Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
LES MALALTIES I LES ESPÈCIES CINEGÈTIQUES
Quan han transcorregut gairebé 20 anys des de que vam iniciar una
línea de recerca a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma
de Barcelona, relacionada amb el maneig (benestar animal) i les malalties
de la fauna salvatge, hem adquirit suficient experiència per tractar
amb profunditat aquests temes. En un principi, molt poques persones
apostaven pel futur de la nostra feina, fet que ens va crear nombroses
dificultats, perquè l’ estudi de les malalties dels animals sempre havia estat
centrat en les espècies domèstiques. Els animals salvatges, única-
ment tenien importància quan eren responsables d’alguna
malaltia que repercutia en els humans o en els els animals
domèstics.
Després de tots aquests anys treballant, el temps
ens ha donat la raó, i les malalties de les espècies
salvatges no només són importants per la seva
transmissió a les persones o als animals domèstics,
sinó també per la seva incidència sobre algunes
de les poblacions la qual cosa fa que en
ocasions se´n comprometi la seva conservació. Les
malalties són, i ho seran encara més en un futur
proper, un dels factors limitants més importants per
a moltes espècies salvatges, principalment les cinegèti-
ques. No és que ho diguem nosaltres, únicament s’ha de
llegir la premsa especialitzada per confirmar-ho.
Amb freqüència, es culpabilitza a una determinada causa de l’aparició
d’una malaltia en les espècies cinegètiques. L’experiència demostra que,
generalment, són diversos els factors responsables. Un d’ells és el de
les repoblacions cinegètiques. Quan aquestes no es realitzen adequadament,
sense un control sanitari estricte dels animals que s’alliberen,
poden ocasionar problemes sanitaris molt greus, no només a les espècies
salvatges, sinó també als animals domèstics i a l’home.
Durant els últims anys, hem viscut l’aparició de malalties que han incidit
Des de la FCC volem recordar la importància que la carn de
porc senglar destinat al consum, sigui sotmesa a inspecció
veterinària, i molt especialment al control de la triquinosi.
CONSELLS PER A LA RECOLLIDA DE MOSTRES:
- Recollir mostres de cada animal per separat i ben identificats.
- De cada animal recollir diverses mostres, com a mínim
dels músculs masseters i diafragmàtics, musculatura intercostal
i musculatura de la llengua.
ATENCIÓ CAÇADORS!
directament sobre la caça. Un exemple molt proper és el del pestivirus
de l’isard, que va fer que s’hagués de prohibir la caça d’aquesta espècie
en moltes zones del Pirineu català, amb les conseqüents pèrdues econòmiques,
tant directes com indirectes. També, hem detectat nombroses
malalties als animals salvatges que es poden transmetre a l’ home tant
per la manipulació d’aquestes espècies (tuberculosi, brucel·losi) com pel
seu consum (triquinosi).
El caçador actual, coneixedor de la importància que tenen les
malalties a les les espècies que aprofita cinegèticament, ha de
preocupar-se per la seva seva salut i per això ha de lluitar
per a que existeixin programes de seguiment sanitari
per detectar desequilibris en el medi que puguin
originar una malaltia. S’ha de tenir en compte,
que quan es tracta d’espècies salvatges el que és
veritablement important és la prevenció. Quan
una malaltia apareix en una espècie salvatge, és
molt complicat establir mesures per al seu con-
trol. Si no es prenen mesures de tipus preventiu,
és molt probable que en els propers anys visquem
més d’ un desastre important relacionat amb la sanitat
de les espècies que es cacen.
M. CANES
Per acabar, hem de dir que el Servei d’Ecopatologia de
Fauna Salvatge (SEFaS) continuarà treballant, com ho ve fent des
de fa molt de temps, per mantenir un bon estat sanitari de les espècies
cinegètiques i evitar així l’aparició de malalties.
Santiago Lavín.
Responsable del Servei d’ Ecopatologia de
Fauna Salvatge (SEFaS). Facultat de Veterinària,
Universitat Autònoma de Barcelona.
- Relacionar inequívocament, amb etiquetes identificatives,
les mostres recollides amb l’animal a què correspon.
En cas que els controls realitzats indiquin que es tracta
d’animals infestats amb triquina, cal recordar que
aquestes carns s’han de destruir per incineració en una
planta d’incineració autoritzada, segons el que preveu
el reglament (CE) 1069/2009 de 21 d’octubre de
2009.
43