Les religions davant la guerra - CALAIX

a c t u a l i t a t
Contra l’analfabetisme religiós
alcalde de Montreuil, Jean-Pierre Brard, que
L’ també és membre del grup parlamentari
comunista a l’Assemblea Nacional, ha començat
“una autèntica batalla contra la ignorància i l’analfabetisme
religiós”. Segons explica, ell és un
“ateu capaç de citar les escriptures de cinc religions”
que està disposat a facilitar les infraestructures
municipals i 75.000 euros per arrencar
un Centre Cívic d’Estudi del Fet Religiós
(www.ccefr.org). El centre gaudeix del suport de
nombrosos especialistes en les tradicions jueva,
cristiana i musulmana, les tres religions a les
quals es dedicarà l’atenció d’entrada.
Entre les activitats previstes en un primer
moment hi ha una sèrie de conferències obertes al
públic en general i quatre cicles de cursos dirigits
a un públic més especialitzat. Els ensenyants
“sovint d’una ignorància total en la matèria”, en
paraules de l’alcalde són un dels col·lectius als
quals s’adreça aquesta iniciativa. Jean-Pierre Brard
afirma amb rotunditat que “la demanda existeix i
nosaltres anem a satisfer-la”, i no el preocupa
esdevenir l’objecte de l’ira de tots els integristes
del municipi, incloent-hi els laïcistes. –Font:
Actualité des Religions
Canvis en l’ecumensime
“E
10 · Dialogal · ESTIU 2003
Sota un mateix sostre
A Chicago,
n la comunitat cristiana, veiem un increment del confessionalisme
o, en alguns casos, fins i tot signes de fonamentalisme,
que van en un sentit oposat a l’esperit ecumènic i a l’esforç del
Consell Mundial de les Esglésies (CME) d’orientar les esglésies cap
a una entesa més estreta entre elles”. Aquesta afirmació contundent
surt dels llavis de Konrad Raiser, secretari general del CME. En una
entrevista concedida al butlletí Europaica de l’Església ortodoxa
russa, Raiser fa un balanç de la situació actual del CME i posa de
manifest que s’està vivint un moment de canvi que passa pel replegament
d’algunes comunitats, l’empitjorament de la situació
financera del CME i l’increment d’accions i projectes bilaterals
entre esglésies al marge del Consell. Sobre aquest últim punt,
Raiser assegura que pot ser vist “com un signe d’èxit”, ja que implica
haver aconseguit que les esglésies es reconeguin mútuament.
Sobre si caldria mencionar les arrels cristianes en la Constitució
de la Unió Europea, afirma que “un intent de definir Europa només
en termes cristians no seria responsable ni viable tenint en compte el
repte evident que suposa la pluralitat religiosa que tenim entre
nosaltres”. –Font: Europaica
un projecte recolzat pel Consell del Parlament de les
Religions del Món ha posat cinc joves de tradicions religioses i rerefons
culturals diferents a viure juntes en una mateixa casa durant un any.
En comptes de deixar les diferències a la porta per facilitar la convivència,
han optat per integrar-les en el dia a dia i parlar-ne a fons. Suendam
Birinci, una jove musulmana turca que participa en el projecte, explica
que vol “aprendre, i mostrar al món que la convivència és possible perquè
aquesta és la meva experiència”.
Totes les habitants de la casa treballen en organitzacions de caire
social. La voluntat és connectar l’aprofundiment en la pròpia fe i el diàleg
interreligiós amb el treball per millorar la societat. “Decideixes treballar
per uns objectius comuns sense fer cas de si sostens les mateixes
veritats absolutes”, afirma Carrie Johnston, de la fe bahaista.
A més de compartir les
tasques de la casa i de posar
en comú els seus sous, alguns
vespres assisteixen al culte
propi d’una de les membres
de la casa o parlen sobre les
seves conviccions i preguen
juntes. “Crec que tinc algunes
discrepàncies internes,
però no es tracta de quedars’hi
encallada”, afirma
Johnston. –Redacció
Iguals però no del tot
E l
Congrés de la República Peruana va aprovar per
majoria l’article de la reforma constitucional que
millora el tractament concedit a les confessions religioses
diferents de la catòlica. La reforma, però, no ha estat
exempta de polèmica, malgrat el suport de nombroses
autoritats protestants, ortodoxes i jueves.
El text aprovat de l’article 71 diu: “Dins d’un
règim d’independència i autonomia, l’Estat reconeix
l’Església catòlica com un element important en la formació
històrica, cultural i moral del Perú i li ofereix la
seva col·laboració. L’Estat reconeix i respecta totes les
confessions religioses i estableix acords de col·laboració
amb elles, a través dels seus òrgans representatius, amb
criteri d’equitat”. El Consell Nacional de la Llibertat
Religiosa, que agrupa religions no catòliques, el considera
inconstitucional perquè la preeminència que es
dóna a l’Església catòlica es contradiu amb l’article 2
del nou text constitucional, on es proclama que no hi
ha d’haver cap tipus de discriminació. –Redacció