Presentació «El fracking a Catalunya - Esquerra Republicana de ...

esquerra.cat

Presentació «El fracking a Catalunya - Esquerra Republicana de ...

EL FRACKING A

CATALUNYA

27 de desembre de 2012


QUÈ ÉS EL FRACKING?

Fracking és el terme anglosaxó

per a referir-­‐se a la fractura

hidràulica.

És el procés mitjançant el qual

s’extreu gas natural no conven-­‐

cional des d’estrats rocosos pro-­‐

funds (shale gas o gas d’esquist).

El gas no convencional és el

gas atrapat dins la roca mare en

forma de peWtes o molt peWtes

bossades.

EL FRACKING A CATALUNYA


QUÈ ÉS EL FRACKING? Per extreure aquest gas atrapat,

es fa servir una tècnica mixta:

• Primer, es perfora en verWcal

un pou a una profunditat

d’entre 1.000 i 5.000 metres.

Així, s’arriba a l’estrat o nivell

de la roca mare.

• Després, es passa a perforar

en horitzontal per l’interior

d’aquest llit rocós.

EL FRACKING A CATALUNYA


QUÈ ÉS EL FRACKING?

Un cop fetes aquestes perfora-­‐

cions, es realitzen un seguit d’ex-­‐

plosions i a conWnuació s’injecta

en l’interior de la terra un fluid,

format per una barreja d’aigua i

sorra més un seguit d’addiWus

químics.

Aquesta mescla tòxica s’injecta

a molt alta pressió, amb l’objecWu

de fracturar la roca mare

EL FRACKING A CATALUNYA


QUÈ ÉS EL FRACKING?

Quan la roca es fractura, s’allibera el

gas que empresona. Aquest gas passa

llavors als tubs d’extracció i puja a la

superbcie a través dels pous.

El procés es repeteix, fragmentant

sistemàWcament el llit de roca mare

fins que s’esgota tot el gas que conté.

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

A Catalunya, l’alarma per l’amenaça del

fracking ha sorgit arrel de la peWció de

permisos per a prospectar dos extensos

territoris del país a la recerca d’aquest gas.

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

Àrea de prospecció “Darwin”

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

89.683 hectàrees.

Municipis afectats a les comarques de la

Segarra, l’Urgell, la Noguera, El Solsonès i

l’Anoia.

Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,

Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell,

Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Cama-­‐

rasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà,

Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona,

Ivorra, la Molsosa, la SenWu de Sió, Llobera,

Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió,

Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts,

Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant

Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà,

Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

Àrea de prospecció “Darwin”

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

Àrea de prospecció “Leonardo”

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

76.641 hectàrees.

Municipis afectats a les comarques del Barce-­‐

lonès, Osona i Bages.

Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià,

Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda,

les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu,

Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita,

Prats de Lluçanès, Puig-­‐reig, Roda de Ter, Sagàs,

Sant Aguss de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau,

Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant

Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant

Mars d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní

d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília

de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia

de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria

de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet,

Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

Àrea de prospecció “Leonardo”

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

Els dos permisos han estat

demanats per l’empresa Montero

Energy CorporaWon SL al

Departament d’Economia i Empresa

de la Generalitat. Montero és la

filial espanyola de la mulWnacional

canadenca R2 Energy i de la seva

empresa vinculada, Halliburton.

L’anunci es produí en el DOGC

núm. 6221, de 27/9/2012, pàg.

45.038. Amb aquest anunci, s’obria

el termini per a presentar

al·∙legacions a la peWció dels dos

permisos de prospecció.

EL FRACKING A CATALUNYA


ON ES VOL APLICAR?

L'anunci del DOGC, d’una sola pàgina,

incloïa tan sols la informació referent a la

denominació de l’empresa i a la situació i

extensió de les àrees que sol·∙licitava

prospectar.

La tècnica de prospecció que caldria uW-­‐

litzar és la mateixa amb què hom preveu

desenvolupar posteriorment l’explotació:

el fracking.

El permís d’invesWgació/prospecció com-­‐

porta el permís d’explotació.

El termini de presentació d’al·∙legacions

finalitzà el dia 28/11/2012.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Les possibles conseqüències són rotundes, múlWples, de gran abast i amb

una important afectació a curt, mig i llarg termini. De manera sintèWca, en

destaquen:

Contaminació dels aqüífers (aigües subterrànies).

Contaminació del sòl.

Contaminació atmosfèrica.

Emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Afectació sísmica.

Contaminació acúsWca

Contaminació odorífera.

Impactes paisatgísWcs.

Augment del transit rodat de grans camions i maquinària pesant.

Elevadíssim consum d’aigua.

Elevadíssima ocupació de territori.

Canvis en les societats locals i en les dinàmiques econòmiques i

comercials pròpies.

Prolongació de la dependència respecte els combusWbles fòssils.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Es tracta d’una acWvitat altament depredadora en tots els senWts:

Per a realitzar l’extracció en un punt concret, cal crear una peWta

central industrial de caràcter pesant i de gran impacte, que inclou

extensos aparcaments per als camions, gasoductes, pous de

perforació, basses per vessar-­‐hi els productes tòxics emprats en la

fractura, grans dipòsits d’emmagatzematge del gas, torxes de

cremació, etc.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Les plantes perforen dia i nit. Són altament sorolloses i amb un fort impac-­‐

te des d’un punt de vista odorífer.

També són emissores de gran quanWtat de productes tòxics volàWls emma-­‐

gatzemats en les basses, les quals contenen la part dels productes químics

altament contaminants recuperats del subsòl després d’haver-­‐lo introduït

per a extreure el gas. Una altra part roman en aquest subsòl, contaminant-­‐

lo.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Per tal de donar servei a les nombroses plantes, cal eixamplar notable-­‐

ment les carreteres locals o bé fer-­‐ne de noves, per tal de fer viable la

circulació de la important flota de grans camions que es necessita.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Síntesi simulació del fracking (Vídeo. 3 minuts de durada. Cliqueu al da-­‐

munt del quadrat negre. Requereix connexió a Internet):

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Cadascuna d’aquestes plantes permet explotar un radi limitat del subsòl, me-­‐

surable entre 1 i 3 quilòmetres a la rodona, aproximadament.

Cada pou explota el subsòl fins a exhaurir-­‐lo. Les dades apunten a una vida úWl

de cada pou al voltant de 5 o 6 anys. Es produeix llavors una migració fins a àrees

properes, per tal d’aixecar una nova planta. Amb aquesta dinàmica depredadora,

en un període temps relaWvament curt queda afectada i devastada una amplís-­‐

sima extensió de territori.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Els danys ocasionats a l’entorn i al subsòl són, en la seva major part, irre-­‐

versibles o de molt llarga durada.

Els territoris afectats, de caràcter habitualment rural, evolucionen molt

ràpidament envers un paisatge, un entorn i un medi ambient altament

industrialitzat, brut, degradat i notablement modificat i contaminat.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Nombrosos informes semblen demostrar, a més, la presència d’altes

concentracions de compostos carcinògens i neurotoxines en l’aire de les

zones afectades.

En termes agropecuaris, les àrees immediatament afectades esdevenen

pràcWcament estèrils. Les acWvitats econòmiques i comercials pròpies del

territori es veuen foragitades o notablement afectades.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

I, en tot cas, els productes agropecuaris d’aquestes zones experimenten

una important davallada de qualitat i un notable despresWgi a nivell comer-­‐

cial.

Per tot plegat, les economies rurals de base agropecuària i/o amb un im-­‐

portant sector dedicat al turisme rural i de qualitat que es veuen afectades

pel fracking tendeixen ràpidament a enfonsar-­‐se.

EL FRACKING A CATALUNYA


CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING

Una conseqüència previsible de l’enfonsament de les dinàmiques comercials prò-­‐

pies dels territoris afectats és un canvi substancial en el perfil de les societats lo-­‐

cals.

Aquest canvi inclouria, si més no:

Una important subsWtució poblacional.

La fi dels projectes de desenvolupament fonamentats en la múlWple explo-­‐

tació dels productes agropecuaris (per la contaminació dels aqüífers, del sòl i

de l’aire) i en el turisme de qualitat (per la degradació irreversible de la matè-­‐

ria primera amb què treballa fonamentalment aquest sector: els paisatges de

qualitat).

En darrer terme, i no menys important, hom constata, arreu on aquesta dinàmica

industrial pesant ha estat implementada, la important pèrdua general de la quali-­‐

tat de vida dels ciutadans residents (elevada contaminació a tots els nivells, fortes

olors, sorolls, gran volum de trànsit rodat, etc...).

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

Un sector important de les societats dels dos territoris afectats està posicionant-­‐

se rotundament en contra.

La conseqüència més notable ha estat, per ara, la creació de la PAF – Plataforma

Aturem el Fracking (Cervera, 24 de novembre de 2012).

(h}p://aturemfracking.wordpress.com/) (h}ps://twi}er.com/aturemfracking)

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

Actualment, la PAF engloba fins a

una cinquantena d’enWtats, asso-­‐

ciacions, ajuntaments i consells co-­‐

marcals de tots els territoris afectats.

Entre tots, han presentat fins a 40

al·∙legacions contra el fracking a

Catalunya

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

EnWtats que donen suport a la PAF (amb data 27 de desembre de 2012):

AJUNTAMENTS: Guissona, Agramunt, Torrefeta i Florejacs, Torà, Avinyó, Manlleu, Muntanyola, Sta.

Maria de Corcó, St. Pere de Torelló, Sta. Cecília de Voltregà, Olost, Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant

MarK d’Albars, Oristà, Perafita, Santa Feliu Sasserra, Alpens, Vic, St. Julià de Vilatorta, Sta. Eugènia

de Berga, Vilanova de Sau, Vilanova de l’Aguda, Preixens, Argençola.

CONSELLS COMARCALS: Consell Comarcal d’Osona, Consell comarcal de la Garrtoxa.

CONSORCIS: Consorci del Lluçanès, Consorci de l’Espai Natural Guilleries-­‐Savassona.

ENTITATS DEL TERRITORI: Fòrum L’Espitllera, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de

Girona, Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya,

Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), IPCENA, IAEDEN, Vall del Ges.net, Agrupació Naturalista i

Ecologista de la Garrotxa, El Saüquer, Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, L’Arada,

CUP de Torà, CUP de Manlleu, Salvem les Valls, ICV-­‐EUiA Girona, Som Lo Que Sembrem – Balaguer,

Slow food terres de Lleida, La Dolça Revolució de les plantes medicinals – Balaguer, Assemblea

Pagesa de Catalunya – Balaguer, Centre d’Inicia^ves Rurals de la plana de Lleida, CUP – Balaguer,

Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt, Assemblea Solidaritat Catalana per la

Independència – Cervera, El Trill, Espai Llobregós, Centre d’Inicia^ves Rurals de la Plana de Lleida,

Plataforma per a la Defensa de la Ribera de l’Ondara, Greenpeace, AEMS – Rius amb vida, GEDENA

– Ripollès, Associació Salut i Agroecologia – AsiA, Grup de Recerca Aladrell, Els Verds – Alterna^va

Verda, Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC), Xarxa per una Nova Cultura de

l’Aigua, Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres, Ateneu Juvenil, Cultural ELiFRACKING NaturalistaAde CATALUNYA Girona.


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

Aquest sector de la societat que es posiciona en contra es va incrementant a

mida que es difonen les importants implicacions i conseqüències del fracking.

Bona part de l’argumentari d’oposició es fonamenta en dos aspectes essencials:

a)L’afectaciódevastadoraalmodeldedesenvolupamentterritorial

plan-­‐tejat i/o desitjat.

b)LesimportantsiirreversiblesafectacionsnegaWvesalmedi

ambient, a la salut humana, animal i vegetal i a la qualitat dels paisatges.

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

El posicionament en contra

d’aquestes acWvitats altament

degradants, i a favor de les

alternaWves de desenvolupa-­‐

ment existents, està en sinto-­‐

nia amb posicionaments simi-­‐

lars sorgits en el si de les

societats més avançades del

món.

Especialment, en aquelles que

ja han experimentat negaWva-­‐

ment les conseqüències de la

seva aplicació.

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

En aquests països, han sorgit

importants moviments

contraris, tant per part de la

societat en general com de

grups d’intel·∙lectuals.

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

Pel que fa al posicionament de la PAF, hom denuncia:

La manca d’informació als afectats a tots els nivells (incloent-­‐hi els Ajun-­‐

taments), així com l’absència de parWcipació per part de la societat en la

presa de decisions en un projecte de tanta transcendència i impacte.

L’impacte rotundament negaWu sobre la biosfera, el paisatge i la salut hu-­‐

mana, animal i vegetal.

El fet de tractar-­‐se d’un projecte emmarcat en un model de desenvolu-­‐

pament agònic, vinculat als combusWbles fòssils.

La percepció de que es tracta d’una nova dinàmica econòmica de caràcter

essencialment especulaWu.

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

En aquest senWt, hom argumenta, a més:

L’aberració que suposa desenvolupar en aquestes zones una acWvitat industrial

de gran abast i extensió, impròpia dels territoris afectats.

La necessitat d’emprar enormes volums d’aigua, inexistents en els territoris afec-­‐

tats.

L’existència de nombrosos estudis que cerWfiquen les extraordinàries conseqüèn-­‐

cies negaWves per al medi ambient, la salut humana, animal i vegetal, la preserva-­‐

ció de la qualitat dels paisatges i les dinàmiques econòmiques pròpies dels territo-­‐

ris afectats.

La necessitat de posar en valoració nombroses legislacions i normaWves existents

a nivell nacional, estatal i europeu que haurien d’impedir aquesta mena de pràcW-­‐

ques: DirecWva Hàbitats del Consell de la Unió Europea, Convenció d’Aarhus, Plans

estratègics de desenvolupament comarcal, espais de protecció ZEPA, Agendes 21,

Xarxa Natura, PEIN’s, Pla de l’Energia i Canvi ClimàWc de Catalunya, Llei catalana

del Paisatge, Conveni Europeu del Paisatge, etc...

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

I posa sobre la taula...

Les prohibicions o moratòries

implementades per diversos països

europeus i comunitats autònomes

espanyoles. En aquest àmbit

destaquen els casos de l’Assemblea

Nacional Francesa (30 de juny de

2011), del govern de Bulgària

(gener del 2012) i de la Comunitat

Autònoma de Cantàbria

(novembre de 2012), que han

prohibit l’ús del fracking en els

territoris respecWus.

EL FRACKING A CATALUNYA


POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS

I per tot plegat, hom demana:

Que no es concedeixen ni tan sols els permisos demanats, atès que

aquests tan sols tenen com a objecWu cercar les millors àrees

d’explotació, i que la pròpia dinàmica de prospecció ja requereix la

uWlització de la tècnica del fracking.

Que el Parlament de Catalunya, de manera similar al que han fet

altres països europeus, elabori de manera immediata una legislació

pròpia que impedeixi la uWlització de la tècnica del fracking a tot el

territori nacional.

EL FRACKING A CATALUNYA


EL FRACKING A

CATALUNYA

27 de desembre de 2012

More magazines by this user
Similar magazines