Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
El president, Carles Dilmé fa entrega del guardó al primer
classificat, Francesc Xavier Acedo Acedo.
Agraïm la col·laboració d’en Joan Saavedra del Faisà D’Or i
l’assistència dels representants de les Societats de Caçadors
i, especialment els participants i jutges de camp, perquè
sense ells no seria possible aquests esdeveniments.
Joana Feria i Jordi Padrosa.
UNA OPINIÓ MÉS:
LES POBLACIONS
DE PERDIU
Dels debats i les xerrades sobre temàtica cinegètica sovint
s’arriba a la conclusió general que les baixes poblacions de
perdiu són bàsicament responsabilitat de l’activitat cinegètica
i de la gestió que el col·lectiu de caçadors n’ha fet al
llarg dels anys.
Cal matisar certs aspectes. Si bé és cert que en algunes ocasions
s’ha fet una gestió poc encertada d’aquesta espècie
(i en general de la caça menor), també val a dir que hi ha
altres factors que han influït, i molt, en aquesta pèrdua, i
que no són directament responsabilitat nostra.
Tal com es va exposar en el debat, i tal com recull el sentit
comú i una bona colla d’estudis, una de les grans problemàtiques
que dificulta l’estabilitat de les poblacions és la manca
d’hàbitat adequat. En aquest cas cal recordar que la mateixa
administració, el mateix Estat, i la Unió Europea són grans responsables
d’aquesta pèrdua d’hàbitat i de la seva qualitat. Ho
són perquè han potenciat les polítiques agràries i socials que
imperen actualment. S’està hipotecant la pagesia del nostre
país: l’estan abocant a un final indigne. Han estès una agricultura
intensiva que soluciona els problemes a base de l’abús
de productes químics que acaben amb qualsevol rastre de
vida “no autoritzada” per aquestes grans indústries d’adobs,
fitosanitaris, llavors transgèniques, etcètera. Tot això ha tingut
repercussió, i no pas poca, no tan sols en els paisatges,
sinó també en la base de la cadena tròfica. Però continuem
endavant sense voler veure’n les conseqüències i restem ben
lluny d’assumir cadascú les seves responsabilitats.
A partir d’aquí valdria la pena plantejar-nos si les actuacions
implícites en el món cinegètic són realment l’amenaça
o bé l’aliat de parcs naturals i d’altres figures de protecció
de fauna i flora.
Tothom comença a estar tip de tant control, de tanta pape-
Cal un esforç comú i una implicació
general per preservar els drets, però
també els deures, dels caçadors.
rassa, de tants permisos, de tanta casuística legal, de tantes
prohibicions i de tantes limitacions. Les mateixes normatives
i actuacions fetes per vetllar per la supervivència de la natura
i de les espècies salvatges, s’estan girant en contra dels
mateixos objectius que van inspirar la seva redacció.
Amb tot aquest sermó, no eximeixo de culpa el col·lectiu de
caçadors, que som els qui hem d’entendre que la qualitat ha
de prevaldre per sobre de la quantitat. Perdem de vista el
que hauria de ser la nostra màxima, apel·lant, potser massa
sovint, a l’excusa de la solvència de les societats. Cal un esforç
comú i una implicació general per preservar els drets,
però també els deures, dels caçadors.
Al cap i a la fi, ens movem tots per a un mateix objectiu: ens
hi juguem el territori.
Redacció- FCCGi
25