Ciències Socials - Edebé

CULTURA I ART DEL SEGLE XIX
L’ART DEL 1850 AL 1900
Entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, l’art es va transformar radicalment. La Revolució Industrial
va modificar l’economia i la demografia d’Europa, però també les relacions i els hàbits de la societat. Tot això va
quedar reflectit en l’art. En pintura, es va manifestar la voluntat d’experimentar amb noves tècniques, nous temes i noves formes.
En arquitectura, es van crear noves maneres de construir.
130 L’art del 1850 al 1900
La renovació de l’arquitectura
Al segle XIX la figura de l’arquitecte va entrar en crisi, ja que va sorgir la de l’enginyer, que qüestionava l’anquilosament
de les formes tradicionals i proposava l’ús de nous materials i noves tècniques. A més, per primera vegada en la història,
es va començar a anteposar la utilitat de l’edifici a la seva bellesa i finalitat artística.
Hi va haver diversos corrents arquitectònics:
— Els corrents historicistes. Retorn als postulats d’estils anteriors (grec, romà, gòtic...). És una arquitectura eclèctica, que
imita formes del passat i els dóna un caràcter propi.
— L’arquitectura dels nous materials. Utilitza per primer cop el ferro, el vidre i el ciment armat a les seves construccions,
materials vinculats a la Revolució Industrial.
— L’Escola de Chicago. Defensa fervorosament l’arquitectura utilitària i racionalista, molt adequada en unes ciutats
industrials que han crescut de manera ràpida i en què es busquen solucions econòmiques per a les noves
necessitats constructives.
— El Modernisme arquitectònic. Dóna curs a la fantasia i la creativitat, i es deixa portar per la subjectivitat
de l’artista. L’arquitectura modernista imita formes de la naturalesa, mitjançant línies corbes i
ondulants.
L’Impressionisme
Encara que també es parla de música o literatura impressionistes,
l’Impressionisme va ser sobretot un moviment
plàstic desenvolupat en la segona meitat
del segle XIX predominantment a França.
Algunes característiques de l’Impressionisme són:
— L’intent de plasmar la llum (la impressió visual) i
l’instant, sense tenir en compte la naturalesa d’allò
que projecta la llum.
— L’aplicació d’una perspectiva no geomètrica i
del dibuix sense contorn.
— L’ús d’una pinzellada solta, amb poca matèria i pinzells
fins.
— Temàtica quotidiana pintada a l’aire lliure.
Els principals pintors impressionistes van ser: Manet,
El dinar campestre (1863); Monet, Impressió, sol naixent
(1872); Pissarro, Els sostres vermells (1877); Sisley, Inundació
a Port-Marly (1876); Renoir, El ball del Moulin de
la Galette (1876) i Degas, Classe de dansa (1874).
A. Renoir, El ball del Moulin de la Galette. 1876.
G. Eiffel, Torre Eiffel. 1889.
ACTIVITATS
1. Observa la imatge de la Torre Eiffel. Quin material es va emprar
per a construir-la? Hi predominen les línies ortogonals o corbes? En
quines altres edificacions es va utilitzar aquest material?