Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:22 Página 77
Treballs de manteniment segons el calendari
Entre les operacions programades del calendari es troben una sèrie
d'inspeccions periòdiques d'un arquitecte/enginyer per avaluar la
seguretat de l'edifici (per exemple, despreniments de façanes, risc
de fuites de gas, deformacions de l'estructura, etc.) i reprogramar
el calendari, quan calgui. En alguns casos es podrien detectar a
temps problemes greus i proposar de reiniciar tot el procés [1.
Preliminars].
Així, l'arquitecte/enginyer es convertirà, d'una manera semblant al
metge de capçalera d'una família, en el “Tècnic de capçalera” que
tindrà l'edifici fitxat al seu historial, per així aconseguir una
durabilitat a llarg termini de, ara sí, una operació de rehabilitació
completa i integral.
1 Guiar: anar davant de tot, mostrant el camí.
2
LYNCH, Kevin: What time is this place? (1972) [V. castellana, ¿De qué tiempo es
este lugar? Para una nueva definición del ambiente. Gustavo Gili. Barcelona,
1975. Trad. de Justo G. Beramendi].
3
Anàlisi: distinció i separació de les parts d'un tot fins arribar a conèixer els seus
principis i elements.
4
Síntesi: composició d'un tot per la reunió de les parts.
5
Hipòtesi: allò que s'estableix provisionalment com a base d'una recerca que les
podrà validar o invalidar.
6
Línies d'acció de la Carta ICOMOS del Patrimoni Vernacle Construït (1999),
ratificada per la 12a Assemblea General a Mèxic, l'octubre de 1999:
1. Recerca i documentació
Tota intervenció material sobre una estructura vernacla ha d'estar portada amb
prudència i ha d'anar precedida d'una anàlisi completa de la seva forma i estructura.
El calendari de manteniment programa les operacions de manteniment durant l'any
i indica el professional que les ha de realitzar (Carnet d'entretien, PI-BAT, Suïssa).
IV. La vida útil
X
Aquesta documentació hauria de conservar-se en arxius d'accés públic.
2. Emplaçament, paisatge i grups d'edificis
La intervenció en les estructures vernacles ha de ser portada a terme sempre que es
respecti i es mantingui la integritat de l'emplaçament, de la relació amb els paisatges
físics i culturals i de la disposició d'una estructura respecte les altres.
3. Sistemes tradicionals de construcció
La continuïtat dels sistemes tradicionals de construcció, així com dels oficis i de les
tècniques associades amb el Patrimoni Vernacle, és fonamental per a l'arquitectura
vernacla i essencial per a reparar i restaurar aquestes estructures. És mitjançant
l'educació i la formació com aquest coneixement s'ha de conservar, enregistrar i
transmetre a les noves generacions d'artesans i constructors.
4. Substitució dels materials i dels elements arquitectònics
Les transformacions que satisfacin legítimament les exigències modernes haurien de
ser realitzades amb materials que asseguressin la coherència de l'expressió, de
l'aspecte, de la textura i de la forma de l'estructura original i la cohesió dels diferents
materials entre ells.
5. Adaptació
L'adaptació i la reutilització de les construccions vernacles s'hauria d'efectuar dins
del respecte de la integritat de la estructura, del seu caràcter i de la seva forma, tot
i sent compatibles amb els estàndards d'habitabilitat actuals. El manteniment
d'aquests modes de construcció vernacle es podria assegurar amb l'elaboració, per
part de la col·lectivitat, d'un codi ètic de pautes d'actuació.
6. Canvis i restauracions d'època
Les modificacions aportades al llarg del temps als edificis han de ser apreciades i
compreses com elements importants de l'arquitectura vernacla. La correspondència
de tots els elements d'un edifici a un sol període històric no serà, en general,
l'objectiu d'una intervenció sobre l'arquitectura vernacla.»
7
Recordem com el procediment habitual que criticàvem a l'inici de la guia només
hauria començat a aplicar-se justament després d'aquesta quarta etapa.
77