#07 REVISTA GRATUÏTA DE FOTOGRAFIA ... - Piel de Foto

10 | PIEL de FOTO #07 | abril 2011
I tu què hi veus?
Persones com tu interpreten una fotografia seleccionada d’un dels reportatges
Federico Demaria, doctorant en Economia Ecològica
La pèrdua de la dignitat. La brutícia sol ser un indicador
clar de pobresa urbana. La manca de sabates és
suggeridora. La dona està en una zona industrial degradada,
al terra sembla haver-hi restes d’obres. Però
hi ha un detall que ens fa pensar que la dona segueix
resistint: la mà esquerra tancada, existeix reacció,
sembla dir: “he caigut però tornaré a aixecar-me”.
Jose Manuel Fernández, dissenyador gràfic
Em transmet desolació, tristesa, abandó. És com
si aquesta dona estigués demanant una necessitat.
M’imagino que és una treballadora comuna. Bondadosa?
Actua com una captaire, encara que no
vull encasellar-la. La dona està al terra, però sembla
que s’aixecarà i llavors em quedo amb la pregunta:
Què farà la dona, s’aixeca o no?
Valentín Silva, pintor
Veig una dona que ha treballat tota la vida, es veu
en els seus bessons i les seves cames fornides a simple
vista. És una dona forta que va tenir una vida
plena de dificultats. Està en aquesta posició des de
fa una estona, no es rendeix, sinó que segueix avançant
de genolls.
Marta Fernandez Clemente, marinera educadora
A aquesta dona l’acaben de violar! S’arrossega pel
terra, amb la mà dreta demana ajuda als que estan
al seu voltant. Amb l’esquerra s’aferra a si mateixa,
intenta donar-se força per seguir endavant, per
avançar, per aixecar-se. Pot ser que sigui fotografiada
pel mateix agressor. Ell des de la seva posició de
superioritat la mira i la segueix com per subratllar
la seva momentània debilitat.
Emma Lopez Ruiz, fornera
Aquesta dona està en el moment més crític de la seva
vida. Mai va tenir una vida fàcil però ara ho passa
pitjor que mai. S’ha abocat la gota que ha vessat el
got. Ara suplica. Ja no li queden altres possibilitats.
Està al final del seu trajecte. No té una altra sortida.
Em transmet molta desolació, de debò.
Jordi Relaño, contista
És un pas per l’existència humana, alguna cosa així
com una lluita per la supervivència. De vegades, es
va de genolls i, en realitat sempre anem descalços,
amb els peus nus. En cap moment veig sofriment.
Simplement em suggereix el pas de l’ésser humà
per la seva existència. De fet, sembla que està caminant,
veig una trajectòria més que una posició. Una
trajectòria humil i discreta.