COMUNICAR-SE, TOT UN ART - Llengua Nacional

Saber escoltar
Cridòria és sinònim de confusió, de turba, de massa amorfa, de caos,
de guirigall i de desordre. Fugim-ne com els gats escaldats fugen fent
garrameus de l’aigua tèbia.
Quan hi ha cridòria hi ha anul·lació de la individualitat, de la interpersonalitat;
la persona, restant ofegada pel crit, apareix com una bestiola
desorientada o com un núvol endut a la deriva del vent. Llenya a la cridòria,
doncs!
no a le S ma l e ï d e S in t e r r u p c i o n S
La norma general del bon oïdor és la de no interrompre mai. Haureu
vist que a vegades hom espera que el parlant faci un lleuger respir per a
prendre-li la paraula; massa sovint hom se sent empès a ficar-hi cullerada,
demostrant així no haver après ni les beceroles de la bona escolta; és
una mala passada que fem a la comunicació.
Tanmateix, si per alguna raó l’escoltant ha d’interrompre el parlant,
procurarà de ser molt cautelós a no fer-li perdre el fil de l’exposició,
mirant de ser breu al màxim i demanant, a més, excuses. A vegades va
molt bé de fer-li un petit senyal, sia alçant discretament un dit o bé fent
un moviment d’ulls, però sense interrompre’l; ell ja s’adonarà que tenim
quelcom a objectar o a aclarir i al final ens donarà la paraula. Sempre,
però, és aconsellable de no intervenir en el tema, ni de paraula ni amb
signes, fins que el parlant no s’hagi ben explicat. Ell ha d’experimentar
que li concedim temps per a exposar tot el seu missatge.
Una interrupció és comparable a una apagada de llum que deixa a les
fosques i inactiu.
l’e S c o l t a n t fa de ll e va d o ra
Deixem de fer comèdia, de fer veure que escoltem quan, de fet, tenim
el pensament als núvols. Escoltar demana fer el pas del jo al tu; si
habitualment solem ser «jo i les meves circumstàncies», l’art d’escoltar
convida a ser «tu i tot el que la meva atenció t’inspiri». Ens trobem davant
un procés molt important: qui escolta, no solament capta allò que el
parlant diu, sinó que l’inspira a expressar continguts inesperats i insospitats
pel mateix parlant. Escoltar és fer de llevadora, és fer sortir saviesa
d’on encara hi ha foscor, incertitud, teoria, projectes en latència...
43