Les religions davant la guerra - CALAIX

More documents

Recommendations

Info

a F o N s José Ignacio González Faus, cristià “El camí per evitar una altra guerra mundial és estructurar el món d’una altra manera” En quins casos el cristianisme justifica una guerra? Encara que la pràctica bèl·lica de la meva església està plena de greus pecats, la seva doctrina em sembla útil en l’actualitat. Des del Vaticà II i la Pacem in Terris de Joan XXIII, la meva església considera que la guerra no pot ser mai més lícita, ja que si es té en compte el desenvolupament increïble de l’armament, sempre serà desproporcionada. En l’època d’aparició dels estats moderns la teologia catòlica va elaborar una doctrina sobre la guerra que la considerava legítima només en cas d’agressió injusta, és a dir, no per expandir el propi estat o la pròpia religió; només si es respecten uns drets mínims dins de la guerra, si es declara prèviament qui pot fer-la i si resulta un remei proporcionat i menys greu del que es vol evitar. El Vaticà II va declarar que aquests criteris avui dia eren insuficients a causa de l’avenç dels armaments, i va proposar la constitució d’una veritable autoritat mundial per evitar que s’hagi d’arribar a situacions sense retorn. En canvi, el catecisme del 1992 torna a recuperar la doctrina clàssica de la guerra en legítima defensa! Tant un concili com una encíclica tenen més autoritat que el catecisme de l’Església. D’altra banda, em sembla clar que la frase del catecisme està escrita pensant en la Segona Guerra Mundial, que va acabar sent dolorosament necessària. A això em referia abans amb una frase una mica críptica sobre arribar a situacions sense sortida. Però el camí per evitar una altra guerra mundial no és fer guerres locals de tant en tant, sinó estructurar el món d’una altra manera... Però els Estats Units ho han impedit amb la seva falta de respecte a l’ONU. Doncs fa la sensació que la humanitat no podrà desfer-se mai de l’amenaça 20 · Dialogal · ESTIU 2003 “La guerra no pot ser mai més lícita, ja que si es té en compte el desenvolupament increïble de l’armament, sempre serà desproporcionada” de la guerra... Que l’ésser humà no tingui remei és quelcom força improbable: el Vaticà II diu que “Déu ha posat l’home a les mans de la seva pròpia decisió”. Les religions troben el seu sentit en la recerca comuna de la pau? És clar. Hi ha un cert error en la fórmula tan de moda del diàleg entre religions. El diàleg sona a una cosa massa racional i feta pels intel·lectuals de cada confessió. Té molt poc sentit que un cristià i un musulmà es posin a dialogar sobre si la idea de l’encarnació de Déu és blasfema o no, igual que si es parla amb un hindú sobre si la reencarnació es dóna o no... Són bells jocs florals per a protagonistes. Les religions, abans de dialogar han de trobar-se, i aquests encontres només es podran fer en un servei a la pau entre els humans. Jo parlo sovint de dia-praxis com una condició prèvia al dia-leg. És justificable el sofriment immediat d’una guerra, encara que es pugui considerar justa o inevitable? De cap de les maneres. Sobretot perquè aquestes conseqüències recauen sempre i només sobre aquells que no han declarat ni començat les guerres. En canvi, els veritables responsables no posen en perill les seves vides i alhora recullen grans beneficis. Per tant, la guerra d’Iraq ha estat injustificada. En aquest context em sembla evident que des de la meva fe cristiana la guerra d’Iraq és absolutament immoral, blasfema, inhumana i anticristiana. És més: ni tan sols mereix ser anomenada guerra perquè en realitat ha estat un acte de barbàrie i de terrorisme internacional. Aquesta guerra ha estat el triomf de la crueltat i la hipocresia en nom de la llibertat. Quina actitud haurien de tenir els cristians davant del conflicte amb l’Iraq? Totes les religions haurien de dir avui, en nom de Déu, que aquesta guerra, usant paraules de la meva tradició judeocristiana, és idòlatra i impia. Ja dins de la meva tradició catòlica, crec que aquesta guerra obliga les autoritats d’alguns moviments de caire integrista com l’Opus Dei, els Legionaris de Crist i d’altres, a declarar públicament si accepten les declaracions dels seus membres que s’han manifestat partidaris de la guerra i contraris a la veu tan clara del Papa. Mai no he volgut dir res contra aquests moviments per raons d’ecumenisme interior, però en aquests moments, i amb tot el que sembla que pugui seguir, voldria dir-los fraternalment que no poden amagar el cap sota l’ala i que estan obligats a fer una declaració d’aquest tipus. G. Farré
Marta Pessarrodona, agnòstica “Si Saddam ens hagués envaït, tothom sortiria amb raó al carrer” Es pot dir d’una manera general que l’agnosticisme justifica o condemna la guerra? Només és acceptable una guerra defensiva. Si en el cas actual Saddam ens hagués envaït, tothom sortiria amb raó al carrer. La defensa és l’únic raonament. Ja sé que el cristianisme diu de posar l’altra galta, però jo encara no arribo aquí. La guerra de Kuwait podia tenir una certa justificació, en canvi el trio de la benzina, és a dir, Bush, Blair i Aznar, han tingut ara una actitud totalment inacceptable perquè durant anys no han fet res per la pau i per acabar amb les armes de destrucció massiva; per tant, més val que dimiteixin. “Davant la guerra la primera resposta sempre ha de ser no, perquè si el diàleg no funciona sempre hi ha altres mesures, com les econòmiques” Per tant, és il·lusòria una perspectiva de pacifisme radical en què en cap cas s’acceptaria la guerra? No n’hi ha prou amb el diàleg. Amb un botxí com Saddam no és possible. És algú que considera que el més important és ell, i que després ja pot venir el diluvi, i pitjor pels altres. Podria haver marxat a l’exili quan va rebre l’ultimàtum i així salvar el seu poble. En canvi, aquest senyor no ha fet res. Ara bé, davant la guerra la primera resposta sempre ha de ser no, perquè si el diàleg no funciona sempre hi ha altres mesures, com les econòmiques. En quina ètica es basa per fer aquestes afirmacions? La gent que ens hem criat en una tradició catòlica continuem considerant-nos judeocristians, i m’agrada més una església que una sina- goga o una mesquita, perquè el judeocristianisme és la meva tradició. Per això en el nostre substrat encara hi ha els set pecats capitals, és a dir, coses que estan bé i que estan malament, hi ha una ètica. És poc sofisticat, però és així. Crec que sempre s’ha de tenir una ètica, i que el seu fonament és que afavoreixi el bé públic per sobre del personal. I les religions, perden el seu sentit si no estan radicalment a favor de la pau? Crec que perden la legitimitat. Per exemple, pot costar d’entendre que Joan Pau II parli de pau al mateix temps que ignora l’homosexualitat o que condemna l’avortament. Però encara costa més comprendre que els tres mandataris que han impulsat el conflicte siguin cristians... L’única explicació per mi és que han perdut el cap! És vàlida la llei del mal menor en una guerra? En un conflicte com aquest cada persona és sagrada, i per tant cada víctima representa per si sola un genocidi. Per molt armament intel·ligent i tot el que es vulgui... No és justificable! La por que deu haver passat la gent de Bagdad durant els bombardejos és infinita. Si la guerra a l’Iraq ha servit per enderrocar Saddam ja es podria justificar? Ja em crec que era per enderrocar Saddam, però a més hi ha tota la demagògia del petroli, i més enllà suposo que hi ha un pla més ampli d’estabilització de la regió. Però encara que hi hagi la més bona voluntat, no és justificable. Fins i tot encara que l’ONU hagués donat el permís, no l’acceptaria perquè aquesta organització està desacreditada per acceptar en la comissió de drets humans un país com Líbia, que no para d’infringir-los. Pensa que les manifestacions en favor de la pau que hi ha hagut són significatives? Penso que ha passat un cert límit i no sé quina motivació podien tenir els manifestants alemanys, per exemple. En tot cas sí que en el cas dels ciutadans espanyols i catalans s’ha arribat a un estat en què s’ha perdut la paciència a conseqüència d’un progressiu abús espanyol. Hi ha hagut una acumulació de casos: el Prestige, el transvasament de l’Ebre, la prepotència del govern central... Totes les majories polítiques són nefastes, però aquesta és supernefasta. Per tant la reacció en favor de la pau ha estat secundària? L’èxit de les manifestacions és que estàs enfadat per tantes coses que ho focalitzes aquí. Aguantes i aguantes, i al final el conflicte d’Iraq ha estat la gota que ha fet vessar el vas. La literatura pot ser un vehicle per afavorir la pau? És allò en què més crec. Precisament per entendre el que passa ara he agafat un llibre del 1938: Les tres guinees, de Virginia Woolf. Allà es troben criteris per a la pau, que es basen en la justícia. En el mateix sentit recordo que, la primera vegada que vaig estar a Israel, un algerià explicava a un jueu que l’havia acollit que si feien rics els palestins s’acabaria el problema. G. Farré ESTIU 2003 · Dialogal · 21 a F o N s P. aymerICh
Page 1 and 2: Ponts de diàleg a Manresa Quaderns
Page 3 and 4: Rituals de massa En els darrers mes
Page 5 and 6: La integració és un enriquiment m
Page 7 and 8: l’altre, l’intercanvi enriquido
Page 9 and 10: Per la igualtat entre monjos i mong
Page 11 and 12: Prohibit convertir-se El govern de
Page 13 and 14: La guerra d’Iraq comença a sembl
Page 15 and 16: Nacions Unides, òrgan polític del
Page 17 and 18: Tariq Ramadan, musulmà “La guerr
Page 19: Mario Saban, jueu “Sols es pot ac
Page 23 and 24: tot és sagrat L’espiritualitat d
Page 25 and 26: Càntics rituals dels asmats, a Pap
Page 27 and 28: primordial és cosmoteàndrica (és
Page 29 and 30: Nosaltres, educadors creients, hem
Page 31 and 32: és l’última paraula de Déu. Ac
Page 33 and 34: LA PAZ ES POSIBLE Vicenç Fisas Int
Page 36: Sap on trobar-nos? BARCELONA FNAC (

Les religions davant la guerra - CALAIX

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?