Presentació «El fracking a Catalunya - Esquerra Republicana de ...

EL FRACKING A
CATALUNYA
27 de desembre de 2012

QUÈ ÉS EL FRACKING?
Fracking és el terme anglosaxó
per a referir-­‐se a la fractura
hidràulica.
És el procés mitjançant el qual
s’extreu gas natural no conven-­‐
cional des d’estrats rocosos pro-­‐
funds (shale gas o gas d’esquist).
El gas no convencional és el
gas atrapat dins la roca mare en
forma de peWtes o molt peWtes
bossades.
EL FRACKING A CATALUNYA

QUÈ ÉS EL FRACKING? Per extreure aquest gas atrapat,
es fa servir una tècnica mixta:
• Primer, es perfora en verWcal
un pou a una profunditat
d’entre 1.000 i 5.000 metres.
Així, s’arriba a l’estrat o nivell
de la roca mare.
• Després, es passa a perforar
en horitzontal per l’interior
d’aquest llit rocós.
EL FRACKING A CATALUNYA

QUÈ ÉS EL FRACKING?
Un cop fetes aquestes perfora-­‐
cions, es realitzen un seguit d’ex-­‐
plosions i a conWnuació s’injecta
en l’interior de la terra un fluid,
format per una barreja d’aigua i
sorra més un seguit d’addiWus
químics.
Aquesta mescla tòxica s’injecta
a molt alta pressió, amb l’objecWu
de fracturar la roca mare
EL FRACKING A CATALUNYA

QUÈ ÉS EL FRACKING?
Quan la roca es fractura, s’allibera el
gas que empresona. Aquest gas passa
llavors als tubs d’extracció i puja a la
superbcie a través dels pous.
El procés es repeteix, fragmentant
sistemàWcament el llit de roca mare
fins que s’esgota tot el gas que conté.
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
A Catalunya, l’alarma per l’amenaça del
fracking ha sorgit arrel de la peWció de
permisos per a prospectar dos extensos
territoris del país a la recerca d’aquest gas.
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
Àrea de prospecció “Darwin”
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
89.683 hectàrees.
Municipis afectats a les comarques de la
Segarra, l’Urgell, la Noguera, El Solsonès i
l’Anoia.
Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,
Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell,
Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Cama-­‐
rasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà,
Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona,
Ivorra, la Molsosa, la SenWu de Sió, Llobera,
Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió,
Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts,
Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant
Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà,
Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.
Àrea de prospecció “Darwin”
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
Àrea de prospecció “Leonardo”
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
76.641 hectàrees.
Municipis afectats a les comarques del Barce-­‐
lonès, Osona i Bages.
Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià,
Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda,
les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu,
Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita,
Prats de Lluçanès, Puig-­‐reig, Roda de Ter, Sagàs,
Sant Aguss de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau,
Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant
Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant
Mars d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní
d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília
de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia
de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria
de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet,
Torelló, Vic i Vilanova de Sau.
Àrea de prospecció “Leonardo”
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
Els dos permisos han estat
demanats per l’empresa Montero
Energy CorporaWon SL al
Departament d’Economia i Empresa
de la Generalitat. Montero és la
filial espanyola de la mulWnacional
canadenca R2 Energy i de la seva
empresa vinculada, Halliburton.
L’anunci es produí en el DOGC
núm. 6221, de 27/9/2012, pàg.
45.038. Amb aquest anunci, s’obria
el termini per a presentar
al·∙legacions a la peWció dels dos
permisos de prospecció.
EL FRACKING A CATALUNYA

ON ES VOL APLICAR?
L'anunci del DOGC, d’una sola pàgina,
incloïa tan sols la informació referent a la
denominació de l’empresa i a la situació i
extensió de les àrees que sol·∙licitava
prospectar.
La tècnica de prospecció que caldria uW-­‐
litzar és la mateixa amb què hom preveu
desenvolupar posteriorment l’explotació:
el fracking.
El permís d’invesWgació/prospecció com-­‐
porta el permís d’explotació.
El termini de presentació d’al·∙legacions
finalitzà el dia 28/11/2012.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Les possibles conseqüències són rotundes, múlWples, de gran abast i amb
una important afectació a curt, mig i llarg termini. De manera sintèWca, en
destaquen:
Contaminació dels aqüífers (aigües subterrànies).
Contaminació del sòl.
Contaminació atmosfèrica.
Emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Afectació sísmica.
Contaminació acúsWca
Contaminació odorífera.
Impactes paisatgísWcs.
Augment del transit rodat de grans camions i maquinària pesant.
Elevadíssim consum d’aigua.
Elevadíssima ocupació de territori.
Canvis en les societats locals i en les dinàmiques econòmiques i
comercials pròpies.
Prolongació de la dependència respecte els combusWbles fòssils.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Es tracta d’una acWvitat altament depredadora en tots els senWts:
Per a realitzar l’extracció en un punt concret, cal crear una peWta
central industrial de caràcter pesant i de gran impacte, que inclou
extensos aparcaments per als camions, gasoductes, pous de
perforació, basses per vessar-­‐hi els productes tòxics emprats en la
fractura, grans dipòsits d’emmagatzematge del gas, torxes de
cremació, etc.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Les plantes perforen dia i nit. Són altament sorolloses i amb un fort impac-­‐
te des d’un punt de vista odorífer.
També són emissores de gran quanWtat de productes tòxics volàWls emma-­‐
gatzemats en les basses, les quals contenen la part dels productes químics
altament contaminants recuperats del subsòl després d’haver-­‐lo introduït
per a extreure el gas. Una altra part roman en aquest subsòl, contaminant-­‐
lo.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Per tal de donar servei a les nombroses plantes, cal eixamplar notable-­‐
ment les carreteres locals o bé fer-­‐ne de noves, per tal de fer viable la
circulació de la important flota de grans camions que es necessita.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Síntesi simulació del fracking (Vídeo. 3 minuts de durada. Cliqueu al da-­‐
munt del quadrat negre. Requereix connexió a Internet):
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Cadascuna d’aquestes plantes permet explotar un radi limitat del subsòl, me-­‐
surable entre 1 i 3 quilòmetres a la rodona, aproximadament.
Cada pou explota el subsòl fins a exhaurir-­‐lo. Les dades apunten a una vida úWl
de cada pou al voltant de 5 o 6 anys. Es produeix llavors una migració fins a àrees
properes, per tal d’aixecar una nova planta. Amb aquesta dinàmica depredadora,
en un període temps relaWvament curt queda afectada i devastada una amplís-­‐
sima extensió de territori.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Els danys ocasionats a l’entorn i al subsòl són, en la seva major part, irre-­‐
versibles o de molt llarga durada.
Els territoris afectats, de caràcter habitualment rural, evolucionen molt
ràpidament envers un paisatge, un entorn i un medi ambient altament
industrialitzat, brut, degradat i notablement modificat i contaminat.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Nombrosos informes semblen demostrar, a més, la presència d’altes
concentracions de compostos carcinògens i neurotoxines en l’aire de les
zones afectades.
En termes agropecuaris, les àrees immediatament afectades esdevenen
pràcWcament estèrils. Les acWvitats econòmiques i comercials pròpies del
territori es veuen foragitades o notablement afectades.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
I, en tot cas, els productes agropecuaris d’aquestes zones experimenten
una important davallada de qualitat i un notable despresWgi a nivell comer-­‐
cial.
Per tot plegat, les economies rurals de base agropecuària i/o amb un im-­‐
portant sector dedicat al turisme rural i de qualitat que es veuen afectades
pel fracking tendeixen ràpidament a enfonsar-­‐se.
EL FRACKING A CATALUNYA

CONSEQÜÈNCIES DEL FRACKING
Una conseqüència previsible de l’enfonsament de les dinàmiques comercials prò-­‐
pies dels territoris afectats és un canvi substancial en el perfil de les societats lo-­‐
cals.
Aquest canvi inclouria, si més no:
Una important subsWtució poblacional.
La fi dels projectes de desenvolupament fonamentats en la múlWple explo-­‐
tació dels productes agropecuaris (per la contaminació dels aqüífers, del sòl i
de l’aire) i en el turisme de qualitat (per la degradació irreversible de la matè-­‐
ria primera amb què treballa fonamentalment aquest sector: els paisatges de
qualitat).
En darrer terme, i no menys important, hom constata, arreu on aquesta dinàmica
industrial pesant ha estat implementada, la important pèrdua general de la quali-­‐
tat de vida dels ciutadans residents (elevada contaminació a tots els nivells, fortes
olors, sorolls, gran volum de trànsit rodat, etc...).
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
Un sector important de les societats dels dos territoris afectats està posicionant-­‐
se rotundament en contra.
La conseqüència més notable ha estat, per ara, la creació de la PAF – Plataforma
Aturem el Fracking (Cervera, 24 de novembre de 2012).
(h}p://aturemfracking.wordpress.com/) (h}ps://twi}er.com/aturemfracking)
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
Actualment, la PAF engloba fins a
una cinquantena d’enWtats, asso-­‐
ciacions, ajuntaments i consells co-­‐
marcals de tots els territoris afectats.
Entre tots, han presentat fins a 40
al·∙legacions contra el fracking a
Catalunya
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
EnWtats que donen suport a la PAF (amb data 27 de desembre de 2012):
AJUNTAMENTS: Guissona, Agramunt, Torrefeta i Florejacs, Torà, Avinyó, Manlleu, Muntanyola, Sta.
Maria de Corcó, St. Pere de Torelló, Sta. Cecília de Voltregà, Olost, Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant
MarK d’Albars, Oristà, Perafita, Santa Feliu Sasserra, Alpens, Vic, St. Julià de Vilatorta, Sta. Eugènia
de Berga, Vilanova de Sau, Vilanova de l’Aguda, Preixens, Argençola.
CONSELLS COMARCALS: Consell Comarcal d’Osona, Consell comarcal de la Garrtoxa.
CONSORCIS: Consorci del Lluçanès, Consorci de l’Espai Natural Guilleries-­‐Savassona.
ENTITATS DEL TERRITORI: Fòrum L’Espitllera, Grup de Defensa del Ter, Associació de Naturalistes de
Girona, Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya,
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), IPCENA, IAEDEN, Vall del Ges.net, Agrupació Naturalista i
Ecologista de la Garrotxa, El Saüquer, Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, L’Arada,
CUP de Torà, CUP de Manlleu, Salvem les Valls, ICV-­‐EUiA Girona, Som Lo Que Sembrem – Balaguer,
Slow food terres de Lleida, La Dolça Revolució de les plantes medicinals – Balaguer, Assemblea
Pagesa de Catalunya – Balaguer, Centre d’Inicia^ves Rurals de la plana de Lleida, CUP – Balaguer,
Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt, Assemblea Solidaritat Catalana per la
Independència – Cervera, El Trill, Espai Llobregós, Centre d’Inicia^ves Rurals de la Plana de Lleida,
Plataforma per a la Defensa de la Ribera de l’Ondara, Greenpeace, AEMS – Rius amb vida, GEDENA
– Ripollès, Associació Salut i Agroecologia – AsiA, Grup de Recerca Aladrell, Els Verds – Alterna^va
Verda, Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC), Xarxa per una Nova Cultura de
l’Aigua, Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres, Ateneu Juvenil, Cultural ELiFRACKING NaturalistaAde CATALUNYA Girona.

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
Aquest sector de la societat que es posiciona en contra es va incrementant a
mida que es difonen les importants implicacions i conseqüències del fracking.
Bona part de l’argumentari d’oposició es fonamenta en dos aspectes essencials:
a)L’afectaciódevastadoraalmodeldedesenvolupamentterritorial
plan-­‐tejat i/o desitjat.
b)LesimportantsiirreversiblesafectacionsnegaWvesalmedi
ambient, a la salut humana, animal i vegetal i a la qualitat dels paisatges.
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
El posicionament en contra
d’aquestes acWvitats altament
degradants, i a favor de les
alternaWves de desenvolupa-­‐
ment existents, està en sinto-­‐
nia amb posicionaments simi-­‐
lars sorgits en el si de les
societats més avançades del
món.
Especialment, en aquelles que
ja han experimentat negaWva-­‐
ment les conseqüències de la
seva aplicació.
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
En aquests països, han sorgit
importants moviments
contraris, tant per part de la
societat en general com de
grups d’intel·∙lectuals.
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
Pel que fa al posicionament de la PAF, hom denuncia:
La manca d’informació als afectats a tots els nivells (incloent-­‐hi els Ajun-­‐
taments), així com l’absència de parWcipació per part de la societat en la
presa de decisions en un projecte de tanta transcendència i impacte.
L’impacte rotundament negaWu sobre la biosfera, el paisatge i la salut hu-­‐
mana, animal i vegetal.
El fet de tractar-­‐se d’un projecte emmarcat en un model de desenvolu-­‐
pament agònic, vinculat als combusWbles fòssils.
La percepció de que es tracta d’una nova dinàmica econòmica de caràcter
essencialment especulaWu.
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
En aquest senWt, hom argumenta, a més:
L’aberració que suposa desenvolupar en aquestes zones una acWvitat industrial
de gran abast i extensió, impròpia dels territoris afectats.
La necessitat d’emprar enormes volums d’aigua, inexistents en els territoris afec-­‐
tats.
L’existència de nombrosos estudis que cerWfiquen les extraordinàries conseqüèn-­‐
cies negaWves per al medi ambient, la salut humana, animal i vegetal, la preserva-­‐
ció de la qualitat dels paisatges i les dinàmiques econòmiques pròpies dels territo-­‐
ris afectats.
La necessitat de posar en valoració nombroses legislacions i normaWves existents
a nivell nacional, estatal i europeu que haurien d’impedir aquesta mena de pràcW-­‐
ques: DirecWva Hàbitats del Consell de la Unió Europea, Convenció d’Aarhus, Plans
estratègics de desenvolupament comarcal, espais de protecció ZEPA, Agendes 21,
Xarxa Natura, PEIN’s, Pla de l’Energia i Canvi ClimàWc de Catalunya, Llei catalana
del Paisatge, Conveni Europeu del Paisatge, etc...
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
I posa sobre la taula...
Les prohibicions o moratòries
implementades per diversos països
europeus i comunitats autònomes
espanyoles. En aquest àmbit
destaquen els casos de l’Assemblea
Nacional Francesa (30 de juny de
2011), del govern de Bulgària
(gener del 2012) i de la Comunitat
Autònoma de Cantàbria
(novembre de 2012), que han
prohibit l’ús del fracking en els
territoris respecWus.
EL FRACKING A CATALUNYA

POSICIONAMENT ALS TERRITORIS AFECTATS
I per tot plegat, hom demana:
Que no es concedeixen ni tan sols els permisos demanats, atès que
aquests tan sols tenen com a objecWu cercar les millors àrees
d’explotació, i que la pròpia dinàmica de prospecció ja requereix la
uWlització de la tècnica del fracking.
Que el Parlament de Catalunya, de manera similar al que han fet
altres països europeus, elabori de manera immediata una legislació
pròpia que impedeixi la uWlització de la tècnica del fracking a tot el
territori nacional.
EL FRACKING A CATALUNYA

EL FRACKING A
CATALUNYA
27 de desembre de 2012