Avaluació dels comitès d'ètica a Catalunya 2010 Unitat de Bioètica ...

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Avaluació dels comitès
d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Departament de Salut
Generalitat de Catalunya
Setembre de 2010
1 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Sumari
1. Introducció .................................................................................................................. 4
1.1. Comitès d’ètica acreditats a Catalunya per la DGRS .................................................. 5
1.2. Informació aportada ..................................................................................................... 5
2. Antecedents: gènesi de la constitució del comitè .................................................. 5
2.1. Motivació general ......................................................................................................... 6
2.2. Aspectes concrets que van impulsar la creació del CEA ............................................. 7
2.3. Funcions per les quals es preveia útil la constitució d’un CEA .................................... 8
2.4. Alguns aspectes rellevants en el període de constitució ........................................... 10
2.5. Breu ressenya de l’activitat des de la constitució ....................................................... 11
3. Característiques del comitè .................................................................................... 12
3.1. Coneixement de l’existència del comitè ..................................................................... 12
3.2. Procés d’accés al comitè ........................................................................................... 12
3.3. Recursos .................................................................................................................... 13
3.4. Presència a intranet ................................................................................................... 13
3.5. Implicació i suport de la direcció ................................................................................ 13
3.6. Freqüència de les sessions ........................................................................................ 14
3.7. Nivell d’assistència dels membres a les reunions ...................................................... 14
4. Anàlisi de casos durant el període 2008-2009 ....................................................... 15
4.1. Aspectes metodològics .............................................................................................. 15
4.2. Nombre de casos analitzats ....................................................................................... 16
4.3. Temàtica d’alguns dels casos tractats ....................................................................... 17
4.4. Dificultats destacades ................................................................................................ 19
4.5. Informació als pacients .............................................................................................. 19
5. Documents elaborats ............................................................................................... 20
5.1. Nombre de documents ............................................................................................... 20
5.2. Metodologia de treball per elaborar els documents i difondre’ls ................................ 20
2 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
6. Formació ................................................................................................................... 21
7. Activitats de difusió ................................................................................................. 22
8. Iniciatives i línies de treball per al període vinent ................................................ 23
8.1. Millorar l’accés, el funcionament i la difusió de treballs del comitè ............................ 23
8.2. Grups de treball en curs o pendents d’inici ................................................................ 24
8.3. Organització de jornades ........................................................................................... 24
8.4. Treballs d’investigació ................................................................................................ 25
8.5. Formació .................................................................................................................... 25
8.6. Altres .......................................................................................................................... 25
9. Comentaris ............................................................................................................... 26
Annex 1. Comitès d’ètica assistencial acreditats ............................................................. 28
Annex 2. Comitès d’ètica assistencial segons les regions sanitàries ........................... 32
Annex 3. Relació de documents guies o protocols elaborats pels CEA ........................ 41
3 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
1. Introducció
Una vegada més, des de la Unitat de Bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya, es presenta una aproximació a la dinàmica dels comitès d’ètica assistencial
(CEA) a partir de la informació obtinguda dels qüestionaris retornats, i que responen a la
sol·licitud feta al principi de febrer de 2010.
Encara que en aquesta ocasió es va demanar una informació més concreta que en les tres
ocasions anteriors (2001, 2005 i 2008), la diversitat de formats de la informació
proporcionada pels CEA fa que, moltes vegades, aquesta s’hagi aportat de manera diferent i
difícil de sistematitzar. No obstant això, creiem que part d’aquesta informació pot ser
d’interès perquè els CEA coneguin la dinàmica en el seu conjunt i, per això, tot i
l’exhaustivitat, hem cregut convenient conservar molta d’aquesta informació, a l’espera, com
ja dèiem anteriorment, d’estudis metodològicament rigorosos, com ara una actualització de
l’estudi de Salvador Ribas. 1 La informació que es presenta pretén proporcionar una visió
actualitzada, amb data 31 de juliol de 2010, del funcionament dels comitès.
1 Ribas Ribas S. Competencias de los comités de ética asistencial y autoevaluación de sus
componentes. Estudio CEA-CAT (2). Med Clin (Barc) 2007; 128 (6): 219-25.
4 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
1.1. Comitès d’ètica acreditats a Catalunya per la DGRS
L’annex 1 mostra la relació dels CEA acreditats des de l’any 1995 i fins al 31 de juliol de
2010. En aquest període, només un CEA ha estat donat de baixa per canvi de finalitat de
l’entitat i un altre va desaparèixer en fusionar-se dues entitats que tenien cadascuna un
CEA. Dels 56 que hi consten acreditats (set comitès més que en l’avaluació de 2008), tres
ho han fet durant el 2010, per la qual cosa els 39 que han contestat l’avaluació representen
un 74% del conjunt.
L’àmbit d’actuació dels CEA s’ha diversificat, no solament pel que fa a l’espai geogràfic, sinó
també en relació amb la seva activitat assistencial (vegeu l’annex 2). Molts dels hospitals
que en un principi van sol·licitar l’acreditació, actualment presten serveis integrals. Pel que
fa als que pertanyen a àmbits específicament diferents dels hospitalaris, augmenta el
nombre de CEA d’entitats que treballen en l’àmbit sociosanitari, de la salut mental i l’atenció
primària. Hi ha també tres comitès que donen suport a centres monogràfics d’una
especialitat determinada. Finalment, quatre dels CEA operen específicament en entitats de
l’àmbit privat.
1.2. Informació aportada
Com es pot veure en la taula 1, els 39 comitès van ser desiguals pel que fa a l’exhaustivitat
a l’hora d’aportar informació.
Taula 1
19 comitès Parcial (respon a menys del 60% de les qüestions demanades)
10 comitès Parcial, acompanyada de la memòria que el CEA realitza anualment (la qual
aporta informació demanada en el qüestionari)
6 comitès Àmplia (respon a més del 60% de les qüestions demanades)
4 comitès Completa (respon a totes les qüestions demanades)
2. Antecedents: gènesi de la constitució del comitè
L’Ordre de 14 de desembre de 1993 d’acreditació dels comitès d’ètica assistencial
assenyala un marc i uns requisits que els comitès han de tenir en compte per aconseguir el
reconeixement de l’autoritat sanitària i de la institució on es constitueixen; però les
motivacions i la manera de funcionar d’aquests comitès s’han anat adaptant als canvis
5 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
propis de l’atenció i a les particularitats de cada centre. Per això, els motius i el funcionament
sovint van més enllà del que inicialment havia previst la norma. L’explicació de com es van
gestar i com van funcionar durant els primers anys dóna una idea més acurada d’aquesta
realitat.
2.1. Motivació general
A continuació es presenta una relació dels motius i les inquietuds de caràcter general que
van portar a constituir un CEA, segons el nombre de vegades que han estat esmentats:
• La millora de la qualitat (5).
• L’oferiment d’un espai de diàleg i consulta obert a tots els professionals sanitaris i
també als usuaris de la institució, per al discerniment ètic dels valors en conflicte (5).
• El fet de fer front a la solitud del professional a l’hora de prendre algunes decisions
difícils en la pràctica diària i oferir la possibilitat de compartir-les (5).
• La necessitat d’evitar actituds purament defensives. Evitar l’acció coactiva de la llei
(4).
• La necessitat d’elaborar protocols diversos (contenció, rebuig, maltractaments, etc.)
(4).
• La conveniència de fomentar la reflexió dels professionals sanitaris (4).
• La prevenció de la conflictivitat (3).
• La dificultat de donar prioritat als recursos escassos (3).
• La consecució de la humanització de l’atenció sanitària i la lluita pel respecte als
drets fonamentals de la persona i a les decisions de l’individu sobre la seva salut dins
d’un marc d’excel·lència tècnica (3).
• La necessitat de crear un òrgan consultiu interdisciplinari format per personal sanitari
i no sanitari, assistencial i no assistencial (no exclusivament mèdic) al servei
d’usuaris i professionals per ajudar en la deliberació de conflictes (3).
• L’adaptació per a les noves exigències sorgides arran del decret de creació dels CEA
(3).
• La resolució de casos que presentaven conflictes ètics (3).
• La posada en pràctica de noves tecnologies (2).
• La necessitat de disposar d’un òrgan per avaluar la idoneïtat dels donants vius
d’òrgans per a trasplantaments (2).
• La necessitat d’impulsar a l’hospital un codi de conducta respectuosa amb els drets i
les obligacions de l’assistència als pacients i de les intervencions dels professionals.
• El fet de potenciar la credibilitat per als ciutadans i per als administradors de serveis.
6 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• L’oferiment d’una assistència integral i de qualitat als malalts, a les seves famílies i a
la comunitat.
• La formació del sentit ètic i la informació raonada de les normes de l’hospital a tots
els treballadors i als pacients que ho sol·licitin.
• La fidelitat a la línia fundacional de la institució.
• La possibilitat de donar resposta als requeriments legals de protecció de les
persones sense competència.
• La millora de les actuacions davant el malalt terminal.
• L’existència al centre d’un òrgan assessor i facilitador de les actuacions i la formació
dels professionals per fomentar la cultura bioètica de l’organització.
• La consecució que la Direcció de Recursos Sanitaris hi mostri interès.
• L’interès pels aspectes ètics de l’assistència en salut mental.
• El fet de compartir aquelles decisions difícils i susceptibles de ser qüestionades pels
mateixos companys i pels pacients.
• La possibilitat d’avaluar el risc en relació amb el benefici.
• El fet de donar resposta a la conveniència d’aplicar tractaments d’eficàcia dubtosa.
• El fet de donar servei a totes les entitats d’atenció primària com un instrument útil per
a la millora de la qualitat assistencial i del respecte als drets i deures dels usuaris i
professionals.
• L’encàrrec de la direcció com un objectiu del Pla estratègic.
• La continuació de l’existència de comissions que tractaven «casos conflictius», i que
ja es reunien esporàdicament.
2.2. Aspectes concrets que van impulsar la creació del CEA
• La inquietud de constituir un CEA va sorgir dels òrgans directius de la institució, que
van potenciar la formació externa de professionals (en algun cas es van programar
sessions de sensibilització per a directius) per oferir una assistència integral i de
qualitat als malalts i a les seves famílies (4).
• Un grup de professionals es va oferir a la direcció mèdica de l’hospital per constituir
la comissió promotora del CEA (4).
• Es va crear la direcció de bioètica amb el nomenament d’un professional, a temps
parcial, que compartia la seva activitat amb la direcció de docència per a tot el grup.
Li van assignar els encàrrecs d’introduir la reflexió ètica en les nostres institucions,
cosa que va culminar amb la formació dels comitès d’ètica (3).
• La formació d’un grup d’interès i una comissió consultiva de la Junta Clínica
(comissió assistencial) de l’hospital (2).
7 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• Des dels diferents grups de treball constituïts per millorar l’atenció a l’usuari o el
consentiment informat, es va proposar a la direcció del centre que impulsés la
constitució d’un grup promotor d’ètica assistencial (2).
• Durant el procés de fusió de dues institucions també es van fusionar els CEA ja
existents (2).
• Hi va haver coincidència de voluntats: de dalt a baix, l’empresa volia comitè, i de baix
a dalt, una sèrie de professionals també el volien; i van coincidir.
• Es va demanar assessorament extern, des de gerència, a un professional extern
d’experiència contrastada en l’àmbit de la bioètica, que va revisar molts reglaments i
protocols d’entitats ja constituïdes per començar a treballar, i finalment es va
constituir un CEA.
• Juntament amb el director mèdic del centre es va constituir una comissió gestora,
encarregada d’elaborar el reglament intern del futur CEA. Es van consultar diversos
reglaments de diferents institucions sanitàries.
• Mitjançant una carta informativa es va convidar tots els treballadors del centre a
participar-hi.
• Aprofitant la promulgació del decret d’acreditació, es va regularitzar l’existència d’un
grup que tractava casos conflictius.
• Coincidint amb un canvi empresarial i de direcció de la institució, es va considerar
convenient crear el CEA.
2.3. Funcions per les quals es preveia útil la constitució d’un CEA
Els comitès amplien o matisen les funcions, més enllà de les que estableix l’Ordre
d’acreditació per als CEA.
• Sensibilitzar sobre la importància del respecte als valors en la pràctica assistencial
per protegir els drets de les persones i dels usuaris que cuidem (10).
• Facilitar el procés de decisió i buscar l’actuació més adequada des del punt de vista
ètic, davant de cadascuna de les situacions plantejades, mitjançant l’emissió d’un
dictamen no vinculant que valora el cas a la llum de principis de bioètica i ofereix
possibles alternatives o cursos d’acció (10).
• Formular i elaborar orientacions institucionals, guies, recomanacions o protocols
d’actuació sobre situacions que, per la seva freqüència, puguin ser potencialment
conflictives pel dilema ètic subjacent i protocols comuns d’actuació en situacions
clíniques i sanitàries que plantegin problemes ètics de manera reiterada o habitual
(8).
8 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• Educar i formar: organitzar programes, cursos i altres actuacions. Promocionar la
formació en bioètica de tots els professionals de la institució, des de la teoria i la
pràctica fins que hi hagi una consciència ètica que presideixi les intervencions
assistencials (normatives, bioètica, bones pràctiques i presa de decisions) (6).
• Assessorar en la resolució de casos clínics que es plantegen en la pràctica
assistencial i que projecten als professionals, al pacient i a la família conflictes de
valors a instàncies de la direcció de diferents equips terapèutics o de persones,
usuaris o d’algun membre del CEA (6).
• Promoure i vetllar per un entorn assistencial respectuós amb la dignitat de les
persones i millorar la cura integral de totes les persones ateses (3).
• Realitzar estudis de caràcter general o bioètic i investigar en l’àmbit de l’ètica clínica
(3).
• Afavorir la protecció dels drets dels pacients, familiars i professionals de la institució
(3).
• Proposar noves formes d’actuació per a la pràctica clínica: millorar la qualitat en les
actuacions, encara que no siguin conflictives, per assolir una major participació dels
pacients (3).
• Informar sobre els casos, els fets o les situacions que comportin un conflicte ètic i
aconsellar els ciutadans usuaris dels serveis de l’hospital (malalts o no), els seus
familiars i els professionals que els atenen, en els conflictes ideològics i morals que
es puguin produir en la pràctica assistencial (2).
• Formar permanentment els membres del comitè (2).
• Desenvolupar una metodologia d’anàlisi de casos que s’utilitzi en les deliberacions
del comitè.
• Crear un registre de casos que puguin ser objecte de consulta.
• Col·laborar amb la institució en el desenvolupament del codi d’ètica assistencial.
• Coordinar activitats amb altres comitès d’ètica assistencial.
• Ajudar a complementar el document de voluntats anticipades i informar sobre
qüestions bioètiques.
• Promoure accions preventives de conflictes entre valors, tant personals com
col·lectius.
• Triar les persones que ocuparan la presidència i la secretaria.
• Elaborar i aprovar el reglament de règim intern.
• Elaborar una memòria anual d’activitats.
• Elevar les qüestions que estimi oportunes al Comitè de Bioètica de Catalunya.
9 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
2.4. Alguns aspectes rellevants en el període de constitució
• El temps previ de constitució dura entre dos i cinc anys.
• Els membres del futur CEA participen en diverses activitats acadèmiques: Congrés
de Bioètica, jornades, fòrums i, fins i tot, es fan publicacions d’alguns treballs sobre
temes de bioètica aplicada.
• Es realitzen tallers amb persones expertes en bioètica i processos de formació
interna: «Ètica i confidencialitat en l’àmbit de la psiquiatria», «Iniciació a la bioètica en
l’atenció a la salut mental», «Principis i dilemes» (bioètica, antropologia i,
fonamentalment, respecte per les persones), «Responsabilitat social dels
•
professionals sanitaris», «Hàbits i actituds del bon professional», «Decisions difícils
a l’inici de la vida» i «Decisions difícils durant i a la fi de la vida».
Des de l’inici, el CEA compta amb l’assessorament i la formació dels seus membres
per mitjà d’entitats formadores en bioètica.
• Algunes persones de la institució fan el mestratge i la diplomatura en bioètica a
proposta de la direcció de la institució.
• Es constitueix una comissió gestora encarregada d’elaborar la normativa del CEA.
• Es consulten normatives d’altres CEA.
• S’envia una carta informativa a tots els treballadors de la institució, i de vegades
únicament al personal assistencial, convidant-los a participar activament en el CEA.
• En aquesta primera etapa de constitució, de vegades una de les primeres activitats
consisteix en l’elaboració d’un glossari de la terminologia més freqüent en el diàleg
ètic.
• En tot moment hi ha el suport i la confiança de la direcció de la institució.
• La formació acaba amb la redacció, la discussió i l’aprovació de les normes de
funcionament i la sol·licitud d’acreditació.
• S’inicia la discussió de casos pràctics amb dilemes ètics.
• Un cop obtinguda l’acreditació, de vegades s’acompanya el rodatge amb un assessor
extern.
• Es crea un grup focal de professionals amb «sensibilitat ètica», el suport de la
direcció defineix la metodologia de treball, s’inicien els grups de lectura, es fa una
detecció de les necessitats a partir de la realitat assistencial, s’inicia la formació
reglada (seminaris i cursos).
• Se sol·licita assessorament a diferents CEA ja existents i es constitueix una comissió
gestora que assumeix les funcions del CEA fins a la seva acreditació.
• Des de la direcció es designa un membre de cada àrea clínica, els quals, juntament
amb els altres membres que estableix el decret, constitueixen el CEA.
10 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
2.5. Breu ressenya de l’activitat des de la constitució
• Possiblement, l’àmbit de treball que genera més activitat per als membres del CEA
és l’elaboració de guies, protocols, documents de posicionament i recomanacions.
En l’annex 3 es presenta una relació de part d’aquests documents, fonamentalment
els dels darrers anys.
• Durant els anys d’existència dels comitès, el nombre de consultes en què s’ha donat
recomanacions escrites ha estat divers. El nombre de casos per any oscil·la entre
dos i dotze, i cinc és el nombre més habitual. No és infreqüent que els CEA també
analitzin casos ficticis. Hi destaquen les consultes urgents, que sovint constitueixen
la tercera part de tots els casos analitzats.
• Les institucions han facilitat la formació als membres del CEA per mitjà d’institucions
especialitzades en bioètica, bé en forma de màster (dos anys) o de cursos de
fonamentació, seminaris o tallers i, en alguns casos, aquests s’han repetit
periòdicament. Els centres específics que s’esmenten amb més freqüència són
l’Institut Borja de Bioètica, la Fundació Dr. Robert, la Fundació Grífols Màster UAB,
l’Observatori de Bioètica i Dret i l’Institut d’Estudis de la Salut. En alguns casos, el
contingut és específic i adaptat a col·lectius determinats, com ara «Aspectes bàsics
d’atenció al pacient per a auxiliars d’infermeria, zeladors i diplomats d’infermeria».
Els mateixos CEA han organitzat cursos i seminaris dirigits al personal assistencial i
administratiu, als residents i als tutors dels residents. Molts dels cursos impartits en
un principi tractaven de la metodologia d’anàlisi de casos. La formació s’ha completat
amb l’assistència a jornades diverses: «Voluntats anticipades: millorant la utilitat del
document de les voluntats anticipades», «Replantejament de l’esforç terapèutic», etc.
• També s’han realitzat activitats d’investigació com ara la realització d’enquestes
sobre el consentiment informat i el document de voluntats anticipades; l’efecte de la
informació donada als pacients sobre el coneixement i els nivells d’ansietat; l’estudi
de les actituds dels familiars i els professionals dels pacients amb Estat Vegetatiu
Persistent ; la informació sobre els riscos operatoris: opinió dels metges i els pacients
implicats, coneixements, interessos, necessitats i expectatives, dins del marc de la
bioètica de tots els treballadors de la institució; enquestes hospitalàries sobre el dolor
a l’hospital, la sedació als pacients terminals, etc.
• Per tal de donar a conèixer l’existència i l’activitat del comitè s’han organitzat
jornades, obertes a professionals de les institucions i, fins i tot, obertes al conjunt de
la societat. La temàtica de les jornades és variada, incloent-hi temes relacionats amb
l’humanisme i la cultura, l’ètica i la pediatria, les voluntats anticipades, l’objecció de
consciència entre els professionals, l’atenció als pacients que rebutgen sang i
hemoderivats, l’ètica al final de la vida, etc. De manera regular es presenta, un o dos
cops l’any, una sessió general del centre amb algun tema del CEA. Alguns elaboren
una memòria anual que normalment es presenta a l’equip directiu. De vegades els
11 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
membres del CEA participen com a tals en altres fòrums, on presenten el codi d’ètica
institucional, els aspectes legals i ètics de la informació que es dóna als pacients
oncològics, etc. També participen en debats públics oberts com el de l’avortament o
la diversitat cultural, per millorar la difusió dels parers i donar a conèixer el CEA. Els
comitès concedeixen entrevistes a setmanaris locals i algunes institucions tenen
tríptics informatius propis del CEA i presència habitual en la revista de la institució.
3. Característiques del comitè
3.1. Coneixement de l’existència del comitè
Només un dels 39 CEA avaluats diu que els professionals de la seva institució no coneixen
l’existència del CEA i només sis assenyalen que els usuaris desconeixen l’existència dels
CEA. Però també es diu que, si bé hi ha publicitat del CEA, sigui a la web de la institució o
en la documentació que s’entrega en ingressar-hi, és estrany que els usuaris en coneguin
l’existència i solament s’informa de l’existència del CEA quan hom s’adreça a la unitat
d’atenció a l’usuari.
En general es comenta que els professionals de la institució coneixen l’existència del CEA
per les informacions que s’envien electrònicament i les jornades que es fan periòdicament.
També es fa constar que a tots els centres que tenen residents hi ha un procés d’informació
o formació sobre bioètica, en què s’informa sobre l’existència del CEA.
3.2. Procés d’accés al comitè
En general, pel que fa a les consultes dels professionals, el primer contacte amb el comitè
és informal, a través del president o presidenta, del secretari o secretària o, menys
freqüentment, d’algun altre membre. De totes maneres, aquests contactes requereixen una
sol·licitud formal que habitualment es fa arribar per correu electrònic. De vegades hi ha un
formulari específic al qual, fins i tot, es pot accedir des de la intranet de la institució.
Pel que fa als usuaris o les seves famílies, en general són les unitats d’atenció a l’usuari les
que trameten les consultes al CEA. De vegades la sol·licitud s’ha d’adreçar a la secretaria de
12 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
direcció, la qual ho ha de comunicar a la direcció assistencial i al president o presidenta del
CEA.
3.3. Recursos
La resposta més habitual és la de no comptar amb cap recurs específic per al CEA, però sí
que es disposa del suport de la direcció de la institució i en tres casos s’assenyala que es
disposa d’un pressupost específic per a l’activitat del CEA. També és freqüent que l’activitat
quedi enquadrada o comparteixi recursos logístics amb els programes de qualitat o docència
(un secretari o secretària que comparteix treballs amb altres). En un cas es disposa d’un
facultatiu consultor (jubilat emèrit) i ocasionalment es disposa d’un petit fons bibliogràfic de
consulta.
El recurs que més es repeteix és el recurs humà i la seva voluntat de dedicació, que de
vegades es menciona que va més enllà de l’horari laboral.
3.4. Presència a intranet
Trenta-un CEA diuen que estan presents a la intranet de la institució, quatre no hi estan
presents i uns altres quatre no contesten. De vegades l’accés és conjunt amb el de l’apartat
de qualitat.
3.5. Implicació i suport de la direcció
Trenta-un comitès diuen que compten amb una actitud proactiva de la direcció per al
desenvolupament de la seva activitat. En un cas es diu que aquesta implicació és mínima i
en un altre es diu que no n’hi ha. En sis casos no es contesta la pregunta.
Trenta-tres CEA tenen algun membre que forma part de la direcció del centre (set CEA
tenen dos membres, un en té tres i un altre en té sis). Contràriament, quatre CEA no tenen
cap membre que formi part de la direcció i dos no contesten aquest apartat.
13 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
3.6. Freqüència de les sessions
La taula 2 mostra el nombre de reunions que els CEA diuen haver realitzat cada any durant
el període 2008-2009.
Taula 2
Reunions anuals Nombre de CEA Reunions anuals Nombre de CEA
24 1 6 3
13 1 5 2
12 6 4 3
11 3 2 1
10 10 1 3
9 1 NC 2
8 3
Vint-i-un CEA diuen que han realitzat reunions extraordinàries (un en tres ocasions, dos en
dues ocasions i catorze en una ocasió).
3.7. Nivell d’assistència dels membres a les reunions
Taula 3
Nombre de membres
Taula 4
Nivell d’assistència a les reunions
>90% 6
>80% 13
>70% 11
>60% 3
NS/NC 5
Membres N. comitès Membres N. comitès Membres N. comitès Membres N. comitès
23 2 18 8 15 3 11 4
21 2 17 2 14 3 10 3
19 4 16 1 12 4 9 3
14 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
En total es fa una relació 585 persones que són membres dels 39 comitès que han contestat
l’avaluació (una mitjana de 15 membres per comitè). D’aquestes, el 29% són dones, el 45%
són homes i el 26% restant no aporta informació respecte al sexe.
La taula 5 descriu el perfil professional d’aquests membres, segons la informació aportada
pels 39 CEA.
Taula 5
Metge/essa* 76 Medicina interna 6
Infermeria* 67 PQA 6
Assessoria jurídica o advocat/ada 36 Farmacologia 6
Psiquiatria 33 Pediatria 5
Direcció CAP o hospital 33 Filòsof/a 5
Treball social 30 Auxiliars 5
Atenció a l’usuari 24 Neonatologia 4
Servei religiós 14 Cures pal·liatives 4
Psicologia 14 Metge/essa EMG 4
Aliena 12 Oncologia radioteràpica 3
Direcció d’infermeria 11 Gestió clínica 3
Medicina de família 10 Anatomia patològica 3
Cirurgia 9 Anestèsia 3
Cures intensives 8 Sociosanitari 3
Ginecologia 8 Traumatologia 3
Geriatria 7 Altres 45
Administració 8 Sense especificar 67
(*) No s’especifica l’especialitat, no inclosa en altres apartats.
4. Anàlisi de casos durant el període 2008-2009
4.1. Aspectes metodològics
Dels aspectes de la metodologia de l’estudi de casos que els comitès destaquen,
s’assenyalen com a trets importants:
15 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• la valoració prèvia per veure si el CEA ha d’analitzar el cas;
• la valoració de la urgència del cas;
• la possibilitat que el professional que planteja el cas assisteixi o participi en la
discussió, i
• l’avaluació posterior de l’evolució del cas i la utilitat de les recomanacions.
Pel que fa a l’anàlisi, sis comitès especifiquen que segueixen la sistemàtica definida per
Diego Gracia. Aquesta consta dels passos següents:
1. Descripció exhaustiva de la història clínica.
2. Identificació dels conflictes ètics.
3. Valoració a la llum dels principis fonamentals de la bioètica.
4. Elaboració de l’arbre de decisions.
5. Decisió final del CEA.
Altres comitès utilitzen el mètode definit per Edmund Pelegrino i, principalment, la
deliberació sobre principis:
1. Presentació del cas.
2. Identificació i formulació del problema i els valors en conflicte.
3. Jerarquització dels conflictes.
4. Consens sobre el problema ètic que es planteja.
5. Opcions possibles.
6. Recomanacions.
Tres comitès diuen que no tenen cap mètode sistematitzat i assenyalen que procuren arribar
al consens i la unanimitat per establir els acords.
4.2. Nombre de casos analitzats
Els 34 comitès que contesten aquest apartat de l’avaluació diuen que durant els anys 2008 i
2009 han analitzat, en conjunt, 271 casos, és a dir, una mitjana de 4 casos per any, amb
valors extrems de 0 i 25 casos en dos anys.
16 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
A banda, hi destaca l’autorització dels trasplantaments d’òrgans procedents de donants vius,
que segons la normativa requereixen l’autorització del CEA. No tots els CEA que pertanyen
a centres que fan aquest procediment han reportat aquesta activitat.
Taula 6
Autoritzacions per a trasplantament HVH HCPB HCPB FP FP
(2008) (2009) (2008) (2009)
Renal (donant viu) 2 40 78 22 36
Hepàtic (donant viu) 1 5 3
Trasplantament de cara (cadàver) 1
HVH: Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
HCPB: Hospital Clínic de Barcelona
FP: Fundació Universitària Puigvert
4.3. Temàtica d’alguns dels casos tractats
Confidencialitat del metge respecte al pacient, quan és citat a declarar en un judici per la part contrària.
Confidencialitat i identificació de noms a la intranet institucional.
Limitació d’un tractament de malalts en estat vegetatiu permanent.
Limitació de l’esforç terapèutic relacionat amb malats amb paràlisi cerebral.
Voluntats anticipades: preservació de les voluntats anticipades i les cures pal·liatives en pacients que no
són capaços.
Nivell de vinculació jurídica dels documents redactats pel CEA en relació amb els malalts amb esclerosi
lateral amiotròfica.
Refús d’una transfusió: procediment invasiu en un malalt que és testimoni de Jehovà i que refusa la
transfusió de sang.
Retirada de la nutrició parenteral en un pacient adult jove afecte d’una citopatia mitocondrial, amb
afectació neurològica greu, progressiva i de desenllaç fatal, totalment dependent per a les funcions
bàsiques. El pare demana la retirada de la nutrició parenteral total.
Capacitat d’una dona de 45 anys que pateix retard mental greu i es totalment dependent per a les
funcions bàsiques de la vida quotidiana i que respon agitadament i agressivament a qualsevol intent de
fer proves i tractaments mínimament invasius. Presenta un carcinoma ductal del qual és intervinguda i,
segons el protocol de tractament, hauria de seguir amb quimioteràpia i radioteràpia. Per reduir el risc de
recidiva es planteja si està indicat fer el tractament adjuvant, que probablement requerirà la sedació o
l’anestèsia de la pacient.
Voluntat de morir d’una dona de 39 anys, afecta de carcinoma de mama sense resposta efectiva als
tractaments plantejats pels especialistes, que està en fase de tractament pal·liatiu i que demana l’alta
hospitalària tot expressant la seva intenció de suïcidar-se.
17 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Infecció pel VIH d’un resident masculí de 83 anys, procedent de casa seva. Viu sol i l’ajuden els familiars.
Fa 11 anys que està controlat en un hospital, a medicina interna, per presentar infecció posttransfusional
pel VIH en estadi C3.
Refús d’una transfusió d’una dona de 77 anys. La pacient ingressa a la planta de cirurgia el 14 de maig
de 2009, procedent d’urgències, per quadre d’eventració complicada. La pacient va ser informada
prèviament de la necessitat d’IQ diferida i va acceptar l’ingrés. Com a antecedents patològics presenta
HTA en tractament farmacològic i hernioplàstia umbilical. Refereix que és testimoni de Jehovà i que té el
document de voluntats anticipades, el qual no consta a la història clínica.
Voluntat de morir d’un pacient que, en plenitud mental i física, havia expressat verbalment i
reiteradament a la seva família, que, si arribava el cas, no volia que li allarguessin la vida si no hi havia
cap possibilitat de millora.
Tutela: valoració ètica i jurídica d’un pacient amb problemes de salut mental orfe de pare, que podria
estar desemparat per part de la família paterna. Límits a la implicació del professional, en relació amb les
actuacions que aquest pot dur a terme per ajudar el pacient en aquest tema.
Futilitat d’un pacient de 79 anys en tractament antineoplàstic amb pronòstic vital d’uns 4-5 mesos i la
família ha estat informada correctament en multitud de visites, però no assumeix la realitat i continua
demandant tractaments fútils.
Estat vegetatiu persistent d’un home que, després de patir ferida per arma de foc a la regió temporal
esquerra amb important destrucció de massa òssia i teixit cerebral, amb hematoma parenquimatós, resta
en coma. El nucli familiar del pacient està desestructurat i no consent la gastrostomia percutània
endoscòpica. Quatre anys després, sense evolució positiva, la família demana la retirada de la sonda
nasogàstrica.
Negativa a rebre informació sobre corea de Huntington en dona embarassada.
Negativa al tractament: una pacient amb hipercàpnia que es nega a ser intubada.
Equitat: continuar amb la transfusió de sang, sense cap altre tractament, en un pacient anèmic amb
limitacions.
Limitació d’un pacient de 84 anys afecte d’insuficiència renal aguda i síndrome confusional de mala
evolució. Els familiars sol·liciten que es faci tot el que sigui mèdicament possible per mantenir-lo amb
vida i els professionals consideren que, en les condicions en què es troba el malalt, es tractaria d’un cas
d’obstinació terapèutica.
Avortament d’una dona de 36 anys amb diagnòstic de carcinoma de mama. El diagnòstic coincideix amb
les primeres setmanes d’embaràs i la dona en demana la interrupció per poder fer el tractament indicat
per a la neoplàsia.
Capacitat d’un pacient de 77 anys, malalt d’Alzheimer, que presenta un nòdul pulmonar com a resultat
casual en el curs d’unes proves de rutina. La malaltia neurològica fa que sigui dependent per a les
activitats bàsiques i el pacient no es deixa fer les proves necessàries per arribar al diagnòstic. Els metges
responsables es plantegen si cal fer aquestes proves i el tractament que se’n pugui derivar, en contra de
la voluntat del pacient.
Limitació d’una pacient de 36 anys en estat vegetatiu crònic irreversible a resultes d’un accident de
trànsit. La mare demana que es faci tot el que sigui mèdicament possible per mantenir-la amb vida i els
18 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
metges responsables creuen que s’han de limitar determinades actuacions mèdiques.
Respecte als valors tradicionals: dones magrebines que demanen ser ateses exclusivament per
ginecòlogues i refusen l’atenció de metges de sexe masculí.
Capacitat en l’exploració psiquiàtrica prèvia a una intervenció per implantar un marcapassos cardíac en
un pacient amb bloqueig trifascicular i risc de mort sobtada, però actualment asimptomàtic. Es detecta un
trastorn paranoide de la personalitat, que no ha representat cap problema de convivència ni de relació
amb el seu entorn, però es creu oportú ajornar la decisió de la implantació del marcapassos.
Valoració d’indicació o continuació de tractament en una pacient de 77 anys amb antecedents de
càncer de cec que recidiva diverses vegades, periòdicament, fins a deixar-la en fase terminal.
Rebuig a continuar el tractament amb diàlisi.
Valoració d’accés a tècniques de reproducció humana assistida amb alt grau de possibilitats de
concebre un fill malalt.
4.4. Dificultats destacades
Quant a la pregunta sobre les dificultats detectades en l’anàlisi d’aquests casos, les
respostes són les següents:
• la complexitat inherent a algun d’aquests casos;
• la necessitat de donar una resposta ràpida;
• la disparitat de criteris entre els familiars i els metges;
• la disparitat de criteris dins l’equip assistencial, i
• la dificultat o la negativa del professional responsable d’assumir o executar l’acord
del comitè.
Tot i que no és una dificultat, ja que no s’arriba a sol·licitar cap anàlisi d’un cas en concret,
es menciona precisament la manca de cultura a les institucions per detectar problemes ètics
i sol·licitar ajut per resoldre qüestions de conflicte de valors en la pràctica assistencial.
4.5. Informació als pacients
A l’hora de tractar un cas, la conducta seguida pels comitès és variable: hi ha dos comitès
que, en qualsevol cas, comuniquen al pacient que estan analitzant el seu cas; hi ha dos
comitès en què el metge responsable de l’atenció l’informa habitualment, però no sempre; i
hi ha quatre comitès que només ho fan quan la causa de la consulta és un conflicte entre el
19 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
pacient o la família i l’equip assistencial. Però la pràctica més habitual és no informar o ferho
de ocasionalment. En els casos en què s’informa, el CEA dóna una còpia de la seva
resolució al pacient.
5. Documents elaborats
5.1. Nombre de documents
Durant els anys 2008 i 2009, els CEA que han estat avaluats diuen que, en conjunt, han
elaborat 217 guies, protocols o recomanacions. L’annex 3 presenta la relació d’una part de
la temàtica d’aquests documents.
5.2. Metodologia de treball per elaborar els documents i
difondre’ls
El mètode seguit per elaborar les guies, els protocols i altres documents ha estat la creació
de grups de treball ad hoc (4 casos), de vegades formats per un nombre limitat de membres
del comitè, però que en altres casos hi ha integrats professionals aliens al CEA. És el cas
habitual que s’ha seguit per elaborar els codis ètics (2 casos). Amb menys freqüència ha
estat un sol membre qui ha elaborat un document, el qual ha estat posat a consideració del
plenari del CEA (2 casos). Alguna vegada, abans de l’aprovació del CEA, s’ha consultat tots
els professionals del centre perquè hi aportin les seves observacions.
La demanda de tractar un tema o elaborar un determinat protocol sorgeix normalment del
mateix CEA (10 casos), que pren la iniciativa en veure com es realitzen determinats
procediments, com ara el consentiment informat. Menys freqüentment, la iniciativa prové de
la direcció del centre (3 casos) o d’altres professionals (2 casos). La iniciativa també pot
sorgir d’altres unitats o serveis, com ara les unitats d’atenció a l’usuari, per crear, per
exemple, el circuit per a les voluntats anticipades.
El temps que s’estima que s’ha dedicat més habitualment a l’elaboració del document és de
4-6 mesos, amb valors extrems de 3 i 12 mesos. Per al codi ètic s’ha dedicat una mitjana de
6 mesos.
20 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Pel que fa a les eines de mesura per avaluar el grau d’implantació d’un determinat
document, en general es constata que no n’hi ha, llevat d’excepcions (2 casos), com per
exemple un centre que anualment avalua el protocol de restricció física o la implantació del
protocol de sedació a la fi de la vida.
El procediment més habitual, un cop el CEA aprova els documents, és que aquests s’enviïn
a la direcció del centre, que és l’encarregada de fer-los públics. En alguna institució,
l’assessoria jurídica valora els documents un cop han estat elaborats i abans d’aprovar-los.
Entre les iniciatives per a la divulgació destaca l’enviament dels documents als professionals
implicats i també la publicació al butlletí d’informació de la institució. També és possible
l’edició i la distribució d’algun llibret, però això és cada cop menys habitual.
Hi ha 27 comitès que disposen dels documents en format digital. D’aquests, 11 comitès fan
que els documents siguin accessibles a través de la intranet de la institució i utilitzen un
butlletí periòdic per fer-ne difusió.
6. Formació
Durant els anys 2008 i 2009 han continuat les activitats de formació interna per als membres
del comitè i de formació externa per a la resta de membres de la institució.
Hi destaca la formació reglada, fonamentalment per mitjà de mestratges. El més esmentat, i
amb el qual s’han format els membres de molts comitès, és el que s’imparteix durant dos
anys a l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull i, de vegades, l’impartit per
l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
També s’hi esmenten altres cursos introductoris, com ara:
• Curs d’iniciació i fonamentació en bioètica, de l’IBB;
• Bioètica clínica: què, quan i per què?, de la Fundació Robert, i
• Seminaris d’introducció a la bioètica, de l’Institut d’Estudis de la Salut.
Molts comitès organitzen formació pròpia amb la confecció de programes ad hoc i amb la
participació de docents d’institucions acadèmiques o d’altres CEA.
21 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Hi destaquen els cursos de formació per a residents que organitzen els grans hospitals i els
que s’organitzen en el període de metges interns i residents (MIR), per als metges de
família, i també la continuació de cursos d’introducció a la bioètica per a directius de les
institucions, a més d’altres dirigits a col·lectius específics com els treballadors socials, els
auxiliars, els zeladors, etc.
En l’apartat de formació s’esmenta l’assistència dels membres a diverses jornades i
congressos. Entre els més esmentats en aquest període hi destaquen:
• les IV Jornades dels Comitès d’Ètica Assistencial de Reus;
• les Sessions sobre Voluntats Anticipades organitzades pel Departament de Salut;
• el Congrés Nacional de Bioètica de Múrcia, i
• algunes jornades de la Fundació Víctor Grífols, com ara les Conferències Josep
Egozcue.
Els diferents comitès van organitzar jornades obertes com ara els Dijous de Bioètica del
Grup Sagessa; les Jornades d’Ètica i Salut Mental del Sagrat Cor, Serveis de Salut Mental;
les III Jornades d’Ètica i Dret en Psiquiatria, organitzades per Sant Joan de Déu, Serveis de
Salut Mental, o el Replantejament de l’Esforç Terapèutic, organitzades pel CEA Granollers.
7. Activitats de difusió
Les activitats de difusió per als professionals i per als usuaris de la institució es basen
principalment en l’existència del comitè, les seves funcions, els seus treballs i documents i la
presència a la intranet. Alguns centres no disposen encara d’aquest espai, però hi estan
treballant. Algun centre afirma que disposa d’un portal propi de bioètica. En aquest espai,
molt sovint compartit, estan disponibles les actes i els acords, els membres que componen
el comitè i els documents aprovats.
En menor mesura es refereix la presència de les activitats del comitè en revistes
institucionals i, fins i tot, en la premsa de caràcter local. Almenys en dos casos es refereix
l’existència d’un butlletí digital específic del CEA.
Alguns CEA han elaborat estratègies específiques, del tipus «ens donem a conèixer», o han
elaborat díptics accessibles en els dispensadors de la institució.
22 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Les activitats que donen més projecció al comitè són les jornades obertes que organitza,
sigui per presentar una guia o document o per tractar un tema d’interès per a tots els
professionals: «L’autonomia del pacient», «Dilemes ètics en l’àmbit residencial», «Rebuig al
tractament», «Objecció de consciència», etc.
8. Iniciatives i línies de treball per al període vinent
8.1. Millorar l’accés, el funcionament i la difusió de treballs del
comitè
S’hi presenta la relació d’un conjunt d’iniciatives i objectius, alguns dels quals els CEA
assenyalen per al període vinent:
• Assolir l’assistència plena i la puntualitat.
• Participar en el comitè d’ètica de la regió sanitària i organitzar jornades anuals.
• Potenciar el protagonisme del servei d’atenció al client com a via independent perquè
els usuaris arribin fàcilment al CEA.
• Ampliar els membres, amb la participació de professionals que representen àrees
crítiques del centre.
• Ampliar la difusió amb un nou butlletí.
• Explicar el funcionament als professionals de la institució, com consultar, etc.
• Crear la bústia de consulta al CEA.
• Difondre la consulta de bioètica a la població i als diferents ABS.
• Continuar amb l’admissió de visitants al CEA, siguin professionals de l’hospital o no,
per donar a conèixer el comitè.
• Mantenir la continuïtat de l’edició del full informatiu.
• Confeccionar i publicar la pàgina web pròpia del CEA.
• Compartir experiències amb la resta de CEA, i assistir a congressos, cursos, etc.
• Incorporar algun usuari al CEA.
• Enfocar organitzativament i funcionalment el futur CEA per mitjà d’una enquesta a
tots els treballadors de la institució, per conèixer el nivell d’informació que tenen
sobre el CEA. Una vegada recollida l’enquesta, fer arribar un document a tot el
personal, en què es doni a conèixer el CEA.
• Millorar l’espai d’Internet del CEA.
• Treballar l’aprofitament de l’estudi de casos i donar més impuls al CEA.
• Presentar i treballar casos a les reunions del CEA per aprendre la metodologia.
23 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• Estimular la participació al CEA.
• Obrir el CEA al personal interessat.
• Estimular la participació dels membres del CEA en els comitès tècnics i reunions
prèvies per difondre l’actitud bioètica.
• Integrar el màxim nombre d’experts, no membres del CEA, en l’elaboració de
protocols.
• Revisar el reglament intern.
8.2. Grups de treball en curs o pendents d’inici
• Voluntats anticipades en salut mental.
• Percepció dels investigadors de les negatives a participar en un assaig clínic per part
dels pacients de la investigació.
• Presa de decisions compartides.
• Prevenció del maltractament en els centres i serveis per a persones en situació de
dependència.
• La conveniència o no d’aplicar un protocol d’ordres de no-reanimació a l’hospital.
• La limitació de l’esforç terapèutic.
• La formació en bioètica.
• L’atenció als malalts que rebutgen una transfusió de sang.
• L’objecció de consciència.
• La relació dels professionals de la salut mental amb la indústria farmacèutica.
• L’adolescència i els conflictes ètics en l’assistència.
• Les incapacitacions en els trastorns mentals.
• La definició i la redacció dels criteris ètics de la institució.
• El procediment sobre el respecte a les voluntats dels menors d’edat.
• La modificació de la Llei de l’avortament per a l’actualització dels coneixements i les
qüestions bioètiques que implica.
• El protocol de qüestions ètiques de l’OMI-AP.
• El dilema ètic en l’administració de placebos com a tractament.
8.3. Organització de jornades
• Organització de les V Jornades d’Ètica i Dret en Psiquiatria, que es faran el 2011.
• Organització de sessions de debat de casos obertes a tothom i cinefòrums.
24 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
8.4. Treballs d’investigació
• Realització d’enquestes per estudiar el perfil del membre «no sanitari» del CEIC i del
CEA.
• Enquesta de recursos i gent gran.
8.5. Formació
• Curs de bioètica per a residents, a la intranet.
• Publicació de la Guia per a la formació de comitès d’ètica en l’àmbit sociosanitari.
• Programa específic per a la formació de metges residents.
8.6. Altres
• Actualització de documents propis del CEA, i també de protocols i guies clíniques
antigues, ja revisades en el seu moment pel CEA.
• Accions puntuals dirigides a potenciar el respecte a la confidencialitat, la intimitat i
l’autonomia dels malalts.
• Accions de seguiment del grau d’acompliment de les recomanacions al centre.
• Ètica al peu del llit, que pretén acostar-se al professional que té un dilema ètic, tot
evitant els tràmits burocràtics.
• Estudi de la possibilitat d’utilitzar el CEA perquè esdevingui un element de mediació
entre els professionals, les famílies i els pacients.
• Establiment del pla de millora del circuit de voluntats anticipades: difusió i implantació
entre els professionals i els usuaris.
• Definició de les accions de millora: revisió del circuit de voluntats anticipades
(aplicació SAP).
• Establiment d’indicadors relacionats amb el coneixement i la implantació del
document de voluntats anticipades.
• Proposta per a la confidencialitat en l’aplicació informàtica SAP.
• Actualització de la història clínica informatitzada per tal que, en una pestanya
expressa, registri les indicacions de limitació de tractaments de suport vital.
• Revisió i difusió de la documentació de funcionament aprovada durant els anys
anteriors.
25 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• Previsió i planificació per als pròxims anys dels requeriments que s’estableixin en els
estàndards no essencials de l’acreditació de qualitat.
• Autoavaluació dels estàndards de l’acreditació que fan referència a l’ètica i els drets
dels clients.
9. Comentaris
A continuació es presenta la relació d’alguns comentaris que s’adjuntaven al qüestionari:
«Tot i la feina feta, tenim la preocupació que l’interès formal per matèries de bioètica en
general per part del personal facultatiu i d’infermeria continua sent marginal i amb molta
gestualitat, com l’obtenció de documents de consentiment informat amb la corresponent
informació per al consentiment o els de voluntats anticipades, els quals mantenen un caire
d’obligació “administrativa” o legal.»
«Això contrasta amb el comportament altament ètic en les pràctiques assistencials, com es
pot comprovar davant l’experiència d’una alta satisfacció dels usuaris, tant la documentada
com la manifestada “al carrer” i la mínima existència de reclamacions. Igual que l’opinió
generalitzada del personal que manté el respecte i, en general, té en una alta estima la
manera com es fa la feina a l’hospital. Això contrasta amb un grau també elevat
d’insatisfacció amb les estructures i dependències de l’hospital i l’atenció primària; moltes
envellides fins al límit d’obsolescència i, també, d’insatisfacció amb les polítiques erràtiques
en la gestió.»
«El CEA té cada vegada més activitat i sabem que és fonamental que sigui així. Cada
vegada se sol·liciten més consultes de pacients o famílies perquè els pacients saben més de
l’existència dels comitès d’ètica i els professionals també els coneixen més. Per altra banda,
l’estàndard de qualitat proposat pel Departament de Salut en l’apartat de drets i deures dels
pacients comporta una important implicació del CEA i, per tant, pensem que hi ha d’haver un
reconeixent creixent de la direcció.»
«És dificultós per als membres en general compaginar el treball assistencial amb el CEA, tot
i que hi ha una voluntat explícita per formar-ne part.»
«Considerem molt important fer jornades generals de CEA en les quals:
• es puguin conèixer altres comitès, els seus components i el seu funcionament;
26 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
• es tractin temes de formació teòrica;
• es puguin fer casos pràctics entre tots, i
• es fomenti l’intercanvi d’experiències.»
«Potser seria interessant trobar la manera de poder conèixer o compartir de manera fàcil els
documents d’altres CEA (fer com una base de documentació compartida). No caldria que,
cada cop que s’hagués d’elaborar un document en un CEA més novell, es comencés de
zero o no se sabés ben bé on buscar les fonts.»
«Quan expresso el fet que la direcció del centre no tingui una implicació especial amb el
nostre comitè ho dic per les conseqüències que dificulten la dinàmica de les reunions. És
molt freqüent que un nombre de membres no pugui assistir a les reunions perquè no pot
deixar la seva tasca. Considerant que les reunions són sempre el tercer dijous de mes a la
mateixa hora, i per tant totalment programables, en general és un problema de voluntat de
qui organitza el fet que això sigui factible. Si la direcció no s’implica directament, no té
solució.
A més, com que és un comitè no assistencial, ningú no disposa d’un temps especial durant
la seva jornada per dedicar-s’hi. Això fa que representi un esforç afegit i, en general, poc
repartit.
Tot i això, som optimistes i creiem que tindrem un futur esperançador.»
«És ben cert que els professionals de l’atenció primària ens trobem cada vegada més amb
dilemes ètics, que no podem resoldre exclusivament amb la professionalitat i el sentit comú,
de vegades ni tan sols amb altres professionals de l’equip. Per això, fem una crida a la
importància de la formació i la continuïtat de la línia de treball dels professionals relacionada
amb la bioètica.
Diferents estudis han mostrat que la implicació de l’organització en aspectes de caire bioètic
repercuteix d’una manera positiva en els professionals, millora els seus valors, la seva
dedicació i, per contrapartida, augmenta el rendiment de l’empresa.»
27 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Annex 1. Comitès d’ètica assistencial acreditats
Relació de comitès d’ètica assistencial acreditats pel Departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya amb data 31 de juliol de 2010.
CEA Població Any
d’acreditació
Àmbit Avaluació
Hospital Mútua de Terrassa Terrassa 1995 Atenció
hospitalària
S
Sant Joan de Déu. SSM Sant Boi de
1995 Salut mental S
Sant Boi de Llobregat Llobregat
Corporació Sanitària Parc Sabadell 1995 Atenció
S
Taulí
hospitalària
Hospital Sant Joan de Déu Esplugues de 1995 Infantil S
d’Esplugues
Llobregat
Hospital de la Santa Creu i Barcelona 1997 Atenció
S
Sant Pau
hospitalària
Hospital Universitari de L’Hospitalet de 1997 Atenció
S
Bellvitge
Llobregat
hospitalària
Institut Guttmann. Hospital
de Neurorehabilitació
Badalona 1997 Rehabilitació S
Hospital Comarcal de Sant Berga 2000 Atenció
S
Bernabé
hospitalària
Badalona Serveis
Badalona 2000 Atenció
S
Assistencials
hospitalària
Corporació Sanitària Clínic Barcelona 2000 Atenció
hospitalària
S
Hospital General de Vic Vic 2000 Atenció
hospitalària
S
Fundació Puigvert IUNA Barcelona 2000 Nefrologia S
Hospital Universitari
Sagrat Cor
Hospital Universitari Joan
XXIII
Fundació Hospital Asil de
Granollers
Barcelona 2001 Atenció
hospitalària
Tarragona 2001 Atenció
hospitalària
Granollers 2001 Atenció
hospitalària
S
S
S
28 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
CEA Població Any
d’acreditació
Àmbit Avaluació
Hospital Universitari Vall Barcelona 2001 Atenció
S
d’Hebron
hospitalària
Hospital Universitari de Girona 2003 Atenció
S
Girona Doctor Josep
Trueta
hospitalària
Hospital de la Santa Creu Tortosa 2003 Sociosanitari S
Serveis Assistencials Amposta 2003 Atenció
S
Amposta
hospitalària
Grup Sagessa Reus 2003 Atenció primària S
Benito Menni - Complex Sant Boi de
2003 Salut mental S
Assistencial en Salut
Mental GHSCJ
Llobregat
Hospital Sant Rafael GHSC Barcelona 2003 Atenció
hospitalària
S
Fundació Jordi Gol i
Gurina
Barcelona 2003 Atenció primària S
Hospital Plató. Barcelona 2004 Atenció
hospitalària
S
CEA de Primària. ICS.
Àmbit Girona
Girona 2004 Atenció primària S
Consorci Sanitari de Terrassa 2005 Atenció
S
Terrassa
hospitalària
Hospital Sagrat Cor SSM
de Martorell
Martorell 2005 Salut mental S
Fundació Althaia. Xarxa Manresa 2005 Atenció
S
Assistencial de Manresa
hospitalària
Fundació Congrés Català
de Salut Mental
Barcelona 2005 Salut mental S
Corporació Serveis de Palamós 2006 Atenció
S
Salut Integrats Baix
Empordà
hospitalària
Hospital General de L’Hospitalet de 2006 Atenció
S
l’Hospitalet
Llobregat
hospitalària
Centre d’Oftalmologia
Barraquer
Barcelona 2007 Oftalmologia S
Fundació SAR Barcelona 2008 Sociosanitari S
29 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
CEA Població Any
d’acreditació
Àmbit Avaluació
Consorci Sanitari de l’Alt Vilafranca del 2008 Atenció
S
Penedès
Penedès
hospitalària
Hospital de Tortosa Verge Tortosa 2009 Atenció
S
de la Cinta
hospitalària
Clínica Universitària Sant Cugat del 2010 Odontologia S
d’Odontologia
Vallès
MUTUAM Barcelona 2099 Sociosanitari S
Hospital Universitari Arnau Lleida 1995 Atenció
de Vilanova
hospitalària
Fundació Vidal i Barraquer Barcelona 1996 Salut mental
Institut Municipal
Barcelona 1996 Atenció
d’Assistència Sanitària
hospitalària
Hospital Residència Sant Sant Pere de
1996 Atenció
Camil
Ribes
hospitalària
Hospital General de
Sant Cugat del 1999 Atenció
Catalunya
Vallès
hospitalària
Hospital de Barcelona Barcelona 2000 Atenció
(SCIAS)
hospitalària
Consorci Sanitari del Mataró 2000 Atenció
Maresme
hospitalària
Hospital de l’Esperit Sant Santa Coloma de 2001 Atenció
Gramenet
hospitalària
Institut d’Assistència Salt 2001 Atenció
Sanitària
hospitalària
Regió Sanitària Costa de L’Hospitalet de 2001 Sociosanitari
Ponent. SCS
Llobregat
Centre Mèdic Delfos Barcelona 2002 Atenció
hospitalària
Hospital Comarcal de Móra Móra d’Ebre 2003 Atenció
d’Ebre
hospitalària
Hospital Universitari Badalona 2003 Atenció
Germans Trias i Pujol
hospitalària
Hospital Universitari Sant Reus 2003 Atenció
Joan de Reus
hospitalària
Centre MQ Reus Reus 2003 Atenció
hospitalària
30 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
CEA Població Any
d’acreditació
Àmbit Avaluació
Hospital Sant Joan de Déu Martorell 2009 Atenció
de Martorell
hospitalària
Hospital Sant Jaume d’Olot Olot 2010 Atenció
hospitalària
Hospital Sant Joan Despí Sant Joan Despí 2010 Atenció
Moisès Broggi
hospitalària
CEA del Vallès Oriental Caldes de
2010 Atenció
Central
Montbui
sociosanitària
31 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Annex 2. Comitès d’ètica assistencial segons les regions
sanitàries
Regió Sanitària Girona
La Regió Sanitària Girona té cinc comitès d’ètica assistencial acreditats, i un d’aquests té
àmbit territorial de primària per a tota la Regió. Es té constància d’un grup que pertany a
l’Hospital de Figueres, encara que aquest no està acreditat com a tal.
COMITÈ D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Primària. ICS. Àmbit Girona Girona
Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta Girona
Corporació Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) Palamós
Institut d’Assistència Sanitària (IAS) Salt
Hospital Sant Jaume d’Olot Olot
32 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 36 Hospitals de dia sociosanitaris 10
ASSIR 7 Equips EAIA 8
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 7
CSMA 7 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 0 Hospitals d’aguts 10
CSMJ 2 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 5 Centres monogràfics (presten serveis d’SM) 1
CAS 6 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 2 Centres sociosanitaris 11
Centres de salut mental 7 Equips UFFIS 6
33 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Barcelona
A la Regió Sanitària Barcelona hi ha 24 comitès d’ètica assistencial acreditats, 15 dels quals
estan en institucions de la ciutat de Barcelona.
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Badalona Serveis Assistencials Badalona
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Badalona
Institut Guttmann. Hospital de Neurorehabilitació Badalona
Centre d’Oftalmologia Barraquer Barcelona
Centre Mèdic Delfos Barcelona
Hospital Plató Barcelona
Corporació Sanitària Clínic Barcelona
Fundació Congrés Català de Salut Mental Barcelona
Fundació Jordi Gol i Gurina Barcelona
Fundació Puigvert IUNA Barcelona
Fundació SAR Barcelona
Fundació Vidal i Barraquer Barcelona
Hospital de Barcelona (SCIAS) Barcelona
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona
Hospital Universitari Sagrat Cor Barcelona
Hospital Sant Rafael Germanes Hospitalàries Sagrat Cor Barcelona
Hospital Universitari Vall d’Hebron Barcelona
Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) Barcelona
MUTUAM Barcelona
CEA del Vallès Oriental Central Caldes de Montbui
34 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Hospital Sant Joan de Déu Esplugues de Llobregat
Fundació Hospital Asil de Granollers Granollers
Hospital Universitari de Bellvitge L’Hospitalet de Llobregat
Hospital General de l'Hospitalet L’Hospitalet de Llobregat
Regió Sanitària Costa de Ponent. SCS L’Hospitalet de Llobregat
Hospital Sagrat Cor S. Salut Mental de Martorell Martorell
Hospital Sant Joan de Déu de Martorell Martorell
Consorci Sanitari del Maresme Mataró
Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell
Benito Menni-Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor Sant Boi de Llobregat
Hospital Sant Joan de Déu - Serveis de Salut Mental Sant Boi de Llobregat
Hospital General de Catalunya Sant Cugat del Vallès
Clínica Universitària d’Odontologia Sant Cugat del Vallès
Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi Sant Joan Despí
Hospital Residència Sant Camil Sant Pere de Ribes
Hospital de l’Esperit Sant Santa Coloma de Gramenet
Consorci Sanitari de Terrassa Terrassa
Hospital Mútua de Terrassa Terrassa
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès Vilafranca del Penedès
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 212 Hospitals de dia sociosanitaris 39
ASSIR 22 Equips EAIA 45
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 47
CSMA 45 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 10 Hospitals d’aguts 34
CSMJ 35 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 8 Centres
d’SM)
monogràfics (presten serveis 24
CAS 42 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 36 Centres sociosanitaris 58
Centres de salut mental 46 Equips UFFIS 42
35 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Terres de l’Ebre
La Regió Sanitària Terres de l’Ebre té quatre comitès d’ètica assistencial acreditats, tres dels
quals pertanyen al Grup Sagessa.
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Serveis Assistencials Amposta Amposta
Hospital Comarcal de Móra d’Ebre Móra d’Ebre
Hospital de la Santa Creu - Centre Sociosanitari Jesús (Tortosa)
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta Tortosa
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 11 Hospitals de dia sociosanitaris 3
ASSIR 1 Equips EAIA 3
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 4
CSMA 2 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 1 Hospitals d’aguts 4
CSMJ 2 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 1 Centres monogràfics (presten serveis d’SM) 1
CAS 1 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 1 Centres sociosanitaris 2
Centres de salut mental 2 Equips UFFIS 1
36 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Catalunya Central
La Regió Sanitària Catalunya Central té tres CEA i un grup més o menys estable, però no
acreditat, ubicat a l’Hospital d’Igualada.
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Hospital Comarcal de Sant Bernabé Berga
Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa Manresa
Hospital General de Vic Vic
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 36 Hospitals de dia sociosanitaris 7
ASSIR 4 Equips EAIA 9
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 7
CSMA 4 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 1 Hospitals d’aguts 4
CSMJ 3 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 2 Centres monogràfics (presten serveis d’SM) 2
CAS 4 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 5 Centres sociosanitaris 10
Centres de salut mental 4 Equips UFFIS 6
37 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Lleida
A la Regió Sanitària Lleida només hi ha un CEA acreditat, que és el de l’Hospital Universitari
Arnau de Vilanova de Lleida.
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Hospital Universitari Arnau de Vilanova Lleida
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 22 Hospitals de dia sociosanitaris 3
ASSIR 2 Equips EAIA 4
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 5
CSMA 6 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 0 Hospitals d’aguts 3
CSMJ 1 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 2 Centres monogràfics (presten serveis d’SM) 6
CAS 5 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 2 Centres sociosanitaris 4
Centres de salut mental 4 Equips UFFIS 4
38 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Camp de Tarragona
La Regió Sanitària Camp de Tarragona té quatre comitès d’ètica assistencial acreditats, tres
dels quals pertanyen al Grup Sagessa.
COMITÈS D’ÈTICA ASSISTENCIAL POBLACIÓ
Centre MQ Reus Reus
Grup Sagessa Reus
Hospital Universitari Sant Joan de Reus Reus
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 34 Hospitals de dia sociosanitaris 8
ASSIR 3 Equips EAIA 6
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 6
CSMA 5 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 0 Hospitals d’aguts 6
CSMJ 3 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 0 Centres monogràfics (presten serveis d’SM) 3
CAS 2 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 2 Centres sociosanitaris 10
Centres de salut mental 3 Equips UFFIS 6
39 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran
A la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran no hi ha cap CEA acreditat, encara que hi ha
constància de l’existència d’un grup promotor vinculat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell.
Aquests són els recursos en salut de la Regió Sanitària
Atenció primària Atenció comunitària sociosanitària
EAP 8 Hospitals de dia sociosanitaris 2
ASSIR 3 Equips EAIA 3
Atenció comunitària de salut mental Equips PADES i ETOA 3
CSMA 4 Internament d’aguts
Consultes perifèriques CSMA 2 Hospitals d’aguts 4
CSMJ 0 Internament de salut mental
Consultes perifèriques CSMJ 6 Centres monogràfics (presten serveis 1
d’SM)
CAS 4 Internament sociosanitaris
Hospitals de dia de salut mental 0 Centres sociosanitaris 3
Centres de salut mental 1 Equips UFFIS 0
Font: Memòria del CatSalut 2008. CatSalut. Departament de Salut
40 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Annex 3. Relació de documents guies o protocols
elaborats pels CEA
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Atenció a menors Decisions sanitàries en menors 1
Sobre la píndola de l’endemà 4
Capacitat Document informatiu per a la presa de decisions al final de la
vida en pacients amb demència
1
Guia d’avaluació de la competència dels pacients per prendre
decisions sobre la salut. Protocol d’avaluació de la capacitat
5
Protocol sobre incapacitació 1
Protocol d’atenció a malalts discapacitats (UAOD) a
1
consultes externes
Consideracions a tenir en compte per a la determinació de la
capacitat i la competència dels pacients per prendre
decisions sobre la seva pròpia salut
Procediment per determinar la capacitat dels pacients per
prendre lliurement decisions (trastorns de consciència o de
conducta, adolescència)
Protocol sobre incapacitació. Guia d’avaluació de la
4
Confidencialitat
capacitat, malalts no competents i menors d’edat
Protocol de confidencialitat 4
Document de confidencialitat de no sanitaris 2
Recomanacions dels límits de la confidencialitat amb la
justícia
1
Sol·licitud d’accés a la història clínica informatitzada dels
pacients
1
Sol·licitud d’accés a la història clínica informatitzada dels
1
Consentiment
informat
pacients difunts
Utilització de dades clíniques, analítiques, proves d’imatge i
material biològic excedent del procés assistencial per a
investigació biomèdica
Document i tríptic de confidencialitat 1
Procediment de normativa d’ús de dades: informe i plantilla 1
Elaboració d’un butlletí informatiu sobre confidencialitat 1
Recomanacions sobre la petició d’informes mèdics 1
Recomanacions sobre la protecció de dades 1
Confidencialitat, protocol i recomanacions 4
Consentiment informat per al tractament amb clozapina 1
Consentiment informat per al tractament electroconvulsiu
Consentiment informat per a l’ús de sonda nasogàstrica
Tractament amb epoetina 1
Tractament amb ferro per via endovenosa 1
Inserció d’una via central 1
Sonda nasogàstrica per a alimentació 2
Tècnica de toracocentesi 1
Tècnica de paracentesi abdominal 1
41 de 46
1
1
1

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Consentiment informat en serveis de rehabilitació comunitària 1
Consentiment informat per a l’ús i la difusió de la imatge de
pacients en una revista digital a Internet
1
Consentiment informat per a l’ús de la imatge de pacients en
una ponència
1
Consentiment informat per al tractament de la imatge 1
Consentiment informat per a la vacuna triple vírica 1
Consentiment informat per a les infiltracions 1
Consentiment informat per a la cirurgia menor i l’anestèsia 1
Consentiment informat en cas d’accident laboral amb risc
biològic
1
Regulació del consentiment en matèria d’autòpsies clíniques 1
Consentiments informats: elaboració de models (sense
especificar)
8
Ús d’imatges 1
Ús de sondes nasogàstriques 1
Consentiment informat per a la diàlisi 3
Consentiment informat per a la diàlisi peritoneal 2
Recomanacions per al document de consentiment informat
davant punxades accidentals amb material potencialment
contaminant
1
Proposta de document de consentiment informat quan els
malalts desitgen rebre informació limitada
1
Consentiments informats, guies o recomanacions per a la
correcta elaboració, redacció i validació de documents de
consentiment informat i la seva difusió en la institució
10
Consentiment informat d’hospitalització 1
Consentiment informat d’acolliment residencial 1
Registre i avaluació dels consentiments informats 1
Recomanacions del CEA: el procés d’informació en el
consentiment informat, guies de consideracions, revisions de
guies i models previs ja existents
17
Contenció física Contenció mecànica: protocol o guia sobre la restricció física
i manual de procediment en l’àmbit general i psiquiàtric
9
Protocol de contenció 8
Documentació Document sobre la regulació de l’accés a les històries
1
clínica
clíniques de l’hospital
Protocol d’accés a la informació i lliurament de documentació
clínica
1
Informes d’alta mèdica 1
Història clínica: primera visita 1
Informe d’incidències clíniques 1
Guia per a l’ús de la documentació clínica 1
Drets i deures Segona opinió 3
Alta voluntària 4
Recomanacions sobre la gravació d’imatges 1
Difusió del codi ètic del centre 1
Drets i deures dels pacients 1
42 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Conclusions i propostes per a unes bones relacions a
l’hospital (aplicació dels drets i deures)
1
Llibret d’acollida de pacients 1
Procediment per a la difusió de la carta de drets i deures 2
Protocol del procediment a seguir davant l’absència
1
injustificada d’un pacient ingressat
Codi ètic (elaboració) 10
Procediment
sanitària
de reconeixement del dret d’assistència
1
Estat vegetatiu P Estat vegetatiu: recomanacions per a l’atenció de pacients 4
Final de la vida Protocol d’atenció a pacients en cas de situació terminal 4
Protocol d’agonia 1
Protocol de retirada del suport vital 1
La mort a l’hospital 1
Consideracions ètiques a la sedació 1
Avaluació i aprovació de l’actualització del protocol de
sedació dels malalts en situació terminal
1
Guia d’actuació en situacions de dol 1
Procediments a seguir en cas de mort de pacients 1
Procediments a seguir en cas de mort de pacients: informació sobre els
èxitus
2
Protocol de sedació 5
Funcionament del Normativa interna del CEA 8
CEA
Missió i competències del CEA 2
Guió operatiu d’anàlisi de casos al CEA 3
Protocol de consulta de bioètica 3
Model de sol·licitud de peticions al CEA 1
Resposta de consulta 1
Tríptic informatiu del CEA 1
Normativa de funcionament del CEA 11
Futilitat Futilitat i pacients crítics 1
Informació
Procediment per informar el pacient de consulta externa, de
forma entenedora i completa, del pla assistencial que li
proposa el seu metge responsable i per consultar-lo al
respecte
1
Ingrés involuntari Document per al canvi d’ingrés voluntari a involuntari 2
Ingrés involuntari 5
L’ingrés no voluntari i la pràctica terapèutica de mesures
restrictives en pacients afectats de seqüeles d’un dany
cerebral en la població adulta > de més de 16 anys
1
Laboratori
Procediment de sistemàtica de recollida de resultats
d’anàlisis clíniques
1
Limitació de Limitació de l’esforç terapèutic i guia de presentació 2
tractaments Recomanacions per no prolongar la vida artificialment 1
Guia sobre la limitació de l’esforç terapèutic 1
Guia de recomanacions de limitació de tractaments de suport
vital (LTSV)
1
43 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Elaboració de la guia marc per a l’establiment d’una limitació
de l’esforç terapèutic i actitud davant el refús al tractament
vital
1
Malalties
Bioètica i informació sobre el VIH (octubre de 2002) 1
contagioses Precaucions per reduir el risc de transmissió de malalties
infectocontagioses
1
VIH i atenció obstètrica 1
Maltractaments Prevenció de situacions de violència 1
Mostres
Document de recomanacions sobre l’ètica en el laboratori
1
biològiques
clínic
Utilització de dades clíniques, analítiques, proves d’imatge i
material biològic excedent del procés assistencial per a la
investigació biomèdica
1
Nutrició
Recomanacions de renúncia a la dieta per part de l’usuari i/o
la família
1
Consideracions ètiques en nutrició artificial 1
Guia per a les decisions clíniques en relació amb la nutrició
artificial
1
Objecció
consciencia
de Guia per gestionar l’objecció de consciència entre el personal
sanitari
Objecció de consciència
7
1
ONR
Ordres de no-reanimació 6
Procediment per indicar i aplicar les ordres de no-reanimació
cardiopulmonar
1
Recomanacions sobre les ordres de no-ressuscitació 1
Pediatria Diagnòstic prenatal dels defectes congènits 1
Maltractament en la infància 1
Protocol d’assistència immediata als infants amb
1
Rebuig
mielomeningocele
Guia d’actuació davant el refús de tractaments vitals 4
tractament
Guia davant la negativa al tractament
Recomanacions en l’atenció a pacients que rebutgen la
transfusió de sang i hemoderivats. Negativa a rebre
tractaments
1
8
Protocol d’assistència als pacients testimonis de Jehovà 2
Protocol d’actuacions psiquiàtriques en pacients que no
donen el consentiment a un procediment terapèutic
considerat vital per preservar la seva salut
1
Procediment en pacients que es neguen a rebre sang o els
seus hemoderivats.
1
Proposta d’actualització del document relatiu a l’actitud
davant la negativa a tractament, amb especials atenció a la
problemàtica dels testimonis de Jehovà
9
Recerca
Circuit del full informatiu i el consentiment informat per als
1
biomèdica
projectes de recerca
Principis generals en investigació biomèdica 1
44 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Salut mental Protocol i prevenció de riscos derivats de relacions sexuals
en pacients ingressats
2
Protocol de procediment a seguir davant el consum, la
tinença i/o el tràfic de substàncies psicoactives en el recinte
hospitalari
1
Mides restrictives en l’hospitalització psiquiàtrica (protocol) 1
Decisions sanitàries en menors (protocol) 1
Videovigilància a l’hospitalització psiquiàtrica (protocol) 2
Tractament ambulatori involuntari 1
Protecció dels drets i de la dignitat: legislació en salut mental 1
Trasplantament Aprovació del document de consentiment informat per al
trasplantament renal, incloent-hi totes les possibilitats de
procedència de l’empelt, d’acord amb el protocol expandit de
donació de pacients amb antecedents de neoplàsia.
2
Trasplantament de ronyó de donant viu (protocol) 1
Dictamen sobre la consulta del Servei de Trasplantament
Renal, feta inicialment pel Servei Canari de Salut, sobre un
candidat potencial a trasplantament d’empelt de donant viu
que refusa rebre transfusions
1
Avaluació, correccions i aprovació de l’algoritme d’actuació
davant els malalts amb patologia cerebral greu amb possible
indicació de limitació de l’esforç terapèutic però potencials
donants d’òrgans
1
Trasplantament renal creuat 1
Triatge Orientacions per a l’entrada o la retirada de pacients en
tractament substitutiu renal
1
Criteris d’ingrés a la l’UCI dels malalts oncològics. Detecció de
conflictes ètics
1
Tutela Protocol per al nomenament de la persona de referència 1
Protocol dels drets dels pacients tutelats i funcions dels tutors o
entitats tutelars
1
Protocol dels drets dels pacients tutelats i funcions i deures
dels tutors o entitats tutelars
1
UCI Mort cerebral a la l’UCI (protocol) 1
Criteris de mort cerebral en l’infant 1
Violència Protocol de violència de gènere 1
Prevenció de situacions de violència 1
Voluntats
Procediment per als casos en què entrin en conflicte les
1
anticipades
voluntats anticipades dels pacients i el codi ètic o l’actuació
del professional responsable.
Document de voluntats anticipades, guies i díptics per als
usuaris
12
Circuit del document de voluntats anticipades (DVA):
recepció i inclusió a la història clínica
5
Planificació anticipada de l’atenció 1
Procediment per a la planificació i l’aplicació de les voluntats
anticipades
3
Voluntats anticipades: establiment del circuit 2
45 de 46

Avaluació dels comitès d’ètica a Catalunya 2010
Unitat de Bioètica
Àmbit Nom del document, guia o protocol Nombre
Voluntats anticipades: recomanacions per a la planificació i
l’aplicació
9
Altres Document de fe de vida 2
Precaucions per reduir el riscos de transmissió de malalties 1
Guia de bones pràctiques 3
Potencials evocats auditius 2
Caps d’instrucció 1
Llistat de tractaments 1
Definició dels protocols a seguir amb pacients
1
multidisciplinaris
Incidències amb laboratoris de pròtesis i incidències amb
alumnes
1
Protocol per a la grip A 1
Procediment d’administració de medicació 1
Procediment d’implicació de la família 1
Protocol de registre informàtic de «qüestions bioètiques» a
l’OMI-AP
1
Protocol de registre informàtic d’ACO-post a l’OMI-AP 1
Procediment per garantir la participació en decisions 1
Protocol d’anestèsia i cures pal·liatives 1
Elaboració de decisions compartides 1
Consideracions
irrecuperables
relatives al tractament de malalts
1
Recomanacions davant les discordances en la presa de
decisions diagnòstiques o terapèutiques en el si dels equips
de treball i els comitès
1
Recomanacions per no fer el trasllat 1
Avaluació de les conductes ètiques dels metges residents
candidats al millor resident
1
Procediment d’avaluació per als embrions criopreservats que
han estat abandonats
1
46 de 46