Patrimoni arquitectonic. Volum VI (2de3) POUM ALELLA_AI.pdf
Patrimoni arquitectonic. Volum VI (2de3) POUM ALELLA_AI.pdf
Patrimoni arquitectonic. Volum VI (2de3) POUM ALELLA_AI.pdf
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Catàleg de <strong>Patrimoni</strong> Històric, Artístic,<br />
Cultural i Mediambiental d'Alella<br />
pedra vista juga un paper molt important en l'efecte visual.<br />
A l'interior de la finca, al final del passeig central, un nou pont salva novament el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. El<br />
pas queda tancat per una reixa de ferro emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema<br />
arquitrabat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada. Tant l'arc com els entaulaments estan decorats per quarts bocells (figura<br />
de mig ou típica de la decoració neoclàssica). En realitat, arc i entaulament no tenen cap funció estructural sinó purament decorativa. Situats<br />
lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi<br />
descansa la figura d'un gos guardià. El pont, pròpiament, està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de mamposteria als<br />
extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes amb capitells esglaonats. Està protegit per una fina barana de ferro forjat<br />
entre pilastres de maó.<br />
Retornant a la tanca exterior, cal mencionar la portalada d'entrada, que ocupa la cantonada entre dos carrers, remarca l'accés al recinte i<br />
dóna pas al passeig central. Es tracta d'una porta reixada flanquejada pel costat dret per una pilastra circular de pedra, profusament<br />
decorada i coronada per un floró; i pel costat esquerre per una torre circular de gran presència. Aquesta està formada per dos cossos: una<br />
part baixa en forma de tronc de con (que només allotja la porta d'accés al seu interior) i un cos superior cilíndric, coronat per una teulada molt<br />
inclinada rematada per un floró. Destaca la profusió d'elements decoratius que donen un cert aire neogòtic, garlandes i motius vegetals, així<br />
com rostres esculpits que s'intercalen entre les finestres; i les mènsules que suporten el cos superior de la torre i la cornisa de la coberta.<br />
Finalment, al costat de llevant i situat a una cota superior hi trobem un nou espai, caracteritzat per un llac de forma allargassada que n'ocupa<br />
bona part de la seva superfície tocant a la tanca est. Cal destacar-ne el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta al sud<br />
de l'estany. A l'extrem més meridional de la finca hi trobem la masia de can Xeco Monnar, amb accés independent des del sud. A més hi ha<br />
diferents construccions agrícoles annexes en molt mal estat i unes feixes de conreus aterrassades cap a ponent, per on creua la finca el camí<br />
d'accés a la masia de can Bernades, paral·lel al passeig arbrat de les Escoles Pies.<br />
Època/Període<br />
Estil<br />
Contemporània (XIX - XX)<br />
Eclecticisme amb elements historicistes, neoclàssics i modernistes.<br />
Intervencions<br />
L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat.<br />
Notícies Històriques<br />
L’arquitecte es diu Guinart<br />
Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del<br />
segle X<strong>VI</strong> pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663,<br />
la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família<br />
Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell legà la finca a l'Escola Pia.<br />
Bibliografia<br />
Documentació fotogràfica A.H.U.A.D. del COAC<br />
Estat de conservació<br />
Ús original<br />
Habitatge, docent<br />
Observacions<br />
ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici,<br />
mitjançant testament, determinà, el 7 d’abril de 1909, que tots els<br />
seus béns passessin a l’usdefruit d’una institució religiosa dedicada<br />
a l’ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva<br />
mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca<br />
coneguda amb el nom de "Torre del Governador" és convertida<br />
automàticament en "Institució Borrell de l’Escola Pia d’Alella", sota<br />
la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. Com a AEA, caldrà dur a<br />
terme un control arqueològic en totes aquelles actuacions que<br />
afectin el subsòl de l'element i/o entorn protegit en aquesta fitxa.<br />
Ús actual<br />
TORRE DEL GOVERNADOR<br />
Sense ús<br />
ARQ035