Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2<br />
<strong>ONES</strong> <strong>DE</strong> <strong>BAIXA</strong> <strong>FREQÜÈNCIA</strong><br />
1.- INTRODUCCIÓ (2)<br />
1.1.- OBJECTIUS, ESCENARI (2)<br />
1.2.- TEORIA BÀSICA <strong>DE</strong>L SO (2)<br />
1.3.- PROPAGACIÓ <strong>DE</strong>L SO, LINIES <strong>DE</strong> TRANSMISSIÓ<br />
ACÚSTIQUES (3)<br />
1.4.- <strong>ONES</strong> ESTACIONARIES (8)<br />
1.5.- FILTRES ACÚSTICS (11)<br />
2.- <strong>DE</strong>SCRIPCIÓ <strong>DE</strong>LS COMPONENTS (16)<br />
2.1.- L’ALTAVEU (16)<br />
2.2.- EL MICRÒFON (18)<br />
2.3.- LA GUIA ONA (20)<br />
2.4.- FILTRE PASSA BAIXES (20)<br />
2.5.- FILTRE PASSA ALTES (21)<br />
2.6.- FILTRE REBUIG BANDA (RESSONADOR HELMHOLTZ) (22)<br />
2.7.- TARGETES D’AQUISICIÓ I GENERACIÓ <strong>DE</strong> SENYAL. (23)<br />
2.8.- AMPLIFICADOR SENYAL <strong>DE</strong> LÍNIA (26)<br />
2.9.- PREAMPLIFICADOR PEL MICRÒFON (26)<br />
2.10.- EL VOLTÍMETRO SELECTIVO (28)<br />
2.11.-DIAGRAMA <strong>DE</strong> BLOCS <strong>DE</strong>L SISTEMA(29)<br />
3.- <strong>DE</strong>SCRIPCIÓ <strong>DE</strong>L SOFTWARE (25)<br />
4.- PRÀCTIQUES A REALITZAR (31)<br />
4.1.- GUIA PER REALITZAR LES MESURES CORRECTAMENT(31)<br />
4.2.- <strong>ONES</strong> ESTACIONARIES (34)<br />
4.2.1.- ESTUDI <strong>DE</strong> LES <strong>ONES</strong> ESTACIONÀRIES (34)<br />
4.2.2.- MESURA <strong>DE</strong>L ROE (35)<br />
4.2.3.- MESURA <strong>DE</strong> LA VELOCITAT <strong>DE</strong>L SO EN LA GUIA (36)<br />
4.3.- MESURA <strong>DE</strong> LA DISTORSIÓ D’UN SENYAL D’AUDIO(36)<br />
4.4.- FILTRATGE PASSIU (37)<br />
4.4.1.- EXPERIMENTACIÓ AMB FILTRE PASSA-BAIXES (37)<br />
4.4.2.- EXPERIMENTACIÓ AMB FILTRE PASSA-ALTES (38)<br />
4.4.3.- EXPERIMENTACIÓ AMB FILTRE REBUTJA-BANDA (39)<br />
4.5.- FILTRATGE ACTIU (40)<br />
5.- TERMINOLOGIA ACÚSTICA (41)
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 2<br />
1.- INTRODUCCIÓ<br />
1.1.- OBJECTIUS, ESCENARI<br />
En aquesta taula es treballarà i s’experimentarà amb ones acústiques de baixa<br />
freqüència. Les ones acústiques són les considerades audibles i es situen en el rang de<br />
20Hz a 20Khz. Ara bé, degut a les dimensions de la línia de transmissió utilitzada en<br />
aquesta pràctica i a les limitacions dels altaveus utilitzats, es recomana treballar amb<br />
freqüències que estiguin entre els 100 i 4000Hz.<br />
L’objectiu que l’alumne ha de perseguir en la realització d’aquesta pràctica és<br />
entendre el comportament de les ones en general quan se les sotmet a diferents canvis<br />
de medi, ja que les idees aquí extretes són aplicables a ones de més alta freqüència, com<br />
les ones de ràdio o microones tot i que aquestes dues siguin ones electromagnètiques<br />
enlloc de ones de pressió.<br />
També serà interessant veure com a partir de cavitats, colzes o bifurcacions en<br />
una guia d’ona, s’aconsegueixen diferents tipus de filtre, ja que aquests s’utilitzen tot<br />
sovint en la vida quotidiana sense que hi parem atenció. Els silenciadors dels tubs<br />
d’escapament dels automòbils o els mitigadors de soroll instal·lats en els sistemes de<br />
transports de gasos com els d’aire condicionat o ventilació en són clars exemples.<br />
1.2.- TEORIA BÀSICA <strong>DE</strong>L SO<br />
Es pot definir el so de forma general com una pertorbació del medi. Per entendre<br />
aquest concepte podem exemplificar-ho de la següent forma. Suposem que tirem una<br />
pedra a un estany, allà on cau la pedra s’observa un canvi de moviment de les partícules<br />
de l’aigua, que es pot entendre com la pertorbació del medi, en aquest cas, l’aigua.<br />
Aquesta pertorbació es propaga en forma de moviment ondulatori fins que arriba a la<br />
ribera de l’estany.<br />
En el cas concret del so, el medi de propagació és l’aire, en comptes de ser<br />
l’aigua i la font de la pertorbació és qualsevol element vibrant. Aquest element vibrant<br />
provoca que les partícules que l’envolten adquireixin un moviment de les mateixes<br />
característiques. Aquestes a la vegada exciten les seves partícules veïnes i així<br />
successivament. En l’intercanvi d’energia entre partícules adjacents es provoquen<br />
apropaments i distanciaments d’aquestes, de manera que apareixen variacions molt<br />
petites de pressió. Trobarem més pressió allà on les partícules estiguin més juntes i<br />
menys pressió en els punts on les partícules estiguin més allunyades. Les regions on la<br />
pressió és inferior a la pressió d’equilibri són anomenades rarefaccions, mentre que les<br />
regions on la pressió és superior a la d’equilibri són anomenades compressions (veure<br />
figura 1.1).
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 3<br />
Les ones de so propagades són longitudinals, el que vol dir que els canvis de<br />
pressió provocats en les partícules són perpendiculars a la direcció en la qual l’ona es<br />
desplaça.<br />
Figura 1.1 Ona acústica<br />
Des d’un altre punt de vista es pot considerar una ona acústica com una ona de<br />
desplaçament de partícules explicat anteriorment. <strong>La</strong> relació que existeix entre una i<br />
l’altra és inversament proporcional; és a dir que quan tenim un màxim de l’ona de<br />
desplaçament (màxim moviment) tenim un zero de l’ona de pressió (mínima pressió) i a<br />
l’inrevés. Per aquest fet les dues ones estan desfasades entre si, π/2 radians.<br />
Ona pressió<br />
Figura 1.2 Ona pressió vs. ona desplaçament<br />
Ona desplaçament<br />
Els aparells de mesura d’ones acústiques (micròfons) detecten variacions de pressió<br />
(ona de pressió).<br />
1.3.- PROPAGACIÓ <strong>DE</strong>L SO, LINIES <strong>DE</strong> TRANSMISSIÓ<br />
ACÚSTIQUES<br />
1.3.1.- Línies de transmissió, guies d’ona i impedància acústica<br />
Una guia d’ona és una estructura que força a les ones a propagar-se en la<br />
direcció de la dimensió més llarga. Les guies d’ona acústiques són estructures amb<br />
secció transversal constant en forma i àrea. Com exemple d’aquestes guies d’ona<br />
trobem manegues, tubs o canonades, el que podem anomenar de forma genèrica<br />
conductes.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 4<br />
Si l’aire que conté un conducte d’aquests és excitat per una ona sonora de<br />
longitud d’ona (λ) major que dues vegades el diàmetre (Ф),(o dimensió major de la<br />
secció en cas de no treballar amb un conducte cilíndric), llavors només es propagaran<br />
ones planes al llarg del conducte. D’aquesta manera per a un conducte de secció<br />
circular, la freqüència més alta en la qual només tindrem propagació d’ones planes<br />
vindrà donada per f=85/a on “a” és el radi del la secció en metres. Es considera la<br />
velocitat del so 340 m/s (c).<br />
Φ<br />
a = ( radi)<br />
2<br />
c 340<br />
f = =<br />
λ 2×<br />
2×<br />
a<br />
Per exemple per un radi de conducte de 5 cm, el rang de freqüències permès<br />
perquè només es propaguin ones planes és de f≤ 1700Hz. En l’estudi que es fa al llarg<br />
d’aquesta pràctica és important considerar que només es propaguen ones planes per tal<br />
d’assegurar la majoria de fenòmens que es plantegen.<br />
Un cop generades les ones planes dintre del conducte, aquestes es propagaran al<br />
llarg del conducte, degut a la pressió que unes partícules exerceixen sobre les<br />
immediatament contigües a elles. Les ones planes que es propaguen poden trobar algun<br />
canvi en la impedància acústica(*) del conducte en els següents casos:<br />
a) El conducte té una terminació oberta a l’espai<br />
b) El conducte està connectat a un altre conducte de secció diferent<br />
c) El conducte té alguna branca<br />
d) El conducte té qualsevol altre tipus de terminació<br />
*Recordar que la impedància acústica es pot entendre com la resistència que oposa el<br />
medi a desplaçar les seves partícules, donada una certa pressió. Veure la secció de<br />
terminologia acústica.<br />
Aquest canvi d’impedància provocarà que tinguem una reflexió de l’ona progressiva<br />
que serà de major o menor potència segons el canvi de medi en qüestió.<br />
Figura 1.3 Ones progressiva i regressiva en una guia d'ona. Impedàncies d’entrada i sortida
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 5<br />
Suposem que un conducte de secció transversal d’àrea S i longitud L està excitat<br />
per un pistó a la posició X=0. El tub té una terminació en la posició X=L amb<br />
impedància acústica ZL. <strong>La</strong> impedància acústica d’entrada que l’element excitador veurà<br />
(en la posició X=0 del conducte) es pot relacionar amb la impedància terminal amb la<br />
següent expressió:<br />
Z<br />
0<br />
⎡ ρρρρ c ⎤<br />
Z L + j tan( kL)<br />
ρρρρ c<br />
=<br />
S<br />
S ρρρρ c<br />
+ jZ L tan( kL)<br />
⎢⎢⎢⎢<br />
⎣ S<br />
⎥⎥⎥⎥<br />
⎦<br />
Eq. 1.1 Impedància d'entrada en funció de la impedància de sortida.<br />
On c és la velocitat del so en la guia (m/s), S la secció transversal del conducte (m 2 ), ρ és la<br />
densitat de l’aire en equilibri (Kg/m 3 ), i on k és el nombre d’ona. El valor d’aquestes constants<br />
es pot trobar amb les expressions següents, on λ és la longitud d’ona (m):<br />
º C<br />
273 2ππππ<br />
c = 331 . 4 1 + ρρρρ = 1.<br />
27<br />
k =<br />
273<br />
273+<br />
º C λλλλ<br />
L’equació 1.1 és l’anomenada equació de línia de transmissió i és molt similar a<br />
l’equació de línia utilitzada en guies d’ones electromagnètiques (veure pràctica 8).<br />
1.3.2.- Freqüència de ressonància<br />
Tot sistema oscil·lant (una molla per exemple) té una freqüència característica de<br />
vibració, anomenada freqüència de ressonància, la qual depèn del sistema i de les seves<br />
característiques.<br />
Quan sotmetem aquest sistema a una força exterior periòdica (que es repeteix<br />
cada cert temps), les amplituds de les oscil·lacions (pròpia i forçada) es combinen<br />
donant lloc a una combinació de les dues i d’aquesta manera augmentant o disminuint<br />
l’amplitud de l’oscil·lació total. Ara bé, si la freqüència de la força externa és la<br />
mateixa que la pròpia del sistema (les oscil·lacions estan compassades), en aquesta<br />
situació es produeix un fenomen curiós en el qual les amplituds es sumen, i l’amplitud<br />
total és més gran que la que es genera externament. L’amplitud d’aquesta suma de<br />
senyals aniria augmentant fins a la ruptura del sistema.<br />
Aquest fenomen es pot observar en el següents diagrames on es pot veure com<br />
es va sumant l’oscil·lació externa a la oscil·lació natural del sistema i les posteriors<br />
resultants de la natural més l’externa.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 6<br />
Oscil·lació natural Natural + externa Natural + externa Natural + externa<br />
Oscil·lació externa Oscil·lació externa Oscil·lació externa<br />
En el cas que ens ocupa amb ones sonores i guies d’ona acústiques, aquest<br />
fenomen també es dóna, ja que la columna d’aire que conté la guia és un sistema<br />
oscil·lant a una certa freqüència, al qual li apliquem una força oscil·latòria mitjançant un<br />
altaveu. En aquest cas però no es detecta la freqüència de ressonància amb la ruptura del<br />
sistema, sinó mirant quan l’amplitud de les oscil·lacions dins del tub és màxima.<br />
Per al cas concret d’un tub ple d’aire, es poden trobar analíticament sabent que<br />
tindrem una freqüència de ressonància quan tinguem un mínim de la impedància<br />
d’entrada del tub (equació 1.1). Cal remarcar doncs que per a un tub, tindrem diferents<br />
freqüències de ressonància o fonamentals, una per cada mínim de la seva impedància<br />
d’entrada.<br />
1.3.3.- Conducte excitat en X=0 i obert en X=L<br />
Considerem un conducte excitat per un pistó en un extrem (X=0) i amb l’altre<br />
extrem (X=L) obert (Figura 1.3). Sabent que tindrem una ressonància en els mínims de<br />
la impedància d’entrada, a simple vista hom pot pensar que la impedància de la<br />
terminació oberta a l’aire lliure podria ser 0 (ZL=0), el que reduiria l’equació 1.1 a:<br />
ρρρρ ⋅ c<br />
Z 0 = ⋅ j tan ⋅<br />
S<br />
( k L)<br />
Eq. 1.2 Impedància d'entrada en tub amb extrem obert.<br />
de manera que obtindríem freqüències de ressonància a<br />
f n<br />
nc<br />
= , on n = 1,<br />
2,<br />
3...<br />
2L<br />
Eq. 1.3 Freqüències de ressonància per tub amb extrem obert.<br />
Etc…
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 7<br />
Tot i que aquesta és una suposició feta en molts llibres de física bàsica, no és del<br />
tot correcta. <strong>La</strong> condició de terminació no és zero a l’extrem obert, ja que l’extrem obert<br />
del tub radia energia sonora a l’espai circumdant. El valor correcte de la impedància<br />
terminal és ZL=Zr on Zr és la impedància de radiació de l’extrem obert del tub. <strong>La</strong><br />
impedància de radiació és complexa; la part real (resistència de radiació) representa la<br />
energia radiada a l’exterior del conducte i la part imaginaria la reactància de radiació.<br />
Per un extrem obert la impedància de radiació és la següent, on a és el radi del tub i S<br />
l’àrea de la secció:<br />
Z r<br />
1 2<br />
ρρρρ c ⎡<br />
⎤<br />
= ⎢⎣<br />
( ka)<br />
+ j0.<br />
61ka<br />
S 4<br />
⎥⎦<br />
Eq. 1.4 Impedància de radiació per tub amb extrem obert.<br />
On c és la velocitat del so en la guia (m/s), S la secció transversal del conducte (m 2 ), ρ<br />
és la densitat de l’aire en equilibri (Kg/m 3 ), on k és el nombre d’ona (m -1 ) i a el radi<br />
(m).<br />
<strong>La</strong> impedància d’entrada acústica d’un tub amb extrem obert es pot trobar<br />
substituint aquesta equació en l’equació de transmissió de línia (Eq.1.1). I sabent que<br />
tindrem ressonància en els mínims de la impedància d’entrada, podem trobar la<br />
expressió que ens indica quines són les freqüències de ressonància.<br />
f n<br />
nc<br />
=<br />
2( L + 0.<br />
61a)<br />
Eq. 1.5 Freqüències de ressonància d’un tub amb extrem obert.<br />
on n=1,2,3, …. , c és la velocitat del so (343m/s en l’aire) i la longitud del tub inclou<br />
una “correcció de terminació” per l’extrem obert.<br />
A continuació tenim la representació de l’admitància d’entrada per al cas concret<br />
L=1.1 m i radi de 2.0 cm. Es poden veure les dues primeres freqüències de ressonància<br />
a 170 hz. i 340 hz. aproximadament.<br />
Figura 1.4 Evolució de l’admitància d’entrada (inversa de la impedància d’entrada) respecte la<br />
freqüència per a un conducte amb extrem obert a l’aire lliure de longitud L=1.01 m i radi a= 2.0 cm
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 8<br />
1.3.4. Conducte excitat en X=0 amb extrem tancat<br />
Aquí considerem que el extrem oposat a l’element causant de la pertorbació de<br />
l’aire (element excitador) està tancat.<br />
Figura 1. 5. Guia amb extrem tancat.<br />
En aquest cas la impedància a final de línia és ZL = ∞, de manera que la<br />
expressió de Zo (Eq 1.1) en funció de ZL queda de la següent forma:<br />
1.4.- <strong>ONES</strong> ESTACIONARIES<br />
Z<br />
0<br />
=<br />
ρρρρ c ⎡<br />
S<br />
⎢⎣<br />
j<br />
1<br />
tan(<br />
kL<br />
⎤<br />
)<br />
⎥⎦<br />
Eq. 1.6 Imp. d'entrada d'un tub amb extrem tancat.<br />
Ja hem vist fins ara que si en un extrem d’un tub es produeix una vibració,<br />
aquesta dóna lloc a una ona longitudinal que origina compressions i rarefaccions de la<br />
columna d’aire que conté el tub. Si al final del tub no tenim l’extrem adaptat (ZL ≠<br />
Zcaract.) tindrem una reflexió de l’ona incident, de manera que a l’interferir-se aquestes<br />
dues ones (la incident i la reflexada), es formarà un sistema d’ones estacionàries; on<br />
s’entén com a ona estacionària una ona que no avança.<br />
Figura 1. 6. Ona desplaçament estacionària en un tub amb dos extrems tancats.<br />
Per exemple, en el cas d’un tub amb ambdós extrems tancats (figura 1.7), el<br />
moviment de les partícules en aquests extrems haurà de ser necessàriament nul, es a dir,<br />
en un extrem tancat tindrem un node de l’ona desplaçament, o el que és el mateix, un<br />
ventre de l’ona de pressió.<br />
Suposem que tenim una ona de desplaçament en el cas d’un tub tancat per un<br />
extrem i obert en un altre que és el que més s’aproxima al que tindrem a la pràctica. <strong>La</strong><br />
forma més simple que adoptaran les ones estacionàries en aquest cas (figura 1.8.a) serà<br />
d’un ventre en un extrem obert del tub i un node en el tancat. En aquest cas, per a<br />
l’harmònic fonamental, la longitud del tub (L) és igual a la distància entre el ventre (V)
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 9<br />
en l’extrem obert i el node (N) en el tancat. Com que la distancia entre el dos nodes<br />
contigus és λ/2, la longitud d’ona de la vibració serà λ=4L (figura 1.8.a) i la seva<br />
freqüència f = c/λ = c/4L, que és la corresponent a l’harmònic fonamental, essent “c” la<br />
velocitat del so en l’aire.<br />
Un altre possible mode de vibració seria el que presenta un node en l’extrem<br />
tancat i un altre a una distància L/3 de l’extrem obert del tub, es a dir, corresponent a<br />
una λ=4L/3 (figura 1.8.b). En general, si en el tub hi hagués “n” nodes (sense comptar el<br />
de l’extrem tancat) ocuparien una longitud n(λ/2) i com que entre l’últim node i<br />
l’extrem obert hi ha una distancia igual a λ/4 la longitud del tub seria:<br />
Per tant la freqüència vindrà donada per:<br />
λλλλ λλλλ λλλλ<br />
L = n + = ( 2n<br />
+ 1)<br />
2 4 4<br />
Eq. 1.7 Long. del tub en funció del núm. de nodes.<br />
c<br />
c<br />
f = = ( 2n<br />
+ 1)<br />
λλλλ 4L<br />
Eq. 1.8 Freqs. dels harmònics del tub amb un extrem obert i un altre tancat.<br />
on donant valors a n=0,1,2,3... podrem trobar les freqüències de tots els harmònics que<br />
pot emetre el tub.<br />
Figura 1.7 a) harmònic fonamental b) 2on harmònic c) 3er harmònic d) 4at harmònic<br />
Raonant de la mateixa manera es pot trobar el comportament de les ones<br />
estacionàries en un tub amb els dos extrems tancats, o dos extrems oberts. Només cal<br />
saber que tindrem nodes de l’ona desplaçament en els extrems tancats i ventres en els<br />
extrems oberts.<br />
El fet de tenir una línia de transmissió acústica mal adaptada (extrem obert)<br />
provoca que aparegui una ona reflexada de igual freqüència que viatja en sentit oposat a
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 10<br />
l’ona incident i que interacciona en tots el punts creant, com s’ha comentat anterioment,<br />
una ona estacionària.<br />
A la figura 1.9 es pot observar l’evolució de l’amplitud d’una estacionària al<br />
llarg d’una línea de transmissió acústica mal adaptada de longitud 7λ/4. De la figura es<br />
pot deduir que l’amplitud de l’ona estacionària que es crea no és constant, creant ventres<br />
i nodes al llarg de tota la guia i que el període de repetició és de λ/2. Per aquest<br />
exemple, al final de la guia (extrem obert) tindrem un ventre de l’ona de desplaçament i<br />
a l’inici (extrem tancat) trobarem un node de l’ona de desplaçament.<br />
0 . 8<br />
0 . 6<br />
0 . 4<br />
0 . 2<br />
0<br />
- 0 . 2<br />
- 0 . 4<br />
- 0 . 6<br />
- 0 . 8<br />
- 1<br />
5 0 1 0 0 1 5 0 2 0 0 2 5 0 3 0 0 3 5 0 4 0 0 4 5 0 5 0 0 5 5 0<br />
1.5.- FILTRES ACÚSTICS<br />
1.5.1.- Filtres passa-baixes<br />
Figura 1.9 Evolució de l’amplitud d’una ona estacionària en una línia de<br />
transmissió acústica mal adaptada d’allargada 7λ/4.<br />
Un filtre passa baixes acústic es pot construir mitjançant la col·locació d’una<br />
cambra d’expansió en la línia. Una cambra d’expansió fa les funcions d’un simple<br />
silenciador, a més de poder actuar com a filtre passa-baixes. Fent un estudi de totes les<br />
ones incidents i reflexades que hi ha a la cambra, es pot arribar a l’expressió del<br />
coeficient de transmissió de potència sonora, el qual indica quina quantitat de<br />
potencia travessa el filtre en funció de la freqüència. Per al cas d’una cambra<br />
d’expansió té la següent forma:
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 11<br />
Eq. 1.9 Coeficient de transmissió de potència del filtre passa-baixes.<br />
Figura 1.8 Cambra d'expansió en una guia. S1 i S2 són superfícies.<br />
On “k” és el nombre d’ona (k=2π/λ). <strong>La</strong> figura 1.10(a) mostra la representació<br />
d’aquest coeficient per una cambra d’expansió de dimensions similars a les que<br />
utilitzarem en la part pràctica d’aquesta taula del laboratori. Cal notar que hi ha<br />
freqüències en les quals tota la potència incident passa sense problemes a través del<br />
filtre, mentre que hi ha altres freqüències per les quals només hi ha un petit traspàs de<br />
potencia.<br />
Podem fer esment al fet que la resposta que observem a la figura 1.10(a) no és<br />
l’esperada per un filtre passa-baixes, ja que si bé deixa passar les baixes freqüències i<br />
atenua a mida que puja la freqüència, torna a aparèixer una banda de pas. Aquest fet es<br />
repeteix periòdicament. Aquest fenomen es deu a que treballem amb filtres acústics i no<br />
elèctrics. Els filtres acústics basen el seu funcionament en reflexions d’ones i<br />
cancel·lacions d’ones degudes a canvis d’impedància acústica, degudes a la inserció de<br />
cambres d’expansió, branques,...que ressonen a certes freqüències i els seus múltiples<br />
enters. Aquest fenomen el podem observar a la figura 1.10(a), podem veure que per<br />
certes freqüències, freqüències de ressonància, el coeficient de transmissió de potència<br />
és gairebé unitari. En aquest cas l’efecte del filtre passa-baixes s’ha d’observar pe sota<br />
dels 800Hz, abans que la cambra entri en ressonància. Tot i així aquests filtres són útils<br />
perquè en les aplicacions per les quals són emprats, com per exemple sistemes de<br />
ventilació, les freqüències implicades no són elevades, almenys inferiors a la freqüència<br />
de ressonància de la cambra. Normalment aquest tipus de filtre s’usen com a<br />
silenciadors de tubs d’escapament, aires condicionats.<br />
Per les freqüències més baixes (kL2
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 12<br />
Aquesta aproximació per baixes freqüències es mostra en la figura 1.10.(b). En<br />
aquest cas la cambra d’expansió presenta un comportament on deixa passar les<br />
freqüències més baixes i rebutja les més altes. És per això que se l’anomena filtre<br />
“passa-baixes”. En la pràctica que realitzarem ens centrarem en aquesta aproximació per<br />
baixes freqüències del filtre “passa-baixes”; és a dir que observarem el funcionament<br />
del filtre per freqüències inferiors o iguals a 800Hz.<br />
Figura 1.9 (a) Coeficient de transmissió de potencia sonora d’una cambra d’expansió (b)<br />
Aproximació per baixes freqüències actuant com a filtre passa-baixes. En continua es representa<br />
l’aproximació per baixes freqüències<br />
1.5.2.- Filtres Passa-altes<br />
Un filtre passa altes pot ser construït amb la simple inserció d’una unió tipus “T”<br />
o una branca lateral a la guia. Si tant el radi “a” com la longitud “L” d’aquesta branca<br />
lateral són menors que la longitud d’ona de les ones planes de la guia (L
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 13<br />
Per a baixes freqüències (recordar que s’ha de complir la relació L
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 14<br />
1.5.3.- Filtres rebutja banda (ressonadors de Helmholtz)<br />
Si acoblem una cavitat a una branca lateral de les utilitzades en la realització<br />
dels filtres passa-altes tal i com es pot veure en la figura 1.14, llavors la branca lateral<br />
presenta una combinació dels fenòmens vistos per una cambra d’expansió i una branca<br />
lateral. Aquest sistema rep el nom de ressonador de Helmholtz i es comporta de forma<br />
molt similar a un sistema ondulatori simple massa-molla, on es repeteixen de forma<br />
periòdica cicles acústics on hi ha, primer una absorció de potencia i posteriorment un<br />
retorn d’aquesta.<br />
Podem trobar aquest tipus de filtres en molts instruments de corda com guitarres,<br />
violins, etc; Les caixes de ressonància s’usen per emfatitzar els tons que produeixen les<br />
cordes dels instruments. També els podem trobar en algun tipus d’altaveus (bass-reflex<br />
loudspeakers) per potenciar unes freqüències vers les altres<br />
Aquest ressonador té un coll de radi “a” i àrea “Sb “, una longitud efectiva del<br />
coll Leff = L + 1.7a i una cavitat de volum “V”. Aquest sistema ressona a la freqüència<br />
següent:<br />
Eq. 1.13 Freqüència de ressonància del ressonador de Helmholtz.<br />
Figura 1.13 Ressonador de Helmholtz.<br />
De l’equació 1.13 podem deduir que a major secció d’obertura (Sb), major serà<br />
la freqüència de ressonància de la cavitat perquè l’ona de pressió podrà entrar i sortir<br />
més ràpid. A major volum (V) de la cavitat, menor serà la freqüència de ressonància de<br />
la cavitat degut a que la quantitat d’aire que s’haurà de moure serà superior. A major<br />
longitud del coll de la cavitat menor serà la freqüència ressonant, ja que s’exercirà<br />
major resistència al pas de l’aire per l’obertura.<br />
Tota l’energia absorbida pel ressonador durant una part del cicle acústic es<br />
retorna a la guia en la segona part del cicle. <strong>La</strong> relació de fase és tal que tota l’energia<br />
absorbida és retornada cap al generador i no segueix més enllà per la guia. Donat que no<br />
hi ha una extracció d’energia del sistema, sinó simplement un retorn d’aquesta, llavors<br />
la part real de la impedància de la branca és Rb=0. El coeficient de transmissió de<br />
potència, en aquest cas, pren la següent forma:
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 15<br />
Eq. 1.14 Coef. de transmissió de potència del ressonador de Helmholtz.<br />
<strong>La</strong> potència transmesa és zero quan w = wo, on wo es la freqüència de<br />
ressonància del ressonador (equació 1.13). Aquesta potència transmesa es mostra en la<br />
figura 1.15 per un ressonador de Helmholtz sintonitzat a 172 Hz. Aquest tipus de filtres<br />
rebutgen qualsevol so dintre d’una banda propera a la freqüència de ressonància i deixa<br />
passar la resta. Per aquest motiu s’anomenen filtres “rebutja-banda”. L’ample de banda<br />
del filtre es pot augmentar quelcom introduint algun tipus de material porós absorbent<br />
(com per exemple llana) en la cavitat del ressonador.<br />
Figura 1.14 Transmissió de potencia sonora per un filtre rebutja-banda sintonitzat a 172 Hz.<br />
2.– <strong>DE</strong>SCRIPCIÓ <strong>DE</strong>LS COMPONENTS<br />
2.1.- L’ALTAVEU<br />
L’estimulació de les ones que es propaguen dintre la guia d’ones es realitza<br />
mitjançant un altaveu tancat en una caixa acústica. En la següent fotografia es veu un<br />
esquema de l’altaveu muntat a la caixa acústica.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 16<br />
2.1.1.- Funcionament de l’altaveu<br />
Un altaveu magnètic funciona al fer reaccionar el camp magnètic variable creat<br />
per una bobina amb el camp magnètic fix d’un imant. D’aquesta manera es produeixen<br />
forces d’atracció i repulsió entre aquests dos camps que són capaços de moure tota una<br />
estructura mòbil fixada a l’eix de la bobina, que és l’encarregada de transmetre aquestes<br />
vibracions o moviments a l’aire en forma de so. Aquesta estructura mòbil, que<br />
s’anomena diafragma pot tenir forma de cúpula o de con.<br />
Els altaveus més tradicionals són els de con, els quals disposen d’un diafragma o<br />
con flexible per desplaçar l’aire circumdant. El con normalment està fet de paper,<br />
plàstic o metall i va subjectat al xassís de ferro mitjançant la suspensió.<br />
<strong>La</strong> suspensió és una vora de material flexible que permet moure’s al con i que<br />
està fixat al xassís metàl·lic de l’altaveu, anomenat campana o cistella. <strong>La</strong> terminació<br />
estreta del con és la part que va connectada al nucli de la bobina.<br />
El nucli està fixat a la cistella mitjançant l’aranya, un anell de material flexible.<br />
L’aranya és l’encarregada de mantenir el nucli centrat en la seva posició, però deixant<br />
que es pugui moure lliurement de forma longitudinal.<br />
1.- Con o diafragma<br />
2.- Campana<br />
3.- Jou<br />
4.- Imant permanent<br />
5.- Bobina mòbil<br />
6.- Aranya<br />
7.- Tapa de retenció de pols<br />
8.- Cables de connexió de la bobina<br />
9.- Contactes de connexió
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 17<br />
2.1.2.- Funció de la caixa acústica<br />
Per a la realització d’aquesta pràctica s’utilitza un altaveu de con. Com s’ha<br />
pogut veure anteriorment, aquest tipus d’altaveu transmet les vibracions a l’aire<br />
mitjançant un con d’un material lleuger com pot ser el paper. El problema d’això és que<br />
aquest con al desplaçar-se mou tant l’aire que té a davant (el que en principi volem<br />
sentir) com el que té a darrera, no útil per als nostres propòsits i que pot causar<br />
interferències no desitjades.<br />
Per tal d’evitar aquest efecte es tanca l’altaveu en una caixa recoberta de<br />
material absorbent, la funció de la qual és evitar que l’aire desplaçat per la part posterior<br />
del con interfereixi a l’aire desplaçat per la part frontal.<br />
2.2.- EL MICRÒFON<br />
Per a la recollida de dades, com en tot experiment on no es treballi amb corrents<br />
elèctrics directament, cal un transductor que faci la conversió d’una magnitud física<br />
qualsevol a la magnitud física corrent elèctric, que és tractable electrònicament.<br />
En aquesta pràctica, aquest transductor és el micròfon, el qual s’encarrega de<br />
transformar les variacions de pressió de l’aire en corrents elèctrics. En aquesta pràctica<br />
es poden utilitzar dos tipus de micròfons; un micròfon encabit en una caixa acústica, o<br />
un situat a la punta d’una sonda.<br />
Figura 2.2 Els dos micròfons usats en la pràctica<br />
Cal anar en compte alhora de manipular el micròfon mòbil i fer-ho des de la part<br />
més propera a la guia.<br />
2.2.1.- Funcionament del micròfon<br />
Un micròfon és un element capaç de captar les ones sonores convertint la<br />
potència acústica en potència elèctrica de similars característiques ondulatòries. Per<br />
aconseguir-ho fa falta la combinació escalonada de dos tipus de transductors. El primer<br />
consisteix en una fina làmina, denominada diafragma. <strong>La</strong> seva missió és la de<br />
transformar les variacions de pressió en vibracions mecàniques, per tant es tracta d’un
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 18<br />
transductor mecànic. El segon transforma les vibracions mecàniques rebudes en<br />
magnituds elèctriques, és per tant un transductor electromecànic. El conjunt dels dos<br />
transductors pot considerar-se com un electroacústic.<br />
El més senzill d’entendre és el micròfon dinàmic, ja que el seu funcionament és<br />
just l’invers que el d’un altaveu. Es basa en aprofitar el corrent que genera una bobina<br />
quan a través d’aquesta es desplaça un imant. En aquests tipus de micròfons hi ha un<br />
diafragma encarregat de recollir les vibracions de l’aire, aquest diafragma va lligat a la<br />
bobina, que en moure’s crea un corrent induït. Aquest corrent varia igual que el so.<br />
Figura 2.3 Funcionament del micròfon dinàmic.<br />
Apart del micròfon dinàmic n’hi ha d’altres tipus en funció de la tecnologia<br />
usada en el seu transductor:<br />
Micròfons de carbó – El més antic i simple. Fonamenta el seu funcionament en un<br />
cilindre ple de carbó que varia la seva resistència elèctrica en funció de la pressió a la<br />
que se’l sotmet. Per aplicar-hi els canvis de pressió aquest cilindre porta acoblat el<br />
diafragma.<br />
Micròfons Ribbon (cinta) – En aquest tipus de micròfons es manté una petita cinta<br />
suspesa en un camp magnètic. Les ones sonores desplacen la petita cinta (membrana) la<br />
qual veu modificada el corrent elèctric que circula per ella.<br />
Micròfons de Condensador– En essència no són més que un condensador amb una de<br />
les seves plaques que es pot moure en funció de les ones sonores. Això provoca un<br />
canvi de capacitat el qual es pot detectar elèctricament.<br />
Micròfons de cristall – Es basen en certs cristalls com el quars els quals modifiquen les<br />
seves propietats elèctriques en funció de la seva deformació. Fixant un diafragma al<br />
cristall les ones sonores provoquen compressions al cristall, el qual es veu deformat.<br />
Com es pot observar hi ha diverses tècniques, però totes elles fan ús en primera<br />
instància d’un diafragma encarregat de recollir les vibracions de l’aire provocades per<br />
ones sonores.<br />
2.2.2.- Funció de la caixa acústica
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 19<br />
En les pràctiques on es fa l’estudi de filtres, cal utilitzar el micròfon que va<br />
tancat en una caixa molt similar a la caixa acústica de l’altaveu. <strong>La</strong> finalitat d’aquesta<br />
caixa aquí és la d’evitar que les ones acústiques trobin un canvi de medi notable al<br />
arribar al final de línia i evitar d’aquesta manera tenir ones reflexades. <strong>La</strong> seva funció és<br />
per tant la d’adaptar el final de línia.<br />
<strong>La</strong> construcció de la caixa és molt similar a la utilitzada en l’altaveu, es tracta<br />
d’una caixa tancada recoberta en el seu interior per un material absorbent.<br />
2.3.- LA GUIA ONA<br />
<strong>La</strong> guia d’ona és el conducte que confinarà les ones acústiques en un camí<br />
concret per tal de poder fer l’estudi detallat de la transmissió d’ones sota certes<br />
condicions. <strong>La</strong> guia ona proporcionarà un medi de transmissió determinat, o se li<br />
aplicaran canvis per tal d’obtenir els canvis de medi necessaris.<br />
<strong>La</strong> guia d’ona que s’usarà en aquesta pràctica està dividida en tres blocs per tal<br />
de poder fer l’estudi dels filtres amb comoditat:<br />
34,5 cm<br />
Tot i que l’altaveu i el micròfon es podrien posar a un extrem, caldrà tenir en<br />
compte que a l’interior d’un dels dos blocs laterals hi ha un tros d’espuma absorbent que<br />
ajuda a presentar una impedància adaptada al final de línia per evitar ones estacionàries.<br />
Cal mirar on és aquest tram amb espuma doncs en aquest punt s’haurà de situar el<br />
micròfon (normalment hauria de ser a la dreta).<br />
El tram central mesura 30 cm., és important tenir-ho en compte ja que al<br />
substituir aquest tram pels diferents filtres cal tenir molta cura que les longituds totals<br />
dels diferents filtres siguin la mateixa. Per aconseguir-ho cal assegurar que els tubs s’<br />
encaixin fins el final.<br />
Els trams laterals mesuren 34,5 cm. i tota la línia muntada té una longitud total<br />
d’aproximadament 1 metre.<br />
2.4.- FILTRE PASSA-BAIXES<br />
30 cm<br />
99 cm<br />
34,5 cm<br />
Com ja s’ha vist en la introducció, el filtre passa-baixes s’aconsegueix inserint<br />
una cambra d’expansió a la guia.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 20<br />
Amb el material de que es disposa a la taula es poden muntar quatre filtres<br />
passa-baixes de dimensions diferents. El material a utilitzar és el següent:<br />
Per poder trobar més fàcilment les peces, aquestes tenen la seva mida anotada en<br />
l’interior.<br />
2.5.- FILTRE PASSA-ALTES<br />
El filtre passa-altes s’aconsegueix muntant una bifurcació en forma de branca en<br />
la guia d’ona. Per aconseguir-ho caldrà la utilització de la connexió tipus “T” (o “X” en<br />
cas de voler inserir dues branques).
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 21<br />
Per aconseguir que la longitud total dels filtres sigui de 30 cm. s’haurà d’utilitzar<br />
les següents peces:<br />
2.6.- FILTRE REBUIG BANDA (RESSONADOR HELMHOLTZ)<br />
El filtre rebuib-banda s’aconsegueix muntant, en la guia d’ona, una bifurcació<br />
amb una cavitat ressonant en el seu extrem. En les figures següents es presenten<br />
fotografies i croquis de les cavitats que s’empraran en aquesta pràctica.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 22<br />
Les peces i les mides per construir aquests filtres:<br />
2.7.- TARGETES D’AQUISICIÓ I GENERACIÓ <strong>DE</strong> SENYAL.<br />
Per a la realització d’aquestes pràctiques, el principal aparell de mesura a<br />
utilitzar és una targeta de generació de senyal analògic i una targeta d’adquisició de<br />
senyal analògic del fabricant National Instruments. A la figura 2.4 es pot observar una<br />
fotografia de les esmentades targes col·locades sobre un chasis que els dóna alimentació<br />
i les connecta amb un PC, vía USB, per ser controlades.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 23<br />
Figura 2.4 Targeta NI9265 i NI9233 sobre chasis del fabricant National Instruments.<br />
2.7.1 Targeta de generació de senyal analògic (NI9265)<br />
Es tracta d’una targeta de generació de senyal analògic, concretament genera<br />
corrent en bucle tancat. Les principals característiques d’aquesta targeta les podem<br />
trobar resumides a la taula 2.1.<br />
Nombre de canals<br />
de sortida<br />
NI 9265<br />
Resolució DAC 16 bits<br />
Rang de sortida 0-20 mA<br />
Càrrega 560 Ω, ½ W<br />
Taula 2.1 Característiques principals targeta NI9265<br />
Aquesta tarjeta usa un conversor digital analògic de 16 bits per generar el corrent<br />
desitjat per l’usuari. Aquest corrent s’aplica a una càrrega de 560 Ω. A la figura 2.5 es<br />
descriu un diagrama de blocs bàsic de la targeta NI9265.<br />
4
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 24<br />
Figura 2.5 Diagrama de blocs NI9265<br />
2.7.2 Targeta d’adquisició de senyal analògic (NI9233)<br />
Aquesta targeta és capaç d’adquirir senyal analògic aplicat al seus connectors als<br />
quals es pot connectar un sensor del tipus Integrated Electronic Piezoelectric (IEPE). El<br />
pin central (AI+) proporciona excitació de contínua i connexió per adquirir el senyal<br />
d’alterna. <strong>La</strong> malla del connector (AI-) proporciona un camí de retorn pel senyal<br />
d’excitació i una referència de massa pel senyal d’alterna. Les característiques més<br />
rellevants d’aquesta targeta les podem trobar resumides en la taula 2.2.<br />
NI9233<br />
Número de canals 4<br />
Resolució ADC 24 bits<br />
Freqüència màxima de<br />
mostreig<br />
50KSamples/s<br />
Rang d’entrada ± 5V<br />
Corrent d’excitació<br />
IEPE<br />
2 mA<br />
Crosstalk -100dB a -110dB<br />
Spurious-free dynamic 120 dB<br />
range<br />
Taula 2.2 Característiques principals targeta NI9233<br />
Cadascun dels canals analògics està referenciat al terra del chasis a través d’una<br />
resistència de 50 Ω. Existeix una protecció contra sobrevoltatge per cada canal. El<br />
senyal introduït en qualsevol dels quatre canals s’acobla en alterna i es passa a través<br />
d’un buffer. Aleshores el senyal és mostrejat per un conversor analògic digital de vint-i-
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 25<br />
quatre bits. A figura 2.6 podem trobar la circuiteria d’entrada per qualsevol dels quatre<br />
canals d’entrada de la targeta.<br />
Figura 2.6. Circuiteria d’entrada per un canal de la targeta NI9233<br />
2.8.- AMPLIFICADOR SENYAL <strong>DE</strong> LÍNIA.<br />
Per tal de generar senyal de suficient potència com per excitar els<br />
altaveus, s’ha intercalat entre la targeta NI9265 que genera el senyal analògic i<br />
els altaveus, un amplificador d’àudio de doble canal. A la figura 2.6 tenim un<br />
esquema que representa el connexionat de l’amplificador esmentat.<br />
ON/OFF<br />
INTERRUPTOR LED<br />
CANAL 1<br />
CANAL 2<br />
GUANY VARIABLE<br />
OUT IN<br />
IN OUT<br />
Figura 2.4 Amplificador d’àudio<br />
Es tracta d’un amplificador d’elevada impedància d’entrada i guany variable<br />
amb doble canal que s’usa per amplificar el nivell de potència del senyal generat per<br />
targeta NI9265 i així poder excitar l’altaveu.<br />
2.9.- PREAMPLIFICADOR PEL MICRÒFON<br />
Per tal d’acondicionar el senyal que arriba del micròfon i amplificar-lo<br />
perquè pugui ser mostrejat per la targeta NI9233 en les millors condicions s’ha<br />
intercalat entre ambdós un preamplificador, concretament es tracta del model<br />
MPA-102 de la casa IMG Stage Line. A la figura 2.5 es representa la part<br />
frontal i la part del darrera d’aquest amplificador, enumerant els seus<br />
connectors i interruptors.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 26<br />
Figura 2.5 Vista frontal i del darrera del MPA-102<br />
1) Selector del guany (20-70 dB).<br />
2) Controlador per treure el senyal del micròfon per la sortida de línia (10).<br />
3) Commutador per l’alimentació phantom (+24VDC).<br />
4) Commutador per invertir la fase del senyal del micròfon (13).<br />
5) Commutador per activar un filtre passabaixes (Freqüència de tall =12 KHz).<br />
6) Commutador per activar un filtre passaltes (Freqüència de tall =100 Hz).<br />
7) Controlador que distribueix el senyal del micròfon (13) per la sortida de línia<br />
(10) esquerra (L) o dreta (R).<br />
8) Commutador ON/OFF.<br />
9) Alimentació DC.<br />
10) Sortida senyal de línia.<br />
11) Entrada senyal de línia.<br />
12) Entrada micròfon.<br />
13) Sortida micròfon.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 27<br />
A la figura 2.6 es representa un diagrama de blocs del preamplificador MPA-102<br />
usat en aquesta pràctica.<br />
Figura 2.6 Diagrama de blocs de l’amplificador MPA-102 .<br />
2.10- EL VOLTÍMETRE SELECTIU<br />
Un voltímetre selectiu ens permet mesurar el nivell de senyal a una freqüència<br />
determinada, en presència d’altres senyals d’altres freqüències. Així, si apliquem un<br />
senyal quadrat podem mesurar aïlladament cada una de les components freqüencials que<br />
formen l’ona quadrada.<br />
El voltímetre selectiu utilitza la mateixa tècnica que l’analitzador d’espectres. <strong>La</strong><br />
diferència radica en que amb el voltímetre fem la sintonia de forma manual, en lloc de<br />
fer un escombrat de freqüències dins d’un marge més o menys ampli, com sol fer<br />
l’Analitzador. Tot i així el voltímetre selectiu també permet fer escombrats automàtics.<br />
Si comparem el voltímetre amb l’analitzador d’espectres veurem que tenen quasi la<br />
mateixa circuiteria i idèntics comandaments, disposats de la mateixa forma.<br />
Anem a veure les principals diferències:<br />
1.- El nivell del senyal, ja sigui de forma lineal o logarítmica, el presenta<br />
sobre un instrument d’agulla en lloc d’una pantalla de Raigs Catòdics.<br />
2.- <strong>La</strong> freqüència de sintonia es mostra en un display numèric.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 28<br />
3.- Disposa d’un Control automàtic (AFC) de freqüència que ens ajuda,<br />
una vegada trobada la freqüència a la qual volem fer la mesura, a no<br />
perdre la sintonia per petites fluctuacions del senyal.<br />
NOTES:<br />
1ª L’escala del voltímetre ens permet una major resolució que l’Analitzador,<br />
especialment en format lineal.<br />
2ª El voltímetre selectiu d’igual forma que l’Analitzador, mesura<br />
directament volts eficaços .Els dBm els calcula sobre una càrrega de 600 o 900<br />
ohms. Només seran reals en valor absolut si realment estem fent la mesura sobre<br />
una d’aquestes càrregues..<br />
UTILITAT: El voltímetre selectiu és un complement a l’Analitzador d’ Espectres. Així<br />
no només ens permet mesurar el nivell de cada harmònic amb major precisió, sinó que<br />
per la part posterior d’aquest ens mostra l’esmentat harmònic, que podem visualitzar<br />
amb l’ Oscil·loscopi.<br />
Lògicament, aquest senyal haurà de ser un senyal sinusoïdal bastant pur, com a resultat<br />
d’haver passat per un filtre selectiu que ens elimina la resta de freqüències.<br />
APLICACIONS: Una aplicació pràctica pot ser mesurar la distorsió d’un senyal.<br />
Gràcies al filtre selectiu que conté és pot mesurar per separat cada un dels harmònics i<br />
fer així una mesura de la distorsió de qualsevol senyal d’àudio freqüència.<br />
Una altra possible aplicació podria situar-se en l’àmbit de la síntesi d’una ona. Per tal<br />
de mesurar amb precisió el nivell de cada una de les components que conformen l’ona.<br />
2.11- DIAGRAMA <strong>DE</strong> BLOCS <strong>DE</strong>L SISTEMA<br />
Per tal d’aclarir com es connecten els diferents elements en aquesta pràctica a la<br />
figura 2.7 es descriu un esquema dels principals elements que s’han anat descrivint al<br />
llarg d’aquesta memòria i que confeccionen el muntatge que cal dur a terme per realitzar<br />
aquesta pràctica.<br />
AMPLIFICADOR SENYAL LÍNIA<br />
ALTAVEU<br />
TUB <strong>DE</strong> KUNDT<br />
ALTAVEU MICRÒFON<br />
GENERACIÓ ADQUISICIÓ<br />
NI9265 NI9233<br />
OSCIL·LOSCOPI<br />
VOLTÍMETRE<br />
SELECTIU<br />
Figura 2.7. Diagrama de blocs del sistema a desenvolupar a la pràctica.<br />
AMPLIFICADOR SENYAL<br />
MICRÒFON
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 29<br />
3.- <strong>DE</strong>SCRIPCIÓ <strong>DE</strong>L SOFTWARE<br />
Per realitzar aquesta pràctica s’han dissenyat tres programes amb l’entorn<br />
<strong>La</strong>bview. <strong>La</strong> figura 3.1 representa una captura del Front Panel del fitxer que controla la<br />
tarja NI9265.<br />
Figura 3.1. Front Panel generació to i soroll.<br />
El fitxer que representa la figura 3.1 genera un to sinusoidal de<br />
freqüència compresa entre 100 Hz i 1KHz. L’amplitud és compresa entre 0 mA i<br />
10mA, ja que l’esmentada targeta genera corrent per bucle tancat. L’usuari<br />
també és capaç de generar soroll blanc d’amplitud compresa entre 0 mA i 2.6<br />
mA.<br />
A més a més aquesta aplicació és capaç de generar un altre to de<br />
freqüència compresa entre 100Hz i 1KHz i amplitud compresa entre 0 mA i 2.6<br />
mA. Aquest to es pot desfasar respecte el primer un cert angle triat per l’usuari.<br />
En aquesta aplicació hi ha tres visualitzadors. El primer representa el<br />
senyal temporal generat amb el generador sinusoidal i amb el generador de<br />
soroll blanc. El segon representa l’espectre freqüencial del senyal generat amb<br />
els generadors comentats anteriorment. Per últim hi ha un tercer visualitzador<br />
que representa els dos tons sinusoidals superposats en temps per tal que es<br />
pugui observar el desfassatge introduït entre ambdós. Cadascun d’aquests<br />
visualitzadors compta amb cursors per fer mesures concretes de qualsevol<br />
valor, una eina per fer zoom de les àrees desitjades i una altra eina per moure’s<br />
al llarg de tota la gràfica.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 30<br />
Aquesta aplicació compta amb un botó de STOP, que atura l’execució<br />
del procés en prémer-lo.<br />
Una altra aplicació que permet controlar la targeta NI9265 és la que es<br />
representa a la figura 3.2. Aquesta és capaç de generar fins a deu tons<br />
compresos entre 100Hz i 1KHz espaiats 100Hz entre sí. L’amplitud dels<br />
mateixos pot oscil·lar entre 0mA i 10mA. Conté un visualitzador temporal per<br />
analitzar el senyal generat en un eix temporal i un visualitzador freqüencial per<br />
analitzar l’espectre freqüencial del senyal. Cadascun d’aquests visualitzadors<br />
compta amb cursors per fer mesures concretes de qualsevol valor, una eina per<br />
fer zoom de les arees desitjades i una altra eina per moure’s al llarg de tota la<br />
gràfica.<br />
Aquesta aplicació també compta amb un botó de STOP per aturar<br />
l’execució del procés.<br />
Figura 3.2. Front Panel generació multitons.<br />
<strong>La</strong> tercera aplicació, figura 3.3, que s’ha implementat per aquesta<br />
pràctica és la que controla la targeta NI9233. Aquesta aplicació visualitza el<br />
senyal que capta l’esmentada targeta i representa l’amplitud en funció del<br />
temps, així com l’espectre de potència en funció de la freqüència.<br />
A més a més aquesta aplicació dóna valors de mesures realitzades<br />
sobre el senyal captat pel micròfon. <strong>La</strong> primera mesura que realitza és la de la<br />
freqüència del senyal fonamental i la seva amplitud. Seguidament fa una<br />
mesura de la relació senyal a soroll i distorsió i per últim dóna una mesura de<br />
de la distorsió harmònica del senyal adquirit pel micròfon
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 31<br />
Figura 3.3. Front Panel adquisició senyal.<br />
4 - PRÀCTIQUES A REALITZAR<br />
4.1 Guia per realitzar les mesures correctament<br />
4.2 Ones estacionàries<br />
4.2.1 Estudi de les ones estacionaries<br />
4.2.2 Mesura de la ROE<br />
4.2.3 Mesura de la velocitat del so en la guia<br />
4.3 Mesura de la distorsió d’un senyal d’audio<br />
4.4 Filtratge passiu<br />
4.4.1 Experimentació amb filtre passa-baixes<br />
4.4.2 Experimentació amb filtre passa-altes<br />
4.4.3 Experimentació amb filtre rebutja-banda<br />
4.5 Filtratge actiu<br />
4.1-.GUIA PER REALITZAR LES MESURES CORRECTAMENT<br />
En el moment de realitzar les mesures que es proposen en els següents punts<br />
d’aquesta pràctica cal tenir en compte una sèrie de punts per tal de dur-les a terme<br />
correctament.<br />
Primer de tot cal tenir en compte que s’està treballant amb senyals d’àudio<br />
freqüència que es propaguen per una guia d’ona. <strong>La</strong> resposta en freqüència de la guia no<br />
és plana, tal i com es pot veure a la figura 4.1. Per solucionar aquest problema,<br />
equalitzar la resposta i no falsejar la mesura s’haurà de treballar amb tons discrets
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 32<br />
variables en freqüència i amplitud. Per tal de compensar la no idealitat de la guia es<br />
varien les amplituds de cadascun dels tons per tal d’igualar la tensió amb la que arriben<br />
les diferents components freqüencials al punt de mesura, en aquest cas al micròfon.<br />
Figura 4. 1. Resposta en freqüència de la guia.<br />
Passos que cal tenir en compte abans de realitzar qualsevol mesura:<br />
1) Assegurar que la targeta que adquireix senyal no estigui saturada; és dir<br />
que no es superi la tensió de fons d’escala. En el cas que s’utilitzi el<br />
programa que genera multitons caldrà garantir que cap dels tons generats<br />
saturi; a tal efecte és necessari comprovar un a un que cap to saturi. A la<br />
següent figura es pot observar com s’ha generat una sèrie de tons<br />
comprovant prèviament que cap d’ells superi la tensió màxima permesa. Per<br />
realitzar les mesures correctament és molt important que ni l’amplificador de<br />
senyal de línia ni el preamplificador pel micròfon estiguin saturats.<br />
A la figura 4.2 es pot observar la resposta freqüencial de deu tons entre 100<br />
Hz i 1 KHz equiespaiats 100 Hz.<br />
Figura 4. 2. Multitons no equalitzats.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 33<br />
Tal com es pot observar la tensió de cadascun d’ells és diferent ja que com<br />
s’ha explicat prèviament la resposta de la guia no és plana i cal equalitzar-la.<br />
2) Seguidament cal equalitzar aquesta resposta. Equalitzar significa<br />
compensar els efectes del canal realitzant una pre o post-èmfasi. En aquest<br />
cas es realitza una pre-èmfasi i es modiquen els valors del generador perquè<br />
en el receptor (micròfon) els valors de tots els tons siguin constants. A la<br />
figura 4.3 es pot observar el valor dels diferents tons després d’equalitzarlos.<br />
El valor que s’ha pres com a referència és el valor més baix, ja que sinó<br />
tindríem problemes de saturació.<br />
Figura 4. 3. Multitons equalitzats.<br />
A partir d’aquest punt ja es pot estudiar l’efecte de qualsevol element que<br />
es vulgui estudiar com ara qualsevol filtre, ja que s’ha compensat tot<br />
efecte que pugui introduir la línia i els aparells de mesura.<br />
4.2-.<strong>ONES</strong> ESTACIONÀRIES<br />
4.2.1- ESTUDI <strong>DE</strong> LES <strong>ONES</strong> ESTACIONARIES<br />
En aquest apartat es tracta de veure com realment hi ha la formació d’ones<br />
estacionaries dintre la guia quan aquesta té una impedància de càrrega no adaptada<br />
(extrem tancat o obert) i quines conseqüències comporta aquest fenomen.<br />
Ja que serà més fàcil subjectar el micròfon, únicament es farà l’estudi amb<br />
l’extrem tancat. Per a la realització d’aquesta pràctica caldrà fer ús de:<br />
- Micròfon-sonda mòbil per poder moure el micròfon per dintre la guia.<br />
- Altaveu.<br />
- Extrem de la guia sense espuma absorbent.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 34<br />
Altaveu<br />
Amb aquests elements es potenciarà més la creació d’ones estacionaries i es<br />
podrà realitzar l’estudi de forma més còmoda.<br />
Es tractarà d’ aplicar una ona sinusoïdal a l’altaveu d’una amplitud prou alta per<br />
veure un bon nivell de senyal a la sortida, però tenint cura de no saturar l’altaveu o el<br />
micròfon, moment en el que apareixerien harmònics indesitjables.<br />
Per notar la presència d’ones estacionaries es manté una freqüència fixa al<br />
generador i es mou el micròfon-sonda al llarg de la guia, observant com l’amplitud del<br />
senyal dintre la guia varia a mida que ens desplacem pels nodes i ventres de l’ona.<br />
Tot i que per mirar l’amplitud del senyal es pot fer tant en l’aspecte temporal<br />
com en el freqüencial, es veu més clarament si es fa l’estudi en temps. Per tal de fer<br />
l’estudi temporal es pot utilitzar a part del mòdul temporal del PC, l’oscil·loscopi i el<br />
voltímetre selectiu.<br />
Cal variar la freqüència del generador de funcions i mesurar la longitud d’ona<br />
per cada una d’elles. Comprovar que la longitud d’ona mesurada coincideix amb la<br />
teòrica.<br />
4.2.2.- MESURA <strong>DE</strong> LA ROE<br />
Guia Extrem tancat<br />
<strong>La</strong> ROE o Relació d’Ona Estacionària, indica la relació que hi ha entre l’ona<br />
incident i l’ona reflexada en un medi. En el cas de la guia amb la que treballem tindrem<br />
ones reflexades quan no adaptem bé el final de línia, moment en el qual, com ja hem<br />
vist abans, tenim formació d’ones estacionaries. En termes d’ona incident i reflexada, la<br />
ROE ve donada per aquesta expressió:<br />
( E1<br />
+ E2)<br />
ROE = S =<br />
( E1<br />
− E2)<br />
Micròfon mòbil<br />
Eq. 4.1 Expressió de la ROE en funció de l'ona incident i reflexada<br />
On E1 i E2 representen l’amplitud de l’ona incident i reflexada respectivament, tal com<br />
es pot observar a la següent figura:
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 35<br />
E1<br />
E2<br />
Ona incident<br />
Ona reflexada<br />
Així mateix però, donada una línia, es pot descriure la ROE com la relació entre<br />
l’amplitud màxima i mínima que tenim dintre ella i es pot expressar amb la següent<br />
expressió:<br />
ROE = S =<br />
E<br />
E<br />
max<br />
Eq. 4.2 ROE en funció de l'amplitud mínima i màxima.<br />
D’aquesta manera prenent mesures de l’amplitud màxima i mínima que tenim<br />
en la línia quan en aquesta hi ha ones estacionaries es pot trobar la ROE.<br />
Aplicant aquesta idea mesura el ROE de la línia que tenim en el laboratori.<br />
Torna a mesurar el ROE amb l’espuma absorbent al final de la línia; el micròfon ha<br />
d’atravessar l’espuma. Compara els resultats, et semblen raonables? Es pot mesurar la<br />
ROE tant en el visualitzador temporal com en freqüencial? És útil la mateixa expressió<br />
per als dos? Compara els resultats obtinguts amb els diferents aparells de mesura: PC,<br />
oscil·loscopi i voltímetre selectiu.<br />
4.2.3.- MESURA <strong>DE</strong> LA VELOCITAT <strong>DE</strong>L SO EN LA GUIA<br />
Per aquesta pràctica es segueixen utilitzant els mateixos elements que en les<br />
dues pràctiques anteriors, doncs per determinar la velocitat del so en la guia es farà ús<br />
de les ones estacionàries que s’hi formen.<br />
Per començar, munteu la guia ona i situeu el micròfon-sonda a uns 10 cm del<br />
final del tub. Seleccioneu el generador de funcions i introduïu un senyal sinusoïdal de<br />
freqüència al voltant dels 1.5 KHz. Per assegurar que la freqüència que genera el PC és<br />
correcta, ho podeu verificar amb l’oscil·loscopi que hi ha a la taula. Augmentar<br />
l’amplitud suficientment com per veure un senyal apreciable en el visualitzador d’escala<br />
temporal.<br />
min
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 36<br />
Varieu la freqüència lentament fins trobar un màxim d’amplitud en<br />
l’oscil·loscopi; és important determinar amb precisió aquesta freqüència (utilitzar<br />
l’oscil·loscopi si cal). Un cop trobada aquesta freqüència, cal desplaçar el micròfon i<br />
determinar la posició de màxims i mínims (distancia que els separa) de l’ona<br />
estacionària que es forma.<br />
<strong>La</strong> longitud d’ona es determinarà tenint en compte que en una ona estacionària la<br />
distància entre dos màxims o dos nodes contigus és una semilongitud d’ona (λ/2). Tot i<br />
així, per millorar la veracitat de la mesura millor mesurar la separació entre dos mínims<br />
bastant allunyats entre sí (L) i comptarem el nombre de màxims que hi ha entre aquestes<br />
dues posicions (n).<br />
<strong>La</strong> distancia L dividida entre n ens donarà la meitat de la longitud d’ona. A<br />
major n i L, menor serà l’error comès en la mesura de λ.<br />
Finalment trobarem la velocitat del so en l’aire de la guia tenint en compte que<br />
λ=vs/f on f és coneguda i λ la mesurada.<br />
4.3- MESURA <strong>DE</strong> LA DISTORSIÓ D’UN SENYAL D’AUDIO<br />
En aquest apartat es vol mesurar la distorsió d’un senyal d’àudio freqüència.<br />
Sovint els sistemes d’àudio que no són lineals modifiquen el senyal original afegint<br />
altres senyals a l’original. Aquests senyals afegits s’anomenen harmònics; per exemple<br />
per un senyal sinusoïdal d’una certa freqüència els harmònics representen altres tons<br />
situats a múltiples enters de la freqüència del senyal fonamental. <strong>La</strong> distorsió és un<br />
paràmetre que mesura la relació existent entre el nivell de potència dels harmònic i el<br />
nivell de potència del senyal total (fonamental + harmònics), tal com es pot observar a<br />
l’equació següent:<br />
Distorsió (%) =<br />
A<br />
2<br />
1<br />
+ A<br />
2<br />
2<br />
A<br />
....... +<br />
o<br />
A<br />
2<br />
n<br />
. 100<br />
On A0 és el valor de tensió eficaç de tot el senyal (fonamental + harmònics) i A1, A2,…és<br />
el valor de tensió eficaç dels diferents harmònics. <strong>La</strong> relació quadràtica és deguda a que<br />
la distorsió està definida a partir de les potències dels senyals i la potència és<br />
proporcional al quadrat de la tensió.<br />
<strong>La</strong> distorsió tant és pot mesurar en dB com en tant per cent; per tant realitza la mesura<br />
linealment i logarítmicament i compara’n els resultats. Utilitza tant el voltímetre selectiu<br />
com l’analitzador d’espectres del programa (veure: 3.5 Analitzadors).<br />
Per tant, el que s’haurà de du a terme en aquest pràctica és la mesura de la distorsió d’un<br />
senyal d’àudio generat pel PC. <strong>La</strong> mesura es podrà realitzar tant amb l’analitzador<br />
d’espectres que proporciona el programa (veure: 3.Descripció del software) com amb el<br />
voltímetre selectiu (veure:2.9 el Voltímetre Selectiu)<br />
Cal pensar:<br />
1. <strong>La</strong> distorsió varia amb el nivell de senyal d’àudio generat? Varia amb la<br />
freqüència d’aquest senyal?
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 37<br />
2. Inserint un filtre a la guia es podria millorar la distorsió? Quines caracterítiques<br />
tindria aquest filtre?<br />
3. En el cas d’aquesta pràctica, qui afegeix major distorsió al senyal que mesurem<br />
és el generador o el dispositiu que realitza la mesura? Per què creus que deu ser?<br />
4.4.- FILTRATGE PASSIU<br />
4.4.1- EXPERIMENTACIÓ AMB FILTRE PASSA-BAIXES<br />
En aquest apartat es tracta de veure quina resposta presenta la inserció d’una<br />
cambra d’expansió en la guia. Per aquesta pràctica haurem de treballar sense la<br />
presencia d’ones estacionaries en la guia ja que podrien falsejar la mesura. El material<br />
necessari serà el següent:<br />
- Micròfon acoblat en caixa acústica a final de línia<br />
- Altaveu amb caixa acústica a l’altre extrem.<br />
- Últim tram de la guia amb espuma absorbent<br />
- Cambres d’expansió de diferents tamanys.<br />
Guia Micròfon amb caixa<br />
Altaveu amb caixa<br />
Cambra d’expansió<br />
Aquí es tractarà de veure com el filtre deixa passar certes freqüències millor que<br />
altres i per tant, com actua de filtre.<br />
Per realitzar aquest procés de forma acurada es recomana procedir de la següent<br />
manera:<br />
1- Primer de tot cal posar la guia sense cap mena de filtre, per tant en l’espai<br />
central de la guia hi deixarem un tub tal i com fèiem en els apartats d’estudi<br />
d’ones estacionaries. D’aquesta manera podrem veure la resposta en<br />
freqüència que presenta la pròpia guia sense filtre extra.<br />
2- En l’analitzador del PC cal triar la eina “Multitons” ja que aquí l’estudi no es<br />
farà amb soroll blanc per tota la banda d’interès sinó que es repartiran 10<br />
tons en tota la banda. Una bona banda per treballar és la que va de 200 a<br />
2000 hz, posant 10 tons equiespaits amb separació de 200 hz entre ells. Tots<br />
els tons han de tenir la mateix amplitud (100%).
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 38<br />
3- Mirar la resposta en freqüència de la guia. Com que no tots el tons hauran<br />
travessat la guia perdent la mateixa potencia caldrà fer una equalització dels<br />
tons. Per realitzar aquesta equalització cal anar baixant la amplitud dels tons<br />
que arriben al micròfon amb més potencia de manera que al final tots els tons<br />
arribin amb la mateixa potència.<br />
4- Ja estem en disposició de posar el primer filtre en la guia. Extraieu la part<br />
central de la guia i substituïu-la per el filtre passa-baixes que vulgueu. S’ha<br />
de tenir cura de que la longitud total del filtre inserit sigui la mateixa que la<br />
de la secció de tub extreta.<br />
5- Observar la resposta obtinguda i anotar els resultats. Ajusteu l’analitzador<br />
d’espectres de manera que es vegin bé les diferències entre diferents<br />
freqüències. Recordeu que si cal es poden capturar les pantalles fent pausa en<br />
l’analitzador i pitjant “imprimir pantalla” del teclat. D’aquesta manera<br />
tindreu la pantalla al portapapers de windows.<br />
6- Cal tenir en compte que per possibles reflexions no tingudes en compte,<br />
alguna freqüència pot tenir una amplitud no esperada segons la teoria. En<br />
aquest cas, descarta-la.<br />
Surten els resultats esperats en la pràctica? Justifica la resposta. En cas de voler<br />
estudiar algun tram de freqüències més acuradament, seguiu el mateix procediment<br />
anterior però centrant els multitons en una banda més estreta i deixant menys separació<br />
entre ells.<br />
4.4.2- EXPERIMENTACIÓ AMB FILTRES PASSA-ALTES<br />
Aquí com en l’anterior es tractarà de veure el comportament de la guia quan en<br />
aquesta se li insereix un filtre. En aquest cas el filtre serà un passa-altes (una branca).<br />
Per tant el material a utilitzar en aquesta pràctica serà el mateix que en l’anterior tenint<br />
en compte que enlloc de intercalar cambres d’expansió, hi intercalarem unions tipus “T”<br />
amb tubs de diferent longitud. Cal tenir en compte les restriccions que ja havíem vist en<br />
la teoria sobre la longitud i radi màxim.<br />
Guia Micròfon amb caixa<br />
Altaveu amb caixa<br />
Branca lateral<br />
Per a l’estudi dels filtres cal seguir els mateixos passos que en la pràctica<br />
anterior. Surten els resultats pràctics com s’esperaven en la teoria? <strong>La</strong> resposta del filtre<br />
depèn de l’amplada i la llargada de la branca?
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 39<br />
Com a pràctica addicional aquí observarem el resultat de posar dos filtres en<br />
sèrie (en aquest cas del mateix tipus). A tal efecte poseu dos unions “T” en sèrie<br />
procurant com sempre que la longitud total del filtre sigui la mateixa que la del tub<br />
utilitzat en la guia ona sola. Quin és el resultat de posar els dos filtres en sèrie? Què<br />
creus que passaria si ajuntéssim dos filtres de diferent tipus?<br />
4.4.3- EXPERMIENTACIÓ AMB FILTRES REBUTJA-BANDA (Ressonadors<br />
de Helmholtz)<br />
En aquesta ,com en les dues anteriors, també farem l’estudi d’un filtre. En aquest<br />
cas el rebutja-banda. Per tant el material a utilitzar serà el mateix excepte el tipus de<br />
filtres a intercalar, que en aquest cas seran volums tancats (les cambres d’expansió dels<br />
filtres passa-baixes però amb un tap).<br />
Ressonador de Helmholtz<br />
Guia Micròfon amb caixa<br />
Altaveu amb caixa<br />
<strong>La</strong> manera d’observar el comportament d’aquest filtre, varia lleugerament<br />
respecte els dos anteriors ja que en aquest cas el filtre rebutja una banda de freqüències<br />
molt estreta que resultaria molt difícil determinar amb multitons discrets. En aquest cas<br />
doncs es treballarà amb soroll blanc, seguint el següent procediment:<br />
1- Posar la guia sense cap mena de filtre, per tant en l’espai central de la guia hi<br />
deixarem un tub tal i com fèiem en els apartats d’estudi d’ones estacionàries<br />
i velocitat del so. D’aquesta manera podrem veure la resposta en freqüència<br />
que presenta la pròpia guia sense filtre extra.<br />
2- En aquest cas es fa impossible mirar de compensar la resposta fent una<br />
equalització, de manera que el que farem és fixar-nos en la banda on<br />
aproximadament hi haurà el rebuig (en el nostre cas entre els 0 i les 500 Hz),<br />
i guardar-la en disc per més tard poder-la comparar amb el resultat obtingut<br />
amb filtre. Recordeu que es pot guardar una captura de la pantalla amb<br />
“imprimir pantalla”.<br />
3- Un cop tenim guardada la resposta sense filtre, és hora de posar el filtre<br />
rebutja banda (una unió “T” més una cambra d’expansió tancada en l’extrem<br />
de la branca) i mirar la seva resposta. Compareu-la amb la resposta que ja
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 40<br />
havíem guardat. Podeu posar diferents cambres per comparar-les entre elles i<br />
amb la resposta sense filtre i extraieu-ne conclusions. Com evoluciona la<br />
freqüència central de rebuig amb la mida de la cambra?<br />
En aquest cas, també es pot intentar posa dos filtres de cop. Aquí podem intentar<br />
posar dos filtres rebutja banda a la vegada. Per facilitar el muntatge podeu utilitzar la<br />
unió en forma de creu. Surten els resultats esperats? Com creieu que estan situats els<br />
filtres en aquest cas, en sèrie o en paral·lel?<br />
4.5.- FILTRATGE ACTIU<br />
Aquesta pràctica és diferent a les realitzades fins ara. Tot i que es busca el<br />
mateix resultat que en les altres: filtrar certes freqüències, la manera d’aconseguir-ho<br />
canvia totalment. En aquest cas, enlloc d’intercalar un element que faci variar la forma<br />
de la guia d’ona i d’aquesta manera provocar un canvi de medi, el que es fa és introduir<br />
una nova ona a la guia per un punt diferent d’on s’insereix l’original. El que s’haurà<br />
d’intentar és aconseguir que en el punt on es troben les dues ones, aquestes es trobin en<br />
contrafase (desfasades 180º o π radiants), d’aquesta manera les dues ones s’anul·laran i<br />
no hi haurà traspàs de potència d’aquesta freqüència a l’altre extrem del tub. Ens<br />
trobarem en el cas que s’anomena interferència destructiva.<br />
Eq. 4. 3. Interferència destructiva.<br />
Per aquesta pràctica caldran dos altaveus amb caixa acústica cadascun d’ells, el<br />
micròfon, també amb caixa acústica , la guia ona, una connexió tipus “T” i espuma<br />
absorbent abans del micròfon .<br />
Guia Micròfon amb caixa<br />
Altaveu amb caixa<br />
Altaveu amb caixa<br />
500 mm 500 mm
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 41<br />
El procés a seguir en la pràctica és el següent:<br />
1- En primer lloc muntar la línia tal i com podem observar a la figura anterior.<br />
Acoblar-hi un altaveu a un extrem, un altre altaveu a una branca lateral i el<br />
micròfon a l’altre extrem. Mirar i ajustar l’amplitud d’un dels dos altaveus,<br />
amb l’altre desconnectat, de manera que hi hagi un senyal prou bo però que<br />
no arribi a saturar l’altaveu ni micròfon. Anoteu l’amplitud d’aquest senyal.<br />
2- Canviar l’altaveu i ajustar el volum de manera que l’amplitud sigui la<br />
mateixa que la de l’altre altaveu, sinó no tindríem mai una anul·lació total<br />
d’ambdós senyals<br />
3- Anar aplicant diferents desfasatges sense variar l’amplitud dels senyals i<br />
observar com varia l’amplitud dels senyal. Quina és la màxima amplitud que<br />
hi trobem? I la mínima? Quina justificació hi trobes? Creus que si en un<br />
altaveu hi posessis soroll blanc, series capaç de rebutjar una freqüència<br />
concreta i la banda propera (d’igual manera que un ressonador de Helmholtz)<br />
amb aquesta tècnica? Justifica la teva resposta.<br />
5.- TERMINOLOGÍA ACÚSTICA<br />
En la introducció d’aquesta pràctica ja s’ha mencionat la possibilitat d’establir<br />
una relació entre el món acústic i l’electrònic. Per mirar d’establir aquesta relació de<br />
forma acurada, cal primer trobar variables acústiques que corresponguin a les variables<br />
elèctriques voltatge, corrent i impedància.<br />
En primer lloc la diferència de potencial que podem trobar entre dos punts d’un<br />
circuit elèctric és equivalent en acústica a la diferencia de pressió entre dos punts d’un<br />
circuit acústic (per exemple en una guia d’ona).<br />
El corrent que travessa un element elèctric pot ser comparat a la velocitat de<br />
volum*, que és igual a la velocitat de les partícules multiplicat per la superfície que<br />
travessen aquestes partícules.<br />
Fent ús d’aquests dos equivalents acústics podem establir la fórmula per la<br />
impedància acústica:<br />
p<br />
Z =<br />
U<br />
On “p” és la pressió acústica (definida com p=P-Po) i la “U” la velocitat de<br />
volum.<br />
Pressió estàtica (Po): <strong>La</strong> pressió estàtica en un punt de mesura és la pressió que existiria<br />
en absència d’ones sonores. Es mesura en newton/m 2 o en microbars.(1µB=0,1 newton/m 2 )<br />
Pressió sonora instantània (P): <strong>La</strong> pressió instantània en un punt és la variació<br />
incremental de la pressió estàtica causada en un instant qualsevol per la presència d’una ona<br />
sonora.
Capítol 2. Banc d’ones de baixa freqüència Pàgina 42<br />
Pressió acústica eficaç (p): <strong>La</strong> pressió sonora eficaç en un punt és el valor quadràtic<br />
mig de la pressió sonora instantània, en un interval de temps donat, en el punt considerat.<br />
Impedància acústica: <strong>La</strong> impedància acústica en una superfície donada, es defineix<br />
com la relació complexa de la pressió sonora eficaç promitjada sobre la superfície a la velocitat<br />
eficaç del volum al seu través. <strong>La</strong> unitat és l’ohm acústic.<br />
Impedància característica: És la relació de la pressió sonora eficaç en un punt donada<br />
la velocitat eficaç de les partícules en el mateix punt, en una ona lliure, plana i progressiva. És<br />
l’analogia de la impedància característica de la impedància característica d’una línia de<br />
transmissió.<br />
*Com que no es pot fer l’anàlisi per una partícula individual, és necessari seleccionar una<br />
escala adequada per realitzar l’anàlisi del sistema. Aquesta escala ha de ser prou gran com perquè les<br />
molècules microscòpiques en moviment aleatori puguin ser ignorades, però prou petita com per poder<br />
dividir un sistema macroscòpic en peces més petites de propietats constants. Aquesta escala entre el món<br />
microscòpic i macroscòpic és l’anomenada partícula de fluid. Aquesta partícula és un petit volum de<br />
fluid en el qual podem assumir que les propietats no varien (pressió, densitat, temperatura, etc. ), però<br />
suficientment gran per contenir prou molècules per tractar el volum com un continu.