el gregoria al' esglesia • El cant gregorià es tracta d'una música ...

un gir de la seva obra i de la seva vida cap a la religiositat.
Malgrat aquest fet, Monteverdi, va seguir escrivint tant madrigals com òperes.
3.LA MÚSICA ES TORNA EXHUBERANT: L'ÈPOCA BARROCA
Barroc, període intensament ric en idees, ple de canvis des del punt de vista polític, social, artístic i
filosòfic.
Políticament, les monarquies absolutistes manaven a Europa.
El pensament era dominat per les disputes entre els racionalistes i els empiristes.
La paraula barroc prové del portuguès barroco que és el mot que serveix per a designar un tipus de
perla irregular.
Característiques de la música barroca
El període del barroc s'emmarca en els anys compresos entre el 1600, i el 1750.
Els músics del final del segle XVI cada vegada s'interessaven més en l'expressió de les emocions
humanes. Arribà un moment que la continuació dels passos iniciats per Gesualdo en els madrigals i per
Giovanni Gabrieli en els motets, era ja del tot irrealitzable si se seguien usant les mateixes formes.
Les suaus línies melòdiques del Renaixement, on la música es va enllaçant de forma pausada i gradual,
no servien, en cap cas, per a expressar el nou ideal musical, en què el concepte predominant era el
contrast.
El contrast entre ritmes ràpids i ritmes lents, entre molts instruments alhora i un que toca tot sol
requeria una nova concepció de l'estructura musical: requeria el naixement del concert.
Antonio Vivaldi
Des de ben petit, va aprendre a tocar el violí, gràcies a les lliçons del seu pare, i que de seguida va
destacar per les seves habilitats musicals. Fou ordenat sacerdot, però mai arribà a dir missa, ja que una
lesió pulmonar li ho impedí.
El destinaren com a mestre de violí a l'Ospedalle della Pietà, un orfenat per a noies, famós ja llavors per
la qualitat de la seva orquestra, en general, i dels violins, en particular.
S'està 15 anys allí, va dedicar el temps a posar per escrit les seves idees i provar−les amb bones
instrumentistes.
Es el que va fixar el model de concert barroc.
Creador del model estructural del concert basat en els moviments ràpid−lent−ràpid.
És el primer autor que atorgà al moviment lent del mig el mateix pes que als dos dels extrems, ja que
fins ara la importància relativa d'aquest moviment era molt secundària, tractant−se gairebé d'una
mera transició breu entre els dos moviments ràpids.
Innovacions en els instruments
6