22.04.2013 Views

Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 51<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong><br />

<strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

<strong>d'edificis</strong> <strong>tradicionals</strong><br />

<strong>Una</strong> aproximació<br />

integral a l'edifici<br />

51


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 52


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 53<br />

Objectius de <strong>la</strong> guia<br />

Amb <strong>la</strong> intenció de rehabilitar l'arquitectura tradicional d'una<br />

manera conscient, ordenada i, fins on es pugui, encertada, aquest<br />

document proposa a l'arquitecte/enginyer una guia 1 a seguir<br />

durant <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> del edificis que anomenem <strong>tradicionals</strong>.<br />

El camí escollit, que no és necessàriament l'únic, defensa, en<br />

primer lloc, <strong>la</strong> necessitat de preservar el fet d'«habitar», sigui dins<br />

<strong>la</strong> <strong>per</strong>spectiva de millorar les condicions de vida dels seus<br />

habitants, sigui dins aquel<strong>la</strong> de preservar el sentit profund<br />

d'aquesta arquitectura en el si de <strong>la</strong> comunitat. En segon lloc, es<br />

tracta també de reconèixer l'arquitectura tradicional com a part<br />

constituent del paisatge cultural mediterrani. Rehabilitar-<strong>la</strong> amb<br />

un mínim de rigor implica indubtablement transmetre a les<br />

generacions futures els seus valors patrimonials (històrics, artístics,<br />

de memòria, de testimoni, etc.).<br />

Cal assenya<strong>la</strong>r que seguir aquests principis representa una tasca<br />

feixuga de sensibilització dels mateixos tècnics, <strong>per</strong>què bona part<br />

de <strong>la</strong> seva formació universitària és basada sobre <strong>la</strong> construcció<br />

<strong>d'edificis</strong> nous de formigó armat i sobre tècniques<br />

industrialitzades difícilment compatibles amb aquesta<br />

arquitectura; i, en paral·lel, també de sensibilització de <strong>la</strong><br />

col·lectivitat, <strong>per</strong>què és imprescindible que el<strong>la</strong> reconegui el valor<br />

testimonial de <strong>la</strong> seva arquitectura. Des d'aquest punt de vista,<br />

proposem mecanismes de participació activa de <strong>la</strong> comunitat en <strong>la</strong><br />

presa de decisions.<br />

Paral·le<strong>la</strong>ment, es tracta d'una guia que pretén, dins <strong>la</strong> mesura<br />

que sigui possible, ser “científica”, “objectiva” i “precisa”, i que<br />

dóna una gran importància a les fases de diagnòstic i reflexió<br />

prèvies al projecte; es tracta, doncs, d'una guia que s'allunya de<br />

les intervencions sobre el construït que són realitzades sense un<br />

bon coneixement de l'edifici i <strong>la</strong> seva circumstància, d'aquelles que<br />

s'ancoren en <strong>la</strong> pràctica del “sempre s'ha fet així”; es tracta d'una<br />

guia que desconfia dels excessos provocats <strong>per</strong> <strong>la</strong> fe cega en les<br />

tecnologies noves aplicades sense garanties; i finalment, es tracta<br />

d'una guia que pretén reduir <strong>la</strong> manca habitual de control<br />

econòmic en els treballs de <strong>rehabilitació</strong>.<br />

És evident que <strong>per</strong> a cada edifici en particu<strong>la</strong>r, hom haurà de<br />

trobar l'esca<strong>la</strong> i el grau d'intensitat de cada una de les etapes<br />

proposades. Així <strong>la</strong> <strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> presenta una aproximació<br />

genèrica de màxims que haurà d'adaptar-se a cada cas concret.<br />

La guia parteix del principi bàsic que si un no coneix, no pot pas<br />

reflexionar i que, com a conseqüència, tampoc pot projectar una<br />

<strong>rehabilitació</strong> seriosa. Així, es proposen quatre moments del<br />

procés (el coneixement, <strong>la</strong> reflexió i el projecte, l'obra, <strong>la</strong> vida útil)<br />

en el curs dels quals es desenvoluparan les diverses etapes de<br />

treball.<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

<strong>d'edificis</strong> <strong>tradicionals</strong><br />

L'arquitectura tradicional és extremadament vulnerable a les pressions del món<br />

contemporani. La seva <strong>rehabilitació</strong> implica una cura especial <strong>per</strong> a no malmetre els<br />

seus valors. Zuccarello, Itàlia<br />

El fet de proposar una guia d'aquest tipus <strong>per</strong> rehabilitar edificis<br />

pot semb<strong>la</strong>r que desenvolupi aspectes de l'arquitectura i de <strong>la</strong><br />

construcció que són ja coneguts <strong>per</strong> tots, <strong>per</strong>ò és precisament<br />

<strong>per</strong>què són donats <strong>per</strong> coneguts que es segueixen reproduint<br />

errors dins les diferents etapes i que finalment re<strong>per</strong>cuteixen sobre<br />

<strong>la</strong> qualitat de <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong>.<br />

Per finalitzar aquesta introducció, voldríem recordar que <strong>la</strong> guia<br />

que proposem pren el valor més gran quan és aplicada dins d'un<br />

àmbit d'acció més ampli, sigui a l'esca<strong>la</strong> del barri, <strong>la</strong> ciutat o el<br />

territori, i dins del si de P<strong>la</strong>ns d'acció coordinats com els que es<br />

proposen dins el Mètode <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> de<br />

l'arquitectura tradicional mediterrània.<br />

53


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 54<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

<strong>d'edificis</strong> <strong>tradicionals</strong><br />

Els agents inicials del procés<br />

El principal agent de tota o<strong>per</strong>ació de <strong>rehabilitació</strong> d'un edifici és<br />

el seu propietari, que pot ser públic o privat, individual o col·lectiu.<br />

En tots els casos, és l'ànima de l'o<strong>per</strong>ació, dins <strong>la</strong> que trobem els<br />

desigs d'un millor habitatge, <strong>la</strong> voluntat de fer un negoci, <strong>la</strong> pura<br />

su<strong>per</strong>vivència de mantenir un edifici dempeus, <strong>la</strong> participació<br />

entusiasta i col·lectiva <strong>per</strong> embellir un carrer, etc. Per una altra<br />

banda, no es pot oblidar que una bona part dels habitatges siguin<br />

de lloguer i, <strong>per</strong> aquesta causa, cal tenir en compte també les<br />

necessitats i opinions dels llogaters.<br />

A l'altre costat de <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció, l'arquitecte/enginyer és un<br />

professional competent <strong>per</strong> dirigir les diverses etapes d'una<br />

<strong>rehabilitació</strong> amb <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració d'un equip pluridisciplinar. Dins<br />

d'aquesta guia, utilitzem el l<strong>la</strong>rg terme arquitecte/enginyer amb el<br />

ben entès que dins <strong>la</strong> diversitat de situacions mediterrànies<br />

trobaríem diferents professionals formats, parcialment o<br />

totalment, <strong>per</strong> aquestes tasques, com és el cas de l'arquitecte,<br />

l'enginyer d'edificació, l'arquitecte tècnic, etc. Cal destacar aquí,<br />

que <strong>la</strong> complexitat d'una <strong>rehabilitació</strong> feta amb cura implica que<br />

es disposi d'una preparació i una sensibilitat especials i que, a <strong>la</strong><br />

vegada, hom sigui obert a <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració amb ex<strong>per</strong>ts de<br />

disciplines diverses (historiadors, antropòlegs, restauradors,<br />

topògrafs, etc.).<br />

El tercer agent del procés és el que denominem aquí genèricament<br />

el constructor. El seu pa<strong>per</strong> i les seves competències varien al l<strong>la</strong>rg<br />

de <strong>la</strong> conca mediterrània. A certes zones, l'ofici tradicional ha<br />

desaparegut completament mentre en d'altres encara és possible<br />

construir com abans. Protegir l'arquitectura tradicional<br />

mediterrània, és també protegir aquests oficis.<br />

54<br />

X


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 55<br />

X<br />

Les etapes a seguir<br />

Des de <strong>RehabiMed</strong> s'ha constatat, dins <strong>la</strong> pràctica corrent, com el<br />

promotor acostuma a decidir fer unes millores o modificacions a<br />

l'edifici i com ràpidament emprèn els treballs de <strong>rehabilitació</strong>. En certs<br />

casos, demana consell a un arquitecte/enginyer <strong>per</strong>ò <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

empresa sol ser el reflex de les necessitats i inquietuds del moment. Es<br />

podria argumentar que sempre ha estat així, que es tracta d'una<br />

“arquitectura sense arquitectes”, <strong>per</strong>ò sabem tots com el creixement<br />

orgànic de l'arquitectura preindustrial responia a tècniques i a<br />

conductes destil·<strong>la</strong>des <strong>per</strong> <strong>la</strong> tradició, sempre executada <strong>per</strong> veritables<br />

professionals, homes d'ofici, que anomenàvem mestres de cases,<br />

maçons o maalem; tot un món que ha desaparegut en <strong>la</strong> pràctica. El<br />

fet de proposar <strong>la</strong> participació sistemàtica de tècnics de formació<br />

universitària pot semb<strong>la</strong>r una alternativa francament tecnòcrata <strong>per</strong>ò<br />

pensem que respon a <strong>la</strong> realitat dels canvis socials profunds que tenen<br />

lloc a <strong>la</strong> conca mediterrània. Més enllà: aquests tècnics hauran de ser<br />

conscients del caràcter inevitable de <strong>la</strong> majoria d'aquests canvis, d'una<br />

manera tal que, com ens ho recorda Kevin Lynch 2 , segurament només<br />

els serà possible “dirigir les transicions”.<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

<strong>d'edificis</strong> <strong>tradicionals</strong><br />

Podem esquematitzar que, en <strong>la</strong> pràctica corrent, el procés de<br />

<strong>rehabilitació</strong> només presenta dos moments, <strong>la</strong> decisió d'actuar i<br />

l'obra; <strong>per</strong> contra, <strong>RehabiMed</strong> proposa un procediment<br />

seqüencial, un procés en quatre fases consecutives que<br />

s'engeguen amb <strong>la</strong> decisió d'actuar:<br />

I. El coneixement. Conèixer l'edifici i els seus ocupants ha de ser<br />

previ a cap intervenció. La primera etapa [1. Preliminars] recull<br />

<strong>la</strong> decisió d'actuar del promotor <strong>per</strong>ò es desenvolupa<br />

mitjançant un pre-diagnòstic que efectua una primera<br />

estimació objectiva de <strong>la</strong> proposta i de l'objecte d'intervenció<br />

(l'edifici i els seus usuaris). La complexitat d'un edifici implica<br />

habitualment encetar una segona etapa de recerca [2. Estudis<br />

pluridisciplinars (Anàlisi) 3 ] basada sobre un treball<br />

pluridisciplinar acurat en el curs del qual s'analitzen els àmbits<br />

social, històric, arquitectònic i constructiu.<br />

II. La reflexió i el projecte. <strong>Una</strong> vegada hom coneix l'edifici i les<br />

necessitats dels seus usuaris, és ja possible efectuar un exercici<br />

de reflexió dins d'una tercera etapa [3. Diagnòstic (Síntesi) 4 ] de<br />

síntesi de <strong>la</strong> informació recollida en el curs de <strong>la</strong> fase anterior.<br />

Durant aquesta etapa, s'individualitzen els problemes i les seves<br />

causes, i es dóna una visió global dels potencials i dèficits de<br />

55


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 56<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong><br />

<strong>d'edificis</strong> <strong>tradicionals</strong><br />

l'edifici. Dins <strong>la</strong> quarta etapa [4. Reflexió i presa de decisions]<br />

caldrà reprendre les idees del promotor sobre els treballs que<br />

vol iniciar i s'intentarà fer-los compatibles amb <strong>la</strong> realitat de<br />

l'edifici, amb els seus valors patrimonials, amb les possibilitats<br />

econòmiques d'inversió, etc. En aquest punt del procés, també<br />

es confirmen els criteris d'intervenció (com conservar, fins a<br />

quin punt transformar, etc.). Es tracta d'un moment que ha<br />

d'estar marcat <strong>per</strong> una sòlida ètica professional del tècnic. I,<br />

finalment, amb uns criteris fermament definits, és possible<br />

passar a <strong>la</strong> cinquena etapa [5. Projecte] en el curs de <strong>la</strong> qual es<br />

prepara el document del projecte que <strong>per</strong>metrà contractar<br />

l'obra, construir-<strong>la</strong> i contro<strong>la</strong>r-<strong>la</strong>.<br />

III. L'obra. Un cop acomplertes aquestes dues primeres fases, <strong>la</strong><br />

sisena etapa [6. Rehabilitació] podrà ser empresa d'una manera<br />

molt més ajustada, preservant els valors de l'edifici, adaptantse<br />

millor a les necessitats del promotor i, encara que sembli un<br />

contrasentit, amb menor cost econòmic, precisament <strong>per</strong>què<br />

part de les incerteses dels treballs han estat descartades<br />

d'antuvi. Tal vegada, <strong>per</strong> garantir <strong>la</strong> qualitat de l'execució de <strong>la</strong><br />

<strong>rehabilitació</strong>, és fonamental d'implicar el constructor i els seus<br />

col·<strong>la</strong>boradors (siguin artesans, restauradors o d'altres<br />

empreses especialitzades).<br />

IV. La vida útil. Podria semb<strong>la</strong>r que un cop tenim l'edifici<br />

rehabilitat finalitzi el procés, <strong>per</strong>ò considerem indispensable<br />

p<strong>la</strong>ntejar una setena i darrera etapa [7. Manteniment] que<br />

<strong>per</strong>meti mantenir (petites o<strong>per</strong>acions de neteja, reparacions,<br />

renovacions efectuades seguint un calendari) l'edifici al l<strong>la</strong>rg de<br />

<strong>la</strong> seva vida útil fins a una futura nova <strong>rehabilitació</strong> (gran<br />

o<strong>per</strong>ació que dotarà l'edifici dels estàndards del moment).<br />

Al gràfic es mostra <strong>la</strong> diferència conceptual entre allò que és una <strong>rehabilitació</strong> i allò<br />

que és fer manteniment: a partir del mateix dia de <strong>la</strong> seva construcció l'edifici<br />

envelleix; si es fan petites o<strong>per</strong>acions de manteniment amb una certa <strong>per</strong>iodicitat,<br />

l'edifici envelleix més lentament; finalment arribarà a un punt on els estàndards de<br />

vida del moment deixaran obsolet l'edifici (allò que anomenem fi de <strong>la</strong> vida útil) i<br />

serà necessària una o<strong>per</strong>ació de <strong>rehabilitació</strong>.<br />

56<br />

X<br />

Durant aquesta etapa, les inspeccions <strong>per</strong>iòdiques prenen una<br />

importància ben particu<strong>la</strong>r, ja que <strong>per</strong>meten detectar dèficits o<br />

noves necessitats abans que l'edifici es comenci a degradar.<br />

Com mostra aquest cartell informatiu de l'ajuntament de Guarda, encara que cada<br />

un dels habitants del carrer facin amb bona voluntat o<strong>per</strong>acions que podríem<br />

anomenar de <strong>rehabilitació</strong>, sense una vigilància, sense una guia, sense uns criteris<br />

de conservació, al final el carrer s'haurà transformat tant que serà irreconeixible.<br />

Câmara Municipal da Guarda, 1985, Portugal.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 57<br />

1<br />

Preliminars<br />

Aquesta primera etapa reuneix tots els contactes necessaris <strong>per</strong><br />

endegar un procés de <strong>rehabilitació</strong> d'un edifici, des del moment<br />

quan un promotor ho ha decidit. Els temes que han de ser tractats<br />

són de tipus molt divers amb l'objectiu de <strong>per</strong>metre una primera<br />

aproximació suficientment oberta a <strong>la</strong> intervenció. Aquesta<br />

primera etapa gira a l'entorn d'allò que acostumem a anomenar<br />

pre-diagnòstic, moment d'orientació objectiva del promotor.<br />

Decisió d'actuar / Entrevista amb el promotor<br />

És el moment del diàleg obert entre el propietari i<br />

l'arquitecte/enginyer. Aquest darrer ha d'identificar les necessitats<br />

així com els desigs del propietari, i ha d'avaluar les possibilitats de<br />

desenvolupament d'aquestes idees. No cal oblidar que les raons<br />

inicials d'un encàrrec poden arribar a ser diferents d'allò que<br />

finalment es decidirà de fer. Molt sovint, <strong>la</strong> propietat decideix<br />

cridar un ex<strong>per</strong>t <strong>per</strong> un petit problema (una fissura, una taca<br />

d'humitat, etc.), <strong>per</strong> preocupacions de confort, <strong>per</strong> un<br />

requeriment municipal de conservació, etc., <strong>per</strong>ò és precisament<br />

I. El coneixement<br />

57


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 58<br />

I. El coneixement<br />

l'arquitecte/enginyer qui ha de ser capaç d'orientar el propietari<br />

amb l'objectiu de racionalitzar <strong>la</strong> intervenció i d'identificar les<br />

necessitats més determinants que poden, tal vegada, ser diferents<br />

de les preocupacions expressades pel propietari.<br />

D'altra banda, el propietari pot haver decidit de rehabilitar l'edifici<br />

amb l'objectiu de fer-ne una inversió financera, i és allà on<br />

l'arquitecte/enginyer ha de ser un bon conseller pel que fa als<br />

aspectes legals i al cost econòmic de l'o<strong>per</strong>ació.<br />

Pre-diagnòstic<br />

El punt c<strong>la</strong>u d'aquesta primera etapa és el pre-diagnòstic. Aquesta<br />

etapa implica una primera aproximació global a l'edifici, als seus<br />

valors (arquitectònics, històrics, etc.) i als seus problemes<br />

(constructius, d'habitabilitat, etc.) a partir d'una primera visita a<br />

l'edifici. Aquesta primera visita es basa en una inspecció ocu<strong>la</strong>r on<br />

l'ex<strong>per</strong>iència de l'arquitecte/enginyer juga un pa<strong>per</strong> c<strong>la</strong>u. Es<br />

recorre tot l'edifici i s'intenta descobrir el sistema constructiu<br />

utilitzat, els valors arquitectònics que el caracteritzen, les lesions<br />

que l'afecten, <strong>la</strong> problemàtica social que li és associada, etc. En<br />

particu<strong>la</strong>r, s'ha de fixar l'atenció en <strong>la</strong> coherència del descens de<br />

càrregues així com el recorregut d'evacuació de les aigües.<br />

Tota aquesta informació pot ser recollida en una o més fitxes<br />

d'inspecció sistematitzades, com és el cas del MER francès o suís,<br />

o el Test Manteniment català, etc. Alguns d'aquests mètodes<br />

d'inspecció han incorporat darrerament dades re<strong>la</strong>cionades amb el<br />

comportament energètic de l'edifici així com d'altres paràmetres<br />

mediambientals.<br />

En algunes situacions de gran fragmentació de <strong>la</strong> propietat de<br />

Durant <strong>la</strong> primera visita l'arquitecte/enginyer ha de ser capaç d'assolir una visió<br />

global de <strong>la</strong> problemàtica de l'edifici. Como, Itàlia.<br />

58<br />

l'edifici, serà necessari iniciar una sèrie d'entrevistes <strong>per</strong> garantir <strong>la</strong><br />

participació en el procés de tots els propietaris i usuaris de l'edifici.<br />

En paral·lel a <strong>la</strong> inspecció, l'arquitecte/enginyer ha d'investigar<br />

l'estatus legal de l'edifici <strong>per</strong> conèixer les obligacions i les<br />

restriccions urbanístiques que el constrenyen (qualificació<br />

urbanística, afectacions de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nificació urbanística, grau de<br />

catalogació o de protecció, hipoteques, censos, etc.), així com els<br />

ajuts econòmics dels quals es pot beneficiar en cas de<br />

<strong>rehabilitació</strong>. El grau de protecció patrimonial de <strong>la</strong> zona i/o<br />

l'edifici és, en general, determinant <strong>per</strong> a l'o<strong>per</strong>ació. Un contacte<br />

previ amb les autoritats competents (municipi, comunitat<br />

autònoma, etc.) podrà ajudar a c<strong>la</strong>rificar aquests aspectes. Cal<br />

estar atent també, en <strong>la</strong> mesura del possible, l'estatus legal dels<br />

ocupants de l'edifici (lloguers baixos, habitatges sobre-ocupats,<br />

pisos rellogats, etc.).<br />

L'informe de pre-diagnòstic<br />

Després d'aquesta primera inspecció i de les consultes legals,<br />

l'arquitecte/enginyer pot tenir ja una primera comprensió de l'edifici<br />

i haver-ne detectat dèficits i potencialitats.<br />

L'informe de pre-diagnòstic ha de recollir de manera c<strong>la</strong>ra i resumida<br />

les dades recopi<strong>la</strong>des, ha d'avaluar l'estat de conservació de l'edifici i<br />

ha de fer unes recomanacions. Així, l'ex<strong>per</strong>t podrà, des de l'inici del<br />

procés, informar el propietari de les possibilitats de <strong>rehabilitació</strong> de<br />

l'edifici i de les restriccions tècniques i econòmiques que comporta.<br />

En aquest moment, el client haurà de decidir-se si porta a terme les<br />

idees inicials o si li cal reformu<strong>la</strong>r l'encàrrec. Es pot comprendre,<br />

doncs, que aquest informe molts cops es pot fer verbalment en el<br />

curs d'una entrevista, <strong>per</strong>ò ens semb<strong>la</strong> sempre millor de deixar-ho <strong>per</strong><br />

escrit en forma d'informe: el promotor pot, en efecte, deixar passar<br />

mesos abans de prendre una decisió o consultar un altre ex<strong>per</strong>t, i<br />

l'informe és sempre més precís.<br />

Si l'edifici està en bon estat i no es preveuen canvis importants, es<br />

pot saltar directament a l'etapa [7. Manteniment] i proposar un p<strong>la</strong><br />

de manteniment preventiu. No obstant, en <strong>la</strong> majoria de casos caldrà<br />

accedir a <strong>la</strong> segona etapa [2. Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)] abans<br />

de poder començar <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong>.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 59<br />

2<br />

Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)<br />

Aquesta etapa del procés consisteix en un recull sistemàtic<br />

d'informació dins de tots els àmbits que es consideri necessari <strong>per</strong><br />

arribar a un coneixement profund de l'objecte d'estudi. La<br />

possibilitat de conduir amb èxit aquests estudis pluridisciplinars<br />

depèn de <strong>la</strong> formació de l'ex<strong>per</strong>t que els ha de desenvolupar o<br />

dirigir (el corpus de coneixement de l'ex<strong>per</strong>t pot ser concentrat, en<br />

els casos senzills, en una so<strong>la</strong> <strong>per</strong>sona i, sobre certs punts concrets,<br />

es pot consultar a especialistes). En tot cas, no es pot pas fer<br />

confiança exclusiva a <strong>la</strong> pròpia ex<strong>per</strong>iència i a <strong>la</strong> intuïció que,<br />

encara que necessàries, han de ser acompanyades <strong>per</strong> un recull<br />

sistemàtic d'informació que serà, en certs casos, recolzada sobre<br />

proves especialitzades.<br />

E<strong>la</strong>boració d'hipòtesis provisionals<br />

Com hem anat repetint, l'etapa d'estudis pluridisciplinars és<br />

fonamental <strong>per</strong> conèixer suficientment l'edifici i el seu context<br />

abans d'intervenir-hi. Des d'aquest punt de vista, és recomanable<br />

de fer unes primeres hipòtesis 5 a partir de les dades recollides en<br />

I. El coneixement<br />

l'informe de pre-diagnòstic; aquestes hipòtesis seran verificades, o<br />

no, a mesura que els estudis avancin.<br />

Programa d’estudis pluridisciplinars<br />

A partir d’aquestes hipòtesis, es p<strong>la</strong>nificarà una campanya<br />

d’estudis abordable i coherent en funció dels mitjans disponibles.<br />

En aquest punt del procés, cal ser plenament conscient de l’esca<strong>la</strong><br />

de <strong>la</strong> intervenció (si es tracta d’una casa reduïda, d’un edifici gran<br />

amb nombrosos habitatges, d’un edifici catalogat pel seu alt valor<br />

patrimonial, etc.). Recomanem programar el treball d’una forma<br />

esg<strong>la</strong>onada de tal manera que les primeres verificacions guiaran <strong>la</strong><br />

necessitat d’unes segones. Així mateix, cal destacar que tothom<br />

ha de saber c<strong>la</strong>rament qui serà el director del conjunt dels estudis.<br />

Àmbit social<br />

Segons el caire de <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong>, els aspectes socioeconòmics<br />

poden ser crucials <strong>per</strong> a garantir <strong>la</strong> intervenció. La base de l'estudi<br />

sol tractar-se en una enquesta sociològica que <strong>per</strong>met detectar les<br />

unitats familiars així com les possibles situacions problemàtiques<br />

(sobreocupació, marginació, atur, abandó, etc.) i <strong>la</strong> seva re<strong>la</strong>ció<br />

amb el barri. Segons el tipus d'o<strong>per</strong>ació, caldrà avaluar les<br />

possibilitats de reallotjament provisional o definitiu d'una part dels<br />

59


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 60<br />

I. El coneixement<br />

habitants, habitualment amb estreta col·<strong>la</strong>boració amb el<br />

municipi.<br />

D'una altra part, en l'àmbit de l'arquitectura tradicional,<br />

l'antropologia pot ajudar-nos a disposar de dades imprescindibles<br />

pel que fa a <strong>la</strong> significació social de <strong>la</strong> casa, l'ús dels espais, els<br />

costums, etc.: tots aquells intangibles que <strong>per</strong>cep <strong>la</strong> comunitat del<br />

seu espai vital. Dins d'una arquitectura tan fràgil com<br />

l'arquitectura tradicional, cal reforçar els estudis antropològics<br />

també <strong>per</strong> documentar les maneres d'habitar que estan en <strong>per</strong>ill<br />

de desaparició. El fet que nombrosos habitatges dels barris<br />

<strong>tradicionals</strong> estiguin habitats <strong>per</strong> <strong>per</strong>sones immigrades que<br />

Si es comprenen els costums lligats a <strong>la</strong> vida tradicional es podrà tenir una<br />

aproximació més curosa de <strong>la</strong> seva arquitectura. L'etnògraf Vio<strong>la</strong>nt i Simorra va<br />

estudiar els costums de les comunitats dels Pirineus abans de <strong>la</strong> seva transformació.<br />

Rehabilitar un edifici no és intervenir sobre un objecte, <strong>la</strong> casa és el reflex de <strong>la</strong> seva<br />

gent i cal conèixer les seves preocupacions, els seus anhels i les seves necessitats.<br />

Baakline, Líban.<br />

60<br />

provenen d'altres tradicions mostra prou bé com és d'important<br />

conèixer les dues cultures i trobar els camins <strong>per</strong> fer-les<br />

compatibles.<br />

Àmbit històric<br />

Tota arquitectura, i també l'arquitectura tradicional, és apreciada<br />

quan és possible reconèixer-<strong>la</strong> en el si d'una tradició. És des<br />

d'aquest punt de vista que <strong>la</strong> introducció d'estudis històrics ajuda<br />

sempre a fixar els criteris de <strong>la</strong> intervenció d'una manera bastant<br />

més sòlida.<br />

Per una banda, el mètode històric trebal<strong>la</strong> sobre les fonts<br />

documentals (arxius notarials, arxius familiars, fotografies<br />

antigues, projectes antics de l'edifici, etc.) <strong>per</strong> compi<strong>la</strong>r dades que<br />

ajudaran a comprendre l'edifici i les seves transformacions. De<br />

l'altra banda, el mateix edifici és un document històric magnífic<br />

que pot ser estudiat acuradament com cultura material pel<br />

mètode arqueològic que és utilitzat habitualment en paral·lel a<br />

l'aixecament gràfic de l'edifici (cales dins els murs, anàlisi dels<br />

materials de construcció, anàlisi estratigràfica de l'edifici, etc.).<br />

<strong>Una</strong> altra disciplina de <strong>la</strong> història, <strong>la</strong> història oral, juga un pa<strong>per</strong><br />

destacat dins l'aproximació a l'arquitectura tradicional. Gràcies a<br />

l'entrevista de <strong>per</strong>sones grans, és possible obtenir dades molt útils<br />

sobre l'edifici i sobre les tècniques de construcció <strong>tradicionals</strong> que<br />

són a punt de desaparèixer.<br />

Escriptures, testaments, vendes, antics plànols formen part d'un ric patrimoni<br />

documental que <strong>per</strong>met conèixer de primera mà <strong>la</strong> història de l'edifici (Plànols amb<br />

<strong>la</strong> identificació d'una sèrie de finques agrícoles i les seves cases, Santa Perpètua de<br />

Moguda, Espanya, 1777 - ACA.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 61<br />

Àmbit arquitectònic<br />

Sense un bon aixecament geomètric de l'edifici serà difícil <strong>per</strong> a<br />

l'arquitecte/enginyer de comprendre'l i, en conseqüència, de<br />

preparar un projecte ajustat a <strong>la</strong> realitat. El grau de complexitat de<br />

l'edifici i de les intervencions previstes orientarà <strong>la</strong> tria del tipus<br />

d'aixecament i el seu grau de precisió. En cada cas es pot optar <strong>per</strong><br />

un aixecament manual amb cinta mètrica, <strong>per</strong> un aixecament<br />

topogràfic o fins i tot <strong>per</strong> un aixecament fotogramètric. Però en<br />

tots els casos, caldrà insistir en el rigor de l'aixecament ja que<br />

constituirà <strong>la</strong> base de tots els treballs posteriors.<br />

En paral·lel, una bona documentació fotogràfica, també<br />

El mètode d'aixecament gràfic pot arribar a complicar-se, no tan sols pel grau de<br />

precisió escollit sinó també <strong>per</strong> les característiques de <strong>la</strong> forma irregu<strong>la</strong>r de<br />

l'arquitectura tradicional. Habitatges troglodítics a Matmata, Tunísia - Institut<br />

National du Patrimoine, T. Dammak i M. Chakroun.<br />

Per avaluar els valors i les transformacions de l'habitatge tradicional es pot recórrer<br />

a <strong>la</strong> representació <strong>per</strong> capes dels acabats dels paraments de l'habitatge (paviments,<br />

sostres i parets). Habitatge al Ksar Tinerhir, Marroc - III Taller de Rehabilitació de les<br />

Kasbahs del Sud de l'Atles.<br />

I. El coneixement<br />

videogràfica, és extremadament útil <strong>per</strong>què <strong>per</strong>met fixar els detalls<br />

que poden passar desa<strong>per</strong>cebuts a primera vista.<br />

Un aixecament gràfic no és so<strong>la</strong>ment una o<strong>per</strong>ació abstracta que<br />

<strong>per</strong>met mesurar l'edifici. Dibuixar l'edifici és el millor mitjà <strong>per</strong><br />

descobrir-lo i aprehendre'l. <strong>Una</strong> part important de l'aixecament<br />

<strong>per</strong>tany al reconeixement dels valors arquitectònics de l'edifici i<br />

<strong>per</strong>met posar de manifest els materials, les tècniques constructives<br />

i les seves lesions.<br />

La mirada d'un arquitecte/enginyer del segle XXI sobre<br />

l'arquitectura tradicional és, inevitablement, una mirada d'avui,<br />

amb les preocupacions d'avui. No es pot oblidar que <strong>la</strong> mateixa<br />

61


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 62<br />

I. El coneixement<br />

Per comprendre l'edifici que s'estudia dins d'una tradició arquitectònica de <strong>la</strong> zona<br />

cal consultar les obres de referència sobre l'arquitectura local (estudis històrics,<br />

estudis tipològics, monografies, etc.) (J. Revault: Pa<strong>la</strong>is et demeures de Fès. CNRS,<br />

1988, Marroc).<br />

Per reconèixer les transformacions espacials i constructives, l'anàlisi arquitectònica<br />

ha de recolzar-se en l'anàlisi històrica que <strong>per</strong>met datar i concretar les influències<br />

estilístiques. Edifici a Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.<br />

62<br />

idea de patrimoni cultural és un constructe cultural d'aquests<br />

darrers dos-cents anys. Des d'aquest punt de vista, el valor i<br />

l'autenticitat de l'arquitectura tradicional mediterrània, <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva<br />

pròpia diversitat, no pot pas ser avaluada amb un criteri fix. El<br />

necessari respecte de les cultures de <strong>la</strong> conca mediterrània exigeix<br />

una comprensió de l'arquitectura dins <strong>la</strong> seva tradició.<br />

Durant les inspeccions a l'edifici, s'estudiaran sense a priori els<br />

valors arquitectònics de l'edifici (<strong>la</strong> integració dins del lloc, <strong>la</strong><br />

configuració espacial, una possible estructura singu<strong>la</strong>r, un tipus<br />

d'ornament, etc.) a <strong>la</strong> vegada que s'intenta evitar les apreciacions<br />

fragmentàries i cercant les lògiques de producció d'aquel<strong>la</strong><br />

arquitectura.<br />

Durant aquesta etapa, és recomanable <strong>la</strong> consulta aquells estudis<br />

ja realitzats sobre <strong>la</strong> tipologia d'edifici i, en certs casos, <strong>la</strong><br />

realització d'estudis d'aspectes singu<strong>la</strong>rs de l'edifici. Dins<br />

d'aquesta mateixa orientació, l'arquitectura tradicional es<br />

caracteritza d'una manera prou destacada <strong>per</strong> <strong>la</strong> su<strong>per</strong>fície dels<br />

seus paraments (color, textura, irregu<strong>la</strong>ritats, etc. de façanes i<br />

interiors). Per aquesta mateixa raó, els estudis de color i de<br />

decoració aplicada seran d'un gran valor. Aquests estudis<br />

impliquen una participació pluridisciplinar pel fet que el<br />

reconeixement dels colors i les pintures utilitzats exigeix un estudi<br />

de base històrico-artística i a <strong>la</strong> vegada de base constructiva de les<br />

tècniques <strong>tradicionals</strong> d'execució.<br />

Caldrà també ser conscient del fet que, si és cert que en el món<br />

industrial els canvis són lents, un edifici tradicional creix i es<br />

modifica en funció de les necessitats i dels mitjans de cada època.<br />

En conseqüència, és recomanable d'estudiar les transformacions<br />

arquitectòniques de l'edifici recolzant-se de nou sobre els estudis<br />

històrics i així comprendre <strong>la</strong> configuració de cada moment.<br />

L'edifici sol tenir una vida l<strong>la</strong>rga, i <strong>la</strong> seva imatge exterior pot haver canviat diverses<br />

vegades al l<strong>la</strong>rg de <strong>la</strong> seva història. Els estudis de color analitzen els estrats de<br />

pintura i/o estucs de façana <strong>per</strong> comprendre <strong>la</strong> decoració original i com ha<br />

evolucionat. Façana de les Rambles de Barcelona, Espanya.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 63<br />

Durant aquesta etapa, caldrà consultar també de forma detal<strong>la</strong>da<br />

el marc legal i urbanístic de l'edifici. En el cas d'immobles<br />

catalogats, s'estudiaran els informes de catalogació <strong>per</strong><br />

comprendre les raons particu<strong>la</strong>rs que el portaren a ser protegit,<br />

parcial o totalment.<br />

Abans d'avaluar <strong>la</strong> gravetat de les lesions de l'edifici cal conèixer amb detall com<br />

s'ha construït l'edifici. Tessalònica, Grècia, 1997 - Manos Anagnostidis, Maria<br />

Dousi, Olympia Hatzopoulou.<br />

I. El coneixement<br />

Àmbit constructiu<br />

Aquesta etapa comprèn el reconeixement físico-constructiu de<br />

tots els elements que conformen l'edifici, així com l'observació de<br />

les seves lesions. Cal assenya<strong>la</strong>r aquí que <strong>la</strong> formació dels<br />

arquitectes i dels enginyers des del segle XIX privilegia l'estudi de<br />

<strong>la</strong> construcció <strong>per</strong> sub-sistemes (fonaments, murs, sostres,<br />

tancaments, etc.), mentre que dins l'arquitectura tradicional<br />

l'edifici es bastia com un tot. És doncs necessari, en <strong>la</strong> mesura<br />

possible, d'aproximar-s'hi des de <strong>la</strong> <strong>per</strong>spectiva d'aquesta<br />

globalitat. Per aquesta mateixa raó, aquesta etapa requereix un<br />

arquitecte/enginyer habituat a les formes de construir <strong>tradicionals</strong><br />

de <strong>la</strong> regió, tot disposant d'una sòlida formació científico-tècnica<br />

sobre <strong>la</strong> patologia d'aquests tipus <strong>d'edificis</strong>.<br />

L'aproximació als problemes ha de ser el més científica possible:<br />

detecció de lesions, primera hipòtesi de les causes que l'originen i<br />

verificació d'aquesta hipòtesi. Per fer-ho, l'arquitecte/enginyer serà<br />

assistit d'un conjunt d'ex<strong>per</strong>ts (químics, geòlegs, biòlegs, etc.) i<br />

recorrerà a tests (in situ i a <strong>la</strong>boratori) que li <strong>per</strong>metin identificar<br />

els materials, les seves alteracions eventuals, l'atac d'insectes<br />

xilòfags, seguir el moviment de fissures, etc.<br />

L'avaluació de <strong>la</strong> seguretat estructural de l'edifici és determinant<br />

<strong>per</strong> evitar accidents. Per ser precís, caldrà conèixer el subsòl (amb<br />

estudis geotècnics quan escaigui), analitzar <strong>la</strong> coherència<br />

estructural del conjunt i avaluar <strong>la</strong> capacitat resistent de<br />

l'estructura. Aquesta avaluació, és més important encara dins les<br />

zones sísmiques on <strong>la</strong> vulnerabilitat de l'edifici ha d'estudiar-se<br />

amb cura. Aquest capítol sol ser una font de conflictes ja que les<br />

normes de seguretat estructural acostumen a ser pensades <strong>per</strong> a<br />

edificacions noves d'acer o de formigó armat, mentre que és<br />

pràcticament impossible d'assimi<strong>la</strong>r-les a <strong>la</strong> realitat tradicional. El<br />

dilema entre “conservar” o “assegurar” es pot matisar amb un<br />

coneixement del comportament estructural de l'edifici en <strong>per</strong>íodes<br />

l<strong>la</strong>rgs de temps.<br />

Quan es p<strong>la</strong>nteja una <strong>rehabilitació</strong> és recomanable introduir<br />

criteris de sostenibilitat i de protecció del medi ambient en <strong>la</strong><br />

<strong>rehabilitació</strong> de l'edifici. Així es pot analitzar el cicle de l'aigua, el<br />

cicle dels residus, els consums energètics i es pot estudiar el<br />

confort d'estiu i d'hivern. Existeixen en <strong>la</strong> tradició constructiva<br />

mediterrània infinitat de solucions bioclimàtiques que <strong>per</strong><br />

desconeixença no haurien de ser infravalorades en el moment de<br />

<strong>la</strong> intervenció.<br />

Durant aquesta fase no ha d'oblidar-se de comprovar <strong>la</strong><br />

connectivitat de l'edifici (estat i posició) amb les infrastructures<br />

bàsiques (xarxa de sanejament, xarxa d'aigua potable, xarxa<br />

d'electricitat, xarxa de telèfon, etc.) i així preveure des de l'inici les<br />

possibilitats efectives de connexió, que en alguns casos pot<br />

implicar obres difícils d'abordar.<br />

63


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 64<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

64<br />

3<br />

Diagnòstic (Síntesi)<br />

Avaluació crítica dels estudis<br />

La fase de diagnòstic implica una tasca de síntesi i una reflexió<br />

crítica que s'ha de fonamentar en els estudis pluridisciplinars que<br />

s'hagin realitzat a l'etapa anterior. Durant aquesta avaluació cal<br />

arribar a una unitat de p<strong>la</strong>ntejament que eviti resultats<br />

excessivament fragmentaris a causa del material disponible.<br />

Per ordenar i fixar <strong>la</strong> informació sempre és necessari posar-<strong>la</strong> una<br />

al costat de l'altra i aprehendre-<strong>la</strong>. Per exemple, fixant-<strong>la</strong><br />

gràficament sobre l'aixecament geomètric de l'edifici. Així, d'una<br />

manera sistemàtica (en p<strong>la</strong>nta, en alçat, en secció) es podrien crear<br />

tres tipus de mapes: en primer lloc, un mapa de valors on s'anotin<br />

els valors espacials, de color, històrics, artístics de cada part o del<br />

conjunt de l'edifici; en segon lloc, un mapa de dèficits on s'anotin<br />

aspectes com <strong>la</strong> problemàtica social, les prestacions de l'edifici o<br />

les seves lesions i degradacions físiques; i en tercer lloc, el mapa<br />

dels usos precedents i/o existents on es mostraria com fou i ha<br />

estat usat l'edifici abans de <strong>la</strong> intervenció.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 65<br />

Durant <strong>la</strong> fase de diagnòstic s'ha de reunir tota <strong>la</strong> informació d'una manera<br />

ordenada (mapes de valors, de dèficits, d'usos precedents). L'equip del professor<br />

Luigi Zordan a <strong>la</strong> Università degli Studi dell'Aqui<strong>la</strong> (Itàlia) ha desenvolupat una “guia<br />

raonada” on es mostren exemples de com representar aquestes dades <strong>per</strong> poder<br />

realitzar un diagnòstic ajustat (Luigi Zordan: Le tradizioni del costruire del<strong>la</strong> casa in<br />

pietra: materiali, technique, modelli e s<strong>per</strong>imentazioni, 2002).<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

65


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 66<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

Un mapa d'usos originals d'un edifici després de l'estudi històric. Antic Hospital de<br />

clergues de Sant Sever, Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.<br />

Al final d'aquesta etapa disposarem d'un dossier i d'un dictamen sobre l'estat de<br />

l'edifici que raoni les causes del seu deteriorament, abandonament, etc. (Istituto de<br />

ricerca sul legno, Florència, Itàlia).<br />

66<br />

Confirmació d'hipòtesis<br />

A partir d'aquesta primera avaluació ha de ser possible tenir una<br />

visió global de l'edifici i confirmar les hipòtesis p<strong>la</strong>ntejades en<br />

iniciar els estudis pluridisciplinars mitjançant les seves observacions<br />

i assaigs. No obstant, sempre existeix <strong>la</strong> possibilitat de p<strong>la</strong>ntejar<br />

hipòtesis noves (les inicials no s'han confirmat, han aparegut<br />

condicionants nous, etc.) i retornar a <strong>la</strong> fase d'estudis <strong>per</strong> a<br />

comprovar-les.<br />

Redacció d'un dictamen<br />

Al finalitzar aquesta etapa torna a fer falta fixar <strong>per</strong> escrit el grau<br />

de coneixement de l'edifici que s'ha aconseguit. Es detal<strong>la</strong>rà <strong>la</strong><br />

composició de l'edifici, es descriuran i justificaran els seus valors,<br />

s'explicaran els dèficits i les seves causes i es facilitaran unes<br />

recomanacions. La redacció del dictamen de diagnòstic es basarà<br />

sempre en <strong>la</strong> individualització de problemes i les seves causes, des<br />

del criteri de <strong>la</strong> imparcialitat tècnica.<br />

El dictamen és un informe amb l'opinió raonada que ha d'estar<br />

redactat de forma que un altre tècnic extern al procés el pugui<br />

comprendre, <strong>per</strong>ò a <strong>la</strong> vegada ha d'incloure una nota de síntesi i<br />

conclusions que sigui accessible a un lector no professional. Les<br />

conclusions han de ser concises, c<strong>la</strong>res i completes. Aquesta nota<br />

precisarà els punts forts i dèbils <strong>per</strong> mostrar el potencial de<br />

<strong>rehabilitació</strong> de l'edifici existent.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 67<br />

4<br />

Reflexió i presa de decisions<br />

Factibilitat<br />

És aquí, al conèixer <strong>per</strong>fectament l'edifici i les necessitats dels seus<br />

usuaris, quan es revisarà si les idees del promotor són factibles. Per<br />

tant, es tracta d'establir amb el propietari un diàleg sobre les<br />

necessitats futures i les seves possibilitats econòmiques front el<br />

potencial de l'edifici existent. Per a emprendre aquest estudi de<br />

factibilitat es pot partir de tres estudis parcials: 1. Allò que<br />

podríem anomenar el mapa de transformabilitat, que no fa res<br />

més que creuar informació dels mapes de valors, dèficits i usos<br />

precedents que proposàvem a l'etapa anterior <strong>per</strong> mostrar quines<br />

parts de l'edifici serien susceptibles de canvis (eliminacions,<br />

addicions, reformes, etc.) i quines parts s'haurien de conservar <strong>per</strong><br />

preservar-ne el seu valor; 2. El programa de nous usos proposats<br />

pel client i ja racionalitzat (su<strong>per</strong>fícies, re<strong>la</strong>cions entre usos, etc.)<br />

<strong>per</strong> l'arquitecte/enginyer; 3. L'avaluació de condicionants<br />

normatius lligats a paràmetres urbanístics i de catalogació de bens<br />

d'interès cultural.<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

I, finalment, és el moment de retornar a les idees del promotor i analitzar <strong>la</strong> seva<br />

factibilitat. Reunió a l'Ajuntament de Selva del Camp, Espanya.<br />

67


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 68<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

Dos exemples més de <strong>la</strong> guia del professor Zordan ens mostren com representar<br />

gràficament allò que ell denomina “mapa de transformabilitat” i “processos de<br />

compatibilitat” <strong>per</strong> poder reflexionar sobre <strong>la</strong> integració dels nous usos.<br />

68


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 69<br />

Tres exemples <strong>d'edificis</strong> rehabilitats amb criteris diversos. Lefkara, Xipre; Tessalònica,<br />

Grècia; Damasc, Síria.<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

Es sol acceptar <strong>la</strong> continuïtat d'ús com <strong>la</strong> millor protecció<br />

d'aquesta arquitectura, malgrat que <strong>per</strong> revitalitzar-<strong>la</strong> en certes<br />

ocasions es recorri a un canvi d'ús. Cal destacar <strong>la</strong> necessitat de<br />

proposar uns canvis d'ús sensats, ja que certes propostes poden<br />

implicar <strong>la</strong> pèrdua pràcticament total del valors de l'arquitectura<br />

tradicional..<br />

Confirmació de criteris<br />

Com hem comentat en anterioritat, l'arquitectura tradicional<br />

mediterrània, <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva pròpia diversitat, no pot ser intervinguda<br />

amb un marc de criteris fixos.<br />

En aquesta etapa l'arquitecte/enginyer haurà de fixar els criteris<br />

que aplicarà en el projecte (addicions, eliminacions, prioritat als<br />

aspectes d'habitabilitat, reintegració de parts <strong>per</strong>dudes,<br />

reversibilitat d'intervencions arriscades, consolidació de parts<br />

arruïnades, etc.). D'entrada, no s'hauria de descartar cap extrem:<br />

ni <strong>la</strong> pura conservació, ni <strong>la</strong> pura restauració. La Carta del<br />

Patrimoni Vernacle Construït estableix un primer marc general 6 a<br />

tenir en compte.<br />

Presa de decisions<br />

<strong>Una</strong> vegada han estat confirmats els criteris s'haurà de p<strong>la</strong>ntejar <strong>la</strong><br />

compatibilitat del tipus d'intervenció. És a dir, es cercarà l'equilibri<br />

entre <strong>la</strong> millora de les condicions de vida dels habitants, <strong>la</strong><br />

seguretat de l'estructura, <strong>la</strong> salvaguarda dels valors patrimonials i<br />

els recursos econòmics disponibles.<br />

I, finalment, es podrà prendre <strong>la</strong> decisió d'actuar 7 escollint, amb<br />

coneixement de causa, l'esca<strong>la</strong> de <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> (des de<br />

programar tan sols un manteniment, a intervencions parcials o fins<br />

a p<strong>la</strong>ntejar una <strong>rehabilitació</strong> integral).<br />

69


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 70<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

5<br />

70<br />

Projecte<br />

Avantprojecte<br />

L'avantprojecte és una fase de diàleg profund amb el client on ha<br />

de ser possible activar un procés de participació dels habitants o<br />

usuaris de l'edifici. Durant el seu desenvolupament, s'assajaran les<br />

diverses alternatives projectuals que adeqüin millor les reformes a<br />

fer a l'edifici existent, tot aplicant els criteris fixats en l'etapa<br />

anterior. Es dedicarà, des del seu inici, una especial atenció al<br />

compliment del marc legal. Finalment, s'haurà d'arribar a un acord<br />

conscient del promotor pel que fa al grau d'intervenció que<br />

desenvoluparà el projecte.<br />

Projecte<br />

El projecte detal<strong>la</strong> <strong>la</strong> intervenció amb el nivell suficient <strong>per</strong> a poder<br />

realitzar els tràmits administratius, contractar l'obra i executar-<strong>la</strong><br />

sense desviacions de cost elevades. Així mateix, el projecte<br />

executiu interpreta els criteris d'intervenció i aplica una sèrie de<br />

paràmetres tècnics <strong>per</strong> a materialitzar <strong>la</strong> intervenció.<br />

Com a reg<strong>la</strong> general, <strong>la</strong> intervenció terapèutica de problemes de<br />

l'edifici ha de dirigir-se a les seves causes i no a amagar els símptomes.<br />

A <strong>la</strong> fase d'avantprojecte s'estudien sistemàticament les alternatives d'integració del<br />

nou programa d'usos en l'edifici a rehabilitar. Existeixen diversos mètodes, com el<br />

de J.N. Habraken que estudia <strong>la</strong> flexibilitat dels espais a partir d'allò que ell<br />

denomina <strong>la</strong> teoria de suports i que s'ha utilitzat en diverses rehabilitacions<br />

europees (J.N. Habraken: Denken in Varianten, het methodisch ontwerpen van<br />

dragers, 1974).


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 71<br />

Per a preparar el projecte executiu cal consultar aquelles publicacions existents<br />

sobre <strong>la</strong> construcció local (Paolo Marconi: Manuale del Recu<strong>per</strong>o del Centro Storico<br />

di Palermo, 1997; Antonino Giuffrè; Caterina Carocci: Codice di Pratica <strong>per</strong> <strong>la</strong><br />

Sicurezza e <strong>la</strong> Conservazione del Centro Storico di Palermo, 1999).<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

La tria d'una tècnica tradicional o moderna també dependrà del<br />

tipus de constructor que es pugui contractar. Per <strong>la</strong> qual cosa,<br />

aquest és el moment de detectar si les tècniques <strong>tradicionals</strong> estan<br />

vives dins <strong>la</strong> construcció local i si hi ha possibilitat de recu<strong>per</strong>ar-les<br />

<strong>per</strong> l'obra.<br />

Cal destacar en aquest punt una de les tendències de <strong>la</strong> teoria de<br />

<strong>la</strong> restauració que pensem pot adaptar-se amb interès a <strong>la</strong><br />

<strong>rehabilitació</strong> de l'arquitectura tradicional. Aquesta línia parteix de<br />

<strong>la</strong> base que és imprescindible conèixer les tècniques <strong>tradicionals</strong><br />

<strong>per</strong> a poder intervenir conscientment en aquesta arquitectura. En<br />

aquesta línia trobem els treballs dels Compagnons du Devoir a<br />

França, els estudis sobre <strong>la</strong> “carpintería de lo b<strong>la</strong>nco” d'Enrique<br />

Nuere a Espanya i, d'una manera molt especial, <strong>per</strong> Paolo Marconi<br />

a Itàlia, que ha sabut trasl<strong>la</strong>dar aquest saber a <strong>la</strong> pràctica diària<br />

mitjançant l'anomenat “Manuale del Recu<strong>per</strong>o”. El “Manuale”<br />

documenta <strong>la</strong> tradició constructiva local (generalment d'un<br />

municipi o d'una regió homogènia) i ofereix al professional les<br />

maneres d'intervenció tradicional. Així mateix, un pas més<br />

endavant que s'ha donat a Itàlia és l'anomenat “Codice di Pratica”<br />

que introdueix mètodes d'anàlisi i d'intervenció de l'arquitectura<br />

tradicional (consolidació estructural, vulnerabilitat al sisme, etc.)<br />

El projecte defineix, a l'esca<strong>la</strong> adequada i amb detall suficient, les intervencions de<br />

consolidació i reforç de l'edifici. Reforç del sostre de fusta de <strong>la</strong> masia can P<strong>la</strong>ntada,<br />

Espanya - Cristina Gonzalo Diego.<br />

71


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 72<br />

II. La reflexió i el projecte<br />

assajant de compatibilitzar <strong>la</strong> construcció tradicional i les tècniques<br />

més modernes. Així, en aquesta fase es consultaran, sempre que<br />

sigui possible, aquests manuals i en el moment de projectar es<br />

seguiran els seus consells.<br />

Precisament aquests documents van obrir el debat italià sobre <strong>la</strong><br />

utilització de les tècniques modernes de reforç i consolidació en<br />

estructures antigues. Durant <strong>la</strong> redacció del projecte s'estudiarà<br />

l'impacte de cada una de les tècniques aplicades, <strong>la</strong> seva<br />

compatibilitat amb l'edifici existent i <strong>la</strong> visibilitat final de <strong>la</strong><br />

intervenció.<br />

Per una altra banda, <strong>la</strong> mateixa preocupació s'ha de tenir en el<br />

moment d'integrar les instal·<strong>la</strong>cions modernes a l'edifici. Ja des de<br />

l'escomesa de <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció de subministrament s'han de prendre<br />

mesures <strong>per</strong> a que pugui ser integrada sense desvirtuar ni façanes<br />

ni interiors, proposant, <strong>per</strong> exemple, traçats ordenats i no<br />

intrusius.<br />

També el projecte hauria d'incorporar aquells paràmetres de<br />

sostenibilitat que siguin raonables <strong>per</strong> a l'esca<strong>la</strong> de <strong>la</strong> intervenció<br />

(mesures d'estalvi d'aigua, d'estalvi energètic, introducció<br />

d'energies renovables, facilitar <strong>la</strong> gestió correcta dels residus<br />

domèstics, etc.).<br />

En paral·lel a cada una d'aquestes decisions projectuals,<br />

s'estudiarà <strong>la</strong> “mantenibilitat” de les solucions constructives. És a<br />

dir, que qualsevol element hauria de ser accessible <strong>per</strong> al seu<br />

posterior manteniment d'una manera fàcil i amb seguretat.<br />

L'exemple més habitual seria aquel<strong>la</strong> finestra on es pràcticament<br />

impossible netejar-li el vidre, etc.<br />

El projecte ha de ser detal<strong>la</strong>t <strong>per</strong>ò obert a les modificacions que es<br />

Alguns municipis disposen d'una carta de colors <strong>tradicionals</strong> que ha de tenir-se en<br />

compte en el moment de redacció del projecte. Ajuntament de L'Esca<strong>la</strong>, Espanya.<br />

72<br />

puguin justificar pels descobriments fets durant l'obra. Inclourà <strong>la</strong><br />

documentació següent: estat actual, definició geomètrica de <strong>la</strong><br />

proposta amb cotes (p<strong>la</strong>ntes, seccions i alçats), plànols<br />

d'estructura, plànols d'acabats, plànols d'instal·<strong>la</strong>cions, memòria<br />

tècnica, amidaments, pressupost, plec de condicions i mesures de<br />

seguretat i salut.<br />

A les recu<strong>per</strong>acions de les façanes es defineix el color <strong>per</strong>ò també el tipus de<br />

producte químic, <strong>la</strong> seva forma d'aplicació i <strong>la</strong> forma com es contro<strong>la</strong>rà <strong>la</strong> qualitat<br />

de l'aplicació. Façana a Barcelona, Espanya - Chroma Rehabilitacions Integrals S.L..


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 73<br />

6<br />

Rehabilitació<br />

Contracte de construcció<br />

Per garantir una <strong>rehabilitació</strong> correcta és molt important <strong>la</strong> tria del<br />

tipus de constructor. en certes regions encara és possible trobar un<br />

constructor que coneix i practica les tècniques <strong>tradicionals</strong> de<br />

construcció, <strong>per</strong>ò <strong>la</strong>mentablement aquestes s'estan <strong>per</strong>dent amb<br />

rapidesa. En alguna <strong>rehabilitació</strong> potser sigui possible formar al<br />

constructor amb una tècnica concreta, <strong>per</strong>ò en <strong>la</strong> majoria dels<br />

casos s'haurà de renunciar a <strong>la</strong> recu<strong>per</strong>ació de certes tècniques pel<br />

seu sobrecost econòmic. En el cas de recórrer a un tipus d'empresa<br />

constructora poc especialitzada s'haurà d'estar atent a <strong>la</strong><br />

formalització del contracte, de manera que puguin contro<strong>la</strong>r-se<br />

materials i tècniques. El tipus de contracte garantirà <strong>la</strong> qualitat del<br />

treball i <strong>la</strong> professionalitat del constructor.<br />

Per una altra banda, certs treballs de neteja de paraments delicats<br />

o d'obres artístiques d'ornamentació precisen <strong>la</strong> contractació<br />

temporal, <strong>per</strong> separat del contracte general, de professionals de <strong>la</strong><br />

restauració amb els seus mètodes i tècniques concretes.<br />

Stratégie III. L'obra<br />

73


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 74<br />

III. L'obra<br />

Tramitació de <strong>la</strong> llicència d'obra<br />

En <strong>la</strong> programació de <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> ha de tenir-se en compte els<br />

temps d'es<strong>per</strong>a que es precisen <strong>per</strong> obtenir les llicències d'obra <strong>per</strong><br />

part de les autoritats administratives. En els casos d'expedients<br />

<strong>d'edificis</strong> catalogats, els temps d'es<strong>per</strong>a poden ser l<strong>la</strong>rgs. S'ha<br />

d'haver fet unes gestions prèvies <strong>per</strong> evitar que l'informe<br />

administratiu sigui desfavorable i s'hagi de retornar a l'etapa de<br />

projecte.<br />

Execució de l'obra<br />

La direcció d'obra d'un edifici tradicional demana, abans que res,<br />

flexibilitat i dedicació. Els imprevistos solen sorgir sobre <strong>la</strong> marxa<br />

de l'obra i és difícil d'aplicar únicament allò que indica el projecte.<br />

Per aquesta raó, durant <strong>la</strong> fase de seguiment de l'obra serà<br />

possible <strong>la</strong> revisió continuada del projecte i caldrà reinterpretar<br />

l'edifici a partir dels nous descobriments. Així, en alguns casos,<br />

quan calgui respectar part d'aquests descobriments, caldrà<br />

introduir canvis al projecte.<br />

Cal assenya<strong>la</strong>r que el projecte haurà descrit unes solucions<br />

constructives de reforç, consolidació o renovació d'un element<br />

constructiu. Durant l'obra serà necessari establir algun mecanisme<br />

<strong>per</strong> comprovar <strong>la</strong> idoneïtat de <strong>la</strong> solució constructiva i el seu<br />

funcionament correcte.<br />

Altres aspectes a seguir amb cura són el rep<strong>la</strong>nteig inicial, el<br />

control econòmic, el control de l'efectivitat de les solucions de<br />

reforç i <strong>la</strong> coordinació de <strong>la</strong> seguretat del treballs.<br />

Durant l'obra s'ha d'haver establert algun tipus de mecanisme <strong>per</strong>,<br />

arribat al seu acabament, disposar d'un dossier de l'obra realment<br />

executada. És a dir, un conjunt de plànols que reflecteixin no tant<br />

allò projectat com allò finalment executat. Aquest document és<br />

imprescindible <strong>per</strong> documentar l'obra seguint l'es<strong>per</strong>it de <strong>la</strong> Carta<br />

A l'organitzar l'obra és de molta utilitat el fet de disposar d'un tauler de fusta amb<br />

els plànols principals <strong>per</strong> a tenir a tota hora una visió global del procés i poder<br />

anticipar problemes. Beit Baluk, Damasc, Síria.<br />

74<br />

de Venècia, <strong>per</strong>ò també <strong>per</strong> facilitat l'organització d'un programa<br />

de manteniment (veure etapa 7).<br />

Així mateix, existeixen una sèrie d'aspectes d'organització de<br />

l'obra que s'han de tenir en compte: <strong>la</strong> programació dels treballs,<br />

<strong>la</strong> p<strong>la</strong>nificació de l'entrada d'industrials, l'estudi de l'accessibilitat<br />

de l'obra (recordem que moltes obres es localitzaran en carrers<br />

estrets de nuclis històrics), el treball a l'interior amb màquines de<br />

mida reduïda (alçàries baixes, passos estrets, etc.), <strong>la</strong> previsió de<br />

proteccions de certs elements de l'edifici a rehabilitar front <strong>la</strong><br />

intempèrie o front els mateixos treballs de <strong>rehabilitació</strong> o evitar<br />

l'acumu<strong>la</strong>ció d'o<strong>per</strong>aris.<br />

Per una altra banda, difícilment es podrà par<strong>la</strong>r d'o<strong>per</strong>acions<br />

d'enderroc en una <strong>rehabilitació</strong> d'aquest tipus sinó més aviat de<br />

desconstrucció o de desmuntatge. Des de l'inici de l'obra es<br />

marcaran aquells elements que hauran de desmuntar-se <strong>per</strong>què es<br />

reutilitzaran a <strong>la</strong> mateixa obra (necessitat d'emmagatzematge a<br />

obra de teules o de bigues de fusta, etc.) i es preveuran les<br />

mesures <strong>per</strong> una gestió adequada dels residus de l'obra. El director<br />

de l'obra haurà d'estar atent durant els processos de desmuntatge<br />

en prendre les mesures de seguretat necessàries <strong>per</strong> evitar<br />

accidents <strong>per</strong> desequilibris parcials de l'edifici o <strong>per</strong> l'aparició de<br />

materials o productes <strong>per</strong>illosos <strong>per</strong> a <strong>la</strong> salut (p<strong>la</strong>ques de<br />

fibrociment, aïl<strong>la</strong>nts d'amiant, transformadors elèctrics amb PCB's,<br />

etc.).<br />

Lliurament de l'obra<br />

Al finalitzar l'obra s'endegaran els tràmits legals <strong>per</strong> donar-<strong>la</strong> <strong>per</strong><br />

finalitzada i, en alguns casos, poder accedir a subvencions<br />

econòmiques.<br />

És necessari aprofitar aquesta etapa <strong>per</strong> analitzar <strong>la</strong> gestió, <strong>la</strong><br />

construcció i l'adequació del projecte a l'ús previst. Si bé es tracta<br />

d'un moment on es poden esmenar alguns aspectes, cal<br />

assenya<strong>la</strong>r que és tracta d'una etapa de retroalimentació (“feedback”)<br />

que ha de servir <strong>per</strong> millorar els projectes d'encàrrecs<br />

posteriors. És a dir, no s'hauria de desaprofitar l'oportunitat<br />

d'aprendre dels errors.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 75<br />

7<br />

Manteniment<br />

Com sovint s'ha comentat, l'arquitectura tradicional és<br />

extremadament vulnerable. La tradició havia assumit el costum de<br />

conservar-<strong>la</strong> seguint el ritme de les estacions de l'any (l'emb<strong>la</strong>ncat<br />

durant les festes de primavera, el repàs de les teules després d'un<br />

cop de vent, etc.), <strong>per</strong>ò els canvis socioculturals del món<br />

contemporani (“<strong>la</strong> cultura d'usar i llençar”) ha accentuat<br />

l'abandonament d'aquesta arquitectura.<br />

Si s'ha arribat a <strong>la</strong> necessitat d'una <strong>rehabilitació</strong> ha estat, en part,<br />

<strong>per</strong> aquest abandonament. I, és c<strong>la</strong>r, si es realitza l'esforç de<br />

rehabilitar aquesta arquitectura, és necessari aprofitar l'ocasió i<br />

promoure el seu manteniment, <strong>per</strong>què a partir del mateix dia de<br />

l'acabament de <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> l'edifici comença a envellir.<br />

Difusió dels valors de l'edifici entre <strong>la</strong> col·lectivitat<br />

La fractura del món tradicional i l'homogeneïtzació cultural han<br />

comportat el menyspreu de moltes d'aquestes arquitectures com<br />

un símbol de <strong>la</strong> misèria de <strong>la</strong> comunitat, de retràs de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció.<br />

Stratégie IV. La vida útil<br />

75


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 76<br />

IV. La vida útil<br />

És interessant potenciar <strong>la</strong> conservació de les cases rehabilitades mitjançant<br />

iniciatives públiques que valorin aquest patrimoni. Premi al carrer més b<strong>la</strong>nc de<br />

1987, Serpa, Portugal.<br />

El manteniment al<strong>la</strong>rga <strong>la</strong> vida útil dels edificis i endarrereix el seu envelliment. El<br />

Caire, Egipte.<br />

76<br />

Per això, un cop acabada l'obra de <strong>rehabilitació</strong> hauria de ser una<br />

prioritat trebal<strong>la</strong>r amb el municipi <strong>per</strong> a que <strong>la</strong> col·lectivitat<br />

reconegui els valors d'aquesta arquitectura i es faci partícip de <strong>la</strong><br />

<strong>rehabilitació</strong>. Cada cas seria diferent, <strong>per</strong>ò seria interessant<br />

promoure alguna activitat de sensibilització que mostri el valor del<br />

treball fet (un petit acte <strong>per</strong> presentar com s'han desenvolupat les<br />

obres, publicar una sèrie de fotografies de l'abans i del després de<br />

<strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong>, publicar l'obra en <strong>la</strong> premsa local, etc.).<br />

Tria del model de manteniment<br />

Com a primera definició, el manteniment d'un edifici és un<br />

conjunt de treballs <strong>per</strong>iòdics que es realitzen amb l'objectiu de<br />

conservar-lo durant el <strong>per</strong>íode de vida útil en condicions<br />

adequades <strong>per</strong> a cobrir les necessitats previstes. Habitualment<br />

s'associa el manteniment a <strong>la</strong> idea de reparar elements malmesos,<br />

és allò que anomenem manteniment correctiu, <strong>per</strong>ò el que es<br />

proposa com a mètode <strong>RehabiMed</strong> és pensar en termes de<br />

manteniment p<strong>la</strong>nificat i preventiu.<br />

P<strong>la</strong>nificar implica <strong>la</strong> preparació d'un calendari d'o<strong>per</strong>acions de<br />

manteniment i prevenir significa realitzar les o<strong>per</strong>acions de<br />

manteniment abans que l'element constructiu es deteriori.<br />

“Llibre de l'edifici”<br />

Per sistematitzar aquesta manera de fer manteniment es proposa<br />

dotar a l'edifici d'un “Llibre de l'edifici”, un document que<br />

recollirà tota <strong>la</strong> informació existent de l'edifici i, a <strong>la</strong> vegada,<br />

disposarà d'un calendari que programi les o<strong>per</strong>acions de<br />

manteniment. Aquest “Llibre” es lliuraria al propietari (en alguns<br />

casos també als llogaters) <strong>per</strong> a que en seguís les indicacions. El<br />

més raonable seria que l'arquitecte/enginyer que ha portat les<br />

obres i coneix <strong>per</strong>fectament l'edifici prepari <strong>la</strong> informació de<br />

l'edifici i programi un calendari d'o<strong>per</strong>acions de manteniment. La<br />

informació de l'edifici es composarà del dossier d'obra realment<br />

executada (veure etapa anterior) i d'unes recomanacions d'ús de<br />

l'edifici. Per una altra banda, el calendari programaria, <strong>per</strong><br />

exemple, a 10 anys vista, les o<strong>per</strong>acions de manteniment (neteges,<br />

inspeccions, reparacions i renovacions). El calendari també hauria<br />

d'indicar qui realitzarà cada o<strong>per</strong>ació (el mateix usuari, el paleta de<br />

confiança, un instal·<strong>la</strong>dor, una empresa especialitzada o el mateix<br />

arquitecte/enginyer).<br />

Per una altra banda, en aquest tipus de document es solen anotar<br />

les o<strong>per</strong>acions de manteniment que s'han realitzat, les incidències<br />

que han esdevingut, les reformes que s'han practicat, de manera<br />

que, a mesura que passen els anys, es va convertint en un històrial.<br />

El “Llibre de l'edifici”, aquesta espècie de fitxa clínica amb tot<br />

l'historial de l'edifici, facilitarà també a l<strong>la</strong>rg termini una<br />

informació inestimable <strong>per</strong> a <strong>la</strong> conservació i les pro<strong>per</strong>es<br />

intervencions en l'edifici.


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 77<br />

Treballs de manteniment segons el calendari<br />

Entre les o<strong>per</strong>acions programades del calendari es troben una sèrie<br />

d'inspeccions <strong>per</strong>iòdiques d'un arquitecte/enginyer <strong>per</strong> avaluar <strong>la</strong><br />

seguretat de l'edifici (<strong>per</strong> exemple, despreniments de façanes, risc<br />

de fuites de gas, deformacions de l'estructura, etc.) i reprogramar<br />

el calendari, quan calgui. En alguns casos es podrien detectar a<br />

temps problemes greus i proposar de reiniciar tot el procés [1.<br />

Preliminars].<br />

Així, l'arquitecte/enginyer es convertirà, d'una manera semb<strong>la</strong>nt al<br />

metge de capçalera d'una família, en el “Tècnic de capçalera” que<br />

tindrà l'edifici fitxat al seu historial, <strong>per</strong> així aconseguir una<br />

durabilitat a l<strong>la</strong>rg termini de, ara sí, una o<strong>per</strong>ació de <strong>rehabilitació</strong><br />

completa i integral.<br />

1 <strong>Guia</strong>r: anar davant de tot, mostrant el camí.<br />

2<br />

LYNCH, Kevin: What time is this p<strong>la</strong>ce? (1972) [V. castel<strong>la</strong>na, ¿De qué tiempo es<br />

este lugar? Para una nueva definición del ambiente. Gustavo Gili. Barcelona,<br />

1975. Trad. de Justo G. Beramendi].<br />

3<br />

Anàlisi: distinció i separació de les parts d'un tot fins arribar a conèixer els seus<br />

principis i elements.<br />

4<br />

Síntesi: composició d'un tot <strong>per</strong> <strong>la</strong> reunió de les parts.<br />

5<br />

Hipòtesi: allò que s'estableix provisionalment com a base d'una recerca que les<br />

podrà validar o invalidar.<br />

6<br />

Línies d'acció de <strong>la</strong> Carta ICOMOS del Patrimoni Vernacle Construït (1999),<br />

ratificada <strong>per</strong> <strong>la</strong> 12a Assemblea General a Mèxic, l'octubre de 1999:<br />

1. Recerca i documentació<br />

Tota intervenció material sobre una estructura vernac<strong>la</strong> ha d'estar portada amb<br />

prudència i ha d'anar precedida d'una anàlisi completa de <strong>la</strong> seva forma i estructura.<br />

El calendari de manteniment programa les o<strong>per</strong>acions de manteniment durant l'any<br />

i indica el professional que les ha de realitzar (Carnet d'entretien, PI-BAT, Suïssa).<br />

IV. La vida útil<br />

X<br />

Aquesta documentació hauria de conservar-se en arxius d'accés públic.<br />

2. Emp<strong>la</strong>çament, paisatge i grups <strong>d'edificis</strong><br />

La intervenció en les estructures vernacles ha de ser portada a terme sempre que es<br />

respecti i es mantingui <strong>la</strong> integritat de l'emp<strong>la</strong>çament, de <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció amb els paisatges<br />

físics i culturals i de <strong>la</strong> disposició d'una estructura respecte les altres.<br />

3. Sistemes <strong>tradicionals</strong> de construcció<br />

La continuïtat dels sistemes <strong>tradicionals</strong> de construcció, així com dels oficis i de les<br />

tècniques associades amb el Patrimoni Vernacle, és fonamental <strong>per</strong> a l'arquitectura<br />

vernac<strong>la</strong> i essencial <strong>per</strong> a reparar i restaurar aquestes estructures. És mitjançant<br />

l'educació i <strong>la</strong> formació com aquest coneixement s'ha de conservar, enregistrar i<br />

transmetre a les noves generacions d'artesans i constructors.<br />

4. Substitució dels materials i dels elements arquitectònics<br />

Les transformacions que satisfacin legítimament les exigències modernes haurien de<br />

ser realitzades amb materials que asseguressin <strong>la</strong> coherència de l'expressió, de<br />

l'aspecte, de <strong>la</strong> textura i de <strong>la</strong> forma de l'estructura original i <strong>la</strong> cohesió dels diferents<br />

materials entre ells.<br />

5. Adaptació<br />

L'adaptació i <strong>la</strong> reutilització de les construccions vernacles s'hauria d'efectuar dins<br />

del respecte de <strong>la</strong> integritat de <strong>la</strong> estructura, del seu caràcter i de <strong>la</strong> seva forma, tot<br />

i sent compatibles amb els estàndards d'habitabilitat actuals. El manteniment<br />

d'aquests modes de construcció vernacle es podria assegurar amb l'e<strong>la</strong>boració, <strong>per</strong><br />

part de <strong>la</strong> col·lectivitat, d'un codi ètic de pautes d'actuació.<br />

6. Canvis i restauracions d'època<br />

Les modificacions aportades al l<strong>la</strong>rg del temps als edificis han de ser apreciades i<br />

compreses com elements importants de l'arquitectura vernac<strong>la</strong>. La correspondència<br />

de tots els elements d'un edifici a un sol <strong>per</strong>íode històric no serà, en general,<br />

l'objectiu d'una intervenció sobre l'arquitectura vernac<strong>la</strong>.»<br />

7<br />

Recordem com el procediment habitual que criticàvem a l'inici de <strong>la</strong> guia només<br />

hauria començat a aplicar-se justament després d'aquesta quarta etapa.<br />

77


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 78<br />

<strong>Guia</strong> <strong>RehabiMed</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>rehabilitació</strong> dels edificis<br />

<strong>tradicionals</strong><br />

78<br />

X


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 79


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 80


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página T3


CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página T4<br />

AQUEST PROGRAMA HA ESTAT FINANÇAT<br />

PER LA UNIÓ EUROPEA<br />

EUROMED<br />

EUROMED HERITAGE<br />

AGENCIA ESPAÑOLA<br />

DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL<br />

COL·LEGI D’APARELLADORS<br />

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!