COMUNICAR-SE, TOT UN ART - Llengua Nacional

Comuniquem-nos
c) Les micropruïges, que descobrim quan hom, volent mantenir una actitud
correcta, està en desacord amb el que l’altre diu. No ens gratem
mai per atzar; si ens gratem és perquè hi ha una situació de dissimulació.
En aquests casos, la mà es posa sobre una zona de la cara o del
cos i hi fa una lleugera gratadeta.
man S eS q u i ve S, m a n S po S S e S S i ve S
El contacte de cossos o, si voleu, de pell a pell, primer de tot ha de
produir plaer; després hom hi ha d’experimentar com el fruit d’una donació
mútua: jo per a tu i tu per a mi. Tot contacte humà apropa i lliga
esperits –cossos!–, i en aquest lligam s’hi ha d’experimentar amistat,
amor, correspondència, llibertat, seguretat.
En tota encaixada de mans, doncs, els efectes del contacte s’hi haurien
de produir. Però no sempre és així. Hi ha encaixades de mans esquives:
tan bon punt les mans entren en contacte, n’hi ha una que s’escapa
barroerament, deixant-te palplantat i mig glaçat. Després tenim les encaixades
de mans possessives: no saps com desprendre’t de la mà que
t’engrapa i masega. I encara direm més: a vegades trobes una mà morta,
molt flonja, dins la teva; altres vegades hi trobes una mena de fòssil
enrigidit que et fa basarda.
Les encaixades de mans són molt més significatives del que hom es
pugui pensar, perquè entre la mà i la ment hi ha una connexió immediata
i completa. Una encaixada parla, i tota encaixada ha d’anar acompanyada
d’una determinada actitud del cos: cal sobretot que el braç es trobi
de mitja cintura en amunt, el cap lleugerament inclinat vers la persona i
els peus amb un bon angle d’obertura. En un acte protocol·lari una bona
encaixada de mans mai no hi pot faltar.
Si no hi ha passió per la vida i ganes d’estimar, no hi pot haver bones encaixades
de mans ni plaer; si no hem ensinistrat les mans per al diàleg i per
a les carícies, aquestes romanen inactives o en estat salvatge. No hi fa res
que, per la duresa de la feina, siguin aspres; parlem de l’art de moure-les.
elS co p e t S a l’eS p a t l l a
Bé, els copets se solen donar a l’espatlla, però també a l’esquena, al
braç, a les natges. Donar-se copets és una pràctica molt estesa entre el
32