Ciències Socials - Edebé

GLOSSARI
GLOSSARI
Il·lustració. Moviment filosòfic, cultural i polític estès al llarg
del segle XVIII per Europa, que es basava en la raó i la certesa dels
fets i en la voluntat de millora de la humanitat a través del
progrés.
Indicadors econòmics i socials. Índexs elaborats per a reflectir
aspectes relacionats amb l’economia, la demo gra fia
o la societat. Alguns exemples en són les dades sobre la
ri quesa disponible, l’activitat laboral, la taxa de natalitat,
de mor talitat, l’esperança de vida, el percentatge d’alfa be tit -
zació...
Inflació. Elevació continuada del nivell dels preus que afecta
l’economia d’un país.
Intervencionisme. Acció dels governs que té per objecte
afectar la vida econòmica; per exemple, regular i controlar els
mercats. Quan l’Estat regula tota l’activitat econòmica es parla
d’economia planificada, com és el cas dels països comunistes.
Laïcisme. Doctrina que defensa la independència de l’Estat
respecte d’una organització religiosa.
Latifundista. Sistema de propietat i explotació de la terra en
parcel·les de grans dimensions.
Liberalisme. Doctrina política que defensa les llibertats i la iniciativa
individual, i limita la intervenció de l’Estat i dels poders
públics en la vida social, econòmica i cultural.
Mercantilisme. Conjunt d’idees o doctrines econòmiques desenvolupades
durant els segles XVII i XVIII que considerava que la
prosperitat d’un Estat residia en el capital que podia acumular
a través del comerç.
Monarquia absolutista. Forma de govern més important a
l’Europa dels segles XVII i XVIII caracteritzada per la concentració
del poder de l’Estat en mans del sobirà governant.
Monarquia constitucional. Sistema polític en què el cap d’Estat
és un rei, el paper del qual és únicament representatiu, mentre
que el poder executiu resideix en el govern, triat democràticament.
Monarquia parlamentària. Forma de govern monàrquic desenvolupada
al final del segle XVIII en alguns països europeus,
en la qual el Parlament exerceix el govern del país.
Moviment dels no alineats. Agrupació d’Estats formada durant
la guerra freda, la finalitat de la qual era mantenir una
posició neutral i de no-alineament amb cap de les dues
superpotències.
Moviment revolucionari. Insurrecció popular que promou un
canvi global i dràstic de les institucions polítiques i l’estructura
socioeconòmica.
Multipolaritat. Situació de les relacions internacionals globalitzades
com a resultat de la pugna de les potències emergents
per a fer valer els seus interessos i que posa en qüestió
l’hegemonia mundial dels Estats Units.
Glossari
Nació. Col·lectiu de persones d’un mateix origen que glo -
balment tenen en comú la cultura, la llengua, la història, el
ter ritori...
Nacionalització. Control estatal de les propietats agràries i
industrials.
Postmodernisme. Moviment cultural que, originat en l’ar -
quitectura, s’ha estès a altres àmbits de l’art i de la cultura del
segle XX. En termes generals, s’oposa als postulats dels moviments
anteriors i busca noves solucions artístiques fora del
conegut fins ara.
Proletariat. Classe social que, en la societat capitalista, no té
mitjans de producció i només disposa de la seva força de treball
com a mitjà de subsistència.
Pronunciament. Aixecament militar contra el govern pro -
mogut per un cap de l’exèrcit. Al segle XIX a Espanya els pronun -
ciaments eren protagonitzats per militars que volien instaurar
un règim liberal.
Règim totalitari. Règim polític utilitzat per a designar, en el
període d’entreguerres, la Itàlia feixista, l’Alemanya nazi i la
Unió Soviètica, basat en la intervenció de l’Estat en tots els àmbits
de vida d’un país.
República. Organització d’un Estat la màxima autoritat del qual
és triada pels ciutadans o pel Parlament per a un període de
temps determinat.
Segregació racial. Marginació social d’un col·lectiu considerat
inferior per motius biològics, culturals o ètnics.
Setè art. Denominació de la indústria de la cinematografia. Com
a art, el cinema va sorgir després de les sis arts tradicionals
(arquitectura, escultura, pintura, música, literatura i dansa).
Sobirania nacional. Principi pel qual els ciutadans d’una
nació tenen el poder i el deleguen en els seus representants.
Socialisme. Doctrina política sorgida a Europa durant la Revolució
Industrial que propugna una transformació de la societat
per a aconseguir la igualtat entre les persones.
Sufragi censatari. Sistema pel qual només tenen dret a vot els
ciutadans que compleixen unes condicions determinades, normalment
relatives a la riquesa.
Sufragi universal. Sistema pel qual tots els ciutadans tenen
dret a vot.
Sufragisme. Moviment social que reivindicava el dret al sufragi
o vot femení.
Tecnòcrates. Grup de polítics franquistes vinculats a l’Opus Dei
que, des que es van incorporar al govern el 1957, van introduir
reformes liberalitzadores de l’economia.
Treball en cadena. Sistema de producció industrial desenvolupat
al principi del segle XX en el qual diferents treballadors
intervenen successivament en el procés de fabricació d’un producte.