EL CUmR ÜSL PUEBLÚ - DUGiFonsEspecials

que et plantaré els cinc dits a la cara.
Mendoza - A ml em robes la felicitat i als altres el pa,
- 4.S -
gj-fi - Això" del pa ho contes a qui sigui. i)e la teva felicitat no en
faig esment. Sm costava molt cara.
fíonet - ^ixi podem tenir per cert rjua El Cla^nor es mort,
gi-.fi - Si senyor era incurable tan de be ha fet i>eu. Feia angunia veu-
re'l patir aquests darrers dies I Des d'arA.soc aqui la mestres­
sa.
Arc[uer - Pas legalment, tenim un mes d'espera.
gj-fJL - Qui l'ha tingiida l'espera i grosaa es l'August. Bes que sou fi­
qui que encar^i^esta de;]ú de cobrar un lloguer. Es un tonto I'AU
gust, net i clar.
I
Mendoza - Ja suprimeixes el don, Fi-fí ?
gi-fí - lïo t'importa.
Mendoza - Sxigeixo una explicació.
gi"£l - Perores que no ho veus tot clar ànima de canti ?
Mendoza - Veig que era mentida el teu amor i el teu engrescament.
gi-fi '- No ho oreguir: em feia una certa il-lusió criar un periodista,
lí'estava ben orgullosa de tu, Aqui no hi han tenors ni violi­
nistes per estimar de franoli posax-bi diners a sobre. Les a-
migues m'envejaven. Àdhuc t'estic af;rahï*a. Et dec el renom
de ^i-fi. Avanç em deien la ^uerrella, sense c^ fontment, ei}
Devia dur els talons ma^^ats perquè les meves cames grà#cies a
Beu (Va per a mostrar-les)
Anselm - ÍIo t escarrassis noial Qui més qui menys tots els d'aquesta
casa podem justificar les seves perfeccions.
Bonet - Prou. lío xafardegem més,
Anselm — Si^cal parlar de coses dignesj'dols nostres sous atrassats per