Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

CARTA ALS REIS D’UN BECADER
10
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Hola companys! Tan fàcil que sembla escriure
i explicar coses de la nostra amiga la BECADA
però és tan difícil que no saps per on començar,
perquè tots els que la cacem tenim la memòria
plena de tantes experiències i anècdotes de les
nostres caceres que podríem omplir pàgines i
pàgines sense parar.
Bé la finalitat d’aquestes explicacions és senzillament
comentar com veig el moment actual
de aquesta modalitat de cacera sense voler
entrar en l’aspecte tècnic dels coneixements
d’identificació de l’edat i mudes de la nostra
amiga, això ho deixo per als meus companys
del C.C.B Club de Caçadors de Becada, que estan
desenvolupant una feina digne d’admirar
i tothom que la vulgui seguir o col·laborar pot
entrar a la pàgina web del C.C.B, on trobarà
tota mena de informació.
Anem per feina, doncs: aquest any sembla que
la cria segueix el mateix nivell que els darrers
anys, o sigui normal, el que ha canviat és que
els altres anys els vents eren més cap a la costa
atlàntica i aquest any és al revés, per això tenim
més bones entrades.
Les meves caceres es desenvolupen normalment
a la Catalunya Central, on la nostra amiga
sol començar a rribar a principi de novembre.
Els boscos són generalment de pi, roure i
alzina, encara que també tenim una mica de
faig, acompanyats de matolls i sotabosc que
moltes vegades és un impediment per poder
moure’s ràpid per arribar on el gos està de
mostra, Aquests últims anys he de dir que ha
augmentat el nombre de caçadors de BECA-
DA degut segurament a la disminució d´altres
El passat 17 de desembre, la Generalitat
de Catalunya mitjançant la Representació
Territorial d’esports de Barcelona va
espècies, com ara el conill i la perdiu. Ja veieu
que cada cop que escric el seu nom no em puc
estar d’escriure’l amb majúscules, perquè és
tanta l’atracció i admiració, o no sabria com
dir-ho que sento per aquesta au que trobo
que s´ho mereix.
Aquesta temporada sembla que n´hem tingut
una entrada bastant bona a principi de novembre
i una altra a final, i tot i que al terreny de la
Catalunya Central no és que li sobri aigua, sinó
tot el contrari, la nostra amiga tampoc no en
necessita tanta, amb un terreny amb humitat
normal en té prou. També li agraden els racons
tranquils i normalment una mica tapats on
poder descansar i, al voltant, terreny adequat
per trobar la quantitat de menjar que necessita
diàriament, o també podríem dir amb més
encert nocturnament, perquè ja sabeu que
normalment menja de nit, cosa que no vol dir
que si de dia encara té gana també s’espavila i
busca la manera d´omplir el pap.
Amb la punta del bec detecta les vibracions
dels cucs de terra i un cop els té localitzats,
nyam, nyam, cap a la panxa, ja que ella també
és una bona caçadora i quan sap on té el seu
objectiu no sol fallar. La vida funciona així, el
més gros normalment sempre caça i es menja
el més petit.
El que sí que trobo a faltar és una mica de fred.
No és normal que tinguem aquestes temperatures
el mes de desembre. Això del temps està
esbojarrat com tot en general.
Les BECADES també reaccionen diferent segons
la temperatura del voltant: amb fred solen
aguantar més temps la parada del gos, en
MEDALLES DE L’ESPORT
organitzar per primer any un homenatge
a les persones majors de 60 anys que han
treballat i treballen per a l’esport català a
les comarques de la Catalunya Central.
Aquests guardons van recaure entre
d’altres en el Sr. Joan Albets i Cases, president
de la Societat de Caçadors Solsona
i Comarca i també fundador de la Fira
de Caça de Solsona, en reconeixement a
la seva vida esportiva i la seva gran tasca
social per al nostre esport, la caça.
També es va distingir el nostre com-
Josep Ricart
JOAQUIM ZARZOSO
canvi amb temperatures suaus no tenen tanta
paciència i volen aviat.
També he de parlar dels nostres millors amics
i companys de cacera, els gossos. Ja fa trentatres
anys que estic caçant la dama, i tots els
gossos que surten bons, siguin de la raça que
siguin, van bé. Us puc parlar dels pòinters i dels
setters, que són els que jo he tingut com a
companys d´aventures.
Preferiblement, em quedo amb els pòinters,
senzillament perquè a mi m’agrada més un
gos que sigui obedient i festós amb l’amo, i en
general, els pòinters ho són més que els setters,
i dic en general perquè segurament que hi ha
setters que també són així, però parlant globalment
prefereixo el pòinters, tot i que, amb la
mena de terreny que tinc a la Catalunya Central,
els pòinters se la passen malament per la
falta de pèl. Ara, si el gos és com ha de ser i no
hi ha cap mena d’entrebanc, l’entusiasme de la
cacera minva totes les dificultats del terreny i els
fa gaudir d’aquesta fal·lera com a nosaltres.
Per acabar, voldria demanar als reis que tothom
pugui gaudir d’aquesta modalitat de caça durant
molt anys i que les generacions vinents en
gaudeixin tant o més que nosaltres.
Si tots fem una bona gestió cinegètica, estic
ben segur que tenim assegurada la companyia
de la nostra amiga la BECADA.
pany, el Sr. Josep Pares Rota, ocellaire
de la Societat Ocellaire de Manlleu, del
qual voldria destacar la seva humanitat,
amb una frase que ell sol dir: Tenir molt
d’amor als ocells, a les muntanyes i a les
persones.
En aquest homenatge van estar acompanyats
en tot moment pel nostre president
Sr. Paco Piera.
Bàrbara Ferrer i Vila