GLOSSARI GLOSSARI Il·lustració. Moviment filosòfic, cultural i polític estès al llarg del segle XVIII per Europa, que es basava en la raó i la certesa dels fets i en la voluntat de millora de la humanitat a través del progrés. Indicadors econòmics i socials. Índexs elaborats per a reflectir aspectes relacionats amb l’economia, la demo gra fia o la societat. Alguns exemples en són les dades sobre la ri quesa disponible, l’activitat laboral, la taxa de natalitat, de mor talitat, l’esperança de vida, el percentatge d’alfa be tit - zació... Inflació. Elevació continuada del nivell dels preus que afecta l’economia d’un país. Intervencionisme. Acció dels governs que té per objecte afectar la vida econòmica; per exemple, regular i controlar els mercats. Quan l’Estat regula tota l’activitat econòmica es parla d’economia planificada, com és el cas dels països comunistes. Laïcisme. Doctrina que defensa la independència de l’Estat respecte d’una organització religiosa. Latifundista. Sistema de propietat i explotació de la terra en parcel·les de grans dimensions. Liberalisme. Doctrina política que defensa les llibertats i la iniciativa individual, i limita la intervenció de l’Estat i dels poders públics en la vida social, econòmica i cultural. Mercantilisme. Conjunt d’idees o doctrines econòmiques desenvolupades durant els segles XVII i XVIII que considerava que la prosperitat d’un Estat residia en el capital que podia acumular a través del comerç. Monarquia absolutista. Forma de govern més important a l’Europa dels segles XVII i XVIII caracteritzada per la concentració del poder de l’Estat en mans del sobirà governant. Monarquia constitucional. Sistema polític en què el cap d’Estat és un rei, el paper del qual és únicament representatiu, mentre que el poder executiu resideix en el govern, triat democràticament. Monarquia parlamentària. Forma de govern monàrquic desenvolupada al final del segle XVIII en alguns països europeus, en la qual el Parlament exerceix el govern del país. Moviment dels no alineats. Agrupació d’Estats formada durant la guerra freda, la finalitat de la qual era mantenir una posició neutral i de no-alineament amb cap de les dues superpotències. Moviment revolucionari. Insurrecció popular que promou un canvi global i dràstic de les institucions polítiques i l’estructura socioeconòmica. Multipolaritat. Situació de les relacions internacionals globalitzades com a resultat de la pugna de les potències emergents per a fer valer els seus interessos i que posa en qüestió l’hegemonia mundial dels Estats Units. Glossari Nació. Col·lectiu de persones d’un mateix origen que glo - balment tenen en comú la cultura, la llengua, la història, el ter ritori... Nacionalització. Control estatal de les propietats agràries i industrials. Postmodernisme. Moviment cultural que, originat en l’ar - quitectura, s’ha estès a altres àmbits de l’art i de la cultura del segle XX. En termes generals, s’oposa als postulats dels moviments anteriors i busca noves solucions artístiques fora del conegut fins ara. Proletariat. Classe social que, en la societat capitalista, no té mitjans de producció i només disposa de la seva força de treball com a mitjà de subsistència. Pronunciament. Aixecament militar contra el govern pro - mogut per un cap de l’exèrcit. Al segle XIX a Espanya els pronun - ciaments eren protagonitzats per militars que volien instaurar un règim liberal. Règim totalitari. Règim polític utilitzat per a designar, en el període d’entreguerres, la Itàlia feixista, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica, basat en la intervenció de l’Estat en tots els àmbits de vida d’un país. República. Organització d’un Estat la màxima autoritat del qual és triada pels ciutadans o pel Parlament per a un període de temps determinat. Segregació racial. Marginació social d’un col·lectiu considerat inferior per motius biològics, culturals o ètnics. Setè art. Denominació de la indústria de la cinematografia. Com a art, el cinema va sorgir després de les sis arts tradicionals (arquitectura, escultura, pintura, música, literatura i dansa). Sobirania nacional. Principi pel qual els ciutadans d’una nació tenen el poder i el deleguen en els seus representants. Socialisme. Doctrina política sorgida a Europa durant la Revolució Industrial que propugna una transformació de la societat per a aconseguir la igualtat entre les persones. Sufragi censatari. Sistema pel qual només tenen dret a vot els ciutadans que compleixen unes condicions determinades, normalment relatives a la riquesa. Sufragi universal. Sistema pel qual tots els ciutadans tenen dret a vot. Sufragisme. Moviment social que reivindicava el dret al sufragi o vot femení. Tecnòcrates. Grup de polítics franquistes vinculats a l’Opus Dei que, des que es van incorporar al govern el 1957, van introduir reformes liberalitzadores de l’economia. Treball en cadena. Sistema de producció industrial desenvolupat al principi del segle XX en el qual diferents treballadors intervenen successivament en el procés de fabricació d’un producte.
Transició espanyola. Període històric en què va tenir lloc un procés de transició des de la dictadura franquista, després de la mort del general Franco el 1975, cap a un règim polític democràtic basat en la Constitució del 1978. Unilateralisme. Política internacional aplicada pels Estats Units després de la desaparició de l’URSS, basada en la imposició (fins i tot militarment) dels interessos nord-americans. Glossari GLOSSARI
Change language