JORDI GISPERT NARCÍS COSTA - BiBGirona

duet
JORDI GISPERT
PINTURA / ESCULTURA
ESCULTURA · LABERINTS
NARCÍS COSTA

Jordi Gispert va néixer a Salt, Girona, l’any 1949 en una familia de
pintors artesans ofici que ell mateix ha practicat.
Tot i que va acudir als cursos de l’Escola de Belles Arts de Salt, és un
artista autodidacte en l’obra del qual ha jugat sempre un paper molt
important el coneixement i la pràctica -sovint tan oblidats- de l’ofici
artesà de la pintura.
Des de la seva primera exposició individual, l’any 1968, no ha deixat
de pintar i exposar de forma regular. Ha exposat a diferents llocs de
Catalunya: a la Galeria Tau de Girona, la Galeria d’Art Mercè
Ettinghaussen de La Pera, la Sala Aunkan de Barcelona, la Sala Estoc
d’Art també de Barcelona...
En l’àmbit internacional ha exposat a Sandefjord, Noruega, a Onore,
Itàlia, i ha participat a l’exposició Catalonia Incognita, col·lectiva de
dotze pintors gironins a la John Hansard Gallery (University of
Southampton) i a la Winchester Gallery (Winchester School of Art) al
Regne Unit, i a Caja Madrid de Barcelona.
També s’ha interessat per altres disciplines artístiques com l’escultura
i els gravats, fruit d’aquest interès són l’escultura Mururoa 95 situada
al Passeig Marquès de Camps de Salt, i l’exposició de gravats a la
galeria Chaymachi d’Osaka al Japó.
És l’autor del cartell Girona Temps de Flors del 2004.
Darreres exposicions:
2006 Fundació Vila Casas . Palau Solterra. Torroella de Montrí.
2007 Participació a la Fira Art Madrid.
Galeria Arcadi Calzada. Olot.
2oo8 Participació a la Fira Art Madrid.
Galeria ATELIER. Barcelona.
Galeria NO+ART. Girona.
1a RUTA de L'ART a Castelló d'Empúries.
2009 CAN LAPORTA. La Jonquera.
2a Ruta d’Art a Castelló d'Empúries.

duet
Enric Tubert Canada
Llicenciat en Història de l’Art
En aquest primer duet, que enceta un nou format d’exposicions a la
Fundació Valvi, exposen el seu treball en Jordi Gispert i en Narcís Costa,
dos artistes molt propers en les seves circumstàncies cronològiques
ja que van néixer tots dos el 1949, exposen assíduament des de finals
dels 60 inicis dels 70 i també en les geogràfiques perquè tots dos neixen
en l’àrea Girona/Salt, es traslladen després a la zona de l’Alt Empordà
- Garriguella i Roses - on ara tenen els seus estudis.
Allò d’interessant que té aquest cara a cara és que podem veure la seva
obra com el resultat de dos camins artístics oposats en la forma però
coincidents en la finalitat darrera: Viure la creació com una experiència
des de la qual un persegueix una certa harmonia amb l’entorn i amb
un mateix.
Allò de fascinant que hi ha en la tria de peces que han fet els dos artistes
és que ens posen al davant de dues formalitzacions ben diferents de
la seva manera d’entendre la creació artística.
Una, la d’en Jordi Gispert, molt propera a la manera oriental d’abordar
l’acte creatiu que és un camí cap a l’essencial poètic que hi ha en el
món i que en aquesta ocasió desemboca en un llenguatge valent, molt
depurat i amb una forta càrrega de lirisme.
L’altra, la d’en Narcís Costa molt lligada a la tradició artística occidental
que ell ha assimilat i que li permet explorar conceptes com ara el dels
laberints que presenta en aquesta ocasió i que li serveixen per crear
unes peces contundents en la forma i en la composició i molt riques
en tota mena de subtileses sensorials.
Una bona ocasió doncs per assistir al que hem volgut titular: dues
lliçons d’equilibri en temps d’incertesa.

S/t. Tècnica mixta. 146 x 114 cm. 2008
Jordi Gispert

S/t. Tècnica. 195 x 195 cm. 2009

S/t. Tècnica. 195 x 195 cm. 2009
Jordi Gispert

Jordi Gispert
S/t. Tècnica. 195 x 195 cm. 2009

S/t. Tècnica. 195 x 195 cm. 2009

Jordi Gispert i Narcís Costa a la Fundació Valvi:
Dues lliçons d’equilibri en temps d’incertesa
Lliçó 1: Mirar el món tot buscant l’essencial.
Les peces d’en Jordi Gispert són un territori molt particular en el qual conviuen,
d’una manera harmònica, conceptes aparentment contradictoris com ara la
contundència i la fragilitat, el lirisme i la profunditat conceptual, la força del
gest i la delicadesa del conjunt. Són, en el fons, una bona metàfora de com
sobreviure en un món on més que mai domina la incertesa: seguint sincerament
la nostra veu interior i buscant amb humilitat i convicció el nostre particular
camí i descartar-ne molts altres possibles.
En aquesta ocasió, a la Fundació Valvi Gispert presenta un doble exercici de
representació dels seus paisatges passats pel filtre de la memòria, formalitzat
en dues sèries, una de pintures i una altra d’escultures en els quals es percep
un estrany equilibri entre la densitat de les sensacions recollides davant la
natura i la lleugeresa que desprenen després d’haver estat sotmeses a un
tractament artístic.
En la sèrie estrictament pictòrica, Gispert ens ofereix un conjunt de teles en
les quals domina la sinceritat i la frescor de la primera pinzellada - que és qui
defineix la figura/paisatge - i sorprèn el joc que aquesta estableix amb els grans
espais blancs que potencien la figura, així com l’atmosfera que es genera a
base de signes com ara les creus, les aspes, els arcs, els cabdells negres o
vermells que mai obeeixen a una concessió decorativista sinó que tenen un
valor funcional ja que són les embastes que van cosint la figura sobre el fons.
Destaquen també els regalims, finíssimes línies verticals sorgides d’un extrem
del paisatge retallat que semblen elevar-lo sobre un fons que esdevé indefinit.
Es tracta d’unes obres en les quals crida l’atenció la valentia de la pinzellada
i el gust per experimentar entorn de la distribució de les masses i els buits
sobre la superfície de la tela. Un treball molt meditat però fet des de la
espontaneïtat guiada per la saviesa de l’ofici. Un procés iniciat en petites notes
sobre llibrets de paper especial, - una primera fase que Gispert no es cansa
de dir que té molt de màgic - i que posteriorment són sotmeses a un procés
de selecció i de treball que comporta un canvi d’escala.
La sèrie d’escultures ens apareix com una evolució natural, potser inevitable,
de l’obra pictòrica ja que, en realitat, són figures retallades del quadre i que,
alliberades del fons i ens arriben lleugeres, sobre suports delicats i fràgils en
els quals Gispert, com el millors dels orfebres o dels alquimistes, aconsegueix
fer sorgir una explosió de colors i tonalitats extraordinària. Són paisatges
retallats que suren oscil·lants en l’aire i dels quals pengen escales i cordes que
tant poden servir per entrar en aquell món com poden esdevenir una via des
de la qual quelcom pugui despenjar-se secretament.
El que tenen en comú totes aquestes obres és que amb elles Gispert aconsegueix
formalitzar una representació poètica i molt precisa del que és l’equilibri
inestable, una posició davant la vida que ha guiat sempre el treball d’aquest
artista, fidel a un manera valenta i optimista d’entendre el món i l’art on la
llibertat és un valor irrenunciable i el rigor tècnic arriba a conviure amb la
sinceritat expressiva.

Lliçó 2: Recórrer el laberint amb mentalitat de nòmada.
Poques vegades a la història s’han produït canvis tan radicals en les formes
de comunicació com els que vivim ara mateix i segurament per això l’obra
d’en Narcís Costa desenvolupa plàsticament conceptes que estan directament
lligats amb aquest fenomen. En aquesta ocasió ens ofereix la sèrie que ell
bateja amb el nom de LABERINTS, un concepte que esdevé una bona metàfora
de la xarxa global que poc a poc ho engoleix tot.
Pouant en la tradició ancestral que arrenca del món minoic, que segueix en
tota la iconografia celta i en el de les catedrals medievals, Costa s’encara amb
la matèria primera amb la voluntat de deixar-hi un rastre que esdevingui una
metàfora de l’ordre que emergeix del caos i ho fa, a vegades modelant-la i
convertint-la en volums, altres vegades incidint sobre la superfície tot gravanthi
signes que són camins oberts a tot aquell que vulgui desxifrar-los.
Si entenem el treball de transformació de la matèria des d’aquest prisma, és
evident que no és cap bestiesa afirmar que el laberint és un símbol del
coneixement perquè el saber autèntic és un joc de paradigmes, una estructura
similar a allò que avui anomenem un hipertext.
Expert en el treball del ferro i de la fusta -dos materials dels quals ell domina
les ressonàncies expressives i de la combinació dels quals n’obté unes
construccions impecables- en Narcís Costa explora, un cop més, les possibilitats
d’aquests materials per crear-ne laberints de tota mena. Així, dins la sèrie hi
ha peces que són laberints clàssics, d’arribada a un centre que és el destí final
i que conviuen amb altres peces que són una versió del laberint entès con una
estructura complexa on se succeeixen les alternatives de recorregut i que
comporta el risc de perdre’s.
Agut i reflexiu, en Narcís Costa desgrana tot un seguit de variacions laberíntiques
carregades de poesia i de misteri: Dèdal amb restes de mar, Clàssic entre clàssics,
Laberint silenci, fets amb fusta i ferro; Caos laberíntic, fet amb fusta de Guinea;
Amunt i avall, fet amb ferro; Camins, molts i apilonats, Com arcaic, Anèl·lid
dedàlic, fets amb ferro fos,...
Són peces que evidencien un ample repertori de recursos tècnics i que destil·len
una sensibilitat poc comuna en la transformació dels materials. Presentades
a vegades com peces de mida molt domèstica i d’altres amb un format
decididament monumental tenen una dimensió coral i la sèrie esdevé un
al·legat en favor de la vida entesa com un viatge que cal recórrer amb mentalitat
de nòmada, amb la convicció que l’autèntic objectiu és la pròpia navegació.
Enric Tubert Canada
Llicenciat en Història de l’Art

Clàssic entre els clàssics. Fusta d’eucaliptus i ferro. 55 x 30 x 30 cm. 2009

Amunt i avall. Ferro. 30 x 27 x 34 cm. 2009
Dèdal amb restes del mar. Fusta i ferro. 40 x 42 x 38 cm. 2009
Narcís Costa

Camins, molts i apilonats. Ferro fos. 25 x 45 x 45 cm. 2009
Caos laberíntic. Fusta de Guinea. 22 x 22 x 22 cm. 2009

Laberint, silenci. Fusta de roure i ferro. 94 x 35 x 35 cm. 2009
Narcís Costa

De poc gruix. Ferro fos. 130 x 81 cm. 2009

Línia contínua. Ferro. 120 x 150 cm. 2008
Anèl·lid dedàlic. Ferro fos. 68 x 45 x 45 cm. 2009
Narcís Costa

Narcís Costa (Girona, 1949)
Té obra pública a les ciutats de Figueres, Roses, Castelló d’Empúries,
Girona i Torrelles del Llobregat. Hi ha obra seva al Museu de l’Empordà
de Figueres, al Museu d’Art de Girona, a la Diputació de Girona, al
Consell Comarcal del Gironès, a l’Ajuntament i al Teatre Municipal de
Roses i a nombroses col·leccions particulars.
A partir dels vuitanta, i fins avui, ha exposat periòdicament a galeries,
sales públiques i museus de Roses, Cadaqués, Figueres, Girona, Salt, Olot,
Sant Feliu de Guíxols, Begur, Tossa de Mar, Banyoles, Anglès, Barcelona,
Sant Boi de Llobregat, Thuir i Sabadell, entre d’altres. Paral.lelament, ha
participat en diverses edicions de la Mostra d’Art Contemporani de
Garriguella, la Mostra d’Art de Girona, ArtExpo de Barcelona i en nombroses
iniciatives en l’àmbit català, i també a Rhodes (Grècia), a la Universitat
de Southampton i Winchester (Anglaterra) i a Cahors (França).
Exposicions individuals dels darrers deu anys:
1999 Març -"13+1 maneres de veure la Lluna" a El Tint de Banyoles.
2001 Març -"A quatre pattes" al Museu de l'Empordà de Figueres.
2002 Març -"Embolcalls" al Col·legi Oficial de Decoradors i Dissenyadors
d'Interiors de Girona.
2002 Juny -Exposició de tots els embolcalls a Roses.
2003 Abril -"Plecs". Galeria Giart de Girona.
Novembre -"Betes de Möbius" amb la Galeria Giart a "Artexpo" de Barcelona.
2004 Gener -"Betes de Möbius" a Roses.
Estiu -"Embolicant la troca". Als Banys Àrabs de Girona.
Organitzada pel Consell Comarcal del Gironès.
2005 Abril -Galeria Les roselles a Roses.
Octubre -Galeria Garnelo de Sabadell.
Desembre -“Embolics... i sobretot rínxols” a la Fundació Valvi a Girona.
2007 Maig -”Sense cap motiu aparent” a la Galeria Dolors Ventós a Figueres.
2008 Agost -”Encaixos i estudis per un ziggurat” TMR de Roses.
2009 Desembre -”Extensions (Laberints)“ al Castell de S. Ferran de Figueres.

ESPAI D’ART I SALA MIQUEL MARTÍ I POL
FUNDACIÓ VALVI
DEL 21 DE GENER AL 13 DE MARÇ DE 2010
JORDI GISPERT - NARCÍS COSTA
DUET
EXPOSICIONS REALITZADES:
2004 BARRACA ESCALES
GISPERT
LAURA REIXACH MISCEL·LÀNIA
TATE VIATGE A CASA
FEDERICO
2005 XICU CABANYES FERROS
MIQUEL PLANA ENTORN DE LA NATURA
MERCÈ HUERTA L’ETERN PAISATGE
DOLORS BOSCH FRAGMENTS D’UN TOT. TOT UNS FRAGMENTS
XPRESART EXPOSICIÓ D’ART URBÀ
BENET COSTA PINTURA
CASADEMONT LE VIEUX HOM. A L’ARTISTA I A LA COSTA BRAVA
NARCÍS COSTA EMBOLICS, (...)...I SOBRETOT, RÍNXOLS
2006 BEA UNA PORTA OBERTA
ARNALD BOSCH FAÇANES
PEP CAMPS UN POSSIBLE RETRAT DEL S.XX
ANNA ESTADELLA EN VIU
PERPIÑÀ KAOS
KIM BOVER PEDRES DE L’ORIENT
2007 JOAN DALMAU ARASANZ PINTURA I ARTEFACTES
ALBERT APARICIO TRACES
XAVIER GARCÉS DIBUIX, PINTURA, ESCULTURA
J.S.CARRERA RECORDS
ISIDRE VICENS VIATGES
QUIM COROMINAS OBRA RECENT
PRUDENCI BERTRANA PINTOR
JOAN CROUS TRANSFORMA
2008 MERCÈ FERRER-RUNDAN GROC ENCÈS
BONAVENTURA ANSON NOSALTRES, NOSALTRES, NOSALTRES
JORDI MARTORANNO
GLÒRIA CORTINA PINTURA
JOAN CROUS SOPAR PLA
PREMI‘07 LA MÚTUA DE GRANOLLERS
MERCÈ HUERTA FIDELITATS
2009
IMPRESSIONS DE LA POLINÈSIA ART I LITERATURA
cm.
LA MÀGIA EN EL TEMPS COL·LECCIÓ XEVI. LA CASA MÀGICA
81 x
XILOGRAFIES GIRONINES I NOVES XILOGRAFIES GIRONINES
2009 VALERY FLORKIN PINTURA
130
TEO ORTIZ INDIVIDUS, FUSTES I CARTRONS
fos.
JAUME GELI INTERIORS INFINITS
TOMÀS PONS ÒXID
Ferro
MERCÈ SEBASTIÀ ENTRE LÍNIES I PARAULES
S/t.
MARIA MERCADER VISIONS DEL LAI DE CATARINA
2010 DUET: JORDI GISPERT / NARCÍS COSTA
inferior): (Detall · 2009 cm.
Av. Jaume I, 42 baixos · 17001 Girona
114 x
Tel. 972 22 65 27
www.fundaciovalvi.cat
146
fundacio@valvi.com
Horari: de dilluns a divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre
mixta.
dissabte de 2/4 de 12 a 2/4 de 2, i de 6 a 2/4 de 9 del vespre
Festius tancat
Tècnica S/t.
EDITA FUNDACIÓ VALVI
DIRECCIÓ MAGUÍ NOGUER
DISSENY GRÀFIC JAUME GELI
superior):
IMPRESSIÓ PALAHÍ AG S.L.
TIRATGE 1.000 EXEMPLARS
DIPÒSIT LEGAL GI-0006-2010 (Imatge