Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 51
Guia RehabiMed
per a la rehabilitació
d'edificis tradicionals
Una aproximació
integral a l'edifici
51

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 52

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 53
Objectius de la guia
Amb la intenció de rehabilitar l'arquitectura tradicional d'una
manera conscient, ordenada i, fins on es pugui, encertada, aquest
document proposa a l'arquitecte/enginyer una guia 1 a seguir
durant la rehabilitació del edificis que anomenem tradicionals.
El camí escollit, que no és necessàriament l'únic, defensa, en
primer lloc, la necessitat de preservar el fet d'«habitar», sigui dins
la perspectiva de millorar les condicions de vida dels seus
habitants, sigui dins aquella de preservar el sentit profund
d'aquesta arquitectura en el si de la comunitat. En segon lloc, es
tracta també de reconèixer l'arquitectura tradicional com a part
constituent del paisatge cultural mediterrani. Rehabilitar-la amb
un mínim de rigor implica indubtablement transmetre a les
generacions futures els seus valors patrimonials (històrics, artístics,
de memòria, de testimoni, etc.).
Cal assenyalar que seguir aquests principis representa una tasca
feixuga de sensibilització dels mateixos tècnics, perquè bona part
de la seva formació universitària és basada sobre la construcció
d'edificis nous de formigó armat i sobre tècniques
industrialitzades difícilment compatibles amb aquesta
arquitectura; i, en paral·lel, també de sensibilització de la
col·lectivitat, perquè és imprescindible que ella reconegui el valor
testimonial de la seva arquitectura. Des d'aquest punt de vista,
proposem mecanismes de participació activa de la comunitat en la
presa de decisions.
Paral·lelament, es tracta d'una guia que pretén, dins la mesura
que sigui possible, ser “científica”, “objectiva” i “precisa”, i que
dóna una gran importància a les fases de diagnòstic i reflexió
prèvies al projecte; es tracta, doncs, d'una guia que s'allunya de
les intervencions sobre el construït que són realitzades sense un
bon coneixement de l'edifici i la seva circumstància, d'aquelles que
s'ancoren en la pràctica del “sempre s'ha fet així”; es tracta d'una
guia que desconfia dels excessos provocats per la fe cega en les
tecnologies noves aplicades sense garanties; i finalment, es tracta
d'una guia que pretén reduir la manca habitual de control
econòmic en els treballs de rehabilitació.
És evident que per a cada edifici en particular, hom haurà de
trobar l'escala i el grau d'intensitat de cada una de les etapes
proposades. Així la Guia RehabiMed presenta una aproximació
genèrica de màxims que haurà d'adaptar-se a cada cas concret.
La guia parteix del principi bàsic que si un no coneix, no pot pas
reflexionar i que, com a conseqüència, tampoc pot projectar una
rehabilitació seriosa. Així, es proposen quatre moments del
procés (el coneixement, la reflexió i el projecte, l'obra, la vida útil)
en el curs dels quals es desenvoluparan les diverses etapes de
treball.
Guia RehabiMed per a la rehabilitació
d'edificis tradicionals
L'arquitectura tradicional és extremadament vulnerable a les pressions del món
contemporani. La seva rehabilitació implica una cura especial per a no malmetre els
seus valors. Zuccarello, Itàlia
El fet de proposar una guia d'aquest tipus per rehabilitar edificis
pot semblar que desenvolupi aspectes de l'arquitectura i de la
construcció que són ja coneguts per tots, però és precisament
perquè són donats per coneguts que es segueixen reproduint
errors dins les diferents etapes i que finalment repercuteixen sobre
la qualitat de la rehabilitació.
Per finalitzar aquesta introducció, voldríem recordar que la guia
que proposem pren el valor més gran quan és aplicada dins d'un
àmbit d'acció més ampli, sigui a l'escala del barri, la ciutat o el
territori, i dins del si de Plans d'acció coordinats com els que es
proposen dins el Mètode RehabiMed per a la rehabilitació de
l'arquitectura tradicional mediterrània.
53

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 54
Guia RehabiMed per a la rehabilitació
d'edificis tradicionals
Els agents inicials del procés
El principal agent de tota operació de rehabilitació d'un edifici és
el seu propietari, que pot ser públic o privat, individual o col·lectiu.
En tots els casos, és l'ànima de l'operació, dins la que trobem els
desigs d'un millor habitatge, la voluntat de fer un negoci, la pura
supervivència de mantenir un edifici dempeus, la participació
entusiasta i col·lectiva per embellir un carrer, etc. Per una altra
banda, no es pot oblidar que una bona part dels habitatges siguin
de lloguer i, per aquesta causa, cal tenir en compte també les
necessitats i opinions dels llogaters.
A l'altre costat de la relació, l'arquitecte/enginyer és un
professional competent per dirigir les diverses etapes d'una
rehabilitació amb la col·laboració d'un equip pluridisciplinar. Dins
d'aquesta guia, utilitzem el llarg terme arquitecte/enginyer amb el
ben entès que dins la diversitat de situacions mediterrànies
trobaríem diferents professionals formats, parcialment o
totalment, per aquestes tasques, com és el cas de l'arquitecte,
l'enginyer d'edificació, l'arquitecte tècnic, etc. Cal destacar aquí,
que la complexitat d'una rehabilitació feta amb cura implica que
es disposi d'una preparació i una sensibilitat especials i que, a la
vegada, hom sigui obert a la col·laboració amb experts de
disciplines diverses (historiadors, antropòlegs, restauradors,
topògrafs, etc.).
El tercer agent del procés és el que denominem aquí genèricament
el constructor. El seu paper i les seves competències varien al llarg
de la conca mediterrània. A certes zones, l'ofici tradicional ha
desaparegut completament mentre en d'altres encara és possible
construir com abans. Protegir l'arquitectura tradicional
mediterrània, és també protegir aquests oficis.
54
X

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 55
X
Les etapes a seguir
Des de RehabiMed s'ha constatat, dins la pràctica corrent, com el
promotor acostuma a decidir fer unes millores o modificacions a
l'edifici i com ràpidament emprèn els treballs de rehabilitació. En certs
casos, demana consell a un arquitecte/enginyer però la rehabilitació
empresa sol ser el reflex de les necessitats i inquietuds del moment. Es
podria argumentar que sempre ha estat així, que es tracta d'una
“arquitectura sense arquitectes”, però sabem tots com el creixement
orgànic de l'arquitectura preindustrial responia a tècniques i a
conductes destil·lades per la tradició, sempre executada per veritables
professionals, homes d'ofici, que anomenàvem mestres de cases,
maçons o maalem; tot un món que ha desaparegut en la pràctica. El
fet de proposar la participació sistemàtica de tècnics de formació
universitària pot semblar una alternativa francament tecnòcrata però
pensem que respon a la realitat dels canvis socials profunds que tenen
lloc a la conca mediterrània. Més enllà: aquests tècnics hauran de ser
conscients del caràcter inevitable de la majoria d'aquests canvis, d'una
manera tal que, com ens ho recorda Kevin Lynch 2 , segurament només
els serà possible “dirigir les transicions”.
Guia RehabiMed per a la rehabilitació
d'edificis tradicionals
Podem esquematitzar que, en la pràctica corrent, el procés de
rehabilitació només presenta dos moments, la decisió d'actuar i
l'obra; per contra, RehabiMed proposa un procediment
seqüencial, un procés en quatre fases consecutives que
s'engeguen amb la decisió d'actuar:
I. El coneixement. Conèixer l'edifici i els seus ocupants ha de ser
previ a cap intervenció. La primera etapa [1. Preliminars] recull
la decisió d'actuar del promotor però es desenvolupa
mitjançant un pre-diagnòstic que efectua una primera
estimació objectiva de la proposta i de l'objecte d'intervenció
(l'edifici i els seus usuaris). La complexitat d'un edifici implica
habitualment encetar una segona etapa de recerca [2. Estudis
pluridisciplinars (Anàlisi) 3 ] basada sobre un treball
pluridisciplinar acurat en el curs del qual s'analitzen els àmbits
social, històric, arquitectònic i constructiu.
II. La reflexió i el projecte. Una vegada hom coneix l'edifici i les
necessitats dels seus usuaris, és ja possible efectuar un exercici
de reflexió dins d'una tercera etapa [3. Diagnòstic (Síntesi) 4 ] de
síntesi de la informació recollida en el curs de la fase anterior.
Durant aquesta etapa, s'individualitzen els problemes i les seves
causes, i es dóna una visió global dels potencials i dèficits de
55

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 56
Guia RehabiMed per a la rehabilitació
d'edificis tradicionals
l'edifici. Dins la quarta etapa [4. Reflexió i presa de decisions]
caldrà reprendre les idees del promotor sobre els treballs que
vol iniciar i s'intentarà fer-los compatibles amb la realitat de
l'edifici, amb els seus valors patrimonials, amb les possibilitats
econòmiques d'inversió, etc. En aquest punt del procés, també
es confirmen els criteris d'intervenció (com conservar, fins a
quin punt transformar, etc.). Es tracta d'un moment que ha
d'estar marcat per una sòlida ètica professional del tècnic. I,
finalment, amb uns criteris fermament definits, és possible
passar a la cinquena etapa [5. Projecte] en el curs de la qual es
prepara el document del projecte que permetrà contractar
l'obra, construir-la i controlar-la.
III. L'obra. Un cop acomplertes aquestes dues primeres fases, la
sisena etapa [6. Rehabilitació] podrà ser empresa d'una manera
molt més ajustada, preservant els valors de l'edifici, adaptantse
millor a les necessitats del promotor i, encara que sembli un
contrasentit, amb menor cost econòmic, precisament perquè
part de les incerteses dels treballs han estat descartades
d'antuvi. Tal vegada, per garantir la qualitat de l'execució de la
rehabilitació, és fonamental d'implicar el constructor i els seus
col·laboradors (siguin artesans, restauradors o d'altres
empreses especialitzades).
IV. La vida útil. Podria semblar que un cop tenim l'edifici
rehabilitat finalitzi el procés, però considerem indispensable
plantejar una setena i darrera etapa [7. Manteniment] que
permeti mantenir (petites operacions de neteja, reparacions,
renovacions efectuades seguint un calendari) l'edifici al llarg de
la seva vida útil fins a una futura nova rehabilitació (gran
operació que dotarà l'edifici dels estàndards del moment).
Al gràfic es mostra la diferència conceptual entre allò que és una rehabilitació i allò
que és fer manteniment: a partir del mateix dia de la seva construcció l'edifici
envelleix; si es fan petites operacions de manteniment amb una certa periodicitat,
l'edifici envelleix més lentament; finalment arribarà a un punt on els estàndards de
vida del moment deixaran obsolet l'edifici (allò que anomenem fi de la vida útil) i
serà necessària una operació de rehabilitació.
56
X
Durant aquesta etapa, les inspeccions periòdiques prenen una
importància ben particular, ja que permeten detectar dèficits o
noves necessitats abans que l'edifici es comenci a degradar.
Com mostra aquest cartell informatiu de l'ajuntament de Guarda, encara que cada
un dels habitants del carrer facin amb bona voluntat operacions que podríem
anomenar de rehabilitació, sense una vigilància, sense una guia, sense uns criteris
de conservació, al final el carrer s'haurà transformat tant que serà irreconeixible.
Câmara Municipal da Guarda, 1985, Portugal.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 57
1
Preliminars
Aquesta primera etapa reuneix tots els contactes necessaris per
endegar un procés de rehabilitació d'un edifici, des del moment
quan un promotor ho ha decidit. Els temes que han de ser tractats
són de tipus molt divers amb l'objectiu de permetre una primera
aproximació suficientment oberta a la intervenció. Aquesta
primera etapa gira a l'entorn d'allò que acostumem a anomenar
pre-diagnòstic, moment d'orientació objectiva del promotor.
Decisió d'actuar / Entrevista amb el promotor
És el moment del diàleg obert entre el propietari i
l'arquitecte/enginyer. Aquest darrer ha d'identificar les necessitats
així com els desigs del propietari, i ha d'avaluar les possibilitats de
desenvolupament d'aquestes idees. No cal oblidar que les raons
inicials d'un encàrrec poden arribar a ser diferents d'allò que
finalment es decidirà de fer. Molt sovint, la propietat decideix
cridar un expert per un petit problema (una fissura, una taca
d'humitat, etc.), per preocupacions de confort, per un
requeriment municipal de conservació, etc., però és precisament
I. El coneixement
57

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 58
I. El coneixement
l'arquitecte/enginyer qui ha de ser capaç d'orientar el propietari
amb l'objectiu de racionalitzar la intervenció i d'identificar les
necessitats més determinants que poden, tal vegada, ser diferents
de les preocupacions expressades pel propietari.
D'altra banda, el propietari pot haver decidit de rehabilitar l'edifici
amb l'objectiu de fer-ne una inversió financera, i és allà on
l'arquitecte/enginyer ha de ser un bon conseller pel que fa als
aspectes legals i al cost econòmic de l'operació.
Pre-diagnòstic
El punt clau d'aquesta primera etapa és el pre-diagnòstic. Aquesta
etapa implica una primera aproximació global a l'edifici, als seus
valors (arquitectònics, històrics, etc.) i als seus problemes
(constructius, d'habitabilitat, etc.) a partir d'una primera visita a
l'edifici. Aquesta primera visita es basa en una inspecció ocular on
l'experiència de l'arquitecte/enginyer juga un paper clau. Es
recorre tot l'edifici i s'intenta descobrir el sistema constructiu
utilitzat, els valors arquitectònics que el caracteritzen, les lesions
que l'afecten, la problemàtica social que li és associada, etc. En
particular, s'ha de fixar l'atenció en la coherència del descens de
càrregues així com el recorregut d'evacuació de les aigües.
Tota aquesta informació pot ser recollida en una o més fitxes
d'inspecció sistematitzades, com és el cas del MER francès o suís,
o el Test Manteniment català, etc. Alguns d'aquests mètodes
d'inspecció han incorporat darrerament dades relacionades amb el
comportament energètic de l'edifici així com d'altres paràmetres
mediambientals.
En algunes situacions de gran fragmentació de la propietat de
Durant la primera visita l'arquitecte/enginyer ha de ser capaç d'assolir una visió
global de la problemàtica de l'edifici. Como, Itàlia.
58
l'edifici, serà necessari iniciar una sèrie d'entrevistes per garantir la
participació en el procés de tots els propietaris i usuaris de l'edifici.
En paral·lel a la inspecció, l'arquitecte/enginyer ha d'investigar
l'estatus legal de l'edifici per conèixer les obligacions i les
restriccions urbanístiques que el constrenyen (qualificació
urbanística, afectacions de la planificació urbanística, grau de
catalogació o de protecció, hipoteques, censos, etc.), així com els
ajuts econòmics dels quals es pot beneficiar en cas de
rehabilitació. El grau de protecció patrimonial de la zona i/o
l'edifici és, en general, determinant per a l'operació. Un contacte
previ amb les autoritats competents (municipi, comunitat
autònoma, etc.) podrà ajudar a clarificar aquests aspectes. Cal
estar atent també, en la mesura del possible, l'estatus legal dels
ocupants de l'edifici (lloguers baixos, habitatges sobre-ocupats,
pisos rellogats, etc.).
L'informe de pre-diagnòstic
Després d'aquesta primera inspecció i de les consultes legals,
l'arquitecte/enginyer pot tenir ja una primera comprensió de l'edifici
i haver-ne detectat dèficits i potencialitats.
L'informe de pre-diagnòstic ha de recollir de manera clara i resumida
les dades recopilades, ha d'avaluar l'estat de conservació de l'edifici i
ha de fer unes recomanacions. Així, l'expert podrà, des de l'inici del
procés, informar el propietari de les possibilitats de rehabilitació de
l'edifici i de les restriccions tècniques i econòmiques que comporta.
En aquest moment, el client haurà de decidir-se si porta a terme les
idees inicials o si li cal reformular l'encàrrec. Es pot comprendre,
doncs, que aquest informe molts cops es pot fer verbalment en el
curs d'una entrevista, però ens sembla sempre millor de deixar-ho per
escrit en forma d'informe: el promotor pot, en efecte, deixar passar
mesos abans de prendre una decisió o consultar un altre expert, i
l'informe és sempre més precís.
Si l'edifici està en bon estat i no es preveuen canvis importants, es
pot saltar directament a l'etapa [7. Manteniment] i proposar un pla
de manteniment preventiu. No obstant, en la majoria de casos caldrà
accedir a la segona etapa [2. Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)] abans
de poder començar la rehabilitació.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 59
2
Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)
Aquesta etapa del procés consisteix en un recull sistemàtic
d'informació dins de tots els àmbits que es consideri necessari per
arribar a un coneixement profund de l'objecte d'estudi. La
possibilitat de conduir amb èxit aquests estudis pluridisciplinars
depèn de la formació de l'expert que els ha de desenvolupar o
dirigir (el corpus de coneixement de l'expert pot ser concentrat, en
els casos senzills, en una sola persona i, sobre certs punts concrets,
es pot consultar a especialistes). En tot cas, no es pot pas fer
confiança exclusiva a la pròpia experiència i a la intuïció que,
encara que necessàries, han de ser acompanyades per un recull
sistemàtic d'informació que serà, en certs casos, recolzada sobre
proves especialitzades.
Elaboració d'hipòtesis provisionals
Com hem anat repetint, l'etapa d'estudis pluridisciplinars és
fonamental per conèixer suficientment l'edifici i el seu context
abans d'intervenir-hi. Des d'aquest punt de vista, és recomanable
de fer unes primeres hipòtesis 5 a partir de les dades recollides en
I. El coneixement
l'informe de pre-diagnòstic; aquestes hipòtesis seran verificades, o
no, a mesura que els estudis avancin.
Programa d’estudis pluridisciplinars
A partir d’aquestes hipòtesis, es planificarà una campanya
d’estudis abordable i coherent en funció dels mitjans disponibles.
En aquest punt del procés, cal ser plenament conscient de l’escala
de la intervenció (si es tracta d’una casa reduïda, d’un edifici gran
amb nombrosos habitatges, d’un edifici catalogat pel seu alt valor
patrimonial, etc.). Recomanem programar el treball d’una forma
esglaonada de tal manera que les primeres verificacions guiaran la
necessitat d’unes segones. Així mateix, cal destacar que tothom
ha de saber clarament qui serà el director del conjunt dels estudis.
Àmbit social
Segons el caire de la rehabilitació, els aspectes socioeconòmics
poden ser crucials per a garantir la intervenció. La base de l'estudi
sol tractar-se en una enquesta sociològica que permet detectar les
unitats familiars així com les possibles situacions problemàtiques
(sobreocupació, marginació, atur, abandó, etc.) i la seva relació
amb el barri. Segons el tipus d'operació, caldrà avaluar les
possibilitats de reallotjament provisional o definitiu d'una part dels
59

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 60
I. El coneixement
habitants, habitualment amb estreta col·laboració amb el
municipi.
D'una altra part, en l'àmbit de l'arquitectura tradicional,
l'antropologia pot ajudar-nos a disposar de dades imprescindibles
pel que fa a la significació social de la casa, l'ús dels espais, els
costums, etc.: tots aquells intangibles que percep la comunitat del
seu espai vital. Dins d'una arquitectura tan fràgil com
l'arquitectura tradicional, cal reforçar els estudis antropològics
també per documentar les maneres d'habitar que estan en perill
de desaparició. El fet que nombrosos habitatges dels barris
tradicionals estiguin habitats per persones immigrades que
Si es comprenen els costums lligats a la vida tradicional es podrà tenir una
aproximació més curosa de la seva arquitectura. L'etnògraf Violant i Simorra va
estudiar els costums de les comunitats dels Pirineus abans de la seva transformació.
Rehabilitar un edifici no és intervenir sobre un objecte, la casa és el reflex de la seva
gent i cal conèixer les seves preocupacions, els seus anhels i les seves necessitats.
Baakline, Líban.
60
provenen d'altres tradicions mostra prou bé com és d'important
conèixer les dues cultures i trobar els camins per fer-les
compatibles.
Àmbit històric
Tota arquitectura, i també l'arquitectura tradicional, és apreciada
quan és possible reconèixer-la en el si d'una tradició. És des
d'aquest punt de vista que la introducció d'estudis històrics ajuda
sempre a fixar els criteris de la intervenció d'una manera bastant
més sòlida.
Per una banda, el mètode històric treballa sobre les fonts
documentals (arxius notarials, arxius familiars, fotografies
antigues, projectes antics de l'edifici, etc.) per compilar dades que
ajudaran a comprendre l'edifici i les seves transformacions. De
l'altra banda, el mateix edifici és un document històric magnífic
que pot ser estudiat acuradament com cultura material pel
mètode arqueològic que és utilitzat habitualment en paral·lel a
l'aixecament gràfic de l'edifici (cales dins els murs, anàlisi dels
materials de construcció, anàlisi estratigràfica de l'edifici, etc.).
Una altra disciplina de la història, la història oral, juga un paper
destacat dins l'aproximació a l'arquitectura tradicional. Gràcies a
l'entrevista de persones grans, és possible obtenir dades molt útils
sobre l'edifici i sobre les tècniques de construcció tradicionals que
són a punt de desaparèixer.
Escriptures, testaments, vendes, antics plànols formen part d'un ric patrimoni
documental que permet conèixer de primera mà la història de l'edifici (Plànols amb
la identificació d'una sèrie de finques agrícoles i les seves cases, Santa Perpètua de
Moguda, Espanya, 1777 - ACA.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 61
Àmbit arquitectònic
Sense un bon aixecament geomètric de l'edifici serà difícil per a
l'arquitecte/enginyer de comprendre'l i, en conseqüència, de
preparar un projecte ajustat a la realitat. El grau de complexitat de
l'edifici i de les intervencions previstes orientarà la tria del tipus
d'aixecament i el seu grau de precisió. En cada cas es pot optar per
un aixecament manual amb cinta mètrica, per un aixecament
topogràfic o fins i tot per un aixecament fotogramètric. Però en
tots els casos, caldrà insistir en el rigor de l'aixecament ja que
constituirà la base de tots els treballs posteriors.
En paral·lel, una bona documentació fotogràfica, també
El mètode d'aixecament gràfic pot arribar a complicar-se, no tan sols pel grau de
precisió escollit sinó també per les característiques de la forma irregular de
l'arquitectura tradicional. Habitatges troglodítics a Matmata, Tunísia - Institut
National du Patrimoine, T. Dammak i M. Chakroun.
Per avaluar els valors i les transformacions de l'habitatge tradicional es pot recórrer
a la representació per capes dels acabats dels paraments de l'habitatge (paviments,
sostres i parets). Habitatge al Ksar Tinerhir, Marroc - III Taller de Rehabilitació de les
Kasbahs del Sud de l'Atles.
I. El coneixement
videogràfica, és extremadament útil perquè permet fixar els detalls
que poden passar desapercebuts a primera vista.
Un aixecament gràfic no és solament una operació abstracta que
permet mesurar l'edifici. Dibuixar l'edifici és el millor mitjà per
descobrir-lo i aprehendre'l. Una part important de l'aixecament
pertany al reconeixement dels valors arquitectònics de l'edifici i
permet posar de manifest els materials, les tècniques constructives
i les seves lesions.
La mirada d'un arquitecte/enginyer del segle XXI sobre
l'arquitectura tradicional és, inevitablement, una mirada d'avui,
amb les preocupacions d'avui. No es pot oblidar que la mateixa
61

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 62
I. El coneixement
Per comprendre l'edifici que s'estudia dins d'una tradició arquitectònica de la zona
cal consultar les obres de referència sobre l'arquitectura local (estudis històrics,
estudis tipològics, monografies, etc.) (J. Revault: Palais et demeures de Fès. CNRS,
1988, Marroc).
Per reconèixer les transformacions espacials i constructives, l'anàlisi arquitectònica
ha de recolzar-se en l'anàlisi històrica que permet datar i concretar les influències
estilístiques. Edifici a Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.
62
idea de patrimoni cultural és un constructe cultural d'aquests
darrers dos-cents anys. Des d'aquest punt de vista, el valor i
l'autenticitat de l'arquitectura tradicional mediterrània, per la seva
pròpia diversitat, no pot pas ser avaluada amb un criteri fix. El
necessari respecte de les cultures de la conca mediterrània exigeix
una comprensió de l'arquitectura dins la seva tradició.
Durant les inspeccions a l'edifici, s'estudiaran sense a priori els
valors arquitectònics de l'edifici (la integració dins del lloc, la
configuració espacial, una possible estructura singular, un tipus
d'ornament, etc.) a la vegada que s'intenta evitar les apreciacions
fragmentàries i cercant les lògiques de producció d'aquella
arquitectura.
Durant aquesta etapa, és recomanable la consulta aquells estudis
ja realitzats sobre la tipologia d'edifici i, en certs casos, la
realització d'estudis d'aspectes singulars de l'edifici. Dins
d'aquesta mateixa orientació, l'arquitectura tradicional es
caracteritza d'una manera prou destacada per la superfície dels
seus paraments (color, textura, irregularitats, etc. de façanes i
interiors). Per aquesta mateixa raó, els estudis de color i de
decoració aplicada seran d'un gran valor. Aquests estudis
impliquen una participació pluridisciplinar pel fet que el
reconeixement dels colors i les pintures utilitzats exigeix un estudi
de base històrico-artística i a la vegada de base constructiva de les
tècniques tradicionals d'execució.
Caldrà també ser conscient del fet que, si és cert que en el món
industrial els canvis són lents, un edifici tradicional creix i es
modifica en funció de les necessitats i dels mitjans de cada època.
En conseqüència, és recomanable d'estudiar les transformacions
arquitectòniques de l'edifici recolzant-se de nou sobre els estudis
històrics i així comprendre la configuració de cada moment.
L'edifici sol tenir una vida llarga, i la seva imatge exterior pot haver canviat diverses
vegades al llarg de la seva història. Els estudis de color analitzen els estrats de
pintura i/o estucs de façana per comprendre la decoració original i com ha
evolucionat. Façana de les Rambles de Barcelona, Espanya.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 63
Durant aquesta etapa, caldrà consultar també de forma detallada
el marc legal i urbanístic de l'edifici. En el cas d'immobles
catalogats, s'estudiaran els informes de catalogació per
comprendre les raons particulars que el portaren a ser protegit,
parcial o totalment.
Abans d'avaluar la gravetat de les lesions de l'edifici cal conèixer amb detall com
s'ha construït l'edifici. Tessalònica, Grècia, 1997 - Manos Anagnostidis, Maria
Dousi, Olympia Hatzopoulou.
I. El coneixement
Àmbit constructiu
Aquesta etapa comprèn el reconeixement físico-constructiu de
tots els elements que conformen l'edifici, així com l'observació de
les seves lesions. Cal assenyalar aquí que la formació dels
arquitectes i dels enginyers des del segle XIX privilegia l'estudi de
la construcció per sub-sistemes (fonaments, murs, sostres,
tancaments, etc.), mentre que dins l'arquitectura tradicional
l'edifici es bastia com un tot. És doncs necessari, en la mesura
possible, d'aproximar-s'hi des de la perspectiva d'aquesta
globalitat. Per aquesta mateixa raó, aquesta etapa requereix un
arquitecte/enginyer habituat a les formes de construir tradicionals
de la regió, tot disposant d'una sòlida formació científico-tècnica
sobre la patologia d'aquests tipus d'edificis.
L'aproximació als problemes ha de ser el més científica possible:
detecció de lesions, primera hipòtesi de les causes que l'originen i
verificació d'aquesta hipòtesi. Per fer-ho, l'arquitecte/enginyer serà
assistit d'un conjunt d'experts (químics, geòlegs, biòlegs, etc.) i
recorrerà a tests (in situ i a laboratori) que li permetin identificar
els materials, les seves alteracions eventuals, l'atac d'insectes
xilòfags, seguir el moviment de fissures, etc.
L'avaluació de la seguretat estructural de l'edifici és determinant
per evitar accidents. Per ser precís, caldrà conèixer el subsòl (amb
estudis geotècnics quan escaigui), analitzar la coherència
estructural del conjunt i avaluar la capacitat resistent de
l'estructura. Aquesta avaluació, és més important encara dins les
zones sísmiques on la vulnerabilitat de l'edifici ha d'estudiar-se
amb cura. Aquest capítol sol ser una font de conflictes ja que les
normes de seguretat estructural acostumen a ser pensades per a
edificacions noves d'acer o de formigó armat, mentre que és
pràcticament impossible d'assimilar-les a la realitat tradicional. El
dilema entre “conservar” o “assegurar” es pot matisar amb un
coneixement del comportament estructural de l'edifici en períodes
llargs de temps.
Quan es planteja una rehabilitació és recomanable introduir
criteris de sostenibilitat i de protecció del medi ambient en la
rehabilitació de l'edifici. Així es pot analitzar el cicle de l'aigua, el
cicle dels residus, els consums energètics i es pot estudiar el
confort d'estiu i d'hivern. Existeixen en la tradició constructiva
mediterrània infinitat de solucions bioclimàtiques que per
desconeixença no haurien de ser infravalorades en el moment de
la intervenció.
Durant aquesta fase no ha d'oblidar-se de comprovar la
connectivitat de l'edifici (estat i posició) amb les infrastructures
bàsiques (xarxa de sanejament, xarxa d'aigua potable, xarxa
d'electricitat, xarxa de telèfon, etc.) i així preveure des de l'inici les
possibilitats efectives de connexió, que en alguns casos pot
implicar obres difícils d'abordar.
63

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 64
II. La reflexió i el projecte
64
3
Diagnòstic (Síntesi)
Avaluació crítica dels estudis
La fase de diagnòstic implica una tasca de síntesi i una reflexió
crítica que s'ha de fonamentar en els estudis pluridisciplinars que
s'hagin realitzat a l'etapa anterior. Durant aquesta avaluació cal
arribar a una unitat de plantejament que eviti resultats
excessivament fragmentaris a causa del material disponible.
Per ordenar i fixar la informació sempre és necessari posar-la una
al costat de l'altra i aprehendre-la. Per exemple, fixant-la
gràficament sobre l'aixecament geomètric de l'edifici. Així, d'una
manera sistemàtica (en planta, en alçat, en secció) es podrien crear
tres tipus de mapes: en primer lloc, un mapa de valors on s'anotin
els valors espacials, de color, històrics, artístics de cada part o del
conjunt de l'edifici; en segon lloc, un mapa de dèficits on s'anotin
aspectes com la problemàtica social, les prestacions de l'edifici o
les seves lesions i degradacions físiques; i en tercer lloc, el mapa
dels usos precedents i/o existents on es mostraria com fou i ha
estat usat l'edifici abans de la intervenció.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 65
Durant la fase de diagnòstic s'ha de reunir tota la informació d'una manera
ordenada (mapes de valors, de dèficits, d'usos precedents). L'equip del professor
Luigi Zordan a la Università degli Studi dell'Aquila (Itàlia) ha desenvolupat una “guia
raonada” on es mostren exemples de com representar aquestes dades per poder
realitzar un diagnòstic ajustat (Luigi Zordan: Le tradizioni del costruire della casa in
pietra: materiali, technique, modelli e sperimentazioni, 2002).
II. La reflexió i el projecte
65

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 66
II. La reflexió i el projecte
Un mapa d'usos originals d'un edifici després de l'estudi històric. Antic Hospital de
clergues de Sant Sever, Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.
Al final d'aquesta etapa disposarem d'un dossier i d'un dictamen sobre l'estat de
l'edifici que raoni les causes del seu deteriorament, abandonament, etc. (Istituto de
ricerca sul legno, Florència, Itàlia).
66
Confirmació d'hipòtesis
A partir d'aquesta primera avaluació ha de ser possible tenir una
visió global de l'edifici i confirmar les hipòtesis plantejades en
iniciar els estudis pluridisciplinars mitjançant les seves observacions
i assaigs. No obstant, sempre existeix la possibilitat de plantejar
hipòtesis noves (les inicials no s'han confirmat, han aparegut
condicionants nous, etc.) i retornar a la fase d'estudis per a
comprovar-les.
Redacció d'un dictamen
Al finalitzar aquesta etapa torna a fer falta fixar per escrit el grau
de coneixement de l'edifici que s'ha aconseguit. Es detallarà la
composició de l'edifici, es descriuran i justificaran els seus valors,
s'explicaran els dèficits i les seves causes i es facilitaran unes
recomanacions. La redacció del dictamen de diagnòstic es basarà
sempre en la individualització de problemes i les seves causes, des
del criteri de la imparcialitat tècnica.
El dictamen és un informe amb l'opinió raonada que ha d'estar
redactat de forma que un altre tècnic extern al procés el pugui
comprendre, però a la vegada ha d'incloure una nota de síntesi i
conclusions que sigui accessible a un lector no professional. Les
conclusions han de ser concises, clares i completes. Aquesta nota
precisarà els punts forts i dèbils per mostrar el potencial de
rehabilitació de l'edifici existent.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 67
4
Reflexió i presa de decisions
Factibilitat
És aquí, al conèixer perfectament l'edifici i les necessitats dels seus
usuaris, quan es revisarà si les idees del promotor són factibles. Per
tant, es tracta d'establir amb el propietari un diàleg sobre les
necessitats futures i les seves possibilitats econòmiques front el
potencial de l'edifici existent. Per a emprendre aquest estudi de
factibilitat es pot partir de tres estudis parcials: 1. Allò que
podríem anomenar el mapa de transformabilitat, que no fa res
més que creuar informació dels mapes de valors, dèficits i usos
precedents que proposàvem a l'etapa anterior per mostrar quines
parts de l'edifici serien susceptibles de canvis (eliminacions,
addicions, reformes, etc.) i quines parts s'haurien de conservar per
preservar-ne el seu valor; 2. El programa de nous usos proposats
pel client i ja racionalitzat (superfícies, relacions entre usos, etc.)
per l'arquitecte/enginyer; 3. L'avaluació de condicionants
normatius lligats a paràmetres urbanístics i de catalogació de bens
d'interès cultural.
II. La reflexió i el projecte
I, finalment, és el moment de retornar a les idees del promotor i analitzar la seva
factibilitat. Reunió a l'Ajuntament de Selva del Camp, Espanya.
67

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 68
II. La reflexió i el projecte
Dos exemples més de la guia del professor Zordan ens mostren com representar
gràficament allò que ell denomina “mapa de transformabilitat” i “processos de
compatibilitat” per poder reflexionar sobre la integració dels nous usos.
68

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 69
Tres exemples d'edificis rehabilitats amb criteris diversos. Lefkara, Xipre; Tessalònica,
Grècia; Damasc, Síria.
II. La reflexió i el projecte
Es sol acceptar la continuïtat d'ús com la millor protecció
d'aquesta arquitectura, malgrat que per revitalitzar-la en certes
ocasions es recorri a un canvi d'ús. Cal destacar la necessitat de
proposar uns canvis d'ús sensats, ja que certes propostes poden
implicar la pèrdua pràcticament total del valors de l'arquitectura
tradicional..
Confirmació de criteris
Com hem comentat en anterioritat, l'arquitectura tradicional
mediterrània, per la seva pròpia diversitat, no pot ser intervinguda
amb un marc de criteris fixos.
En aquesta etapa l'arquitecte/enginyer haurà de fixar els criteris
que aplicarà en el projecte (addicions, eliminacions, prioritat als
aspectes d'habitabilitat, reintegració de parts perdudes,
reversibilitat d'intervencions arriscades, consolidació de parts
arruïnades, etc.). D'entrada, no s'hauria de descartar cap extrem:
ni la pura conservació, ni la pura restauració. La Carta del
Patrimoni Vernacle Construït estableix un primer marc general 6 a
tenir en compte.
Presa de decisions
Una vegada han estat confirmats els criteris s'haurà de plantejar la
compatibilitat del tipus d'intervenció. És a dir, es cercarà l'equilibri
entre la millora de les condicions de vida dels habitants, la
seguretat de l'estructura, la salvaguarda dels valors patrimonials i
els recursos econòmics disponibles.
I, finalment, es podrà prendre la decisió d'actuar 7 escollint, amb
coneixement de causa, l'escala de la rehabilitació (des de
programar tan sols un manteniment, a intervencions parcials o fins
a plantejar una rehabilitació integral).
69

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 70
II. La reflexió i el projecte
5
70
Projecte
Avantprojecte
L'avantprojecte és una fase de diàleg profund amb el client on ha
de ser possible activar un procés de participació dels habitants o
usuaris de l'edifici. Durant el seu desenvolupament, s'assajaran les
diverses alternatives projectuals que adeqüin millor les reformes a
fer a l'edifici existent, tot aplicant els criteris fixats en l'etapa
anterior. Es dedicarà, des del seu inici, una especial atenció al
compliment del marc legal. Finalment, s'haurà d'arribar a un acord
conscient del promotor pel que fa al grau d'intervenció que
desenvoluparà el projecte.
Projecte
El projecte detalla la intervenció amb el nivell suficient per a poder
realitzar els tràmits administratius, contractar l'obra i executar-la
sense desviacions de cost elevades. Així mateix, el projecte
executiu interpreta els criteris d'intervenció i aplica una sèrie de
paràmetres tècnics per a materialitzar la intervenció.
Com a regla general, la intervenció terapèutica de problemes de
l'edifici ha de dirigir-se a les seves causes i no a amagar els símptomes.
A la fase d'avantprojecte s'estudien sistemàticament les alternatives d'integració del
nou programa d'usos en l'edifici a rehabilitar. Existeixen diversos mètodes, com el
de J.N. Habraken que estudia la flexibilitat dels espais a partir d'allò que ell
denomina la teoria de suports i que s'ha utilitzat en diverses rehabilitacions
europees (J.N. Habraken: Denken in Varianten, het methodisch ontwerpen van
dragers, 1974).

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 71
Per a preparar el projecte executiu cal consultar aquelles publicacions existents
sobre la construcció local (Paolo Marconi: Manuale del Recupero del Centro Storico
di Palermo, 1997; Antonino Giuffrè; Caterina Carocci: Codice di Pratica per la
Sicurezza e la Conservazione del Centro Storico di Palermo, 1999).
II. La reflexió i el projecte
La tria d'una tècnica tradicional o moderna també dependrà del
tipus de constructor que es pugui contractar. Per la qual cosa,
aquest és el moment de detectar si les tècniques tradicionals estan
vives dins la construcció local i si hi ha possibilitat de recuperar-les
per l'obra.
Cal destacar en aquest punt una de les tendències de la teoria de
la restauració que pensem pot adaptar-se amb interès a la
rehabilitació de l'arquitectura tradicional. Aquesta línia parteix de
la base que és imprescindible conèixer les tècniques tradicionals
per a poder intervenir conscientment en aquesta arquitectura. En
aquesta línia trobem els treballs dels Compagnons du Devoir a
França, els estudis sobre la “carpintería de lo blanco” d'Enrique
Nuere a Espanya i, d'una manera molt especial, per Paolo Marconi
a Itàlia, que ha sabut traslladar aquest saber a la pràctica diària
mitjançant l'anomenat “Manuale del Recupero”. El “Manuale”
documenta la tradició constructiva local (generalment d'un
municipi o d'una regió homogènia) i ofereix al professional les
maneres d'intervenció tradicional. Així mateix, un pas més
endavant que s'ha donat a Itàlia és l'anomenat “Codice di Pratica”
que introdueix mètodes d'anàlisi i d'intervenció de l'arquitectura
tradicional (consolidació estructural, vulnerabilitat al sisme, etc.)
El projecte defineix, a l'escala adequada i amb detall suficient, les intervencions de
consolidació i reforç de l'edifici. Reforç del sostre de fusta de la masia can Plantada,
Espanya - Cristina Gonzalo Diego.
71

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 72
II. La reflexió i el projecte
assajant de compatibilitzar la construcció tradicional i les tècniques
més modernes. Així, en aquesta fase es consultaran, sempre que
sigui possible, aquests manuals i en el moment de projectar es
seguiran els seus consells.
Precisament aquests documents van obrir el debat italià sobre la
utilització de les tècniques modernes de reforç i consolidació en
estructures antigues. Durant la redacció del projecte s'estudiarà
l'impacte de cada una de les tècniques aplicades, la seva
compatibilitat amb l'edifici existent i la visibilitat final de la
intervenció.
Per una altra banda, la mateixa preocupació s'ha de tenir en el
moment d'integrar les instal·lacions modernes a l'edifici. Ja des de
l'escomesa de la instal·lació de subministrament s'han de prendre
mesures per a que pugui ser integrada sense desvirtuar ni façanes
ni interiors, proposant, per exemple, traçats ordenats i no
intrusius.
També el projecte hauria d'incorporar aquells paràmetres de
sostenibilitat que siguin raonables per a l'escala de la intervenció
(mesures d'estalvi d'aigua, d'estalvi energètic, introducció
d'energies renovables, facilitar la gestió correcta dels residus
domèstics, etc.).
En paral·lel a cada una d'aquestes decisions projectuals,
s'estudiarà la “mantenibilitat” de les solucions constructives. És a
dir, que qualsevol element hauria de ser accessible per al seu
posterior manteniment d'una manera fàcil i amb seguretat.
L'exemple més habitual seria aquella finestra on es pràcticament
impossible netejar-li el vidre, etc.
El projecte ha de ser detallat però obert a les modificacions que es
Alguns municipis disposen d'una carta de colors tradicionals que ha de tenir-se en
compte en el moment de redacció del projecte. Ajuntament de L'Escala, Espanya.
72
puguin justificar pels descobriments fets durant l'obra. Inclourà la
documentació següent: estat actual, definició geomètrica de la
proposta amb cotes (plantes, seccions i alçats), plànols
d'estructura, plànols d'acabats, plànols d'instal·lacions, memòria
tècnica, amidaments, pressupost, plec de condicions i mesures de
seguretat i salut.
A les recuperacions de les façanes es defineix el color però també el tipus de
producte químic, la seva forma d'aplicació i la forma com es controlarà la qualitat
de l'aplicació. Façana a Barcelona, Espanya - Chroma Rehabilitacions Integrals S.L..

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 73
6
Rehabilitació
Contracte de construcció
Per garantir una rehabilitació correcta és molt important la tria del
tipus de constructor. en certes regions encara és possible trobar un
constructor que coneix i practica les tècniques tradicionals de
construcció, però lamentablement aquestes s'estan perdent amb
rapidesa. En alguna rehabilitació potser sigui possible formar al
constructor amb una tècnica concreta, però en la majoria dels
casos s'haurà de renunciar a la recuperació de certes tècniques pel
seu sobrecost econòmic. En el cas de recórrer a un tipus d'empresa
constructora poc especialitzada s'haurà d'estar atent a la
formalització del contracte, de manera que puguin controlar-se
materials i tècniques. El tipus de contracte garantirà la qualitat del
treball i la professionalitat del constructor.
Per una altra banda, certs treballs de neteja de paraments delicats
o d'obres artístiques d'ornamentació precisen la contractació
temporal, per separat del contracte general, de professionals de la
restauració amb els seus mètodes i tècniques concretes.
Stratégie III. L'obra
73

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 74
III. L'obra
Tramitació de la llicència d'obra
En la programació de la rehabilitació ha de tenir-se en compte els
temps d'espera que es precisen per obtenir les llicències d'obra per
part de les autoritats administratives. En els casos d'expedients
d'edificis catalogats, els temps d'espera poden ser llargs. S'ha
d'haver fet unes gestions prèvies per evitar que l'informe
administratiu sigui desfavorable i s'hagi de retornar a l'etapa de
projecte.
Execució de l'obra
La direcció d'obra d'un edifici tradicional demana, abans que res,
flexibilitat i dedicació. Els imprevistos solen sorgir sobre la marxa
de l'obra i és difícil d'aplicar únicament allò que indica el projecte.
Per aquesta raó, durant la fase de seguiment de l'obra serà
possible la revisió continuada del projecte i caldrà reinterpretar
l'edifici a partir dels nous descobriments. Així, en alguns casos,
quan calgui respectar part d'aquests descobriments, caldrà
introduir canvis al projecte.
Cal assenyalar que el projecte haurà descrit unes solucions
constructives de reforç, consolidació o renovació d'un element
constructiu. Durant l'obra serà necessari establir algun mecanisme
per comprovar la idoneïtat de la solució constructiva i el seu
funcionament correcte.
Altres aspectes a seguir amb cura són el replanteig inicial, el
control econòmic, el control de l'efectivitat de les solucions de
reforç i la coordinació de la seguretat del treballs.
Durant l'obra s'ha d'haver establert algun tipus de mecanisme per,
arribat al seu acabament, disposar d'un dossier de l'obra realment
executada. És a dir, un conjunt de plànols que reflecteixin no tant
allò projectat com allò finalment executat. Aquest document és
imprescindible per documentar l'obra seguint l'esperit de la Carta
A l'organitzar l'obra és de molta utilitat el fet de disposar d'un tauler de fusta amb
els plànols principals per a tenir a tota hora una visió global del procés i poder
anticipar problemes. Beit Baluk, Damasc, Síria.
74
de Venècia, però també per facilitat l'organització d'un programa
de manteniment (veure etapa 7).
Així mateix, existeixen una sèrie d'aspectes d'organització de
l'obra que s'han de tenir en compte: la programació dels treballs,
la planificació de l'entrada d'industrials, l'estudi de l'accessibilitat
de l'obra (recordem que moltes obres es localitzaran en carrers
estrets de nuclis històrics), el treball a l'interior amb màquines de
mida reduïda (alçàries baixes, passos estrets, etc.), la previsió de
proteccions de certs elements de l'edifici a rehabilitar front la
intempèrie o front els mateixos treballs de rehabilitació o evitar
l'acumulació d'operaris.
Per una altra banda, difícilment es podrà parlar d'operacions
d'enderroc en una rehabilitació d'aquest tipus sinó més aviat de
desconstrucció o de desmuntatge. Des de l'inici de l'obra es
marcaran aquells elements que hauran de desmuntar-se perquè es
reutilitzaran a la mateixa obra (necessitat d'emmagatzematge a
obra de teules o de bigues de fusta, etc.) i es preveuran les
mesures per una gestió adequada dels residus de l'obra. El director
de l'obra haurà d'estar atent durant els processos de desmuntatge
en prendre les mesures de seguretat necessàries per evitar
accidents per desequilibris parcials de l'edifici o per l'aparició de
materials o productes perillosos per a la salut (plaques de
fibrociment, aïllants d'amiant, transformadors elèctrics amb PCB's,
etc.).
Lliurament de l'obra
Al finalitzar l'obra s'endegaran els tràmits legals per donar-la per
finalitzada i, en alguns casos, poder accedir a subvencions
econòmiques.
És necessari aprofitar aquesta etapa per analitzar la gestió, la
construcció i l'adequació del projecte a l'ús previst. Si bé es tracta
d'un moment on es poden esmenar alguns aspectes, cal
assenyalar que és tracta d'una etapa de retroalimentació (“feedback”)
que ha de servir per millorar els projectes d'encàrrecs
posteriors. És a dir, no s'hauria de desaprofitar l'oportunitat
d'aprendre dels errors.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 75
7
Manteniment
Com sovint s'ha comentat, l'arquitectura tradicional és
extremadament vulnerable. La tradició havia assumit el costum de
conservar-la seguint el ritme de les estacions de l'any (l'emblancat
durant les festes de primavera, el repàs de les teules després d'un
cop de vent, etc.), però els canvis socioculturals del món
contemporani (“la cultura d'usar i llençar”) ha accentuat
l'abandonament d'aquesta arquitectura.
Si s'ha arribat a la necessitat d'una rehabilitació ha estat, en part,
per aquest abandonament. I, és clar, si es realitza l'esforç de
rehabilitar aquesta arquitectura, és necessari aprofitar l'ocasió i
promoure el seu manteniment, perquè a partir del mateix dia de
l'acabament de la rehabilitació l'edifici comença a envellir.
Difusió dels valors de l'edifici entre la col·lectivitat
La fractura del món tradicional i l'homogeneïtzació cultural han
comportat el menyspreu de moltes d'aquestes arquitectures com
un símbol de la misèria de la comunitat, de retràs de la població.
Stratégie IV. La vida útil
75

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 76
IV. La vida útil
És interessant potenciar la conservació de les cases rehabilitades mitjançant
iniciatives públiques que valorin aquest patrimoni. Premi al carrer més blanc de
1987, Serpa, Portugal.
El manteniment allarga la vida útil dels edificis i endarrereix el seu envelliment. El
Caire, Egipte.
76
Per això, un cop acabada l'obra de rehabilitació hauria de ser una
prioritat treballar amb el municipi per a que la col·lectivitat
reconegui els valors d'aquesta arquitectura i es faci partícip de la
rehabilitació. Cada cas seria diferent, però seria interessant
promoure alguna activitat de sensibilització que mostri el valor del
treball fet (un petit acte per presentar com s'han desenvolupat les
obres, publicar una sèrie de fotografies de l'abans i del després de
la rehabilitació, publicar l'obra en la premsa local, etc.).
Tria del model de manteniment
Com a primera definició, el manteniment d'un edifici és un
conjunt de treballs periòdics que es realitzen amb l'objectiu de
conservar-lo durant el període de vida útil en condicions
adequades per a cobrir les necessitats previstes. Habitualment
s'associa el manteniment a la idea de reparar elements malmesos,
és allò que anomenem manteniment correctiu, però el que es
proposa com a mètode RehabiMed és pensar en termes de
manteniment planificat i preventiu.
Planificar implica la preparació d'un calendari d'operacions de
manteniment i prevenir significa realitzar les operacions de
manteniment abans que l'element constructiu es deteriori.
“Llibre de l'edifici”
Per sistematitzar aquesta manera de fer manteniment es proposa
dotar a l'edifici d'un “Llibre de l'edifici”, un document que
recollirà tota la informació existent de l'edifici i, a la vegada,
disposarà d'un calendari que programi les operacions de
manteniment. Aquest “Llibre” es lliuraria al propietari (en alguns
casos també als llogaters) per a que en seguís les indicacions. El
més raonable seria que l'arquitecte/enginyer que ha portat les
obres i coneix perfectament l'edifici prepari la informació de
l'edifici i programi un calendari d'operacions de manteniment. La
informació de l'edifici es composarà del dossier d'obra realment
executada (veure etapa anterior) i d'unes recomanacions d'ús de
l'edifici. Per una altra banda, el calendari programaria, per
exemple, a 10 anys vista, les operacions de manteniment (neteges,
inspeccions, reparacions i renovacions). El calendari també hauria
d'indicar qui realitzarà cada operació (el mateix usuari, el paleta de
confiança, un instal·lador, una empresa especialitzada o el mateix
arquitecte/enginyer).
Per una altra banda, en aquest tipus de document es solen anotar
les operacions de manteniment que s'han realitzat, les incidències
que han esdevingut, les reformes que s'han practicat, de manera
que, a mesura que passen els anys, es va convertint en un històrial.
El “Llibre de l'edifici”, aquesta espècie de fitxa clínica amb tot
l'historial de l'edifici, facilitarà també a llarg termini una
informació inestimable per a la conservació i les properes
intervencions en l'edifici.

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 77
Treballs de manteniment segons el calendari
Entre les operacions programades del calendari es troben una sèrie
d'inspeccions periòdiques d'un arquitecte/enginyer per avaluar la
seguretat de l'edifici (per exemple, despreniments de façanes, risc
de fuites de gas, deformacions de l'estructura, etc.) i reprogramar
el calendari, quan calgui. En alguns casos es podrien detectar a
temps problemes greus i proposar de reiniciar tot el procés [1.
Preliminars].
Així, l'arquitecte/enginyer es convertirà, d'una manera semblant al
metge de capçalera d'una família, en el “Tècnic de capçalera” que
tindrà l'edifici fitxat al seu historial, per així aconseguir una
durabilitat a llarg termini de, ara sí, una operació de rehabilitació
completa i integral.
1 Guiar: anar davant de tot, mostrant el camí.
2
LYNCH, Kevin: What time is this place? (1972) [V. castellana, ¿De qué tiempo es
este lugar? Para una nueva definición del ambiente. Gustavo Gili. Barcelona,
1975. Trad. de Justo G. Beramendi].
3
Anàlisi: distinció i separació de les parts d'un tot fins arribar a conèixer els seus
principis i elements.
4
Síntesi: composició d'un tot per la reunió de les parts.
5
Hipòtesi: allò que s'estableix provisionalment com a base d'una recerca que les
podrà validar o invalidar.
6
Línies d'acció de la Carta ICOMOS del Patrimoni Vernacle Construït (1999),
ratificada per la 12a Assemblea General a Mèxic, l'octubre de 1999:
1. Recerca i documentació
Tota intervenció material sobre una estructura vernacla ha d'estar portada amb
prudència i ha d'anar precedida d'una anàlisi completa de la seva forma i estructura.
El calendari de manteniment programa les operacions de manteniment durant l'any
i indica el professional que les ha de realitzar (Carnet d'entretien, PI-BAT, Suïssa).
IV. La vida útil
X
Aquesta documentació hauria de conservar-se en arxius d'accés públic.
2. Emplaçament, paisatge i grups d'edificis
La intervenció en les estructures vernacles ha de ser portada a terme sempre que es
respecti i es mantingui la integritat de l'emplaçament, de la relació amb els paisatges
físics i culturals i de la disposició d'una estructura respecte les altres.
3. Sistemes tradicionals de construcció
La continuïtat dels sistemes tradicionals de construcció, així com dels oficis i de les
tècniques associades amb el Patrimoni Vernacle, és fonamental per a l'arquitectura
vernacla i essencial per a reparar i restaurar aquestes estructures. És mitjançant
l'educació i la formació com aquest coneixement s'ha de conservar, enregistrar i
transmetre a les noves generacions d'artesans i constructors.
4. Substitució dels materials i dels elements arquitectònics
Les transformacions que satisfacin legítimament les exigències modernes haurien de
ser realitzades amb materials que asseguressin la coherència de l'expressió, de
l'aspecte, de la textura i de la forma de l'estructura original i la cohesió dels diferents
materials entre ells.
5. Adaptació
L'adaptació i la reutilització de les construccions vernacles s'hauria d'efectuar dins
del respecte de la integritat de la estructura, del seu caràcter i de la seva forma, tot
i sent compatibles amb els estàndards d'habitabilitat actuals. El manteniment
d'aquests modes de construcció vernacle es podria assegurar amb l'elaboració, per
part de la col·lectivitat, d'un codi ètic de pautes d'actuació.
6. Canvis i restauracions d'època
Les modificacions aportades al llarg del temps als edificis han de ser apreciades i
compreses com elements importants de l'arquitectura vernacla. La correspondència
de tots els elements d'un edifici a un sol període històric no serà, en general,
l'objectiu d'una intervenció sobre l'arquitectura vernacla.»
7
Recordem com el procediment habitual que criticàvem a l'inici de la guia només
hauria començat a aplicar-se justament després d'aquesta quarta etapa.
77

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 78
Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis
tradicionals
78
X

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 79

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 80

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página T3

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página T4
AQUEST PROGRAMA HA ESTAT FINANÇAT
PER LA UNIÓ EUROPEA
EUROMED
EUROMED HERITAGE
AGENCIA ESPAÑOLA
DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL
COL·LEGI D’APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA