Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 74
III. L'obra
Tramitació de la llicència d'obra
En la programació de la rehabilitació ha de tenir-se en compte els
temps d'espera que es precisen per obtenir les llicències d'obra per
part de les autoritats administratives. En els casos d'expedients
d'edificis catalogats, els temps d'espera poden ser llargs. S'ha
d'haver fet unes gestions prèvies per evitar que l'informe
administratiu sigui desfavorable i s'hagi de retornar a l'etapa de
projecte.
Execució de l'obra
La direcció d'obra d'un edifici tradicional demana, abans que res,
flexibilitat i dedicació. Els imprevistos solen sorgir sobre la marxa
de l'obra i és difícil d'aplicar únicament allò que indica el projecte.
Per aquesta raó, durant la fase de seguiment de l'obra serà
possible la revisió continuada del projecte i caldrà reinterpretar
l'edifici a partir dels nous descobriments. Així, en alguns casos,
quan calgui respectar part d'aquests descobriments, caldrà
introduir canvis al projecte.
Cal assenyalar que el projecte haurà descrit unes solucions
constructives de reforç, consolidació o renovació d'un element
constructiu. Durant l'obra serà necessari establir algun mecanisme
per comprovar la idoneïtat de la solució constructiva i el seu
funcionament correcte.
Altres aspectes a seguir amb cura són el replanteig inicial, el
control econòmic, el control de l'efectivitat de les solucions de
reforç i la coordinació de la seguretat del treballs.
Durant l'obra s'ha d'haver establert algun tipus de mecanisme per,
arribat al seu acabament, disposar d'un dossier de l'obra realment
executada. És a dir, un conjunt de plànols que reflecteixin no tant
allò projectat com allò finalment executat. Aquest document és
imprescindible per documentar l'obra seguint l'esperit de la Carta
A l'organitzar l'obra és de molta utilitat el fet de disposar d'un tauler de fusta amb
els plànols principals per a tenir a tota hora una visió global del procés i poder
anticipar problemes. Beit Baluk, Damasc, Síria.
74
de Venècia, però també per facilitat l'organització d'un programa
de manteniment (veure etapa 7).
Així mateix, existeixen una sèrie d'aspectes d'organització de
l'obra que s'han de tenir en compte: la programació dels treballs,
la planificació de l'entrada d'industrials, l'estudi de l'accessibilitat
de l'obra (recordem que moltes obres es localitzaran en carrers
estrets de nuclis històrics), el treball a l'interior amb màquines de
mida reduïda (alçàries baixes, passos estrets, etc.), la previsió de
proteccions de certs elements de l'edifici a rehabilitar front la
intempèrie o front els mateixos treballs de rehabilitació o evitar
l'acumulació d'operaris.
Per una altra banda, difícilment es podrà parlar d'operacions
d'enderroc en una rehabilitació d'aquest tipus sinó més aviat de
desconstrucció o de desmuntatge. Des de l'inici de l'obra es
marcaran aquells elements que hauran de desmuntar-se perquè es
reutilitzaran a la mateixa obra (necessitat d'emmagatzematge a
obra de teules o de bigues de fusta, etc.) i es preveuran les
mesures per una gestió adequada dels residus de l'obra. El director
de l'obra haurà d'estar atent durant els processos de desmuntatge
en prendre les mesures de seguretat necessàries per evitar
accidents per desequilibris parcials de l'edifici o per l'aparició de
materials o productes perillosos per a la salut (plaques de
fibrociment, aïllants d'amiant, transformadors elèctrics amb PCB's,
etc.).
Lliurament de l'obra
Al finalitzar l'obra s'endegaran els tràmits legals per donar-la per
finalitzada i, en alguns casos, poder accedir a subvencions
econòmiques.
És necessari aprofitar aquesta etapa per analitzar la gestió, la
construcció i l'adequació del projecte a l'ús previst. Si bé es tracta
d'un moment on es poden esmenar alguns aspectes, cal
assenyalar que és tracta d'una etapa de retroalimentació (“feedback”)
que ha de servir per millorar els projectes d'encàrrecs
posteriors. És a dir, no s'hauria de desaprofitar l'oportunitat
d'aprendre dels errors.