Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals Una ...

CAT Mètode 20080212 12/2/08 19:21 Página 63
Durant aquesta etapa, caldrà consultar també de forma detallada
el marc legal i urbanístic de l'edifici. En el cas d'immobles
catalogats, s'estudiaran els informes de catalogació per
comprendre les raons particulars que el portaren a ser protegit,
parcial o totalment.
Abans d'avaluar la gravetat de les lesions de l'edifici cal conèixer amb detall com
s'ha construït l'edifici. Tessalònica, Grècia, 1997 - Manos Anagnostidis, Maria
Dousi, Olympia Hatzopoulou.
I. El coneixement
Àmbit constructiu
Aquesta etapa comprèn el reconeixement físico-constructiu de
tots els elements que conformen l'edifici, així com l'observació de
les seves lesions. Cal assenyalar aquí que la formació dels
arquitectes i dels enginyers des del segle XIX privilegia l'estudi de
la construcció per sub-sistemes (fonaments, murs, sostres,
tancaments, etc.), mentre que dins l'arquitectura tradicional
l'edifici es bastia com un tot. És doncs necessari, en la mesura
possible, d'aproximar-s'hi des de la perspectiva d'aquesta
globalitat. Per aquesta mateixa raó, aquesta etapa requereix un
arquitecte/enginyer habituat a les formes de construir tradicionals
de la regió, tot disposant d'una sòlida formació científico-tècnica
sobre la patologia d'aquests tipus d'edificis.
L'aproximació als problemes ha de ser el més científica possible:
detecció de lesions, primera hipòtesi de les causes que l'originen i
verificació d'aquesta hipòtesi. Per fer-ho, l'arquitecte/enginyer serà
assistit d'un conjunt d'experts (químics, geòlegs, biòlegs, etc.) i
recorrerà a tests (in situ i a laboratori) que li permetin identificar
els materials, les seves alteracions eventuals, l'atac d'insectes
xilòfags, seguir el moviment de fissures, etc.
L'avaluació de la seguretat estructural de l'edifici és determinant
per evitar accidents. Per ser precís, caldrà conèixer el subsòl (amb
estudis geotècnics quan escaigui), analitzar la coherència
estructural del conjunt i avaluar la capacitat resistent de
l'estructura. Aquesta avaluació, és més important encara dins les
zones sísmiques on la vulnerabilitat de l'edifici ha d'estudiar-se
amb cura. Aquest capítol sol ser una font de conflictes ja que les
normes de seguretat estructural acostumen a ser pensades per a
edificacions noves d'acer o de formigó armat, mentre que és
pràcticament impossible d'assimilar-les a la realitat tradicional. El
dilema entre “conservar” o “assegurar” es pot matisar amb un
coneixement del comportament estructural de l'edifici en períodes
llargs de temps.
Quan es planteja una rehabilitació és recomanable introduir
criteris de sostenibilitat i de protecció del medi ambient en la
rehabilitació de l'edifici. Així es pot analitzar el cicle de l'aigua, el
cicle dels residus, els consums energètics i es pot estudiar el
confort d'estiu i d'hivern. Existeixen en la tradició constructiva
mediterrània infinitat de solucions bioclimàtiques que per
desconeixença no haurien de ser infravalorades en el moment de
la intervenció.
Durant aquesta fase no ha d'oblidar-se de comprovar la
connectivitat de l'edifici (estat i posició) amb les infrastructures
bàsiques (xarxa de sanejament, xarxa d'aigua potable, xarxa
d'electricitat, xarxa de telèfon, etc.) i així preveure des de l'inici les
possibilitats efectives de connexió, que en alguns casos pot
implicar obres difícils d'abordar.
63