COMUNICAR-SE, TOT UN ART - Llengua Nacional

Comuniquem-nos
que de cada relació enamorada es passi de la singularitat a la universalitat.
Ensems, cada protagonista es veu forçat a anar més enllà de la
seva identitat, perquè l’altre, en la relació i en l’estima, li presenta un
món divers, uns gustos diferents, una ruta desconeguda. No cal dir-ho:
l’altre és sempre un ésser imprevisible, i, seguir-lo, suposa haver de fer
un solemne acte de fe de llençar-se al buit.
Per això, en el tema de la comunicació-amor, per una banda un hom
ha de tocar molt de peus a terra, car tracta amb persones de carn i ossos;
però, per l’altra, ha de saber volar i mirar cap al cel i a l’infinit, ha de
saber entrar al temple de les ànimes i dels esperits.
Naturalment, és molt bonic i atractiu parlar del plaer comunicatiu i
dels cels blaus i estelats; a tothom agrada tanta dolçor i poder trobar bons
moments de diàleg, de passar estones de paradís i de relació exultant.
No deixéssim pas perdre cap ocasió d’aquestes! Ah!, però tots nosaltres
sabem que en la vida no tot són flors i violes, i que juntament amb la rosa
s’han d’acceptar les espines. Suposar que tot seran delícies i prou, seria
caure en el parany d’anar pel món enganyats i rebre frustracions.
La suprema intel·ligència donarà carta de crèdit a la comunicació i
a l’amor únicament si integren, en la seva expressió, les discrepàncies,
l’agror de la vida i el dolor que el frec humà tan sovint comporta. Si és
així, també nosaltres ens traurem el barret i aplaudirem la relació, comptant
que aquesta faci el pas d’ocasional a estable i fidel.
És clar que sovint s’arriba a una relació estable després d’un procés
d’estira i arronsa o d’unes experiències ocasionals. Nosaltres, ací, volem
simplement alertar de les actituds massa fàcils i sovintejades de dir: «Si
no em complaus i satisfàs, et deixo», perquè, procedir semblantment,
seria propi d’un comportament irresponsable i patètic.
No hi pot haver veritable relació ni vertader amor si no mirem més
enllà dels nostres interessos i si no atorguem als compromisos i a les declaracions
amoroses carta de durada en el temps i de permanència en la
paraula donada. I tampoc no hi pot haver bones relacions ni amor durador
si hom no sap estar a les verdes i a les madures.
Per això, no ens acontentem del fet que hi hagi tan sols mel i dolçor a
la boca de les persones, sinó que anhelem de veure-les impregnades de
lleialtat, de fidelitat i de compromisos.
36