Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

DESITJO
CONFIANÇA EN SI
MATEIXOS, RIGOR,
MÈTODE I SORT
A LES PERSONES
QUE LIDERARAN
EL PARTIT A
PARTIR D’ARA
EDITORIAL
EL NAS DE TYCHO BRAHE
Ignasi Llorente
Alguns de vosaltres m’heu preguntat per quin
motiu el meu bloc sempre ha dut el nom del nas
de Tycho Brahe. Crec que aquest, que és la meva
darrera editorial com a responsable de l’Esquerra
Nacional, és un bon moment per explicar-ho.
Tycho Brahe és el darrer dels grans astrònoms
anteriors a l’era del telescopi. Malgrat això, va
ser capaç d’implantar l’observació metòdica i
rigorosa del cosmos creant el concepte mateix
d’observatori modern, i va defensar la necessitat
de refer des de zero tots els càlculs que s’usaven
aleshores. Només aquest fet, i que científi cs com
Kepler el tinguessin de referent, ja justifi caria la
seva inclusió entre els top-ten de l’astronomia.
Però a més, Tycho va tenir sort. Una nit que tornava
a casa, begut com gairebé sempre, va veure
una estella que brillava més del compte. Després
de comprovar que no era conseqüència de l’alcohol
ingerit, va dedicar-se a estudiar-la i va arribar
a la conclusió que era una Nova Stella, tal
com ell la va batejar. Avui dia sabem que era una
supernova, el sufi x «nova» és un homenatge a
Brahe, i encara és visible amb telescopis de llarg
abast. Va tenir molta sort. Les supernoves visi-
A LES PENES, PUYALADES
bles sense l’ajuda del telescopi es poden comptar
amb els dits d’una mà. I ell la va veure en el moment
més oportú per carregar-se la creença que
el cosmos era immutable.
Brahe no seria un model a seguir per cap
motiu més enllà de ser metòdic i molt tossut.
La vehemència amb què defensava les seves
opinions el van dur a batre’s en duel per una
discussió matemàtica. No sabem si va conservar
l’honor, però a conseqüència de la baralla
va perdre el seu nas, que va haver de substituir
per una pròtesi d’or i plata, alimentant la seva
fama d’excèntric.
El que sempre m’ha agradat d’aquest personatge
ha estat que no va tenir por d’oposar-se al
sentit comú de la seva època, que afi rmava que
el cosmos era immutable, i ho va fer des del mètode
científi c. Però a més va tenir sort, un aliat
que sovint és imprescindible. Confi ança en si
mateixos, rigor, mètode i una mica de sort. Això
és el que desitjo a totes les persones que a partir
d’ara lideraran el partit. |
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 3