Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

18
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
ABEURADORS: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT
L’accés a l’aigua potable no és gens fàcil. El
medi natural es troba sovint amb un dèficit
de disponibilitat d’aigua provocat per:
- Desordres d’ordre climàtic: irregularitat
de la distribució de les pluges al llarg de
l’any amb períodes de sequera més llargs.
- Pèrdua de recursos hídrics naturals:
l’abandonament del món rural i la mecanització
agrària ha comportat la pèrdua
de rierols, fonts i basses.
- Contaminació per abocaments d’origen
domèstic, industrial i agrari.
Un hàbitat natural òptim ha de tenir punts
d’aigua, tant permanents com temporals, repartits
el més uniformement possible.
A la nostra àrea de caça podem actuar per
esmorteir les mancances d’aigua de diferents
maneres:
- Recuperant els punts d’aigua naturals:
desbrossant l’entorn de rierols per ferlo
accessible a la fauna, recuperació de
fonts i sanejament de basses.
- Instal·lant punts d’aigua artificials. L’aigua
és un recurs imprescindible per a tota la
fauna en general i si la naturalesa no la
proporciona haurem de facilitar-la mitjançant
abeuradors o basses de formigó.
Al llarg dels anys tant el sector industrial cinegètic
com els gestors d’àrees de caça han
dissenyat diferents tipus d’abeuradors amb
sistemes i materials diversos. Les bones i les
males experiències han acabat decantant les
preferències cap els abeuradors de formigó
armat. Ens centrarem, doncs, en un d’aquests
abeuradors sense menysprear altres sistemes.
Característiques de l’abeurador
Material: formigó armat perquè és un material
dur, resistent, econòmic i fàcil de netejar.
Cos de l’abeurador format per tres parts:
- El dipòsit: gruix mínim de les parets
de 5 cm que permetrà mantenir l’aigua
fresca i neta. Amidaments de 50 cm x 50
cm x 60 cm.
- La boia: la seva funció és la de mantenir
constant el nivell de l’aigua a l’abeurador.
Ha d’estar ben protegida però al mateix
temps ser accessible. És la principal causa
de problemes de mal funcionament.
- La pica: amb capacitat suficient perque
hi puguin beure els animals, però reduïda
per evitar l’evaporació o l’ofegament dels
polls.
Tapa: ha de sobresortir suficientment de la
cisterna i, sense ser del tot plana, ha de permetre
la recollida de l’aigua de la pluja. Una
reixa d´acer inoxidable en el centre, filtra
l’aigua abans d’emmagatzemar-la en el dipòsit.
Amidament de 80 x 80 cm.
Capacitat: 80 litres d’aigua.
Pes: 156 kg el cos de l’abeurador i 62 kg la
tapa. Si per una banda aquest pes considerable
en dificulta la instal·lació, per l´altra
banda és una protecció davant les visites del
senglar i dels vianants oportunistes.
Instal·lació
Convé planificar una distribució racional
dels abeuradors en funció dels hàbitats i
l’orografia de l’àrea de caça atenent els criteris
següents:
- Xarxa viària de camins que permetin
l’accés per instal·lar-los, i fer-ne el manteniment
amb facilitat.
- Àrea de campetx de les espècies cinegètiques.
Zones d’arbrat properes a les
zones de conreu.
- Orientació nord per protegir-lo del sol,
minimitzant l’evaporació i la formació
d’algues.
- Situació respecte als punts d’aigua naturals.
- Desbrossament de l´entorn, si cal, per evitar
l’aguait de depredadors terrestres. Cal
evitar la presència propera d’arbres secs o
d’estructures que facilitin l’actuació d’aus
rapinyaires, tant diürnes com nocturnes.
- Anivellar el terreny per optimitzar la recollida
d’aigua de pluja.
En general, cal buscar zones de vegetació natural
properes als camps de conreu i que permetin
la integració dels abeuradors a l’entorn.
Si és possible, instal·larem els abeuradors a
una distància lineal entre ells de 500 m, i a
una distància igual del punt d’aigua natural
més proper.
Manteniment
Si la instal·lació d’abeuradors és aconsellable,
encara ho és més el seu manteniment en perfecte
estat sanitari.
L’aigua pot actuar com a transmissor de
malalties, principalment produïdes per bactèries,
virus i protozous intestinals.
Un cop l’any convé renovar totalment
l’aigua, per exemple el mes de març. Aprofitarem
aquest moment per netejar a fons
l’abeurador, fregant amb un raspall dur les
parets interiors del dipòsit i la pica.
Un bon producte desinfectant és el clor (llegiu),
apte per a la potabilització de l’aigua,
que actua destruint o inhibint els organismes
patògens.
Per emplenar l’abeurador, el més pràctic és
recórrer a la xarxa urbana, perquè l´aigua ja
ha estat tractada.
Si no estem segurs de la qualitat de l’aigua
podem afegir-hi algun producte comercial
en que la matèria activa sigui el peròxid
d’hidrogen, més conegut com a aigua oxigenada,
que actua alliberant oxigen que destrueix
els microorganismes patògens.
A l’època de més calor, revisarem el nivell del dipòsit,
netejarem la pica amb un raspall fins buidar
tot l’aigua perquè en torni a sortir de neta.
Amb un kit per a piscines podem mesurar el
ph, que ha d’estar entre el 4,5 i 5,5. Si els valors
són més elevats podem acidificar l’aigua
amb àcid acètic, vinagre, a raó de l´1% (1litre
de vinagre per 100 litres d’aigua).
En resum, podem afirmar que la instal·lació
d’abeuradors és recomanable per a totes les
zones càlides mediterrànies, però encara és
més important el seu manteniment. Essent
l’aigua tant necessària, el que aconseguim és
augmentar els espais vitals disponibles per a
les espècies, per alimentar-se i reproduir-se
de manera satisfactòria.
No és menys important que la resta de la fauna
present a la nostra àrea de caça també es
veurà beneficiada per aquesta actuació dels
caçadors.
Santi Ferron
Tècnic cinegètic FCC Territorial de Barcelona