Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

Article d’Opinió
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
SI HO ENTENC, QUE EM PENGIN !
Quan escric aquestes ratlles és hivern,
no obstant encara el magí em bull
d’escepticisme pel fet que aquest estiu
vaig escoltar una absurda notícia,
procedent de la caixa babaua del televisor
que, més o menys com tothom,
tinc a casa com si fos un convidat de
pedra. Deia que una adinerada senyora
nord-americana, a la qual es veu li
sobren els calés, cosa que no li passa
a la gent afectada per la crisi, s’havia
dilapidat, amb total impunitat, 30.000
euros per fer clonar un gos i posseir un
cadell idèntic a un altre que molt havia
estimat, i temps enrere havia passat a
millor vida. I em sembla prou correcte
emprar, en aquest cas, dir: “millor
vida”, puix que si hi ha un Cel per als
animals, de ben segur que hi estarà més
a gust que al costat de la seva antiga i
excèntrica propietària.
Ho dic amb total convenciment, puix
què, qui es desprèn de tal suculenta
quantitat de diners per una bajanada,
no es mereix altre qualificatiu. Amb
això es fa palès que la llista dels antics
pecats ha quedat desfasada i se
n’haurien d’esborrar alguns i inclouren’hi
d’altres, tal com és aquest cas
d’emprar diners per capricis banals
quan tres quartes parts de la humanitat
s’està morint de gana. Per cert,
per protegir aquest sector desvalgut de
la societat, s’han aixecat moltes veus
però, tot i parar bona orella, encara no
he escoltat la dels ecologistes, almenys
els de l’àmbit més proper, més preocupats
amb coses per a ells prioritàries,
com una llei per suprimir les bosses de
plàstic.
Que ningú pensi que tinc alguna cosa
en contra dels ecologistes, ben bé el
contrari: com tot bon caçador me’n
considero un d’ells. Admiro la gent
de Greenpeace que, moltes vegades
les seves accions es desenvolupen en
un marc no exempt de risc, cosa que
també fan els caçadors i altres “veritables”
amants del medi ambient, quan
se’ls veu desafiant els elements que
els agredeixen, com malauradament
són els incendis forestals. Cosa que no
fan els ecologistes que jo anomeno de
“tendències”, puix que ho són perquè
està de moda, i avui es veu que és una
cosa que vesteix.
No voldria acabar sense donar un entretoc
a algun mitjà de comunicació
més entossudit en enviar als boscos una
plaga de boletaires, tant o més gran,
que la passionària que envaeix els pins,
que no pas de donar-li un contingut
de caire cultural i educatiu envers la
natura. No m’agraden les definicions
com: “Caçadors de Bolets”, puix que
sempre he entès que caçar és capturar
un ésser que es pot moure, (fins i tot a
vegades hi ha qui caça una bona pubilla),
però no els bolets, puix què tot i
haver-n’hi minats de cucs mai no n’he
vist cap a córrer.
També, pel que fa a aquest tema, per la
caixa babaua va sortir un senyor dient
que: “El bosc és de tots”, tot i que a
l’hora de pagar les despeses que comporta
treballar-lo, ell no col·labora ni
amb cinc cèntims. No ens enganyem,
no és pot fer ús del bosc com si fos
casa nostra, o pitjor, perquè per casa
no es van deixant un munt de deixalles
escampades pel terra, apart de causar
greus perjudicis quan no es respecten
les tanques del bestiar, que moltes vegades
alguns obren i no tanquen, propiciant
la fugida del bestiar cap a llocs
perillosos, com són les carreteres amb
densitat de tràfic rodat.
I parlant de prevenció de perills, tal vegada
també seria convenient, ja que els
caçadors portem una armilla ben llampant
per tal de no ser confosos amb
un bolet, que ells també en portessin
una per no ser confosos amb altres éssers
que també es mouen enmig dels
matolls.
I que quedi clar: “la natura és patrimoni
de tots, però el bosc ho és de la
gent que el treballa i és el seu mitjà
de vida”.
Josep Vendrell i Gelabert
A TALL
D´AGRAÏMENT
Per a Sara i Elizabeth Puertas
Alberto de Benicarló
Benvolguts amics:
Em dirigeixo a vosaltres com a president
de la Societat de Caçadors Grau
de Porta, de Peramola, i en nom de
tots els qui en formem part.
Voldria mostrar-vos la meva gratitud
per l’atenció dedicada el 31
d’octubre passat, quan gaudint
d’un dia d’escalada a la via ferrata
d´Oliana, vareu trobar dos gossos de
caça del senglar de la nostra societat
de caçadors que s’havien perdut
durant la caçeria del matí.
Gràcies al collaret que duien, vareu
contactar amb l’amo del gos i vareu
continuar fent el vostre descens. En
finalitzar, vareu coincidir amb l’amo,
que molt agraït per tot, va començar a
cridar els gossos perquè baixessin. Un
ho va fer, però l’altre no podia, perquè
estava ferit. Llavors, sense pensar-vosho
dues vegades, vareu decidir agafar
tots els vostres estris d’escalada i
pujar-lo a buscar, carregar-lo al coll i
baixar-lo.
La veritat és que davant d’aquest gest
tan altruista, és una satisfacció per a
tots nosaltres comptar amb gent com
vosaltres que tinguin aquest esperit de
solidaritat i col·laboració.
Així doncs per tot plegat, rebeu el
més sincer agraïment.
Andreu Orrit Estany
President S.C.Grau de Porta. Peramola
ALEX MUNTADA
29