Ciències Socials - Edebé

CULTURA I ART DEL SEGLE XIX
CULTURA I ART DEL 1800 AL 1850
Al principi del segle XIX, el Neoclassicisme encara era el moviment
artístic i cultural predominant, encara que ja era qüestionat
per un bon nombre d’artistes i intel·lectuals. Aquests
posaven en dubte els plantejaments dels il·lustrats, que consideraven
que mitjançant l’ús de la raó es podia entendre i
organitzar el món. Es va imposar un nou moviment, el Romanticisme,
nascut al final del segle XVIII, que responia a
aquestes noves inquietuds. El Realisme, sorgit a mitjan segle
XIX, va succeir aquest moviment.
C. D. Friedrich, Sortida de la lluna sobre el mar. 1822.
T. Géricault, El rai de la Medusa. Cap al 1818.
128 Cultura i art del 1800 al 1850
El Romanticisme
Més que un estil artístic o un moviment cultural, el Romanticisme
és una actitud davant la vida que dóna prioritat
als sentiments i la intuïció per sobre de la raó i la lògica. Les
revolucions polítiques van modificar les idees i les formes
de vida de la societat industrial, i això va tenir el seu reflex en
l’art i la literatura.
Alguns dels valors que exalta el Romanticisme són:
— La llibertat. El romàntic s’oposa a tota norma que li impedeixi
l’expressió del propi jo.
— El subjectivisme. Es rebutja el racionalisme de la Il·lustració
del segle XVIII i es busca expressar en l’art els sentiments,
les passions de l’ànima, els somnis, la imaginació...
— El pessimisme i la malenconia. Són el fruit de l’en fron -
tament entre els ideals del romàntic i la realitat d’un
món insensible que els contradiu.
— El nacionalisme. S’exalta l’autèntic, genuí, típic i castís
dels pobles i les nacions. S’abandona, per tant, el recurrent
retorn a l’Antiguitat clàssica grecoromana del moviment
anterior, el Neoclassicisme.
El Romanticisme es va expressar sobretot a través de la literatura
i la música, gràcies a la seva idoneïtat per transmetre
emocions. Entre les arts plàstiques, va destacar la pintura,
amb autors com Constable, Turner, Friedrich i Delacroix.
En la temàtica de les seves obres predominen el misteri, la
inquietud de l’ésser humà, la malenconia, el dramatisme i el
caràcter efímer del present.
Pintors
Escriptors
Músics
ARTISTES I AUTORS ROMÀNTICS
John Constable, El carro de fenc (1821). William
Turner, Pluja, vapor i velocitat (1844). Eugène
Delacroix, La llibertat guiant el poble (1830).
Caspar David Friedrich, Monjo vora el mar
(1809).
Johann Wolfgang von Goethe, Werther (1774).
Victor Hugo, Els miserables (1862). Lord Byron,
Pelegrinatge de Childe Harold (1812). Walter
Scott, Ivanhoe (1820).
Ludwig van Beethoven, Cinquena Simfonia
(1804-1808). Felix Mendelssohn, El somni d’una
nit d’estiu (1826). Frederic Chopin, Nocturns
(1833-1847). Richard Wagner, L’anell dels nibelungs
(1848-1874). Giuseppe Verdi, La Traviata
(1853).