el gregoria al' esglesia • El cant gregorià es tracta d'una música ...

el repertori d'estructures musicals.
Van néixer noves estructures en l'àmbit religiós.
La missa es la principal forma, però aquests anys neixen i tenen força èxit la cantata i l'oratori.
La cantata es una obra per a ser cantada escrita sobre un text sagrat o profà amb acompanyament
instrumental.
Bach fusionà dos tipus de cantata: la cantata per a cantants solistes amb els seus moviments recitatius i
àries i la cantata coral.
El resultat es una cantata amb àries solistes, recitatius i moviments corals.
L'oratori es un drama religiós sense representació escènica, però amb narrador, personatges i grup
coral, que narra un episodi de la Bíblia.
El gran creador d'oratoris barrocs fou, sens dubte Händel que dedicà a aquesta estructura els seus
darrers anys.
Pel que fa a la música instrumental profana durant el Barroc les formes sonata per a solista i trio
sonata van ser molt populars i gual que totes les estructures que concedeixen una cerca llibertat
d'improvisació i d'ornamentació.
La forma sonata és una de les més repetides al llarg de la història de la música i, sovint duu a
confusions, ja que té diversos significats.
Aquesta forma pot adoptar−se en composicions per a grup instrumental en la música de cambra o bé
per a un sol instrument. De fet, en el barroc s'anomenava sonata a gairebé qualsevol peça per a teclat
que no pogués dir−se d'una altra forma qualsevol.
El primer gran compositor de sonates per a teclat és Domenico Scarlatti.
Un conjunt de formes musicals noves apareixen i tenen en comú dos dels trets característics del barroc:
Que són per a instrument i que permeten a l'intèrpret demostrar la seva capacitat tècnica i
improvisatòria.
Es tracta de la tocata, el preludi, la fantasia, el ricercare, la fuga, les variacions...
Tots aquests canvis, totes aquestes novetats, van fer que la música als segles XVII i XVIII arribés a uns
nivells de popularitat i expansió creixent mai vistos. LA música il·lustrada es va desenvolupar en dos
ambients que li eren prou coneguts de feia temps: l'eclesiàstic i el noble. Se n'hi va afegir un de nou: el
de la burgesia que gaudia anant a l'òpera i fent música de forma amateur, a casa, amb la família i els
amics.
Podem afirmar que l'òpera va obrir la música culta no religiosa al gran públic.
Cada una de les tres audicions que he seleccionat per apropar−nos al món musical barroc tenen relació
amb un dels estaments socials esmentats. Bach, Scarlatti i Händel.
Els estils nacionals
8