades d'aprenentatge que li hagin impedit assolir els objectius proposats per al
curs corresponent i que es trobi en situació de risc evident de no assolir els objectius i
competències bàsiques de l'etapa, cursant el currículum ordinari.
Degut al caràcter de mesura extraordinària que té el programa, l'equip docent haurà
d'especificar en el seu informe els motius pels quals considera que aquesta mesura és
més adequada que les previstes amb caràcter general de promoció o en el seu cas de
repetició.
A proposta del professorat del PDC s'ha acordat afegir aquests criteris:
. Que l'alumnat mostri una actitud positiva envers l'escola ( treball a classe, manca
d'expulsions , etc)
. Assistència regular ( no es podrà incorporar aquell alumnat que sigui absentista).
* Procediment per a la incorporació al PDC
a) Després de la 2a avaluació, juny o setembre, l'equip docent coordinat pel tutor/a
decidirà l'alumnat que pot ser proposat per a un PDC i emetrà un informe signat pel tutor/a
i adreçat al cap d'estudis. En aquest informe s'indicaran els motius pels quals considera
que aquesta mesura és més adequada que les previstes amb caràcter general de
promoció o de repetició, el nivell assolit, així com les consideracions que es considerin
oportunes.
b) Posteriorment l'orientador realitzarà l'avaluació psicopedagògica, amb les informacions
de l'equip docent i de l'alumne/a seleccionat i la família Aquesta avaluació informarà
sobre:
. La història escolar i mesures educatives aplicades.
. Les característiques personals que puguin influir en el procés d'aprenentatge
. Característiques del context escolar, social i familiar que puguin estar incidint en
el procés d'ensenyament aprenentatge.
c) El procés de l'avaluació psicopedagògica haurà de finalitzar amb una proposta de
mesures educatives que es considerin més adequades i, en el seu cas, amb orientacions
para concretar el PDC a aquest alumne/a.
MD020205-0 34

conclusions de l'avaluació psicopedagògica.
El DO emetrà un informe que inclourà les
d) El tutor i/o el professorat dels àmbits i/o l'orientador es reunirà amb l'alumnat
seleccionat i amb els seus pares o tutors per informar-los de les característiques,
funcionament i estructura del programa i plantejar-los la conveniència de la
incorporació a aquest programa i del caràcter no vinculant de la proposta.
Degut al caràcter de mesura extraordinària del PDC s'informarà els pares o tutors de les
obligacions que comporta participar a un PDC
• Per part dels pares o tutors:
. Col·laborar amb el centre.
. Assistir a les convocatòries realitzades pel tutor/a del grup
. Mantenir informat al tutor/a
. Justificar les possibles absències
* Per part de l'alumnat:
. Assistir regularment al centre. Portar el material
. Realitzar les tasques encomanades.
. Fer arribar a les famílies tota la informació que faciliti el centre: convocatòries,
avisos, butlletins , etc.
e) Se demanarà formalment l'acceptació per escrit de la participació en el programa.
Si la família o l'alumnat no compleix els requisits mínims , l'alumnat podrà sortir del PDC.
Aquest decisió sempre la prendrà l'equip docent i s'haurà de valorar realment si hi ha un
incompliment dels acords.
5. El Cap d'Estudis convocarà una sessió especial amb l'assistència del tutor/a i de
l'orientador del centre , en la qual es farà la proposta definitiva sobre la incorporació
o no al PDC.
6. La Directora del centre enviarà al DIE la proposta definitiva que inclourà els
informes ressenyats anteriorment i una còpia de l'acta de la sessió especial.
3.2.11.4. Horari setmanal
Àmbits
. Científicotecnològic
. Lingüístic i social
. Pràctic
Matèries:
. Educació física
. Educació plàstica*
. Anglès
. Música
MD020205-0 35
Tercer curs Quart curs
6
8
3
2
2
3
2
6
8
3
2
3
3
-

Tutoria 2 2
Matèries optatives:
. Manteniment de l'habitatge
.Transició a la vida adulta i activa
. Taller d'electrònica
. Estudi dirigit -- 1
Total setmanal 32 32
• * L'Educació Plàstica es donarà de manera diversificada.
3.2.11.5. Durada
La durada d’aquest programa, amb caràcter general, serà de dos cursos.
L'alumnat s'incorporarà al primer curs del programa .
No obstant, es podran incorporar al 2n curs del programa:
a) Els alumnes que hagin cursat 4t d'ESO
b) L'alumnat major de 16 anys que hagi estat dos anys en el 3r curs sense superar-lo.
3.2.11.6. Estructura
Àmbits
Es treballaran continguts formatius dels àmbits científico-tècnic i de l’àmbit
sociolingüístic. A cada àmbit es treballaran els continguts de manera globalitzada. Tindran
com a referent els objectius d’etapa i els objectius i continguts de cada una de les àrees
globalitzades, però, al mateix temps, hauran de respondre de la manera més ajustada
possible a les necessitats i possibilitats de l’alumnat seleccionat.
A l’àmbit sociolingüístic es treballaran les capacitats de comprensió
I expressió oral i escrita, així com el coneixement i maneig dels elements bàsics de
l’organització social.
Les àrees de referència són: Llengua i literatura castellana, Llengua i literatura
catalana i Ciències socials.
A l’àmbit científico-tècnològic es desenvoluparan les capacitats de càlcul i raonament
numèric, així com altres capacitats generals contextualitzades a l’àrea de Ciències de la
Naturalesa i de les seves aplicacions: observació, anàlisi, resolució de problemes etc.
Les àrees de referència són Matemàtiques i Ciències de la Naturalesa.
Aquests dos àmbits es realitzaran en grups flexibles de no més de 15 alumnes,
amb una duració de 14 hores setmanals, 6 hores per a l’àmbit científico-tècnològic i 8
hores per al sociolingüístic.
Àmbit pràctic:
Inclourà al menys, els aspectes bàsics del currículum corresponent a la matèria de
tecnologia de 3r i 4t d'ESO.
Matèries:
1r. Curs
Els alumnes cursaran quatre àrees del currículum comú:
Anglès
Educació física
MD020205-0 36
4
--
--
--
2
2

Música
Educació plàstica i visual
D'aquestes àrees únicament l'Educació Física es cursarà amb el grup ordinari.
L’alumnat treballarà els mateixos objectius que la resta del grup classe.
Si fos necessari, es realitzaran les adaptacions curriculars pertinents (continguts,
activitats, etc.)
2n. Curs
Els alumnes treballaran tres àrees del currículum comú:
Anglès
Educació Física
Educació Plàstica
D'aquestes àrees únicament es cursarà l'Educació Física amb el grup de
referència, amb les adaptacions pertinents, si fossin necessàries.
Es dedicarà l'hora restant a estudi dirigit que quedarà adscrit al professorat dels àmbits.
S’haurà de prevenir que en molts de casos l’alumnat accedirà amb un nivell de
competència curricular diferent i fins i tot inferior als dels grups ordinaris. No es pot oblidar
que no tots els continguts del currículum de l’ESO són imprescindibles, ni tenen la mateixa
importància; s’haurà de seleccionar, prioritzar i adaptar.
Optatives
* El segon curs, cursaran l'optatives de “Transició a la vida adulta i activa” .
L’alumnat del programa tindrà un intens seguiment i control tutorial.
Tindrà una tutoria setmanal amb el tutor i el grup de referència amb el qual seguirà la
programació tutorial proposada per a la resta d’alumnes del grup.
Tindrà, també, una hora setmanal de tutoria específica per al grup de DC. El tutor, a
ser possible, serà un professor del DO seleccionat entre el professorat que imparteix un
major número d’hores. Aquest tutor serà el mateix al llarg dels dos cursos.
En el cas que el tutor del grup de referència i el de DC fossin diferents, s’haurà de
garantir la coordinació entre ambdós per al correcte desenvolupament de les tasques
tutorials.
Els continguts que preferentment es treballaran a la tutoria específica seran:
- desenvolupament de tècniques i hàbits d’estudi.
- desenvolupament d’habilitats socials.
- activitats d’autoconeixement i autoestima
- activitats de participació en el centre
- orientació acadèmica i professional.
3..2.11.7. Avaluació
L’avaluació serà formativa, continua i integradora, de forma més accentuada i
constant que a l’avaluació general de l’etapa secundaria.
A començament de curs es farà una avaluació inicial amb la finalitat de detectar el
grau d’adquisició dels continguts bàsics de les distintes àrees per a cada un dels alumnes.
Al llarg del curs s’anirà revisant el procés d’aprenentatge i els coneixements
adquirits. Amb l’objectiu de fer el seguiment que permeti regular adequadament el procés
MD020205-0 37

d’ensenyament-aprenentatge d’aquest
alumnat.
En acabar el curs es valorarà el procés d’aprenentatge individual de cada un dels
alumnes.
S’avaluaran els objectius generals d’etapa segons els criteris d’avaluació establerts
per a cada àrea programada de diversificació i d’acord amb l’adaptació que s’hagi decidit
per a cada alumne/a.
L'avaluació de l'alumnat que cursi un PDC tindrà com a referent fonamental
l'assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l'ESO, així com els criteris
d'avaluació específics del programa.
Com per la resta de l'alumnat, l'avaluació serà contínua i diferenciadora segons els
àmbits i matèries, i es regirà pel que disposa la normativa vigent.
És important mantenir la referència del criteris d’avaluació de cada àrea, però això
no significa que s’hagin d’incloure tots els criteris ni interpretar-los de forma rígida. S’han
d’analitzar, interpretar, valorar i seleccionar els més adequats.
L’avaluació serà realitzada pel conjunt de professors que formen l’equip educatiu,
coordinada per el tutor/a.
En acabar el programa, l’avaluació tindrà com a referent general el grau de
consecució dels objectius generals de l’ESO, i com a referència concreta els criteris
d’avaluació de cada una de les àrees del programa de diversificació.
La pèrdua de l'avaluació contínua tindrà lloc quan es doni un dels següents tres
casos:
- No assistència a un terç de les sessions de l'àmbit.
- No realització d'un terç de les activitats.
- No assistència a les sortides.
La convocatòria de setembre introduirà necessàriament diferències. Donat que
els alumnes hauran de ser avaluats de tot un àmbit amb una única prova escrita, aquesta
avaluació s'haurà de fixar bàsicament en el grau de consecució dels objectius generals
d'etapa i específics de l'àmbit en qüestió. Tot i que es tendran en compte les capacitats
intel·lectives individuals de l'alumne/a, serà una avaluació final, on es tendrà especial
esment dels continguts procedimentals i conceptuals, avaluables amb aquest tipus de
prova; no així amb els aptitudinals.
Sistema de reclamació de qualificacions.
En el cas que l'alumne/a no estigui d'acord amb la qualificació obtinguda, tendrà
l'opció de reclamar. El procediment a seguir serà el següent:
- En primer lloc, entrevista personal amb la professora titular, on l'alumne/a rebrà la
informació adequada per tal d'entendre les causes del seu suspens.
- En segon lloc, si l'alumne/a no està d'acord, es podrà fer una reclamació per escrit al
cap del Departament d'Orientació, qui emetrà, també per escrit, la resolució.
–En tercer lloc, i ja com a darrera opció, es podrà fer el procediment anterior adreçat al
Cap d'Estudis del centre.
Procediment de comunicació als alumnes.
Tota la informació relativa als continguts, avaluació, recuperació i reclamació de
qualificacions serà explicada a l'alumnat i notificada per escrit a les famílies.
Grup de referència, precisió dels criteris d’avaluació, optatives a cursar i
qualsevol altre decisió pertinent.
MD020205-0 38

Excepcionalment, es podrà sol·licitar
la incorporació al programa d’un/a alumne/a al llarg del primer trimestre. Sempre amb el
consentiment d’inspecció.
3. Criteris per a l’agrupament de l’alumnat i l’organització d’espais, horaris i
recursos materials
* Criteris d’agrupament de l’alumnat.
Els alumnes de PDC formaran part dels grups ordinaris d’ESO a les assignatures del
currículum comú i els criteris d’agrupament seran els mateixos que per a la resta
d’alumnat. Donades les circumstàncies especials del centre, tindran un sol grup de
referència.
* Organització d’espais
Per a les àrees del currículum comú, utilitzaran les mateixes aules que las dels
grups ordinaris.
El àmbits ( Sociolingüístic i el Científicotècnic) utilitzaran una aula pròpia per al grup
de PDC i l'àmbit pràctic utilitzarà l'aula-taller.
Les matèries específiques s’impartiran a les aules matèria. .
Les optatives s’impartiran a les aules matèria del PDC (TVA) i a l'aula taller
(Taller d'electrònica)
* Recursos materials
S’utilitzaran els recursos comuns del centre, audiovisuals, esportius, informàtics,
etc. i els dels corresponents al departaments didàctics de referència
És convenient i necessari que els àmbits disposin de material propi, ja que,
tractant-se d’àrees globalitzades, s’ha d’elaborar un material adaptat a les
característiques dels alumnes que, a més, incorpori els continguts de diferents àrees. A
l’àmbit sociolingüístic s’integren els continguts de Llengua i Literatura Castellana, Llengua
i Literatura Catalana i Ciències Socials, i a l’àmbit Científic-tècnic les Matemàtiques i les
Ciències de la Natura.
Tenint en compte la importància i les peculiaritats d’aquest material, el programa ha
comptat amb una dotació especial por posar en marxa els dos primers cursos de DC.
3.2.11. 9. Criteris de promoció de recuperació i d'obtenció de títol dins un PDC
* Criteris de promoció
a) No es podrà repetir el primer curs d'un PDC.
b) Criteris de promoció del PDC a un grup de curriculum ordinari.
En el cas que un alumne/a finalitzi el primer curs del programa havent assolit
suficientment les competències bàsiques i els objectius del curs, l'equip docent podrà
proposar, si això afavoreix el seu desenvolupament, la seva incorporació al quart curs
del curriculum ordinari.
* Criteris de recuperació d'àmbits i de matèries pendents que integren el
programa.
L'alumnat que s'incorpori a un PDC amb assignatures pendents de cursos anteriors no les
haurà de recuperar, excepte aquelles que s'incorporin el segon any del programa que
hauran de recuperar, en el seu cas, les matèries amb avaluació negativa no incloses en
MD020205-0 39

els àmbits per al primer anys.
L'alumnat que sigui avaluat negativament en alguna matèria del primer curs del programa,
l'haurà de recuperar d'acord amb el que s'estableixi per a a quest alumnat en el programa
de reforç previst a l'ordre d'avaluació.
L' alumnat que s'incorpori al segon curs (quart d'ESO) a un PDC amb matèries
pendents de cursos anteriors, la recuperació de les assignatures pendents que es trobin
incloses dins els àmbits es farà aprovant l'àmbit en qüestió. Aquest sistema es durà a
terme amb un tutorial específic de la feina diària per part del professor responsable:
recuperar aquesta assignatura a través d'un únic examen de la matèria suposaría
descuidar aspectes procedimentals i d'hàbits fonamentals per aquest tipus d'alumnat, així
com una tasca ingent impossible d'assolir. La nostra experiència , així com la d'altres
instituts, ens indica que aquesta és la via adequada.
* Criteris per a l'obtenció del títol.
L'alumnat que hagi cursat un PDC i que superi tots els àmbits i matèries que integren
el programa i hagi assolit les competències bàsiques obtindrà el títol d'ESO.
També podran obtenir el títol, aquells alumnes que, després de les proves extraordinàries,
hagin finalitzat el curs havent aprovat els àmbits lingüísticosocial i el científicotecnològc i
tenguin avaluació negativa en una o dues matèries, i excepcionalment amb tres, sempre
que l'equip docent consideri que han assolit les competències bàsiques i els objectius de
l'etapa. A aquests efectes l'àmbit pràctic considerarà com una matèria.
L'alumnat que, en finalitzar el programa, no estigui en condicions d'obtenir el títol d'ESO
podrà romandre un any més en el programa, sempre que compleixi els requisits d'edat
establerts a l'article 4.2 de la LOE.
En acabar el PDC s'emetrà, com a la resta d'alumnat, el consell orientador sobre el futur
acadèmic i professional de cada un/a dels alumnes. Aquest consell tendrà caràcter
confidencial i no vinculant.
3.2.11.10. Criteris i procediments per a l’avaluació i revisió del programa
El desenvolupament del PDC serà objecte d'un seguiment i una avaluació
específics. A aquest efecte, el DO adjuntarà a la memòria de fi de curs un informe que
inclourà:
Els criteris que s’utilitzaran per a la valoració de l’experiència seran:
- Una valoració del progrés de l' alumnat que ha cursat un PDC
- valoració del funcionament del programa i, en el seu cas, proposta de
modificació.
El departament d' Inspecció educativa supervisarà l'aplicació dels PDC per comprovar la
seva adequació a l'establert en aquestes instruccions.
3.2.11.11. Programa de Diversificació Curricular d'un any de duració
* Introducció
Des de la implantació del programa de diversificació curricular al nostre institut, de
MD020205-0 40

dos anys acadèmics, hem detectat
l’existència de casos d’alumnes que, tot i que presentaven problemes d’aprenentatge, no
han estat detectats i proposats a temps per entrar dins l'oferta del PDC de dos anys.
D’altra banda, encara que la llei permet integrar fins a quinze alumnes al grup,
normalment no completam mai aquest nombre, per manca de propostes dels diferents
equips educatius.
Tot això, juntament amb el fet que, de forma generalitzada, el programa suposa
l’oportunitat d’èxit per a alumnes que ja descriuen una trajectòria de fracàs escolar, el
Departament d’Orientació, juntament amb el caporalia d’Estudis, va pensar en la
possibilitat de rentabilitzar els recursos del centre amb la creació d’un programa d’un sol
any acadèmic, que es fusionaria amb el segon any del programa ja existent.
* Alumnes als quals va adreçat
-Alumnes que, tot i que han aprovat tercer, es preveu clarament, per falta de
maduresa o de comprensió, el futur fracàs en un quart ordinari.
-Alumnes que no tenen possibilitat de títol per no aconseguir els objectius de
promoció establerts al PCE, de quart d’ESO, i que es creu que repetint a un quart no
diversificat no assolirien els objectius.
Naturalment, aquests alumnes haurien de complir els requisits establerts a la
programació general de diversificació, per incorporar-se al programa.
En cap cas, es podrien incorporar alumnes després de l’inici del curs.
* Recursos
Donat que els dos programes es fusionarien en un curs, tot ajuntant en una aula els
alumnes del programa de diversificació d’un any amb els alumnes de quart del programa
de diversificació de dos anys, no seria necessari un increment dels recursos del centre, ni
humans ni materials.
* L’adaptació al programa
El professorat responsable del programa preveu un període d’adaptació de
l’alumne als canvis metodològics i sistemàtics que suposa passar de l’ensenyament
ordinari a la diversificació. Durant el primer mes se’n farà un seguiment exhaustiu. Aquest
període d’adaptació rebrà un tractament més detallat a la programació anual de les
diferents àrees.
* Programacions
Les programacions dels diferents àmbits tal i com es troben planificades a la
programació actual es manté substancialment.
A l’organització de l’àmbit científic-tecnològic s’ha respectat fidelment la
seqüenciació entre tercer i quart. Ja des del disseny inicial es van repartir els dos cursos
tot seguint la distribució dels departaments, a saber: el més concret, cos humà i les bases
operatives de matemàtiques, a tercer; el més ampli i abstracte, temes d’Ecologia i
Genètica així com desenvolupament de el capacitat deductiva matemàtica, a quart.
A l’àmbit sociolingüístic es priven els continguts procedimentals. Ésser capaç de
cercar informació, integrar-la de forma crítica i produir texts correctes i coherents són
elements nuclears de les assignatures que l’integren, així com la comprensió del món
actual a través de la lectura reflexiva i sistemàtica de la premsa diària. Aquest fet fa que
no respectar exactament la distribució entre tercer i quart no ho considerem un hàndicap
per a un bon aprofitament acadèmic, ni tampoc per a una bona adaptació dels alumnes
que s’incorporin en retard.
L’experiència amb successius alumenes que es van incorporar al programa
MD020205-0 41

ondat del sistema.
3.2.11.12. Programacions didàctiques
Àmbit sociolingüístic: Annex 1
Àmbit científico-tècnic: Annex 2
Àmbit pràctic: Annex 3
Anglès: Annex 5
Optativa Taller d’Informàtica: Annex 6
Optativa: Transició a la vida adulta i activa: Annex 7
directament a quart ens ha demostrat la
3.3. PLA D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
3.3.1. Consideracions inicials
El propòsit d'aquest departament és que el Pla d'orientació acadèmica i
professional sigui assumit per tota la comunitat educativa, i per tant, pugui:
- Desenvolupar-se dins el context educatiu formant part del procés d'ensenyamentaprenentatge,
implicant els principals agents del sistema educatiu (alumnes, professors,
tutors, cap d'estudis, D.O., etc.).
- Atendre les característiques peculiars de cada alumne/a (aptituds, valors,
interessos, historial acadèmic, situació familiar i social etc.).
- Considerar-se com un procés continu que es desenvoluparà durant tota l'etapa
de secundària.
- Estar atent a l'etapa evolutiva dels alumnes, ajudant-los a prendre decisions de
menor a major transcendència a mesura que van rebent informació sobre sí mateixos i
sobre l'oferta educativa.
- En aquest procés l'alumne/a serà el protagonista de la presa de decisions. Els
membres de la comunitat educativa - pares, professors, tutors, orientador, etc.-
potenciaran l'autonomia i l'activitat de l'alumne/a.
Per una bona presa de decisions en la qual han de triar entre un parell
d'alternatives, és molt important el procés cognitiu de processament de la informació. Per
tant, una de les tasques serà la recerca i tractament d'informació completa i fiable.
3.3.2. Objectius generals
La programació es centrarà en:
*Ajudar l'alumnat en el coneixement d'ells mateixos, del sistema educatiu i de
la realitat socio-laboral i professional.
* Mostrar a l'alumnat el mètode de presa de decisions:
- aprendre a cercar i interpretar informació
- desenvolupar hàbits de reflexió madura que els permeti elegir
responsablement les seves decisions
Aquests objectius s'adaptaran als diferents nivells educatius:
a) Alumnes de 1r, 2n i 3r. d'ESO, que han de continuar estudiant:
- Ajudar-los al seu coneixement.
- Proporcionar-los informació sobre l'optativitat del curs posterior.
- Mostrar-los la tècnica de presa de decisions.
MD020205-0 42

) Alumnes de 4t. d'ESO.
- Ajudar-los a un autoconeixement més complet de la seva personalitat,
interessos, aptituds, valors, i altres condicionants de les eleccions
vocacionals.
- Informar-los sobre el sistema educatiu: modalitats de batxillerat, cicles
professionals, ensenyances no reglades etc.
–Informar-los sobre el món laboral i professional, situació actual, tendències
del mercat de treball, etc.
c) Alumnes de Batxillerat
Encara que no hi ha tutories a batxillerat, es continuarà el pla d’orientació
acadèmica i professional els anys anteriors el qual tindrà en compte l’etapa evolutiva i el
curs en el qual es troba l’alumnat.
- 1r. de Batxillerat
Atès que es troba en un curs determinat i que en acabar el proper curs
haurà d’iniciar estudis superiors i, possiblement, realitzar les proves d’accés
a la Universitat, el pla d’acció acadèmica i professional es centrarà a:
- Aprofundir els coneixements dels diferents estudis lligats a la seva
modalitat tant universitaris, com de formació professional de grau superior o
d’altres tipus.
- Facilitar l’elecció de les optatives de 2n. curs més adients als seus
interessos, capacitats i futurs estudis.
- Informar-los de les matèries de batxillerat vinculades a la prova de s
selectivitat
- Ajudar els alumnes indecisos en el procés de presa de decisions.
- 2n. de Batxillerat
Tenint en compte que en acabar el curs hauran d’iniciar estudis superiors i
que la majoria mostra interès a realitzar les proves d’accés a la universitat, el
pla d’acció acadèmica i professional es centrarà a:
- Continuar l’orientació sobre estudis iniciada el curs anterior.
- Informar sobre l’accés a la Universitat, tant de les illes Balears, com les de
la península (preinscripció, matriculació, notes de tall, etc. I altres temes
(beques, residències, etc.)
- Informar sobre les proves de selectivitat
- Conèixer la UIB
3.3.3. Planificació d’actuacions
La major part de les activitats es duran a terme a les hores de tutoria i seran
coordinades per el cap d'Estudis en col·laboració amb el Cap del DO.
* A 1r. i 2n. s'han previst tres hores de tutoria dedicades a:
. L'autoconeixement
. Informació sobre les optatives del curs posterior.
. Tècnica de presa de decisions
. En el cas de 2n, a les classes d'alumnat amb poca motivació envers els
estudis se dedicarà una tutoria a la informació sobre els PQPI.
* A 3r. s'hi dedicaran tres o quatre sessions:
MD020205-0 43

. Autoconeixement,
. Tècnica de presa de decisions
. Informació sobre cicles formatius i batxillerats
. Informació sobre l'opcionalitat a 4t, d'ESO
. Primera elecció del seu itinerari acadèmic.
• A 4t d'ESO s'han previst de 8 a 9 sessions d'una hora de duració per preparar els
alumnes en la decisió d'elegir l'itinerari acadèmic més adient, ja que 4t. és el curs
terminal de la ESO i, en acabar-lo, han de prendre decisions importants respecte a
l'itinerari acadèmic i professional a seguir.
La programació prevista és:
. Informació sobre els cicles formatius i la nova F.P.
. Informació sobre els batxillerats: modalitats, optatives, carreres lligades a
cada modalitat etc.
. Informació i redacció de documents per la recerca de feina.
. Entrevista amb el/la tutor/a i/o l'orientadora per ajudar a la presa de
decisions
. Reflexió personal i elecció definitiva del seu itinerari acadèmic.
Les sessions seran conduïdes per les tutores i/o l'orientadora. La informació i
realització d'aquestes sessions es farà oralment i per escrit o mitjançant medis
audiovisuals.
Els departaments de llengua castellana i catalana col·laboraran en la realització
d'exercicis pràctics sobre els mètodes de recerca de feina: "currículum vitae", carta de
presentació, etc..
L'Equip educatiu de 4t. completarà aquesta programació elaborant el "consell
orientador" a cada alumne/a que finalitzi l'etapa a final de curs. Aquest consell és una
orientació que es pren d'una manera col·legiada, compartida per tot l'Equip Educatiu,
presidida pel tutor, coordinada per el cap d'Estudis i assessorada pel DO.
Aquest consell orientador contemplarà:
a) El procés educatiu realitzat per l'alumne/a en el qual es reflecteixin els aspectes
en els qual ha destacat més al llarg de l'etapa.
b) La percepció que l'alumne/a té de sí mateix en relació a les seves capacitat,
possibilitats d'aprenentatge, interessos, preferències personals i expectatives
professionals, laborals i acadèmiques.
c) Les possibilitats d'adequació de les característiques personals de l'alumne/a
respecte a les opcions formatives posteriors.
d) Proposta d'orientació en la qual apareguin varies opcions prioritzades en
les quals es valori la seva adequació
e) exposició d'experiències acadèmiques d'alumnat del centre que està
cursant carreres universitàries o cicles formatius
Encara que l'orientació acadèmica i professional és un objectiu de tota la
secundària i que la transició a la vida activa i adulta és un objectiu de tot el sistema
educatiu, es tracta d'una manera específica a través d'una assignatura optativa de 4t.
d'ESO "La transició a la vida adulta i activa" que està assignada al DO.
Les famílies dels alumnes també seran informades, perquè puguin participar en el
procés orientador dels seus fills i/o filles. Aquesta informació es donarà a través de les
MD020205-0 44

eunions de pares de les respectives
tutories.
Aquestes reunions es celebren a principi de curs, però es preveu convocar una reunió
específica a principis d'abril (abans del període de preinscripció), per als pares d'alumnes
de 4t. d'ESO, per informar-los dels itineraris formatius que els seus fills o filles poden triar
en acabar l’Ensenyament Secundari Obligatori.
Els tutors i especialment el cap del DO estaran oberts a les demandes d'orientació
acadèmica i professional de qualsevol alumne/a i/o la seva família
• A Batxillerat.
Encara que amb la LOE han desaparegut les hores destinades a la Tutoria, el
centre ha programat una hora setmanal per a dedicar-les a tasques d'orientació
acadèmica i professional quan sigui necessari.
A 1r. de Batxillerat les sessions informatives es realitzaran de 13h a 14h dels
dimecres i seran guiades per l'orientadora en col·laboració del tutor/a, amb material
elaborat pel DO en col·laboració de l’orientadora i/o caporalia d’estudis.
A 2n de Batxillerat es duran a terme a l'hora de tutoria. Serà dirigida pels
l'orientadora amb col·laboració del tutor/a. També es contarà amb la participació de
tècnics externs d’alguna entitat, com l’IMFOF, el CIM , la UIB, altres universitats de la
península: UAB, U. De Vic, etc.
Com a material informatiu s’utilitzarà la “Guia d’accés a la Universitat” que cada any
edita la UIB, altres materials adients elaborats i proporcionat pel DO amb aquesta finalitat
o altres materials portats pels tècnics de les universitats.
A finals del 2n. trimestre es convocarà els pares dels alumnes de 2n. de Batxillerat
a una reunió que tindrà per objectiu informar-los sobre les proves d’accés a la universitat,
la matriculació, etc. i contestar les preguntes que sobre aquest temes es puguin formular.
El DO donarà el suport necessari als tutors i donarà la informació necessària a tots
els alumnes que ho sol·licitin mitjançant un servei de préstec de material informatiu i/o
entrevistes personals de l’alumnat amb l’orientadora en l’horari de visites posat a
disposició de l’alumnat.
Aquestes entrevistes es podran fer conjuntament amb els tutors/res.
3.3.4. Temporalització
* A 1r,2n, i 3r. d'ESO les sessions es realitzaran durant el 3r. trimestre.
* A 4t. d'ESO es duran a terme durant el segon i tercer trimestre.
* A Batxillerat es realitzaran al llarg del 1r i 2n trimestre
3.3.5. Avaluació
Es farà un seguiment i avaluació continua en acabar cada una de les sessions i una
avaluació final en acabar tot el programa. L’avaluació final es farà per escrit mitjançant un
qüestionari.
3.3.6. Implicació de la comunitat educativa
En aquest pla està involucrada tota la comunitat educativa:
•Els departaments didàctics, en l'elaboració del currículum de les optatives
que ofereix el centre.
•
* Els professors d'àrea:
MD020205-0 45

- Organitzant el procés
d'ensenyament-aprenentatge de tal manera que es dirigeixi a l'educació integral i
personalitzada de cada alumne/a
- Introduint mesures d'atenció a la diversitat.
- Treballant en cada àrea els continguts que ajudin a desenvolupar la
capacitat de presa de decisions
–Afavorint que l'alumnat prengui contacte amb els distints àmbits professionals, vinculant
l'escola amb el món del treball.
–
* Els tutors:
- Participant en el desenvolupament del pla d'acció tutorial i d'orientació
baix la coordinació de el cap d' Estudis i el cap del DO.
- Coordinant el procés d'avaluació de l'alumnat del seu curs.
- Organitzant i presidint les sessions d'avaluació de l'alumnat del seu grup.
- Orientant i assessorant els alumnes sobre les seves capacitats
acadèmiques i professionals.
–La funció orientadora serà aplicada de manera continuada i més en
moments que impliquin elecció d'optatives, canvi d'etapa, elecció d'un
itinerari acadèmic a seguir o en la incorporació a la vida activa.
* El departament d'orientació
- Elaborant un pla d'orientació que tingui en compte el principi d'atenció a la
diversitat i a les aportacions dels tutors.
- Coordinant l'orientació professional dels alumnes en col·laboració amb el
cap d' Estudis.
- Elaborant i adaptant el material i connectant-se amb especialistes externs.
- Col·laborant en la redacció del "consell orientador" als alumnes que
finalitzin l'etapa.
Coordinant l'orientació educativa i psicopedagògica dels alumnes.
* Els Caps d’ Estudis.
- Coordinant les activitats de caràcter acadèmic.
- Coordinant els espais i temps destinats al desenvolupament d'activitats,
especialment quan vengui especialistes externs.
–Dirigint i coordinant les reunions setmanals de tutors
–
* La C.C.P.:
–Determinant les orientacions, directius i línies d'actuació per l'elaboració
d'aquest pla.
- * I el Claustre: aprovant o no aquest pla, mitjançant una votació.
3.4. PLA D'ACCIÓ TUTORIAL
3.4.1. Consideracions sobre el pla d’acció tutorial.
El D.O. participa en el desenvolupament d'aquest pla col·laborant activament en la
seva elaboració, facilitant les estratègies i els recursos necessaris i/o intervenint
directament en els casos que els tutors o les circumstàncies ho aconsellin.
MD020205-0 46

El pla d'acció tutorial que es preveu
dur a terme tindrà en compte els tres àmbits d'actuació dels tutors:
a) Amb relació amb el grup d'alumnes.
* Realitzant un seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge.
El/la tutor/a assegurarà la coherència educativa mitjançant la coordinació de totes
les àrees d'aprenentatge, tenint en compte les característiques del grup. Els professors de
cada grup avaluaran i cercaran acords sobre les mesures a aplicar per respondre a les
necessitats detectades.
* Facilitar la integració dels alumnes que en el seu grup-classe i en el conjunt de la
dinàmica escolar
El/la tutor/a com a responsable d'un grup actuarà com a intermediari entre el grup i
l'escola. Procurarà que s'integrin dins el sistema educatiu i dins l'institut en general.
Aquesta tasca serà especialment important per als tutors de 1r. d' ESO, ja que aquests
alumnes prenen contacte per primera vegada amb el centre i és important la seva bona
integració des del primer moment.
* Coordinar el procés avaluador dels alumnes i assessorar sobre la seva promoció
d'un curs a l'altre.
El/la tutor/a mitjançant la informació obtinguda a través dels professors a les
reunions d'Equip Educatiu i/o les Juntes d'Avaluació informarà l'alumne i la seva família
del seu procés d'aprenentatge. Aquesta informació serà donada per escrit al menys tres
vegades a l'any. En el cas que l'alumne no hagi assolit els objectius prevists, aquesta
informació anirà acompanyada d'un full adjunt amb els objectius no assolits i les passes a
donar per la seva recuperació. A 4t d'ESO tindrà especial importància el consell orientador
que es donarà als alumnes en acabar l'etapa.
* Afavorir els processos de maduració vocacional així com l'orientació educativa i
professional.
El/la tutor/a a través de les tutories anirà orientant, ajudant a reflexionar els
alumnes perquè aprenguin a decidir-se amb maduresa. Aquesta tasca comptarà també
amb l’ajut dels professors mitjançant els seus consells a les sessions d'avaluació i/o
reunions de l'equip educatiu.
Aquesta funció és especialment important a 4t d'ESO, ja que els alumnes acaben
l'etapa i han de triar els estudis que estan més d'acord amb les seves aptituds, interessos
i possibilitats. Però ja s'ha de preparar l'alumne/a des dels primers cursos, perquè triï
aquelles assignatures optatives que millor el preparin per el seu futur acadèmic.
* Fomentar la potenciació del grup i l'autoestima personal.
Les actuacions dels tutors amb els alumnes de la seva tutoria, tant amb el seu
grup com amb cada un d'ells tendiran a fomentar el concepte de grup i el
desenvolupament d'actituds participatives tant en el centre com en el seu entorn
sociocultural i natural. Al mateix temps s'intentarà augmentar l'autoestima personal, que
moltes vegades és un poc baixa en aquesta edat de canvis i inseguretat.
b) En relació amb l'equip educatiu.
El tutors com a responsable d'un grup:
. Coordinaran el procés avaluador que realitzen els professors del grup.
. Coordinaran les adaptacions de les programacions al grup d'alumnes,
MD020205-0 47

especialment quan hauran de donar
respostes educatives a les necessitats especials i/o de suport.
. Informaran els professors de tot allò que els interessi en relació a les activitats
docents i el rendiment acadèmic dels alumnes del seu grup.
. Possibilitaran les línies comunes d'acció amb altres tutors en el marc del projecte
educatius del centre amb col·laboració del DO.
. Actuaran com a mediadors entre l'Equip Educatiu i el seu grup quan les situacions
ho requereixin, evitant possibles enfrontaments que afectin el procés educatiu.
c) En relació amb les famílies
El/la tutor/a és el responsable de la relació entre l'escola i les famílies i serà
l'interlocutor entre l'Equip Educatiu i els pares o representants legals.
. Contribuirà al desenvolupament de relacions fluïdes amb els pares, que facilitin la
connexió entre el centre i les famílies.
. Informarà els pares, mares i/o tutors de tots aquells temes que afectin l'educació
dels seus fills/filles, a través de reunions col·lectives o d'entrevistes personals quan les
circumstàncies ho recomanin. Al menys tres vegades a l'any els informarà per escrit del
procés d'aprenentatges dels seus fills o filles.
. Intentarà implicar els pares en activitats de suport a l'aprenentatge i orientació
dels seus fills/es.
. Controlarà l'assistència de l'alumnat del seu grup i comunicarà les faltes als pares
o tutors legals tot indicant-ne la transcendència.
Tindrà a principi de curs una reunió a la qual convocarà tots els pares d'alumnes de
la seva tutoria per informar-los sobre l'organització del centre (normes generals) i del grup
en particular (horari acadèmic, de visites, etc.).
En els cas d'alumnat de nee, et tutor/a contarà amb l'ajuda del DO comptant amb
la col·laboració de l'orientadora i/a el/la PT per a les entrevistes amb les famílies.
El DO i els tutors
El DO estarà a disposició dels tutors per ajudar-los en la seva tasca tutorial.
Cercarà, seleccionarà i adaptarà la informació necessària per tal que puguin donar
resposta a les diferents demandes de la tutoria que puguin sorgir a través dels alumnes,
l'equip educatiu i/o les famílies.
Aquesta relació tindrà un suport a les reunions setmanal o quinzenals dels tutors
del mateix nivell a la que assistirà l'orientadora. A més el DO estarà obert a les demandes
que qualsevol tutor/a en particular.
3.4.2. Temporalització del Pla d’Acció Tutorial.
Aquest Pla d'Acció Tutorial se centra en les activitats a desenvolupar pels tutors a
l'hora de dedicació als alumnes. S'han planificat tenint en compte: la temporalització, les
activitats a dur a terme, els objectius que es preveuen aconseguir, les tècniques i
estratègies que es preveuen dur a terme, els destinataris i els responsables.
Tot i que les activitats s'han temporalitzat, els tutors tenen plena llibertat d'utilitzar
les hores de tutoria d'acord amb les necessitats del grup. En absolut és obligatori que es
facin totes les activitats, sinó que cada tutor podrà escollir les activitats i tècniques que
millor s'adaptin a les seves possibilitats, els interessos i les necessitats del grup.
Per tant el pla que es presenta serà:
MD020205-0 48

* OBERT, ja que permet la incorporació de nous temes o eliminació d'altres segons
els interessos del grup-classe.
* FLEXIBLE, perquè facilita variacions i adaptacions en les línies bàsiques
proposades.
* PARTICIPATIU, ja que la interacció del grup juga un paper primordial dins tot el
procés.
Tot el Pla d'Acció Tutorial està sotmès a un procés d'avaluació contínua pels tutors i
el DO. S'avaluarà la utilitat del seu desenvolupament i podrà modificar-se la seva aplicació
sempre que les circumstàncies ho aconsellin. A final de curs es farà una avaluació final,
els resultats de la qual s'utilitzaran per millorar la programació del proper curs.
3. 4.3. TEMPORALITZACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
Temporalitzac
ió
Setembre
14
Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
. Juntes d'avaluació
. Programació.
. Coordinació
. Informacions tutors/res
. Elaboració de material
. Benvinguda als alumnes
(informació sobre
funcionament del centre).
17-22 . Dinàmiques de grup.
24-28 . Preparació elecció
delegats
. Preparar el Pla d’acció
tutorial
. Facilitar la presa de
contacte dels alumnes
amb l’institut.
. Facilitar la bona
inserció dins el centre i
la classe.
Facilitar la cohesió del
grup.
. Conscienciar l'alumnat
d'una bona elecció dels
seus representants
MD020205-0 49
. Exposició – Posada en
comú.
. Exposició en gran grup.
. Lliurament del documents
i Agenda.
. Exposició en gran grup/
diàleg moderat pels tutors.
. Activitats diverses
adaptades a cada grup.
. Estudi d'un cas i
comentari en gran grup
Tutors/res
Alumnat
del Centre
Alumnat
centre
Caps
d’Estudi
tutors, DO
“
Caps
d'estudis
Tutors DO
1r,2n, Tutors/ DO

. Elecció de delegats. . Elegir democràticament
els representants del
grup
Octubre
1-5 . Elecció de delegats
TE: L'esquema
.Triada pels tutors
. Elegir democràticament
els representants del
grup.
. Millorar l'aprenentatge
. Atendre interessos del
grup
8-11 Preavaluació 0 . Fer una primera
reflexió sobre el procés
d’aprenentatge del curs.
. Detectar problemes
. Informar l'EE de les
opinions del grup
15-19 Postavaluació 0 . Informar als alumnes
de l’anàlisi de l’EE sobre
el procés d’aprenentatge
dels del grups.
. Reflexionar sobre
resultats
. Presa d'acords
conjunta.
. Votació secreta i
proclamació de delegats.
. Votació secreta i
programació de delegats.
Lectura text i exercicis
. Triades pels tutors/res
. Qüestionari i discussió en
petit i gran grup dirigida
pels tutors
. Exposició en gran grup i
debat general.
. Presa de decisions
conjunta.
3r,4t, Batx.
1r,2,
3r
4t ESO
Alumnat
centre
Alumnat
del Centre
Tutors/alum
nat
Tutors
Tut / DO
Tutors
Temporalització Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
22-26
Novembre
5-9
12-16
. Informació sobre Pla
d'autoprotecció
Exercicis pràctics sobre
d'autoprotecció
Valors mediambientals
“
Habilitats socials
. Aprendre a actuar en
situacions d'emergència.
Aprendre les normes
d'actuació en situacions
d'emergència
Aprendre a respectar el
mediambient
Millorar el respecte al
mediambient
Millorar la convivència a
MD020205-0 50
Exposició i presentació
en gran grup
. Joc i realització d'
exercicis pràctics sobre
autoprotecció
.Video”missió possible”.
. Lectura del codi
medioambiental de
l'agenda
. Triades per monitors del
Alumnat
centre
Alumnat
centre
1r,
2n,
3r
Responsable
Pla
d'autoprotecció
Responsable
d'autoprotecció
i tutors/res
Tutors /DO

19-23
Temporalitzaci
ó
Novembre
26-30
Desembre
3-7
Desembre
3-7
10-14
17-21
EV. respecte al
mediambient
TE: reflexió sobre els
hàbits d'estudi personals
“
. Com es fan els exàmens
. TE: Com prendre apunts
les classes i en el centre
. Millorar el respecte al
mediambient
. Millorar l'aprenentatge i
els resultats acadèmics
. “
. Millorar l'aprenentatge i
el rendiment acadèmic
Millorar l'aprenentatge i el
rendiment acadèmic
CIM
. A triar amb els tutors 4t
. Qüestionari, posada en
comú i valoració
Comentari text/Roll
playing
. Explicació sobre la
tècnica i exercicis
“
1r ESO
2n d'ESO
3r ESO
4t ESO
Tutors/DO
Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
. TE II: factors que
intervenen a l'estudi/
. TE II El resum o
l'esquema
Triada pels tutors
- Preavaluació 1ª
. Millorar els resultats
acadèmics
“
Atendre interessos del grup
. Que els alumnes avaluïn
el procés d’aprenentatge
personal i del grup.
. Elaborar l’informe que els
delegats duran a la Junta
d’avaluació
. Informar l'EE de les
opinions de l'alumnat
. Exposició del tutor/a
. Explicació en gran grup
de la tutora i exercicis
pràctics
. Triades pels tutors
. Qüestionari individual,
debat en petit.
grup i en gran grup
moderat pel tutor.
1r ESO
2n ESO
3r / 4t
Alumnat
centre
Triada pels tutors Atendre interessos del grup Triades pels tutors Alumnat
centre
. Postavaluació 1a . Lliurar les notes als
alumnes.
. Informar els alumnes de
les opinions i propostes de
l’EE.
. Prendre les mesures
adients.
Triades pels tutors/
sortides extraescolars
Atendre els interessos del
grups
MD020205-0 51
. Informació per part del
delegat/a de les opinions
de la Junta Aval.
. Reflexió individual i
debat general.
Alumnat
centre
Triades pels tutors/res Alumnat
centre
Tutors /DO
Tut/DO-
Tutors
Tutors
/DO/
delegats
Tutors/ DO

ES: Prevenció de la SIDA Fomentar hàbits saludables
MD020205-0 52
Triades pels monitors del
CIM
4t ESO “

Temporalitz.aci
ó
Gener
7-11
14-18
21-25
28-1
Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Respons.
Triada pels tutors/res
Triada pels tutors
HS: com dir no sense
perdre els amics
Triada pels tutors
E. valors: La pau
. Prevenció
drogodependències
. Mediació
Orientació acadèmica i
profesional DP 1
. E.Salut: Sexualitat I
. E valors la pau
Orientació acadèmica i
professional:Batxillerat
E.salut: Sexualitat II
TE: Millorar l'atenció
Prevenció
Drogodependències
Orientació acadèmica i
professional: altres
estudis
Atendre interessos del
grup
Atendre interessos del
grup
Millorar les relacions dins
l'aula i fora
Atendre interessos del
grup.
-Fomentar valors positius.
Millorar la convivència
. Fomentar hàbits de salut
positius
Millorar la convivència
del centre
.Ajudar a prendre
decisions responsables
Fometar hàbits de salut
positius
.Fomentar actituds
pacífiques
Ajudar a prendre
decisions responsables
. Fomentar hàbits
saludables
Millorar l'aprenentatge
Fomentar hàbits
saludables
Ajudar a prendre decisions
responsables
MD020205-0 53
Triades pels tutors
Triada pels tutors
Comentari de casos i
posada en comú
elegides pels tutors/res
. Triada pels tutors
. Proposades pels
monitors externs
. Responsable pla de
mediació
. Presentació en gran grup
. Triades pels monitors
del CIM
“
Documentació i
explicació en gran grup
. Triades pels monitors de
CIM
Exercicis pràctics
aportades pels monitors
del CIM
Exposició amb gran grup
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
1r ESO
-2n ESO
- 3r ESO
- 4t ESO
1r ESO
2n/ 3r
4t
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
Tutors/DO
Tutors
Tutors/DO
Tutors
TutorsDO
Policia/DO
Reponsable
mediació/
Tutors/ DO
Tutors /DO
“
Monitors
CIM
tutors/DO

Temporalitzaci
ó
Febrer
4-8
11-15
18-22
25-27
Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
.Autoestima
.E valors:La Mediació
Com prendre apunts
Orientació acadèmica i
professional
Activitat de millora de
l'atenció
. Triada tutors/
Informació del PQPI
. Act. desenvolupament
de l'atenció
. Inform. Acadèmica i
professional
. Prevenció de les bandes
.E Salut: sexualitat
Prevenció
drogodependències
Informació acadèmica i
professional
E. valors: la mediació
.E salut: sexualitat II
Triades pels tutors
. Inform. acadèmiques i
professionals
. Millorar l'autoestima
personal
Millorar les relacions
dins l'aula i el centre
Millorar l'aprenentatge.
Ajudar a prendre
decisions responsables
Millorar el rendiment
acadèmic
Ajudar a prendre
decisions acadèmiques
responsables
. Millorar resultats
acadèmics
. Ajudar a prendre
eleccions responsables
. Evitar que l'alumnat
entri a bandes
. Fomentar hàbits de
salut positius
“
. Ajudar a prendre
decisions responsables
Millorar les relacions
dins l'aula i el centre
Fomentar hàbits
saludables
Atendre interessos del
grup
. Ajudar a prendre
decisions responsables
MD020205-0 54
Dibuixar l'escut propi
responsable Pla de
Mediació
. Lectura document i
exercicis pràctics.
Visita ex alumnes que han
cursat FP
. Exercicis pràctics
.Exposició audivisual amb
gran grup
. Teoria i exercicis
pràctics.
Visita ex alumnes
Batxillerat/ Universitat
.
Triades per monitors de la
la policia
. Triades pels monitors del
CIM
“
Entrevista personals
. Triada per la responsable
de Mediació
. Monitors del CIM
. Triades pels tutors/res
Entrevista personals
1r,
2n ESO
3r ESO
4rt ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4rt ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4rt ESO
DO/Tut
"
Tutors-DO
policia/DO
Monitors
CIM/DO
Tutors/DO
Tutors/DO
monitors
CIM / DO
Tutors /DO

Temporalització Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
Març
4-8
Triades pels tutors Atendre interessos del
grup
11-15 . Preavaluació 2ª . Que els alumnes avaluïn
el procés d'aprenentatge
personal i del grup.
18-22
25-27
Temporalitzac
ió
Abril
8-12
15-19
. Resoldre problemes
grup.
. El·laborar l'informe que
el delegat durà a la Junta
d'Avaluació.
. Postavaluació 2ª. . Lliurar les notes als
alumnes.
. Informar els alumnes de
les opinions i propostes
de l’EE. Prendre les
mesures adients.
Riscs d'internet
Autoconeixement
. Valors:
medioambientals.
Entrevistes personals
Alertar sobre els risc d'un
mal ús d'internet
Fomentar
l'autoconeixement
Fomentar hàbits de
respecte al mediambient
Ajudar a prendre
decisions responsables
Triades pels tutors 1r,2,3r,4t Tutors
. Qüestionari individual,
debat en petit grup i en
gran grup moderat pel
tutor/a
- Informació per part
del delegat/a de les
opinions de la Junta
Aval.
- Reflexió individual i
debat general.
Audiovisual comentat
. Tècniques a elegir
Exposició en gran grup/
audiovisual
Entrevistes personals
Alumnat
Centre
Alumnat
Centre
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
Tutors/DO
Tutors-DO
Alumnes.
Monitors
policia/DO
Tutors/DO
Activitats Objectius Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
.Triades pels tutors/res
. TE Desenvolupament
de la memòria
. Autoestima I
. Entrevistes personals
amb tutors/DO
Autoestima
. Orientació acadèmica:
triar optatives 3r ESO
. Autoestima II
. Atendre interessos del
grup
. Millorar l'aprenentatge
i els resultats acadèmics
. Millorar l'autoestima
. Ajudar a prendre
decisions responsables.
Millorar l'autoestima
. . Ajudar a prendre
eleccions responsables
. Millorar l'autoestima
MD020205-0 55
. triades pels tutors
Exercicis pràctics
Diàleg en grups petits
. Entrevistes personals
. A triar en el seu moment
. Informació d'optatives
de 3r
. Fer un mural
1r ESO
2n ESO.
3r ESO
4t ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
Tutors DO
Tutors/DO

Temporalitzac
ió
Activitats Objectius
. Educació vial
22-26 Prevenció drogodepend:
El tabac
Abril-
Maig
.
29-3
6-10
13-17
20-24
.Risc d'assetjament per
internet
: informació acadèmica i
professional: FP
.. Tècniques de recerca
de feina: CV
. Presa de decisions
. Triada pels tutors/res
. Informació acadèmica i
professional: Batxillerat
. . Visita al Centre
Ocupacional de
l'Ajuntament
. Visita a Sa Dragonera
L'adolescència. Presa
de decisions
Elecció itinerari 4t ESO
Triada pels tutors
. Triada pels tutors
. H. Socials II
. Triada pels tutors
personal
. Ser responsable quan
es condueix
Fomentar hàbits
saludables
Fomentar un bon ús
d'internet
Atendre problemes del
grup
. Aprendre tècniques de
recerca de feina
Ajudar a prendre
decisions responsables
Atendre interessos del
grup
. Ajudar a prendre
decisions responsables
Mostrar el centre
d'informació acadèmica i
prof.
.Cohesionar el grup/
respecte a la natura
Millorar
autoconeixement
. Ajudar a prendre
decisions responsables
Atendre interessos del
grup
.Atendre problemes del
grup
. Millorar relacions dins
l'aula i el centre
Atendre interessos del
grup.
. Avaluació tutories . Reflexionar sobre les
tutories.
Millorar el Pla d'acció
tutorial
MD020205-0 56
Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
.Triada per la policia 4rt ESO Policia
Local
. Exposició audiovisual
comentada
. Triades pels monitors
de la policia.
. Triades pels tutors/res
. Document explicatiu i
pràctica de CV/carta de
presentació
Exercicis pràctics
. Triada pels tutors
. Presentació audiovisual
Visita a l' IMFOF
. Visita a sa Dragonera
Exercicis i diàleg en gran
grup
Matrículació / elecció de
troncals de 4t d'
Triades pels tutors/res
Triades pels tutors
Rol playing
Triades pels tutors
1r d'ESO
2n ESO
3r d'ESO
4t d'ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO.
4t ESO
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t
1r ESO
2n ESO
3r / 4t ESO
.Qüestionari i diàleg Alumnat
centre
Policia-
DO
“
DO/ tutors
Tutors DO
Tutors DO

Temporalitzac
ió
27-31
Juny
3-7
10-14
17-21
Activitats Objectius
. Triades pels tutors
. Reflexió final de curs. . Millorar les activitats
pel proper curs.
3.4.3.Pla d’acció tutorial de Batxillerat
Tècniques i estratègies Destinataris Responsables
.
Qüestionari individual i
debat.
Alumnat
del Centre
Tutors
/DO/
Caporalia
La manca de previsió d'una hora setmanal dedicada a les tasques de tutoria impedeix
dur a terme les activitats que es duien a terme en anys anteriors.
Actualment es dedica una sessió informativa sobre orientació acadèmica i professional
realitzada per l'orientadora del centre.
No obstant s'està obert a realitzar alguna activitat d'interès de l'alumnat que pugui sorgir
al llarg del curs.
2n de batxillerat
Atès que l'alumnat de 2n de batxillerat està a l'etapa terminal de la seva formació
i , en acabar, haurà d'elegir els estudis superiors posteriors es dedicarà tot el1r i 2n
trimestre a ajudar-los en aquesta tasca: informacions generals, informacions sobre estudis
a realitzar en les diverses universitats fent especial atenció al que s'estudien a la UIB,
mètodes de recerca de feina, sistemes d'autocupació , informació sobre les proves de
selectivitat.
Per dur a terme aquestes activitats, els tutors conjuntament amb l'orientador informaran
l'alumnat respecte aquests temes, s'organitzaran visites a la UIB i es fomentaran
assistència a les conferències informatives que es realitzin a Palma o bé s'ofereixin des
de diverses instàncies al nostre centre ( modificació de les PAAU , oferta acadèmica de la
UIB, exposicions de monitors d'altres universitats , etc.)
A principi del tercer trimestre, és convocarà una reunió de pares per tal d'informar-los
sobre les proves de selectivitat i els diversos estudis universitaris, fent especial atenció
als estudis de la UIB.
3.4.4. Pla d’acció tutorial dels Cicles Formatius
Tenint en compte les característiques personals de l'alumnat dels cicles formatius,
MD020205-0 57

tutories seran tres:
els temes que s'han programat per a les
Atenent a la seva etapa evolutiva, per millorar, fomentar i enriquir diferent aspectes es
treballarà: hàbits de salut positiva, personal, relacions personals i , educació per a la
salut ( Taller de prevenció de VIH i SIDA, estratègies de resolució de conflictes,
primers auxilis, etc.)
3.4.5. Activitats amb monitors externs o extraescolars de les tutories
Aprofitant l’oportunitat que ofereixen algunes entitats d’oferir activitats extraescolars als
IES, s’han concertat les següents activitats, d’acord amb les demandes del tutors:
1r d'ESO: CIM Educació per a la salut: sexualitat
Policía Nacional: Riscos d'Internet
Les bandes
El tabac
2n d'ESO: CIM Educació per a la salut: sexualitat i prevenció d'embaraços
Policia nacional: Riscs d'internet
Sustàncies tòxiques
3r d'ESO: CIM Habilitats socials
EPAD: Prevenció drogodependències
Riscs d'internet: assetjament
4t d'ESO: CIM : Taller de prevenció de VIH i SIDA
Globalització
Policia nacional.: Educació vial
Visita a l'IMFOF
Cicles Formatius: Pendents de demanda
Les tutories quedaran obertes a realitzar altres activitas extraescolars que es puguin
presentar al llarg del curs i que siguin d’interès de l’alumnat a judici dels tutors i tutores.
3.5. PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA
MD020205-0 58

INDEX
3.5.1. Presentació
3.5.1.1. Professorat que imparteix l’assignatura
3.5.1.2. Competències
3.5.2. Objectius
3.5.3..Continguts temporalitzats
3.5.3.1.Primera avaluació
3.5.3.2.Segona avaluació
3.5.3Tercera avaluació
3.5.4.Metodologia
3.5.5.Materials i recursos didàctics
3. 5.6. Mínims exigibles
3.5.7.Criteris d’avaluació
3.5.9. Criteris de qualificació
3.5.10.Criteris de recuperació
3.5.11. Atenció a la diversitat
3.5.12. Activitats extraescolars
3.5.13.Temes transversals
3.5.1. Presentació
3.5.1.1. Professorat que imparteix l'assignatura
L’assignatura de Psicologia s’imparteix a l’institut “Arxiduc LLuís Salvador “ com optativa
del batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials durant el present curs 12-13. Està adscrita
al departament d'orientació, ja que , per la seva temàtica serà impartida per el professor
Edistio Gómez de la Torre, llicenciat en psicologia que actua com orientador del centre i
com a cap del departament d’orientació.
3.5.1.2. Responsabilitats:
Com a única responsable de l’assignatura es farà càrrec de:
. La redacció de la programació
. Revisió de la marxa de l’assignatura durant el curs.
. Adquisició, organització i manteniment del material
. Recuperació d’alumnes amb l’assignatura suspesa.
. Producció de material didàctic complementari.
. Coordinació amb altres assignatures.
3.5.2.Objectius generals
En acabar la matèria, l’alumne/na ha de ser capaç de:
MD020205-0 59

3. 5.2.1.Comprendre millor el seu propi funcionament psicològic i el de les altres
persones, fomentant el metaconeixement i el capacitat de descentrar-se de punt vista
propi.
3.5.2.2. Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants respecte a la conducta i les
idees dels altres, especialment d’aquells que, per raons socials o culturals es diferencien
més del propi alumne/a.
3.5.2.3. Adquirir estratègies més efectives per a l’anàlisi dels seus problemes
d’aprenentatge, relació social i control emocional, que els proporcionen un major control
sobre la seva conducta i les seves conseqüències en els altres.
3.6.2.4.Aplicar alguns dels coneixements i tècniques adquirides , en especial les
relacionades amb el propi aprenentatge, a una millora de les seves estratègies i hàbits
d’estudi.
3.5.2.5. Conèixer els principals models teòrics existents actualment en Psicologia
comprenent-ne les diferències i les diferents concepcions de la naturalesa humana que
subsisteixen a cada una d’ elles.
3.5.2.6. Distingir els plantejaments de la psicologia científica d’altres formes no
científiques d’analitzar els problemes humans.
3.5.2.7. Conèixer les principals àrees d’aplicació de la psicologia en el món professional,
prenent contacte amb algunes de les tècniques utilitzades.
3.6.2.8. Establir connexions amb els continguts d’altres matèries afins ( Biologia,
Filosofia, Sociologia, etc.) que s’estudien al batxillerat
3.5.2.8. Caracteritzar la dimensió teòrica i pràctica de la psicologia, assenyalant-ne els
trets més importants i les limitacions, relacionant-la amb les altres ciències i camps del
saber.
3.5.2.9. Assolir el coneixement dels principis i formulacions bàsiques de la psicologia, i
aplicar-los a l’explicació de fenomens relatius al comportament humà individual i col·lectiu.
3.5.2.10 Reconèixer les correlacions biològiques, psicològiques, socials i culturals del
comportament humà, i entendre com aquests factors són les condicions que fan possible
l’acció lliure i racional.
3.5.2.11 Identificar les expressions de la psicologia que s’han incorporat al llenguatge
quotidià i usar-les amb rigor.
3.5.2.12. Analitzar i valorar el comportament propi i aliè des de les aportacions de la
psicologia.
3.5.2.13. Rebutjar els intents de manipulació o dirigisme del comportament per part de
persones, grups o institucions, i especialment dels que se serveixen els mitjans de
comunicació de masses per persuadir els seus receptors.
MD020205-0 60

3. Valorar d’una manera positiva la
independència de criteri, la coherència i la racionalitat en l’elecció d’objectius vitals i en
la presa de decisions orientades a l’acció
3.5.3. Continguts distribuïts temporalment
3.5.3.1. Primera avaluació
Unitat 1. La psicologia com a ciència
Continguts Conceptuals
1.1. Evolució històrica de la psicologia
1.2 Teories clàssiques de la Psicologia
1.3. ¿Que estudia la Psicologia?
1.4 Branques de la Psicologia
1.5.Els mètodes de la Psicologia
1.6. Més enllà de la Psicologia
Continguts procedimentals
. Ús apropiat del vocabulari psicològic, amb lectura de texts breus.
. Reconeixement de l’estatut de la psicologia com a punt de trobada de l’antropologia, la
filosofia, la bioquímica i la intel·ligència artificial.
. Treball cooperatiu en les activitats com a mitjà per afavorir l’aprenentatge i la socialització
dintre del grup.
. Anàlisi d’algunes conductes humanes amb la finalitat d’augmentar la formació
metodològica i adquirir els hàbits de la investigació científica: capacitat d’anàlisi, rigor en
el control de les variables i reflexió crítica.
Continguts actitudinals, valors i normes
•.Conèixer millor el propi funcionament psicològic i també el dels altres, fomentant el
metaconeixement i el capacitat de deslligar-se del punt de vista de cada un.
.•Mostrar interès per la necessitat d’investigar sobre l’ésser humà com a ésser psicològic i
social.
. Valorar la confrontació d’idees, la investigació i l’esperit crític per afavorir l’avenç científic.
. Diferenciar els objectius científics de la psicologia de les expectatives altruistes (fer el
bé) o pragmàtiques (resoldre els meus problemes i els d’altres persones).
. Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants envers la conducta i les idees dels
altres, en especial la d’aquells que per raons socials o culturals presenten més diferències
Unitat 2. l'èsser humà com a producte de l'evolució
Continguts conceptuals
2.1 L'evolució dels organismes
2.1.1. Teories de l’evolució
2.1.2. Proves de l’evolució
2.1.3. Origen de l'espècie humana
2.1.4. Procés d'hominització
2.2. Conducta dels animals
2.2.1. L’ Etologia i la psicologia animal
2.2.2. Pautes fixes d'acció i aprenentatge
2.2.3. Pautes fixes d'acció i aprenentatge
2.2.4. Preceptes del regne animal
MD020205-0 61

2.2.6. L'organització social.
2. La comunicació animal
Continguts procedimentals
. Comentari en grup de pel·lícula i/o vídeo projectats relacionats amb la unitat.
. Confecció d’un esquema gràfic amb les principals semblances i diferències entre el
comportament animal i humà.
.• Lectura i comentari de texts que permetin establir un debat entre la postura creacionista
(relats religiosos i mítics) i la perspectiva evolucionista (científica).
Continguts actitudinals
.• Mostrar interès pel coneixement de les lleis evolutives que expliquen l’origen i el
desenvolupament de tots els éssers vius.
.• Apreciar els avantatges pràctics de l’ús d’animals en la investigació i conèixer les
restriccions ètiques d’aquest treball científic.
.• Rebutjar el reduccionisme genètic que considera els gens responsables directes del
comportament humà.
.• Saber que les espècies animals aprenen coses diferents perquè difereixen en els
estímuls que detecten o perquè tenen una capacitat motora diferent, però saber que això
no significa que els mecanismes de l’aprenentatge siguin diferents.
.• Reconèixer que totes les races humanes procedeixen d’un tronc comú, malgrat la seva
diversitat fisiològica. Per tant, s’han de respectar les diferències ètniques, racials i
culturals.
Unitat 3. Bases fisiològiques de la conducta humana
Conceptes
3.1. Una història mil·lenària
3.2. Genètica i conducta
3.3. Estructura i funció del sistema nerviós
3. Divisió del sistema nerviós
3.5. El sistema endocrí
3.6. Mètodes d'exploració cerebral
3. Cervell de l'home i cervell de la dona
Patologies cerebrals
Continguts procedimentals
.• Dibuix de mapes muts del cervell per treballar la localització de les estructures i les
principals funcions psicològiques.
.•Explicacions magistrals amb interacció de l'alumnat
.• Analitzar les semblances i diferències entre el cervell dels animals i el cervell humà.
. Comentari de texts
. Exercicis diversos
Continguts actitudinals
.• Mostrar interès pels coneixements psicofisiològics i aplicar a la vida personal els
coneixements adquirits.
.• Acceptar les diferències neurofisiològiques dels homes i dones i respectar la igualtat
personal, social i jurídica de tots dos sexes.
.• Valorar les contribucions dels investigadors del cervell en el coneixement dels diferents
MD020205-0 62

processos psicològics.
.• Reconèixer que la manera com observem els fenomens i interpretem les nostres
observacions és el que marca les diferències quan interpretem la realitat.
.• Tolerar i comprendre les persones amb problemes o disfuncions cerebrals, evitant-ne la
discriminació.
Unitat 4. Sensació i percepció
Continguts conceptuals
4.1 .Desperta els teus sentits: estímul i percepció
4.2. Que és la percepció.
4.3. Com percebem
4.4. Les il·lusions òptiques
4.5. Trastorns perceptius
Continguts procedimentals
.• Debat sobre la percepció: il·lusió o realitat? el món és com el percebem o la nostra visió
de la realitat és una il·lusió? inventem la realitat?
. Realització d'exercicis del llibre de text
Continguts actitudinals
. Apreciar que els sentits són les fonts de la nostra experiència.
. Valorar la importància del cervell, que en permet atendre selectivament a la multitud
d’estímuls del nostre entorn i entendre el que sentim i percebem.
. Mostrar interès en la realització de les proves i pràctiques perceptives.
. Aprendre que les persones sensibles tenen major capacitat estètica i creativa i obtenen
majors fruits de les seves vivències personals.
. Ser conscient de les limitacions sensitives i perceptives de l’ésser humà.
3.5.3.2. Segona avaluació
Unitat 5. Els estats de la consciència
Continguts conceptuals
5.1. La consciència
5.1.1. La dualitat ment-cervell
5.1.2. El nivells de la consciència
5.1.3. Estats alternatius de la consciència
5.2. Els somnis
5.2.1. Tècniques de registre dels somnis
5.2.2. Fases del somni
5.2.3. Trastorns del somni
5.2.4. La teoria dels somnis de S. Freud
5.3. La hipnosi
5. Les drogues psicoactives
Continguts procedimentals
. Elaboració d’un esquema de les drogues psicoactives
. Comentari en grup de pel·lícules o vídeos projectats relacionats amb la unitat.
. Anàlisi d'alguna pel·lícula relacionada amb el tema, amb la finalitat d’estudiar el
MD020205-0 63

psicoanàlisi i la seva influència en la
societat i a la cultura ( si és possible)
. Debat sobre les drogues. Analitzar les causes del consum per part de la joventut, els
problemes de l’addicció i les conseqüències psicològiques i socials.
Continguts actitudinals
. Valorar la importància de conèixer els estats canviants de la consciència.
. Rigor i curiositat científica en l’anàlisi dels somnis i les alteracions de la son.
. Reconèixer que algunes drogues produeixen un desequilibri nerviós i que certs hàbits
de conducta poden afavorir l’equilibri personal.
. Mostrar interès pel coneixement dels problemes psicològics derivats de les drogues i les
intervencions psicològiques que es realitzen amb persones drogodependents.
Unitat 6. L’aprenentatge
Continguts conceptuals
6.1. Aprendre transforma
6.2. Què vol dir aprendre?
6.3. Patrons innats de la conducta
6.4. Condicionament clàssic: Ivan Pavlov
6.5. Condicionament instrumental: B.F. Skinner
6.6. Aprenentatge observacional. Bandura
6.7. Aprenentatge cognitiu. Ausubel
6.8. Taxonomia de l'aprenentatge
6.9. Estratègies de l'aprenentatge
Continguts procedimentals
. Realització i comentari en grup dels exercicis del llibre
. Elaboració d’un mapa conceptual sobre el tema de l’aprenentatge, des dels conceptes
més generals als específics.
. Desenvolupament de treballs d’autocontrol sobre experiències de la vida d’un mateix.
. Posada en pràctica d’alguns dels principis de l’aprenentatge: com reforçar una altra
persona, deixar de ser supersticiós, superar la indefensió apresa, etc.
Continguts actitudinals
.• Valorar la rellevància de l’aprenentatge en el desenvolupament de la vida, entenent-lo
més com un desafiament personal que com una amenaça o càrrega imposada per la
societat.
.• Desenvolupar les potencialitats de la intel·ligència, aprendre a transferir allò après a
situacions noves, «aprendre a aprendre», per utilitzar la informació i els recursos
disponibles en la societat.
.• Respectar els diferents estils i ritmes d’aprenentatge dels/de les companys/nyes tenint
en compte la diversitat social.
.• Apreciar l’aprenentatge cooperatiu i la col·laboració humana en la resolució de
problemes individuals i socials.
Unitat 7. La memòria
Continguts conceptuals
7.1. La complexitat de la memòria
7.2. Neuropsicologia de la memòria
MD020205-0 64

7.4 Esctructura de la memòria
7.5.Difrents memòries a llarg plaç
7.6. Nivells de procesament
7.7. Recuperació de la informació
7.8. L' oblid
7. Com millorar la memòria
8. La memòria col·lectiva
9. Les alteracions de la memòria
7. 3. Processos bàsics de la memòria
Continguts procedimentals
Realització i comentari grupal sobre exrecicis del llibre de text
• Comentari en grup de pel·lícua o vídeo projectats relacionats amb la unitat.
• Aprenentatge de regles mnemotècniques.
Continguts actitudinals
.• Mostrar interès per les investigacions experimentals sobre la memòria humana dutes a
terme pels psicòlegs.
.• Canviar l’actitud cap a l’aprenentatge memorístic i considerar que podem construir
conscientment el projecte de memòria creativa i dinàmica que desitgem.
.• Valorar les proves psicomètriques utilitzades per mesurar el capacitat de memòria
personal.
.• Desenvolupar interès pel coneixement i aprenentatge de les regles mnemotècniques
per utilitzar la MCT de manera eficaç i augmentar el capacitat de record personal.
.• Fomentar una actitud positiva cap a les persones amb problemes de memòria: malaltia
d’Alzheimer.
Unitat 8. El pensament
Continguts conceptuals
8.1. Natura del pensament
8.2. Formació de conceptes
8.3. El raonament i lògica
8.4. La presa de decisions
8.5. Solució de problemes
8.6. Pensament creatiu
8.7. Estratègies per aprendre a aprendre
8.8. Distorsions cognitives
Continguts procedimentals
.. Fomentar a classe un clima que permeti expressar i debatre les idees amb llibertat i
sense por al ridícul. Intentar que els alumnes s’esforcin a pensar i explicar els problemes.
. Treball en grup de certes estratègies cognitives: raonament deductiu i raonament
inductiu, resolució de problemes i presa de decisions, i creativitat.
.• Pràctica de la transferència: equipament dels/de les alumnes amb les habilitats
necessàries per aplicar-les en circumstàncies diferents de les educatives.
.• Realització d'exercicis del llibre de text i posada en comú
Continguts actitudinals
.• Mostrar sensibilitat i curiositat cap al pensament racional i el coneixement científic.
MD020205-0 65

.• Ser flexible per modificar els propis
criteris quan els arguments o proves indiquen que han de ser modificats.
.• Reflexionar sobre els problemes i avaluar les afirmacions a partir de la informació
rellevant, en oposició a l’acceptació acrítica de la realitat.
.• Respectar les idees dels altres i ressaltar la importància de les idees basades i
fonamentades en fets.
.• Valorar el pensament divergent: apertura a noves idees, explorar hipòtesis alternatives,
buscar estratègies de resolució de problemes, i no la conformitat amb les «respostes
correctes»
3.5.3. 3. 3ª avaluació
Unitat 9. La intel·ligència
Continguts conceptuals
9.1. Que és la intel·ligència: teories diverses
9.2. Teories actuals
9.3. El desenvolupament cognitiu. Teoria de Piaget
8. Problemàtica sobre la intel·ligència.
Continguts procedimentals
.• Realització d’un test d’intel·ligència amb l’objectiu de mesurar i valorar algunes de les
aptituds dels estudiants/tes.
.• Cooperació entre els companys/nyes de classe, esforçant-se a diversificar els
procediments cognitius i a motivar els altres.
. Realització dels exercicis del llibre de text i posada en comú grupal
Continguts Actitudinals
. Mostrar interès pel coneixement de la intel·ligència com a quelcom modificable i
millorable i interès pels mètodes d’enriquiment dels processos cognitius.
.• Reflexionar sobre la importància de l’entorn sociocultural i econòmic en el
desenvolupament de la intel·ligència.
.• Valorar la importància d’aprendre estratègies que facilitin el desenvolupament de les
pròpies capacitats intel·lectuals.
.• Ser crític respecte de la mitificació de la «societat cientificotècnica» en detriment d’altres
valors que s’han de desenvolupar en la societat actual.
. Mostrar sensibilitat cap a les persones amb deficiències intel·lectuals, rebutjant
qualsevol tipus de discriminació i mantenint una perspectiva d’integració i discriminació
positiva.
Tercera avaluació
Unitat 10. Comunicació i llenguatge
Continguts conceptuals
10.1. El procés de la comunicació
10.2. Què és el llenguatge
10.3. L'origen del llenguatge
10.4. Neurofisiologia del llenguatge. Funcionament.
MD020205-0 66

llenguatge
10.6. Funcions del llenguatge
10.7. La manipulació del llenguatge
10.8: Trastorns del llenguatge
10.5. Desenvolupament evolutiu del
Continguts procedimentals
• Desenvolupament d’estratègies per buscar informació en diccionaris i enciclopèdies,
fomentant tècniques de representació i integració de la informació i resumint i extraient les
principals idees d’un text.
.• Comentari en grup de vídeos i pel·lícules projectats relacionats amb la unitat.
.• Realització d’un debat: Paraules i imatges. Relació entre el pensament i el llenguatge.
Pensem amb paraules o amb imatges? Importància dels mitjans audiovisuals en la
comunicació social.
. Realització dels exercicis del llibre de text i debat en grup
Continguts actitudinals
.• Valorar la importància de la comunicació i el llenguatge com a forma de millorar el propi
pensament i la integració social.
.• Mostrar interès en l’ús correcte del llenguatge, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida
diària.
.• Apreciar l’anàlisi i interpretació de texts per desenvolupar el capacitat racional i l’esperit
crític enfront dels mitjans de comunicació de massa.
.• Tenir curiositat i control de les respostes (factors de la motivació intrínseca) davant dels
problemes lingüístics.
.• Mostrar major tolerància i comprensió cap a les persones amb problemes lingüístics:
tartamudesa, dislèxia, dislàlia, sordesa, etc.
Unitat 11. L’adolescència
Continguts conceptuals
11.1. L’adolescència
11.2. El desenvolupament personal
11.3. Les relacions interpersonals
11.4. Una nova masculinitat
Continguts procedimentals possibles
. Realització d'exercicis del llibre de text i posada en comú grupal.
.• Elaboració d’un treball en petit grup sobre la masculinitat i feminitat en la societat actual.
.• Comentari en grup d'alguna pel·lícula o vídeo relacionats amb la unitat.(Si és possible)
.• Debat sobre les pròpies idees irracionals per tenir un major autocontrol emocional i per
adquirir l’hàbit i el gust pel diàleg i l’argumentació racional.
Continguts actitudinals
.• Respectar el desenvolupament diferencial, tant físic com psicològic, dels/de les
companys/es.
.• Interessar-se a tenir una imatge de si mateixos més positiva i ajustada a la realitat.
Accedir a nous comportaments i formes de relació interpersonal.
.• Adoptar valors i projectes de vida, i dirigir la pròpia conducta de manera autònoma i
MD020205-0 67

conscient.
.• Mantenir l’actitud d' aprenents de tot i de gairebé tots.
.• Tenir capacitat d’evolucionar, d’aprendre a posar tot interès individual o grupal, en funció
del desenvolupament humà.
Unitat 12. La sexualitat humana
Continguts conceptuals
12.1. Perspectives sobre la sexualitat
12.2. La psicosexualitat. Origen i desenvolupament
1. Aprendre a viure la sexualitat.
12.4. La resposta sexual humana
12.5. Diferents formes d’expressió sexual
12.6. La sexualitat a l’adolescència
Continguts procedimentals
. Explicació en gran grup i diàleg
. Realització d’exercicis del llibre de text i posada en comú.
. Utilització de material audiovisual de suport per a il·lustrar i assimilar millor els continguts
. Comentari en grup d'alguna pel·lícula o vídeo relacionats amb la unitat.
. Debat en grup de distints texts sobre “ser home “ i ser dona”
Continguts actitudinals
. Valorar la importància de la sexualitat en la pròpia vida i en les relacions interpersonals.
. Valorar el capacitat de reflexió i crítica social sobre l’entorn social.
. Rebuig dels prejudicis i la discriminació racial, ètnica, sexual, religiosa, política, etc.
. Apreciar les diferències entre el coneixement social vulgar ( sentit comú) i el coneixement
psicosociològic
. Interès per conèixer, dins el procés de socialització com s’adquireixen i elaboren les
representacions socials, es a dir, les creences, normes i valors que orienten els individus
en la significació de la realitat i les seves reaccions enfront d’ella
Possible elecció d'alguns d'aquests temes a canvi d'algun tema del 3r trimestre de
menys interès per a l'alumnat.
Unitat 13. Motivació i emoció
Continguts conceptuals
13.1. Naturalesa i característiques de la motivació
13.2. Teories de la motivació
13.3. La frustració
13.4. Les emocions
13.5. Teories sobre la conducta emocional
13.6. Teoria del procés oponent
13.7. L’estrès
Continguts procedimentals
. Explicacions en gran grup i diàleg
. Realització d'exercicis del llibre de text i posada en comú
.• Anàlisi de textes per comprendre els conceptes psicològics desenvolupats en la unitat
didàctica.
. Comentari en grup d'alguna pel·lícula o vídeo projectats relacionats amb la unitat.
MD020205-0 68

.• Identificació dels estressos principals de
l’alumnat en els àmbits acadèmic, escolar i familiar amb la finalitat de desenvolupar
l’autocontrol emocional.
Continguts actitudinals
.• Interès a conèixer la influència dels motius i les emocions en la conducta humana, i per
aconseguir desenvolupar la motivació intrínseca i l’ autoconeixement personal.
.• Tendir a aconseguir major autonomia individual. Reconèixer el dret i la necessitat dels
altres d’assolir la seva realització personal.
.• Mostrar sensibilitat, obertura i flexibilitat enfront de les aportacions dels companys/es de
classe. Respectar la diversitat valorativa en diàlegs i debats col·lectius.
.• Substituir el coneixement vulgar, carregat d’insuficiències, prejudicis i errors, per una
concepció més científica dels motius i les emocions humanes.
.• Acceptar que la psicologia és una ciència en continu canvi i progrés. No esperar
respostes definitives als problemes, sinó restar obert a la formulació de nous interrogants.
Unitat 14. La personalitat
Continguts conceptuals
14.1. Què és la personalitat
14.2. Teories de la personalitat
14.3. Avaluació de la personalitat
14.4. Trastorns de la personalitat
Continguts procedimentals
.• Resposta a un qüestionari per descriure els trets de personalitat dels/de les alumnes.
. Resposta a un qüestionari d’introversió-extraversió per conèixer millor les dimensions
de personalitat d’Eysenck.
.• Comentari en grup d'alguna pel·lícula o vídeos projectats relacionats amb la unitat.
.• Estudi dels trastorns de la personalitat: el trastorn narcisista (cas de Steven) i el trastorn
histriònic de personalitat (cas de Susana).
. Realització d'exercicis del llibre de text i posada en comú
Continguts actitudinals
.• Interessar-se per reflexionar, criticar i formular nous interrogants sobre els continguts
del tema.
.• Discriminar entre les creences errònies de la psicologia popular i les idees de la
investigació científica sobre la personalitat.
. Ser conscient que el creixement personal implica canviar i desenvolupar habilitats per
assolir la maduresa personal.
.• Apreciar el coneixement personal, les relacions interpersonals i la tolerància als altres
per tal de millorar les nostres relacions socials.
.• Mostrar interès a conèixer els desordres de personalitat i evitar la discriminació de les
persones a causa d’aquestes alteracions.
Unitat 15. El pensament i la conducta social
Continguts conceptuals
16.1. La Psicologia Social
MD020205-0 69

16.2.El procés de socialització
16.3. El pensament social
16.4. Les actituds
17.5. Els estereotips, prejudicis i discriminació
16.6. Racisme i xenofòbia
16.Fanatisme i violència
Continguts procedimentals
. Realització de l’escala d’Actituds Disfuncionals (DAS), per a que l’alumnat pugui
apreciar certes actituds personals.
. Comentari en grup d'alguna pel·lícula o vídeo sobre aquest tema, si és possible
. Anàlisi de les tècniques de persuasió utilitzades en els anuncis publicitaris (premsa, TV)
per a transmetre determinades actituds.
. Examen dels elements de l’actitud prejutjada de determinats grups socials contra els
immigrants des de l’enfocament cognitiu, afectiu i conductual.
. Explicació de la tècnica del Diferencial Semàntic, utilitzada pels psicòlegs socials com
una escala actitudinal que serveix per a investigar les representacions socials de
qualsevol fenomen.
Continguts actitudinals
. Valorar el capacitat de reflexió i crítica personal sobre l’entorn social.
. Mostrar actituds de tolerància, comprensió i respecte envers els altres, inclús a aquells
que no pertanyen al grup de l’alumne/a.
. Rebuig envers els prejudicis i la discriminació racial ètnica, sexual, religiosa, política, etc.
. Apreciar les diferències entre el coneixement social vulgar (sentit comú) i el coneixement
psicosociològic.
. Interès per conèixer, dins el procés de socialització, com s’adquireixen i elaboren les
representacions socials, es a dir, les creences, normes i valors que orienten els individus
en la significació de la realitat i les seves relacions en front d’elles.
3.5.4. Metodologia
S’utilitzarà una metodologia activa , mitjançant la qual l’alumne serà el protagonista del
seu propi aprenentatge.
S’afavorirà el treball individual de manera que l’alumne aprengui per ell mateix a
construir el seu aprenentatge persona i al mateix temps a treballar en equip de manera
que aprengui a compartir els seus coneixements i actuar en grup.
Es fomentarà una actitud crítica i/o ,com a mínim reflexiva entorn als continguts a
estudiar i l’aplicació de diferents mètodes de investigació , d’acord amb les seves
possibilitats.
S’iniciaran el temes amb una petita avaluació inicial per tal de conèixer la competència de
l’alumnat sobre la matèria i partir dels seus coneixements.
La professor explicarà les nocions bàsiques sobre el tema a tractar, per tal d’aclarir
conceptes, donar una idea clara del conjunt i estimular la curiositat de l’alumnat sobre el
tema. Es procurarà que les classes siguin interactives entre professora i alumnes per tal
d’activar les classes, aclarir dubtes , fomentar la participació i estimular la curiositat i la
reflexió personal.
Les explicacions es completaran amb la realització de:
MD020205-0 70

. exercicis pràctics sobre el tema a
estudiar, ja siguin del llibre de text o presentat per la professora.
. comentaris de text senzills relacionats amb el temes estudiats
. exercicis de reflexió personal.
. treballs en equip d’investigació ( enquestes, observacions, qüestionaris etc) sobre algun
aspectes del temes a estudiar .
. projecció de pel·lícules o vídeos relacionat amb la matèria
. treball d’investigació individual o en equip mitjançant l’observació, anàlisi de casos,
entrevista...
. realització de tests.
. altres que puguin fer reflexionar els alumnes i millorar el seu aprenentatge.
Tenint en compte que els alumnes accedeixen per primera vegada a l’estudi de la
psicologia, no es tracta de crear especialistes en la matèria, sinó d’ensenyar els aspectes
més bàsics i representatius de tot el conjunt del bloc psicològic.
3.5.5 Materials i recursos didàctics
El llibre de text aconsellat per a aquest curs és “Psicologia” de José Ignacio Alonso
García i altres de l’editorial Mc GraW Hill. En ell els alumnes hi obtindran:
. Explicacions sobre els continguts a aprendre
. Quadres explicatius
. Exercicis pràctics per reflexionar
. Comentaris de text relacionat amb el tema el tema
. Esquemes i dibuixos aclaratoris etc.
Serà necessari un llibre de pràctiques i/o folis per a la presa d’apunts de les explicacions,
realització d’exercicis i reflexions personals.
El departament proporcionarà altre tipus de material complementari: tests, qüestionaris,
pel·lícules, cintes de vídeo, fotocòpies, esquemes o exercicis complementaris.
3.5.6.Continguts mínims
. Principals teories psicològiques.
. La psicologia com a ciència: principals branques i mètodes d'investigació
. L’ésser humà com a producte de l’evolució. Teories principals.
. La filogènesis: el procés d’hominització
. Psicologia comparada amb altres espècies: la conducta dels animals, funció adaptativa
de la conducta: pautes innates i conductes apreses pel condicionament, les conductes
gregàries i la comunicació animal.
. Determinants fisiològics de la conducta i el coneixement: estructura i funcions del
sistema nerviós central.
. L’atenció i la percepció: òrgans sensorials, procés de la percepció
. La funció de la consciència i dels processos inconscients: somnis, hipnnosi i drogues
MD020205-0 71

. Estratègies i estructures de l’aprenentatge. Principals teories
. Estructura i funcionament de la memòria humana. Alteracions principals.
. El pensament: formació de conceptes, el raonament, la solució de problemes,la presa de
decisions, el pensament creatiu.
. La intel·ligència: teories, l’ús dels tests, problemàtica sobre la intel·ligència
. El llenguatge: usos i funcions del llenguatge, desenvolupament evolutiu.
. L'adolescència, desenvolupament personal i relacions interpersonals.
. La sexualitat com a motivació i com a conducta.
. La motivació: naturalesa, característiques i teories.
. Les emocions: determinants biològics i apresos, teories i principals trastorns emocionals
i conductuals.
Si dóna temps de treballar-los:
. La personalitat. Teories i trastorns principals.
. La conducta social: procés de socialització i d'aprenentatge social. Les actituds normes i
valors en la vida social. Principals problemes: xenofòbia, fanatisme
3.5.7Criteris d'avaluació
7. 1. Diferenciar les aportacions de la psicologia científica a l’estudi dels problemes
humans d’altres formes científiques i no científiques i d’acostar-se a elles identificant les
característiques teòriques, metodològiques de la psicologia com a ciència i la seva
complementarietat amb altres ciències.
7.2. Conèixer i identificar els principals enfocaments o teories vigents en la psicologia,
comprenent i acceptant les seves diferències metodològiques i les diferents concepcions
que mantenen sobre la naturalesa humana.
7.3. Reconèixer les semblances i diferències entre la conducta humana i la d’altres
espècies animals, comprenent i valorant la continuïtat que existeix entre ambdues, així
com els trets psicològics que identifiques els éssers humans.
7.4. Relacionar la conducta humana amb els seus determinants genètics y ambientals,
comprenent la seva diferent importància per a unes conductes i altres, i com aquest
factors interactuen per a produir conductes diferents en diferents persones i/o diferents
cultures, valorant i acceptant aquestes diferències. L’alumne ha de comprendre que la
conducta humana està condicionada tant per la base genètica de l’individu, com per
condicions ambientals i culturals que l’envolten. També hauria de superar interpretacions
simplistes i injustificades de les diferències humanes que fomenten la discriminació
racial.
MD020205-0 72

7.5.Explicar els processos mitjançant els quals, les persones adquireixen, elaboren i
comuniquen coneixements, establint relacions entre els distints processos cognitius i els
conductuals els quals donen lloc. L’alumne haurà de conèixer les característiques
fonamentals de l’ésser humà com a processador de la informació identificant i relacionant
processos d’atenció, memòria, percepció, llenguatge, pensament etc.
7.6. Aplicar els coneixements adquirits sobre el funcionament adquirit sobre el
funcionament cognitiu a l’anàlisi d’alguns problemes comuns en l’adquisició, comprensió i
comunicació de la informació, tant en situacions d’instrucció com de contextos
quotidians.. Es tracta que l’alumne sigui capaç d’analitzar els seus propis problemes
d’aprenentatge, la comprensió i la comunicació amb els altres.
7.7.Comprendre els principals motius, emocions i afectes que influeixen en la conducta
humana, així com els processos mitjançant els quals s’adquireixen i les tècniques
d’intervenció amb les quals es poden modificar.
7.8. Relacionar els component genètics, afectius, socials i cognitius de la conducta,
aplicant-los a l’anàlisi psicològic d’alguns problemes humans complexos que es
produeixen a la societat actual.
7. Comparar els principals mètodes que s’utilitzen en la investigació psicològica,
comprenent les seves aportacions i limitacions, i aplicar algun d’aquests mètodes a
l’anàlisi de situacions pròximes senzilles.
8. Reconèixer i identificar els principals àmbits d’actuació i intervenció de la psicologia,
diferenciant les aportacions dels distints enfocaments i coneixent com s’apliquen algunes
de les tècniques d’intervenció més usuals.
3.5.8 Sistema d'avaluació i recuperació
Amb l’objectiu d’atendre les necessitats de recuperació de l’assignatura per part dels
alumnes que l’hagin suspesa, es proposen tres nivells de recuperació:
Realització d’una prova de recuperació posterior, passades unes setmanes respecte a
l’immediata avaluació anterior. Únicament es referirà als continguts de l’avaluació
suspesa.
A final de curs, per juny, realització d’una prova de recuperació en la qual es proposaran
continguts de la primera, segona, i/o tercera avaluacions, on es recuperaran els
continguts de les avaluacions suspeses.
Per setembre , es realitzarà una recuperació extraordinària, on es proposaran preguntes
relacionades amb tots els continguts estudiats durant el curs.
3.5.9. Criteris de qualificació.
L'alumnat serà avaluat tenint en compta el seu nivell de coneixements, el domini dels
procediments i l'actitud envers l'assignatura manifestada a les classes, assistència i en el
lliurament dels treballs encomanats.
La nota s'obtindrà de la mitjana directa dels exàmens.
En el 2n/3er trimestre en què els alumnes presentaran un treball, la nota del treball es
MD020205-0 73

tendrà en compte per a la nota i es valorarà
com un 0,5 de la nota d'un exàmen. En el redondeix de la nota es tendrà en compta
l'actitud de l'alumne/a
3.5.10. Atenció a la diversitat
La diversitat de ritmes, motivacions i capacitats dins l’aula obliga a atendre les
diferencies personals en el procés d’aprenentatge dels alumnes.
La doble finalitat del batxillerat, terminal i propedèutica, determina que els materials
hagin de tenir en compte aquesta diversitat, al mateix temps que
aquesta atenció també s’haurà d’extendre al mètodes i als criteris d’avaluació.
En aquest sentit, es realitzaran adaptacions curriculars d'accés o No Significatives (AC)
als alumnes de nee que cursin l’assignatura de Psicologia, adaptant les circumstàncies
d'accès o alguns aspectes no significatius del curriculum a les seves possibilitats reals.
La realització d’aquestes AC seguiran el procediment indicat per la Conselleria.
3.6.11. Activitats complementàries i/o extraescolars
En principi no s’han previst activitats que suposin una sortida de l’institut, però es
contempla la possibilitat de sol·licitar una sortida, en el cas que es presenti una ocasió
apropiada.
3.6.12. Temes transversals
Els temes transversals són aprenentatges que impregnen el curriculum sencer, aportant
una formació bàsica en actituds i valors. La transversalitat suposa un canvi d’orientació,
de metodologia i de finalitat educativa.
La introducció de temes transversals en la programació de psicologia pot tenir diversos
graus d’implicació i no basta tratar-los de forma ocasional. La seva posada en pràctica
suposa una clarificació d’objectius, recerca de materials i recursos i tractaments específics
Educació per a la salut:
Segons la OMS, la salut és l’estat complet del benestar físic, mental i social i no
únicament la manca de malaltia o invalidesa. La salut que abarca totes les
dimensions de la persona, és una forma de vida i un dret a defendre per par de
l’individu i la societat. L’educació per a la salut suposa:
desenvolupar hàbits i estils de vida saludable, canvi d’actituds i comportaments
inadaptats.
Atendre la pròpia salut física i psicològica.
Aprendre a prendre decisions que afecten al benestar psicològic i social,
Educació per a la pau:
La violència és un fet ben present en les societats actuals i es manifesta en el
colonialisme, les injustícies econòmiques, el terrorisme, etc. La pau és un del
majors valors de la vida humana, pressuposa els respecte als drets humans i
exigeix igualtat en les situacions entre les persones i els pobles.
Suposa:
Rebutjar la guerra, la violència o la força com a mitjà de solució dels conflictes.
Fomentar el diàleg i la discussió racional.
Educació intercultural:
Tots sabem que la interdependència cultural és enriquidora i es requereix
MD020205-0 74

desenvolupar la tolerància
(reconeixement del pluralisme cultural) i el capacitat d’autocrítica per a superar el
fanatisme. Els objectius són:
Afavorir la valoració de la diversitat cultural, religiosa, ètnica, política etc.
Potenciar la comunicació i relació entre els membres de diferents cultures.
Eliminar les actituds xenòfobes i racistes.
Educació per a la igualtat entre els sexes:
A l'àmbit de l'escola és un dels principals mitjans per avançar en la igualtat d'oportunitat
entre homes i dones. Aquesta educació suposa:
Impulsar no únicament la igualtat formal, sinó l'equiparació real
Possibilitar el desenvolupament de la personalitat sense barreres de gènere, rebutjant el
sexisme sociocultural
Superar els estereotips masculins i femenins
- Valorar la coeducació i la igualtat d'oportunitats
ANEXES DE LES PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES
DE
DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
MD020205-0 75

Annex I
ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
1.INTRODUCCIÓ
La present proposta de programació està prevista per ser desenvolupada en dos cursos escolars
(excepcionalment, en només un any, assumint només la part assignada al segon curs). Els elements
que la conformen han estat extrets de l'àrea de Llengua Castellana i Literatura, Llengua Catalana i
Literatura i Ciències Socials.
La selecció, tant dels objectius com dels continguts, ha estat orientada fonamentalment a
MD020205-0 76

proporcionar a l'alumnat una bona formació de
base que pugui ajudar-lo a superar les dificultats d'aprenentatge, el que, en definitiva, és la primera
necessitat i deure de un sistema educatiu: proporcionar a l'alumne un suport eficaç per a aconseguir
l'èxit escolar.
La distribució metodològica no ha estat arbitrària, sinó més bé fruit d'una reflexió que ha tengut
present:
1. La seva eficàcia pràctica. No es interessant programar allò que no podem complir.
2. L'alumnat al qual va dirigida, que és un alumnat d'aprenentatge lent, terme que no hem de
confondre amb pobre, per la qual cosa és aconsellable realitzar programacions precises i de
no excessiva extensió.
Prenent com a punt de partida la dimensió sociocultural, aquest àmbit cobreix determinades
necessitats formatives que resulten bàsiques; algunes comunes a les tres àrees, d'altres, específiques.
Entre les primeres podem assenyalar les següents:
·Maduració de les capacitats comunicatives, indispensables en un món com el nostre, amb la
presència constant dels mitjans de comunicació.
·Adquisició de les actituds i dels hàbits propis de la tradició humanista i democràtica: independència
de criteri, de judici crític i actitud de respecte cap altres formes de pensament.
·Apreci i valoració crítica del patrimoni natural i cultural: històric, lingüístic, literari, artístic, etc.
Com a aportació específica de les àrees de llengua se pot considerar el desenvolupament de la
competència comunicativa dels alumnes, a través de la millora de les capacitat de l'ús comprensiu i
expressiu de la llengua en diverses situacions de comunicació, amb el suport dels coneixements
necessaris i la pertinent reflexió sobre la llengua i les seves condicions d'ús, així com l'aproximació
a la lectura i a la interpretació de textos literaris.
Per altra banda, entre les aportacions més peculiars de l'àrea de Ciències Socials, Geografia i
Història, s'ha de destacar el capacitat de comprendre i intervenir reflexivament en les qüestions
pròpies de la vida humana en societat; es tracta en participar dels problemes socials, econòmics,
polítics, etc. del món actual i d'aquells altres que tenen a veure amb els antecedents i la memòria
històrica de les nostres societats.
1.1.DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR I LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
L'àmbit lingüístic i social inclourà, almenys, els aspectes bàsics del currículum corresponent a les
matèries que hi són compreses. Pretén tractar la metodologia, els continguts i els criteris d'avaluació
que garanteixin la consecució de les competències bàsiques.
L'avaluació de l'alumnat que cursi un programa de diversificació curricular tendrà com a referent
fonamental les competències bàsiques i els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria, així com
MD020205-0 77

els criteris d'avaluació específics del programa.
Tant els objectius com la pròpia selecció dels continguts cerquen assegurar el desenvolupament de
totes. Els criteris d'avaluació serveixen de referència per a valorar el progressiu grau d'adquisició.
1.2.CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L'ADQUISIĆIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
A) Competència en comunicació lingüística
Llengua castellana i Literatura i Llengua catalana i Literatura
El currículum d'aquestes matèries, en tenir com a fita el desenvolupament de el capacitat per a
interactuar de forma competent mitjançant el llenguatge en les diferents esferes de l'activitat social,
contribueix d'una manera decisiva en el desenvolupament de tots els aspectes que conformen la
competència en comunicació lingüística. A més a més, les habilitats i estratègies per a l'ús d'una
llengua determinada i el capacitat per a prendre la llengua com a objecte d'observació, encara que
s'adquireixen des d'una llengua, es transfereixen i s'apliquen a l'aprenentatge d'altres. Aquest
aprenentatge contribueix, a la vegada, a incrementar questa competència sobre l'ús del llenguatge en
general.
Ciències Socials i Geografia i Història
El pès que té la informació en aquesta matèria singularitza les relacions existents entre el tractament
de la informació i la competència en comunicació lingüística, més enllà de la utilització del
llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d'ensenyament-aprenentatge. A més, es
facilita aconseguir habilitats per a utilitzar variants del discurs, en especial, la descripció, la
narració, la disertació i l'argumentació, i es col·labora en l'adquisició de vocabulari, el caràcter bàsic
del qual hauria de venir donat per aquelles paraules que, encara que corresponen al vocabulari
específic, haurien de formar part del llenguatge habitual de l'alumne, o d'aquelles altres que tenen
un clar valor funcional a l'aprenentatge de la pròpia matèria.
b) Tractament de la informació i competència digital
Llengua castellana i Literatura i Llengua catalana i Literatura
La matèria contribueix al tractament de la informació i competència digital quan té com una de les
seves fites proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i la selecció d'informació rellevant
d'acord amb diferents necessitats; també per la reutilització que se'n fa en la producció de textos
orals i escrits propis. La recerca i selecció de moltes d'aquestes informacions requerirà, per
exemple, l'ús adequat de biblioteques o d'internet; la realització guiada d'aquestes recerques
constituirà un mitjà per al desenvolupament de la competència digital. El fet que el currículum
inclogui l'ús de suports electrònics en la composició de textos possibilitarà que es millorin les
operacions que intervenen en el procés d'escriptura (planificació, execució i revisió d'un text), que
MD020205-0 78

constitueixen un dels continguts bàsics d'aquesta
matèria. L'ús, en aquesta matèria, dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús
social i col·laborador de l'escriptura i dels coneixements també contribuirà a l'adquisició d'aquesta
competència.
Ciències Socials i Geografia i Història
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada
per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics comptar amb destreses
relatives a l'obtenció i comprensió d'informació, element imprescindible d'una bona part dels
aprenentatges de la matèria. Es contribueix, de manera particular, en la recerca, obtenció i
tractament d'informació procedent de l'observació directa i indirecta de la realitat, així com de fonts
escrites, gràfiques, audiovisuals, tant si s'utilitzen com a suport el paper com si han estat obtingudes
mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. L'establiment de criteris de selecció de
la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d'objectivitat i pertinença, la distinció
entre els aspectes rellevants i els que no ho són, la relació i comparació de les fonts o la integració i
l'anàlisi de la informació de forma crítica són algunes de les aportacions fonamentals que es fan en
l'adquisició d'aquesta competència.
D'altra banda, el llenguatge no verbal que s'utilitza en nombroses ocasions en la comprensió de la
realitat contribueix al coneixement i la interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i de
representació. És el cas, en especial, del llenguatge cartogràfic i de la imatge.
La recerca i selecció de fonts informatives, documentals i gràfiques requerirà l'ús adequat de
biblioteques o la utilització d'Internet. La realització guiada d'aquestes recerques constituirà un
mitjà per al desenvolupament de la competència digital.
c) Competència social i ciutadana
Llengua castellana i literatura i Llengua catalana i Literatura
L'aprenentatge de la llengua concebut com a desenvolupament de la competència comunicativa
contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com el
conjunt d'habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l'enteniment entre les
persones. Aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que
transmeten i a aproximar-se a altres realitats.
D'altra banda, l'educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta
competència: la constatació de les varietats dels usos de la llengua i la diversitat lingüística i la
valoració de totes les llengües com igualment aptes per a desenvolupar les funcions de comunicació
i de representació. També s'hi contribueix en la mesura en què s'analitzen les maneres amb les quals
el llenguatge transmet prejudicis i imatges estereotipades del món; evidentment, l'objectiu final és
contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.
MD020205-0 79

Ciències Socials i Geografia i Història
Tot el currículum contribueix a la consecució d'aquesta competència, donat que la comprensió de la
realitat social, actual i històrica, és el propi objecte d'aprenentatge. Es tendrà la perspectiva que el
coneixement sobre l'evolució i organització de les societats, del que han aconseguit i dels seus
problemes, ha de poder utilitzar-se per l'alumnat per desenvoldre's socialment. Contribueix
òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat, els element i interessos
comuns de la societat a la qual viu; així es creen llaços comuns que afavoreixen la convivència.
També ajuda a l'adquisició d'habilitats socials. Per una part, la comprensió de les accions humanes
del passat o del present exigeix que siguin vistes per l'alumnat des de la perspectiva dels propis
agents del seu temps, amb la qual cosa s'afavoreix el desenvolupament de el capacitat de posar-se
en el lloc de l'altre, és a dir, l'empatia. D'altra banda, quan aquesta comprensió possibilita la
valoració i l'exercici del diàleg com a via necessària per a la solució dels problemes o el respecte
cap a persones amb opinions que no coincideixen amb les pròpies, contribueix a fomentar encara
més aquesta empatia, i fins i tot preveu l'exercici d'aquests valors en proposar un treball
col·laborador o la realització de debats en els quals es poden expressar les pròpies idees i escoltar i
respectar les dels altres. L'aproximació a diverses realitats socials, sobretot actuals, o la valoració de
les aportacions de diferents cultures, ajuden, encara que sigui més indirectament, al
desenvolupament de les habilitats de tipus social.
L'ensenyament en aquesta matèria tracta que els i les alumnes adquireixin els coneixements,
destreses i actituds necessaris per a comprendre la realitat del món en què viuen, les experiències
col·lectives i l'espai en què es desenvolupa la vida en societat.
Proporciona idees fonamentals sobre la dimensió espacial de les societats i la configuració
territorial, entesa en àmbits que van des del local al mundial, al mateix temps que pot valorar-se
l'actuació dels éssers humans a l'espai. Afavoreix també que l'alumnat pugui adquirir un major grau
de consciència sobre l'organització espacial de les societats, les dimensions demogràfiques,
econòmiques o socials, les formes d'intervenció i els seus possibles impactes.
d) Competència cultural i artística
Llengua castellana i Literatura i Llengua catalana i Literatura
La lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribueixen de forma rellevant al
desenvolupament d'una competència artística i cultural, entesa com aproximació a un patrimoni
literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials de l'ésser humà. La
seva contribució serà més rellevant si es relaciona l'apreci de les manifestacions literàries amb altres
manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cinema. També s'hi contribueix procurant
que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la
presència del fet literari a la premsa) adquireixi sentit per a l'alumnat.
Ciències Socials i Geografia i Història
MD020205-0 80

La contribució a aquesta competència es relaciona principalment amb la seva vessant de conèixer i
valorar les manifestacions del fet artístic. Aquesta contribució es facilitarà realment si es contempla
una selecció d'obres d'art rellevant, bé sigui pel seu significat en la caracterització d'estils o artistes
o per formar part del patrimoni cultural, i es dota l'alumnat de destreses d'observació i de
comprensió d'aquells elements tècnics imprescindibles per al seu anàlisi.
Des d'aquest plantejament s'afavoreix l'apreci de les obres d'art, s'adquireixen habilitats perceptives
i de sensibilització, es desenvolupa el capacitat d'emoció, a més que s'ajuda també a valorar el
patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per a la seva conservació.
e) Competència matemàtica
D'una manera bàsica, es treballarà aquesta competència en l'exercici de baremació de diferents
exercicis, especialment controls escrits.
Ciències Socials i Geografia i història
Amb aquesta matèria es contribueix també, en certa manera, a l'adquisició de la competència
matemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat permet col·laborar en
l'adquisició, en la mesura que la matèria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges i
proporcions, nocions d'estadística bàsica, ús d'escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència
o reconeixement de formes geomètriques, així com criteris de mesura, codificació numèrica
d'informacions i la seva representació gràfica. La utilització de totes aquestes eines en la descripció
i anàlisi de la realitat social amplia el conjunt de situacions a les quals els alumnes perceben la seva
aplicabilitat, amb la qual fan més funcionals els aprenentatges associats a la competència
matemàtica.
f) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Ciències Socials i Geografia i Història
En l'adquisició de la competència Coneixement i la interacció amb el món físic la contribució és
rellevant. Dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l'espai
físic en el qual es desenvolupa l'activitat humana, tant en grans àmbits com en l'entorn immediat,
així com la interacció que es produeix entre ambdós. La percepció directa o indirecta del l'espai en
què es desenvolupa l'activitat humana constitueix un dels principals eixos de feina de la Geografia:
la comprensió de l'espai en què tenen lloc els fets socials i la pròpia vida de l'alumne, és a dir, la
dimensió espacial. Es contribueix a la competència en la mesura en què s'asseguri que dita dimensió
impregna l'aprenentatge dels continguts geogràfics, adquirint especials importància els
procediments d'orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o
representats.
MD020205-0 81

Una altra aportació es possibilita des del coneixement de la interacció home-medi i l'organització
del territori resultant. La matèria proporciona abundants ocasions per a analitzar l'acció de l'home en
la utilització de l'espai i dels recursos, no sols els problemes que de vegades genera, sinó també
aquelles accions que des d'un ús responsable d'ambdós cerca assegurar la protecció i la cura del
medi ambient.
g) Competència per a aprendre a aprendre
Llengua castellana i Literatura i Llengua catalana i Literatura
S'aprèn a parlar, escoltar, llegir i escriure per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir
nous coneixement. El llenguatge, a més d'un instrument de comunicació, és un mitjà de
representació del món i està a la base del pensament i del coneixement. L'accés al saber i a la
construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència
bàsica d'aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua recullen un
conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a
analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjançant l'ús conscient de certs mecanismes
gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents
esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que
s'adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen
per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.
Ciències Socials i Geografia i Història
La competència per a aprendre a aprendre suposa tenir eines que facilitin l'aprenentatge, però també
tenir una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produeixen
amb una visió positiva. A tot això s'hi contribueix des de les possibilitats que ofereix per a aplicar
raonaments de distint tipus, cercar explicacions multicausals i predicció d'efectes dels fenòmens
socials i proporcionar coneixements de les fonts d'informació i de la seva utilització mitjançant la
recollida i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que se'n realitzi
una anàlisi. També s'hi contribueix quan s'afavoreix el desenvolupament d'estratègies per a pensar,
organitzar, memoritzar i recuperar informació, tals com resums, esquemes o mapes conceptuals.
h) Autonomia e iniciativa personal
Llengua castellana i Literatura i Llengua catalana i Literatura
Aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar i resoldre problemes, dissenyar plans i
emprendre processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la
nostra pròpia activitat. Per tant, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la
iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.
MD020205-0 82

Ciències socials i Geografia i Història
Perquè aquesta matèria contribueixi a l'autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir el
desenvolupament d'iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions,
presents més clarament en la realització de debats i de treballs individuals o en grup, ja que implica
idear, analitzar, planificar, actuar, revisar el que s'ha fet, comparar els objectius prevists amb els
assolits, i extreure'n conclusions.
2.2. OBJECTIUS. 2
El referent bàsic per a l'elaboració d'aquest punt és la legislació actual vigent. Així i tot, es
volen destacar els següents.
2.1.OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀMBIT.
Els objectius de l’àmbit lingüístic i social tenen com a referent els objectius generals
de l’ESO. Es diferencien a partir dels objectius de les àrees que s’integren a l’àmbit:
Llengua i Literatura Catalana i Castellana i Ciències Socials, Geografia i Història. S’han
agafat com a punt de referència les capacitats de producció i comprensió de textos orals i
escrits i la utilització de la llengua per a la construcció del coneixement i comprensió de la
realitat social del món en què vivim.
Aquests objectius constitueixen el punt de referència necessari per establir els
continguts i els criteris d’avaluació i promoció del alumnes que segueixen un programa de
Diversificació Curricular.
Es pretén que l’alumnat desenvolupi les següents capacitats:
1. Fer bon ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el seu pensament i
viceversa.
2. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit en llengua catalana i castellana, amb
coherència i correcció, amb adequació al tipus de missatge, atenció als diferents registres
de la llengua i amb aptitud per satisfer les necessitats comunicatives pròpies (escolars i
socials).
3. Dominar i utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística en benefici d’una plena
comunicació i com a mitjà de referència en l’aprenentatge d’altres llengües.
4. Comprendre i produir amb correcció diversos tipus de missatges orals i escrits tot
aplicant-hi tècniques d’anàlisi i d’expressió apreses.
5. Utilitzar amb autonomia la lectura i l’escriptura com a maneres de comunicació, com a
fonts d’enriquiment cultural, de desenvolupament del sentit estètic, de plaer i de projecció
personal.
6. Analitzar, comentar i produir textos literaris orals i escrits des de perspectives creatives i
crítiques i entendre la literatura com un mitjà d’arrelament participatiu en la cultura pròpia i
de relació amb altres pobles.
7. Valorar que el domini del llenguatge afavoreix l’assimilació i producció de coneixements
propis de l’àrea i d’altres àrees, la comprensió “de” i la intervenció “en” la realitat,
l’expressió de fets i situacions reals i imaginats i l’ordenació i planificació de l’activitat
pròpia i aliena.
2. Donades les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat dels grups de diversificació curricular, el grau
d’assoliment d’aquests objectius podrà ser variable.
MD020205-0 83

8. Identificar i valorar els mitjans de
comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no verbals i interpretarne
el contingut amb sentit crític.
9. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, tot evitant els
estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis (classistes, racistes,
sexistes, etc.), mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge.
10. Obtenir i seleccionar informació i tractar-la de forma autònoma i crítica.
11. Desenvolupar activitats de forma equilibrada i autònoma.
12. Relacionar-se i participar en activitats de grup.
13. Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes mitjançant procediments
intuïtius i de raonament lògic.
14. Desenvolupar actituds de respecte cap a tots els pobles i cultures.
15. Conèixer les creences, activitats i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni
cultural; valorar-los críticament i triar les opcions que millor afavoreixin el propi
desenvolupament com a persones.
2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS.
1. Identificar i localitzar els principals països i àrees geopolítiques, econòmiques i
culturals al món.
2. El medi físic de la Terra, d'Europa, d'Espanya i de les Illes Balears.
3. Conèixer les diferents activitats econòmiques.
5. Conèixer els ritmes i desequilibris demogràfics.
6. Comprendre la desigualtat del desenvolupament.
7. Conèixer un vocabulari geogràfic bàsic.
8. Utilitzar els mètodes geogràfics elementals.
9. Conèixer i utilitzar les fonts d’informació geogràfica: cartografies, estadístiques, etc.
10. Prendre consciència dels greus problemes de la terra: degradació del medi ambiental,
sobreexplotació de recursos...
11. Analitzar mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats.
12, Entendre l'evolució del nostre entorn i, en concret, a Mallorca.
13. Conèixer i respectar el llegat historicoartístic i literari de la nostra societat.
2.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LES ÀREES DE LLENGUA CATALANA I
LITERATURA I DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA. 3
2.3.1. La comunicació interpersonal: usos i formes de la comunicació oral i
escrita.
Mantenir l’atenció i concentració en una exposició oral adequada al nivell
maduratiu, capacitat i interessos dels alumnes.
Comprendre diferents tipus de missatges orals i escrits, iconogràfics i audiovisuals
adequats al nivell.
Distingir i utilitzar els diferents tipus de comunicació oral: plural, dual i singular.
Comprendre, després d’escoltar una lectura en veu alta, qualsevol text adequat al
seu nivell maduratiu.
Habituar-se a l’ús del català dins l’àmbit escolar.
Expressar-se oralment (tant a nivell privat com en un col·lectiu) amb fluïdesa,
claredat, concisió i expressivitat.
Participar activament i ser capaç d’explicar les idees pròpies en les diferents formes
de comunicació oral, segons les tècniques pròpies de cada una, i tenint en compte:
3Aquests objectius específics d’àrea han estat extrets de les programacions dels respectius departaments
didàctics.
MD020205-0 84

escoltar sense interrompre, respectar les
opinions dels altres, intervenir sense fugir del tema.
Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums... adequats al nivell,
aconseguint un bon domini de la veu i la pronúncia, l’articulació i el ritme, amb coherència,
claredat i desinhibició.
Escenificar breus texts teatrals i dramatitzar situacions de la vida quotidiana amb
especial atenció al contingut i a la forma.
Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i
secundàries, ordenant-les lògicament i expressant-ne l’opinió pròpia.
Evitar barbarismes fonològics, morfosintàctics i lèxics.
Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fluïdesa i expressivitat, tenint en
compte la pronúncia, l’accentuació, l’entonació, les pauses i el to, propis de la llengua.
Convertir un enunciat oral en escrit.
Distingir els diferents tipus de texts segons el nivell del llenguatge: col·loquial,
estàndard, culte i científic.
Exposar per escrit temes, idees fets, resums... adequats al nivell, amb coherència a
través de texts de la vida quotidiana, científics i literaris.
Expressar-se per escrit atenent especialment aspectes formals.
Utilitzar les diferents tècniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments
o coneixements de forma personal i creativa, fent servir els recursos literaris i expressius
bàsics propis de la llengua.
Utilitzar les diferents tècniques de treball i estudi.
Conèixer les tècniques elementals del comentari de text.
Fer servir un vocabulari adequat al discurs.
Adquirir l’hàbit lector i utilitzar-lo amb autonomia com a font de coneixement, de
plaer i de projecció personal.
Llegir i fer ressenyes de texts literaris diversos.
Conèixer i utilitzar les tècniques lingüístiques elementals dels mitjans de
comunicació orals, escrits, iconogràfics i audiovisuals.
Integrar informacions escrites procedents de textos diversos referits a un mateix
tema, individualment i en grup.
2.3.2. La comunicació literària.
Reconèixer la varietat funcional o registre literari.
Conèixer i distingir els tres grans gèneres literaris.
Adquirir el gust per la lectura com a font de cultura i esbarjo.
Familiaritzar-se amb alguns dels autors i obres més representatius de la literatura
catalana i castellana amb adequació al seu nivell, capacitat i interessos.
Conèixer i analitzar el context històric i cultural d'algunes obres literàries.
Valorar les manifestacions literàries populars com a components de la història i
cultura pròpies.
2.3.3. El text i la reflexió lingüística.
-Lèxic.
Ampliar el vocabulari passiu mitjançant la lectura (contextualització), ús dels
diferents tipus de diccionaris, consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu.
Utilitzar el diccionari distingint-ne els diferents tipus.
Reconèixer les diferents parts d’un article de diccionari.
Distingir el significat general d’un mot del significat contextual. Conèixer les
diferents maneres de definir un terme. Redactar definicions coherents.
Conèixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d’ús corrent.
MD020205-0 85

Conèixer les relacions entre mots d’ús
corrent, segons el significat: sinonímia, antonímia, polisèmia, sentit figurat i analogia.
Conèixer alguns dels mecanismes de la formació de les paraules, per tal d’enriquir el lèxic
personal: derivació, composició, famílies de mots, préstecs, camps semàntics, camps
lèxics, associatius...
Reconèixer el nivell de llenguatge d’un text a partir de les formes lèxiques.
Expressar-se oralment i per escrit amb precisió, evitant mots genèrics, préstecs
innecessaris i interferències de significat amb altres llengües.
-Gramàtica.
Induir algunes normes morfosintàctiques senzilles a partir de l’observació de
constants de diversos texts i formular aquestes normes per perfeccionar l’expressió
escrita.
Conèixer la possibilitat de diversos tipus d’oracions segons l’entonació; relacionarlos
amb la puntuació.
Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i conèixer-ne la morfologia dels
verbs i temps més freqüents.
Conèixer l’existència de les diferents categories gramaticals.
2.3.4. La llengua i la societat.
Distingir entre llengua i dialecte.
Acostumar-se a l’ús oral del català en situacions informals i a l’ús escrit en àmbits
no habituals i en mitjans de comunicació.
Adquirir consciència i actituds lingüístiques positives dins i fora de l’escola.
Adquirir consciència de pertànyer a una comunitat social i històrica amb llengua
pròpia
3.CONTINGUTS
A continuació aportam l'organització dels continguts d'àmbit organitzats per unitats didàctiques,
amb l'objectiu que l'alumnat disposi d'un índex ordenat dels continguts que s'impartiran al llarg del
curs. No obstant, hi ha una sèrie de continguts procedimentals generals que no es vinculen només a
una unitat didàctica, sinó a totes. Són els explicitats als següents apartats dels currícula oficials:
-Habilitats lingüístiques: escolar, parlar i conversar (punt 3.1.); llegir (punt 3.2) i
composició de textos escrits (punt 3.3).
*Escoltar, parlar i conversar:
- Comprensió de textos orals procedents dels mitjans de comunicació audiovisual com reportatges i
entrevistes.
- Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació de
tasques i instruccions per a la seva realització, a exposicions orals breus i a l’obtenció
d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, reportatges o entrevistes.
- Exposició de la informació presa d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat, respectant
les normes que regeixen la interacció oral.
MD020205-0 86

- Explicacions orals senzilles de manera
ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural que siguin
de l’interès de l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i
la comunicació.
- Anàlisi i ús de la llengua d’acord amb el registre requerit a cada situació comunicativa.
- Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les
proposades sobre la manera d’organitzar l’activitat, l’aportació d’informacions útils per al treball en
comú i l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades.
- Maneig de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar
missatges orals.
- Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
- Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal
com social.
-Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments
propis i per regular la pròpia conducta.
*Llegir. Comprensió de textos escrits:
- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com convocatòries i
ordres del dia, actes de reunions i reglaments.
- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i
opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.
- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports,
de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.
- Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.
- Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit.
- Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.
- Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits.
- Identificació del tema i de la idea principal d’un text escrit de la seva vida quotidiana o dins
l’àmbit acadèmic.
-Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que suposin
qualsevol tipus de discriminació o manipulació de la informació.
*Composició de textos escrits:
- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com participació en
fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.
- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com reportatges o entrevistes destinats
a un suport imprès o digital, a àudio o a vídeo.
- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos
expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada mitjançant
esquemes, mapes conceptuals i resums, així com l’elaboració de projectes i informes sobre tasques i
aprenentatges.
MD020205-0 87

- Propietats del text: coherència i cohesió
textuals; adequació al registre; correcció gramatical.
- Conversió de textos orals en escrits.
- Transformació de textos d’un registre a un altre.
- Valoració dels diferents recursos lingüístics i extralingüístics que utilitzen els missatges
publicitaris.
- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències i els coneixements propis i com a manera de regular la conducta.
-Continguts comuns del currículum de Ciències Socials.
-Obtenció i processament d'informació, explícita i implícita, a partir de la percepció dels paisatges
geogràfics de l'entorn o d'imatges, de fonts orals i de documents visuals, cartogràfics i estadístics,
inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o
escrita de la informació obtinguda.
-Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d‟actualitat
fent servir, entre altres, les fonts d'informació que proporcionen els mitjans de comunicació, valorar
críticament informacions diferents sobre un mateix fet, fonamentar les opinions, argumentar les
propostes, respectar les dels altres i utilitzar el vocabulari geogràfic adequat.
-Elaboració de treballs de síntesi o d'indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació
correcta d‟aquests combinant diverses formes d'expressió, aprofitant de manera especial les
possibilitats que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.
–
3.1.CONTINGUTS PER AL PRIMER CURS (3r d'ESO) ORGANITZAT PER UNITATS
DIDÀCTIQUES.
Unitat 1:
-El medi físic de la Terra.
-La premsa, la ràdio i la televisió. Gèneres periodístics d'informació.
-Origen i evolució de la llengua castellana. Zones bilingües de l'Estat espanyol.
-Ús dels signes de puntuació: el punt i la coma.
-Ús dels diccionaris i dels correctors.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a,b, c, f, g, h.
Unitat 2:
-El medi físic d'Europa, Espanya i les Illes Balears.
-El text periodístic dialogat: l'entrevista.
-Origen i evolució de la llengua catalana. Bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. L'institut
d'Estudis Catalans.
-Ús dels signes de puntuació: el punt i coma, els punts suspensius, els signes d'interrogació i
exclamació i les cometes.
MD020205-0 88

Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, f, g, h.
Unitat 3:
-L'activitat econòmica i el treball.
-El conte.
-El substantiu.
-Normes generals d'accentuació en castellà.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 4:
-Les activitats del sector primari. Les activitats agràries.
-La novel·la
-L'adjectiu qualificatiu.
-L'accentuació d'hiatus en castellà. Els diftongs.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 5:
-Les activitats del sector primari. La ramaderia i la pesca.
-El teatre.
-Els determinants: l'article.
-L'accentuació diacrítica en castellà.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 6:
Competències bàsiques:
-Les activitats del sector secundari. Matèries primeres i fonts d’energia.
-L'exposició oral.
Els determinants: els adjectius.
El vocalisme àton.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, e, f, g, h.
Unitat 7:
MD020205-0 89

-L'esquema i el resum.
-El verb. Característiques generals.
-La vocal neutra.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, e, f, g, h.
Unitat 8:
-Les activitats terciàries. El comerç i el transport.
-El mapa conceptual.
-El verb: la conjugació catalana.
-L'accentuació catalana. Normes generals.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, e, f, g, h.
Unitat 9:
-Les activitats terciàries. El turisme.
-L'informe.
-El verb: la conjugació castellana.
-L'accentuació catalana: l'accent diacrític.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, e, f, g, h.
-Les activitats i els espais industrials.
A més a més de les lectures fragmentàries proposades per la professora, serà condició
sine qua non per aprovar la lectura de les següents obres literàries completes:
-PONS I CLAR: Crispetes per la Norma Shweizer. Ed.: Cruïlla.
-SIERRA I FABRA, Jordi: Camps de maduixes. Ed.: Cruïlla.
-MARTÍNEZ MENCHÉN: La espada y la rosa. Ed.: Alfaguara.
El desequilibri de tres lectures en català i una en castellà ve motivat per dues raons:
menor dificultat i extensió de les primeres, mestres que la darrera és més llarga i més
densa, i, en segon lloc, major dificultat dels alumnes per a l'ús del català, fet que es vol
corregir amb aquest desequilibri quantitatiu.
3.2.CONTINGUTS PER AL SEGON CURS (4t d'ESO) ORGANITZATS PER UNITATS
DIDÀCTIQUES.
Unitat 1:
-Els estats de la Terra. L’organització política i administrativa. Tipus d’Estat.
MD020205-0 90

-Els gèneres periodístics. Els gèneres
periodístics d'argumentació: carta al director, editorial, columna i article d'opinió.
-Els determinants.
-La significació múltiple.
-Ortografia castellana: h, b/v.
-Pel·lícula: La ola.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, f, g, h.
Unitat 2:
-Les relacions internacionals. La Unió Europea i les seves institucions.
-El llenguatge publicitari. Principals recursos expressius.
-El verb. La conjugació castellana.
-Formació del lèxic de la llengua catalana.
Ortografia castellana: ll/y, g/j, c/z.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, e, f, g, h.
Unitat 3:
-Desigualtats econòmiques i socials.
-El llenguatge cinematogràfic. Principals recursos expressius.
-El verb. La conjugació catalana.
-Formació del lèxic de la llengua castellana.
-Ortografia castellana: s/x. Repàs d'accentuació.
-Pel.lícula: Babel.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 4:
-Els desplaçament de població en el món actual.
-Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, correu electrònic)
-L'adverbi.
-Estructura de la paraula. Lexema i morfema.
-Ortografía castellana: ortografia de paraules difícils.
-Pel.lícula: Crash.
Competències bàsiques:
MD020205-0 91

c, d, e, f, g, h.
Unitat 5:
-Els moviments migratoris.
-Estructures argumentatives (reclamació, recurs, debat)
-La conjunció.
Mecanismes de formació de paraules: composició, derivació i parasíntesi.
-Ortografia catalana: les oclusives finals, b/v i m/n.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, g, h.
Unitat 6:
-Les ciutats en el món actual.
-El llenguatge poètic. Principals característiques.
-La interjecció.
-Neologismes, locucions, modismes. Refranys i frases fetes.
-ortografia catalana: les palatals.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 7:
-Les ciutats espanyoles.
-El llenguatge poètic. Principals recursos estilístics.
-Estructura de l'oració simple. Concordança entre subjecte i predicat.
-Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques.
-Ortografia catalana: l·l, h i -r.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
Unitat 8:
-Els impactes mediambientals.
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b,
-El llenguatge poètic. Lectura d'alguns autors representatius del segle XX i actuals.
-Els connectors. La coherència i la cohesió del text.
-Interferències lèxiques.
MD020205-0 92

Repàs d'accentuació.
Competències bàsiques:
Es treballaran fonamentalment les següents: a, b, c, d, e, f, g, h.
-Ortografia catalana: l'essa sorda i l'essa sonora.
A més a més de les lectures fragmentàries plantejades per la professora, serà
condició sine qua non per aprovar la lectura del següents llibres de creació complets:
-VERNETTA, Xavier: Somni de Tànger. Ed.: La Magrana.
-ZENATTI: Una ampolla al mar de Gaza. Ed.: Cruïlla.
-SAINT-EXUPÉRY, Antoine de: El petit príncep.
-ALONSO DE SANTOS, Luis: Bajarse al moro. Ed.: Cátedra.
-Selecció de poemes.
-SIERRA I FABRA, Jordi: Les noies de filferro.
3.3.DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS.
3.3.1. Temporització de tercer d'ESO.
Es dedicaràn aproximadament de trenta-cinc a quaranta sessions per unitat
didàctica. Cada avaluació constarà de tres unitats didàctiques.
3.3.2.Temporització de quart d'ESO.
Es dedicaràn aproximadament de trenta-cinc a quaranta sessions per unitat didàctica.
Cada avaluació constarà de tres unitats didàctiques, excepte la tercera, que només en
tendrà dues. La raó és tenir, donat el caràcter terminal del curs, el temps necessari a final
de curs per a ajustar els continguts i reforçar i recuperar aquells aspectes que hagin pogut
quedar menys assolits.
5. LÍNIA METOLÒGICA.
Hem adoptat com a eix metodològic el constructivisme. Altres trets que contemplen
són els principis d’activitat, participació, individualització, socialització, cooperació i
integració. Objectius que ens plantejam a aquest apartat són els següents:
a. Concebre la tasca docent com un constructor on cap element és independent de l’altre.
b. Potenciar l’activitat com a eix important dins l’aprenentatge dels alumnes, contraposantlo
a les activitats passives i únicament receptives. Els alumnes i les alumnes han de ser
protagonistes del seu aprenentatge.
c.Potenciar la participació dels alumnes eradicant de l’aula l’autoritarisme, la competitivitat
i el directivisme; s’ha de promocionar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupin la
iniciativa i la creativitat.
d.Establir metodologies tendents a concebre l’alumne com a individu únic, irrepetible i
diferent dels altres, potenciant sempre aquells trets diferencials positius.
e.Inserir l’acció educativa en el nostre context sociocultural i incorporar a les
programacions didàctiques objectius i continguts relacionats amb l’entorn dels alumnes.
f.Fomentar el capacitat d’observació, de crítica, i l’adquisició d’hàbits de treball
intel·lectual.
g. Conscienciar de la importància de les actituds ecològiques, en una comunitat com la
nostra amb un espai limitat i recursos naturals escassos.
Així, idò, la metodologia serà diversa: explicació de la professora, utilització de llibres de
text, del quadern, treball en petits i grans grups, documentació audiovisual, exposicions
MD020205-0 93

orals i debats, etc.
Per tal de potenciar una actitud de recerca, s’encarregaran petits treballs sobre
temes concrets que s’exposaran a l’aula mitjançant debats i intercanvis d’idees per
estimular la crítica.
És necessari també posar esment a l’inici de la creació d’un vocabulari propi de les
assignatures de l’àmbit que potenciï la memòria comprensiva de l’alumnat.
Tenint en compte les característiques de les persones que accedeixen al programa
de diversificació, amb serioses dificultats per a assolir els objectius generals d’etapa i amb
poca tendència a l’estudi, consideram adequat reduir al mínim la reflexió lingüística. Les
qüestions ortogràfiques i gramaticals es deduiran i s’aclariran amb la pràctica dels textos.
Si la maduresa de l'alumnat ho permet, els alumnes s’autocorregiran amb l’ajuda d’una
versió simplificada del Codi Alfa, tant en català com en castellà (llengua per la qual la
professora d’àmbit elaborarà un codi específic que prevegi les principals errades).
6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ. CRITERIS I PROCEDIMENTS.
L’avaluació s’entén com aquell element que intervé per reconduir l’acció, que
assegura que l’aprenentatge de l’alumnat és adequat, per així aconseguir els objectius
proposats.
En tot moment l’avaluació fa referència no tan sols als objectius proposats sinó
també al propi progrés de l’alumnat.
L’avaluació inicial indicarà coneixements i destreses prèvies de l’alumne/a i a partir
d’aquest moment haurem de reajustar la programació.
L’avaluació contínua indicarà si qualque alumne/a no progressa adequadament i en
cas contrari proposarem les activitats i estratègies per aconseguir el seu progrés.
6.1.PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ
L’avaluació es realitzarà segons els objectius d’àmbit i d’àrea i els instruments seran:
-Les proves objectives.
-El quadern de l’alumne (on avaluarem la continuïtat en el treball, la
sistematització, l’ordre...), que es considerarà un contingut mínim irrenunciable.
-Les exposicions de temes, avaluant tant el treball en grup con l’exposició
individual.
-Els llibres s’utilitzaran com un element dins l’aula per fer resums,
comentaris, esquemes. Aquesta capacitat per fer ús de les fonts d’informació també serà
objecte d’avaluació.
-S’avaluarà tota activitat duta a terme en petit o gran grup, tant dins l’aula
com a l’exterior.
Per aquells alumnes en els quals s’hagi detectat alguna mancança es
confeccionaran activitats complementàries i s’utilitzaran estratègies didàctiques diferents,
en la mesura que això sigui possible. Aquestes activitats o exercicis s’han d’adaptar
sempre als objectius mínims. Les activitats es podran realitzar o bé a casa, amb el
seguiment de la professora, o bé dins la mateixa aula, mentre la resta de l’alumnat treballa
en altres activitats d’ampliació o consolidació.
6.2.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Es dedicarà aproximadament un terç de l'assignatura a continguts procedimentals, un terç
a continguts actitudinals i un terç a continguts conceptuals.
MD020205-0 94

La valoració dels continguts
actitudinals procediran, fonamentalment, de:
-Una nota que reflectirà si l'alumne ha revisat o no les tasques corregides per la
professora, així com la constància en la feina, dur el material, participació a classe. També
tendrà en compte les notes del quadern.
-Una nota que serà la mitjana aritmètica de les lectures realitzades a classe.
Els continguts procedimentals respondran fonamentalment a:
-La mitjana dels dictats que es realitzen setmanalment com a mètode fonamental per a
l'adquisició d'un bon nivell ortogràfic.
-La mitjana de totes les tasques encomanades: exercicis, resums, esquemes, redaccions
(realitzades de manera sistemàtica per a assolir un bon nivell comunicatiu i d'expressió)...
Els continguts conceptuals respondran fonamentalment a:
-La mitjana de totes les notes dels exàmens.
La nota final serà la mitjana aritmètica d'aquests cinc ítems.
7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.
A tot el cicle, emprarem el següent llibre de text i material de suport d'ortografia:
-BURGOS I MUÑOZ: Geografia. Ciències Socials. 3r. Ed.: Anaya.
-HERNÁNDEZ, Guillermo: Ortografía fácil. Actividades de autoaprendizaje.
Ed.: Sgel (només residual a quart).
-BALCELLS: Reforç de llengua 3. Ortografia, gramàtica i lèxic. Ed.:
Castellnou (només residual a quart)
A més a més, s’utilitzarà el següent:
-Fotocòpies.
-Llibres de consulta.
-Diaris i revistes.
-Mapes murals i muts.
-Mitjans audiovisuals (diapositives, DVDs, presentacions, CDs...)
-Diccionaris.
-Llibres de Lectura.
-Dossiers de treball.
-Llibrets d’ortografia.
-Atles.
I aquests recursos:
-Agrupacions flexibles de l’alumnat.
-Pluralitat de tècniques de treball.
-Utilització de la biblioteca.
-Sortides exteriors.
-Aula pròpia amb una petita biblioteca i quatre ordinadors amb connexió a
internet.
8. MÍNIMS EXIGIBLES.
Aquesta programació ha estat elaborada tot seguint els mínim exigibles establerts a
la legislació vigent. Per tant, tots els elements que s'hi inclouen tenen aquesta
consideració. No obstant, es consideraran mínims exigibles irrenunciables, i per tant
exigits sense excepció, l'esforç personal i la realització ordenada i organitzada de totes les
tasques encomanades, així com la participació activa i positiva en les activitats
proposades a classe.
MD020205-0 95

8.1. MÍNIMS DEL PRIMER CURS.
Així i tot, oferim el següent guió:
Expressar-se oralment amb fluïdesa, claredat amb texts senzills.
-Resumir oralment i per escrit un missatge breu, exposant les idees principals i secundàries,
ordenant-les lògicament i expressant-ne l'opinió pròpia.
-Desenvolupar l'esquematització i el resum com a tècniques de treball.
-Adquirir progressivament l'habilitat de llegir en veu alta un text amb fluidesa i expressivitat, tenint
en compte la pronúncia, l'accentuació, l'entonació, les pauses i el to, propis de la llengua.
-Introduir l'ús dels signes de puntuació.
-Resoldre correctament els principals aspectes de l'ortografia catalana i de l'ortografia castellana, pel
que fa al vocalisme.
-Ser capaç de produir diferents tipus de textos, amb coherència i cohesió: narracions,
descripcions,diàlegs i exposicions.
-Identificar raonadament els tres grans gèneres literaris.
-Fer lectures crítiques de fragments literaris i d'obres literàries completes contingudes a la
programació.
-Relacionar les obres treballades a classe amb la seva cojuntura socio-político-cultural, i adequats
al seu nivell.
-Conèixer la morfologia dels verbs; les tres conjugacions de la llengua catalana i de la llengua
castellana.
-Establir una concordança entre el sintagma verbal predicat i el sintagma nominal subjecte.
-Identificar l’oració com unitat melòdica, de sentit, i sintàctica.
-Conèixer la morfologia del nom, de l’adjectiu qualificatiu i dels determinants.
-Conèixer el sistema vocàlic català.
-Conèixer l’origen de la llengua catalana i els principals fenòmes de llengües en contacte.
-Conèixer el patrimoni històrico-artístic més important de les Illes Balears.
-Elaborar mapes.
-El medi físic de la Terra, d'Europa, d'Espanya i de les Illes balears.
-Reconèixer el traçat d’itineraris damunt mapes i plànols.
-Elaborar resums, esquemes i fitxes.
-Reconèixer els sistemes de representació espacials: projecció, escala, orientació, símbols
cartogràfics.
-Conèixer les activitats econòmiques per sectors.
-Conéixer les característiques fonamentals del teatre i la narrativa.
-Distingir el registre literari i comparar-los amb altres registres.
-Conèixer el llenguatge periodístic i els gèneres d'informació i l'entrevista.
MÍNIMS IRRENUNCIABLES
Donat que el Programa de Diversificació Curricular va adreçat a alumnes que presenten greus mancances
per a la consecució dels objectius de la secundària obligatòria, quan la professora ho cregui convenient
els podrà flexibilitzar. En qualsevol cas, es considerarà un requisit mínim irrenunciable l'assitència
regular a classe, l'actitud positiva envers l'àmbit, la realització de les tasques encomanades i l'esfoç
personal. No es podrà aprovar si no s'han realitzar les quatre lectures obligatòries.
8.2.8.2.MÍNIMS DEL SEGON CURS.
-Expressar-se oralment amb fluïdesa, claredat, concisió i expressivitat.
-Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundàries, ordenant-les
MD020205-0 96

lògicament i expressant-ne l'opinió pròpia.
-Desenvolupar l’esquematització i el resum com a tècniques de treball.
-Llegir en veu alta un text amb fluïdesa i expressivitat, tenint en compte la pronúncia, l'accentuació,
l'entonació, les pauses i el to, propis de la llengua.
-Conèixer l'ús dels signes de puntuació i aplicar-los correctament.
-Resoldre correctament els principals aspectes de l'ortografia catalana i de l'ortografia castellana.
-Ésser capaç de produir diferents tipus de textos, amb coherència i cohesió: narracions,
descripcions, diàlegs, exposicions i argumentacions.
-Conèixer i distingir els tres grans gèneres literaris.
-Fer una lectura crítica de fragments literaris i d’obres literàries completes contingudes a la
programació.
-Adquirir coneixements bàsics de crítica literària.
-Conèixer els moviments i els autors estudiats.
-Reconèixer el verb com a nucli del sintagma verbal i conèixer-ne la morfologia i temps més
freqüents. Conèixer l'existència de les diferents categories gramaticals i distingir-les.
-Conèixer les estructures bàsiques de l'oració simple.
-Conèixer els problemes de la significació múltiple.
-La formació del lèxic. Estructura de la paraula. Mecanismes de formació de paraules.
-Conèixer un llenguatge geogràfic bàsic.
-Utilitzar els mètodes geogràfics elementals.
-El mapa polític del món.
-Els poders de l'estat i els tipus d'estat. L'ONU.
-L'organització de la UE, d'Espanya i de les Illes Balears.
-Geografia de la riquesa i geografia de la pobresa: principals aspectes de les relacions nord-sud.
-Conèixer les característiques fonamentals del llenguatge periodístic i distinguir entre informació i
opinió als diferents gèneres.
-Distingir els diferents gèneres periodístics.
-Produir textos amb una clara intenció periodística.
-Elements fonamentals del llenguatge publicitari i cinematogràfic.
MÍNIMS IRRENUNCIABLES
Donat que el Programa de Diversificació Curricular va adreçat a alumnes que presenten greus
mancances per a la consecució dels objectius de la secundària obligatòria, quan la professora ho
cregui convenient els podrà flexibilitzar. En qualsevol cas, es considerarà un requisit mínim
irrenunciable l’assistència regular a classe, l’actitud positiva envers l’àmbit, la realització de les
tasques encomanades i l’esforç personal.
No es podrà aprovar si no s’han realitzar les quatre lectures obligatòries.
9. TEMES TRANSVERSALS.
Els temes transversals d’enguany emanen de les actituds treballades a les diferents
unitats didàctiques: educació moral i cívica, educació del consumidor, igualtat
d’oportunitats i educació per a la pau.
Aquests temes es treballaran fonamentalment a través d’activitats incloses dins les
mateixes unitats didàctiques. També, des d’aquests àmbit, es participarà en les activitats
que hagi preparat el conjunt del centre.
MD020205-0 97

10. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPTACIONS CURRICULARS.
En primer lloc, el curs de diversificació curricular és una mesura extraordinària que
adopta el centre d’atenció a la diversitat. Per tant, els alumnes ja reben d’entrada una
mesura d’atenció especial. S’utilitzaran també diverses estratègies metodològiques i
avaluadores que estan immerses dins les unitats didàctiques corresponents.
Quant a les adaptacions curriculars, el currículum s’adaptarà a les necessitats de
l’alumnat en el cas de les a.c. no significatives. En el cas de detectar-se mancances més
notòries, com en el cas d’alumnes amb dislèxia i/o altres alteracions, es duran a terme les
adaptacions pertinents.
A quart s'han detectat alumnes amb un gran desnivell, procedents de sistemes
educatius estrangers L'expectativa de títol d'aquests alumnes és incerta i depèn de la
seva capacitat d'esforç. Donat que la programació s'ha fet partint de mínims, no es
modificarà. S'elaborarà material de reforç complentari de lectoescritura que els alumnes
faran a casa i seran supervisats per la professora.
11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.
Es treballarà conjuntament amb els diversos departaments que formen part de
l’àmbit, és a dir, el departament de Llengua i Literatura Catalanes, Llengua i Literatura
Castellanes i Ciències Socials. No totes les sortides estan programades des de principi de
curs, car estam a l’expectativa de tot allò que ens oferirà la nostra ciutat, sobretot pel que
fa a cine, teatre i exposicions temporals; qualsevol activitat relacionada amb el currículum
serà aprofitada.
També hi haurà coordinació amb els departaments de Ciències Socials, Llengua
Catalana i Literatura, i Llengua Castellana i Literatura quant a les activitats extraescolars.
Es faran dues sortides al teatre amb cada nivell, una amb el departament de Llengua
Castellana i Literatura i una altra amb el de Llengua Catalana i Literatura.
12.TRACTAMENT DE LLENGÜES
Totes les classes de Ciències Socials seran impartides en català, així com,
naturalment, les de Llengua Catalana. En general, i com a mitjana del curs, quedaran sis
classes setmanals en català i dues en castellà. La llengua vehicular serà el català, tal i
com consta al Projecte Lingüístic de Centre.
MD020205-0 98

ÀMBIT CIENTÍFIC TÈCNIC
PROGRAMACIÓ DE 3R D’ESO
Annex II
INTRODUCCIÓ :
L’alumnat seleccionat per fer un programa de diversificació té una sèrie de
característiques com son les deficiències en recursos instrumentals bàsics i una
manca de motivació que fan necessària una programació especial d’aquestes
matèries.
L’àrea cientific-tècnica es proposa aportar els elements bàsics del àmbit
científic que per el seu valor formatiu o la seva utilitat a la vida poden ser
necessaris per els alumnes.
Per tant s’han de reunir elements que provenen de les Matemàtiques, la Física, la
Química, la Biologia i la Geologia. Intentant fer un ensenyament integrat i eminentment
pràctic, connectant al màxim amb les inquietuds dels alumnes.
Aquest programa de diversificació tindrà una durada de 2 anys, al primer any
s’han prioritzat els continguts menys teòrics i per tant de les matèries anteriors hem
triat els conceptes bàsics de Matemàtiques, la Biologia i la Química.
El criteri seguit va ser triar pel primer curs de diversificació dels mínims de les
assignatures de Matemàtiques i Ciències Naturals de 3r d’ESO els més fonamentals ja
que aquest alumnat té dificultats d’aprenentatge.
A l'àmbit de 4t d'ESO es tractaran uns continguts més abstractes que a l'any
anterior i aprofundirem en els temes de matemàtiques que es varen
començar a 3r.En aquest àmbit sempre es procura posar les bases per estudis
posteriors,sobretot de cicle formatiu,ja que per poder fer un batxiller el nivell de
matemàtiques i física hauria d'ésser molt més elevat.
Aquesta programació està pensada per ésser aplicada al aula amb un màxim de
15 alumnes per grup durant 6 hores setmanals.
ASPECTES GENERALS DE LA PROGRAMACIÓ
1-Objectius generals d’àrea :
Degut a les característiques de l’alumnat i el sentit globalitzador que pretén l’àrea
és convenient fer una selecció limitada d´ objectius, potenciant l’aprenentatge dels
procediments i tenint com a referència els objectius generals de les assignatures de
referència de 3 r d’ESO.
Per tant els objectius seleccionats per a l’àrea cientific-tècnica son:
1-Comprendre i expressar missatges científics, interpretant i utilitzant de forma adient els
codis corresponents.
MD020205-0 99

2-Saber cercar i utilitzar la informació
necessària per poder resoldre els problemes plantejats i extreure les conclusions.
3-Aplicar els conceptes bàsics dels àmbit cientific-tècnic per interpretar el
medi físic natural i les aplicacions tècniques més comuns.
4-Aplicar estratègies d’anàlisi i resolució de problemes propis d’aquesta àrea.
5-Planificar i realitzar feines en grup amb actitud col·laboradora.
6-Desenvolupar hàbits de treball personal.
7-Conèixer suficientment el seu propi cos per poder desenvolupar hàbits de
vida saludables.
8-Utilitzar els seus coneixements científics per gaudir del medi natural i mantenir
una actitud de respecte del medi ambient.
9-Conèixer els conceptes, codis i recursos bàsics del àmbit per tal de aplicar-los
en situacions quotidianes.
2-Desenvolupament de les competències bàsiques :
a) Coneixement i interacció amb el món físic:
-Es garanteix a través dels diversos continguts que es desenvolupen al llarg
d'aquest curs,tant en la part de matemàtiques com en el de ciències de la
natura.
b) Competència matemàtica:
-Traçar i realitzar gràfiques.
-Realitzar càlculs amb valors numèrics
-Mesurar diverses variables en un experiment.
-Transformar amb resultats numèrics les experiències en el laboratori.
-Aplicar la informació d'una imatge,taula o esquema.
c)Tractament de la informació i competència digital:
-Organitzar dades en llistes i taules.
-Completar esquemes i mapes conceptuals.
-Interpretar esquemes i dibuixos.
d) Competència social i ciutadana:
-Intercanviar i argumentar opinions sobre temes de ciències.
-Reconèixer la influència de la ciència en la qualitat de vida.
e) Competència en comunicació lingüística :
-Interpretar textos científics i matemàtics.
MD020205-0 100

-Precisar el significat de conceptes.
-Explicar raonaments,propietats,teories...
-Expressar la informació sol.licitada de forma correcta.
f) Competència per aprendre a aprendre:
-Buscar una relació entre els coneixements.
-Analitzar les causes i conseqüències d'una observació,un procés...
-Realitzar comparacions raonades.
-Analitzar els resultats i detectar possibles errors comesos.
-Perseverar en l'aplicació de procediments.
-Buscar una coherència global dels coneixements científics.
g) Autonomia i iniciativa personal:
-Relacionar conceptes.
-Classificar processos.
-Identificar estructures biològiques.
-Desenvolupar el capacitat d'anàlisi.
3-Continguts:
Per tal de determinar els continguts d’aquesta àrea s’ha fet una selecció dels
continguts mínims de les assignatures de Matemàtiques i Ciències del currículum de 3r
d’ ESO, els criteris generals per aquesta selecció son els següents:
-En el cas de les Matemàtiques s’han prioritzats els procediments per damunt
de la resta dels continguts.
-En el cas de les Ciències Naturals s’ha cercat la seva funcionalitat i l’aplicació
dels aprenentatges en la vida de l’alumne. Per altre banda també creiem interessants els
temes científics de repercussió social per tal de que pugin elaborar les seves pròpies
opinions.
A continuació detallam tots el continguts seleccionats de les dues assignatures.
3.1.- Continguts de matemàtiques
MD020205-0 101

-Nombres enters
-Operacions amb els nombres enters.
-Nombres fraccionaris i decimals,
-Operar amb fraccions
-Respectar la jerarquia d’operacions.
Unitat I : Aritmètica i Àlgebra
-Emprar els nombres fraccionaris com a percentatges en la
resolució de problemes.
-Distingir entre magnituds directament i inversament
proporcionals.
-Conèixer i saber emprar el Sistema Mètric Decimal.
-Utilització de les unitats de longitud, massa, superfície i volum.
Unitat II : Funcions
-Elements d'una funció lineal
-Expressar una funció de totes les formes conegudes.
-Representació d'una funció
Unitat III: Geometria
-Elements bàsics de geometria : pla, punt, recta, segment, angle.
-Identificar i construir les figures planes fonamentals.
-Teorema de Pitàgores en la resolució de diferents tipus de
problemes.
-Elements bàsics de la circumferència : centre, radi...
-Càlcul de l’àrea de les figures planes fonamentals.
-Emprar les escales a la interpretació i construcció de plànols.
3.2.- Continguts de ciències
MD020205-0 102

Unitat II : L' àtom
Unitat I : La matèria
-Els estats de la matèria :gas, líquid i sòlid.
-Els canvis d'estat.
-Canvis físics i químics.
-Substàncies pures i mescles.
-Tipus de mescles.
-Mètodes de separació de mescles.
-Concepte d’àtom i la composició atòmica de la matèria.
-Les partícules que formen l'àtom.
-La càrrega, i el comportament de les partícules subatòmiques.
Unitat III : Elements i composts
–Els elements químics.
–El sistema periòdic dels elements.
–Els elements químics més comuns.
–Concepte de compost.
–Els composts químics més comuns.
Unitat IV : La nutrició i l'alimentació
–Els nutrients
–Classificació i exemples dels nutrients
–L'aparell digestiu
–Avaluar el contingut energètic de la dieta
Unitat V : Els aparells circulatori,respiratori i excretor
–La sang : els seus components i la funció que realitzen
–L'aparell circulatori : parts i funcionament
–Malalties de l'aparell circulatori.
MD020205-0 103

–L'aparell respiratori
–Respiració pulmonar i cel·lular.
–Malalties de l'aparell respiratori
–L'aparell excretor. Parts i funció.
–Malalties de l'aparell excretor.
Unitat VI : Reproducció humana i sexualitat
–L 'aparell reproductor masculí
–L'aparell reproductor femení
–Cicle sexual femení i fecundació
–El desenvolupament fetal. La gestació
–Les malalties de transmissió sexual.
–Sexe i sexualitat
–Mètodes anticonceptius
–La reproducció assistida
4-Procediments i Actituds:
4.1-Procediments de Ciències Naturals:
-Utilització de procediments físics basats en les propietats característiques de
les substàncies pures, per separar-les d’una mescla : filtració, decantament,
evaporació, destil·lació.
-Identificació d’elements, d’algunes substàncies pures i mescles importants
pels éssers vius i per la utilització que se’n fa al laboratori i a la indústria.
-Representació mitjançant fórmules d’algunes substàncies químiques presents a
l’entorn o importants pel seu ús o per les seves aplicacions.
-Identificació de transformacions físiques i químiques en processos senzills.
-Realització d’investigacions sobre processos de nutrició
-Anàlisi i elaboració de dietes equilibrades.
-Tècniques de conservació dels aliments.
MD020205-0 104

-Interpretació d’anàlisis de sang i d’orina.
-Fer esquemes que relacionin el sistema circulatori amb el digestiu i remarcar
la funció del sistema circulatori.
-Fer diagrames i esquemes que expliquin de forma clara i funcional la resposta
immunològica.
-Anàlisi i comparació de distints mètodes anticonceptius.
-Anàlisi dels avantatges i dels inconvenients de la utilització de les noves
tècniques reproductives.
-Disseny de campanyes informatives sobre els rics de les drogues i alcohol.
-Càlcul i valoració del consum d’alcohol.
-Preocupació per la integració de totes les persones en la societat.
4.2.Actituds de Ciències Naturals:
-Reconèixer la importància de l’exactitud i precisió en la mesura.
-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc de treball i del material utilitzat.
-Reconeixement de la importància dels models i de la confrontació amb els fets
empírics.
-Valoració crítica dels efectes dels productes químics presents a l ‘entorn
sobre la salut, qualitat de vida, el patrimoni artístic i el futur del nostre planeta i
anàlisi de les mesures internacionals preses referent a això.
-Procedir en el laboratori tenint en compte les normes de seguretat en utilitzar
els productes i en realitzar les experiències.
-Valorar la importància dels hàbits d’alimentació i d’una dieta equilibrada.
-Tolerància davant les diferències corporals.
-Actitud crítica davant el consum de substàncies que puguin perjudicar la
salut individual o posin en perill la dels altres.
-Actitud crítica davant les exigències de la moda i la publicitat.
-Valorar la prevenció com una norma més de salut.
-Actitud responsable i conscient enfront del consum de substàncies que alterin la
personalitat.
-Consciència i valoració del propi estil de vida en relació amb la salut.
MD020205-0 105

científics amb la vida quotidiana.
-Reconèixer i apreciar la identitat sexual de cada persona.
-Interès per informar-se sobre qüestions de sexualitat.
-Interès per relacionar els coneixements
-Entendre des de dins la importància de la salut i de la higiene sexual.
-Actitud crítica davant el consum de substàncies que puguin perjudicar la
salut individual o posin en perill la dels altres.
-Prendre consciència dels riscs de conduir sota els efectes de l’alcohol i la
necessitat d’una norma estricta davant això.
4.3.Procediments de Matemàtiques :
-Interpretació i utilització dels nombres racionals i operacions en diferents
contexts, triant la notació més adient en cada cas, per transmetre informació.
-Utilització dels algoritmes tradicionals de suma, resta, multiplicació i divisió de
nombres enters, decimals i fraccions simples.
-Utilització de la jerarquia de les operacions i de les regles d’us dels parèntesi
per efectuar operacions.
-Utilització de factors de conversió per efectuar càlculs de proporcionalitat.
-Interpretació i utilització del llenguatge algebraic per representar idees.
-Simplificacions d’expressions algebraiques simples.
-Identificació en la vida quotidiana de fenòmens i relacions que poden
expressar-se en termes algebraics.
-Expressió oral i escrita correcta, utilitzant la simbologia adient, dels resultats
obtinguts en mesures i càlculs de magnituds físiques.
-Comunicació dels resultats amb la precisió adient, segons l’instrument de
mesura utilitzat.
-Expressió de una mateixa mesura en diferents unitats utilitzant un procés
lògic de conversió.
-Utilització dels instruments habituals per mesurar longituds, angles, temps,
temperatures...
-Planificació individual i col·lectiva de tasques de mesura, preveure els recursos
necessaris, les operacions a realitzar i el processament de les dades.
-Representació de processos i fenòmens seqüencials senzills en forma de
MD020205-0 106

diagrama.
-Representació en un sistema de coordenades cartesianes de fenòmens causals o
temporals a partir de taules de valors.
-Representació gràfica de valors corresponents a fenòmens aleatoris: diagrames
de barres, de sectors.
-Obtenció de dades numèriques i qualitatius partint de informacions donades
en forma gràfica.
-Anàlisi en grup de problemes tant científics com tecnològics, per identificar les
característiques del problema plantejat i les condicions que ha de complir la seva solució.
-Localització i utilització de diferents fons de informació que faciliten la resolució
del problema.
-Resum de les dades rellevants contingudes dins una informació.
-Elaboració i presentació de projectes de feina que tinguin informació damunt el
treball a realitzar, la seqüència d’operacions prevista i els recursos necessaris.
-Realització de treballs en equip segons un pla preestablert.
-Realització i presentació d’informes escrits detallant el desenvolupament, els
resultats obtinguts i la valoració del treball realitzat en equip.
-Utilització de tècniques lògiques de resolució de problemes.
-Utilització de la terminologia adient per a descriure les característiques
geomètriques dels objectes.
-Construcció de models geomètrics, esquemes, plànols i maquetes de figures
planes i espacials utilitzant l’escala, els instruments, els materials i l es tècniques
pertinents.
-Identificació de problemes geomètrics diferenciant els elements coneguts
dels desconeguts.
4.4 Actituds de Matemàtiques:
-Valoració de la precisió i utilitat del llenguatge numèric i algebraic per
representar, comunicar o resoldre diferents situacions de la vida quotidiana.
-Reconeixement i valoració crítica de la utilització de la calculadora.
-Confiança en les capacitats pròpies per resoldre un problema.
-Interès i respecte a les estratègies i solucions a problemes realitzades pels
companys.
MD020205-0 107

-Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels
resultats obtinguts.
-Reconeixement i valoració de la utilitat de la mesura per obtenir, utilitzar i
transmetre informacions sobre l’entorn.
-Interès per incorporar el vocabulari i la precisió pròpia de la mesura al llenguatge
de cada dia.
-Hàbit d’expressar els resultats numèrics corresponents a magnituds físiques
expressant les unitats de mesura utilitzades.
-Precisió en l’ús dels diferents instruments de mesura.
-Reconeixement i valoració de la utilitat dels llenguatges gràfic per a
representar i estudiar situacions habituals i problemes científics.
-Sentit crític davant les informacions que utilitzen aquests llenguatges referides
a la realitat social, política i econòmica.
-Reconeixement i valoració del treball en equip com la manera millor per realitzar
determinades activitats d’estudi i de treball.
-Actitud positiva i creativa davant els problemes pràctics i confiança en la
pròpia capacitat per resoldre'ls.
-Actitud ordenada i metòdica en el treball, planificant amb antelació el
desenvolupament de les tasques.
-Organitzar i participar solidàriament en tasques d’equip.
-Reconeixement i valoració de la utilitat de la geometria per conèixer i resoldre
diferents situacions relatives al entorn físic.
-Curiositat e interès per investigar sobre formes i relacions geomètriques.
-Interès i respecte per les estratègies i solucions a problemes geomètrics
diferents de les pròpies.
-Sensibilitat i gust per la realització sistemàtica i la presentació acurada i ordenada
de treballs geomètrics.
5-Activitats extraescolars :
Al llarg d’aquest curs es farà en el centre una xerrada de prevenció de trastorns
alimentaris per part de monitors del Consell de Mallorca, del departament de Cultura
i Jovent.
Aquesta activitat creim que pot tenir molt d’interès per l’alumnat ja que en la
MD020205-0 108

actualitat hi ha problemes greus
relacionades amb una mala alimentació: bulímia, anorèxia, obesitat...
Si tenim oportunitat de visitar alguna exposició relacionada amb el temari ho
farem.
El problema d’aquest grup a l´ hora de fer una sortida que comporti una despesa
econòmica és l’elevat cost per alumne ja que són molt pocs, per tant haurem de limitar
les sortides.
Es farà una visita al banc de sang i teixits ja que al llarg del curs donam la
sang i els diferents teixits.
6-Continguts mínims de 3r d' ESO
-Operar correctament amb nombres enters,fraccionaris i decimals.
-Dominar la jerarquia d'operacions.
-Analitzar críticament els resultats de la resolució de problemes.
-Expressar una funció correctament.
-Conèixer i saber aplicar el teorema de Pitàgores.
-Saber identificar els elements d'una circumferència.
-Saber calcular l'àrea de figures planes fonamentals.
-Dominar la utilització de les escales.
-Conèixer i saber emprar el Sistema Mètric Decimal.
-Comprendre els conceptes de sòlid,líquid i gas.
-Conèixer els canvis d'estat.
-Diferenciar entre els tipus de mescles que podem trobar al nostre voltant.
-Comprendre els conceptes de canvi químic i físic.
-Saber explicar el funcionament dels quatre aparells que intervenen en la
nutrició humana.
-Conèixer el procés de la reproducció humana i la importància de la correcta
utilització dels anticonceptius.
Mínims irrenunciables
Donat que el Programa de Diversificació Curricular va adreçat a alumnes que
presenten greus mancances per a la consecució dels objectius de la secundària
obligatòria,quan la professora ho cregui convenient els podrà flexibilitzar.
En qualsevol cas,es considerarà un requisit mínim irrenunciable l'assistència
regular a classe,l'actitud positiva envers l'àmbit,la realització de les tasques
encomanades i l'esforç personal.
Aquests mínims irrenunciables també son vàlids per 4t d'ESO.
PROGRAMACIÓ DE 4t D’ ESO
1-Objectius generals d’àrea :
Degut a les característiques de l’alumnat i el sentit globalitzador que pretén
l’àrea és convenient fer una selecció limitada d´objectius, potenciant
l’aprenentatge dels procediments i tenint com a referència els objectius generals
de les assignatures de referència de 4t d’ESO.
MD020205-0 109

l’àrea cientific-tècnica son:
Per tant els objectius seleccionats per a
1-Comprendre i expressar missatges científics, interpretant i utilitzant de forma
adient els codis corresponents.
2-Saber cercar i utilitzar la informació necessària per poder resoldre els
problemes plantejats i extreure les conclusions.
3-Aplicar els conceptes bàsics dels àmbit cientific-tècnic per interpretar el
medi físic natural i les aplicacions tècniques més comuns.
4-Aplicar estratègies d’anàlisi i resolució de problemes propis d’aquesta àrea.
5-Planificar i realitzar feines en grup amb actitud col·laboradora.
6-Desenvolupar hàbits de treball personal.
7-Conèixer suficientment el seu propi cos per poder desenvolupar hàbits de
vida saludables.
8-Utilitzar els seus coneixements científics per gaudir del medi natural i mantenir
una actitud de respecte del medi ambient.
9-Conèixer els conceptes, codis i recursos bàsics del àmbit per tal de aplicar-los
en situacions quotidianes.
2.Continguts :
2.1 Continguts de Matemàtiques :
UNITAT I : ÀLGEBRA
1.1-Tipus d’igualtats : identitats i equacions.
1.2-Equacions de primer i segon grau.
1.2.1 Plantejament
1.2.2 Resolució
1.3-Sistemes d’equacions de primer grau amb dues incògnites.
UNITAT II : FUNCIONS I GRÀFIQUES
2.1-Introducció al concepte de funció.
2.2-Funció lineal, afí i constant:
2.2.1 Punt de tall amb els eixos de coordenades
2.2.2 Pendent
2.2.3 Posició relativa de rectes.
2.3-Estudi global d’una funció.
2.3.1 Domini i recorregut
2.3.2 Periodicitat
2.3.3 Continuïtat
2.3.4 Monotonia : creixement i decreixement
2.3.5 Màxims i mínims.
UNITAT III : GEOMETRIA DESCRIPTIVA
3.1-Trigonometria
3.1.1 Mesura d’angles
3.1.2 Raons trigonomètriques d’angles aguts
3.1.2.1 Relacions entre les raons trigonomètriques
MD020205-0 110

ectangles.
3.2-Cossos geomètrics
3.2.1 Poliedres
3.2.1.1 Elements fonamentals
3.2.1.2 Classificació
3.2.1.3 Cub i paral·lelepípede
3.3- Àrees i volums
UNITAT IV : TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4.1-Conceptes bàsics de l’estadística
4.2-Taules i gràfiques estadístiques
4.3-Paràmetres estadístics :
4.3.1 Mesures de centralització:
4.3.1.1 Mitjana aritmètica
4.3.1.2 Mediana
4.3.1.3 Mode
4.4- Interpretació dels resultats.
UNITAT V : TRACTAMENT DE L’ATZAR
5.1- Esdeveniments aleatoris.
5.2-Freqüències i taules.
5.3-Probabilitat d’un esdeveniment.
5.3.1 Regla de Laplace
5.4-Probabilitat de la unió d’esdeveniments
5.4.1 Esdeveniments compatibles i incompatibles.
5.5-Probabilitat de la intersecció d’esdeveniments
5.5.1Esdeveniments dependents i independents.
2.2-Continguts de Ciències
BLOC I : GENÈTICA I EVOLUCIÓ
TEMA I : LA UNITAT DE LA VIDA
1.1-La cèl·lula utilitza energia
1.2-Les cèl·lules sintetitzen substàncies
1.3-Diferents tipus de cèl·lules
1.4-Cèl·lules, teixits i organismes
1.5-Creixement i reproducció cel·lular
TEMA II : REPRODUCCIÓ I HERÈNCIA
2.1-Formes de reproducció
2.2-Formació de les cèl·lules sexuals
2.3-L’ADN: responsable de l’herència.
2.4-Cromosomes i caràcters.
2.5-L’herència dels caràcters.
2.6-Mutacions.
MD020205-0 111
3.1.3 Resolució de triangles

TEMA III : L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS.
3.1-Espècies i poblacions
3.2-Adaptació al medi ambient
3.3-Selecció natural
3.4-Aportació de'n Darwin
3.5-Selecció artificial
3.6-Variabilitat, herència i evolució.
BLOC II ECOLOGIA
TEMA IV : AMBIENTS I ECOSISTEMES DIFERENTS
4.1-Elements d’un ecosistema
4.2-El flux d’energia en els ecosistemes
4.3-Cicles de la matèria
4.4-Diferents tipus d’ecosistemes : boscs, litoral, zones agrícoles,
ecosistemes urbans.
TEMA V : RECURSOS NATURALS
5.1-Què és un recurs natural? Tipus de recursos.
5.2-La utilització del sòl.
5.3-L’explotació dels recursos.
5.4-L ‘obtenció dels aliments.
5.5-L’aigua.
5.6-Els recursos energètics.
TEMA VI : MODIFICAM EL MEDI NATURAL
6.1-Els residus sòlids.
6.2-El reciclatge de residus.
6.3-Els residus radioactius
6.4-La contaminació de les aigües.
6.5-La contaminació de l’aire.
6.6-L’efecte hivernacle.
6.7-Alteració de el capa d’ozó
BLOC III : FÍSICA
TEMA VII : MOVIMENT I FORCES
7.1-Espai, velocitat i acceleració
7.2-M.R.U.A
7.3-Forces. Mesura. Unitats.
7.4-Forces i moviment
7.5-Resolució de problemes.
TEMA VIII : FORCES I ELS SEUS EFECTES
MD020205-0 112

8.1-Forces i moviments : Segona llei de
Newton
8.2-Tercera llei de Newton : Acció i reacció.
8.3-El fregament. Una força molt important.
8.4-La gravetat. La força que regeix l’Univers.
TEMA IX : L’ENERGIA , LA SEVA TRANSFERÈNCIA.
9.1-Tipus d’energies.
9.2-Transferència de l’energia.
9.3-L’energia es conserva, però també es degrada.
9.4-El Sol : font d’energia
9.5-Les diferents fonts d’energia.
9.6-Energia tèrmica. Calor i temperatura.
3-Procediments i Actituds:
3.1-Procediments de Matemàtiques
-Formulació verbal de problemes numèrics i algebraics, del procés i càlculs
utilitzats per resoldre‘ls.
-Resolució algebraica d’equacions de primer i segon grau.
-Resolució analítica de sistemes d’equacions.
-Plantejament i resolució de problemes reals utilitzant els instruments algebraics
més adients.
-Utilització i interpretació del llenguatge gràfic, emprant el vocabulari i símbols
adients.
-Recerca dels pendents de diferents tipus de rectes, la seva interpretació.
-Gust i precisió en la representació de funcions.
-Utilització de la terminologia i notació adient per als problemes geomètrics.
-Càlcul de raons trigonomètriques d’angles aguts i la seva relació en la resolució
de triangles rectangles.
-Resolució de qualsevol tipus de triangles.
-Utilització de les fórmules d’àrees i volums de cossos geomètrics per mesurar
magnituds.
-Utilització de diferents fonts d’informació per obtenir dades estadístiques.
-Determinació de mostres representatives.
-Construcció de taules i gràfiques estadístiques a partir de dades d’una enquesta.
-Planificació i elaboració d’una enquesta.
-Càlcul i interpretació dels diferents tipus de paràmetres estadístics.
-Formulació de conclusions a partir d’un estudi estadístic i dels resultats obtinguts.
-Reconeixement d’esdeveniments aleatoris.
-Construcció de taules de recomptes i de freqüències.
-Càlcul de probabilitats utilitzant la regla de Laplace.
-Utilització de distints procediments per al càlcul de probabilitats d’esdeveniments
composts.
-Utilització del vocabulari adient per descriure i qualificar situacions
relacionades amb l’atzar.
3.2 Actituds de Matemàtiques.
-Confiança en les pròpies capacitats per afrontar problemes i realitzar càlculs.
-Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes
MD020205-0 113

algebraics.
-Disposició favorable a la revisió i millora dels resultats de qualsevol tipus de
problema.
-Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés i dels resultats
obtinguts en els problemes i en els càlculs.
-Actitud positiva per a comprovar gràficament els resultats analítics i viceversa.
-Reconeixement i valoració de la utilitat de la geometria per resoldre diferents
situacions de l’entorn físic.
-Valoració de les gràfiques i dels paràmetres estadístics com a mitjà
d’informació ràpid i sintètic.
-Valoració crítica dels resultats obtinguts en un estudi estadístic.
-Disposició favorable a tenir en compte les informacions probabilístiques per
prendre decisions.
-Curiositat i interès per investigar fenòmens aleatoris relacionats amb l’atzar.
-Actitud crítica davant les creences populars sobre l’atzar.
3.3 Procediments de Ciències
-Manipular correctament el microscopi
-Descriure adequadament les observacions realitzades.
-Identificar les cèl·lules en organismes unicel·lulars, en animals i vegetals.
-Interpretar els resultats de proves mèdiques com anàlisis de sang.
-Identificació d’algunes malalties de caràcter hereditari.
-Comentari d’articles de premsa i de revistes científiques.
-Resolució de problemes de genètica.
-Comparació de diferents explicacions que s’han donat al llarg de la història
sobre l’origen de la vida.
-Comentari de noticies referents als aliments transgènics.
-Interpretació d’esquemes que representin interrelacions entre els diferents
components de cada ecosistema.
-Classificació dels éssers vius segons l’estrat que ocupen en cada
ecosistema.
-Elaboració d’esquemes de les relacions energètiques entre els diferents
components de l’ecosistema.
-Anàlisi dels diferents cicles de matèria i el problema que representa rompre
algun d’aquests cicles.
-Anàlisi crítica d’intervencions humanes en el medi.
-Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques senzilles.
-Identificació d’accions humanes que provoquin danys en el medi ambient.
-Elaborar treballs a partir de diverses fonts bibliogràfiques.
-Elaboració de llistes de productes contaminants d’ús domèstic.
-Conèixer les normes bàsiques per no contaminar el medi i per augmentar el
reciclatge.
-Disseny de murals o mapes conceptuals que expliquin el problema de la
contaminació.
3.4 Actituds de Ciències.
-Respecte a les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments
d’observació i dels materials de feina.
-Sensibilitat per l’ordre i neteja del lloc de feina i del material usat.
-Valorar la construcció del món viu.
-Reconèixer les activitats vitals comunes a tots els éssers vius.
MD020205-0 114

-Reconeixement de la importància de les
mutacions com a pilars bàsics del procés evolutius.
-Ser conscients de l’estreta relació que existeix entre els descobriments genètics i
els avenços en les teories evolutives.
-Respecte cap a les diverses formes de vida, entenent que qualsevol ésser viu,
fins i tot els més senzills, és el resultat d’un procés evolutiu de gran duració i
complexitat.
-Curiositat i interès per l’enorme diversitat existent entre els éssers vius.
-Despertar la inquietud investigadora i motivar la recerca d’informació
relacionada amb temes evolutius.
4-Desenvolupament de les competències bàsiques :
a) Coneixement i interacció amb el món físic:
-Es garanteix a través dels diversos continguts que es desenvolupen al llarg
d'aquest curs,tant en la part de matemàtiques com en el de ciències de la
natura.
b) Competència matemàtica:
-Traçar i realitzar gràfiques.
-Realitzar càlculs amb valors numèrics
-Mesurar diverses variables en un experiment.
-Transformar amb resultats numèrics les experiències en el laboratori.
-Aplicar la informació d'una imatge,taula o esquema.
c)Tractament de la informació i competència digital:
-Organitzar dades en llistes i taules.
-Completar esquemes i mapes conceptuals.
-Interpretar esquemes i dibuixos.
d) Competència social i ciutadana:
-Intercanviar i argumentar opinions sobre temes de ciències.
-Reconèixer la influència de la ciència en la qualitat de vida.
e) Competència en comunicació lingüística :
-Interpretar textos científics i matemàtics.
-Precisar el significat de conceptes.
MD020205-0 115

-Expressar la informació sol·licitada de forma correcta.
f) Competència per aprendre a aprendre:
-Buscar una relació entre els coneixements.
-Explicar raonaments,propietats,teories...
-Analitzar les causes i conseqüències d'una observació,un procés...
-Realitzar comparacions raonades.
-Analitzar els resultats i detectar possibles errors comesos.
-Perseverar en l'aplicació de procediments.
-Buscar una coherència global dels coneixements científics.
g) Autonomia i iniciativa personal:
-Relacionar conceptes.
-Classificar processos.
-Identificar estructures biològiques.
-Desenvolupar el capacitat d'anàlisi.
-Admiració per el capacitat dels organismes per adaptar-se al medi ambient.
-Curiositat i interès per les diferents estratègies adoptades pels éssers vius per
obtenir més èxit biològic.
-Valorar la importància per al ecosistema de tots els seus components i la
seva contribució a l’equilibri del medi ambient.
-Defensa del medi ambient amb arguments fonamentats i contrastats davant
d’activitats humanes que siguin contaminants i degradants.
-Curiositat i interès pels canvis ocasionats per l’home en l’entorn natural.
-Reconeixement i valoració de la limitació dels recursos naturals.
-Valoració de l’ús racional dels recursos naturals per part de la humanitat.
-Prendre consciència de la necessitat de reciclar materials d’ús corrent.
-Valorar positivament totes les mesures que s’adopten per reduir el nombre de
productes contaminants.
-Rebutjar els productes d’ús domèstic que generin contaminació.
MD020205-0 116

5-Metodologia didàctica :
La metodologia didàctica que s’usarà amb l’alumnat de diversificació curricular
tendrà en compte els mateixos elements que la de la resta d’alumnat d’ESO, però incidint
especialment amb la individualització del currículum i amb la globalització de les àrees.
Els continguts de l’àmbit estaran basats en els mínims exigibles a les diverses
assignatures; s’han prioritzat els temes més relacionats amb la realitat i la vida quotidiana
de l’alumne.
A cada tema es contemplaran els prerequisits i els procediments imprescindibles
que ha de tenir l’alumnat per poder seguir la unitat didàctica. Es detectarà l’estat de
l’alumnat respecte en aquests prerequisits i procediments mitjançant una prova
d’avaluació diagnòstica a l’inici de cada tema, que podrà ser de tipus diferent segons la
unitat didàctica que es tracti.
Es donaran activitats de reforç inicials a aquells alumnes que s’hagi detectat que no
estan preparats per seguir el tema.
A una unitat didàctica concreta s’hi contemplaran diversos tipus d’activitats
( magistrals, manipulatives, cooperatives...) per tal d’arribar al màxim nombre d’alumnat
possible.
També s’hi treballaran diverses formes d’agrupament ( individual, en petit grup, en
gran grup ).
S’utilitzaran materials didàctics diversos: llibres de text, fotocòpies, pissarra,
calculadora, ordinador, materials manipulatius, mitjans audiovisuals...
Dins l’aula s’empraran instruments de regulació i autoregulació dels aprenentatges
de l’alumnat : observació sistemàtica, proves escrites i orals, activitats d’avaluació mútua,
activitats d’autoavaluació. Per tal de conèixer l’aprenentatge de cada alumne i ajudar-los
individualment en les mancances que es detectin i per aconseguir que l’alumne aprengui a
autoregular-se i assumir responsabilitat activa dins el seu propi procés d’aprenentatge i en
el del seu grup classe.
Totes aquestes activitats es podran dur a terme tenint en conte que el grup de
diversificació està format per un nombre reduït d’alumnes amb molt bona actitud.
6-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Segons les característiques dels grups i les necessitats didàctiques de la
matèria, es podrà fer alguna sortida exterior per tal de tractar “ in situ “ alguns
dels procediments adquirits a l’aula.
Visitarem si és possible totes les exposicions relacionades amb el temari que
es duguin a terme al llarg del curs.
Intentarem fer una visita a la incineradora de Son Reus que serà conjunta
amb el grup de tecnologia o bé a la desaladora i també demanarem un dia per
fer l’activitat del programa de "SA NOSTRA" : " Paisatge mediterrani ".
Sol.licitarem l'activitat de la Conselleria de Medi Ambient, " Aula mòbil " per tal
d'ajudar en els alumnes a assolir els conceptes del tema d´ecologia.Aquesta activitat es
durà a terme el segon trimestre i de forma conjunta amb el 4t de ciències.
Visitarem el museu de Soller per tal de conèixer la flora i la fauna de les Balears i la
seva evolució.
7-CRITERIS D’AVALUACIÓ
Cal distingir varis aspectes :
MD020205-0 117

1-Quant a la regulació del procés d’aprenentatge individual de cada alumne, s’empraran
instruments que permetin detectar les mancances que vagin apareixent dins el procés
d’aprenentatge de cadascun. La informació que se n’extregui s’utilitzarà per respondre en
aquestes necessitats mitjançant el disseny i execució de les activitats de recuperació
adients.
2-Quant als criteris de qualificació cal dir que el 50% de la nota de cada alumne vendrà
donada pel seu rendiment acadèmic, quant a l’assoliment dels objectius didàctics marcats
i es mesurarà a través de proves orals i escrites i l’observació sistemàtica. L’altre 50%
tendrà a veure amb la seva feina i actitud cap als companys, cap al professorat i cap al
material propi i les instal·lacions escolars.
8-CONTINGUTS MÍNIMS DE 4T D'ESO
-Resolució de les equacions de primer i segon grau.
-Saber resoldre sistemes d'equacions de primer grau amb dues incògnites.
-Realitzar correctament les gràfiques de les funcions lineals i el seu estudi global.
-Calcular les àrees dels poliedres bàsics.
-Conèixer els conceptes fonamentals de l'Estadística i calcular els paràmetres estadístics.
-Tenir clares les idees bàsiques de Probabilitat.
-Conèixer el funcionament d'una cèl.lula.
-Utilitzar correctament els conceptes d'Herència.
-Saber explicar les bases de l'Evolució dels éssers vius.
-Dominar els conceptes bàsics d'Ecologia.
-Comprendre el problema de la contaminació i la importància del reciclatge.
-Resolució de problemes simples de moviments i forces.
9-TEMPORALITZACIÓ DE L'ÀMBIT
a) Temporalització de 3er : Tenim tres avaluacions i es donaran tres
unitats per avaluació combinades entre matemàtiques i ciències.
b) Temporalització de 4t : Tenim tres avaluacions i es donaran dues unitats de
matemàtiques les dues primeres avaluacions i una la tercera. També es donarà un
bloc de ciències a cada avaluació.
MD020205-0 118

Annex III
ÀMBIT PRÀCTIC: TECNOLOGIA
Programació de primer curs de Diversificació Curricular
1. El procés tecnològic
I- Introducció
La primera unitat del curs de primer d’Educació Secundària Obligatòria de Tecnologies pretén que
l’alumnat comprengui el concepte de tecnologia i quines són les principals característiques que ha
de reunir un objecte tecnològic.
També es provarà de fer que els nois i les noies siguin capaços de dur a terme les quatre fases del
procés de creació d’un objecte tecnològic i entenguin de quina manera avança la tecnologia.
Finalment s’identificaran els avenços tecnològics que més han canviat la nostra vida al llarg de la
MD020205-0 119

II- Objectius i continguts
Objectius
història
d) Conèixer el concepte de tecnologia, identificant com a objecte tecnològic tot allò que ha
estat dissenyat per satisfer una necessitat específica.
di) Identificar aquells aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de projectar qualsevol
objecte tecnològic: disseny, material, assaigs, utilitat final de l’objecte, etc.
dii)Conèixer les quatre fases del procés de resolució tècnica de problemes: identificar, explorar,
construir i comprovar.
diii)Aprendre que, a mesura que ha evolucionat la nostra civilització, també han evolucionat les
nostres necessitats i les solucions que hi donem.
div)Conèixer els avenços tecnològics que més han contribuït a millorar la nostra manera de
viure al llarg de la història.
dv) Comprendre el caràcter evolutiu de la tecnologia, ja que els objectes tecnològics són gairebé
sempre susceptibles de millores, en un procés constant d’identificació de necessitats i
recerca de solucions.
dvi)Comprendre que la tecnologia és una ciència que avança per resoldre problemes concrets.
Continguts
− Concepte de tecnologia: donar respostes a necessitats concretes mitjançant el desenvolupament
d’objectes, màquines o dispositius.
− Característiques funcionals i estètiques dels objectes tecnològics.
− Fases del procés de resolució tècnica de problemes o procés tecnològic.
− El procés tecnològic aplicat a un exemple pràctic: els ponts.
− Principals fites tecnològiques de la història.
− Observació dels objectes d’ús quotidià com a objectes tecnològics.
− Identificació de les quatre fases del procés tecnològic en el desenvolupament d’alguns objectes
d’ús quotidià.
− Observació dels objectes tecnològics al llarg del temps, apreciant les millores que s’hi han
produït segons les nostres necessitats.
− Interès per observar els objectes que ens envolten, la seva utilitat pràctica, i adequació a la
finalitat per a la qual es van dissenyar.
− Desig de conèixer la història de la humanitat a través de l’estudi dels seus objectes tecnològics.
− Curiositat per entendre el perquè del continu avenç de la tecnologia.
− Reconeixement de la tecnologia com un procés constant d’identificació de necessitats i recerca
de solucions.
Educació en valors
• Educació per a la convivència
• Educació per a la pau
Treball amb competències
5. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
6. Competència social i ciutadana
MD020205-0 120

7. Competència d’aprendre a aprendre
8. Competència d’autonomia i iniciativa personal
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
MD020205-0 121

IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
- Llegir el text de la pàgina 6 i 7 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada.
Per a què serveix la tecnologia?
- Llegir el text de la pàgina 8 a la 11 del llibre de l’alumne.
El procés tecnològic
- Llegir el text de la pàgina 12 i 13 del llibre de l’alumne.
Una aplicació de la tecnologia: la construcció de ponts
- Llegir el text de la pàgina 14 a la 17 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació per a la convivència
− La tecnologia és un dels aspectes que més defineixen una civilització, i arriba a crear enormes
distàncies entre el grau de desenvolupament d’uns països i altres. Malgrat que les noves formes
de comunicació fan possible que qualsevol novetat arribi en un temps rècord fins a qualsevol
racó del món, la realitat és que només les societats més avançades del primer món són
beneficiàries de la major part dels descobriments.
Discutir a l’aula amb els alumnes si creuen que aquest desenvolupament tecnològic s’ha
convertit en un factor que aguditza les diferències entre països rics i pobres o si són altres els
factors causants d’aquesta desigualtat.
Educació per a la pau
− Sovint, les notícies que ens ofereixen els mitjans de comunicació parlen de països que intenten
accedir (legalment o il·legalment) a les noves tecnologies bèl·liques, o que han aconseguit
desenvolupar un nou tipus de míssil o qualsevol altra arma. També trobarem referències a la
manera com la tecnologia converteix aquests estats en potències regionals gràcies al
desenvolupament d’alguna mena d’enginy per a la guerra.
Explicar als alumnes que el que solem anomenar cursa d’armaments és, en realitat, una guerra
tecnològica en la qual els països competeixen per tenir armes més destructives que les dels seus
veïns. Obrir un debat a l’aula sobre l’ús de la tecnologia per part dels governs.
Treball amb competències
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
− Conèixer el procés tecnològic i les seves fases capacita l’alumne perquè desenvolupi les
destreses bàsiques de tècniques i habilitats per manipular objectes amb precisió i seguretat. La
interacció amb l’entorn, en la qual la part tecnològica constitueix un element essencial, capacita
l’alumne perquè conegui la interacció amb el món físic. Les anàlisis d’objectes i sistemes
tècnics des de diferents punts de vista permeten conèixer com han estat dissenyats i construïts
els elements que els formen i la seva funció en el conjunt, i en faciliten l’ús i la conservació.
Competència social i ciutadana
− En aquesta unitat l’alumne té ocasió d’expressar i discutir d’una manera adequada idees i
raonaments, escoltar els altres, abordar dificultats, gestionar conflictes i prendre decisions
MD020205-0 122

practicant el diàleg i la negociació i adoptant
actituds de respecte i tolerància cap als seus companys.
Competència d’aprendre a aprendre
− Una síntesi del tema en la secció Resum per reforçar els continguts més importants, de manera
que l’alumne conegui les idees fonamentals de la unitat.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
− El coneixement i la informació contribueixen a la consecució d’aquesta competència.
V- Orientacions i recursos
Banc de dades. Informació complementària
- Vegeu la fitxa 1 de la pàgina 22 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Conèixer i comprendre el concepte de tecnologia, així com les principals característiques que ha
de reunir un objecte tecnològic.
- Conèixer i ser capaços de dur a la pràctica les quatre fases del procés de creació d’un objecte
tecnològic.
- Comprendre de quina manera avança la tecnologia. Per fer això, en la unitat es treballa un
exemple de solució tècnica com el pont. Estudiar la successió de millores i de respostes noves
que pot oferir la tecnologia com a solució a un mateix problema concret, exemplificant aquest
concepte en l’evolució tècnica dels ponts que oferim en la unitat.
- Identificar els avenços tecnològics que més han canviat la nostra vida al llarg de la història.
Vocabulari de la unitat
• Acer.
• Avió de reacció.
• Bronze.
• Brúixola.
• Cinema a casa.
• Internet.
• Locomotora.
• Màquina de vapor.
• Ordinador.
• Plàstic.
• Radiografia.
• Roda.
• Satèl·lit artificial.
• Telèfon.
• Telègraf.
• Videoconferència.
MD020205-0 123

VII- Atenció a la diversitat
Per saber-ne més…
Com es dissenyen els objectes tecnològics?
− Vegeu la fitxa 2 i les activitats proposades a la pàgina 23 de la guia.
Com van néixer la tecnologia?
− Vegeu la fitxa 3 i les activitats proposades a la pàgina 24 de la guia.
Com ha evolucionat la tècnica fotogràfica?
− Vegeu la fitxa 4 i les activitats proposades a la pàgina 25 i 26 de la guia.
Síntesi
–Vegeu la fitxa 5 i les activitats proposades a la pàgina 27 de la guia.
–2. Dibuix
I- Introducció
La segona unitat del curs de primer d’Educació Secundària Obligatòria té com a primer centre
d’atenció aconseguir que l’alumnat adquireixi destresa amb les diferents eines de dibuix i les formes
de representació dièdrica i perspectiva cavallera. També es pretén treballar el dibuix a llapis i a mà
alçada d’objectes senzills.
Es vol que els nois i les noies desenvolupin la concepció espacial dels objectes, la seva
representació tridimensional amb la finalitat de plantejar qualsevol solució tècnica, i que aprenguin
a dibuixar a escala i a acotar un dibuix usant la simbologia i vocabulari adequats.
II- Objectius i continguts
Objectius
− Expressar i comunicar idees i solucions tècniques i explorar-ne la viabilitat utilitzant els
recursos adequats.
− Conèixer els instruments que s’utilitzen en l’elaboració del dibuix tècnic.
− Utilitzar correctament els principals instruments de mesura lineals i angulars.
− Realitzar amb precisió i claredat la representació d’objectes senzills en el sistema dièdric.
− Comprendre la importància de la perspectiva com a sistema de representació gràfica.
− Estudiar què és la perspectiva cavallera, quina és la seva utilitat i com es fa.
− Conèixer què és dibuixar a escala i per a què serveix, i aprendre a aplicar escales de reducció i
ampliació en el dibuix tècnic.
− Conèixer els principals elements informatius que es fan servir en dibuix tècnic, especialment les
MD020205-0 124

sobre dibuixos reals.
Continguts
cotes i els diferents tipus de línies, practicant
- Instruments i materials bàsics de dibuix tècnic i disseny gràfic.
- Traçat de rectes paral·leles, perpendiculars i angles amb l’ajuda de l’escaire i el cartabó.
- Traçat de figures geomètriques planes senzilles.
- Formes de representació gràfica d’objectes: esbós, croquis i projecció dièdrica (planta, alçat i
perfil).
- Convencions de representació gràfica. Normalització: acotació.
- Concepte de perspectiva: perspectiva cavallera.
- Representació a escala: escales d’ampliació i reducció.
- L’acotació en el dibuix tècnic: cotes i tipus de línies.
- Representació i exploració gràfica d’idees, fent servir correctament els instruments i materials
bàsics de dibuix tècnic.
- Maneig correcte dels instruments i materials bàsics de dibuix tècnic.
- Representació a mà alçada d’objectes simples en projecció dièdrica.
- Lectura i interpretació de documents tècnics senzills formats per informacions, símbols,
esquemes i dibuixos tècnics.
- Desenvolupar els procediments de la perspectiva cavallera.
- Practicar amb escales de reducció i ampliació.
- Gust per l’ordre i la neteja en l’elaboració i presentació de documents tècnics.
- Reconeixement de la necessitat del bon ús i conservació dels instruments de dibuix, propis i del
centre escolar.
- Valoració de la importància del llenguatge gràfic com a mitjà de comunicació d’idees.
- Interès per la incorporació de criteris i recursos plàstics en l’elaboració i la presentació de
documents tècnics.
- Interès per conèixer les diferents formes de representació gràfica.
- Reconeixement de la importància del dibuix tècnic en el desenvolupament de projectes.
Educació en valors
- Educació per al consumidor
Treball amb competències
- Competència matemàtica
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència social i ciutadana
- Competència d’aprendre a aprendre
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
MD020205-0 125

Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
- Llegir el text de la pàgina 20 i 21 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada.
Instruments de dibuix
- Llegir el text de la pàgina 22 a la 27 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
MD020205-0 126

Sistemes de representació. Vistes ortogonals:
sistema dièdric
- Llegir el text de la pàgina 28 a la 33 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Normalització i metrologia
- Llegir el text de la pàgina 34 i 35 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Acotament
- Llegir el text de la pàgina 36 a la 37 del llibre de l’alumne.
Escala de dibuix
- Llegir el text de la pàgina 38 i 39 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Esbós, croquis i plànol tècnic
- Llegir el text de la pàgina 40 a la 42 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
- Llegir els textos de la pàgina 50 i la 51 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Educació en valors
Educació per al consumidor
− Els alumnes han de valorar la importància d’utilitzar un vocabulari tècnic, així com les
convencions en la representació d’objectes per tal de desenvolupar una educació més activa.
D’aquesta manera podran llegir i interpretar els documents tècnics, que estan formats per
informacions de diversa naturalesa: text, símbols, dibuixos i gràfics, d’una manera més eficaç.
A més a més, els ajudarà a tenir una millor visió espacial de la realitat, sobretot a l’hora
d’elaborar i seleccionar les idees necessàries per aconseguir una solució tècnica viable, creativa,
estèticament agradable i equilibrada d’un problema.
Treball amb competències
Competència matemàtica
− El tema de dibuix està estretament relacionat amb el desenvolupament de la competència
matemàtica. Es treballa amb instruments auxiliars de dibuix, com l’escaire, el cartabó i el
compàs, i amb sistemes de representació dièdrica i escales.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
− La representació dels objectes tecnològics és fonamental per adquirir les destreses necessàries
per desenvolupar la competència bàsica de coneixement amb el món físic. Es tracta que
l’alumne assoleixi les destreses necessàries per representar objectes i sistemes tècnics en
projecció dièdrica, així com l’obtenció de la perspectiva cavallera com a eina en el
desenvolupament de processos tècnics. Les destreses s’han d’aconseguir tant a mà alçada com
amb els instruments de dibuix.
Competència social i ciutadana
− La representació d’objectes, l’escala i com es representen apropa l’alumne a la realitat dels
objectes quotidians, de manera que l’ajuda a expressar i comunicar idees i solucions tècniques,
així com a explorar-ne la viabilitat i abast fent servir mitjans tecnològics, recursos gràfics,
simbologia i llenguatge adequats.
MD020205-0 127

Competència d’aprendre a aprendre
− Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament, per tal
que l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius
de la unitat.
V- Orientacions i recursos
A la xarxa
3. Vegeu la fitxa 7 de la pàgina 42 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
4. Adquirir, amb la pràctica, habilitat i destresa en el maneig dels diferents instruments de dibuix.
5. Representar la forma i les dimensions d’un objecte en projecció dièdrica proporcionat i
intel·ligible.
6. Dibuixar, a llapis i a mà alçada, les peces o parts d’un objecte senzill, aplicant normes i
convencions elementals de representació.
7. Expressar i comunicar idees utilitzant la simbologia i el vocabulari adequats.
8. Desenvolupar la concepció espacial dels objectes, així com la necessitat de representar-los de
manera tridimensional, amb la finalitat de plantejar qualsevol solució tècnica.
9. Fer la perspectiva cavallera d’objectes tecnològics.
10. Aprendre a dibuixar a escala (reducció i ampliació), així com a acotar perfectament un dibuix.
Vocabulari de la unitat
− Acotament.
− Alçat.
− Cartabó.
− Compàs.
− Croquis.
− Díedre.
− Esbós.
− Escaire.
− Escala.
− Gramatge.
− Metrologia.
− Normalització.
− Perfil.
− Perspectiva cavallera.
− Plànol tècnic.
− Planta.
− Transportador d’angles.
MD020205-0 128

− Vista ortogonal.
Activitats d’avaluació
− Tríedre.
Aplicació de continguts
− Fer les activitats de la pàgina 44 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
− Fer les activitats de la pàgina 44 a la 47 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: Ombres xineses
− Dur a terme el projecte de la pàgina 48 i 49 del llibre de l’alumne i respondre a les preguntes.
Fitxa 8 d’avaluació
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 43 de la guia.
Fitxa 9 d’autoavaluació
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 44 de la guia.
MD020205-0 129

VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Maneig d’instruments auxiliars
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 36 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Vistes
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 37 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
El sistema dièdric
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 38 de la guia.
Fitxa 5 de reforç
Vistes en perspectiva
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 39 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
Leonardo da Vinci
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 40 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Lectura. Vitruvi
− Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 41 de la guia.
Per saber-ne més…
Com s’utilitzen els instruments de dibuix?
− Vegeu la fitxa 11 i les activitats proposades a la pàgina 46 i 47 de la guia.
Expressió gràfica: el llenguatge dels tècnics
− Vegeu la fitxa 12 i les activitats proposades a la pàgina 48 de la guia.
Perspectiva cavallera
− Vegeu la fitxa 13 i les activitats proposades a la pàgina 49 de la guia.
Com es fa un esbós?
− Vegeu la fitxa 14 i les activitats proposades a la pàgina 50 de la guia.
Com es fa un croquis?
MD020205-0 130

la pàgina 51 de la guia.
3. Materials i fusta
I- Introducció
− Vegeu la fitxa 15 i les activitats proposades a
La tercera unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria acosta a l’alumnat l’origen, les
característiques i les aplicacions dels materials naturals i transformats més usats i el vocabulari
relacionat.
Pel que fa a la fusta es treballarà l’ús de les diferents formes comercials, la discriminació entre
fustes naturals i artificials i les seves aplicacions, així com els diferents punts d’unió i acabat de les
peces de fusta i estris que s’usen en cadascun.
També s’estudiarà la identificació d’eines i estris que s’usen per mesurar, traçar, serrar, llimar i
foradar i les normes de seguretat que cal conèixer pel seu ús.
II- Objectius i continguts
Objectius
− Reconèixer l’origen, les característiques i les aplicacions dels materials d’ús més freqüent,
diferenciant entre materials naturals i transformats.
− Conèixer de manera senzilla les propietats dels materials fent servir, a més, el vocabulari
adequat.
− Conèixer les principals propietats de la fusta i la seva relació amb les aplicacions més habituals.
− Conèixer les diferents formes comercials de la fusta, així com l’ús amb el qual hi estan
relacionades.
− Aprendre a distingir entre fustes naturals i artificials, així com els seus diferents tipus i
aplicacions.
− Identificar les eines i els estris que s’utilitzen en les operacions de mesura, traçat, serrada,
llimada i foradament.
− Conèixer i respectar les normes de seguretat en l’ús de les eines.
− Reconèixer els diferents tipus d’unió i acabat de peces de fusta i els estris que s’utilitzen en
cadascun.
Continguts
1. Materials naturals i transformats: classificació.
2. Fustes naturals i transformades: aplicacions més comunes.
3. Propietats característiques de la fusta.
4. Principals eines per al treball de la fusta.
5. Tècniques bàsiques del treball amb fusta.
6. Unions i acabats més representatius de les peces de fusta.
7. Repercussions mediambientals de l’explotació de la fusta.
8. Classificar els materials segons l’origen i les propietats.
MD020205-0 131

9. Descriure i analitzar les propietats dels
materials, identificant les més idònies per construir un objecte determinat.
10. Establir les relacions entre la forma d’un objecte, la seva funció i utilitat, els materials utilitzats i
les tècniques de fabricació.
11. Selecció de les fustes segons les seves propietats característiques.
12. Identificació de les eines més apropiades per al treball amb fusta.
13. Elaboració de seqüències d’operacions bàsiques per al treball amb fusta.
14. Reconeixement dels tipus d’unions i acabats per a objectes de fusta.
15. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat al taller.
16. Interès en la recerca d’un material amb les propietats apropiades per a la resolució d’un
problema de disseny concret.
17. Anàlisi i valoració crítica de l’impacte del desenvolupament tecnològic dels materials en la
nostra societat i en el medi ambient.
18. Conscienciació sobre l’amenaça que suposen per al nostre entorn natural els problemes de
contaminació, així com l’escassetat de matèries primeres, que fan necessària la racionalització i
adequació a l’ús dels materials que fem servir de manera habitual en la nostra vida diària.
19. Interès per aprendre a seleccionar el tipus de fusta més adequat per a la fabricació d’un objecte,
segons les seves propietats.
20. Valoració de la importància de conèixer els formats, les utilitats de la fusta i les seves principals
tècniques de treball.
21. Valoració de la utilitat de planificar correctament una seqüència d’operacions.
22. Interès per conèixer més de prop els problemes mediambientals que causa al planeta el consum
massiu de fusta.
Educació en valors
− Educació per al consumidor
− Educació ambiental
Treball amb competències
− Competència matemàtica
− Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
− Tractament de la informació i competència digital
− Competència social i ciutadana
− Competència per aprendre a aprendre
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
MD020205-0 132

manera en el procés tecnològic, per la qual cosa
s’experimentarà amb les propietats d’alguns materials o amb la construcció d’elements tecnològics.
Tot de forma molt senzilla i amb materials fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions
reals, de manera que es poden entendre perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
- Llegir el text de la pàgina 52 i 53 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada.
Classificació dels materials
- Llegir el text de la pàgina 54 i 55 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
La fusta
- Llegir el text de la pàgina 56 i 57 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Propietats de la fusta
- Llegir el text de la pàgina 58 i 59 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 133

Classificació de les fustes
- Llegir el text de la pàgina 60 i 61 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada.
Derivats de les fustes
- Llegir el text de la pàgina 62 i 63 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Treball amb fusta
- Llegir el text de la pàgina 64 a la 70 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Les regles d’or al taller
- Llegir el text de la pàgina 71 del llibre de l’alumne.
L’impacte ambiental i les seves solucions
- Llegir el text de la pàgina 72 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Racó de la lectura
- Llegir el text de la pàgina 78 i 79 del llibre de l’alumne i fer les activitats
- proposades.
Educació en valors
Educació per al consumidor
• Els alumnes han de mostrar interès per conèixer les diferents formes de presentació dels
materials segons la seva aplicació en objectes d’ús corrent, així com de les seves implicacions
socials i mediambientals. Incidir a valorar l’adquisició d’envasos i embalatges fabricats amb
materials reciclats i/o reutilitzables.
Educació ambiental
• Els alumnes han de ser conscients de la despesa en matèries primeres i d’energia que suposa l’ús
dels diferents materials. Per això es fa necessari el consum racional dels productes, així com ferne
una recollida selectiva quan ja han perdut el seu valor comercial.
Treball amb competències
Competència matemàtica
• Les propietats dels materials es treballen amb les respectives unitats. En aquest sentit, és
important destacar els ordres de magnitud.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• L’estudi dels materials és molt important per desenvolupar les habilitats necessàries en el món
físic que envolta l’alumne; aquest estudi li posa de manifest que els materials estan molt
presents en la vida quotidiana. A més, la interacció que aquests produeixen amb el medi a causa
de la seva durabilitat els apropa a la idea de respecte pel medi ambient.
Tractament de la informació i competència digital
• En la secció Racó de la lectura de la pàgina 78 i 79 del llibre de l’alumne es treballa amb articles
de premsa per contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals relacionats amb la vida
quotidiana de l’alumne. Es proposen algunes pàgines web interessants que reforcen els
continguts que s’han treballat a la unitat.
MD020205-0 134

Competència social i ciutadana
• En aquesta unitat s’estudien els materials en general, i concretament la fusta. Cal destacar la
importància que tenen els materials en la societat actual, tant des del punt de vista de consum
com de reciclatge. S’hi descriuen els tipus de fustes: naturals i artificials, les característiques de
cadascuna i les aplicacions. És molt important destacar l’impacte mediambiental dels materials
que no es poden reciclar i la necessitat de reutilitzar-los.
Competència per aprendre a aprendre
• Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament, perquè
l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma segons els objectius de la
unitat.
V- Orientacions i recursos
A la xarxa
- Vegeu la fitxa 11 de la pàgina 70 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
- Classificar materials d’ús comú.
- Seleccionar les propietats adequades per a cada objecte tecnològic.
- Conèixer i diferenciar les propietats més importants dels materials.
- Valorar la recollida selectiva dels materials.
- Conèixer les propietats de la fusta i seleccionar-ne els diferents tipus segons l’aplicació.
- Conèixer el maneig de les eines i les tècniques d’unió i acabat de la fusta.
- Identificar i seqüenciar les diferents tècniques de treball amb fusta.
3. Acoblar.
4. Aliatge.
5. Arc.
6. Cantell.
7. Cola.
8. Contraplacat.
9. Corc.
10. Darrere.
11. Desbastar.
12. Fibra.
13. Fulla (d’una eina).
14. Fusta.
15. Metxa o espiga.
MD020205-0 135
Vocabulari de la unitat

17. Serrabiaixos.
18. Tàblex.
19. Tauler d’aglomerat.
20. Tauler DM.
21. Vernís.
22. Veta.
23. Vidre.
24. Xapa.
Activitats d’avaluació
16. Plàstic.
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 74 i 75 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 75 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: el cranc
- Dur a terme les activitats de la pàgina 76 i 77 del llibre de l’alumne.
2. Vegeu les activitats de la pàgina 71 de la guia.
3. Vegeu les activitats de la pàgina 72 de la guia.
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 12 d’avaluació
Fitxa 13 d’autoavaluació
Classifica el materials
4. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 60 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Propietats dels materials
5. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 61 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Selecció dels materials
6. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 62 de la guia.
Fitxa 4 de reforç
MD020205-0 136

Test de les propietats dels materials
7. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 63 de la guia.
Fitxa 5 de reforç
Propietats de la fusta
8. Vegeu i les activitats proposades a la pàgina 64 de la guia.
Fitxa 6 de reforç
Identificació d’eines
9. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 65 de la guia.
Fitxa 7 de reforç
Treball amb fusta
10. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 66 de la guia.
Fitxa 8 de reforç
Unions i acabats de la fusta
11. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 67 de la guia.
Fitxa 9 d’ampliació
Residus plàstics: la seva utilitat
12. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 68 de la guia.
Fitxa 10 d’ampliació
Els boscos i el reciclatge
13. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 69 de la guia.
Què són els materials naturals i transformats?
- Vegeu la fitxa 15 de la pàgina 74 de la guia.
Quines propietats dels materials coneixes?
- Vegeu la fitxa 16 de la pàgina 75 de la guia.
Materials transformats: el paper
- Vegeu la fitxa 17 de la pàgina 76 de la guia.
Projecte: classificador
- Vegeu la fitxa 18 de la pàgina 77 de la guia.
4. Metalls
I- Introducció
MD020205-0 137
Per saber-ne més

En la primera unitat del segon curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologies els alumnes
coneixeran les característiques bàsiques dels metalls i la importància que tenen en la nostra vida pel
gran nombre d’aplicacions que tenen.
També coneixeran les diferents formes d’obtenció i fabricació d’objectes metàl·lics i aprendran a
valorar el reciclatge dels metalls com una necessitat per reduir l’impacte sobre el medi ambient.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Conèixer les propietats generals dels metalls, la seva classificació i les aplicacions per a les
quals són adequats.
- Diferenciar els diversos tipus de metalls que hi ha segons les seves característiques.
- Fer servir les tècniques bàsiques de treball amb metalls: conformació, tall, unió i acabat de
metalls.
- Analitzar objectes tècnics metàl·lics i entendre les raons que condueixen a l’elecció d’un
determinat metall en el seu disseny.
- Desenvolupar les habilitats necessàries per manipular correctament i amb seguretat les eines que
es fan servir en el treball amb metalls.
- Valorar el reciclatge com una necessitat per reduir l’impacte ambiental de l’explotació dels
metalls.
Continguts
5. Les propietats dels metalls.
6. Materials metàl·lics: classificació.
7. Materials fèrrics: propietats i aplicacions.
8. Materials no fèrrics: propietats i aplicacions.
9. Tècniques bàsiques de treball amb metalls en el taller: les eines i el seu ús segur.
10. Tècniques industrials del treball amb metalls.
11. Obtenció de metalls: obtenció a altes temperatures i en cel·la electroquímica.
12. Impacte mediambiental.
13. Identificar el metall amb el qual està fabricat un objecte.
14. Avaluar les propietats que ha de tenir un metall per construir un objecte.
15. Escollir materials segons el seu cost i les seves característiques.
16. Treballar amb metalls i fer servir les eines de manera correcta.
17. Respecte per les normes de seguretat quan es fan servir les eines.
18. Sensibilitat davant l’impacte social i mediambiental produït per l’explotació, la
transformació i la deixalla de metalls.
19. Valoració positiva del reciclatge de metalls com a mitjà per a l’obtenció de matèria primera.
20. Foment de l’estalvi en l’ús de material en el taller.
Educació en valors
- Tecnologia i societat.
- Educació per a la salut.
MD020205-0 138

Treball amb competències
− Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
− Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
− Tractament de la informació i competència digital.
− Competència social i ciutadana.
− Competència d’aprendre a aprendre.
− Competència d’autonomia i iniciativa personal.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
- Educació del consumidor.
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
MD020205-0 139

Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir la pàgina 6 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades a la pàgina 7.
Treballar amb metalls al taller
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 13 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 26 i 27 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Tecnologia i societat
− L’alumnat ha d’aprendre a reconèixer el paper fonamental que té la tecnologia en cada moment
de la seva activitat, i, en concret, el paper destacat dels materials metàl·lics en el
desenvolupament i el progrés tecnològic.
Una manera de visualitzar la influència que aquests materials han tingut i tenen en la millora de
les condicions de vida i en la forma de dur a terme les tasques diàries pot ser identificar
determinades activitats i comprovar quin paper hi tenen els metalls; en quines d’aquestes
aplicacions poden ser substituïts per altres tipus de materials i en quines no. Així l’alumnat
entendrà de manera gràfica els avantatges que els metalls presenten en comparació amb altres
tipus de materials.
Educació per a la salut
− Una possibilitat és treballar mitjançant el comentari sobre la toxicitat que alguns metalls tenen
per a les persones i els ecosistemes (mercuri, plom, metalls pesats) quan es processen a les
indústries. També es pot suggerir als alumnes que facin un treball d’investigació.
Educació del consumidor
− Es tracta que els alumnes tinguin capacitat per diferenciar entre determinats metalls i considerarne
la idoneïtat per a un ús o un altre, així com adoptar un criteri propi a l’hora de comprar un
objecte metàl·lic.
Treball amb competències
Competència en comunicació lingüística i audiovisual
MD020205-0 140

− A la secció Racó de la lectura de les pàgines
26 i 27 del llibre de l’alumne, s’hi treballen de manera explícita els continguts relacionats amb
l’adquisició de competència lectora, a través de textos amb activitats d’explotació.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
− L’estudi dels metalls és molt important per desenvolupar les habilitats necessàries en el món físic
que envolta l’alumne. Aquest estudi li fa veure que els metalls es troben molt presents a la vida
quotidiana. A més, la interacció que aquests produeixen amb el medi a causa de la seva extracció
i durabilitat, els acosta a la idea de respecte per al medi ambient.
Tractament de la informació i competència digital
− A la secció Racó de la lectura de les pàgines 26 i 27 del llibre de l’alumne es treballa amb
articles de premsa per tal de contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals
relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat. S’hi proposen alguns llocs web interessants que
reforcen els continguts treballats a la unitat.
Competència social i ciutadana
− En aquesta primera unitat s’estudien els metalls. Cal destacar-ne la importància que han tingut al
llarg de la història. Es descriuen els tipus de metalls, les seves característiques i les aplicacions.
Competència per aprendre a aprendre
− A la secció Resum de la pàgina 21 del llibre de l’alumne s’hi pot trobar una síntesi de la unitat
per reforçar els continguts més importants per tal que l’alumnat conegui les idees fonamentals
del tema.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
− El coneixement i la informació contribueixen a la consecució d’aquesta competència.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
− Conèixer les propietats bàsiques dels metalls com a material d’ús tècnic.
− Conèixer els diversos metalls i diferenciar-los en funció de les seves característiques.
− Identificar de quin metall estan constituïts diferents objectes o productes metàl·lics.
− Fer servir les tècniques bàsiques del treball amb metalls.
− Utilitzar les eines de manera segura.
− Valorar l’impacte mediambiental de l’ús de metalls.
9. Acer
10.Afinament
11.Aliatge
12.Colar
13.Conforma
14.Electròlisi
15.Embotir
MD020205-0 141
Vocabulari de la unitat

17.Forjar
18.Fresatge
19.Laminar
20.Soldar
21.Trempa
22.Trossejar
Activitats d’avaluació
16.Encunyar
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 22 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de les pàgines 22 i 23 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 23 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: metalanimàlia
- Fer les activitats de les pàgines 24 i 25 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 33 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 34 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Identifiquem metalls
- Veure la pàgina 29 de la guia.
Treballem amb metalls
- Veure la pàgina 29 de la guia.
Noves aplicacions dels metalls
- Veure la pàgina 31 de la guia.
MD020205-0 142
Fitxa 5 d’avaluació
Fitxa 6 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 d’ampliació
Fitxa 4 d’ampliació

- Veure la pàgina 32 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Els metalls fèrrics
- Veure la fitxa 8 de les pàgines 37 i 38 de la guia.
Els metalls no fèrrics
- Veure la fitxa 9 de la pàgina 39 de la guia.
La metal·lúrgia
- Veure la fitxa 10 de la pàgina 40 de la guia.
Síntesis
- Veure la fitxa 11 de la pàgina 41 de la guia.
5. Estructures
I- Introducció
Banc de dades
La identificació i ús de les estructures principals són el centre d’atenció de la quarta unitat del curs
de primer d’Educació Secundària Obligatòria. Més endavant es posarà l’atenció en la identificació
dels elements resistents i els esforços als quals estan sotmesos, els materials de què estan fets i
l’adequació de la seva aplicació. I finalment, saber resoldre problemes senzills per reforçar
estructures i reconèixer la utilitat i el valor estètic de les grans estructures presents en la
quotidianitat.
II- Objectius i continguts
Objectius
2. Aprendre a reconèixer estructures i els seus tipus.
3. Conèixer els diferents tipus d’esforços a què és sotmesa una estructura.
4. Aplicar tot el que s’ha estudiat a estructures reals.
5. Identificar en una estructura els elements que suporten els esforços.
6. Identificar les funcions que acompleix una estructura.
7. Reconèixer l’existència de diferents tipus d’estructures en objectes de l’entorn proper.
8. Identificar els esforços que han de suportar els elements d’una estructura i els efectes que hi
produeixen al damunt.
9. Comprovar la utilitat de la triangulació d’estructures.
10. Analitzar les condicions d’estabilitat d’una estructura i reconèixer diferents maneres de reforçarla.
11. Familiaritzar-se amb el vocabulari tècnic i utilitzar-lo de manera habitual.
12. Comprendre la influència de l’evolució en el disseny i la construcció d’estructures en la nostra
manera de viure.
MD020205-0 143

Continguts
• Les estructures i els seus tipus.
• Elements de les estructures.
• Esforços que suporta una estructura.
• Procés de disseny d’una estructura resistent, tenint en compte la necessitat que cal cobrir.
• Perfils i triangulació d’estructures bàsiques.
• Identificació dels esforços principals a què és sotmesa una estructura.
• Procés de selecció dels materials, considerant criteris funcionals i econòmics.
• Comparació de la forma de les construccions, d’acord amb el tipus d’estructura i dels
materials, considerant-ne els avantatges i els inconvenients.
• Comprovació dels avantatges que suposa la triangulació d’estructures per millorar-ne la
resistència als esforços.
• Interès per conèixer les aplicacions dels perfils en la construcció d’estructures.
• Curiositat per conèixer com es millora l’estabilitat d’una estructura.
• Reconeixement de la utilitat pràctica i el valor estètic d’algunes grans estructures presents a
l’entorn.
Educació en valors
- Educació per al consumidor
- Educació moral i cívica
Treball amb competències
- Competència en comunicació lingüística i auditiva
- Competència matemàtica
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència social i ciutadana
- Competència d’aprendre a aprendre
- Competència d’autonomia i iniciativa personal
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
MD020205-0 144

prèviament.
perfectament sense haver-los de realitzar
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir el text de la pàgina 80 i 81 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Què és una estructura?
• Llegir el text de la pàgina 82 i 83 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Tipus de reforços
• Llegir el text de la pàgina 84 i 85 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Elements d’una estructura
• Llegir el text de la pàgina 86 del llibre de l’alumne.
Estructures resistents
MD020205-0 145

de l’alumne i fer les activitats proposades.
Estructures estables
• Llegir el text de la pàgina 89 del llibre de l’alumne.
• Llegir el text de la pàgina 87 i 88 del llibre
Perfils
• Llegir el text de la pàgina 90 i 91 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Tipus d’estructures artificials
• Llegir el text de la pàgina 92 a la 94 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Racó de la lectura
• Llegir el text de la pàgina 100 i 101 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Educació en valors
Educació per al consumidor
- Aprendre a identificar problemes susceptibles de ser resolts o satisfets per mitjà de l’activitat
tècnica i el desenvolupament tecnològic, que tant ha contribuït a augmentar la qualitat de vida.
A més, elecció dels materials adients, segons el context de disseny i la realització de projectes
tècnics, tenint-ne en compte les característiques.
Educació moral i cívica
- Reconèixer i valorar les aportacions, els riscos i els costos socials de la innovació tecnològica en
la qualitat de vida i en l’equilibri ecològic.
Treball amb competències
Competència en comunicació lingüística i auditiva
- Per mitjà de textos amb activitats d’explotació, en la secció Racó de la lectura de la pàgina 100 i
101 del llibre de l’alumne es treballen de manera explícita els continguts relacionats amb
l’assoliment de la competència lectora.
Competència matemàtica
- En estudiar els elements i compostos químics necessaris per a la vida, repassem de nou els
percentatges.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Els tipus d’estructures i com es comporten davant els esforços és un contingut que desenvolupa
les destreses necessàries per comprendre millor la realitat que envolta l’alumne. Durant la unitat
s’exemplifiquen amb nombrosos elements arquitectònics.
Tractament de la informació i competència digital
- En la secció Racó de la lectura de la pàgina 100 i 101 del llibre de l’alumne es treballa amb
articles de premsa per contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals relacionats amb
la vida quotidiana de l’alumne. Es proposen algunes pàgines web interessants que refermen els
continguts treballats en la unitat.
Competència social i ciutadana
- És imprescindible que l’alumne conegui els tipus d’estructures i la seva estabilitat.
MD020205-0 146

Competència d’aprendre a aprendre
- Durant tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament, perquè
l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius de la
unitat.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
- El coneixement i la informació contribueixen a la consecució d’aquesta competència.
V- Orientacions i recursos
A la xarxa
3. Vegeu la fitxa 5 de la pàgina 89 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
4. Analitzar diferents estructures, justificant el perquè del seu ús i aplicació.
5. Identificar, en sistemes senzills, els seus elements resistents i els esforços als quals estan
sotmesos.
6. Conèixer els diferents materials de les estructures i com en són d’importants en la seva
constitució i en l’adequació a les aplicacions.
7. Resoldre problemes senzills que contribueixin a reforçar estructures.
8. Reconèixer la utilitat pràctica i el valor estètic de grans estructures presents en l’entorn més
proper.
- Arc.
- Arcbotant.
- Biga.
- Cintra.
- Columna.
- Contrafort.
- Cúpula.
- Escaire.
- Estructura.
- Formigó.
- Formigó armat.
- Llinda.
- Llum.
- Morter.
- Pilar.
- Pont.
MD020205-0 147
Vocabulari de la unitat

- Tramat.
- Viaducte.
- Volta.
Activitats d’avaluació
- Tirant.
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 96 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 96 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 96 i 97 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 97 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: el pont d’un sol pilar
- Fer les activitats de la pàgina 98 i 99 del llibre de l’alumne.
Fitxa 6 d’avaluació
3. Vegeu les activitats proposades de la pàgina 90 i 91 de la guia.
Fitxa 8 d’avaluació
4. Vegeu les activitats proposades de la pàgina 92 de la guia.
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Aplicacions i usos de les estructures
5. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 85 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Esforços i estructures
6. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 86 de la guia.
Fitxa 3 d’ampliació
Materials que formen les estructures
7. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 87 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
MD020205-0 148

Millorant les estructures
8. Vegeu les activitats proposades a la pàgina 88 de la guia.
Per saber-ne més…
Quines forces suporta una estructura?
3. Vegeu la fitxa 9 de la pàgina 93 i 94 de la guia.
Què són les formes resistents?
4. Vegeu la fitxa 10 de la pàgina 95 de la guia.
Estructures horitzontals i verticals
5. Vegeu la fitxa 11 de la pàgina 96 de la guia.
Com es van construir les grans catedrals
6. Vegeu la fitxa 12 de la pàgina 97 i 98 de la guia.
Síntesi
7. Vegeu la fitxa 13 de la pàgina 99 de la guia.
6. Mecanismes i màquines
I- Introducció
En la segona unitat del curs de tercer d’educació secundària obligatòria de Tecnologies els nois i les
noies coneixeran els fonaments de les màquines simples i en comprendran l’ús com a components
de màquines complexes.
Després aprendran a dissenyar màquines senzilles que resolguin necessitats i problemes i valoraran
l’ús de les màquines durant la història i com són d’importants en el desenvolupament i l’evolució
actuals.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Construir objectes amb materials molt diversos, alguns de rebuig, incorporant-hi mecanismes
formats per diversos operadors.
- Comprendre el funcionament d’operadors i sistemes mecànics senzills.
- Saber que els operadors, els sistemes mecànics i les màquines faciliten notablement la feina en
moltes situacions.
- Classificar els nombrosos operadors presents en les màquines en funció de l’acció que duen a
terme.
- Solucionar problemes en el disseny i la construcció de sistemes mecànics amb moviment.
- Identificar alguns dels operadors mecànics estudiats al llarg de la unitat en les màquines que
fem servir cada dia.
- Comprendre el funcionament d’algunes màquines tèrmiques, com ara el motor d’explosió o el
motor de reacció.
MD020205-0 149

- Saber com aprofiten l’energia els motors
presents en molts vehicles: motocicletes, cotxes, avions...
Continguts
- Operadors mecànics: palanques, politges i polispastos. Pla inclinat, falca i cargol.
- Mecanismes de transmissió. Engranatges, corretges i cadenes. El cargol sense fi. Trens de
mecanismes. Relació de transmissió.
- El mecanisme pinyó-cremallera.
- El mecanisme biela-manovella. El mecanisme lleva-seguidor. Excèntrica i cigonyal.
- Les màquines tèrmiques. La màquina de vapor.
- El motor d’explosió.
- El motor de reacció.
- Identificar els elements d’una palanca.
- Interpretar esquemes en què intervenen operadors mecànics.
- Dissenyar i construir projectes que incloguin operadors mecànics.
- Analitzar el funcionament d’alguns mecanismes.
- Construir models de mecanismes utilitzant diversos operadors.
- Interès per comprendre el funcionament dels mecanismes i sistemes que formen part de les
màquines.
- Valoració de la importància tecnològica dels operadors mecànics i màquines senzilles, com ara
el pla inclinat, la roda o el cargol.
Educació en valors
− Educació per a la convivència.
Treball amb competències
− Competència matemàtica.
− Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
− Competència social i ciutadana.
− Competència per aprendre a aprendre.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
MD020205-0 150

fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb
il·lustracions reals, de manera que es poden entendre perfectament sense haver-los de realitzar
prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.
L.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Guia digital. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
Fer les activitats de la pàgina 31 del llibre de l’alumne.
Palanques
Fer les activitats de la pàgina 35 del llibre de l’alumne.
Politges i polispastos
Fer les activitats de la pàgina 37 del llibre de l’alumne.
Pla inclinat, tascó i cargol
Fer les activitats de la pàgina 38 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 151

Mecanismes de transmissió
Fer les activitats de les pàgines 40, 43 i 45 del llibre de l’alumne.
Procediment
Fer les activitats de la pàgina 46 a la 48 del llibre de l’alumne.
Les màquines tèrmiques
Fer les activitats de la pàgina 51 del llibre de l’alumne.
Motors per volar
Fer les activitats de la pàgina 54 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
Fer les activitats de les pàgines 60 i 61 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació per a la convivència
- Podem destacar l’ajuda que ofereix la tecnologia a les persones discapacitades. El cas de les
rampes per als carros, les cadires de rodes, etc. és el més senzill. Tot i això, no sempre s’utilitzen
rampes, cosa que ocasiona problemes greus a determinades persones. Fem a continuació una
posada en comú a l’aula per saber quins són els edificis, instal·lacions, etc. de la localitat on hi
ha facilitats per a l’accés dels minusvàlids: rampes, ascensors...
Un altre exemple que il·lustra l’ajuda de la tecnologia a les persones discapacitades són
els aparells per a persones amb problemes d’audició. Fins i tot ja s’estan avaluant dispositius
que són capaços de mostrar imatges a persones que no poden veure o tenen una visió molt
reduïda. En aquest cas, cal implantar un xip al cervell o afegir una càmera en unes ulleres, per
exemple. Així, el pacient aconsegueix distingir zones de llums i ombres, i és capaç de
diferenciar el contorn dels objectes. No es tracta d’una visió completa, com la que té una
persona sana, però almenys ajuda el pacient en la seva vida quotidiana.
Treball amb competències
Competència matemàtica
- En l’estudi de les palanques exercitem el concepte de proporció. Fem exercicis numèrics amb la
llei de la palanca. En els altres mecanismes treballem equacions i proporcions.
Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic
- Un dels valors educatius de la matèria de Tecnologies és el caràcter integrador de diferents
disciplines; en aquest cas, la física i la química. El procés tecnològic ens porta a la consecució
d’habilitats necessàries per integrar els coneixements de màquines i motors amb els conceptes
apresos a l’àrea de Química (canvis d’estat) i de Física (moviment d’una força).
Competència social i ciutadana
- En aquesta unitat s’exposen tots els continguts relatius a màquines i motors; el coneixement
d’aquests permet que l’alumne assoleixi les habilitats necessàries per prendre decisions sobre
l’ús de màquines i motors a fi d’augmentar el capacitat d’actuar en l’entorn i de millorar-ne la
qualitat de vida.
Competència per aprendre a aprendre
- Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en les explicacions, perquè
MD020205-0 152

l’alumne sigui capaç de continuar aprenent
d’una manera autònoma d’acord amb els objectius de la unitat.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Reconèixer les relacions entre les parts dels operadors d’un mecanisme més o menys complex i
proposar possibilitats de millora.
- Construir models de mecanismes utilitzant diversos materials, avaluar-los adequadament i fer
les correccions necessàries per millorar-ne el funcionament.
- Identificar els operadors presents a les màquines de l’entorn.
- Trobar l’operador més adient a cada acció.
- Conèixer la diferència entre energies renovables i no renovables.
- Estudiar els combustibles fòssils com a font d’energia.
- Explicar el funcionament del motor d’explosió de quatre temps i el motor de dos temps.
- Saber interpretar esquemes que il·lustrin el funcionament de la màquina de vapor, el motor
d’explosió o els motors de reacció.
Vocabulari de la unitat
- Biela
- Cargol
- Carrera
- Cigonyal
- Cilindre
- Condensador
- Cremallera
- Engranatge
- Excèntrica
- Lleva
- Manovella
- Mecanisme
- Motor
- Palanca
- Pinyó
- Pistó
- Polispast
- Politja
- Reactor
- Torn
Activitats d’avaluació
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la 13 a la 17 de la pàgina 56 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la 18 a la 25 de les pàgines 56 i 57 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 153

Activitats pràctiques
- Fer les activitats de la 26 a la 28 de la pàgina 57 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: el comandament a distància
- Fer les activitats de les pàgines 58 i 59 del llibre de l’alumne.
Fitxa 5 d’avaluació
- Fer les activitats de les pàgines 64 i 65 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 66 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Fitxa 6 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Anàlisi de mecanismes (I)
- Veure les activitats proposades a la pàgina 60 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Anàlisi de mecanismes (II)
- Veure les activitats proposades a la pàgina 61 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Anàlisi de mecanismes (III)
- Veure les activitats proposades a la pàgina 62 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Banc de dades. Informació complementària
- Veure les activitats proposades a la pàgina 63 de la guia.
Continguts per saber-ne més…
Els operadors
- Veure la fitxa 8 i les activitats proposades a la pàgina 70 de la guia.
Els operadors mecànics
- Veure la fitxa 9 i les activitats proposades a les pàgines 71 i 72 de la guia.
Els mecanismes
- Veure la fitxa 10 i les activitats proposades de la pàgina 73 a la 75 de la guia.
Síntesi de mecanismes
MD020205-0 154

la pàgina 76 de la guia.
Transformació d’energia: motors
- Veure la fitxa 12 i les activitats proposades a la pàgina 77 de la guia.
- Veure la fitxa 11 i les activitats proposades a
Els motors tèrmics (I)
- Veure la fitxa 13 i les activitats proposades a les pàgines 78 i 79 de la guia.
Els motors tèrmics (II)
- Veure la fitxa 14 i les activitats proposades a la pàgina 80 de la guia.
Transport aquàtic i transport aeri
- Veure la fitxa 13 i les activitats proposades a les pàgines 81 i 82 de la guia.
Síntesi de motors
- Veure la fitxa 13 i les activitats proposades a la pàgina 83 de la guia.
7. Electricitat
I- Introducció
En la cinquena unitat del segon curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologies els alumnes
comprovaran que hi ha càrregues elèctriques en tots els cossos.
També aprendran a connectar bombetes en sèrie i en paral·lel, coneixeran els efectes del corrent
elèctric i analitzaran alguns aparells que n’utilitzen.
També avaluaran els avantatges i inconvenients de connectar els components elèctrics en sèrie i en
paral·lel, així com el consum elèctric de diversos aparells.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Descriure i entendre la naturalesa elèctrica de tots els cossos.
- Conèixer les principals magnituds associades a l’electricitat: voltatge, intensitat i resistència.
- Entendre la llei d’Ohm de manera teòrica i pràctica.
- Presentar el concepte de circuit elèctric i descriure els principals símbols dels elements d’un
circuit.
- Conèixer el funcionament dels principals elements generadors i receptors de l’electricitat.
- Saber distingir quines diferències hi ha entre els circuits en sèrie i els circuits en paral·lel.
- Descriure els principals efectes de l’energia elèctrica.
- Saber manejar els components bàsics que formen els circuits elèctrics: piles, bombetes,
interruptors o cables.
- Adquirir els coneixements pràctics i útils a fi de seguir i respectar les normes bàsiques de
seguretat quan es treballa amb cables, allargadors, endolls, etc.
MD020205-0 155

- Valorar la importància que tenen els aparells
elèctrics en la manera de viure de les persones.
Continguts
− Voltatge, intensitat, resistència i les seves unitats respectives en el Sistema Internacional.
− Llei d’Ohm.
− Materials conductors i aïllants.
− Circuits.
− Generadors, receptors i elements de control: interruptors, fusibles, bombetes, làmpades, motors,
timbres.
− Circuits en sèrie i circuits en paral·lel.
− Transformació de l’electricitat.
− Energia elèctrica i potència consumida.
− Resoldre problemes elèctrics fent servir la llei d’Ohm.
− Identificar els elements principals dins l’esquema d’un circuit.
− Construir elements de maniobra, com ara polsadors i interruptors, amb muntatges casolans
senzills.
− Muntar circuits en sèrie i circuits en paral·lel amb resistències i bombetes.
− Calcular el cost derivat de la utilització d’un o diversos aparells elèctrics durant
un cert període de temps.
− Elaborar projectes senzills en què intervinguin un o més circuits elèctrics.
− Valorar el caràcter científic, però senzill, dels muntatges elèctrics.
− Mostrar interès per construir circuits elèctrics.
− Prendre consciència de la quantitat enorme d’elements elèctrics que envolten les persones.
− Conèixer i respectar les mesures de seguretat relacionades amb l’electricitat.
− Valorar l’impacte de l’electricitat sobre el medi ambient durant el procés de producció, el
transport i el consum d’energia elèctrica.
Educació en valors
• Educació del consumidor.
• Educació moral i cívica.
Treball amb competències
− Competència matemàtica.
− Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
− Tractament de la informació i competència digital.
− Competència social i ciutadana.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
MD020205-0 156

ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar,
per part dels alumnes, la informació essencial de la superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 93 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 157

La llei d’Ohm
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 95 del llibre de l’alumne.
Circuit elèctric
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 97 i 99 del llibre de l’alumne.
Com generar electricitat
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 106 i 108 del llibre de l’alumne.
Potència elèctrica i energia consumida
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 110 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 116 i 117 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació del consumidor
- Aprendre a identificar problemes que es poden resoldre o satisfer mitjançant l’activitat tècnica i
el desenvolupament tecnològic, que ha contribuït enormement a augmentar la qualitat de vida de
les persones. I, també, a escollir els materials adequats, segons el context de disseny i la
realització de projectes tècnics, atenent a les seves característiques.
Educació moral i cívica
- Reconèixer i valorar les aportacions, els riscos i els costos socials de la innovació tecnològica en
la qualitat i en l’equilibri ecològic.
Treball amb competències
Competència matemàtica
- En aquesta cinquena unitat es treballen les equacions i les fraccions. Des del plantejament
conceptual fins a la resolució matemàtica.
Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic
- Aquesta cinquena unitat contribueix de manera important a aconseguir les habilitats necessàries
per interactuar amb el món físic per part de l’alumnat. Per mitjà del coneixement dels fonaments
bàsics de l’electricitat i de les aplicacions que se’n deriven, es possibilita la comprensió de
successos de forma que l’alumnat es pugui moure sense problemes en les diverses aplicacions
de l’electricitat.
Tractament de la informació i competència digital
- A la secció Racó de la lectura (pàgines 116 i 117 del llibre de l’alumne), es treballa amb
articles de premsa per tal de contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals
relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat.
S’hi proposen diversos llocs web interessants que reforcen els continguts treballats a la unitat.
Competència social i ciutadana
- Saber com es genera l’electricitat i conèixer-ne les aplicacions fa que l’alumnat aprengui
habilitats necessàries en la seva vida quotidiana, com ara connectar bombetes, els perills de la
manipulació elèctrica o calcular els consums.
MD020205-0 158

- Això genera una actitud més responsable pel
que fa al consum elèctric. I, sobretot, posa de manifest com n’és de cara l’energia que
proporcionen les piles.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Entendre la naturalesa elèctrica de la matèria.
- Definir els conceptes de voltatge, intensitat i resistència.
- Conèixer les unitats de les principals magnituds elèctriques en el Sistema Internacional.
- Descriure la llei d’Ohm i resoldre algun problema senzill.
- Classificar diferents tipus de materials segons les seves capacitats de conducció o aïllament.
- Descriure els diversos elements d’un circuit.
- Diferenciar els conceptes de generadors, receptors i elements de control.
- Construir interruptors i polsadors amb elements casolans.
- Muntar circuits amb unes bombetes connectades en sèrie i unes altres en paral·lel, i ser capaços
de predir-ne el funcionament.
9. Bobina
10.Connexió en paral·lel
11.Connexió en sèrie
12.Commutador
13.Electrostàtica
14.Generador electromagnètic
15.Inducció
16.Intensitat
17.Quilowatt hora (kWh)
18.Motor elèctric
19.Ohm
20.Potència
21.Resistència
22.Watt (w)
Activitats d’avaluació
Vocabulari de la unitat
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 112 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 112 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.
Problemes
- Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 159

Projecte de la unitat: el detector de metalls
- Fer les activitats de les pàgines 114 i 115 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 131 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 132 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Electrostàtica
- Veure la pàgina 121 de la guia.
Anàlisi de circuits
- Veure la pàgina 122 de la guia.
Modificació de circuits
- Veure la pàgina 123 de la guia.
Inversió de gir de motor
- Veure la pàgina 124 de la guia.
Materials conductors i materials aïllants
- Veure la pàgina 125 de la guia.
Llamps, llampecs i trons
- Veure la pàgina 126 de la guia.
Altres efectes de l’electricitat
- Veure la pàgina 127 de la guia.
MD020205-0 160
Fitxa 11 d’avaluació
Fitxa 12 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 de reforç
Fitxa 4 de reforç
Fitxa 5 d’ampliació
Fitxa 6 d’ampliació
Fitxa 7 d’ampliació

Lectura. El magnetisme terrestre
- Veure la pàgina 128 de la guia.
Banc de dades. Informació complementària (I)
- Veure la pàgina 129 de la guia.
Fitxa 9 d’ampliació
Fitxa 10 d’ampliació
Banc de dades. Informació complementària (II)
- Veure la pàgina 130 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Com funciona un circuit elèctric?
- Veure la fitxa 14 de les pàgines 134 i 135 de la guia.
Per què es fa servir l’electricitat?
- Veure la fitxa 15 de les pàgines 136 i 137 de la guia.
Com es munten els circuits elèctrics?
- Veure la fitxa 16 de les pàgines 138 i 139 de la guia.
8. L’ordinador i els perifèrics
I- Introducció
Fitxa 8 d’ampliació
La cinquena unitat del curs de primer d’Educació Secundària Obligatòria s’inicia amb una breu
història del ordinadors i la intenció de diferenciar programari de maquinari i classificar diferents
perifèrics segons les seves característiques. Després vol acostar el grup a les característiques de la
memòria RAM, el microprocessadors i els dispositius d’emmagatzematge, així com els components
principals dels ordinadors, els perifèrics i els ports que corresponen a cadascuna, i dedicar un temps
al significat de la mida en píxels d’una imatge sobre el monitor i relacionar-ho amb la resolució de
pantalla.
II- Objectius i continguts
Objectius
3. Presentar una breu història dels ordinadors.
4. Mostrar les principals diferències que hi ha entre un ordinador i altres màquines.
5. Conèixer les diferents parts que formen el maquinari o hardware d’un ordinador personal.
MD020205-0 161

6. Conèixer els principals perifèrics que es fan
servir en els equips informàtics actuals.
7. Diferenciar els perifèrics que es fan servir per introduir dades dels que es fan servir per mostrar
resultats.
8. Saber quin tipus de perifèric és adequat per a cada funció.
9. Conèixer les possibilitats d’alguns dels perifèrics que es fan servir a l’aula: monitors,
impressores, escàner, etc.
10. Fer servir els perifèrics convenientment d’acord amb la tasca feta, sobretot la impressora
(impressora en negre o en color, resolució de les pàgines) i el monitor (resolució, mida en píxels
de l’escriptori, ús de protectors de pantalla i sistemes d’apagament automàtic per estalviar
energia).
11. Aprendre a connectar i desconnectar els perifèrics a la carcassa de l’ordinador.
Continguts
− Ordinador.
− Maquinari i programari.
− Placa base, memòria RAM, microprocessador, font d’alimentació, sistema d’emmagatzematge
(disc dur, CD-ROM, CD-R, CD-RW, DVD-ROM, disquet, targetes de memòria, etc.).
− Perifèrics: ratolí, teclat, monitor, altaveus, impressora, escàner, mòdem, etc.
− Entrada i sortida de dades.
− Controladors o drivers.
− Dispositius per digitalitzar imatges.
− Dispositius per imprimir imatges.
− Comunicació entre els perifèrics i l’ordinador: ports i slots.
− Identificar els principals elements d’un ordinador.
− Identificar en l’entorn els diferents perifèrics que es fan servir per introduir i obtenir dades d’un
ordinador.
− Conèixer els darrers avenços en les tecnologies presents als perifèrics que es fan servir
habitualment en un ordinador.
− Identificar en un perifèric les característiques bàsiques que el diferencien d’un altre del mateix
tipus.
− Diferenciar en els equips informàtics que es fan servir a l’aula les diferents connexions que
utilitzen els perifèrics.
− Conscienciar-se de l’avenç vertiginós de la informàtica els últims 20 anys i de com aquest avenç
ha influït en les nostres vides.
− Valorar l’estructura modular dels ordinadors i la seva fàcil interconnexió i ampliació.
Educació en valors
7. Educació moral i cívica
8. Educació per al consumidor
9. Educació ambiental
Treball amb competències
- Competència matemàtica
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència cultural i artística
MD020205-0 162

III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
MD020205-0 163

Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
3. Llegir el text de la pàgina 102 i 103 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
El llenguatge informàtic
4. Llegir el text de la pàgina 104 del llibre de l’alumne.
La història de l’ordinador
5. Llegir el text de la pàgina 105 del llibre de l’alumne.
El hardware o maquinari
6. Llegir el text de la pàgina 106 a la 108 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
CPU i perifèrics
7. Llegir el text de la pàgina 109 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Instal·lació de perifèrics: els controladors o drivers
8. Llegir el text de la pàgina 110 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Tipus de perifèrics
9. Llegir el text de la pàgina 111 a la 118 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Racó de la lectura
10. Llegir el text de la pàgina 124 a la 125 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Educació en valors
Educació moral i cívica
• Avisar l’alumnat del perill potencial que representen els ordinadors, encara avui dia, quan
apareixen en una societat o en una empresa escassament informatitzada.
De vegades, això es tradueix en una consegüent i immediata pèrdua de llocs de treball no
especialitzats. Ressaltar el difícil «reciclatge» laboral per a les persones no acostumades a
treballar amb ordinadors.
Educació per al consumidor
• Comentar a l’aula els preus dels ordinadors i dels elements principals que els formen. Ressalteu
l’escassa vida mitjana d’un ordinador com a «màxim de gamma» o «el més ràpid» a causa de la
velocitat de les innovacions i les millores en el mercat informàtic.
Conscienciar els alumnes del valor d’un ordinador com a eina per fer diferents tasques i no pas
com a objecte de moda que, inevitablement, és superat per nous equips al cap de pocs mesos.
Educació ambiental
• La ràpida obsolescència dels ordinadors suposa un problema de reciclatge, des de la carcassa de
plàstic fins als components electrònics interiors. En els últims anys han aparegut empreses
dedicades al reciclatge de components informàtics. També es reciclen els cartutxos gastats de les
impressores de raig de tinta o el tòner d’impressores làser. Per fer-ho, l’usuari ha de dipositar els
cartutxos buits en contenidors situats generalment en botigues d’informàtica.
Treball amb competències
MD020205-0 164

Competència matemàtica
• El canvi d’unitats en el cas de la quantitat d’informació necessita una certa reflexió.
En informàtica, un megabyte no són 1.000 kilobytes, sinó 1.024 (210) kilobytes. Convé
precisar-ho en algun moment, tot i que moltes vegades es fa servir la conversió 1 MB = 1.000
KB.
Tractament de la informació i competència digital
• Evidentment, aquesta unitat presenta els apartats necessaris per tractar la informació d’una
manera automàtica. La història de l’ordinador aportarà als alumnes informació sobre com de
ràpid s’han estès els ordinadors i les xarxes d’ordinadors per a gairebé tot el món.
Competència cultural i artística
• El món de la imatge digital proporciona als alumnes una clara oportunitat per mostrar les seves
creacions: mitjançant fotografies digitals fetes amb una càmera digital, a partir de vídeos filmats
amb una videocàmera...
A més, l’ordinador és una eina de creació més, que es pot fer servir per modificar les imatges,
muntar seqüències de vídeo, afegir so...
V- Orientacions i recursos
A la xarxa
- Vegeu la fitxa 8 de la pàgina 116 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
- Diferenciar programari de maquinari.
- Classificar diferents perifèrics segons siguin d’entrada, de sortida o d’entrada/de sortida.
- Assenyalar les característiques principals de la memòria RAM, els microprocessadors i els
dispositius d’emmagatzematge.
- Descriure l’ús d’altres perifèrics, sense detallar-ne les característiques: mòdem, teclat, ratolí,
impressora, etc.
- Identificar els components fonamentals de l’ordinador, els perifèrics i els ports que té.
- Explicar el significat de la mida en píxels d’una imatge sobre el monitor, relacionant-lo amb la
resolució de la pantalla.
- Diferenciar els diferents ports de connexió en un ordinador, relacionant cada perifèric amb el
port a què es connecta.
- Caixa o carcassa.
- Càmera fotogràfica o digital.
- Controlador o driver.
MD020205-0 165
Vocabulari de la unitat

- Hardware o maquinari.
- Impressora.
- Informàtica.
- Memòria.
- Microprocessador.
- Monitor.
- Ordinador.
- Perifèric.
- Placa base.
- Port.
- Resolució.
- Software o programari.
Activitats d’avaluació
Aplicació dels continguts
- Fer les activitats de la pàgina 120 del llibre de text.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 120 del llibre de text.
- Disc dur.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 120 i 121 del llibre de text.
Problemes
- Fer les activitats de la pàgina 121 del llibre de text.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 121 del llibre de text.
Projecte de la unitat: instal·lar una càmera digital
- Fer les activitats de la pàgina 122 i 123 del llibre de text.
Fitxa 9 d’avaluació
• Vegeu les activitats proposades a la pàgina 117 i 118 de la guia.
Fitxa 10 d’avaluació
• Vegeu les activitats proposades a la pàgina 119 i 120 de la guia.
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
El ratolí
− Fer les activitats proposades a la pàgina 107 de la guia.
MD020205-0 166

Configuració de la pantalla
− Fer les activitats proposades a la pàgina 108 de la guia.
Fitxa 3 d’ampliació
Manteniment de l’ordinador
− Fer les activitats proposades a la pàgina 109 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Fitxa 2 de reforç
Configuració avançada de la pantalla
− Fer les activitats proposades a la pàgina 110 i 111 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Canvi de qualsevol controlador
− Fer les activitats proposades a la pàgina 112 i 113 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Ampliar la memòria RAM
− Fer les activitats proposades a la pàgina 114 de la guia.
Fitxa 7 d’ampliació
Afegir un disc dur
− Fer les activitats proposades a la pàgina 115 de la guia.
Per saber-ne més
Perifèrics
- Vegeu la fitxa 12 i les activitats proposades a la pàgina 123 de la guia.
Evolució dels ordinadors
- Vegeu la fitxa 13 i les activitats proposades a la pàgina 124 i 125 de la guia.
Quins són els components d’un equip informàtic?
- Vegeu la fitxa 14 i les activitats proposades a la pàgina 126 i 127 de la guia.
Com treballa un ordinador?
- Vegeu la fitxa 15 i les activitats proposades a la pàgina 128 i 129 de la guia.
Quins són els components d’un ordinador
- Vegeu la fitxa 16 i les activitats proposades a la pàgina 130 i 131 de la guia.
Com connectar els components
- Vegeu la fitxa 17 i les activitats proposades a la pàgina 132 i 133 de la guia.
Dispositius d’entrada i de sortida
MD020205-0 167

de la pàgina 134 a la 139 de la guia.
9. El programari o Software.
I- Introducció
- Vegeu la fitxa 18 i les activitats proposades
La sisena unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria té com a centre d’atenció el
programaria, què és un sistema operatiu i l’entorn Windows i Linux en què s’aprendrà el treball en
carpetes i de documents a l’escriptori i l’ús de cada configuració.
També es treballarà el manteniment de postures adequades a l’hora de treballar amb ordinador.
II- Objectius i continguts
Objectius
− Introduir el concepte de programari.
− Descriure què és un sistema operatiu i, en l’entorn Windows o Linux, descriure les utilitats
principals d’aquests sistemes operatius.
− Presentar com s’organitza la informació en un ordinador. Concepte de fitxers i carpetes i
operacions bàsiques amb aquests.
− Adoptar hàbits saludables a l’hora de fer servir un ordinador.
− Descriure el tauler de control del Windows i les seves funcions principals.
− Descriure breument el sistema de configuració del Linux i presentar algunes de les aplicacions
més conegudes que operen en aquest sistema operatiu.
Continguts
3. Sistema operatiu.
4. Escriptori.
5. Finestres, menús, icones i cursors.
6. Carpetes, fitxers, noms i extensions de fitxers.
7. Unitats d’emmagatzematge de la informació: kilobyte, megabyte i gigabyte.
8. Sistema operatiu. Tauler de control al Windows.
9. Escriptori Linux: KDE i GNOME. Konqueror, OpenOffice, Mozilla.
10.Identificar els principals elements interns d’un ordinador.
11.Fer operacions bàsiques amb l’entorn gràfic del sistema operatiu.
12.Fer operacions bàsiques amb els fitxers. Crear fitxers, carpetes i dreceres (accessos directes).
Copiar al disquet o a la targeta de memòria. Moure fitxers i carpetes. Seleccionar múltiples
objectes. Recuperar fitxers esborrats.
13.Utilitzar els principals elements del tauler de control al Windows.
14.Utilitzar algun administrador de fitxers Linux: Konqueror, Nautilus, etc.
15.Reconèixer un escriptori KDE o GNOME.
16.Mostrar interès per l’ús d’ordinadors.
MD020205-0 168

17.Interès per fer les tasques de manteniment
necessàries en un equip informàtic.
18.Interès per adoptar hàbits saludables a l’hora d’utilitzar els equips informàtics.
19.Presentar una actitud crítica davant la diversitat de sistemes operatius.
Educació en valors
- Educació per a la salut
- Educació per al consum
- Educació cívica
Treball amb competències
- Competència en comunicació lingüística i audiovisual
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència social i ciutadana
- Competència per aprendre a aprendre
- Competència d’autonomia i iniciativa personal
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
MD020205-0 169

També es dedicarà un temps perquè l’alumnat
investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou Internet) i reflexioni sobre la presència de la
tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En aquest sentit es presenten un recull de
documents d’estil periodístic i curiositats aplicades directament a algun aspecte de la vida
quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar. Observa i respon
- Llegir el text de les pàgines 126 i 127 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
El software o programari
- Llegir el text de les pàgines 128 a la 133 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Windows
- Llegir el text de les pàgines 134 a la 138 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Linux
- Llegir el text de les pàgines 139 i 140 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Instal·lació d’aplicacions
- Llegir el text de la pàgina 141 del llibre de l’alumne.
Manteniment de l’ordinador
- Llegir el text de les pàgines 142 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Racó de la lectura
- Llegir el text de les pàgines 148 i 149 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Educació en valors
Educació per a la salut
o És aconsellable adoptar hàbits saludables a l’hora de fer servir el ratolí, observar el
monitor, etc. Si una persona s’acostuma a mirar el monitor des de molt a prop,
després li resultarà més difícil acostumar-se a treballar a més distància.
Per això, és aconsellable recordar periòdicament als alumnes les pautes que cal seguir en
diversos àmbits:
MD020205-0 170

• Quan es fa servir el ratolí, cal mantenir una
postura relaxada, sense tòrcer excessivament el canell i fent pauses periòdiques. La navegació
durant molt de temps seguit per Internet, que requereix l’ús gairebé continu del ratolí, pot causar
trastorns i molèsties als canells.
• Quan mirem el monitor, cal cuidar diferents aspectes:
– La distància al monitor ha de ser l’adequada, ni més ni menys.
– L’orientació ha de ser l’adequada.
– I, sobretot, s’han de fer descansos periòdics.
Educació per al consum
o Comentar els preus dels principals programes i dels cursos relacionats.
Assenyalar la necessitat d’escollir aquests programes i cursos i aprofitar-los íntegrament.
Valorar la gratuïtat del programari GNU i apreciar-ne l’ús en institucions educatives i a casa.
Apreciar la garantia que ofereix el fabricant en el programari de pagament, sobretot per a un ús
empresarial.
Educació cívica
o Alertar els alumnes del perill que suposa la còpia i l’ús il·legal de programes per als
autors i els fabricants, i de la pèrdua de llocs de treball i inversions en recerca que
suposa la pirateria de programes.
Treball amb competències
Competència en comunicació lingüística i audiovisual
o A través de textos amb activitats d’explotació, a la secció Racó de la lectura de la
pàgina 148 i 149 del llibre de text, es treballen de manera explícita els continguts
relacionats amb l’adquisició de la competència lectora.
Tractament de la informació i competència digital
o Qualsevol ciutadà ha de conèixer els procediments bàsics per tractar la informació
mitjançant un ordinador. En aquesta unitat es proposen nombrosos exemples
pràctics (que s’han de complementar, evidentment, a l’aula d’informàtica) per
utilitzar amb fluïdesa fitxers, carpetes: per encendre i apagar l’ordinador, etc.
En la secció Racó de la lectura de la pàgina 148 i 149 del llibre de text es proposen algunes
pàgines web interessants que reforcen els continguts treballats en la unitat.
Competència social i ciutadana
o El desenvolupament del Linux i altres aplicacions de codi obert és un clar exemple
de col·laboració entre ciutadans. Evidentment, Internet ha estat l’eina que ha fet
possible aquesta col·laboració. Cal destacar que aquesta comunicació global facilita
d’una manera notòria aquest tipus de projectes en grup.
Competència per aprendre a aprendre
o En l’ús d’un sistema operatiu o d’aplicacions informàtiques l’autoaprenentatge és
essencial. Al llarg de la unitat s’inclouen Procediments que mostren als alumnes
com dur a terme tasques senzilles destinades a la comprensió del programari que
regeix un ordinador.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
o És interessant motivar els alumnes perquè tinguin curiositat per aprendre nous
procediments i aplicacions de les eines informàtiques que ja coneixen.
MD020205-0 171

V- Orientacions i recursos
A la xarxa
2. Vegeu la fitxa 6 de la pàgina 152 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
3. Iniciar i apagar qualsevol sistema operatiu (Linux, Windows). Elegir algun programa de
referència i obrir-lo, tancar-lo i desplaçar la finestra de l’aplicació.
4. Crear una carpeta personal amb subcarpetes temàtiques: fotos, textos, música. Copiar i moure
fitxers d’unes carpetes a altres dins aquesta carpeta personal.
5. Crear dreceres a aplicacions, carpetes o documents a l’escriptori.
6. Mantenir postures saludables a l’hora de fer servir un ordinador personal.
7. Utilitzar amb fluïdesa el tauler de control del Windows.
8. Utilitzar amb fluïdesa la configuració del Linux i algun dels seus gestors de fitxers.
3. Antiespia
4. Antivirus.
5. Bit.
6. Carpeta.
7. Centre de seguretat.
8. Desfragmentació.
9. Escriptori.
10. Explorador de fitxers.
11. Finestra.
12. Fitxer.
13. Fitxer temporal.
14. KDE
15. Konqueror.
16. Linux.
17. Mac OS.
18. Pedaç de seguretat.
19. Sistema operatiu.
20. Software o programari.
21. Tallafocs.
22. Tauler de control.
23. Windows.
Activitats d’avaluació
MD020205-0 172
Vocabulari de la unitat

Aplicació dels continguts
- Fer les activitats de la pàgina 144 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 144 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 145 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 145 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: instal·lar una aplicació
- Fer les activitats de la pàgina 146 i 147 del llibre de l’alumne.
3. Vegeu la fitxa 7 de la pàgina 153 de la guia.
4. Vegeu la fitxa 8 de la pàgina 154 de la guia.
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Fitxa d’avaluació
Fitxa d’autoavaluació
Configuració de pantalla
5. Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 146 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Gestió d’espai als discos
6. Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 147 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Linux. Configuració de centre de control del GNOME
7. Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 148 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Millorar el rendiment de l’equip
8. Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 149 de la guia.
MD020205-0 173

Fitxa 5 d’ampliació
Linux. Ús del Nautilus
9. Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 150 i 151 de la guia.
Per saber-ne més
L’organització de la informació
2. Vegeu la fitxa 10 de la pàgina 156 i 157 de la guia.
10. El processador de textos i presentacions.
I- Introducció
Aquesta unitat gira la voltant de l’ofimàtica. Es treballaran els components principals d’un paquet
ofimàtic, les accions que es poden dur a terme amb un processador de textos i la creació de
documents, explorar les diferents possibilitat que ofereix algun programa i usar diferents tipus de
lletres, mides i colors per tal d’editar un text.
Els alumnes aprendran quines són les eines més adients per preparar presentacions multimèdia i
coneixeran les aplicacions de les presentacions multimèdia en el món, per exemple, de
l’ensenyament i en l’àmbit empresarial.
També aprendran a dissenyar, elaborar i fer servir una presentació multimèdia i apreciaran les
avantatges d’utilitzar presentacions multimèdia per mostrar certa informació a una audiència davant
d’altres de més tradicionals.
II- Objectius i continguts
Objectius
3. Definir el concepte d’ofimàtica i presentar els principals components del programari ofimàtic.
4. Explicar els principals usos dels components del programari ofimàtic.
5. Presentar i definir el processador de textos.
6. Familiaritzar els alumnes amb els processadors de textos i mostrar i utilitzar les operacions més
habituals amb els documents de text:
– Ús de fitxers.
– Modificacions bàsiques del text: escriure, esborrar, tallar, enganxar i moure.
– El format de paràgrafs i pàgines. Ús de taules i gràfics.
– Impressió de documents.
– Revisió ortogràfica i gramatical, cerca i substitució, numeració i vinyetes.
− Conèixer les opcions que inclouen els processadors de textos moderns.
- Identificar aquells aspectes que s’han de tenir presents a l’hora de projectar qualsevol aspecte
tecnològic: disseny, material, utilitat, etc.
- Aprendre que, a mesura que ha evolucionat la civilització, també han evolucionat les necessitats
i les solucions que s’hi donen.
MD020205-0 174

- Saber expressar i comunicar idees utilitzant
en cada cas el recurs adient.
- Conèixer, encara que sigui elementalment, el programari que s’utilitza hores d’ara per fer
presentacions multimèdia.
- Conèixer mínimament la terminologia que s’utilitza en les presentacions multimèdia.
- Entendre la importància de planificar prèviament la feina a realitzar.
- Utilitzar amb fluïdesa el programari de presentacions.
- Valorar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per tal d’establir nous tipus de
comunicació amb qualsevol persona d’arreu del món.
- Adquirir una mínima visió del procés de presentacions multimèdia.
- Experimentar el procés de producció d’una presentació del principi a la fi utilitzant com a suport
exemplificant l’entorn gratuït Open Office Impress.
Continguts
− Ofimàtica.
− El processador de textos
− Format dels caràcters:
– Mida
– Color
– Tipus de lletra (font)
– Estil
6. Format dels paràgrafs:
– Alineació
– Interlineat
– Espaiat
– Sagnats
7. Format de les pàgines. Marges.
8. Taules i gràfics.
9. Impressió de documents.
10. Altres eines:
– Cerca
– Ortografia
– Numeració i vinyetes
- Obrir, tancar, desar i copiar fitxers de text.
- Escriure, esborrar i inserir text en un processador de textos.
- Moure, tallar, copiar i enganxar.
- Modificar els estils de lletra.
- Donar format a un paràgraf i a una pàgina.
- Crear i modificar taules i gràfics.
- Crear una plantilla de document amb un format determinat.
- Apreciar la millora en rapidesa i qualitat obtinguda pels processadors de textos respecte dels
sistemes d’escriptura anteriors.
- Mostrar interès per l’ús d’ordinadors.
- Prendre consciència de les grans possibilitats que ofereixen els programes de tipus ofimàtic
parant atenció als processadors de textos.
- Programari ofimàtic: les presentacions.
- El format de les diapositives.
- Transició i efectes d’animació.
- Inserció de text, imatges, so i pel·lícules.
- Saber efectuar una presentació multimèdia fàcil.
MD020205-0 175

- Identificar els elements bàsics que
intervenen en una presentació.
- Decidir els elements que s’adapten més bé a cada presentació.
- Interès per conèixer algunes aplicacions de programari a les quals no s’està acostumat.
- Actitud crítica respecte del contingut de qualsevol presentació multimèdia.
- Reconeixement de la importància d’una bona presentació.
Educació en valors
− Educació ambiental
− Educació per al consumidor
• Educació cívica.
• Educació per a la convivència.
Treball amb competències
- Competència en comunicació lingüística i audiovisual
- Tractament de la informació i competència digital
- Competència cultural i artística
- Competència d’aprendre a aprendre
- Competència d’autonomia i iniciativa personal
− Competència matemàtica.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
MD020205-0 176

dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les
activitats que són el resultat de l’aplicació directa dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en
funció de les habilitats que es volen assolir durant el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
- Llegir el text de la pàgina 150 i 151 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
L’ofimàtica i l’empresa
- Llegir el text de la pàgina 152 del llibre de l’alumne.
El processador de textos
- Llegir el text de la pàgina 153 a la 164 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Racó de la lectura
- Llegir el text de la pàgina 170 i 171 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Per començar, observa i respon
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 167 del llibre de l’alumne.
Les presentacions multimèdia
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 169 del llibre de l’alumne.
Treballar amb l’Impress: formatació
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 176 i 179 del llibre de l’alumne.
Transicions i efectes d’animació
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 181 del llibre de l’alumne.
Altres opcions de l’Impress
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 183 i 184 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 177

Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 190 i 191 del llibre de l’alumne.
Projectes finals
La formigonera (1)
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 194 i 195 del llibre de l’alumne.
La formigonera (2)
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 196 i 197 del llibre de l’alumne.
El mirall de nit
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 198 i 199 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació ambiental
9. Exposar a l’aula que l’ús dels processadors de textos, juntament amb la facilitat d’imprimir
diverses proves i còpies, produeix un enorme consum de paper. Parlar amb els alumnes sobre la
millor manera d’estalviar paper: imprimint per totes dues cares, reutilitzant el paper i no
imprimint còpies inútils. Esmentar també la possibilitat de reciclar els cartutxos de tinta ja usats
com una manera de reduir la contaminació.
Educació per al consumidor
10.Comentar els preus dels materials fungibles d’impressora: tòner i cartutxos de tinta. Conscienciar
del cost de cada prova d’impressió.
Educació cívica
- Alertar els alumnes del perill que suposen l’ús i la còpia il·legal de programari per als autors i
les empreses fabricants, i de la pèrdua de llocs de treball i d’inversions en recerca que suposa la
pirateria de programes.
- Comentar els preus del principal programari relacionat amb les presentacions multimèdia.
- Valorar la gratuïtat del programari GNU.
- Explicar el valor afegit que sempre significa el treball en equip.
- Habituar l’alumne/a a la presentació acurada i precisa de tota la seva feina utilitzant en tot
moment el lèxic tecnològic adquirit.
Educació per al consumidor i educació ambiental
• Comentar els preus del material fungible d’impressió: tòner i cartutxos de tinta. Prendre
consciència del cost que implica cada prova d’impressió.
Educació per a la convivència
- Educar una actitud respectuosa davant de qualsevol situació: recerca d’informació, treball en
grup, exposició oral, etc.
- Explicitar la necessitat de la utilització de la tecnologia per facilitar la comunicació entre
diversos col·lectius i amb la comunitat internacional.
MD020205-0 178

Treball amb competències
Competència en comunicació lingüística i audiovisual
9. En aquesta unitat s’estudia la principal eina utilitzada avui dia per elaborar textos: els
processadors de textos. Les opcions que ens ofereix un processador de textos, com el Writer, per
exemple, ens permeten afegir claredat als nostres escrits. Per exemple, destacant textos en
negreta, fent servir colors diferents i lletres més grans per als títols, etc.
− A través de l’assoliment de vocabulari específic en els diferents processos de creació i
elaboració de diapositives es contribueix a l’adquisició d’aquesta competència.
Tractament de la informació i competència digital
9. L’ús d’un processador de textos és essencial per a la formació de qualsevol ciutadà en
l’actualitat. A més, tot i que moltes persones escriguin normalment fent servir un programa client
de correu electrònic, aquest inclou moltes de les opcions que hi ha en un processador de textos
per donar format al text. Així doncs, els continguts apresos en aquesta unitat es podran aplicar a
l’hora de fer servir altres aplicacions informàtiques diferents dels processadors de textos.
− L’estudi (creació, elaboració i ús) de les presentacions multimèdia proporciona l’oportunitat
d’incidir de forma notable en l’assoliment d’altres destreses associades (tractament de textos,
d’imatge, de so, i d’altres).
Competència cultural i artística
9. Algunes de les eines que incorporen els processadors de textos ens permeten aportar diversos
elements gràfics als nostres documents.
Els alumnes podran desenvolupar la seva imaginació quan dissenyin la portada per a un treball o
un cartell pensat per a un anunci, per exemple.
7. Les presentacions amb l’ajuda de l’ordinador contribueixen a adquirir un gust artístic, ja que en
tot moment s’ha de tenir present l’aspecte de caire estètic d’una presentació.
Competència d’aprendre a aprendre
9. L’autoaprenentatge és essencial en l’ús d’aplicacions informàtiques. Al llarg de la unitat
s’inclouen diversos procediments que mostren als alumnes com fer tasques senzilles utilitzant un
processador de textos. Però no s’han d’aturar aquí. El Writer, el Word o altres processadors de
textos inclouen nombroses opcions que és impossible tractar en una unitat didàctica.
− Es contribueix a l’assoliment d’aquesta competència valorant l’anàlisi abans de l’obtenció i
valoració d’informació, l’estudi metòdic d’objectes i situacions, etc.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
9. És interessant motivar els alumnes perquè tinguin curiositat per aprendre coses noves sobre les
eines informàtiques que ja coneixen, com els processadors de textos.
Competència matemàtica
− L’ús en moltes presentacions d’imatges i gràfics estadístics (associats a fulls de càlcul)
contribueix de forma evident a la millor comprensió d’aquestes eines matemàtiques de
representació.
−
V- Orientacions i recursos
MD020205-0 179

A la xarxa
− Vegeu la fitxa 7 de la pàgina 171 de la guia.
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació
complementària
− Definir ofimàtica.
− Enumerar els principals components d’un paquet ofimàtic.
− Assenyalar les accions que podem dur a terme quan utilitzem un processador de textos.
− Extensament, crear diferents documents amb el processador de textos Writer i explorar les
diferents possibilitats que ofereix: taules, gràfics, format de paràgrafs i pàgines, impressió, etc.
− Utilitzar diferents tipus de lletra, mides i colors per editar el text en un processador de textos.
− Enumerar i descriure els elements necessaris per fer una presentació multimèdia.
− Emprar la terminologia tecnològica adequada.
− Saber formatar una diapositiva.
− Elaborar diferents tipus de transició.
− Modificar amb desimboltura el format de text, els colors, etc., en una diapositiva.
− Inserir gràfiques, esquemes, etc., en una diapositiva.
− Elaborar una presentació amb efectes d’animació, so, etc.
− Crear una presentació.
- Cel·la.
- Columna.
- Editar.
- Espai.
- Estil.
- Fila.
- Font.
- Full de càlcul.
- Interlineat.
- Marge.
- Ofimàtica.
- Processador de textos.
- Sagnat.
- Taula.
9. Bitmap
10.Diapositiva
11.Efecte
12.Emplenament
13.Escombrada
14.Gradient
15.Impress
16.Marge
17.Plantilla
18.Projector
19.Sagnat
MD020205-0 180
Vocabulari de la unitat

21.TramaTransició
22.Velocitat
23.Vinyeta
Activitats d’avaluació
20.Tauler de tasques
Aplicació dels continguts
5. Fer les activitats de la pàgina 166 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 186 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
5. Fer les activitats de la pàgina 167 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 186 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
5. Fer les activitats de la pàgina 167 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de les pàgines 186 i 187 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: crear una plantilla de document
5. Fer les activitats de la pàgina 168 i 169 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 187 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: crear una presentació
- Fer les activitats de les pàgines 188 i 189 del llibre de l’alumne.
Fitxa 8 d’avaluació
− Vegeu les activitats proposades a la pàgina 172 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 201 de la guia.
Fitxa 8 d’avaluació
Fitxa 9 d’autoavaluació
− Vegeu les activitats proposades a la pàgina 173 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 202 de la guia.
VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 9 d’autoavaluació
Pràctiques amb el processador de textos (I). Format
MD020205-0 181

de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Pràctiques amb el processador de textos (II). Paràgrafs i taules
− Fer les activitats proposades a la pàgina 166 de la guia.
Un tutorial d’Impress
- Veure la pàgina 194 de la guia.
Presentació d’una comarca
- Veure la pàgina 195 de la guia.
Triangles
- Veure la pàgina 196 de la guia.
Ordres de la xarxa
- Veure la pàgina 197 de la guia.
Una lliçó d’anglès
- Veure la pàgina 198 de la guia.
Fitxa 3 d’ampliació
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 de reforç
Fitxa 4 de reforç
Fitxa 5 de reforç
Pràctiques amb el processador de textos (III). Retallar i enganxar
− Fer les activitats proposades a la pàgina 167 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Pràctiques amb el processador de textos (IV). Taules complexes
− Fer les activitats proposades a la pàgina 168 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
Pràctiques amb el processador de textos (V). Alineació i sagnat
− Fer les activitats proposades a la pàgina 169 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Impressió per raig de tinta
MD020205-0 182
− Fer les activitats proposades a la pàgina 165

de la guia.
Una animació
- Veure la pàgina 199 de la guia.
Inserir so, pel·lícules i hiperenllaços
- Veure la pàgina 200 de la guia.
Diverses finestres en un processador de textos
− Vegeu la fitxa 11 de la pàgina 175 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Fitxa 7 d’ampliació
Per saber-ne més…
Com s’utilitza un processador de textos?
− Vegeu la fitxa 12 de la pàgina 176 i 177 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Quatre cosetes més
- Veure la fitxa 11 de les pàgines 204 i 205 de la guia.
- 11. Internet
I- Introducció
− Fer les activitats proposades a la pàgina 170
En la setena unitat del segon curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologies els alumnes
coneixeran què és una xarxa informàtica i, per extensió, què és Internet.
També aprendran a utilitzar les aplicacions que faciliten la utilització d’Internet com, per exemple,
els navegadors, així com també aprendran a buscar informació a la Xarxa mitjançant els cercadors.
Coneixeran els principals serveis que ofereix la Xarxa als usuaris i aprendran a identificar els
possibles perills que presenta la utilització d’Internet.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Descriure breument quins processos permet una xarxa informàtica.
- Definir succintament què és la xarxa informàtica d’Internet.
- Presentar els avantatges d’Internet com a canal de comunicació i com a font d’informació.
- Analitzar amb detall els perills que presenta Internet.
MD020205-0 183

- Explicar els serveis que ofereix Internet:
World Wide Web, correu electrònic, missatgeria instantània, tertúlies, P2P, telefonia IP i FTP.
- Familiaritzar l’alumnat amb l’ús dels navegadors i els diversos serveis a què pot accedir
emprant-los: World Wide Web, correu electrònic, tertúlies, grups de discussió.
- Presentar Internet com un espai d’informació enorme, on allò que es busca es pot trobar
utilitzant els cercadors.
- Mostrar algunes formes de cerca complexa mitjançant paraules clau.
- Aprendre a fer servir les enciclopèdies virtuals.
Continguts
1. Xarxa informàtica. Internet. Avantatges i problemes d’Internet.
2. Furoners (hackers), virus, correu brossa (spam), addicció telemàtica.
3. Navegadors, hipertext i navegació.
4. Serveis d’Internet:
4.6.World Wide Web (www).
4.7.Correu electrònic.
4.8.Missatgeria instantània.
4.9.Grups de discussió.
4.10.FTP.
4.11.P2P.
4.12.Telefonia IP.
5. Cercadors i portals.
6. Paraules clau, operadors. Índexs temàtics.
7. Enciclopèdies virtuals.
8. Bitàcoles.
9. Aprendre a navegar per Internet:
9.6.Reconèixer un hipervincle.
9.7.Saltar d’una pàgina a una altra.
9.8.Moure’s cap endavant i cap enrere sobre les pàgines ja visitades.
9.9.Copiar text des del navegador.
10. Buscar informació a Internet: paraules clau i índexs temàtics.
11. Utilitzar les enciclopèdies virtuals per localitzar informació.
12. Valorar la gran quantitat d’informació i les possibilitats de comunicació que ofereix Internet.
13. Actuar amb precaució davant els perills diversos que presenta Internet: correu brossa, ús
fraudulent pel que fa a les transaccions econòmiques, etc.
14. Criticar amb rigor la informació obtinguda a Internet i verificar-ne l’origen.
15. Prendre consciència de la distància tecnològica i cultural que s’obre entre els qui tenen accés a
Internet i els que no en tenen.
Educació en valors
• Educació per la pau.
• Educació per al consum.
• Educació moral i cívica.
Treball amb competències
− Competència matemàtica.
− Tractament de la informació i competència digital.
− Competència social i ciutadana.
MD020205-0 184

− Competència d’aprendre a aprendre.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
− Competències artística i cultural.
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
MD020205-0 185

IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 143 del llibre de l’alumne.
Xarxes d’ordinadors: Internet
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 145 del llibre de l’alumne.
Quins serveis ofereix Internet?
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 149 del llibre de l’alumne.
Aplicacions per utilitzar Internet: els navegadors
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 152 del llibre de l’alumne.
Buscar informació a la World Wide Web (www)
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 155, 156 i 157 del llibre de l’alumne.
Les pàgines web com a eina de comunicació
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 158 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 164 i 165 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació per la pau
- Mostrar Internet a l’alumnat com una via de comunicació entre les persones de diferents països i
cultures; com a fòrum de trobada sense límits estatals, socials i morals; com a eina per al
coneixement i l’aproximació entre els pobles.
Educació per al consum
3. Jutjar a la classe l’aparició continuada de bàners als webs i de missatges publicitaris no desitjats
en els nostres correus electrònics. Criticar, també, l’enviament de manera massiva del correu
brossa (spam).
Educació moral i cívica
- Alertar l’alumnat dels delictes informàtics que es produeixen a Internet: pornografia infantil,
robatori de claus de seguretat, atacs a servidors, difusió de virus, estafes comercials, etc.
Treball amb competències
Competència matemàtica
- Al llarg d’aquesta setena unitat, es presenten gràfics de diversa mena. El gràfic que presenta els
serveis d’Internet emprats pot presentar més dificultat. I, com que els usuaris utilitzen diversos
serveis, el percentatge total corresponent a cadascun serà de més del 100%.
MD020205-0 186

Tractament de la informació i competència
digital
- Internet ha estat, amb seguretat, el fenomen que més ha canviat la societat; el que més ha
contribuït a atraure molts ciutadans cap a un estil de vida «digital», on el correu electrònic o les
bitàcoles són les eines principals de comunicació. A la unitat, els procediments complementaran
la formació de l’alumnat, ja que molts i moltes alumnes ja deuen estar acostumats a fer servir la
missatgeria instantània i els cercadors.
Competència social i ciutadana
- Internet ofereix serveis en què el contacte amb persones diferents és continu. A l’hora de visitar
grups de discussió, per exemple, és del tot imprescindible saber respectar les opinions dels altres
i valorar les pròpies abans d’escriure-les, per tal d’assegurar-se que no puguin ofendre cap grup
social.
Competència cultural i artística
- La creació de llocs web és un aparador nou on es poden oferir creacions artístiques.
- Malgrat que la creació de llocs web no es tracta a la unitat, l’alumnat pot valorar diferents
dissenys trobats en les seves cerques a la xarxa. Internet és, també, un aparador enorme on es
poden donar a conèixer les pròpies creacions (fotografies digitals, per exemple).
Competència per aprendre a aprendre
- En el maneig de les aplicacions informàtiques l’autoaprenentatge és essencial. Al llarg de la
unitat, s’hi inclouen diversos procediments que mostren a l’alumnat com desenvolupar tasques
senzilles fent servir els cercadors. És important motivar l’alumnat perquè tingui curiositat per
aprendre a trobar la informació per ell mateix. Internet ofereix nombroses oportunitats; tot i que
els i les alumnes han d’aprendre a ser crítics.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Definir xarxa informàtica i Internet.
- Enumerar els serveis que ofereix Internet.
- Mostrar els perills principals d’Internet.
- Navegar amb desimboltura per les pàgines d’un web.
- Cercar informació de manera precisa amb un cercador emprant paraules clau. Fer servir diversos
criteris de cerca.
- Localitzar informació mitjançant un índex temàtic o en una enciclopèdia virtual.
9. Bitàcola
10.Cercador
11.Correu electrònic
12.Fòrum de discussió
13.FPT
14.Índex temàtic
15.Internet
MD020205-0 187
Vocabulari de la unitat

17.Pàgina web
18.Paraula clau
19.Telefonia IP
20.World Wide Web, www
21.Xarxa informàtica
22.Xat
Activitats d’avaluació
16.Navegador
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 160 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de les pàgines 160 i 161 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: buscar informació a Internet
- Fer les activitats de les pàgines 162 i 163 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 171 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 172 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Pràctiques amb el navegador (I)
- Veure la pàgina 167 de la guia.
Pràctiques amb el navegador (II)
- Veure la pàgina 168 de la guia.
Virus informàtics
MD020205-0 188
Fitxa 5 d’avaluació
Fitxa 6 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 d’ampliació

Banc de dades. Informació complementària
- Veure la pàgina 170 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Fitxa 4 d’ampliació
Navegadors
- Veure la fitxa 8 de les pàgines 174 i 175 de la guia.
Cercadors i índexs temàtics
- Veure la fitxa 9 de les pàgines 176 i 177 de la guia.
Cerca d’informació a Internet
- Veure la fitxa 10 de les pàgines 178 i 179 de la guia.
Enciclopèdies virtuals
- Veure la fitxa 11 de les pàgines 180 i 181 de la guia.
Cerca d’informació sobre un tema
- Veure la fitxa 12 de les pàgines 182 i 183 de la guia.
- Veure la pàgina 169 de la guia.
RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA PENDENT
DE CURSOS ANTERIORS
Alumnat que tingui pendent la tecnologia de segon d’ESO:
Es recuperarà si l’alumne supera positivament el primer curs de diversificació (3r
d’ESO).
Si l’alumne no supera positivament el primer curs de diversificació (3r d’ESO) aura
de presentar-se a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
Alumnat que tingui pendent la tecnologia del primer curs de diversificació (3r d’ESO):
Es recuperarà si l’alumne supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO).
Si l’alumne no supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO) aura de presentarse
a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
Alumnat que tingui pendent la tecnologia de 3r d’ESO:
Es recuperarà si l’alumne supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO).
Si l’alumne no supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO) aura de presentarse
a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
MD020205-0 189

Programació de segon curs de Diversificació Curricular
Àmbit Pràctic (Tecnologia)1. El projecte tecnològic
I- Introducció
En la tercera unitat del curs de tercer d’educació secundària obligatòria de Tecnologies els nois i les
noies sabran com detectar els problemes tecnològics i coneixeran el procés per resoldre’ls.
Després aprendran com es desenvolupa un projecte tecnològic i els diferents documents i activitats
que l’integren. També aprendran a fer el pressupost d’un projecte utilitzant eines informàtiques.
Finalment valoraran la importància de la normalització i la simbologia en el desenvolupament de la
tecnologia.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Conèixer les diferents etapes del cicle o procés tecnològic.
- Conèixer l’estructura formal del projecte tècnic amb totes les seves carpetes i subapartats.
- Utilitzar tècniques específiques per trobar la solució més adient a un problema o necessitat
plantejats.
- Entendre la importància de la normalització i la simbologia en el desenvolupament de projectes
tècnics i en el manteniment d’instal·lacions i equips.
- Conèixer els diferents organismes responsables de la normalització i de la publicació de normes
tècniques.
- Saber classificar els diferents capítols que integren un pressupost i les diferents partides de
cadascun d’ells.
- Conèixer les diverses eines informàtiques que es poden aplicar en les diferents etapes del procés
tecnològic.
- Utilitzar eines informàtiques específiques que ens ajuden a desenvolupar un pressupost, com ara
el full de càlcul.
- Identificar projectes tècnics importants per a la humanitat i valorar les seves aportacions a la
vida quotidiana.
Continguts
- El procés tecnològic (analitzar el problema, escollir la solució, construir i avaluar) com a cicle
sense fi.
- El projecte tècnic i la seva estructura.
- La normalització i la simbologia en els projectes tècnics. Organismes reguladors.
- Les normes. Els reglaments. Les especificacions tècniques.
MD020205-0 190

- Eines informàtiques per als projectes.
- El full de càlcul com a eina fonamental per al desenvolupament del pressupost d’un projecte.
- Treballar en grup i utilitzar la pluja d’idees per trobar una solució als problemes i necessitats.
- Cercar i interpretar informació referida a la normalització.
- Interpretar la simbologia aplicada al projecte tècnic.
- Utilitzar el full de càlcul per realitzar pressupostos.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca d’informació i en el
desenvolupament de projectes.
- Interès per comprendre la necessitat de sistematitzar procediments en el món tecnològic que
portin a millorar el nostre entorn.
- Valoració crítica de les aportacions de la tecnologia en forma de grans projectes.
- Necessitat d’incloure en els projectes els apartats corresponents a la salut i a la seguretat en el
treball.
- Necessitat d’incloure en els projectes els apartats corresponents a l’impacte mediambiental.
- Reflexió sobre els canvis en el treball com a conseqüència del desenvolupament de noves
tècniques.
Educació en valors
- El treball en equip.
- Les aportacions que ha fet la tecnologia en diferents àmbits.
Treball amb competències
9. Competència matemàtica.
10.Competència per conviure i habitar el món.
11.Competència comunicativa.
12.Tractament de la informació i competència digital.
13.Competència per aprendre a aprendre.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
MD020205-0 191

habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.
L..
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Guia digital. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
Fer les activitats de la pàgina 63 del llibre de l’alumne.
El cicle tecnològic
Fer les activitats de la pàgina 65 del llibre de l’alumne.
Identificació del problema. Estudi preliminar
Fer l’activitat de la pàgina 66 del llibre de l’alumne.
Exploració de solucions. L’avantprojecte
Fer l’activitat de la pàgina 67 del llibre de l’alumne.
Normalització i simbologia. Els plànols
Fer l’activitat de la pàgina 71 del llibre de l’alumne.
Viabilitat econòmica. El pressupost
Fer l’activitat de la pàgina 73 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 192

Assaig: creació d’un con en tres dimensions
Fer l’activitat de la pàgina 76 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
- Llegir els textos de les pàgines 84 i 85 i fer les activitats de la pàgina 85 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
El treball en equip
− Un dels mètodes utilitzats en la recerca de solucions a problemes tecnològics és el treball en
equip.
Quan els alumnes treballen en equip a l’aula escenifiquen el que molt probablement es trobaran
en el món laboral. Aquest procediment enriqueix la relació entre companys i obliga a acceptar
les idees dels altres i debatre diferents aspectes del mateix problema.
Les aportacions que ha fet la tecnologia en diferents àmbits
− És important que els alumnes valorin les aportacions que ha fet la tecnologia en diferents
àmbits. Aquesta valoració ha de ser crítica. La majoria de projectes ens han millorat la vida,
però tradicionalment hi ha hagut aspectes als quals no s’ha donat importància i que ara són
cabdals. Ens referim al respecte per al medi ambient i als drets dels treballadors, sobretot pel
que fa a la salut i la seguretat en el treball. Els alumnes entendran que la seguretat en el treball
és cosa de tots. Mai no n’hi ha prou.
Treball amb competències
Competència matemàtica
− En l’estudi del full de càlcul s’utilitzen conceptes com: fórmules, dades, variables, coordenades
i operacions matemàtiques bàsiques. En altres apartats, com en l’estudi preliminar, es treballa la
lectura i la interpretació de gràfics.
Competència per conviure i habitar el món
− En la recerca de millores o solucions a problemes tecnològics s’analitzen els objectes i sistemes
tècnics des de diferents punts de vista. Això permet conèixer com s’han dissenyat i construït els
elements que els formen i quina funció desenvolupen dins el conjunt, cosa que en facilita l’ús i
la conservació.
Competència comunicativa
− En aquesta unitat s’adquirirà el vocabulari específic referit a la normalització i la simbologia. La
lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribueix al coneixement i a el
capacitat d’utilitzar textos de diferents tipologies.
Tractament de la informació i competència digital
− Al llarg de la unitat s’estudiaran les diferents tecnologies de la informació i la comunicació
lligades al desenvolupament dels projectes tècnics en totes les seves fases. L’ús d’aquestes
tecnologies està associat, a més, a la simulació de processos tecnològics i a l’adquisició de
destreses relatives a llenguatges específics com l’icònic i el gràfic.
Competència per aprendre a aprendre
− A l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre s’hi contribueix amb el
desenvolupament d’estratègies de resolució de problemes tecnològics, especialment amb
l’obtenció, anàlisi i selecció d’informació útil per abordar un projecte.
MD020205-0 193

V- Avaluació
Criteris d’avaluació
− Resoldre i identificar problemes tecnològics proposant una solució que inclogui la recerca
d’informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l’avaluació d’aquesta solució.
− Identificar les diferents carpetes i subapartats presents en un projecte tècnic formal.
− Construir un objecte establint un pla de treball organitzat que permeti arribar a una solució
correcta, tenint en compte criteris d’estalvi de recursos i respecte per al medi ambient, tot
seguint les normes de seguretat en el treball en eines i materials.
− Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.
− Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a distància i reflexionar
sobre el seu ús i abús.
− Conèixer les diferents eines informàtiques que permeten desenvolupar un projecte des de l’inici
fins a la fase de producció.
− Valorar els avantatges que han aportat aquestes noves tecnologies al món del treball.
Vocabulari de la unitat
- Brainstorming
- CAD
- CAE
- CAM
- CNC
- Especificacions tècniques
- ISO
- Norma
- Partida
- RBT
- Reglament
- STL
Activitats d’avaluació
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de l’11 a la 18 de la pàgina 78 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de la 19 a la 21 de la pàgina 78 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la 22 a la 24 de la pàgina 79 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la 25 a la 33 de la pàgina 79 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: pressupost amb el full de càlcul
- Fer les activitats de les pàgines 82 i 83 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 194

- Fer les activitats de les pàgines 103 i 104 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 105 de la guia.
-
VI- Atenció a la diversitat
Fitxa 9 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Exploració de solucions
- Veure les activitats proposades a les pàgines 93 i 94 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Projectes tecnològics: l’espai
- Veure les activitats proposades a les pàgines 95 i 96 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Projectes tecnològics: l’automòbil
- Veure les activitats proposades a les pàgines 97 i 98 de la guia.
Fitxa 4 de reforç
Pressupost
- Veure les activitats proposades a la pàgina 99 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
A la xarxa
- Veure les activitats proposades a la pàgina 100 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Simbologia i normalització
- Veure les activitats proposades a la pàgina 102 de la guia.
Continguts per saber-ne més…
Propaganda i normes
Veure la fitxa 11 i les activitats proposades a la pàgina 109 de la guia.
2. Dibuix
I- Introducció
MD020205-0 195
Fitxa 8 d’avaluació

La segona unitat del curs de primer d’Educació Secundària Obligatòria té com a primer centre
d’atenció aconseguir que l’alumnat adquireixi destresa amb les diferents eines de dibuix i les formes
de representació dièdrica i perspectiva cavallera. També es pretén treballar el dibuix a llapis i a mà
alçada d’objectes senzills.
Es vol que els nois i les noies desenvolupin la concepció espacial dels objectes, la seva
representació tridimensional amb la finalitat de plantejar qualsevol solució tècnica, i que aprenguin
a dibuixar a escala i a acotar un dibuix usant la simbologia i vocabulari adequats.
II- Objectius i continguts
Objectius
Continguts
• Expressar i comunicar idees i solucions tècniques i explorar-ne la viabilitat utilitzant els
recursos adequats.
• Conèixer els instruments que s’utilitzen en l’elaboració del dibuix tècnic.
• Utilitzar correctament els principals instruments de mesura lineals i angulars.
• Realitzar amb precisió i claredat la representació d’objectes senzills en el sistema
dièdric.
• Comprendre la importància de la perspectiva com a sistema de representació gràfica.
• Estudiar què és la perspectiva cavallera, quina és la seva utilitat i com es fa.
• Conèixer què és dibuixar a escala i per a què serveix, i aprendre a aplicar escales de
reducció i ampliació en el dibuix tècnic.
• Conèixer els principals elements informatius que es fan servir en dibuix tècnic,
especialment les cotes i els diferents tipus de línies, practicant sobre dibuixos reals.
- Instruments i materials bàsics de dibuix tècnic i disseny gràfic.
- Traçat de rectes paral·leles, perpendiculars i angles amb l’ajuda de l’escaire i el cartabó.
- Traçat de figures geomètriques planes senzilles.
- Formes de representació gràfica d’objectes: esbós, croquis i projecció dièdrica (planta, alçat i
perfil).
- Convencions de representació gràfica. Normalització: acotació.
- Concepte de perspectiva: perspectiva cavallera.
- Representació a escala: escales d’ampliació i reducció.
- L’acotació en el dibuix tècnic: cotes i tipus de línies.
- Representació i exploració gràfica d’idees, fent servir correctament els instruments i materials
bàsics de dibuix tècnic.
- Maneig correcte dels instruments i materials bàsics de dibuix tècnic.
- Representació a mà alçada d’objectes simples en projecció dièdrica.
- Lectura i interpretació de documents tècnics senzills formats per informacions, símbols,
esquemes i dibuixos tècnics.
- Desenvolupar els procediments de la perspectiva cavallera.
- Practicar amb escales de reducció i ampliació.
- Gust per l’ordre i la neteja en l’elaboració i presentació de documents tècnics.
MD020205-0 196

- Reconeixement de la necessitat del bon ús i
conservació dels instruments de dibuix, propis i del centre escolar.
- Valoració de la importància del llenguatge gràfic com a mitjà de comunicació d’idees.
- Interès per la incorporació de criteris i recursos plàstics en l’elaboració i la presentació de
documents tècnics.
- Interès per conèixer les diferents formes de representació gràfica.
- Reconeixement de la importància del dibuix tècnic en el desenvolupament de projectes.
Educació en valors
- Educació per al consumidor
Treball amb competències
- Competència matemàtica
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència social i ciutadana
- Competència d’aprendre a aprendre
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
MD020205-0 197

També es dedicarà un temps perquè l’alumnat
investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou Internet) i reflexioni sobre la presència de la
tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En aquest sentit es presenten un recull de
documents d’estil periodístic i curiositats aplicades directament a algun aspecte de la vida
quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
- Llegir el text de la pàgina 20 i 21 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada.
Instruments de dibuix
- Llegir el text de la pàgina 22 a la 27 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Sistemes de representació. Vistes ortogonals: sistema dièdric
- Llegir el text de la pàgina 28 a la 33 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Normalització i metrologia
- Llegir el text de la pàgina 34 i 35 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Acotament
- Llegir el text de la pàgina 36 a la 37 del llibre de l’alumne.
Escala de dibuix
- Llegir el text de la pàgina 38 i 39 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Esbós, croquis i plànol tècnic
- Llegir el text de la pàgina 40 a la 42 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
- Llegir els textos de la pàgina 50 i la 51 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades.
Educació en valors
Educació per al consumidor
5. Els alumnes han de valorar la importància d’utilitzar un vocabulari tècnic, així com les
convencions en la representació d’objectes per tal de desenvolupar una educació més activa.
MD020205-0 198

D’aquesta manera podran llegir i
interpretar els documents tècnics, que estan formats per informacions de diversa naturalesa:
text, símbols, dibuixos i gràfics, d’una manera més eficaç.
A més a més, els ajudarà a tenir una millor visió espacial de la realitat, sobretot a l’hora
d’elaborar i seleccionar les idees necessàries per aconseguir una solució tècnica viable, creativa,
estèticament agradable i equilibrada d’un problema.
Treball amb competències
Competència matemàtica
6. El tema de dibuix està estretament relacionat amb el desenvolupament de la competència
matemàtica. Es treballa amb instruments auxiliars de dibuix, com l’escaire, el cartabó i el
compàs, i amb sistemes de representació dièdrica i escales.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
7. La representació dels objectes tecnològics és fonamental per adquirir les destreses
necessàries per desenvolupar la competència bàsica de coneixement amb el món físic. Es
tracta que l’alumne assoleixi les destreses necessàries per representar objectes i sistemes
tècnics en projecció dièdrica, així com l’obtenció de la perspectiva cavallera com a eina en
el desenvolupament de processos tècnics. Les destreses s’han d’aconseguir tant a mà alçada
com amb els instruments de dibuix.
Competència social i ciutadana
8. La representació d’objectes, l’escala i com es representen apropa l’alumne a la realitat dels
objectes quotidians, de manera que l’ajuda a expressar i comunicar idees i solucions
tècniques, així com a explorar-ne la viabilitat i abast fent servir mitjans tecnològics, recursos
gràfics, simbologia i llenguatge adequats.
Competència d’aprendre a aprendre
9. Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament, per
tal que l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els
objectius de la unitat.
V- Orientacions i recursos
A la xarxa
• Vegeu la fitxa 7 de la pàgina 42 de la guia.
VI- Avaluació
Criteris d’avaluació
Banc de dades. Informació complementària
• Adquirir, amb la pràctica, habilitat i destresa en el maneig dels diferents instruments de dibuix.
• Representar la forma i les dimensions d’un objecte en projecció dièdrica proporcionat i
intel·ligible.
MD020205-0 199

• Dibuixar, a llapis i a mà alçada, les peces o
parts d’un objecte senzill, aplicant normes i convencions elementals de representació.
• Expressar i comunicar idees utilitzant la simbologia i el vocabulari adequats.
• Desenvolupar la concepció espacial dels objectes, així com la necessitat de representar-los de
manera tridimensional, amb la finalitat de plantejar qualsevol solució tècnica.
• Fer la perspectiva cavallera d’objectes tecnològics.
• Aprendre a dibuixar a escala (reducció i ampliació), així com a acotar perfectament un dibuix.
Vocabulari de la unitat
- Acotament.
- Alçat.
- Cartabó.
- Compàs.
- Croquis.
- Díedre.
- Esbós.
- Escaire.
- Escala.
- Gramatge.
- Metrologia.
- Normalització.
- Perfil.
- Perspectiva cavallera.
- Plànol tècnic.
- Planta.
- Transportador d’angles.
- Tríedre.
- Vista ortogonal.
Activitats d’avaluació
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 44 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 44 a la 47 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: Ombres xineses
- Dur a terme el projecte de la pàgina 48 i 49 del llibre de l’alumne i respondre a les
preguntes.
Fitxa 8 d’avaluació
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 43 de la guia.
Fitxa 9 d’autoavaluació
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 44 de la guia.
MD020205-0 200

VII- Atenció a la diversitat
Fitxa 1 de reforç
Maneig d’instruments auxiliars
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 36 de la guia.
Vistes
Fitxa 2 de reforç
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 37 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
El sistema dièdric
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 38 de la guia.
Fitxa 5 de reforç
Vistes en perspectiva
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 39 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
Leonardo da Vinci
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 40 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Lectura. Vitruvi
• Vegeu la fitxa i les activitats proposades a la pàgina 41 de la guia.
Per saber-ne més…
Com s’utilitzen els instruments de dibuix?
• Vegeu la fitxa 11 i les activitats proposades a la pàgina 46 i 47 de la guia.
Expressió gràfica: el llenguatge dels tècnics
• Vegeu la fitxa 12 i les activitats proposades a la pàgina 48 de la guia.
Perspectiva cavallera
• Vegeu la fitxa 13 i les activitats proposades a la pàgina 49 de la guia.
Com es fa un esbós?
• Vegeu la fitxa 14 i les activitats proposades a la pàgina 50 de la guia.
MD020205-0 201

3. Plàstics
Com es fa un croquis?
• Vegeu la fitxa 15 i les activitats proposades a la pàgina 51 de la guia.
I- Introducció
En la segona unitat del segon curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologies els alumnes
coneixeran quines són les característiques dels plàstics i aprendran quina importància tenen en la
societat actual, en conèixer-ne el gran nombre d’aplicacions.
També descobriran les diferents maneres de fabricar els objectes de plàstic més quotidians, i
comprendran i valoraran la necessitat de reciclar els plàstics.
II- Objectius i continguts
Objectius
• Aprendre quines són les característiques fonamentals dels plàstics.
• Saber com es classifiquen els materials plàstics, i quines són les seves propietats i
aplicacions.
• Conèixer els diversos procediments de fabricació d’objectes de plàstic i identificar el procés
de transformació més adequat per a cada tipus de producte concret.
• Facilitar la realització d’experiències que permetin identificar els materials plàstics que
conviuen amb la vida quotidiana de les persones.
• Ajudar a descobrir la importància que tenen els materials plàstics per a la societat actual, tot
veient-ne el seu gran nombre d’aplicacions.
• Entendre i valorar la necessitat de reciclar els materials plàstics que la societat utilitza.
Continguts
- Classificació dels materials plàstics: termoplàstics, termostables i elastòmers.
- Procediments per a l’obteniment i la transformació de materials plàstics.
- Propietats i comportament dels diferents tipus de plàstics.
- Tècniques d’identificació dels materials plàstics.
- Reciclatge dels plàstics.
- Reconèixer els materials plàstics de tota mena amb què estan fets els objectes que envolten les
persones.
- Seleccionar els criteris per escollir els materials plàstics.
- Triar un material plàstic adequat per dur a terme el procés de fabricació d’un objecte determinat.
- Com influeixen els diferents productes en la qualitat de vida i en la manera de viure de les
persones.
- Avaluar els avantatges i els inconvenients de les aplicacions principals de la tecnologia en la
vida diària.
- Interès per saber de quin material estan fets els objectes que es fan servir cada dia i, també, com
es fabriquen.
- Valoració de la importància que tenen en la societat actual i en la vida quotidiana dels individus,
MD020205-0 202

per la seva infinitat d’aplicacions, els
materials plàstics.
- Reconeixement i sensibilització pel que fa a les activitats de reciclatge i recuperació dels
materials plàstics.
Educació en valors
d) Educació mediambiental.
di) Educació ambiental.
Treball amb competències
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència social i ciutadana.
5. Competència d’aprendre a aprendre.
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
MD020205-0 203

També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir la pàgina 28 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades a la pàgina 29.
Que es un plàstic?
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 30 i 31 del llibre de l’alumne.
Tipus de plàstics. Aplicacions
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 33 del llibre de l’alumne.
Fibres tèxtils
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 37 del llibre de l’alumne.
El processament dels plàstics
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 39 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 50 i 51 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació mediambiental
- La recollida selectiva dels residus domèstics és essencial, i també ho és l’ús de contenidors
adequats per classificar les deixalles. S’explicarà a l’alumnat que els més habituals són els
destinats a recollir paper i vidre, tot i que també n’hi ha per a plàstics, piles, etc.
Educació ambiental
− Es destacarà la importància de saber identificar clarament els tipus de plàstics reciclables entre
MD020205-0 204

els envasos que es fan servir quotidianament
i, de cara a la formació com a ciutadans del conjunt de l’alumnat, es remarcarà que fer-ne un ús
adequat és fonamental.
Treball amb competències
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
− A la secció Racó de la lectura (pàgines 50 i 51 del llibre de l’alumne), es treballen de manera
explícita els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
− L’estudi dels plàstics és molt important per desenvolupar les habilitats necessàries a l’entorn
físic que envolta l’alumne. Li fa veure que es tracta de materials que són molt presents en la
seva vida quotidiana. A més a més, la interacció que els plàstics produeixen amb el medi per
causa de la seva llarga durabilitat acosta l’alumnat a les idees de respecte envers el medi
ambient.
Tractament de la informació i competència digital
− A la secció Racó de la lectura (pàgines 50 i 51 del llibre de l’alumne), es treballa amb articles
de premsa per tal de contextualitzar la informació del tema a l’entorn d’esdeveniments actuals
relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat. I es proposen alguns llocs web interessants que
reforcen els continguts treballats a la unitat.
Competència social i ciutadana
− En aquesta segona unitat s’hi estudien els materials plàstics. I cal destacar la importància que
tenen per a la societat actual, tant des del punt de vista del consum com del reciclatge. Es
descriuen els tipus de plàstics, les característiques de cadascun d’ells i les seves aplicacions. És
molt important destacar l’impacte mediambiental dels plàstics que no es reciclen i, per tant, la
necessitat de reutilitzar-los.
Competència d’aprendre a aprendre
− La secció Resum (pàgina 45 del llibre de l’alumne) constitueix una síntesi de la unitat, a fi de
reforçar els seus continguts més importants, de manera que l’alumnat conegui les idees
fonamentals del tema que s’estudia.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
− El coneixement i la informació contribueixen a l’assoliment d’aquesta competència.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
− Diferenciar les característiques fonamentals dels plàstics i classificar-los en conseqüència.
− Classificar els plàstics segons les seves característiques i com es comporten sotmesos a calor.
− Identificar les principals propietats dels plàstics i aplicar aquests coneixements en la fabricació
d’objectes plàstics.
− Descriure quins són els principals procediments de producció dels materials plàstics.
− Identificar, entre els objectes de l’entorn, els diversos tipus de plàstics reciclables i no
MD020205-0 205

eciclables.
− Conèixer les aplicacions dels plàstics en l’actualitat, i valorar els avantatges que presenten
enfront d’altres tipus d’envasos més tradicionals.
− Craqueig
− Elastòmer
− Emmotllament al buit
− Emmotllament per bufatge
− Emmotllament per compressió
− Emmotllament per extrusió
− Emmotllament per injecció
− Escumeig
− Filatura
− Gransa
− Laminatge
− Macromolècula
− Polimerització
− Termostable
− Termoplàstic
Activitats d’avaluació
Vocabulari de la unitat
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 46 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de les pàgines 46 i 47 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 47 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 47 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: turbina ràpida d’aire comprimit
- Fer les activitats de les pàgines 48 i 49 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 56 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 57 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 58 de la guia.
MD020205-0 206
Fitxa 7 d’avaluació
Fitxa 8 d’autoavaluació
Fitxa 9 d’avaluació

VI- Atenció a la diversitat
Anàlisi dels plàstics
- Veure la pàgina 50 de la guia.
Propietats dels plàstics
- Veure la pàgina 51 de la guia.
Fabricació amb plàstics
- Veure la pàgina 52 de la guia.
Identificació de plàstics
- Veure la pàgina 53 de la guia.
Plàstics biodegradables
- Veure la pàgina 54 de la guia.
Banc de dades. Informació complementària
- Veure la pàgina 55 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 d’ampliació
Fitxa 4 d’ampliació
Fitxa 5 d’ampliació
Fitxa 6 d’ampliació
Com diferenciem uns plàstics dels altres?
- Veure la fitxa 10 de les pàgines 59 i 60 de la guia.
Com es fabriquen els materials plàstics?
- Veure la fitxa 11 de la pàgina 61 de la guia.
Per què és tan important reciclar els plàstics?
- Veure la fitxa 12 de la pàgina 62 de la guia.
Síntesis
- Veure la fitxa 13 de la pàgina 63 de la guia.
4. Materials de construcció.
MD020205-0 207

I- Introducció
5. Energia i la seva transformació.
En la primera unitat del curs de tercer d’educació secundària obligatòria de Tecnologies els nois i
les noies coneixeran com són les instal·lacions tècniques on s’aprofita i transforma l’energia i
analitzaran els efectes que la producció, el transport i el consum d’energia elèctrica tenen en el medi
ambient.
Més endavant aprendran a diferenciar les fonts d’energia renovables de les que no ho són i
coneixeran alguns hàbits d’estalvi energètic.
II- Objectius i continguts
Objectius
− Conèixer els diferents tipus de transformacions energètiques que es produeixen en els aparells
que fem servir cada dia quan aquests aparells s’engeguen.
− Saber de quines maneres s’obté avui dia l’energia, i descriure el procés de transport i distribució
de l’energia elèctrica des dels centres de producció fins als llocs de consum.
− Identificar les característiques i la manera de funcionar dels diferents tipus de centrals
elèctriques.
− Repassar quines són les fonts d’energia més utilitzades avui dia, mostrant els principals
avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles.
− Diferenciar els aparells que consumeixen una gran quantitat d’energia elèctrica dels de baix
consum.
Continguts
• Mesura del consum elèctric. El kilowatt hora.
• Tipus d’energia: mecànica, tèrmica, química, radiant, acústica i elèctrica.
• Transformacions de l’energia.
• Ús de l’energia elèctrica: producció, distribució i consum.
• Tipus de centrals elèctriques: hidroelèctrica, tèrmica de combustible fòssil, tèrmica nuclear,
tèrmica solar, solar fotovoltaica i eòlica.
• Altres tipus de centrals elèctriques: mareomotrius, geotèrmiques i heliotèrmiques.
• Energia de la biomassa.
• Interpretació d’esquemes sobre el funcionament de les centrals elèctriques.
• Identificació dels diferents tipus d’energia i les seves transformacions més importants.
• Valoració de l’enorme importància que ha tingut el desenvolupament de l’electricitat per al
nostre estil de vida en les societats industrialitzades.
• Foment d’hàbits destinats a disminuir el consum de l’energia elèctrica.
• Interès per conèixer les característiques d’un aparell elèctric que en determinen el consum.
• Interès per conèixer el procés que se segueix en una central elèctrica per generar electricitat.
• Sensibilitat sobre l’ús d’energies alternatives per generar electricitat.
MD020205-0 208

• Educació per al consumidor.
• Educació ambiental.
Treball amb competències
Educació en valors
1. Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
2. Competència social i ciutadana.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
MD020205-0 209

Impresos:
- Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.
L.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L.
- CD. Guia digital. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L.
- CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
− Llegir i fer l’activitat proposada a la pàgina 7 del llibre de l’alumne.
Unitats d’energia
− Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 10 del llibre de l’alumne.
Generació, transport i distribució d’energia elèctrica
− Llegir i fer l’activitat proposada a la pàgina 14 del llibre de l’alumne.
Centrals elèctriques. Fonts d’energia convencionals
− Llegir i fer l’activitat proposada de la pàgina 15 a la 17 del llibre de l’alumne.
Energies alternatives
− Llegir i fer l’activitat proposada a les pàgines 19 i 20 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
- Fer les activitats de la pàgina 29 del llibre de l‘alumne.
Educació en valors
Educació per al consumidor
− Un dels objectius principals de la unitat és fomentar l’interès de l’alumnat per conèixer les
característiques dels aparells elèctrics que en determinen el consum, per fomentar així hàbits
destinats a l’estalvi energètic.
Educació ambiental
− Es tracta de sensibilitzar els alumnes sobre l’ús d’energies alternatives com a forma de generar
electricitat, enfront de les fonts d’energia convencionals, com el carbó o el petroli, més
contaminants.
A més, han de ser conscients dels pros i els contres de les altres energies convencionals.
Treball amb competències
Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic
− El coneixement de les fonts d’energia, així com també el de la seva classificació i aprofitament,
MD020205-0 210

és un contingut fonamental que contribueix a
l’adquisició d’aquesta competència. El coneixement de la forma de generar energia a les
diferents centrals capacita l’alumne per entendre la interacció amb el món físic.
Competència social i ciutadana
− S’assoleix fomentant en l’alumne el capacitat i disposició per aconseguir un entorn saludable i
una millora en la qualitat de vida per mitjà del coneixement i l’anàlisi crítica de la repercussió
mediambiental de l’activitat tecnològica i el foment de les actituds responsables de consum
racional.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Identificar transformacions d’energia en aparells elèctrics que fem servir cada dia.
- Descriure el funcionament bàsic de les principals centrals elèctriques en funcionament al nostre
país.
- Comparar els procediments utilitzats per produir energia elèctrica en les diferents centrals.
- Classificar els aparells elèctrics que fem servir cada dia en funció del seu elevat o reduït consum
d’energia.
- Descriure com es fa el transport d’energia elèctrica des de les centrals elèctriques fins als llocs
de consum.
− Aerogenerador
− Caldera
− Cèl·lula fotovoltaica
− Convertidor
− Desenvolupament sostenible
− Font d’energia
− Fusió nuclear
− Heliòstat
− Increment de l’efecte hivernacle
− Pluja àcida
− Presa
− Radioactiu
− Reacció de fissió
− Residu
− Transformador elevador / reductor
Activitats d’avaluació
Vocabulari de la unitat
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la 17 a la 30 de la pàgina 24 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de la 31 a la 35 de les pàgines 24 i 25 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 211

Anàlisi d’objectes
- Fer l’activitat 36 de la pàgina 25 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la 37 a la 49 de la pàgina 25 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: la «multicentral» elèctrica
- Fer les activitats de les pàgines 26 i 27 del llibre de l’alumne.
Fitxa 12 d’avaluació
- Fer les activitats de la pàgina 40 del llibre de la guia.
Fitxa 13 d’autoavaluació
- Fer les activitats de la pàgina 41 del llibre de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Corrent elèctric
- Veure la pàgina 28 de la guia.
Tipus d’energia i transformacions
- Veure la pàgina 29 de la guia.
Un motor de vapor sense peces mòbils
- Veure la pàgina 30 de la guia.
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 de reforç
Fitxa 4 de reforç
Lectura. La contaminació causada per l’ús de combustibles fòssils
- Veure la pàgina 31 de la guia.
Producció d’energia elèctrica
- Veure la pàgina 32 de la guia.
Distribució i consum
MD020205-0 212
Fitxa 5 d’ampliació
Fitxa 6 d’ampliació

Un forn solar (I)
- Veure la pàgina 34 de la guia.
Un forn solar (II)
- Veure les pàgines 35 i 36 de la guia.
Informe de l’ONU
- Veure la pàgina 37 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Fonts d’energia renovables i no renovables
- Veure la fitxa 15 de la pàgina 43 de la guia.
El carbó
- Veure la fitxa 16 de la pàgina 44 de la guia.
El petroli (I)
- Veure la fitxa 17 de la pàgina 45 de la guia.
El petroli (II)
- Veure la fitxa 18 de la pàgina 46 de la guia.
Fitxa 7 d’ampliació
Fitxa 8 d’ampliació
Fitxa 9 d’ampliació
El gas natural
- Veure la fitxa 19 de les pàgines 47 i 48 de la guia.
Com funcionen les centrals elèctriques? (I)
- Veure la fitxa 20 de la pàgina 49 de la guia.
Com funcionen les centrals elèctriques? (II)
- Veure la fitxa 21 de la pàgina 50 de la guia.
Què són les fonts d’energia alternatives?
Veure la fitxa 22 de la pàgina 51 de la guia.
6. Electricitat
I- Introducció
- Veure la pàgina 33 de la guia.
En la cinquena unitat del segon curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologies els alumnes
comprovaran que hi ha càrregues elèctriques en tots els cossos.
MD020205-0 213

També aprendran a connectar bombetes en sèrie i en paral·lel, coneixeran els efectes del corrent
elèctric i analitzaran alguns aparells que n’utilitzen.
També avaluaran els avantatges i inconvenients de connectar els components elèctrics en sèrie i en
paral·lel, així com el consum elèctric de diversos aparells.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Descriure i entendre la naturalesa elèctrica de tots els cossos.
- Conèixer les principals magnituds associades a l’electricitat: voltatge, intensitat i resistència.
- Entendre la llei d’Ohm de manera teòrica i pràctica.
- Presentar el concepte de circuit elèctric i descriure els principals símbols dels elements d’un
circuit.
- Conèixer el funcionament dels principals elements generadors i receptors de l’electricitat.
- Saber distingir quines diferències hi ha entre els circuits en sèrie i els circuits en paral·lel.
- Descriure els principals efectes de l’energia elèctrica.
- Saber manejar els components bàsics que formen els circuits elèctrics: piles, bombetes,
interruptors o cables.
- Adquirir els coneixements pràctics i útils a fi de seguir i respectar les normes bàsiques de
seguretat quan es treballa amb cables, allargadors, endolls, etc.
- Valorar la importància que tenen els aparells elèctrics en la manera de viure de les persones.
Continguts
− Voltatge, intensitat, resistència i les seves unitats respectives en el Sistema Internacional.
− Llei d’Ohm.
− Materials conductors i aïllants.
− Circuits.
− Generadors, receptors i elements de control: interruptors, fusibles, bombetes, làmpades, motors,
timbres.
− Circuits en sèrie i circuits en paral·lel.
− Transformació de l’electricitat.
− Energia elèctrica i potència consumida.
− Resoldre problemes elèctrics fent servir la llei d’Ohm.
− Identificar els elements principals dins l’esquema d’un circuit.
− Construir elements de maniobra, com ara polsadors i interruptors, amb muntatges casolans
senzills.
− Muntar circuits en sèrie i circuits en paral·lel amb resistències i bombetes.
− Calcular el cost derivat de la utilització d’un o diversos aparells elèctrics durant
un cert període de temps.
− Elaborar projectes senzills en què intervinguin un o més circuits elèctrics.
− Valorar el caràcter científic, però senzill, dels muntatges elèctrics.
− Mostrar interès per construir circuits elèctrics.
− Prendre consciència de la quantitat enorme d’elements elèctrics que envolten les persones.
− Conèixer i respectar les mesures de seguretat relacionades amb l’electricitat.
MD020205-0 214

− Valorar l’impacte de l’electricitat sobre el
medi ambient durant el procés de producció, el transport i el consum d’energia elèctrica.
Educació en valors
d) Educació del consumidor.
di) Educació moral i cívica.
Treball amb competències
1. Competència matemàtica.
2. Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència social i ciutadana.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
MD020205-0 215

quotidiana.
Recursos i mitjans
directament a algun aspecte de la vida
Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Documents curriculars i administratius. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 93 del llibre de l’alumne.
La llei d’Ohm
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 95 del llibre de l’alumne.
Circuit elèctric
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 97 i 99 del llibre de l’alumne.
Com generar electricitat
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 106 i 108 del llibre de l’alumne.
Potència elèctrica i energia consumida
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 110 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 116 i 117 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació del consumidor
- Aprendre a identificar problemes que es poden resoldre o satisfer mitjançant l’activitat tècnica i
el desenvolupament tecnològic, que ha contribuït enormement a augmentar la qualitat de vida de
les persones. I, també, a escollir els materials adequats, segons el context de disseny i la
realització de projectes tècnics, atenent a les seves característiques.
Educació moral i cívica
- Reconèixer i valorar les aportacions, els riscos i els costos socials de la innovació tecnològica en
la qualitat i en l’equilibri ecològic.
MD020205-0 216

Treball amb competències
Competència matemàtica
- En aquesta cinquena unitat es treballen les equacions i les fraccions. Des del plantejament
conceptual fins a la resolució matemàtica.
Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic
- Aquesta cinquena unitat contribueix de manera important a aconseguir les habilitats necessàries
per interactuar amb el món físic per part de l’alumnat. Per mitjà del coneixement dels fonaments
bàsics de l’electricitat i de les aplicacions que se’n deriven, es possibilita la comprensió de
successos de forma que l’alumnat es pugui moure sense problemes en les diverses aplicacions
de l’electricitat.
Tractament de la informació i competència digital
- A la secció Racó de la lectura (pàgines 116 i 117 del llibre de l’alumne), es treballa amb
articles de premsa per tal de contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals
relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat.
S’hi proposen diversos llocs web interessants que reforcen els continguts treballats a la unitat.
Competència social i ciutadana
- Saber com es genera l’electricitat i conèixer-ne les aplicacions fa que l’alumnat aprengui
habilitats necessàries en la seva vida quotidiana, com ara connectar bombetes, els perills de la
manipulació elèctrica o calcular els consums.
- Això genera una actitud més responsable pel que fa al consum elèctric. I, sobretot, posa de
manifest com n’és de cara l’energia que proporcionen les piles.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
- Entendre la naturalesa elèctrica de la matèria.
- Definir els conceptes de voltatge, intensitat i resistència.
- Conèixer les unitats de les principals magnituds elèctriques en el Sistema Internacional.
- Descriure la llei d’Ohm i resoldre algun problema senzill.
- Classificar diferents tipus de materials segons les seves capacitats de conducció o aïllament.
- Descriure els diversos elements d’un circuit.
- Diferenciar els conceptes de generadors, receptors i elements de control.
- Construir interruptors i polsadors amb elements casolans.
- Muntar circuits amb unes bombetes connectades en sèrie i unes altres en paral·lel, i ser capaços
de predir-ne el funcionament.
− Bobina
− Connexió en paral·lel
− Connexió en sèrie
− Commutador
− Electrostàtica
MD020205-0 217
Vocabulari de la unitat

− Inducció
− Intensitat
− Quilowatt hora (kWh)
− Motor elèctric
− Ohm
− Potència
− Resistència
− Watt (w)
Activitats d’avaluació
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 112 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 112 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.
Problemes
- Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.
− Generador electromagnètic
Projecte de la unitat: el detector de metalls
- Fer les activitats de les pàgines 114 i 115 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 131 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 132 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Electrostàtica
- Veure la pàgina 121 de la guia.
Anàlisi de circuits
- Veure la pàgina 122 de la guia.
MD020205-0 218
Fitxa 11 d’avaluació
Fitxa 12 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 de reforç

- Veure la pàgina 123 de la guia.
Inversió de gir de motor
- Veure la pàgina 124 de la guia.
Materials conductors i materials aïllants
- Veure la pàgina 125 de la guia.
Llamps, llampecs i trons
- Veure la pàgina 126 de la guia.
Altres efectes de l’electricitat
- Veure la pàgina 127 de la guia.
Lectura. El magnetisme terrestre
- Veure la pàgina 128 de la guia.
Banc de dades. Informació complementària (I)
- Veure la pàgina 129 de la guia.
Fitxa 4 de reforç
Fitxa 5 d’ampliació
Fitxa 6 d’ampliació
Fitxa 7 d’ampliació
Fitxa 8 d’ampliació
Fitxa 9 d’ampliació
Fitxa 10 d’ampliació
Banc de dades. Informació complementària (II)
- Veure la pàgina 130 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Com funciona un circuit elèctric?
- Veure la fitxa 14 de les pàgines 134 i 135 de la guia.
Per què es fa servir l’electricitat?
- Veure la fitxa 15 de les pàgines 136 i 137 de la guia.
Com es munten els circuits elèctrics?
- Veure la fitxa 16 de les pàgines 138 i 139 de la guia.
7.Electrònica
MD020205-0 219
Modificació de circuits

I- Introducció
En la primera unitat del quart curs d’Educació secundària obligatòria de Tecnologia els alumnes
repassaran els coneixements bàsics sobre el funcionament dels circuits elèctrics i recordaran funció
i la magnitud de les resistències fixes i les resistències variables. En aquesta mateixa temàtica
adquiriran els coneixements necessaris per muntar un circuit electrònic que acompleixi una funció
determinada per a la qual cosa aprendran també els diferents components d’un circuit electrònic, el
paper de cadascun d’ells i podran analitzar els circuits electrònics d’un transistor.
En aquesta unitat aprendran també en què consisteix el fenomen de l’amplificació de senyals
elèctrics en els muntatges de transistors, sabran muntar circuits electrònics senzills i, finalment,
aprendran a fer servir un programari de simulació de circuits elèctrics i electrònics.
II- Objectius i continguts
Objectius
- Repassar els coneixements bàsics sobre el funcionament dels circuits elèctrics.
- Recordar la funció i la magnitud de les resistències fixes i les resistències variables.
- Identificar els coneixements necessaris per muntar un circuit electrònic que acompleixi una
funció determinada.
- Saber distingir el paper que duen a terme els diferents components d’un circuit electrònic:
resistències, condensadors, transistors, díodes...
- Muntar circuits utilitzant relés.
- Conèixer els estats de funcionament d’un transistor i ser capaç d’analitzar els circuits electrònics
que en duen a fi de calcular les magnituds elèctriques fonamentals.
- Entendre en què consisteix el fenomen de l’amplificació de senyals elèctrics en els muntatges de
transistors.
- Saber muntar circuits electrònics senzills.
- Aprendre a fer servir un programari de simulació de circuits elèctrics i electrònics.
Continguts
3. Components dels circuits electrònics: resistències, condensadors, díodes i transistors.
4. Associació de resistències. Tipus de resistències. Resistències variables.
5. Funcionament d’un condensador. Tipus de condensadors. Càrrega i descàrrega d’un
condensador.
6. Funcionament del transistor. Usos dels transistors com a interruptors i com a amplificadors.
7. Semiconductors i díodes. Díodes LED.
8. Construcció de circuits impresos.
9. Simuladors de circuits.
10. Anàlisi del paper que realitzen en els circuits elèctrics i electrònics resistències de diferents
tipus.
11. Ús del polímetre.
12. Soldadura de components electrònics en una placa.
13. Construcció de circuits impresos utilitzant el soldador i una placa.
MD020205-0 220

14. Muntatge de circuits electrònics senzills.
15. Disseny de circuits elèctrics i electrònics amb el programari apropiat.
16. Respecte envers les normes de seguretat quan s’utilitza el soldador.
17. Interès per aprofitar els avantatges dels simuladors de circuits.
18. Cura quan es manipulen components electrònics, procurant no fer malbé els components d’un
circuit en connectar-los en unes condicions que un component determinat no pot suportar
(voltatge massa alt, per exemple).
19. Reconeixement de la importància cabdal dels sistemes electrònics en la nostra societat.
20. Interès per descobrir les aplicacions pràctiques de l’electrònica.
21. Curiositat per elaborar circuits electrònics i aplicar-los a una finalitat concreta.
22. Valoració de l’evolució que ha experimentat l’electrònica des dels seus inicis i l’expansió que li
permet crear dispositius nous i millors dia rere dia.
Educació en valors
- Educació per a la salut.
Treball amb competències
− Competència d’aprendre a aprendre.
− Competència d’autonomia i iniciativa personal.
− Competència cultural i artística.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es pretén despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol
començar partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de
cap altra manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats
d’alguns materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb
materials fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden
entendre a la perfecció sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions
precises. També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne
repassi les habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu
s’incidirà en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de
l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindrà una importància especial en aquest
MD020205-0 221

procés, de manera que l’alumne pugui resoldre
qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió dels continguts. Per aconseguir-ho, a
més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa dels continguts estudiats, se’n faran
unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en què s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos
- Tecnologia 4 ESO. (Llibre + CD) Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC
- CD. Guia digital. Tecnologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L.
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologia 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L.
- CD. Documents curriculars i administratius 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
6. Llegir les pàgines 6 i 7 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades a la pàgina 7.
Components d’un circuit electrònic: resistències
7. Llegir les pàgines 10 a 12 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades a la pàgina 11.
Procediment: components electrònics bàsics
8. Fer les activitats proposades a la pàgina 18 del llibre de l’alumne.
Procediment: polarització d’un díode LED i càlcul de la resistència de polarització
9. Fer l’activitat proposada a la pàgina 19 del llibre de l’alumne.
Procediment: inversor de gir amb commutador doble i senyalitzat amb díodes
10. Fer l’activitat proposada a la pàgina 20 del llibre de l’alumne.
Transistors
11. Llegir les pàgines 20 a 23 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada a la pàgina 23.
Procediment: polarització bàsica d’un transistor
12. Fer les activitats proposades a la pàgina 24 del llibre de l’alumne.
Procediment: càrrega i descàrrega d’un condensador
13. Fer l’activitat proposada a la pàgina 25 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 222

Procediment: detectors de lluminositat
14. Fer les activitats proposades a la pàgina 26 del llibre de l’alumne.
Procediment: detectors de temperatura i humitat
15. Fer les activitats proposades a la pàgina 27 del llibre de l’alumne.
Simuladors de circuits electrònics
16. Llegir les pàgines 30 i 31 del llibre de l’alumne i fer l’activitat proposada a la pàgina 31.
Procediment: temporitzador
17. Fer l’activitat proposada a la pàgina 32 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
18. Llegir les pàgines 38 i 39 del llibre de l’alumne i fer les activitats proposades a la pàgina 39.
Educació en valors
Educació per a la salut
− L’evolució que ha tingut l’electrònica té una sola finalitat: servir a les persones per crear
dispositius i sistemes nous que millorin les seves vides. El perfeccionament constant dels equips
ha servit per crear elements que ajudin l’ésser humà quan ha perdut alguna funció corporal. Així
doncs, s’utilitzen aparells per a les persones sordes que, mitjançant amplificadors adaptats a
l’oïda, els permeten recuperar del tot o bé parcialment la funció auditiva.
− La recerca que es desenvolupa avui dia en l’àmbit de l’electromedicina avança cap a un
dispositiu que connecti l’ull humà amb les funcions cerebrals quan s’ha perdut la vista. Pel que
fa als discapacitats físics per paraplegia o tetraplegia, hi ha mitjans, com ara les cadires
integrades amb funcions múltiples, que els ajuden a recuperar part de la mobilitat i, així, tornar a
formar part activa de la societat..
Treball amb competències
Competència d’aprendre a aprendre
− El programari de simulació demana un procés d’autoaprenentatge. La guia d’aprenentatge de
Crocodile 3D (programa en anglès) és excel·lent.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
− La introducció del programari de simulació proporciona autonomia a l’alumnat durant
l’aprenentatge. L’aplicació dirà si s’ha connectat malament algun component, i es podrà
comprovar el funcionament del circuit sense necessitat de muntar-lo.
Competència cultural i artística
− En la secció Racó de la lectura, dins l’epígraf «L’electrònica també és art», s’ensenyen algunes
contribucions de l’electrònica al món de l’art.
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
− Explicar el funcionament d’un circuit electrònic, distingint-ne els components.
MD020205-0 223

− Descriure amb claredat el fenomen de càrrega
i descàrrega d’un condensador.
− Dissenyar circuits de control senzills mitjançant relés.
− Comprendre el transistor i el seu funcionament, i analitzar l’evolució dels circuits amb
transistors.
− Muntar circuits amb motors, condensadors i relés.
− Muntar circuits amb transistors i díodes.
9. Aïllant
10.Circuit imprès
11.Condensador
12.Conductor
13.Díode
14.Dopatge
15.Electró
16.LDR
17.LED
18.NTC
19.Potenciòmetre
20.PTC
21.Resistència elèctrica
22.Semiconductor
23.Transistor
Activitats d’avaluació
Vocabulari de la unitat
Aplicació dels continguts
- Fer les activitats de les pàgines 34 i 35 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la pàgina 35 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 35 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la pàgina 35 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: detector d’humitat
- Fer les activitats de les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 65 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 66 de la guia.
MD020205-0 224
Fitxa 22 d’avaluació
Fitxa 23 d’autoavaluació

VI- Atenció a la diversitat
Els relés
- Veure les pàgines 30 i 31 de la guia.
Els relés. Circuits de control i de potència
- Veure la pàgina 32 de la guia.
Associació de condensadors
- Veure la pàgina 33 de la guia.
Càrrega i descàrrega d’un condensador
- Veure les pàgines 34 i 35 de la guia.
Circuits temporitzadors
- Veure les pàgines 36 i 37 de la guia.
Fitxa 1 de reforç
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 de reforç
Fitxa 4 de reforç
Fitxa 5 de reforç
Fitxa 6 de reforç
Els transistors bipolars. Constitució i simbologia
- Veure la pàgina 38 de la guia.
Els transistors bipolars npn
- Veure la pàgina 39 de la guia.
Fitxa 7 de reforç
Fitxa 8 de reforç
Els transistors bipolars npn. Paràmetres en emissor comú (EC)
- Veure la pàgina 40 de la guia.
Fitxa 9 de reforç
Els transistors bipolars npn. Funcionament en configuracions EC
- Veure la pàgina 41 de la guia.
MD020205-0 225

Els condensadors. Constitució
- Veure les pàgines 42 i 43 de la guia.
Els relés. Efecte memòria
- Veure les pàgines 44 i 45 de la guia.
Fitxa 11 d’ampliació
Fitxa 12 d’ampliació
Els relés. Oposició a la connexió i a la desconnexió
- Veure les pàgines 46 a 49 de la guia.
El díode Zener
- Veure les pàgines 50 a 52 de la guia.
Transistors bipolars npn I
- Veure la pàgina 53 de la guia.
Transistors bipolars npn II
- Veure les pàgines 54 i 55 de la guia.
Transistors bipolars npn III
- Veure la pàgina 56 de la guia.
Transistors bipolars npn IV
- Veure la pàgina 57 de la guia.
Qüestions sobre els transistors
- Veure les pàgines 58 i 59 de la guia.
Solucions a les qüestions
- Veure les pàgines 60 a 62 de la guia.
MD020205-0 226
Fitxa 13 d’ampliació
Fitxa 14 d’ampliació
Fitxa 15 d’ampliació
Fitxa 16 d’ampliació
Fitxa 17 d’ampliació
Fitxa 18 d’ampliació
Fitxa 19 d’ampliació
Fitxa 10 d’ampliació

A la Xarxa
- Veure la pàgina 63 de la guia.
Control d’eines
- Veure la pàgina 64 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Bases de l’electrònica
- Veure la fitxa 25 de la pàgina 69 de la guia.
Fitxa 21 d’ampliació
Com funcionen els díodes?
- Veure la fitxa 26 de les pàgines 70 i 71 de la guia.
Com funcionen els transistors?
- Veure la fitxa 27 de les pàgines 72 i 73 de la guia.
Sensors de contacte: els bumpers
- Veure la fitxa 28 de les pàgines 74 i 75 de la guia.
Projectes amb relés (I). Control d’un pas a nivell
- Veure la fitxa 29 de les pàgines 76 i 77 de la guia.
Projectes amb relés (II). Microrobot fugitiu
- Veure la fitxa 30 de les pàgines 78 a 80 de la guia.
De l’electró al transistor
- Veure la fitxa 31 de la pàgina 81 de la guia.
8. Disseny gràfic per ordinador.
9. El full de càlcul i bases de dades
I- Introducció
Fitxa 20 d’ampliació
En la sisena unitat els alumnes coneixeran el full de càlcul com a eina de treball escolar, així com
les eines bàsiques que incorporen aquests programes.
Calcularan, analitzaran, emmagatzemaran i presentaran operacions aplicades al món real mitjançant
l’ús d’aquest tipus de programari.
També coneixeran el concepte de bases de dades.
Després crearan bases de dades simples i hi entraran dades. Treballaran i crearan els diferents
objectes d’una base de dades relacional (taules, consultes, formularis, informes) i els elements
MD020205-0 227

II- Objectius i continguts
Objectius
d’SQL.
Full de calcul.
3. Conèixer quines són les capacitats d’un full de càlcul.
4. Identificar els diferents menús, icones, etc., que es mostren a la pantalla d’un ordinador quan es
treballa amb un full de càlcul.
5. Aprendre a manejar un full de càlcul amb desimboltura per poder dur a terme les funcions
bàsiques que facilita.
6. Saber en quins àmbits es fa servir un full de càlcul: entitats bancàries, laboratoris científics,
departaments de comptabilitat de les empreses, etc.
7. Aplicar els continguts apresos a la unitat als problemes de la vida real. Per exemple, a l’hora
d’analitzar les dades numèriques procedents d’un experiment.
8. Saber com generar gràfics a partir de les dades d’una taula fent servir un full de càlcul.
9. Repassar els continguts referents al format de text, que ja es van estudiar quan es va parlar dels
processadors de textos i aplicar-los a l’hora de manejar un full de càlcul.
10. Saber utilitzar un full de càlcul per gestionar bases de dades senzilles (per exemple, una guia
telefònica).
Bases de dades
- Abordar amb autonomia i creativitat problemes que impliquin treballar amb bases de dades
(definides prèviament o no) de forma ordenada i metòdica.
- Utilitzar els coneixements i les habilitats tècniques per a l’anàlisi, intervenció (modificació),
disseny i elaboració (creació i edició) d’objectes (taules, consultes, formularis, informes) d’una
base de dades.
- Treballar de forma autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, mostrant una
actitud interrogativa respecte de les bases de dades, creant consultes que aportin solucions (si
més no, informació objectiva) als problemes que ens plantegem, demostrant una actitud
cooperativa i de respecte cap al treball en equip.
- Utilitzar la infraestructura informàtica adequada en cada cas per tal de respondre a les
necessitats que demana la societat.
- Comprendre la necessitat d’organitzar la informació i la utilitat de la informàtica per fer aquesta
tasca.
- Comprendre la importància de reforçar conductes que possibilitin la protecció de determinades
dades.
- Adquirir una actitud crítica davant les solucions aportades per les noves tecnologies.
- Valorar la importància d’un control per part de la societat i d’un treball respectuós (ètic) en la
gestió de bancs de dades.
- Mostrar curiositat i interès pels nous avenços tecnològics, valorant la seva influència en tots els
àmbits (societat, medi ambient, salut...).
Continguts
Full de calcul.
− Programari ofimàtic: els fulls de càlcul.
− El full de càlcul OpenOffice.org Calc.
MD020205-0 228

− Format de les cel·les.
− Format de text.
− Format de nombre.
− Format de moneda.
− Format de data.
− Fórmules i funcions.
− Gràfics.
− Impressió de documents amb un full de càlcul.
− Resoldre problemes fent servir fulls de càlcul.
− Identificar els elements que apareixen a la pantalla quan s’utilitza un full de càlcul.
− Decidir quin és el tipus de gràfic que s’adapta més bé a les dades numèriques que es volen
representar.
− Imprimir conjunts de dades numèriques, gràfics o taules buides a partir d’un full de càlcul.
− Analitzar, mitjançant l’ús d’un full de càlcul, les tarifes de diverses companyies telefòniques, a
fi de comprovar quina és la més avantatjosa des d’un punt de vista econòmic.
− Interès per conèixer algunes aplicacions de programari que no s’està avesat a fer servir.
− Gust per l’ordre, en el moment de manejar gràfics i/o grans quantitats de dades numèriques.
− Valoració de la importància de certes aplicacions informàtiques en àmbits laborals determinats.
Bases de dades.
- Descripció del funcionament del gestor de bases de dades OpenOffice Base.
- Organització de la informació: bases de dades.
- Creació d’una base de dades.
- Objectes d’una base de dades (taules, consultes, formularis, informes).
- Creació d’una consulta (crear, desar, obrir, editar).
- Creació d’una consulta en vista SQL.
- Creació de formularis (afegir i suprimir registres). Creació d’informes.
- Crear una taula utilitzant l’auxiliar.
- Relacionar taules d’una mateixa base.
- Filtrar consultes.
- Crear un formulari en vista disseny.
- Crear un informe utilitzant l’auxiliar.
- Crear una col·lecció de planetes.
- Actuar amb precaució davant els perills que presenta el mal ús de dades.
- Criticar i interrogar la informació obtinguda, verificar la certesa de les dades, si és possible.
- Optimitzar l’ús dels programes informàtics, en particular dels gestors de bases de dades.
- Mantenir el respecte i la cura de tot l’equipament que s’utilitza a l’aula d’informàtica.
- Valorar l’avantatge que té treballar amb programari lliure.
Educació en valors
d) Educació del consumidor.
- Educació per a la pau.
- Educació per al consum.
- Educació moral i cívica.
Treball amb competències
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Competència matemàtica.
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència d’aprendre a aprendre.
MD020205-0 229

personal.
- Competència social i ciutadana.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
5. Competència d’autonomia i iniciativa
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologies s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, la informació essencial de la
superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una atenció especial per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una importància especial en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit, es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
- CD. Guia digital. Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
MD020205-0 230

- CD. Documents curriculars i administratius.
Tecnologies 2 ESO. Grup Promotor / Santillana.
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics full de calcul.
Per començar, observa i respon
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 119 del llibre de l’alumne.
El full de càlcul com a eina ofimàtica
• Llegir i fer les activitats proposades a la pàgina 121 del llibre de l’alumne.
Elements d’un full de càlcul
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 123, 125, 127, 128, 129, 131, 133 i 134 del
llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
• Llegir i fer les activitats proposades a les pàgines 140 i 141 del llibre de l’alumne.
Suggeriments didàctics bases de dades.
Per començar, observa i respon
Fer les activitats de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.
Creació d’una taula
Fer les activitats de la pàgina 167 del llibre de l’alumne i el procediment de les pàgines 168 i 169.
Creació d’una consulta
Fer l’activitat de la pàgina 170 del llibre de l’alumne.
Creació d’una consulta en vista SQL
Fer les activitats de la pàgina 172 del llibre de l‘alumne i el procediment de la 173.
Creació de formularis
Fer el procediment de la pàgina 175 del llibre de l’alumne.
Creació d’informes
Fer les activitats de la pàgina 176 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
Llegir els textos de les pàgines 182 i 183 del llibre de l’alumne i fer les activitats de la 183.
Educació en valors
Educació del consumidor
d) Utilitzar un full de càlcul simplifica de manera notable molts càlculs; sobretot, aquells en els
quals s’ha de controlar un pressupost, i veient com s’altera quan es modifica el valor d’algun
dels seus components. O bé en el cas de préstecs bancaris, en què el full de càlcul anticipa la
quota mensual en funció del capital sol·licitat, el nombre de terminis de pagament i el tipus
MD020205-0 231

d’interès.
Tot i que aquest últim cas queda més allunyat de la vida dels alumnes, n’existeixen d’altres, com
ara el que es mostra en el projecte, que els serviran per decantar-se per un producte o servei o un
altre en funció del seu cost.
Educació per a la pau
- Mostrar les dades de forma que serveixin com a via d’informació i comunicació
entre persones.
Educació per al consum
- Criticar l’aparició contínua de publicitat i l’enviament de correu brossa aprofitant el lloguer de
bases de dades de tota mena (obtingudes vés a saber com) que ofereixen determinades
empreses. Mantenir un total respecte i preocupació sobre el contingut de les bases de dades.
Educació moral i cívica
- Alertar dels delictes informàtics presents i, desafortunadament, cada cop més freqüents.
Treball amb competències
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
- A la secció Racó de la lectura (pàgines 140 i 141 del llibre de l’alumne), s’hi treballen
explícitament els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora, a través de
textos amb activitats d’explotació.
- A partir dels textos proposats en la secció «Racó de la lectura» de les pàgines 182 i 183 del
llibre de l’alumne es treballen els continguts relacionats amb la competència lectora
(comprensió lectora) de l’alumnat.
Competència matemàtica
- Al llarg d’aquesta sisena unitat es fa servir un full de càlcul. Es tracta d’una eina que s’utilitza,
sobretot, com a suport a l’hora de fer càlculs o elaborar representacions matemàtiques de
conjunts de dades.
- El fet de fer servir fórmules en un full de càlcul servirà per reforçar l’aprenentatge d’altres
matèries, com ara la física, la química, la biologia o la geografia.
- Els coneixements adquirits han de servir perquè l’alumnat faci servir el full de càlcul durant
l’estudi de les diverses matèries:
1. Anàlisi de les dades extretes d’experiments científics.
2. Maneig de dades estadístiques.
3. Elaboració de diagrames.
Tractament de la informació i competència digital.
- La primera aplicació de la informàtica fou el tractament automàtic de dades numèriques.
- Tot i que el full de càlcul no és l’eina més utilitzada en l’àmbit domèstic (els navegadors i els
processadors de textos es fan servir més sovint), per a l’estudiant té un interès especial. I és que
li permet simplificar notablement certes tasques repetitives, alhora que posa al seu abast eines
que li seran útils; per exemple, en el moment d’interpretar el diferents gràfics que apareixen tot
sovint en els mitjans de comunicació.
MD020205-0 232

- En l’apartat «www» del «Racó de la lectura»
de la pàgina 183 del llibre de l’alumne hi ha pàgines web que reforcen els continguts treballats a
la unitat.
- Gestionar bases de dades no és res nou (fixar-se en els quipus) o el gran ajut que va significar la
introducció dels codis de barres.
Competència d’aprendre a aprendre
- Per manejar aplicacions informàtiques, l’autoaprenentatge és essencial. Al llarg d’aquesta sisena
unitat, s’hi inclouen diversos procediments que mostren a l’alumnat com dur a terme tasques
senzilles fent servir aplicacions relacionades amb el maneig de dades numèriques i la seva
representació gràfica.
- Per tal d’assolir un mínim coneixement sobre les bases de dades, s’inclouen en la unitat
procediments que intenten mostrar pas a pas com manejar objectes (crear, editar, interrogar...).
Competència d’autonomia i iniciativa personal
3. Cal aconseguir motivar l’alumnat perquè senti curiositat per aprendre a fer servir eines
informàtiques noves que l’ajudin en la seva feina, com ara el full de càlcul, que molts dels nois i
de les noies desconeixen.
Competència social i ciutadana
- L’ús del programari lliure fa dels recursos ofimàtics, en particular de les bases de dades, un món
a l’abast de tothom.
- La Wikipedia és un bon exemple d’informació enciclopèdica gratuïta, col·laborativa i viva.
- Col·lex, un gran projecte (encara en fase beta).
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
Full de calcul.
3. Realitzar càlculs amb funcions senzilles mitjançant un full de càlcul.
4. Representar gràficament les dades d’una taula.
5. Escollir un tipus de gràfic o un altre en funció de les dades que es representen en un full de
càlcul.
6. Imprimir taules i gràfics.
7. Variar el format de les cel·les, utilitzant criteris que permetin diferenciar les dades introduïdes
per l’usuari i aquelles que calcula l’aplicació.
8. Escollir el format de les cel·les del full (data, número, etc.) que s’adapti millor a les dades
introduïdes.
9. Aplicar el que s’ha après en la unitat per mirar de resoldre alguns problemes de geografia,
matemàtiques, física, química o tecnologia.
10. Variar el format numèric de les cel·les, i explicar les variacions que s’observen a la pantalla
quan es tornen a calcular les dades en un format diferent.
Bases de dades.
- Localitzar informació mitjançant l’ús de les bases de dades.
- Crear i mantenir una base de dades, modificant i actualitzant-ne els registres.
- Dissenyar consultes, formularis i informes dins les bases de dades per tal d’obtenir, de manera
MD020205-0 233

Full de calcul.
− Auxiliar de funcions
− Base de dades
− Cel·la
− Cel·la protegida
− Columna
− Diagrama
− Fila
− Fórmula
− Full
− Full de càlcul
− Funció
− Llibre
− Operador
− Rang de cel·les
Bases de dades.
- Assistent
- Base de dades
- Bit
- Camp
- Clau principal
- Consulta
- Editar
- Formulari
- Icona
- Informe
- Memo
- Objecte
- Registre
- SQL (Structured Query Language)
- Taula
Activitats d’avaluació
Vocabulari de la unitat
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la pàgina 136 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de l’11 a la 15 de la pàgina 178 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de les pàgines 136 i 137 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la 16 a la 30 de la pàgina 178 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats de la pàgina 137 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: esbrinar la millor tarifa per al telèfon mòbil
MD020205-0 234
més eficient, la informació que ens interessa.

- Fer les activitats de les pàgines 138 i 139 del
llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de les pàgines 180 i 181 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 153 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 154 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 209 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 210 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Full de calcul.
Fitxa 4 d’avaluació
Fitxa 5 d’autoavaluació
Fitxa 9 d’avaluació
Fitxa 10 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Càlcul de les mitjanes i elaboració de diagrames
- Veure les pàgines de la 147 a la 149 de la guia.
Operacions amb funcions
- Veure les pàgines 150 i 151 de la guia.
Banc de dades. Informació complementària
- Veure la pàgina 152 de la guia.
Continguts per saber-ne més...
Fitxa 2 de reforç
Fitxa 3 d’ampliació
Exercicis amb fulls de càlcul
Veure la fitxa 7 de les pàgines de la 157 a la 159 de la guia.
Bases de dades.
Fitxa 1 de reforç
Connectar base amb una base de dades existent
- Veure les activitats proposades a les pàgines 195 i 196 de la guia.
MD020205-0 235

Fitxa 2 de reforç
Crear una vista
- Veure les activitats proposades a les pàgines 197 i 198 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Relacionar taules
- Veure les activitats proposades a les pàgines 199 i 200 de la guia.
Fitxa 4 de reforç
Funcions afegides
- Veure les activitats proposades a les pàgines 201 i 202 de la guia.
Fitxa 5 de reforç
Una base de dades on line: Col·lex
- Veure les activitats proposades a les pàgines 203 i 204 de la guia.
Fitxa 6 de reforç
Inserir imatges a base
- Veure les activitats proposades a les pàgines 205 i 206 de la guia.
Fitxa 7 d’ampliació
Quatre punts sobre el llenguatge SQL
- Veure les activitats proposades a la pàgina 207 de la guia.
Fitxa 8 d’ampliació
De calc a base
- Veure les activitats proposades a la pàgina 208 de la guia.
Continguts per saber-ne més…
Una mica de tot
- Veure la fitxa 12 i les activitats proposades a les pàgines 212 i 213 de la guia.
10. Internet i comunicació
I- Introducció
En la cinquena unitat del curs de tercer d’educació secundària obligatòria de Tecnologies l’alumnat
coneixerà en què consisteix la revolució d’Internet i quins són els nous mitjans de comunicació.
Després utilitzaran el correu electrònic per enviar i rebre missatges i el servei de missatgeria
MD020205-0 236

instantània i accediran a informació i a
programes via Internet. I, per acabar, coneixeran les característiques principals dels programes
d’intercanvi d’arxius (P2P).
II- Objectius i continguts
Objectius
- Recordar els serveis principals d’Internet, així com la seva importància relativa:
– Correu electrònic. Tipus, protocols, servidors i clients.
– Sistemes per a comunitats: grups de discussió, grups de notícies (news) i llistes de distribució.
– Comunicació en temps real: xats, sistemes de missatgeria instantània i sistemes de
comunicació multimèdia.
- Presentar l’impacte produït pel canvi en les comunicacions des del 1992.
- Analitzar els nous grups i les noves relacions: les comunitats virtuals.
- Mostrar l’estructura web: servidor, navegador i pàgines web.
- Aprendre a utilitzar amb facilitat programes gestors del correu electrònic.
- Manejar el correu electrònic via web.
- Conèixer les normes bàsiques de comportament a l’hora de participar en els grups de discussió.
Continguts
- Veïnatge universal i comunitats virtuals.
- Comunicació sincrònica i asíncrona.
- Correu electrònic, webmail. Fitxers adjunts i emoticones.
- Grups de discussió, grups de notícies (news) i llistes de distribució.
- Xat, missatgeria instantània, webcam.
- Pàgina web, servidor, URL.
- L’ordinador: un nou mitjà de comunicació. Els serveis de comunicació que ofereix Internet. Les
bitàcoles o blocs.
- Manejar amb facilitat un programa client de correu electrònic.
- Reconèixer i utilitzar correctament les categories i la informació d’un grup de discussió o d’un
grup de notícies.
- Associar-se a una llista de distribució.
- Utilitzar amb habilitat un servei de xat i un sistema de missatgeria instantània.
- Analitzar els elements que formen part d’una pàgina web: text escrit, animacions, imatges fixes,
vídeos, fitxers d’àudio...
- Utilitzar el correu via web a través d’algun portal d’Internet.
- Participar en grups de discussió sobre un tema d’interès.
- Controlar i eliminar el correu brossa.
- Actuar amb precaució enfront dels diversos perills que presenta Internet: correu electrònic no
desitjat, ús fraudulent en les transaccions econòmiques, virus, etc.
- Criticar amb rigor la informació obtinguda d’Internet i verificar-ne l’origen.
- Respecte per les opinions dels altres quan es participa en grups de discussió de la xarxa.
- Actitud crítica sobre els problemes d’Internet i de les comunicacions globals, sobretot en
qüestions de seguretat (virus informàtics, correu electrònic no desitjat, etc.).
Educació en valors
• Educació per a la pau.
MD020205-0 237

• Educacio moral i cívica.
Treball amb competències
- Competència en comunicació lingüística i audiovisual.
- Tractament de la informació i competència digital.
- Competència social i ciutadana.
- Competència per aprendre a aprendre.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
• Educació per al consum.
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.
MD020205-0 238

Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Guia digital. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
Fer les activitats de la pàgina 111 del llibre de l’alumne.
el capacitat de comunicació d’Internet
Fer les activitats de la pàgina 114 del llibre de l’alumne.
L..
El correu electrònic
Fer les activitats de les pàgines 117 i 118 del llibre de l’alumne.
El correu mòbil
Fer les activitats de la pàgina 120 del llibre de l’alumne.
Conversa en temps real
Fer les activitats de la pàgina 121 del llibre de l’alumne.
Altres exemples de comunicacio asincrònica
Fer les activitats de la pàgina 126 del llibre de l’alumne.
Accés a programes i informació
Fer les activitats de la pàgina 128 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
Llegir els textos de les pàgines 134 i 135 del llibre de l’alumne i fer les activitats de la pàgina 135.
Educació en valors
Educació per a la pau
− Mostrar Internet als alumnes com a via de comunicació entre persones de diferents països i
cultures, i com a fòrum de trobada entre elles, sense límits estatals, socials o morals.
Educació per al consum
− Criticar l’aparició contínua de bàners i de missatges de publicitat no desitjada. Criticar
l’enviament de correu no desitjat (spam) de forma massiva. Conscienciar del possible mal ús de
les dades personals proporcionades a Internet.
Educació moral i cívica
− Alertar dels delictes informàtics a Internet: pornografia infantil, robatori de claus, atacs a
servidors, extensió de virus, etc.
Conscienciar els alumnes del caràcter anònim de la comunicació a Internet i, per tant, de la
MD020205-0 239

virtuals a través de la xarxa de xarxes.
Treball amb competències
facilitat d’enganyar en totes les relacions
Competència en comunicació lingüística i audiovisual
− Per mitjà de textos amb activitats d’explotació, en la secció «Racó de la lectura» de les pàgines
134 i 135 del llibre de l’alumne es treballen de forma explícita els continguts relacionats amb
l’adquisició de la competència lectora.
Tractament de la informació i competència digital
− Internet ofereix diferents serveis amb què accedir a la informació. El correu electrònic, a més
del WWW ja estudiada a fons en cursos anteriors, és el servei més utilitzat. És el mitjà amb què
podem enviar i rebre informació d’una manera més directa.
− En la secció «Racó de la lectura» de les pàgines 134 i 135 es proposen algunes pàgines web
interessants que reforcen els continguts treballats en la unitat.
Competència social i ciutadana
3. Un dels problemes d’Internet és el mal ús que en fan determinades persones. L’spam és un
problema bastant greu. Moltes persones reben cada dia una quantitat de missatges no desitjats
que ultrapassa ben bé els missatges útils. Encara que s’estan creant eines informàtiques
destinades a gestionar el correu no desitjat, cal adoptar un comportament que permeti reduir-lo.
D’altra banda, el creixement d’Internet ha afavorit, al seu torn, la creació de programaris lliures,
perquè desenes, centenars o milers de persones d’arreu del món col·laboren per aconseguir un
producte gratuït que pugui fer servir tothom. L’enciclopèdia en línia Wikipedia n’és, potser,
l’exemple més significatiu.
Competència per aprendre a aprendre
4. En el maneig d’aplicacions informàtiques, l’autoaprenentatge és essencial. Al llarg de la unitat,
s’inclouen diversos procediments que mostren als alumnes com fer tasques senzilles per mitjà
d’aplicacions relacionades amb la comunicació per Internet: correu electrònic, missatgeria
instantània...
V- Avaluació
Criteris d’avaluació
5. Enumerar i descriure amb una mica de detall els serveis que ofereix Internet.
6. Utilitzar el correu electrònic, un servei de xat, la missatgeria instantània o un grup de discussió.
7. Enviar i rebre correus electrònics amb un programa client de correu i via web.
8. Controlar i identificar el correu brossa o spam que arriba a un ordinador.
Vocabulari de la unitat
- Client de correu
- Comunicació sincrònica
- Correu electrònic
- Correu web
- Emoticones
MD020205-0 240

- Llistes de distribució
- Missatgeria instantània
- News
- Spam
- Videoconferència
- Webcam (càmera web)
- Xat
Activitats d’avaluació
- Grup de discussió
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la 20 a la 30 de les pàgines 130 i 131 del llibre de l’alumne.
Activitats pràctiques
- Fer les activitats de la 31 a la 33 de la pàgina 131 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la 34 a la 38 de la pàgina 131 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: configurar un compte de correu electrònic
- Fer les activitats de les pàgines 132 i 133 del llibre de l’alumne.
- Fer les activitats de la pàgina 153 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 154 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Fitxa 10 d’avaluació
Fitxa 11 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Correu electrònic. Alta en un correu web
- Veure les activitats proposades a la pàgina 142 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Planificació de viatges
- Veure les activitats proposades a la pàgina 143 de la guia.
Fitxa 3 de reforç
Blocs i comunitats. Alta en una comunitat
- Veure les activitats proposades a les pàgines 144 i 145 de la guia.
MD020205-0 241

Virus informàtics
- Veure les activitats proposades a la pàgina 146 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
Tipus de virus
- Veure les activitats proposades a la pàgina 147 de la guia.
Fitxa 6 d’ampliació
Lectura. Internet2
- Veure les activitats proposades a la pàgina 148 de la guia.
Fitxa 7 d’ampliació
Pràctiques amb el Composer
- Veure les activitats proposades a la pàgina 149 de la guia.
Fitxa 8 d’ampliació
Creació d’un web real
- Veure les activitats proposades a les pàgines 150 i 151 de la guia.
Continguts per saber-ne més…
Banc de dades. Informació complementària
- Veure la fitxa 9 i les activitats proposades a la pàgina 152 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Com s’utilitza el correu electrònic?
- Veure la fitxa 13 i les activitats proposades a les pàgines 156 i 157 de la guia.
Informació complementària per als estudis
- Veure la fitxa 14 i les activitats proposades de la pàgina 158 a la 160 de la guia.
Informació sobre lleure i temps lliure
Veure la fitxa 15 i les activitats proposades de la pàgina 161 a la 163 de la guia.
11. Creació de pàgines web
I- Introducció
En la sisena unitat del curs de tercer d’educació secundària obligatòria de Tecnologies els nois i les
noies sabran quins són els elements principals que incorporen les pàgines web.
Després aprendran a dissenyar pàgines web, a fer servir programes editors que permeten crear-les i
MD020205-0 242

pàgines fent servir diverses eines.
II- Objectius i continguts
Objectius
publicar-les a la xarxa i, finalment, crearan
- Recordar què és Internet, quins serveis ofereix i què és un navegador.
- Conèixer què fa falta per fer servir Internet (mòdem, línia telefònica...).
- Saber explicar què és una pàgina web i quins elements la caracteritzen.
- Saber identificar els principals elements que formen una pàgina web.
- Conèixer on s’allotgen les pàgines web.
- Assimilar els conceptes d’hipertext i enllaç.
- Aprendre a dissenyar una pàgina web.
- Aprendre a elaborar una pàgina web mitjançant un editor de pàgines web, com per exemple
Nvu.
- Conèixer quines són les diferents eines que es poden fer servir en la creació de pàgines web.
- Saber modificar el format de text i altres característiques d’una pàgina web.
- Aprendre a inserir taules i imatges en una pàgina web.
- Aprendre a inserir enllaços en una pàgina web a partir de text i a partir d’imatges.
- Tenir en compte una sèrie de consells a l’hora d’elaborar una pàgina web, per exemple: elaborar
pàgines senzilles, no carregar-les gaire amb imatges...
- Aprendre a publicar pàgines web de manera que tots els internautes hi puguin accedir.
Continguts
- Les pàgines web. Elements i lloc on s’allotgen. Hipertextos i enllaços.
- Aplicacions per crear pàgines web.
- Editors de pàgines web: Nvu.
- El format de la pàgina web: caràcters, paràgrafs, colors, propietats de la pàgina web, taules.
- Imatges en una pàgina web: com inserir-les, mida.
- Com inserir enllaços en una pàgina web:
– A partir de text.
– A partir d’imatges.
o Consells per dissenyar pàgines web.
o Publicació de pàgines web.
o Buscar pàgines web concretes.
o Crear una pàgina web senzilla a partir d’un editor de text.
o Fer servir l’editor web Nvu: modificar el format del text, els paràgrafs, els colors, el
títol, inserir taules...
o Inserir imatges en una pàgina web en blanc creada per Nvu.
o Dissenyar damunt el paper una pàgina web i discriminar els elements que s’han
d’utilitzar, d’acord amb la temàtica de la pàgina en qüestió.
o Crear una pàgina web personal fent servir l’aplicació Nvu.
o Publicar la pàgina web personal creada.
o Crear un bloc i publicar-lo.
o Valorar l’existència d’editors de pàgines web com Nvu, que faciliten molt la tasca a
l’hora de dissenyar pàgines web.
MD020205-0 243

Educació en valors
o Interès per crear pàgines web
accessibles per a persones amb discapacitats.
o Valorar la importància de saber crear pàgines web actualment, amb vista a un futur
professional.
- Educació moral i cívica.
- Educació per al consum.
- Educació social i ciutadana.
Treball amb competències
- Competència per aprendre a aprendre.
- Competència per a l’autonomia i l’iniciativa personal.
- Competència social i ciutadana.
- Tractament de la informació i competència digital.
- Competència cultural i artística.
III- Metodologia
Procés d’ensenyament-aprenentatge
El procés d’ensenyament-aprenentatge de Tecnologia s’organitza a partir del tractament concís i
rigorós dels continguts conceptuals per tal d’assolir la comprensió de les idees clau, sense
ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.
Es vol despertar la curiositat pels continguts que es treballaran, per la qual cosa es vol començar
partint de les experiències, el gràfics i els esquemes per aconseguir aquest objectiu.
Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser de cap altra
manera en el procés tecnològic, per la qual cosa s’experimentarà amb les propietats d’alguns
materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials
fàcils d’aconseguir al taller i explicats amb il·lustracions reals, de manera que es poden entendre
perfectament sense haver-los de realitzar prèviament.
Els procediments tecnològics s’explicaran de forma clara i ordenada amb instruccions precises.
També s’exemplificarà la resolució dels exercicis numèrics, de manera que l’alumne repassi les
habilitats matemàtiques necessàries.
L’atenció a la seguretat a l’aula taller serà un aspecte important a tractar. Per aquest motiu s’incidirà
en aquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció per part de l’alumnat.
El tractament de les activitats de «paper i llapis» tindran una especial importància en aquest procés,
de manera que l’alumne pugui resoldre qüestions tecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió
dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats que són el resultat de l’aplicació directa
dels continguts estudiats, se’n faran unes altres en funció de les habilitats que es volen assolir durant
el curs.
MD020205-0 244

També es dedicarà un temps perquè l’alumnat investigui en el seu entorn (en el qual s’inclou
Internet) i reflexioni sobre la presència de la tecnologia en la vida quotidiana i en la societat. En
aquest sentit es presenten un recull de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades
directament a algun aspecte de la vida quotidiana.
Recursos i mitjans
Impresos:
- Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.
L..
Materials TIC:
- CD. Recursos multimèdia. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Guia digital. Tecnologies 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
- CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S. L..
IV- Activitats d’aprenentatge
Suggeriments didàctics
Per començar, observa i respon
Fer les activitats de la pàgina 137 del llibre de l’alumne.
Les pàgines web
Fer les activitats de la pàgina 141 del llibre de l’alumne.
Com crear pàgines web
Fer el procediment de la pàgina 142 del llibre de l’alumne.
El format de la pàgina web
Fer les activitats de la pàgina 144 del llibre de l’alumne.
Inserir imatges en una pàgina web
Fer l’activitat de la pàgina 147 del llibre de l’alumne.
Consells per dissenyar pàgines web
Fer l’activitat de la pàgina 149 del llibre de l’alumne.
Publicació de pàgines web
Fer les activitats de la pàgina 152 del llibre de l’alumne.
Racó de la lectura
Fer les activitats de la pàgina 158 del llibre de l’alumne.
Educació en valors
Educació moral i cívica
MD020205-0 245

- Explicar als alumnes que, a causa de la
facilitat per publicar una pàgina web a la xarxa, a Internet tenen cabuda pàgines amb ideals de
tota mena: racistes, sexistes... Mostrar-los la importància de no deixar-se influenciar per les
opinions dels altres, sinó de crear les seves pròpies opinions.
Educació per al consum
- Explicar als alumnes que, tot i que al mercat hi ha molts programes comercials per editar
pàgines web, a Internet en poden trobar d’altres totalment gratuïts, fàcils de fer servir i potents.
Educació social i ciutadana
- Intentar que els alumnes valorin la tasca i la generositat de les persones que publiquen articles,
treballs, fotografies... propis per compartir-los amb els altres de manera altruista. Posar-los
exemples de l’enciclopèdia Wikipedia, les entrades i els articles de la qual estan escrits per
usuaris de la xarxa.
Treball amb competències
Competència per aprendre a aprendre
- Per aprendre a utilitzar un editor de pàgines web amb destresa, de la mateixa manera que amb
qualsevol altra aplicació informàtica, és molt important l’aprenentatge. Per això, durant la unitat
es dóna als alumnes una base teòrica i ells han d’aplicar-la i «experimentar» amb l’editor de
pàgines web per aprendre a fer-lo servir.
Competència per a l’autonomia i iniciativa personal
- En aquesta unitat es proposa als alumnes crear una pàgina personal seguint unes pautes i
introduint certs elements estudiats. Motivar els alumnes perquè investiguin pel seu compte i
introdueixin altres elements diferents no estudiats. Valorar aquesta actitud per part de l’alumne
en qüestió.
Competència social i ciutadana
- El tercer text de la secció «Racó de lectura», a la pàgina 158 del llibre de text, pretén que els
alumnes pensin en les persones amb alguna mena de discapacitat a l’hora d’elaborar les seves
pàgines web i hi incloguin botons més grans, la possibilitat de canviar de mida la lletra, que triïn
pàgines amb més contrast... D’aquesta manera, aquestes persones tindran accés a un nombre de
pàgines més gran.
Tractament de la informació i competència digital
- A través del contingut d’aquesta unitat els alumnes constataran la importància de les pàgines
web avui dia com una de les principals fonts d’informació.
Tal com es diu al principi de la unitat, si alguna cosa no és a la xarxa, és que no existeix.
Aquesta és la filosofia que molts partidaris de l’expansió d’Internet destaquen.
Competència cultural i artística
- En la creació d’una pàgina web personal, els alumnes mostraran la seva creativitat i gust a
l’hora de dissenyar la seva pàgina i l’habilitat per utilitzar l’editor de pàgines web.
La unitat s’ha de completar amb els estudis de disseny digital que els alumnes han dut a terme i
que seguiran estudiant en cursos posteriors.
V- Avaluació
MD020205-0 246

Criteris d’avaluació
- Definir Internet, navegador, cercador i editor de pàgines web, diferenciant clarament tots
aquests conceptes.
- Enumerar els dispositius necessaris per fer servir Internet (mòdem, línia telefònica...).
- Definir què és una pàgina web i identificar-ne els principals elements.
- Definir i comprendre els conceptes d’hipertext i enllaç.
- Elaborar una pàgina web mitjançant un editor de pàgines web, Nvu.
- Manejar amb fluïdesa les diferents eines que es poden fer servir en la creació de pàgines web.
- Modificar amb desimboltura el format del text, els colors, etc. en una pàgina web.
- Inserir i modificar taules i imatges en una pàgina web.
- Inserir enllaços en una pàgina web a partir de text i d’imatges.
- Crear un bloc.
- Publicar pàgines web.
Vocabulari de la unitat
- Cercador
- Client
- Bloc (weblog)
- Correu electrònic
- Enllaç
- Formulari
- FTP
- Hipertext
- Internet
- Navegador
- Pàgina web
- Servidor
- World wide web (WWW)
Activitats d’avaluació
Aplicació de continguts
- Fer les activitats de la 8 a l’11 de la pàgina 154 del llibre de l’alumne.
Aplicacions pràctiques
- Fer les activitats de la 12 a la 16 de les pàgines 154 i 155 del llibre de l’alumne.
Anàlisi d’objectes
- Fer les activitats 17 i 18 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne.
Investigació
- Fer les activitats de la 19 a la 21 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne.
Projecte de la unitat: crear un bloc
- Fer les activitats de les pàgines 156 i 157 del llibre de l’alumne.
MD020205-0 247

- Fer les activitats de les pàgines 178 i 179 de la guia.
- Fer les activitats de la pàgina 180 de la guia.
VI- Atenció a la diversitat
Fitxa 7 d’autoavaluació
Fitxa 1 de reforç
Adaptar imatges per a la web
- Veure les activitats proposades a la pàgina 171 de la guia.
Fitxa 2 de reforç
Crear un bloc amb Nvu
- Veure les activitats proposades a les pàgines 172 i 173 de la guia.
Fitxa 3 d’ampliació
Publicar un àlbum web (I)
- Veure les activitats proposades a les pàgines 174 i 175 de la guia.
Fitxa 4 d’ampliació
Publicar un vídeo a la xarxa
- Veure les activitats proposades a la pàgina 176 de la guia.
Fitxa 5 d’ampliació
Banc de dades. Informació complementària
- Veure les activitats proposades a la pàgina 177 de la guia.
Continguts per saber-ne més…
Les nostres fotos a la xarxa
- Veure la fitxa 9 i les activitats proposades a la pàgina 182 de la guia.
Fitxa 6 d’avaluació
Utilitzar un editor en línia
Veure la fitxa 10 i les activitats proposades a les pàgines 183 i 184 de la guia.
RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA PENDENT
DE CURSOS ANTERIORS
Alumnat que tingui pendent la tecnologia de segon d’ESO:
Es recuperarà si l’alumne supera positivament el primer curs de diversificació (3r
d’ESO).
MD020205-0 248

Si l’alumne no supera positivament el
primer curs de diversificació (3r d’ESO) aura de presentar-se a un examen extraordinari
al mes de juny o setembre.
Alumnat que tingui pendent la tecnologia del primer curs de diversificació (3r d’ESO):
Es recuperarà si l’alumne supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO).
Si l’alumne no supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO) aura de presentarse
a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
Alumnat que tingui pendent la tecnologia de 3r d’ESO:
Es recuperarà si l’alumne supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO).
Si l’alumne no supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO) aura de presentarse
a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
MD020205-0 249

Anex IV
ÀMBIT PRÀCTIC : MANTENIMENT DE LA LLAR
Programació de primer curs de Diversificació Curricular
INTRODUCCIÓ.
Segons la normativa vigent els alumnes que en l'actualitat estan cursant els programes de
diversificació curricular es troben ja en edat laboral i, per tant, legalment se'ls considera
aptes per a un acompliment professional.
Estan en edat d'inserir-se en el món actiu i adult. Molts d'aquests alumnes perceben la
urgència de definir les seves expectatives i fer previsions sobre el seu futur laboral i
personal.
L'enfocament d’aquesta assignatura optativa en el programa de diversificació curricular
part necessàriament d'aquesta realitat; en cas contrari, es tornarà a oferir “més del
mateix”, és a dir més d'allò en el que no han tingut èxit al llarg de la seva escolaritat.
La diversificació està situada dintre de l'etapa de la secundària obligatòria, però a la
vegada requereix d'un enfocament vinculat amb el món adult; aquesta situació duu a no
reproduir amb aquest alumnat les activitats pensades per a alumnes de 14 a 16 anys.
El referent de les activitats que es realitzaran i d'aquesta programació és la que els
alumnes aconsegueixin arribar a els objectius generals de l'etapa i que a la vegada siguin
un complement als continguts de la tecnologia. Els continguts seleccionats estan
estretament vinculats amb la vida adulta.
L'àmbit pràctic és l'eix del currículum integrat de la diversificació perquè recull, en la seva
dimensió funcional, objectius i continguts de les distintes àrees i matèries de la ESO.
El professor de l'àmbit pràctic necessita una sèrie de recursos didàctics diferents als quals
habitualment s'utilitzen en l'aula ordinària. Les dinàmiques de grup, el treball cooperatiu, el
mètode de projecte, les sortides extraescolars relacionades amb els continguts de
l'assignatura, el coneixement real del món productiu, entre uns altres seran els
procediments habituals en la metodologia utilitzada. Utilitzar mètodes expositius amb
l'alumnat no és el millor procediment per a generar una motivació adequada.
L'aula taller, entès com espai educatiu, ha d'estar d'acord amb el currículum que es pretén
impartir; per tant la distribució dels espais, els recursos disponibles han de estar
MD020205-0 250

degudament planificats.
El concepte d'aula taller correspon a la idea d'un currículum integrat. En ell no hi ha una
separació entre el saber i fer, entre teoria i pràctica; les idees no tenen entitat en si
mateixes, sinó que són idees en acció.
L'aula taller integra espais per al treball en grup, la discussió, la planificació conjunta, el
treball personal i el taller pràctic, tot en una mateixa aula. En el context de projectes de
treball s'incorporaran sabers de diferents àrees i matèries de forma natural.
L'aula hauria de tenir dues zones diferenciades. Una d'elles reservada al taller i l'altra al
treball individual o de grup de tal forma que els alumnes poguessin treballar bé de forma
seqüencial, bé simultàniament en ambdós espais, segons requerís el moment i el treball
desenvolupessin.
OBJECTIUS:
Com en dit abans, aquesta assignatura optativa es un complement a la assignatura de
tecnologia i conseqüentment, es poden tenir com a referent el mateixos objectius.
1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i
metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts;
elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes
que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.
2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i
manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne
els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los;
entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i la seva construcció, i
valorar les repercussions que ha generat la seva existència.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast
utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i
curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el
desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el
benestar personal i col·lectiu.
6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu
funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que
permetin cercar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant
de forma habitual les xarxes de comunicació.
7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la
tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la
societat i el medi ambient.
8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de
solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de
respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.
MD020205-0 251

9. Ser receptiu a les necessitats personals
i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn
tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents sectors
productius de les Illes Balears.
10.
BLOCS DE CONTINGUTS GENERALS:
Bloc 1. Eines. Escollir i conservar les eines
Caixes d'eines i emmagatzematge.
Eines bàsiques
Ferreteria.
Claus
Cargols
Volanderes
Femelles.
Escarpares, serres, broques i broques: l'esmolat d'eines tallants
Instruments de mesura
Eines elèctriques portàtils
Estris d'especialista
Estris de pintor
Estris d'empaperador /solar
Estris de fuster
Estris de paleta
Estris d'enrajolador
Estris de vidrier
Estris d'electricista
Estris de lampista
Bloc 2. Coneixements bàsics
Fixacions
Penjar un objecte del sostre
Penjar quadres
Sistemes clàssics de fixació
Suspensions en parets massisses
Fixacions en parets buides
Fixació de sanitaris
Tall de vidre
Encolades
Principis de l'encolada
Tipus de cola
Bloc 3. Vocabulari tècnic.
Tenir un coneixement precís dels termes tècnics utilitzats.
Bloc 4. Decoració d'interiors.
Planejar un interior
MD020205-0 252

Condicionar un interior
Distribuir superfícies i jugar amb volums
Jugar amb els colors
Jugar amb la llum
Guanyar espai
Bloc 5. Picapedreratge
Materials de construcció.
Materials d'obra
Guix
Morter
Formigó
Exemples
Bloc 6. Manteniment i reparacions
Manteniment
Petites reparacions
Portes, finestres, persianes i seguretat
Portes
Quins elements formen part d’una porta?
Manteniment i renovació de portes
Manteniment del pany
Instal·lar o canviar portes
Finestres
Diferents tipus de finestres
Bloc 7. Revestiments
Pintures
Diferents tipus de pintures
Elecció de la pintura
Revestiments vinílics
Revestiments tèxtils
Paviments
Elecció del paviment
Moquetes
Diferents tipus de moqueta
Parquets
Parquets de diferents fustes
Diferents tipus de parquet
Bloc 8. Fusteria
Conèixer la fusta
Tipus de fusta
La fusta massissa
Derivats de la fusta
Contraplacats, aglomerats i plafons de fibres
MD020205-0 253
Definir un projecte i establir un pla

Serrar
Clavar
Caragolar
Ribotar
Polir
Foradar
Acoblaments senzills
Dissimular cops i defectes
Bloc 9. Humitat, ventilació i aïllament
Humitat
Fonts d'humitat
Prevenir i tractar la humitat interior
Tractar l'edifici contra filtracions
Ventilació
Ventilació estàtica
Ventilació mecànica
Aïllament
Materials aïllants
Bloc 10. Calefacció
Tipus d'energia
Elegir una font d'energia
Fonts d'energia
Calefacció de llenya
Calefacció elèctrica
Calefacció central amb circulació d'aigua calenta
Bloc 11. Lampisteria
L'aigua a l'habitatge
Com arriba l'aigua a l'habitatge
Diferents circuits d'aigua
Canonades i connexions
Canonades de materials plàstics i unions
Reparacions freqüents
Reparar fugues d'una aixeta
Netejar sifons i canonades
Circuits de desguàs: eliminar les males olors
Fuites en l'interior de les cisternes de sanitaris
Fuites en l'exterior de les cisternes de sanitaris
Bloc 12. Electricitat
El llenguatge elèctric: volts, ampers, watts...
Electricitat a l'habitatge
Distribució del corrent
Quadro general de comandament i protecció
MD020205-0 254
Tècniques bàsiques

Riscs i precaucions
Presa de terra
Protecció diferencial
Circuits elèctrics
El bany: un cas especial
Electrodomèstics grans
Il·luminació
Reparacions en intervencions simples
Principals avaries
Canviar un fusible
Canviar un portabombetes
Canviar un interruptor mòbil
Canviar un interruptor mural
Bloc 13. Preparar parets
Preparar parets en construccions antigues
Preparar parets en construccions noves
Pintar parets i fusteria de fusta
Pintar una habitació
Col·locar una tela mural
Bloc 14. Revestir terres
Preparar els terres
Diferents tipus de terres
Petites reparacions prèvies i anivellaments
Enrajolar
Preparatius
Abeurada
Vores, talls, juntes i sòcols
Col·locar el parquet
Parquet encolat i parquet flotant
Parquet clavat tradicional
Emmoquetar
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Seguretat
Com en dit abans, aquesta assignatura optativa es un complement a la assignatura de
tecnologia i conseqüentment, es poden tenir com a referent el mateixos criteris
d’avaluació.
1. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució ordenada de problemes.
Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball tenint
en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.
La finalitat d’aquest criteri és avaluar el capacitat de l’alumnat per organitzar l’execució d’un
projecte mitjançant un pla de treball dissenyat prèviament. S’ha d’avaluar tant la implicació
personal en el projecte com el treball en equip i el respecte i la tolerància envers les idees i
opinions de la resta del grup. També es pretén valorar el capacitat de construcció de l’alumnat.
S’ha de fer especial esment a la utilització de màquines i eines, seguint les normes d’ús.
MD020205-0 255

2. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i perspectives, per tal de
comunicar un treball tècnic.
Es pretén valorar el capacitat dels alumnes d’expressar idees utilitzant mètodes gràfics.
3. Conèixer la classificació general dels materials d’ús habitual i les propietats dels materials
naturals i transformats. Conèixer les propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials
tècnics. Identificar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats.
Conèixer-ne les aplicacions tècniques més usuals. Emprar les tècniques bàsiques de conformació,
unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.
La finalitat d’aquest criteri és avaluar el grau de coneixement de les propietats tecnològiques,
físiques (mecàniques, elèctriques i tèrmiques) i químiques dels materials quotidians. Es cerca tenir
una visió generalitzada del procés d’obtenció i manufactura de la fusta i dels metalls, així com de
les aplicacions tècniques més usuals. L’alumnat ha de saber construir objectes senzills amb fusta i
metalls i seguir les normes de seguretat adequades.
4. Analitzar i descriure en les estructures de l’entorn elements resistents i els esforços a què estan
sotmesos.
Es cerca comprovar si l’alumnat relaciona la funció dels elements que constitueixen les
estructures amb els esforços a què estan sotmesos. També ha de comprendre la
importància de seleccionar els materials adequats per construir aquests elements.
5. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i
transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar
apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.
La finalitat d’aquest criteri és comprovar que els alumnes coneixen els diferents mecanismes de
transmissió i transformació de moviments i saben explicar el funcionament de màquines senzilles
a partir d’aquests coneixements. Han de ser capaços de construir maquetes amb diferents
operadors mecànics i triar el mecanisme adient per a cada cas.
6. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la
seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identificar i utilitzar
correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma
crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.
Es pretén valorar el grau de coneixement dels conceptes d’intensitat, voltatge i resistència
associats a les seves unitats. Es cerca que l’alumnat prengui consciència de la importància dels
distints usos de l’energia elèctrica en l’àmbit domèstic i industrial i que desenvolupi bona
predisposició envers l’estalvi energètic. També es pretén avaluar l’habilitat de l’alumnat per
dissenyar i construir circuits elèctrics utilitzant els components adequats.
7. Identificar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar l’entorn gràfic dels
sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Emprar l’ordinador com a
eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i
aplicar la terminologia i els procediments bàsics dels processadors de textos i eines de
presentacions.
Es cerca valorar que l’alumnat sàpiga la funció de cada component de l’ordinador i que tengui les
habilitats necessàries per administrar un sistema informàtic personal. L’alumnat s’ha de sentir
segur manejant els entorns dels sistemes operatius i ha de saber personalitzar-los segons les
seves preferències. També es pretén avaluar el capacitat d’emmagatzemar i recuperar la
MD020205-0 256

informació en diferents suports. S’ha de
comprovar el domini de les aplicacions bàsiques dels processadors de textos i les eines de
presentacions.
8. Emprar l’ordinador com a instrument eficaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar Internet
com a mitjà de comunicació i fer servir el correu electrònic.
La finalitat d’aquest objectiu és avaluar el capacitat de localitzar una informació concreta
mitjançant els diferents cercadors i altres recursos de què disposa la xarxa. Així mateix, es pretén
donar a conèixer una de les utilitats del correu electrònic: adjuntar arxius.
9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn tecnològic i productiu de les
Illes Balears.
Es pretén avaluar el coneixement de les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius
de les Illes Balears.
Com s'avaluarà els alumnes
Per aprovar l'assignatura de tecnologia l'alumnat haurà d'obtenir una nota de cinc.
La nota s'obtindrà aplicant la mitjana aritmètica de les notes obtingudes dels següents
apartats: conceptes, procediments, activitats del llibre de text, activitats del quadern de
l'alumne, activitats pràctiques, activitats genèriques i exàmens.
DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.
Primer Trimestre:
Bloc 1. Eines. Escollir i conservar les eines
UNITAT 1: Eines. Escollir i conservar les eines
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Caixes d'eines i emmagatzematge.
MD020205-0 257

Eines bàsiques
Ferreteria.
Claus
Cargols
Volanderes
Femelles.
Escarpares, serres, broques i broques: l'esmolat d'eines tallants
Instruments de mesura
Eines elèctriques portàtils
Estris d'especialista
Estris de pintor
Estris d'empaperador /solar
Estris de fuster
Estris de paleta
Estris d'enrajolador
Estris de vidrier
Estris d'electricista
Estris de lampista
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
MD020205-0 258

Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 2. Coneixements bàsics
UNITAT 2: Coneixements bàsics
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Fixacions
Penjar un objecte del sostre
Penjar quadres
Sistemes clàssics de fixació
Suspensions en parets massisses
Fixacions en parets buides
Fixació de sanitaris
Tall de vidre
Encolades
Principis de l'encolada
MD020205-0 259

Procediments
Tipus de cola
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
MD020205-0 260

Bloc 3. Vocabulari tècnic.
UNITAT 3: Vocabulari tècnic
Objectius
de les seves parts o peces més importants
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Tenir un coneixement precís dels termes tècnics utilitzats.
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
MD020205-0 261

Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar
especial atenció al desenvolupament de les següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 4. Decoració d'interiors.
UNITAT 4: Decoració d'interiors.
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Planejar un interior
Definir un projecte i establir un pla
Condicionar un interior
MD020205-0 262

Jugar amb els colors
Jugar amb la llum
Guanyar espai
Procediments
Distribuir superfícies i jugar amb volums
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
MD020205-0 263

Analitzar en el procés de resolució d'un
problema tècnic la constitució física d'un objecte senzill i quotidià, emprant els recursos
verbals i gràfics necessaris per descriure de forma clara i comprensible la seva forma,
dimensions, composició i el funcionament del conjunt de les seves parts o peces més
importants
Bloc 5. Picapedreratge
UNITAT 5: Picapedreratge
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Materials de construcció.
Materials d'obra
Guix
Morter
Formigó
Exemples
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
MD020205-0 264

Respectar les normes d'organització
establertes i, en especial, les que afectin la seguretat personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Segon Trimestre:
Bloc 6. Manteniment i reparacions
UNITAT 6: Manteniment i reparacions
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
MD020205-0 265

la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar
curiositat i interès cap a les solucions tècniques adoptades per altres grups de treball i
persones en general, així com cap a altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Pintures
Diferents tipus de pintures
Elecció de la pintura
Revestiments vinílics
Revestiments tèxtils
Paviments
Elecció del paviment
Moquetes
Diferents tipus de moqueta
Parquets
Parquets de diferents fustes
Diferents tipus de parquet
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
MD020205-0 266

Distribució temporal
Competència en aprendre a aprendre.
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 7. Revestiments
UNITAT 7: Revestiments
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Pintures
Diferents tipus de pintures
Elecció de la pintura
Revestiments vinílics
Revestiments tèxtils
Paviments
Elecció del paviment
Moquetes
MD020205-0 267

Parquets
Parquets de diferents fustes
Diferents tipus de parquet
Procediments
Diferents tipus de moqueta
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
MD020205-0 268

Analitzar en el procés de resolució d'un
problema tècnic la constitució física d'un objecte senzill i quotidià, emprant els recursos
verbals i gràfics necessaris per descriure de forma clara i comprensible la seva forma,
dimensions, composició i el funcionament del conjunt de les seves parts o peces més
importants
Bloc 8. Fusteria
UNITAT 8: Fusteria
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Conèixer la fusta
Tipus de fusta
La fusta massissa
Derivats de la fusta
Contraplacats, aglomerats i plafons de fibres
Tècniques bàsiques
Serrar
Clavar
Caragolar
Ribotar
Polir
Foradar
Acoblaments senzills
Dissimular cops i defectes
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
MD020205-0 269

Actituds
tècnica.
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 9. Humitat, ventilació i aïllament
UNITAT 9: Humitat, ventilació i aïllament
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
MD020205-0 270

Analitzar objectes i sistemes tècnics per
comprendre el seu funcionament, la millor forma d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Humitat
Fonts d'humitat
Prevenir i tractar la humitat interior
Tractar l'edifici contra filtracions
Ventilació
Ventilació estàtica
Ventilació mecànica
Aïllament
Materials aïllants
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
MD020205-0 271

Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Tercer Trimestre:
Bloc 10. Calefacció
UNITAT 10: Calefacció
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Tipus d'energia
Elegir una font d'energia
MD020205-0 272

Fonts d'energia
Calefacció de llenya
Calefacció elèctrica
Calefacció central amb circulació d'aigua calenta
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
MD020205-0 273

Analitzar en el procés de resolució d'un
problema tècnic la constitució física d'un objecte senzill i quotidià, emprant els recursos
verbals i gràfics necessaris per descriure de forma clara i comprensible la seva forma,
dimensions, composició i el funcionament del conjunt de les seves parts o peces més
importants
Bloc 11. Lampisteria.
UNITAT 11: Lampisteria.
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
L'aigua a l'habitatge
Com arriba l'aigua a l'habitatge
Diferents circuits d'aigua
Canonades i connexions
Canonades de materials plàstics i unions
Reparacions freqüents
Reparar fugues d'una aixeta
Netejar sifons i canonades
Circuits de desguàs: eliminar les males olors
Fuites en l'interior de les cisternes de sanitaris
Fuites en l'exterior de les cisternes de sanitaris
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
MD020205-0 274

Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 12. Electricitat
UNITAT 12: Electricitat
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
MD020205-0 275

Mantenir una actitud d'indagació i curiositat
cap als elements i problemes tecnològics, analitzant i valorant els efectes tant positius
com negatius de les aplicacions de la ciència i la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar
curiositat i interès cap a les solucions tècniques adoptades per altres grups de treball i
persones en general, així com cap a altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
El llenguatge elèctric: volts, ampers, watts...
Electricitat a l'habitatge
Distribució del corrent
Quadro general de comandament i protecció
Seguretat
Riscs i precaucions
Presa de terra
Protecció diferencial
Circuits elèctrics
El bany: un cas especial
Electrodomèstics grans
Il·luminació
Reparacions en intervencions simples
Principals avaries
Canviar un fusible
Canviar un portabombetes
Canviar un interruptor mòbil
Canviar un interruptor mural
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
MD020205-0 276

Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 13. Preparar parets
UNITAT 13: Procés de resolució de problemes tecnològics
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
MD020205-0 277

Preparar parets en construccions noves
Pintar parets i fusteria de fusta
Pintar una habitació
Col·locar una tela mural
Procediments
Preparar parets en construccions antigues
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
MD020205-0 278

Definir i explorar les fases del procés
tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Bloc 14. Revestir terres
UNITAT 14: Revestir terres
Objectius
Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma
ordenada i metòdica per estudiar el problema plantejat.
Analitzar objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, la millor forma
d'usar-los i controlar-los.
Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i
humans necessaris.
Mantenir una actitud d'indagació i curiositat cap als elements i problemes tecnològics,
analitzant i valorant els efectes tant positius com negatius de les aplicacions de la ciència i
la tecnologia en la qualitat de vida. Mostrar curiositat i interès cap a les solucions
tècniques adoptades per altres grups de treball i persones en general, així com cap a
altres cultures i societats.
Respectar les normes que regulen l'activitat tècnica, avaluant les seves conseqüències
sobre la salut i el benestar de les persones i de la societat.
Conceptes
Preparar els terres
Diferents tipus de terres
Petites reparacions prèvies i anivellaments
Enrajolar
Preparatius
Abeurada
Vores, talls, juntes i sòcols
Col·locar el parquet
Parquet encolat i parquet flotant
Parquet clavat tradicional
Emmoquetar
Procediments
Aplicació de les normes d'organització i control.
Avaluació de les idees des de diversos punts de vista.
Identificació i anàlisi d'objectes i materials.
Localització de fonts d'informació pertinents a un propòsit donat: documents escrits,
objectes...
Presentació i anàlisi de problemes pràctics que poden ser resolts mitjançant l'activitat
tècnica.
MD020205-0 279

Actituds
Participar en grup.
Tenir bona predisposició.
Valorar la netedat i l'ordre.
Tenir curiositat i respecte envers solucions tècniques aportades per altres persones.
Respectar les normes d'organització establertes i, en especial, les que afectin la seguretat
personal o col·lectiva.
Actitud positiva i creativa davant dels problemes pràctics, i confiança en la pròpia
capacitat per assolir resultats palpables i útils.
Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidàriament en les diverses
tasques proposades.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència en aprendre a aprendre.
Distribució temporal
Desenvolupament teòric: 4 h
Activitats teòric-pràctiques d'experimentació (utilització de recursos informàtics, anàlisis de
materials, eines, màquines, operadors, etc.): 3 h
Criteris d'avaluació
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Classificar de manera general les bases tecnològiques.
Definir i explorar les fases del procés tecnològic.
Analitzar en el procés de resolució d'un problema tècnic la constitució física d'un objecte
senzill i quotidià, emprant els recursos verbals i gràfics necessaris per descriure de forma
clara i comprensible la seva forma, dimensions, composició i el funcionament del conjunt
de les seves parts o peces més importants
Nota: Les distribucions temporals son orientatives. Sempre aniran en funció de les
capacitats dels alumnes i si es necessari invertir mes temps en el desenvolupament dels
apartats aquesta distribució temporal es modificarà.
METODOLOGIA GENERAL
La reforma educativa permet emprar models distints d’ensenyament-aprenentatge, ja que
cada solució de l’aula requereix una actuació específica i concreta que possibiliti que, en
cada cas, es puguin aconseguir els objectius proposats, de forma general aquests han de
complir:
MD020205-0 280

Respectar la diversitat dels alumnes.
Tenir en compte els coneixements previs que tenen abans de desenvolupar les Unitats,
per, a partir d’ells, seleccionar i adaptar els continguts que es desitgin treballar. Així,
l’alumnat serà capaç d’assimilar els continguts que es desenvolupin gradualment, evitantse
el rebuig inicial que solen provocar continguts i metodologies distants de les seves
inquietuds i dels seus interessos, que solen concloure provocant en aquest col·lectiu un
fort rebuig inicial.
Concretar els continguts fonamentals que es desenvoluparan, establint-se una seqüència
lògica que permeti que aquests puguin estudiar-se a través de la metodologia anomenada
Resolució Tècnica de Problemes, per a la qual es proposa:
Potenciar el treball de grup, de tal manera que els/les alumnes es puguin incorporar amb
naturalitat dins la societat, des de qualsevol perspectiva: social, laboral... fomentant
igualment les relacions de grup, tolerància, acceptació i respecte entre els companys i
promovent hàbits que beneficiïn la utilització de materials i de recursos col·lectius.
Facilitar els debats, l’exposició d’idees, el contrast entre hipòtesi i experiències, etc., que
permetin un desenvolupament íntegre de la persona.
Potenciar l’aprenentatge significatiu, per tal que l’alumnat sigui capaç de relacionar
conceptes nous amb uns altres que ja ha adquirit, tractant, tant com sigui possible, que els
alumnes adquireixin una visió global del món tecnològic que els envolta. Això s´assoleix
mitjançant les experiències i els fonaments tècnics que s’allunyin dels purament
anecdòtics però que, a la vegada, puguin desenvolupar-se emprant els recursos
tecnològics bàsics.
Els continguts a desenvolupar hauran de plantejar-se d’una forma contínua i progressiva.
Facilitar activitats que permetin el desenvolupament de les capacitats i destreses
previngudes, de forma que s’ajudi al desenvolupament d’activitats individuals, de grup o
col·lectives.
Els mètodes d’ensenyament-aprenentatge per aconseguir els objectius didàctics
plantejats poden ser distints i a la vegada complementaris, per la qual cosa serà el
professor qui seleccioni aquells que millor s’adaptin a les necessitats dels alumnes.
Metodologia per al desenvolupament de les unitats didàctiques (blocs).
Aquesta assignatura optativa s’articula en torn a un binomi coneixement-acció, dins del
qual tots dos conceptes han de tenir un pes específic equivalent. Per aquests motius una
contínua manipulació de materials sense els coneixements tècnics necessaris ens pot
conduir al pur activisme, i, de la mateixa forma, un procés d’ensenyament-aprenentatge
només acadèmic, mancat d’experimentació, manipulació i construcció, derivarien en un
enciclopedisme tecnològic inútil.
Per complir aquest postulat es planteja la necessitat de distintes activitats metodològiques
a través del desenvolupament equilibrat dels coneixements tècnics i científics i
l’experimentació, manipulació i construcció d’aquests objectes a través d’una metodologia
adequada, mitjançant la Resolució Tècnica de Problemes.
Metodologia per al desenvolupament de les unitats tècniques i científiques
Tot i que els continguts de l’àrea de tecnologia presenten un desenvolupament integrat
dins de la Resolució Tècnica de Problemes, alguns continguts són susceptibles d’un
desenvolupament específic, en el qual la metodologia tradicional de projectes pot
substituir-se per altres àrees que permetin emprendre els ensenyaments amb el rigor
científic que el nou currículum estableix.
Els continguts tècnics i científics es desenvolupen, en nombroses ocasions, a través
d’exposicions, realització d’exercicis i activitats individuals i de grup específiques,
utilització d’operadors i elements o maquetes de simulació, etc. Aquests coneixements
MD020205-0 281

adquireixen una dimensió adequada si
s’apliquen a l’anàlisi de les possibles situacions que es poden trobar a la llar.
Quant al desenvolupament de les activitats plantejades a cadascuna de les Unitats
didàctiques, permet que els alumnes puguin experimentar, assimilar i consolidar els
fonaments tècnics. Aquesta forma d’organitzar els continguts i la metodologia que d’ella es
deriva, possibilita que es puguin presentar de forma organitzada, a la vegada que facilita a
l’alumnat trobar els continguts específics perfectament estructurats en unitats didàctiques
que, normalment, es presenten de forma interessant i progressiva.
Les activitats són susceptibles d’un desenvolupament específic en petits grups quan
s’està analitzat cadascuna de les unitats didàctiques.
RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA OPTATIVA MANTENIMENT DE
LA LLAR PENDENT DE CURSOS ANTERIORS
Alumnat que tingui pendent l’optativa manteniment de la llar del primer curs de
diversificació (3r d’ESO):
Es recuperarà si l’alumne supera la tecnologia el segon curs de diversificació (4t d’ESO).
Si l’alumne no supera el segon curs de diversificació (4t d’ESO) aura de presentarse
a un examen extraordinari al mes de juny o setembre.
TEMES TRANSVERSALS
Educació moral i cívica.
Educació per a la pau.
Educació per al consumidor.
Educació per a la igualtat.
Educació ambiental.
Educació sexual.
Educació per a la salut.
El desenvolupament dels continguts científics i tècnics, així com la pròpia metodologia
utilitzada a l’àrea de tecnologia, possibiliten el desenvolupament en l’alumnat d’altres
capacitats que complementen la seva formació. Així es potencien valors de llibertat,
solidaritat, tolerància i respecte envers les altres persones, cultures i societats en general,
a través dels continguts de les àrees transversals esmentades anteriorment, i d’altres com
l’educació per a la democràcia o per a la construcció europea, l’educació intercultural,
l’educació per als drets humans, etc., o fins i tot l’educació viària. Continguts que, a nivell
actitudinal, es troben implícits en les diferents unitats didàctiques.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Tot i que a l’àrea de Tecnologia, i conseqüentment a aquesta optativa, el caràcter obert i
flexible del currículum fa viable que el professor a la seva aula concreti i desenvolupi el
currículum bàsic, hi ha situacions en que es far necessari adaptant-lo a i necessitats
educatives de l’alumnat.
Una de les millors estratègies per a la integració de l’alumnat amb determinats problemes
d’aprenentatge és implicar-los en les mateixes feines que la resta del grup, amb distints
nivells de suport i exigència. Aquest tractament en «espiral», ofereix la possibilitat de
MD020205-0 282

eprendre un contingut no assimilat, amb la
qual cosa s’evita la paralització del procés d’aprenentatge d’aquest sector de l’alumnat
amb exercicis repetitius, que solen incidir negativament en el nivell de motivació.
La possibilitat de distints nivells d’aprofundiment en moltes de les activitats i projectes
proposats permetrà atendre demandes de caràcter més profund per part d’aquells
alumnes amb nivells de partida i/o capacitats més avançades o amb un major interès
sobre el tema estudiat.
Les diferents activitats que es plantegen intenten connectar amb els coneixements que els
alumnes han adquirit amb anterioritat. Es comença amb un repàs dels continguts bàsics
tractats en els cursos anteriors. Això permet establir d’una manera contínua i dins d’aquest
procés, les bases de tots els continguts necessaris per a aquells alumnes amb
mancances. D’aquesta forma s’aconsegueix un ensenyament individualitzat i adaptat a les
necessitats concretes de cada alumne.
L’ús de les noves tecnologies, la manipulació i l’anàlisi d’objectes, el disseny, la
construcció i aplicació de coneixements per a la realització dels diferents projectes, etc. no
és un àmbit on s’aconseguesquin ràpids avanços com efecte immediat d’un gran esforç
individual. En aquest sentit es bo un intercanvi de coneixements amb altres companys, a
partir de treballs en grups organitzats, tant en les activitats concretes d’aquests com en les
elaborades en el text de tipus individual, de tal manera que l’alumne, per si mateix i amb el
suport del professor, sigui capaç de progressar en les matèries en les quals els seus
conceptes previs siguin insuficients. En aquestes activitats és factible utilitzar diverses
estratègies d’actuació que permetran un progrés individual de l’alumne. En aquest sentit
es procurarà que els alumnes desenvolupin algunes activitats individuals per tal que,
partint dels recursos disponibles a través de les noves tecnologies, operadors analitzats a
cada unitat, activitats de simulació, etc., els alumnes descobreixin d’una manera
progressiva i mitjançant experiències individuals o col·lectives, els continguts fonamentals
que es treballen en cadascuna de les Unitats. Les activitats que es fan amb aquests
operadors seran seleccionades per el professor. Seran plantejades en ordre creixent de
dificultat.
D’altra banda, s’ha d’indicar que totes les activitats plantejades tenen un únic objectiu
comú, desenvolupar al màxim les capacitats individuals de l’alumnat, mitjançant activitats
distintes i atractives. S’intenta d’aquesta forma aconseguir que els alumnes participin
activament en la seva formació, integrant els diferents coneixements en els projectes i
activitats que es desenvolupin, amb la finalitat no només d’aconseguir una formació
tecnològica adequada sinó també que aquesta contribueixi en la formació integral de
l’alumne com a persona.
Finalment, s’ha de recordar que l’atenció a la diversitat dependrà de les característiques
pròpies de l’alumnat.
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS QUE S’UTILITZARAN.
Per a tots els blocs i unitats desenvolupades en aquesta programació s’utilitzaran els
següents recursos:
Generals:
Larouse del bricolaje (fotocopies)
Diccionari visual de la construcció (fotocopies)
Fitxes: Hecho por mí (fotocopies)
Específics:
Explicacions i apunts del professor.
MD020205-0 283

continguts.
Annex V
ANGLÈS
Activitats pràctiques de consolidació de
La Diversificación Curricular es una medida extraordinaria de atención a la
diversidad que consiste en adaptar globalmente el currículo de la ESO a las necesidades
de determinados alumnos. Durante este curso se llevará a cabo con quince alumnos de
tercero de ESO agrupados dentro del grupo A y otros tantos de cuarto A. El inglés entra
dentro de una de las tres materias optativas en que está estructurado el programa de DC.
1. Objetivos Generales:
Los objetivos generales del aprendizaje son los siguientes:
a) Comprender la información global y especifica de mensajes orales y escritos relativos a
situaciones habituales de comunicación, que giren en torno a temas familiares para el
MD020205-0 284

alumno, y en situaciones de comunicación
cara a cara o emitidos por medios de comunicación.
b) Producir mensajes orales y escritos en inglés, utilizando recursos lingüísticos y
no lingüísticos en las diversas situaciones habituales en la vida cotidiana para
conseguir que ésta sea fluida y satisfactoria, mostrando respeto y interés por
comprender y hacerse comprender.
c) Leer de forma comprensiva y autónoma para obtener informaciones globales y
específicas de textos escritos adecuados a las capacidades e intereses de los
alumnos, relacionados con situaciones de comunicación escolares y
extraescolares.
d). Utilizar la lectura de textos con fines diversos, valorando si importancia como
fuente de información, disfrute y ocio y como medio de acceso a culturas y formas
de vida distintas de las propias.
e) Reflexionar sobre el funcionamiento del sistema lingüístico en la comunicación
como elemento facilitador del aprendizaje del inglés y como instrumento para
mejorar las producciones propias.
f) Valorar la ayuda que supone el conocimiento de una lengua extranjera para
comunicarse con personas que pertenecen a culturas distintas de la propia y para
participar en las relaciones internacionales y nacionales.
g) Utilizar estrategias de comunicación lingüísticas y no lingüísticas para que la
comunicación sea fluida y eficaz.
h) Reflexionar sobre las diferencias y la especificidad del código oral y del código
escrito..
i) Apreciar la riqueza que suponen las distintas lenguas y culturas como formas
distintas de codificar la experiencia y de organizar las relaciones personales.
2. Contenidos:
a) Estructurales:
Para Tercero:
Verb To Be (Positive, Negative and questions)
Question words (Who, what, where, when)
The Genitive (He is Tom´s father; she is Tom´s mother; they are Tom´s brother
and sister)
Possessives (my, his her, your, their)
Demonstratives (What´s this / that?, what are these / those?)
Prepositions (in, on, at)
Count up to 100
Can for Permission (Can I come in?)
Have got (I´ve got a computer, have you got one at home?
The Present Simple (I like her and she likes me, I don´t like him and he doesn ´t
like me; Do you like her?)
Subject pronouns (me, her, him, it, them) He loves her and she loves him
There is/are: How many chairs are there in the classroom? There aren´t many.
How much chalk is there in the classroom? There isn´t much.
MD020205-0 285

The Present Continuous: (What are you
doing now? I am listening to the teacher)
The Past Simple of some common regular and irregular verbs
Para Cuarto: Repaso de todo lo anterior y además:
Comparison of adjectives
Going to
The Past Simple and the Past Continuous
The Present Perfect with Ever
Frequency Adverbs
Count up to 1000
Directions
Irregular verbs
b) Funcionales:
Names, (Introduce yourself)
Greetings and goodbyes
Nationalities
Describe objects
Family
Jobs
Likes and Dislikes
Places, situations
Tell and ask the time
Talk about routines
In a shop. Ask for prices/make requests
Food and drink
Say where things are
Talk about the weather
Talk about Past events
Compare people, objects and places
3. Procedimientos:
Hacer comparaciones de sonidos y distinguirlas
Comprender un texto escrito
Hacer un role-play
Escuchar una conversación y entender información específica
Hablar de las ültimas vacaciones
Describir la ropa que lleva la gente de la clase
Escribir una redacción
Escuchar y repetir
Producir mensajes orales
Participar activamente en las diversas situaciones de comunicación
Comprender globalmente un texto escrito y sacar información necesaria
Hacer una predición del tiempo
Hacer una descripción de tu casa
Escribir sobre la rutina diaria
Utilizar el diccionario de forma autónoma
MD020205-0 286

Identificar las diferentes partes del cuerpo
humano
Comparar diferentes personas o cosas
Describir personas físicamente
Intercambiar objetos y preguntar de quién son
Hablar de experiencias pasadas
4. Actitudes:
Interés y curiosidad por la lengua
Participar activamente en las diversas situaciones de comunicación oral
Atención y respeto a los mensajes orales emitidos por el profesor y demás alumnos
Reconocer el error como parte integrante del aprendizaje
Interés por intercambios comunicativos en lengua inglesa
Trabajar cooperativamente
Reconocer el capacidad de comprender textos sencillos sin necesidad de entender
todos los elementos.
5. Metodología:
Habrá un enfoque básicamente comunicativo y dentro del aula se utilizará el inglés
como lengua preferente siempre que sea posible. Se atenderá tanto la vertiente
receptiva como la productiva, la oral como la escrita, para desarrollar la competencia
comunicativa y se aprovechará cada oportunidad para incentivar la participación del
alumno haciéndolo responsable de su propio aprendizaje. Los errores del alumno en la
utilización de la lengua serán considerados como signo de progreso, y no sólo como
equivocaciones.
Para el desarrollo de las cuatro destrezas linguísticas (leer, escribir, escuchar y hablar)
se harán trabajos por parejas (diálogos, entrevistas,..), trabajos en grupo (proyectos,
role-plays), o individuales (lectura comprensiva, realización de ejercicios,..).
Para la consolidación de las estructuras gramaticales se harán los ejercicios del workbook
que complementan el libro de texto, se escucharán las cintas del cassette,
también complementarias al libro de texto, y se harán dos lecturas obligatorias a lo
largo del curso, adecuadas al nivel de los alumnos.
MD020205-0 287

ÀMBIT PRÀCTIC: TALLER D'INFORMÀTICA
Annex VI
Programació de segon curs de Diversificació Curricular
INTRODUCCIÓ.
Segons la normativa vigent els alumnes que en l'actualitat estan cursant els programes de
diversificació curricular es troben ja en edat laboral i, per tant, legalment se'ls considera
aptes per a un acompliment professional.
Estan en edat d'inserir-se en el món actiu i adult. Molts d'aquests alumnes perceben la
urgència de definir les seves expectatives i fer previsions sobre el seu futur laboral i
personal.
L'enfocament d’aquesta assignatura optativa en el programa de diversificació curricular
part necessàriament d'aquesta realitat; en cas contrari, es tornarà a oferir “més del
mateix”, és a dir més d'allò en el que no han tingut èxit al llarg de la seva escolaritat.
La diversificació està situada dintre de l'etapa de la secundària obligatòria, però a la
vegada requereix d'un enfocament vinculat amb el món adult; aquesta situació duu a no
reproduir amb aquest alumnat les activitats pensades per a alumnes de 14 a 16 anys.
El referent de les activitats que es realitzaran i d'aquesta programació és la que els
alumnes aconsegueixin arribar a els objectius generals de l'etapa i que a la vegada siguin
un complement als continguts de la tecnologia. Els continguts seleccionats estan
estretament vinculats amb la vida adulta.
L'àmbit pràctic és l'eix del currículum integrat de la diversificació perquè recull, en la seva
dimensió funcional, objectius i continguts de les distintes àrees i matèries de la ESO.
El professor de l'àmbit pràctic necessita una sèrie de recursos didàctics diferents als quals
habitualment s'utilitzen en l'aula ordinària. Les dinàmiques de grup, el treball cooperatiu, el
mètode de projecte, les sortides extraescolars relacionades amb els continguts de
l'assignatura, el coneixement real del món productiu, entre uns altres seran els
procediments habituals en la metodologia utilitzada. Utilitzar mètodes expositius amb
l'alumnat no és el millor procediment per a generar una motivació adequada.
L'aula taller, entès com espai educatiu, ha d'estar d'acord amb el currículum que es pretén
impartir; per tant la distribució dels espais, els recursos disponibles han de estar
degudament planificats.
El concepte d'aula taller correspon a la idea d'un currículum integrat. En ell no hi ha una
separació entre el saber i fer, entre teoria i pràctica; les idees no tenen entitat en si
mateixes, sinó que són idees en acció.
L'aula taller integra espais per al treball en grup, la discussió, la planificació conjunta, el
treball personal i el taller pràctic, tot en una mateixa aula. En el context de projectes de
treball s'incorporaran sabers de diferents àrees i matèries de forma natural.
MD020205-0 288

L'aula hauria de tenir dues zones diferenciades. Una d'elles reservada al taller i l'altra al
treball individual o de grup de tal forma que els alumnes poguessin treballar bé de forma
seqüencial, bé simultàniament en ambdós espais, segons requerís el moment i el treball
desenvolupessin.
OBJECTIUS:
Com en dit abans, aquesta assignatura optativa es un complement a la assignatura de
tecnologia i conseqüentment, es poden tenir com a referent el mateixos objectius.
1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i
metòdica per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts;
elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes
que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.
2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i
manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne
els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los;
entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i la seva construcció, i
valorar les repercussions que ha generat la seva existència.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast
utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i
curiositat cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el
desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el
benestar personal i col·lectiu.
6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu
funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que
permetin cercar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant
de forma habitual les xarxes de comunicació.
7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la
tasca quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la
societat i el medi ambient.
8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de
solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de
respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.
9. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions
més adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en
els diferents sectors productius de les Illes Balears.
Consideracions especifiques.
L'objectiu principal de la matèria, cursada com a optativa per alumnes de quart curs de
diversificació, és que els alumnes es familiaritzin amb els ordinadors i aprenguin a
manejar, com a usuaris, algunes de les principals aplicacions existents al mercat de
MD020205-0 289

"programari" actual. Es pretén que en
finalitzar els estudis, els alumnes hagin adquirit les capacitats següents:
* Conèixer les eines bàsiques de la informàtica: Principals elements maquinari, i un
sistema operatiu.
* Conèixer i incorporar al seu ús quotidià les eines i tècniques pròpies del tractament
d'imatges i textos per ordinador.
* Conèixer algun tipus de programari per al tractament, emmagatzematge, recuperació i
classificació de dades.
* Resoldre problemes i presentar els seus resultats mitjançant l'ús adequat de fulls de
càlcul.
* Conèixer i manejar les diverses fonts d'informació amb suport electrònic.
* Manejar conjuntament diferents programes informàtics per a un mateix treball, entenent
que no són compartiments aïllats, sinó components que estan relacionats globalment.
BLOCS DE CONTINGUTS GENERALS Y DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.
Al llarg del curs es desenvoluparan de forma consecutiva les següents unitats temàtiques,
amb la temporalització aproximada.
Unitat 1: Introducció als ordinadors. (2 setmanes)
Unitat 2: El tractament de la imatge per ordinador. (6 setmanes)
Unitat 3: Processadors de textos. (8 setmanes)
Unitat 4: Bases de dades. (3 setmanes)
Unitat 5: Fulls de càlcul. (3 setmanes)
Unitat 6: Multimèdia. (6 setmanes)
Unitat 7: Fons d'informació amb suport electrònic. (4 setmanes)
Les unitats temàtiques anteriors no s'han d'entendre com compartiments estancs. Al
contrari, segons es pot apreciar en el desenvolupament operatiu posterior, en cada unitat
temàtica ens trobem amb elements d'unitats prèvies. Així, els conceptes, procediments i
actituds a desenvolupar en la unitat 1 estan presents al llarg de totes les unitats
posteriors. De forma anàloga, el tractament de la imatge que es desenvolupa a la unitat 2
és necessari per a les unitats 3, 6 i 7. I la manipulació de textos (unitat 3) es troba també
present en les unitats 6 i 7.
Per això, resulten convenients dues consideracions: La distribució temporal no s'ha
d'entendre com una distribució rígida, sinó com a mera referència. És possible que,
sobretot les primeres unitats, puguin desenvolupar-se en menys temps del programat.
Això no implica que al final del curs se'ls hagi dedicat menys temps del necessari, ja que
MD020205-0 290

els conceptes, procediments i actituds
seguiran presents en unitats posteriors. En canvi, l'ordre de les unitats és bastant rígid, i
s'ha de respectar per a un adequat desenvolupament del curs, ja que cada unitat es
recolza en les anteriors.
DESENVOLUPAMENT OPERATIU: Conceptes, procediments, actituds
Unitat 1: Introducció als ordinadors.
Conceptes:
* Ordinadors, elements que els componen.
* Programari i Maquinari.
* Sistemes operatius.
* L'entorn operatiu
Procediments:
* Posada en funcionament d'un ordinador.
* Observació dels elements maquinari d'un ordinador.
* Operacions bàsiques en l'entorn operatiu.
* Gestió de directoris, subdirectoris i arxius.
* Intercanvi d'informació entre ordinadors. Maneig de discos.
Actituds:
* Confiança en afrontar una sessió de treball davant l'ordinador.
* Soltesa en labors de gestió d'informació.
* Respecte a les eines compartides i a la privadesa d'informacions alienes.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
un problema tecnològic prèviament plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
MD020205-0 291

opinions i sentiments, aportant idees i
esforços, mostrant curiositat i respecte envers el món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Unitat 2: El tractament de la imatge per ordinador.
Conceptes:
* L'edició d'imatges per ordinador.
* Els menús en l'edició d'imatges.
* El ratolí en l'edició d'imatges.
* Gestió d'arxius d'imatges.
* Digitalització d'imatges impreses. L'escàner.
Procediments:
* Entrada i sortida d'un editor d'imatges.
* Investigació i utilització de les possibilitats del programa per a la creació d'imatges.
* Arxiu, recuperació, còpia i modificació d'imatges.
* Impressió d'imatges.
* Obtenció d'imatges digitals a partir d'imatges impreses. Ús de l'escàner.
Actituds:
* Valoració de la importància de les il·lustracions gràfiques en diferents àmbits.
* Estima pels valors utilitaris i lúdics del disseny gràfic per ordinador.
* Curiositat per investigar les possibilitats d'un programa informàtic.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
un problema tecnològic prèviament plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
MD020205-0 292

cultures i societats.
Unitat 3: Processadors de textos.
Conceptes:
* L'edició de textos per ordinador.
* Eines d'un processador de textos.
* Imatges en l'edició de textos.
* Maquetació de textos amb gràfics i imatges.
* Introducció a l'autoedició.
Procediments:
Valorar les aportacions d'altres persones,
* Utilització d'un processador de textos, escrivint textos, fent còpia impresa dels mateixos.
* Maneig de correctors ortogràfics.
* Utilització d'eines per gestionar marges, centrat, sagnat, justificació, ...
* Maneig de diferents tipus de lletra (Negreta, subratllat, etc.)
* Correcció d'errors i modificació de textos, directament o fent ús de les funcions previstes
pel processador a aquest efecte.
* Manejo blocs movent-los, copiant-los, esborrant-los, etc.
* Ús interactiu de l'editor d'imatges i el de textos.
* Maquetació de treballs simulant situacions reals (anuncis, periòdics, ... )
Actituds:
* Valoració de la importància creixent del processament de textos per ordinador en la
societat actual.
* Estima per treballs de disseny i maquetació ben fets.
* Disposició investigar i explotar al màxim les possibilitats d'un programa informàtic.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
MD020205-0 293

un problema tecnològic prèviament
plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Unitat 4: Bases de dades.
Conceptes:
* La gestió de registres de dades per ordinador.
* Campos i registres en arxius de dades.
* Tècniques de recerca i ordenació.
* Màscares de visualització i impressió.
* Comunicació amb editors de textos i altres programes. La multitasca.
Procediments:
* Maneig d'un gestor de dades, creant arxius amb diferents camps i registres, incloent
camps de diferents tipus (Text, numèric, data, etc.)
* Realització de les operacions usuals d'afegir, esborrar, reordenar, buscar, etc.
* Utilització d'eines per relacionar registres de diferents bases mitjançant la coincidència
d'algun camp.
* Visualització i Impressió parcial d'un arxiu de dades utilitzant les corresponents
màscares.
* Enviament d'informació. Maneig de tal informació amb altres programes.
Actituds:
* Valoració de l'ús conjunt de diferents eines informàtiques, entenent que no són
compartiments aïllats, sinó components que estan relacionats globalment.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
MD020205-0 294

Explorar i definir les característiques
físiques que ha de reunir un objecte per solucionar un problema tecnològic prèviament
plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Unitat 5: Fulls de càlcul.
Conceptes:
* Càlculs automàtics per ordinador.
* Estratègies de programació de fulls de càlcul.
* Fulls de càlcul incorporats a altres entorns informàtics.
Procediments:
* Programació de fulls de càlcul per resoldre problemes.
* Càlcul amb fulles programades.
* Re-càlcul amb variació de dades.
* Impressió de fulls de càlcul i d'àrees seleccionades.
* Maneig de fulls de càlcul continguts en processadors de textos, gestors de dades, etc. o
simulades per aquests.
Actituds:
* Valoració de la importància dels fulls de càlcul en economia, indústria, comerç, ...
* Curiositat per solucions alternatives a un mateix problema de programació de càlculs.
*Apreciació de la importància de models matemàtics en situacions reals.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
un problema tecnològic prèviament plantejat.
MD020205-0 295

Cooperar amb els altres en la superació de
dificultats amb actitud tolerant cap a les seves opinions i sentiments, aportant idees i
esforços, mostrant curiositat i respecte envers el món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Unitat 6: Multimèdia.
Conceptes:
* Concepte de multimèdia.
* Elements maquinari i programari multimèdia.
* Programari multimèdia.
* Programari multimèdia associat a elements maquinari.
Procediments:
* Maneig del programari adequat per a aplicacions multimèdia.
* Elaboració de documents que combinin text, imatges i so.
* Investigació de les possibilitats multimèdia dels diferents programes coneguts.
Actituds:
* Valoració crítica de la presència d'elements multimèdia en el nostre entorn.
* Esforç per integrar informacions de diversa naturalesa (textual, sonora, visual...) en
documents d'informació unificats.
* Curiositat per investigar els diferents elements que constitueixen un document o
aplicació multimèdia.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
un problema tecnològic prèviament plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
Unitat 7: Fons d'informació amb suport electrònic.
Conceptes:
* Enciclopèdies electròniques suportades en CD-ROM.
* Bases de dades suportades en CD-ROM.
* Telemàtica. Fuentes d'informació remotes. Internet.
* La comunitat global de la informació. Avantatges i riscos.
MD020205-0 296

Procediments:
* Accés a informació amb suport en CD-ROM
* Importació i manipulació d'informació amb suport CD-ROM
* Recerca, accés, importació i manipulació d'informació per via telemàtica.
Actituds:
* Disposició a utilitzar els mitjans electrònics com a fonts d'informació.
* Respecte pels drets de l'autor de les informacions a les quals accedim.
* Coneixement responsable dels aspectes positius d'una comunitat mundial d'informació,
així com dels seus riscos.
* Actitud crítica enfront d'informacions no adequades i fins i tot pernicioses que poden
obtenir-se per mitjans telemàtics.
Competències bàsiques
Al llarg d'aquesta Unitat, s'haurà de prestar especial atenció al desenvolupament de les
següents competències bàsiques:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Competència en autonomia i iniciativa personal.
Competència social i ciutadana.
Competència matemàtica.
Competència en aprendre a aprendre.
Criteris d'avaluació
Identificar els components fonamentals de l'ordinador i els seus perifèrics, explicant la
seva missió en el conjunt.
Escriure informes senzills amb el processador de text, inserint taules i gràfics,
confeccionant els documents tècnics necessaris que permetin, entre altres tasques,
l'elaboració d'informes i documents administratius encaminats a la presentació dels
treballs realitzats.
Explorar i definir les característiques físiques que ha de reunir un objecte per solucionar
un problema tecnològic prèviament plantejat.
Cooperar amb els altres en la superació de dificultats amb actitud tolerant cap a les seves
opinions i sentiments, aportant idees i esforços, mostrant curiositat i respecte envers el
món tecnològic.
Valorar les aportacions d'altres persones, cultures i societats.
AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.
Aquesta assignatura no és una matèria en la qual l'estudi teòric garanteixi el compliment
d'objectius. Al contrari, aquests s'aconseguiran progressivament amb la pràctica
continuada davant un ordinador al llarg d'un període de temps. Per tant la seva avaluació
no pot, ni ha de resumir-se en una prova final. Ha de ser un procés continu que permeti
corregir de forma dinàmica les actituds negatives o perjudicials i reafirmar les positives o
beneficioses.
Així mateix, la matèria està concebuda per al treball conjunt de dues persones davant
MD020205-0 297

cada ordinador. Per tant l'avaluació ha de
tenir la seva component conjunta, en valorar el treball realitzat conjuntament, i la seva
component individualitzada en valorar les capacitats desenvolupades, actituds i
aportacions individuals en el desenvolupament del treball.
Per a l'avaluació el professor farà ús dels següents elements:
* Observació directa del comportament de l'alumnat, amb atenció als següents indicadors:
- Iniciativa i interès pel treball.
- Participació.
- Capacitat de treball en equip.
- Hàbits de treball. Compliment de tasques i terminis.
- Habilitats i destreses informàtiques, intel·lectuals i socials.
* Avaluació de treballs i resultats, amb atenció als següents indicadors:
- Utilització de les eines informàtiques requerides per al treball.
- Comprensió i desenvolupament de les activitats.
• Expressió (oral, escrita, gràfica, ... )
Els treballs a valorar seran els propis de cada unitat. Així, els alumnes hauran de
presentar al llarg del curs i en els terminis que es determinin almenys un treball de creació
i/o manipulació d'imatges, un text elaborat amb el processador, un treball de classificació
i/o arxiu de dades, un full de càlcul programat, un document multimèdia, i un treball
realitzat amb informació importada. La presentació de tots i cadascun dels treballs és
requisit indispensable per obtenir qualificació positiva. No obstant això, i en circumstancies
excepcionals (malaltia, absència justificada del centre per un període llarg, etc.)
contrastades amb el tutor del grup pel professor, aquest podrà eximir a l'alumne de la
presentació d'algun treball concret.
El resultat de l'avaluació serà de la ponderació de les components individual i col·lectiva
citades anteriorment, ambdues necessàries i complementàries:
- La valoració del comportament de l'alumnat serà individualitzada, per evitar que un
treball ben fet pugui ser la labor d'algun membre del grup, sobre el qual descansi l'altre.
- L'avaluació dels treballs i resultats tindrà caràcter col·lectiu, que ressalti la importància
del treball en equip.
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. METODOLOGIA.
Per al desenvolupament de la matèria l’aula disposa de 6 ordinadors. Aquests mitjans són
suficients per impartir les classes.
En el desenvolupament de la matèria s'adoptarà una metodologia fonamentalment activa i
pràctica, sent l'ordinador la principal eina de treball. Els alumnes també hauran de
disposar de bolígraf, quadern de notes.
Tots els coneixements s'il·lustraran amb exemples que serà el propi alumne qui
implementi en l'ordinador, i es procurarà que els alumnes dissenyin exemples alternatius,
MD020205-0 298

esultat no hagi estat l'esperat.
fomentant l'anàlisi crítica d'aquells que el
El programari a utilitzar pels alumnes té moltes més possibilitats que les citades a les
programacions. Es fomentarà que els alumnes descobreixin algunes d'elles mitjançant la
investigació de comandos i ús de les ajudes previstes pel programari.
Annex VII
NOM MATÈRIA : TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA I ACTIVA
CURS : 4t ESO
PROFESSOR: Edistio Gómez de la Torre
MD020205-0 299

1. INTRODUCCIÓ GENERAL
La preparació per a la transició a la vida activa i adulta és un objectiu de tota l’ESO,
però aquesta assignatura permet concedir un espai específic per un millor
autoconeixement, així com un major coneixement del món laboral i dels recursos socials.
L’objectiu general de l’assignatura és capacitar a l’alumne/a per tal de definir la seva
estratègia personal d’educació, formació i insercció professional, per tal de prendre decisions
respecte al seu projecte personal i professional, de manera autònoma i responsable.
2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Treball de la lectura. Veure metodologia.
3. CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECIFICS D’ÀREA
L’assignatura de Transició a la vida adulta i activa té per objectius més bàsics:
• Conèixer-se a un mateix
• Coneixer l’etapa de l’adolescència
• Valorar la importància de l’educació
• Conèixer les possibilitats d’estudis i professions, dins el nostre sistema educatiu
• Conèixer els recursos, institucions i organitzacions del nostre entorn
• Conèixer conceptes bàsics relacionats amb el treball i els contractes de treball
• Elaboració d’un projecte personal professional
• Conèixer les tècniques actives de recerca de feina: currículum, carta de presentació,
anuncis,....
4. UNITATS DIDÀCTIQUES
0.UNITAT INICIAL
� L'assignatura "Transició a la vida adulta i activa"
� El valor de l'educació
� Ordre i disciplina
� La millora de les relacions de grup: la finestra de Johari
I. BLOC FORMATIU
I.1. TRANSICIÓ A LA VIDA ADULTA
� Definició de transició a la vida adulta.
� La transició a la vida adulta i activa en l'actualitat.
� L'adolescència com a etapa de transició.
� La revolució positiva
I.2. RECURSOS, INSTITUCIONS I ORGANITZACIONS PER A LA TRANSICIÓ
� L'itinerari formatiu.
� Els recursos de l'entorn: centres d'informació, oferta formativa, entitats, institucions,
administració local.
� El temps lliure. Recursos socio-culturals.
II. BLOC ECONÒMIC-EMPRESARIAL
II.1. L'ECONOMIA
� Definició d'economia i activitat econòmica.
� Les necessitats i els bens econòmics.
� Els recursos productius i els agents econòmics.
II.2. L'EMPRESA
� L'empresa objectius i funcions
� Elements que integren l'empresa: treball, capital i mitjans de producció, tecnologia i
organització
MD020205-0 300

� Tipus d'empreses
� Estructura de l'organització empresarial. L'organigrama.
� Tipologies de llocs de feina.
� Indicadors microeconòmics bàsics.
� Procés de creació d'una empresa.
III. BLOC ECONÒMIC-LABORAL
III.1. ACTIVITAT ECONÒMICA I TREBALL
� Definició de treball en relació amb l'economia.
� La divisió social del treball.
� Població i treball.
� Característiques de la població activa i del mercat laboral a Espanya i a les Balears.
� L'accés de la dona al treball.
� Classificació del treball.
III.2. DRET LABORAL
� El dret al treball
� Ordenació jeràrquica del dret al treball
III.3. CONTRACTE DE TREBALL
� El contracte de treball: concepte i elements bàsics.
� Tipologia de contractes de treball actualment vigents.
� Drets i deures derivats dels contractes de treball.
IV. BLOC ORIENTATIU
IV.1. AUTOORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
� Identitat, autoconcepte i autoestima.
� Aptituds per al l'estudi.
� Interessos professionals.
� Motius, metes, valors i estil de vida.
� Professions i ambients professionals.
� Les noves professions.
� Vocació i ètica de les professions.
IV.2. PROJECTE PERSONAL I INSERCIÓ LABORAL
� Projecte de vida: escolar, professional i personal.
� Elaboració del projecte professional i presa de decisions.
� Les vies d'accés al món del treball.
� Tècniques actives de recerca de feina.
� Habilitats socials per a la vida professional i social: comunicació interpersonal,
obtenció, selecció i utilització pertinent de la informació.
5. TEMPORALITZACIÓ
TRIMESTRE UNITATS PROGRAMADES
PRIMER Unitats 0 i Bloc formatiu
SEGON Bloc econòmic-empresarial i bloc econòmic laboral
TERCER Bloc orientatiu
6. ENFOCAMENT METODOLÒGIC:
Els continguts de l'assignatura es desenvoluparan mitjançant una metodologia de caràcter
pràctic, actiu i participatiu, fent ús de distints recursos metodològics:
MD020205-0 301

- Activitats:
• Activitats de coneixements previs a l’inici de cada unitat. Al començament de cada unitat
didàctica es farà una valoració inicial dels seus coneixements previs, per tal d'afavorir els
aprenentatges significatius i la motivació cap a la unitat.
• Activitats de lectura i comentari de diferents textos relacionats amb els continguts de la
matèria
• Activitats de desenvolupament i síntesi: activitats de lectura, realització d’exercicis,
recerca d’informació, entrevistes, realització de diferent documentació per a la recerca
d’ocupació,...
• Activitats d’autoavaluació i avaluació.
• Activitats de recuperació i/o ampliació.
- Temps i espais. Formes d’organització de l’aula.
Cada sessió de 55 minuts es desenvoluparà de la següent manera:
Revisió dels temes tractats a l’anterior sessió; lectura de textos; realització de les
activitats, tasques pendents i presentació de la següent sessió.
L’espai: aula classe i aula d’informàtica.
Formes d’organització: petit grup, per parelles i individualment d’acord amb les
activitats proposades.
El paper de la professora serà:
- exposar i argumentar el caràcter i contingut de l'activitat, organitzar els grups/parelles de
treball
- promoure la motivació i interès pel treball
- realitzar el control i seguiment del treball dels alumnes
- plantejar els marcs generals de reflexió per facilitar la síntesi dels resultats en l'alumnat.
- Materials i recursos didàctics.
Llibres de referència:
• “Transició a la vida adulta i activa”, 2n. Cicle d’ESO; A. Mateos, J. A. Pinto, M.
Tercero, i altres. Ed. Laberinto, 2006
• “Créixer”, Propostes per a tutoria 2n. ESO. Jesús Blanquet. Ediciones del Serbal.
2005
• Articles periodístics i notes de premsa.
• Internet
7. CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ
S’utilitzaran els següents criteris d’avaluació:
� Assoliment dels objectius generals propis de l’àrea.
� Realització dels treballs i activitats de classe: presentació puntual, neta i ordenada.
� Manteniment del quadern de classe al dia.
� L’actitud i interès de l’alumne/a cap a l’assignatura: participació i implicació en les
activitats plantejades, gust per a la lectura, actitud d’atenció i escolta, presentació
puntual de les tasques...
� Actitud de l’alumne/a envers els companys i la professora: comportament
respectuós amb els altres, actitud de respecte i tolerància cap a les opinions dels
altres, actituds afavoridores de diàleg (saber escoltar i respectar el torn de
paraula...).
MD020205-0 302

Instruments d’avaluació bàsics:
� Revisió periòdica del quadern de classe.
� Observació de l’alumne/a dins l’aula.
� Revisió i correcció de les activitats i treballs realitzats.
� Proves objectives, quan es considerin adients.
Criteris de qualificació trimestral:
- 2 punts per participació
- 1 punt per ordre del quadern d’activitats
- 2 punts per treballs en grup o en parella
- 5 punts per a la realització de diferents activitats individuals
8. MESURES DE SUPORT I CRITERIS DE RECUPERACIÓ.
- Criteris de recuperació: L’avaluació és contínua i es poden recuperar les
avaluacions avaluades negativament realitzant totes les activitats proposades i
presentant el quadern de l’assignatura. En cas que l’avaluació de juny fos negativa,
es pot recuperar al setembre presentant aquest quadern amb les activitats del curs
realitzades.
- Mesures de suport: importància d’ampliar vocabulari per part de l’alumnat
nouvingut, insistència en l’ús del diccionari i aclariments constants respecte als
diferents conceptes que es presenten.
- ACIs. Es realitzaran en funció de les característiques de l’alumnat.
9. TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ I DE L’EDUCACIÓ EN VALORS.
- Tractament de la lectura: dins l’enfocament metodològic Activitats de lectura i
comentari de diferents textos relacionats amb els continguts de la matèria, a cada
sessió.
- TIC: utilització d’internet per a la realització de diferents activitats com metodologia,
però també per aconseguir alguns dels objectius de la matèria.
- Educació en valors: educació per a la igualtat d’oportunitats, educació per a la pau,
educació sexual (l’adolescència)
-
10. AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT- APRENENTATGE
L’avaluació serà sistemàtica, contínua i integral, de manera que se tengui en compte
l’evolució de l’alumnat durant el curs. S’establiran sistemes d’autoavaluació
(proves/preguntes d’avaluació inicial i final a cada unitat, emplenar una instància, elaborar
un currículum vitae...) que permetin a l’alumnat ésser conscients i responsables del seu
propi procés d’aprenentatge i intentar millorar. Així mateix s’establirà un continu feed-back
entre professora i alumnes.
Se realitzarà tenint en compte les tres fases essencials de tot procés evaluatiu:
� Avaluació inicial: aquesta avaluació es realitzarà a partir de qüestionaris al
començament de cada tema a treballar, per tal de determinar els coneixements
previs dels alumnes, així com les seves motivacions i interessos.
� Avaluació formativa:
MD020205-0 303

L’avaluació serà contínua al llarg
del curs, i se farà a través de la realització d’exercicis pràctics que impliquin
l’aplicació dels continguts desenvolupats a classe. S’avaluarà també la
participació a classe, el treball en equip i l’execució de les tasques
plantejades.
També s’’avaluarà l’actitud i el comportament a classe, donant especial
importància al respecte cap als altres, cap a la professora i cap a
l’assignatura.
� Avaluació final o sumativa: se basarà en els resultats de l’avaluació formativa.
Aspectes a millorar en relació al procés E-A.
4: ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN EL DO
. Programa de diversificació:
Àmbit sociolingüístic: 66% en Llengua Catalana
Àmbit cièntífic: a les dues àrees que imparteix
Àmbit tècnic: a l'àrea que imparteix.
TVA: 50% llengua catalana i 50% llengua castellana
. Professorat de suport: s'adapta a la llengua en què s'imparteix l'assignatura a la que fan suport.
. Psicologia: Llengua catalana
MD020205-0 304

5. ACTA D'APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT
El Departament d’Orientació ha aprovat el contingut de la programació el dia 10
d'octubre de 2.012
el cap de Departament: Sgt: Edistio Gómez de la Torre
Sgt: Antònia Alonso Sgt: Mercè Bonnín Sgt: Juan Burgaya
Sgt: Joan Lluís Calahorro Sgt: Camino García Sgt: Pilar Pizá
Directora:
Margalida Ramis.
Sgt: Margalida Vives
MD020205-0 305