Les religions davant la guerra - CALAIX

a F o N s
l’aplicació adequada del sistema de seguretat
col·lectiva no violentaran el principi.
En tot cas una guerra d’agressió sempre
es farà en contravenció del principi, i
es qualificarà de crim internacional.
Un altre criteri que cal tenir en
compte és la distinció entre guerres
internes i internacionals. Per al nostre
propòsit entendrem com a tals les que
tenen lloc dins de les fronteres d’un
estat (internes) i les que es produeixen
entre dos o més estats, o bé entre un
estat i la seva potència colonial. Davant
d’aquesta situació ens trobem amb el
fet que els supòsits de conflicte intern
tenen menys protecció per part de l’ordenament
internacional, en concret en
l’àmbit del dret internacional humanitari.
A més, gran part de les causes d’aquest
tipus de conflictes no permeten
una anàlisi des de la perspectiva de la
conducció de les hostilitats, sinó que
ens enfronten a exterminis, massacres,
16 · Dialogal · ESTIU 2003
genocidis... que exigeixen el tractament
de les causes del conflicte.
El segon punt que cal considerar gira
al voltant de la discrecionalitat del
Consell de Seguretat, que es manifesta en
un doble sentit: en el moment de qualifi-
L’ús individual de la
força armada es manté
exclusivament en el supòsit
de legítima defensa en
resposta a un atac armat
car la situació de fet d’amenaça a la pau,
trencament de la pau o acte d’agressió, i
en el moment de decidir quines mesures
prendrà.
La qüestió fonamental en aquest sistema
és que s’està davant d’un òrgan
polític amb quinze membres: les cinc
potències guanyadores de la Segona
Guerra Mundial, amb estatus permanent,
i deu estats que responen al criteri
de distribució geogràfica, amb la idea que
hi estiguin representats els interessos de
la societat internacional. Els seus pronunciaments
requereixen com a mínim
nou vots (incloent-hi el vot afirmatiu
dels permanents). Per això el control del
seu funcionament gira al voltant de criteris
totalment polítics: el control jurídic
del sistema recau en les obligacions que
s’imposen als estats, i no existeix un control
jurídic de l’òrgan com a tal.
Això ens condueix a la situació que
determinades situacions de fet no siguin
objecte de tractament perquè no entra en
els interessos directes dels estats membres,
o bé que en altres supòsits es pugui
actuar al marge del sistema o violentantlo.
En aquest cas ens trobem amb supòsits
d’il·legalitat manifesta i el sistema no
pot operar. m