PRESENTACIÓ - SARC

PRESENTACIÓ
El Tour d'Ofertes Culturals, programa de difusió cultural gestionat pel SARC de la
Diputació de València, pretén donar a conéixer la riquesa patrimonial, cultural i
ecològica de la província de València. Per mitjà de l'organització de l'oferta
turisticocultural de la província i la gestió integral de les visites, la Diputació facilita els
recursos necessaris per a l'acostament de col·lectius diversos a realitats culturals distintes
a la pròpia, afavorint el seu desenrotllament personal i cultural.
El programa Tour d'Ofertes Culturals ha experimentat un creixement espectacular des
de la seua creació, tant és així que es disposa d’un ampli catàleg de rutes culturals que
permet que milers de ciutadans de la província de València puguen gaudir d'estos
recorreguts turisticoculturals.
L'oferta de visites s'ha diversificat progressivament propiciant que, tant professionals
de l'àmbit del turisme i la cultura, com ajuntaments amb una clara vocació de promoció
dels seus municipis, presenten projectes de rutes guiades per al TOC. A més, este
programa de difusió cultural proporciona una eixida professional real per a tots aquells
que realitzen estudis de postgrau en gestió turística i cultural.
Amb esta perspectiva de futur, el SARC ha decidit fer un pas més enllà pel que fa a la
gestió d'este programa i proporcionar a les poblacions de la província un material de
qualitat que servisca de base per al desenrotllament de les seues visites culturals.
Tot açò es fa realitat amb la publicació de les Guies Didàctiques del Tour d'Ofertes
Culturals que han sigut confeccionades per un equip de professionals especialitzats en
este tipus de projectes educatius. L’estructura de les guies està concebuda en pràctics
quaderns de treball, tant per a professors com per a alumnes de tots els nivells educatius,
des d'educació infantil fins a batxillerat, complementats per activitats de reforç que faran
que els visitants deprenguen no sols a través del text sinó també gràcies als jocs i
manualitats.
Esperem que estes guies didàctiques ajuden a comprendre, conéixer i apreciar el
patrimoni cultural de la província de València.
Vicente Ferrer Roselló
Diputat de l’Àrea de Cultura

EDITA: DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA. SARC
TEXTOS:
Pep Carceller Ruiz
Mª Carmen Guardiola Llopis
Lola Llácer
Manuela Orozco Grau
Odile Vilar Puig
© TEXTOS: dels autors
© DE LA PRESENT EDICIÓ: Diputació de València. SARC
DEPÒSIT LEGAL: V-399-2005

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ___________________________________________________________________________ 5
LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA ______________________________________________________ 7
UNA PINZELLADA HISTÒRICA ____________________________________________________ 8
EL PAISATGE _____________________________________________________________________________ 10
L’AIGUA _____________________________________________________________________________________ 12
EL CONREU: DE LA MORERA A LA TARONJA ______________________________ 14
EL COMERÇ: DE L’ARBRE AL MERCAT _________________________________________ 16
LA INVESTIGACIÓ ______________________________________________________________________ 19
LA TARONJA _____________________________________________________________________________ 21
GLOSSARI _________________________________________________________________________________ 24
TALLER: L’ARQUITECTURA DE LA TARONJA _______________________________ 26
EL MAGATZEM DE RIBERA A CARCAIXENT _________________________________ 27
GLOSSARI D’ARQUITECTURA ______________________________________________________ 30
ACTIVITATS _______________________________________________________________________________ 31
EL TREN DE CARCAIXENT __________________________________________________________ 37
LA TARONJA I LA PUBLICITAT ___________________________________________________ 39

INTRODUCCIÓ
El camí està emmarcat per dics acuradament pintats de blanc i plens de cures; se
l’embellix: files de joves xiprers, enquadrament de boixos retallats arquitectònicament;
es planten en les seues vores rosers nans, tuies, palmeres; darrere estan els tarongers de
València, les moreres. Pertot arreu, les oliveres. A l’horitzó, la serra. L’ús gasta, no
destruïx. Un, ací, creu (província de València) en un parc de milionari excepcional que
disposara de tot el paisatge.
(Le Corbusier, cit. per Almela i Vives, 1945)

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
La comarca de la Ribera està delimitada
sobre un rectangle. Ocupa una superfície total
de 1.120 quilòmetres quadrats limitats a l’est
per la mar Mediterrània; al nord, per la
comarca de l’Horta i l’Albufera, i a l’oest, per
tot un seguit de serres com Dos Aigües,
Caballó-Matamont, massís del Caroig, muntanyes
de Tous i serra d’Ènguera, que la separen
de les comarques de la Foia de Bunyol i la
Canal de Navarrés.
Al sud se situen les serres de Corbera-
Agulles-Murta.
Orogràficament la comarca està constituïda
de nord a sud per muntanyes, serres i valls, i
una zona central ocupada per una ampla vall
correguda pels corrents fluvials amb alguns
pujols xicotets i banyada pel riu Xúquer, el riu
Verd i el Magre.
El clima és típicament mediterrani amb
estius calorosos (una mitjana de 25 graus) i
hiverns suaus (de 9 a 10 graus de mitjana). Les
precipitacions anuals (500 mil·lilitres) estan
concentrades a la tardor (trombes d’aigua i
gota freda) i secundàriament,
a la
primavera.
Esta comarca
queda dividida pel
Xúquer en la Ribera
Alta i la Ribera
Baixa.
Situa, a la seua comarca, on es troba la ciutat de
Carcaixent. Així mateix assenyala el camí que has
fet per arribar-hi.
En el mapa de l’esquerra mira el terme de
Carcaixent. Saps què és un terme municipal,
Defineix la paraula:
.............................................................................................
.............................................................................................
.............................................................................................
.............................................................................................
Ordena les tres caracterísques del clima
mediterrani i les seues icones:
FRED SUPORTABLE
CALOR RELATIVA
PLUGES EQUINOCCIALS
Carcaixent pertany a la comarca de la Ribera
Alta i té una extensió de 59,20 km 2 i està limitat a
l’oest pel riu Xúquer i a l’est per les muntanyes del
Realenc. El territori es dividix en tres zones: l’horta
(la plana al·luvial), una zona muntanyenca a l’est
(massís del Realenc, la Serratella i el Tossal), i una
zona intermèdia plena de sediments arrossegats
pels Barrancs que baixen de la muntanya, on
s’ubiquen els horts.
7

UNA PINZELLADA HISTÒRICA
CARCAIXENT (LA RIBERA ALTA)
Està poblat des de l’eneolític i
l’edat del bronze, com ho
demostren nombroses troballes
escampades pel seu terme. De
l’època iberoromana s’hi han
trobat restes d’algunes viles. La
fundació de l’actual nucli urbà
és incerta, uns apunten els romans i d’altres una
alqueria musulmana; d’eixe període hi ha
documentades diverses alqueries en l’actual
terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada,
Ternils i alguna més que totes plegades acabaren
conformant un nucli conegut com Horta de Cent
o Horta de Carcaixent. Després de la seua
conquesta per Jaume I, a final de desembre del
1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins;
apareix per primera vegada en el Llibre del
Repartiment el 1248; el 1266 es constituïx en
parròquia i s’edifica, a l’alqueria de Ternils,
l’ermita de Sant Roc. En l’època medieval
Carcaixent era una alqueria dependent d’Alzira;
l’any 1348 la guerra de la Unió afectà les
alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren
cremades. El 1434 ja posseïa església, que era
atesa pel vicari de Ternils.
El segle XVI va ser època de gran creixement
urbanístic, demogràfic i econòmic gràcies al
conreu de la morera i el comerç de la seda; en
1521 era lloc d’agermanats i hi hagué força
enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el
vicari residira ja a Carcaixent; el 1544 ja existien
diversos beneficis en l’església, el 1576 se
segrega d’Alzira i es constituïx en universitat
amb plena capacitat de govern i administració, la
qual cosa comportava l’assignació d’un terme
municipal i el repartiment de les càrregues amb el
municipi d’Alzira. El 1577 el municipi va
sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per
desendeutar-se de les despeses ocasionades per la
construcció de l’església, que els va costar més
de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l’atorga el
títol de vila reial amb dret a vot a les Corts
Valencianes, mitjançant costosos donatius a la
8
Treballem l’article de premsa:
Qui?
Què?
Com?
Quan?
On?
Per què?
L’ermita de Sant Roc és la primera església de
Carcaixent, va ser construïda en el segle XIII com a
església de reconquesta.
Les esglésies de reconquesta tenen un origen
comú que cal buscar en el darrer romànic que
trobem a Lleida i els seus voltants, en terres per
tant, de la Catalunya Nova. A este últim romànic
cal afegir-li les primeres manifestacions de l’art
gòtic que es van donant arreu de la zona cristiana
de la Corona d’Aragó i de la resta d’Europa, la qual
cosa ens duu a què ens trobem davant d’un art de
transició, que presenta trets romànics tardans i
característiques del naixent art gòtic.
Quin estil arquitectònic té?

Corona. En l’últim terç del segle XVI s’hi
conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre
un 25% i un 30% dels propietaris estaven
considerats com a rics i en condicions d’acumular
excedents, la qual cosa explica que el veïnat
contribuïra en la despesa que va comportar
l’alçament de la vila. En les Corts valencianes de
1626, l’església demanà l’exempció de pagar el
dret d’amortització i segell de 40.000 lliures, i el
braç reial va demanar la revisió dels termes i
límits amb Algemesí degut als molts processos
entaulats des de la segregació d’Alzira; en les de
1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar
2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema
d’insaculació per a l’elecció d’oficials locals.
Degut als greus problemes que tingueren els
llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí
construir una nova séquia que suplira la
insuficiència de la xarxa de séquies i braçals
dependents del riu Albaida i el barranc de
Barxeta. A l’inici del segle XVIII, Carcaixent és el
centre comarcal de la seda; en la guerra de
Successió va donar suport al borbó Felip V que,
el 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels quals
fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i
baixa. El 1781 mossén Monzó i els seus amics
Maseres i Bodi plantaren a la Bassa del Rei el
primer camp de taronges que fou la base la
transformació moderna de la localitat. A principis
del segle XIX hi havia a la vila quatre molins de
farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813, i,
en el context de la guerra del Francés tingué lloc
al terme un important enfrontament contra les
tropes franceses que donà lloc a la llegenda de “la
Marqueseta”; Ma. Antònia Talens Mezquita.
A partir del 1848 comença l’exportació de
taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran
Bretanya; el 12 d’agost de 1861 va crear-se la
companyia Tranway Carcagente a Gandia que
s’encarregava de la construcció i explotació del
primer ferrocarril de via estreta de la península,
després de tres anys d’obres el 8 de febrer de
1864 s’inaugurava el tramvia-ferrocarril amb
tracció animal que s’encarregava d’unir les
comarques tan pròsperes com la Safor i la Ribera.
El 1911, i durant un avalot que va tindre lloc a la
vila a causa de la guerra d’Àfrica, l’Ajuntament
va ser assaltat i va ser cremat part del seu
mobiliari. El 1916 obtingué el títol de ciutat.
Ordena cronològicament els fets. Podríem
construir un eix o un fris.
1600
1650
1700
1750
1800
1622. Carcaixent té 400
cases. Primer padró de
Reial Impost de la Sal.
1664. Les aigües de la
séquia de Carcaixent
arriben al riu Albaida.
1634: Gran riuada del
Xúquer, les aigües dins
de Carcaixent pugen
fins a 20 palms
s’emporten persones,
animals i collites.
Carcaixent té 600 veïns.
1679. Les aigües de la
séquia de Carcaixent
arriben al terme i
continuen
succesivament fent-se
les séquies i els
braçals.
1752. S’asseca el riu Xúquer
per causa d’una ventolada.
1781. Mossén Monzó planta
els primers tarongers a la
partida de Bassa del Rei.
1654. Aprovació pel
rei Felip IV per traure
aigua del riu Xúquer.
1671. Gran riuada, i primera des
de la construcció de la séquia,
tres mesos de pluges torrencials,
el Xúquer es desborda 11 vegades,
destruïx l’assut.
Enfonsa 30 trams de mina i el
pas de riu Sellent i Albaida.
9

EL PAISATGE
Textos:
El paisatge que podem observar (…) ha sigut el
resultat del treball de persones que l’han anat
treballant segons unes necessitats concretes, igual
que el seu disseny.
Mumford assenyala els tres modes principals de
modificar i humanitzar el paisatge natural. Un
d’ells està representat per l’agricultura i l’horticultura.
El segon mode és el del desenvolupament
urbà i l’arquitectura; i el tercer el de les obres d’enginyeria.
Carmen Gràcia. Arte valenciano. Madrid.
Cuadernos de Arte Cátedra. 1998
L’HORTA
La invasió dels musulmans va canviar les relacions
entre l’home i el paisatge natural i el paisatge
valencià. Els latifundis confiscats van continuar
sent cultivats pels muladís, i aquells indígenes que
van acceptar la dominació musulmana van poder
conservar les seues propietats. Més tard la redistribució
de les terres entre els musulmans va causar
una nova reparcel·lació agrària, que va augmentar
el nombre de propietaris rurals. Segons Dozy, va
ser una de les causes que van contribuir a l’esplendor
del paisatge agrari valencià en l’època
musulmana.
Les finques rústiques musulmanes eren de
diversos tipus: les d’hort o djana (Alginet), de secà
o ba’l (Albal), de cultiu o fahs (l’Alfás). Les terres
incultivables, la garriga la van anomenar xa’ra (en
les muntanyes d’Alcoi hi ha aldees amb el nom de
la Xa´ra).
En les terres de secà, cultivades en guaret, havien
nombroses possessions d’extensió mitjana anomenades
diya (aldea). A València perviu la vila
d’Aldaia.
Les terres de regadiu, saky, eren cultivades de
forma intensiva gràcies a nombroses séquies que
aprofitaven al màxim l’aigua dels rius Túria,
Xúquer i Segura, en altres zones ho feien amb l’ús
de sénies.
Segons Julián Rivera no totes les séquies van ser
construïdes pels musulmans, però és innegable que
van perfeccionar les tècniques del reg intensiu amb
obres d’enginyeria hidràulica que en l’actualitat
mantenen la seua denominació àrab: séquia, assut,
sénia, aljub.
10
Assenyala els elements que conformen el
paisatge i pinta’ls de color.
Relleu
Clima
Aigua
Sòl
Paisatges humanitzats, elements: posa-li el nom
tenint en compte la referència del text de Carmen
Gracia.
Si te n’adones, parlem de tipus de finques
rústiques que tenen referència amb noms de
localitats. Sabríes dir-nos alguna cosa d’elles?
Dibuixa una sénia.
Posa un exemple on es mantinga el sistema
comunal de rec. Com organitzen el sistema de rec?
Coneixes algun tribunal que s’encarregue d’açò?

Aljub ve de l’àrab aljub
pou en què s’arreplega
l’aigua de pluja, de font o de
riu. Per tant l’aljub és el
recipient d’aigua de pluja
que es troba situat en el
camp. La seua utilització és individual.
Cisterna és el recipient d’aigua de pluja, de font,
situada en el poblat i per tant el seu ús és per al
poble caseriu. Es tracta d’un depòsit subterrani.
Els dos sistemes de regadiu tradicionals, ja usats
en època musulmana, i vigents encara són: el reg
permanent i la propietat comunal de l’aigua, en què
les séquies són conservades per la comunitat de
regants (l’horta de València, la plana de Castelló,
Camp de Morvedre, la Ribera, el pla de Xàtiva i
l’horta de Gandia). L’altre sistema és aquell en què
el propietari de l’horta ha de comprar l’aigua i
només es rega eventualment (horta d’Alacant i
camp d’Elx). En altres zones de València, amb
abundants aigües freàtiques hi havia sénies de
diversos tipus, a més d’un sistema de perxes, que
encara s’utilitzen en la plana de Castelló per a
dessecar les marjals (pla de Vinaròs i camp de
Dénia).
El paisatge agrari valencià presenta una
claredat i una enorme racionalitat. Els camps estan
rigorosament parcel·lats, en supervivència de la
centuriació romana; els bancals de vinyes i
oliveres; les palmeres que s’eleven elegantment en
la proximitat de les alqueries i masies.
Històricament ha existit a València una identificació
entre els conceptes d’horta, hort i jardí. Els
jardins de flors comercials es diferencien molt poc
de les hortes d’hortalisses circumdants. De la
mateixa manera que molts horts de tarongers, que
estan limitats amb tanques retallades, amb andanes
vorellades de baladres, entorn de la gran bassa
d’aigua, i un camí vorejat de xiprers o palmeres que
conduïxen a l’habitatge dels propietaris, diferixen
molt poc dels jardins ornamentals entorn dels
habitatges de tradició musulmana.
Representa a través d’un dibuix el que es descriu
del paisatge valencià. En el text hem posat els
elements que anaven en companyia de les
construccions.
Identifica els arbres que et proposem:
Uns dels arbres més admirats pels musulmans
van ser el taronger i la palmera, esta última s’ha
mantingut fins a l’actualitat en els accessos a les
alqueries.
Es troba el taronger en algun dels dibuixos
proposats?
11

L’AIGUA
EL XÚQUER
El Xúquer naix en els monts Universals i
desemboca a la Mediterrània, a Cullera, València.
Després de recórrer 498 km, arreplega les
aigües del sistema ibèric. Els seus afluents més
importants són el Cabriol i el Magre, per la
dreta.
“La séquia de Carcaixent té el seu origen al
riu Xúquer, per mitjà d’una presa o assut,
situada en direcció de nord a sud del terme de
Sumacàrcer, recorre part del mateix acabe i els
termes de Cotes, Càrcer, Alcàntera, Beneixida
i Castelló de la Ribera, acabant en el de
Carcaixent on les seues aigües sobrants són
abocades al citat va riure. Correspon una
superfície total de 265 fanecades (segons
escriptura de 1903) entre séquies i braçals.”
Font: Comunitat de Regants de la Reial
Séquia de Carcaixent.
12
Ara descobrirem un embolic de rius de la
península ibèrica:
Dibuixa en el mapa les línies que separen els
diferents vessants hidrogràfics de la península i
dóna nom als rius.
Què és un assut? Investiga i definix-lo.
Busca els noms dels rius de la península a la sopa
de lletres.

Carcaixent gaudix d’una font immillorable
de recursos hídrics, el riu Xúquer, que des de fa
350 anys rega la seua horta per donar-li
producció, de primer a les moreres per traure’n
la seda, ara a les taronges que són la base
fonamental de la seua economia.
El Xúquer, en arribar a la Ribera, es desfà
canalitzant-ne l’aigua en diverses séquies, una
d’elles és la Reial Séquia de Carcaixent,
fundada pel privilegi que donà a la ciutat el rei
Felip IV.
Degut als greus problemes que tingueren els
llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí
construir una nova séquia que suplira la
insuficiència de la xarxa de séquies i braçals
dependents del riu Albaida i el barranc de
Barxeta.
Projecte de treball: Felip IV i el privilegi sobre les
aigües.
13

EL CONREU: DE LA MORERA A LA TARONJA
A l’inici del XVIII, Carcaixent és el centre
comarcal de la seda; en la guerra de Successió va
donar suport al borbó Felip V que, en 1708 i 1738,
atorgà dos diplomes pels quals va ser concedida la
jurisdicció civil i criminal, alta i baixa. El 1781
mossén Monzó i els seus amics Maseres i Bodi
plantaren a la Bassa Reial el primer camp de taronges
que va ser la base la transformació moderna de
la localitat.
En principi el taronger tenia una funció
ornamental, provient de l’orient, possiblement de
Xina, engarlandava jardins i no s’usaba com a fruit
de taula, en tot cas per fer alguna melmelada de
taronges amargues.
Però serà a partir del segle esmentat quan, per
mitjà de proves que es feren sobre l’arbre,
s’aconseguix traure la poma d’or com se la va
conéixer en algun moment, i, a través d’empelts,
els arbres comencen a produir este fruit de forma
comestible.
“El taronger
s’introduïx a Espanya
en època
àrab amb fins decoratius,
ja que el
seu fruit amarg
només permetia confeccionar compostos medicinals
i, en època clàssica, com proven textos literaris,
melmelades amb eixe mateix afany, que
s’anomenaven “taronjades”.
A finals del segle XIX, per mitjà d’empelts, un
sacerdot aficionat a la jardineria, obté a Carcaixent
el primer taronger de fruita comestible, d’un agradable
sabor fresc i dolç. La seua acceptació és
incondicional i immediata, i es multiplica ràpidament,
per esqueixos, el seu cultiu a la zona. Des de
llavors, la qualitat i varietats de la taronja ha sofert
una constant i beneficiosa transformació.
Hi ha, no obstant això, un conjunt de circumstàncies
que es conciten de mode imprevist per a donar
a esta feliç troballa la ressonància que aconseguiria
molt prompte en la societat de l’època.
Coincidix la seua expansió amb la decadència del
cuc de seda, de manera que la tala indiscriminada
de moreres –per a la fulla de la qual posseïa la
localitat la llotja reguladora en tota l’àrea de la
Ribera–, va deixant espai al creixent cultiu del nou
14
Fins el segle XVIII el conreu de la morera va ser molt
important. Sabries dir per què es conreava la
morera a les nostres terres?
Mira els arbres que tens en la part inferior. Saps
dir quin és quin? Encadena el nom, l’arbre i el fruit.
morera taronger
Series capaç de construir un cal·ligrama
semblant al d’ací baix?
‘‘SSóócc rreeddoonnaa ccoomm eell mmóónn,, eenn mmoorriirr mm’’eessccoorrrreenn,,
eemm rreedduuïïxxeenn aa ppeellll ii ttoott eell ssuucc eemm ttrraauueenn’’.. Diu la
mitologia que, a l’Hort d’Hespèrides, van créixer
les ‘pomes d’or’ davall la custòdia d’unes nimfes,
ajudades per un drac. Hèrcules va ser l’heroi que
va matar el guardià, va entrar a l’hort i se’n va
apoderar. Aquelles pomes d’or, segons pareix,
eren taronges.

arbre fruiter. La seua novetat traspassa fronteres, en
ales de la seua comercialització per mar, comerç en
què terceregen oportunament, amb les valencianes,
florents navilieres mallorquines. No és aliena a tota
esta transformació del camp, la modernització dels
vells navilis de fusta, amb la incorporació del
motor d’explosió, que va contribuir-hi molt, per la
major rapidesa en les entregues, a l’auge coincident
d’esta classe de transport. La progressiva substitució
per tarongers dels cultius tradicionals, arriba
a cobrir molt prompte la quasi totalitat del regadiu
(més de 2.380 ha) en els anys 70. És d’esta manera
com Carcaixent es convertix amb tota legitimitat,
de bressol de la taronja, en centre preponderant de
la seua manipulació i venda en tot Europa”, amb la
desapació de la morera i el desenrotllament de la
taronja, pràcticament com a monocultiu, a la
Ribera i per extensió a Carcaixent.
Açò féu que en algunes guies turístiques fou
considerada la Ribera i Carcaixent com l’Hort de
les Hespérides, on es troba la fruita daurada.
Lluís Guarner en el seu llibre Valencia, tierra y
alma de un país ja ens ho diu quan parla de
Carcaixent.
EL MEU HORT DE LES HESPÈRIDES
Series capaç de dibuixar o de dissenyar un jardí
on la taronja es convertix en arbre ornamental?
Com el plantaries? Observa com està plantada als
horts que vas veient?
Identifica els tarongers al jardí que hi ha al Jardí
Botànic a València.
15

EL COMERÇ: DE L’ARBRE AL MERCAT
La taronja ja després del segle XVIII serà un cultiu
que s’estén ràpidament per tota la nostra geografia,
es planten i planten camps de taronja ja que el seu
conreu no és massa costós i produïx abundants
beneficis i s’enceta una etapa de producció industrial
per a la taronja. Tot un procés de transformació
que va des de la collida
a la venda i que va
evolucionant continuament
i adaptant-se a les
noves tecnologies. Encara
que la tecnologia
no ha arribat al camp i
la taronja es cull a mà
usant la mesura característica
de les nostres
terres: l’arrova (12,78
quilos). Abans es pesava
al camp i es carregava
en carros, i des
d’allí es portava al magatzem per al seu tractament,
embalatge i distribució; tot un treball que no ha
deixat de ser manual com ara vorem.
Una vegada hem collit la taronja, s’enceta tot un
procés, no de transformació sinó d’elaboració
perquè esta arribe al mercat amb les millors
condicions de venda. Ací es treballa la taronja per
a deixar-la bonica, separant-la per dimensions, es
fan les anàlisis del contingut de sucre i acidesa per
vore si està llesta per a ser consumida, etc. Açò es
realitza en els diversos magatzems que treballen la
taronja. Nosaltres en visitarem un, per vore el
procés.
16
LA COLLIDA
Per a collir usem una sèrie d’instruments.
Sabries dir el seu nom?
..............................................................................
..............................................................................
..............................................................................
..............................................................................
Si una arrova pesa 12,78 quilos i en un caixò cap
arrova i mitja, quants quilos de taronges caben en
un caixò?

La taronja,
després de ser
collida, es
transporta al
magatzem, ací
comença el
procés de preparació
per a
la venda.
Arriba el camió i
descarrega. Abans
d’això per poder
replegar el fruit, s’ha
hagut de rentar la
taronja de les caixes
perquè quede d’allò
més neta, el procés ho
requerix; el fang, les
brosses del camps i
d’altres coses no entren
en la venda de la
taronja. Per a l’efecte,
les noves tecnologies han creat màquines que ho
fan per facilitar la tasca a les persones que hi
treballen.
Després, una vegada
descarregades les taronges
passen a conservar-se
en una cambra
de fred, allí passaran
uns dies, d’acord
amb les condicions del
mercat i la necessitat
que es tinga d’elles. Es
conserven en els caixons
i a una temperatura de 6 graus, fresquetes pero
no congelades, hem de tindre ben present que és
una fruita d’hivern.
Després, segons es
necessiten per al mercat,
es van traient i en
comença el tractament
per a la venda. Els
caixons es buiden en
unes cintes que fan que
les taronges passen per
elles i les renten, també
Comparem en el temps. Ací tens unes fotos de
com ho feien en altres temps, trau les similituds i
les diferències:
Saps què és el calibre d’una taronja? Esbrina per
què es feien les taules que estan en la foto.
17

altres màquines els
donen lluentor i després
passen a altres
cintes on es classifiquen
per calibre. En
estes cintes, les més
menudes cauen primer
i després, les mes grosses. Unes mans controlen el
procés i empaperen algunes taronges amb un paper
de seda i, finalment es col·loquen en unes caixetes
de fusta que
seran les que
arriben al
mercat.
Quasi tot
este procés es
fa a mà, només
la mà de
l’home s’ha substituït en les rentadores i les
màquines que les tracten per fer-les brillants.
El resultat és el que tenim ací:
I d’ací directament al mercat, per consumir-la de
la millor manera possible. Li traiem la pell, i, a la
boca.
18
A més del consum
directe de la taronja,
saps com la podem
prendre també? Explica
les formes en què has
usat la taronja per al
consum. Com t’ha agradat
més?
Al mercat es ven a les parades. Coneixes algun
mercat on es venguen taronges?
Fixa’t bé en la foto. On es troben les taronges?
Identifica-les i assenyala-les.
Sabries dir-nos alguna recepta que podríem fer
amb taronges? Te’n proposem una:
Crema a la navel
4 ous, sucre al gust, un parell de
bones taronjes navel, tres quarts de
litre de llet, uns bescuitets de
llengüeta. Un recipient refractari.
Batrem les clares a punt de neu; li
afegirem, a poc a poc, els rovells també batuts, el
sucre i, finalment, el suc d’una taronja, sense deixar
de batre el conjunt. En el recipient, on haurem
posat bescuitets i els gallons de l’altra taronja,
abocaren el batut, i el quallarem (no massa) al bany
maria. La llet pot aromatitzar-se en fresc, prèviament,
amb ratlladura de corfa de taronja.

LA INVESTIGACIÓ
A Carcaixent també es treballa la investigació
de l’agricultura
i sobretot per als
cítrics, que és el conreu
més important de
la comarca.
Es tracta de l’estació experimental agrària, la
qual té l’objectiu de millorar la qualitat dels
productes que ens dóna la terra.
L’Estació Experimental Agrària de Carcaixent,
pertanyent a la Direcció General d’Investigació
i Tecnologia
Agrària de
la Generalitat Valenciana,
va plantejar
el 1991 la
necessitat d’iniciar
treballs experimentals
en agricultura
ecològica
(AE).
Els motius són abundants. La Comunitat
Valenciana té en
el seu regadiu una
agricultura intensiva,
gran consumidora
d’adobs i
fitosanitaris. A la
comarca de la Ribera
Alta, on està
situada l’Estació, i les comarques limítrofes, la
intensivitat agrícola és molt alta, amb zones on
els cítrics són monocultiu i zones on l’horticultura
tradicionalment ha explotat al màxim la
terra. El monocultiu dels agres, amb les seues
plagues recurrents i explosives
que comporten
tractaments fitosanitaris
continuats, els creixents
costos de producció, el
problema dels residus en
les collites i en l’ambient,
i el col·lapse productiu en
l’horticultura, amb terres
Ubiquem-nos. Per què el centre es troba enmig
de l’horta?, per què té camps al seu interior?
Saps què és un planter?
Pregunta com es fa un planter i per a què servix?
Saps què és l’agricultura ecològica? Definix-la.
Quin tipus d’adob usarem per a l’agricultura
ecológica?
ADOBS
NATURALS
ADOBS
QUÍMICS
ADOBS MINERALS
Si veus una etiqueta com esta en un producte,
com pensaries que esta conreat?
19

fatigades i patologies devastadores i sense
solució per a molts cultius, ens van portar a
buscar una forma diferent d’enfocar els
problemes: a través de l’A.E.
El nostre objectiu va ser transformar unes
parcel·les a l’A.E., per realitzar en elles assajos
agronòmics rigorosos sobre tècniques d’A.E., i
alhora que estes parcel·les tingueren un efecte
de demostració per als agricultors de la zona i
suscitaren el seu interés per esta agricultura.
Principis de la transformació
– Potenciar la funció de la terra i recuperar la
seua fertilitat, disminuir les intervencions
sobre ella i augmentar la diversitat d’espècies
que l’habiten. Sobre la terra influïxen altres
actuacions i ella afecta altres aspectes, per la
qual cosa este és un punt central en la transformació.
– Eliminar tota aportació d’adobs i fitosanitaris
sintètics.
– L’adobament es basa en aportacions de
matèria orgànica davall la forma d’adobs
verds, restes de cultiu i fems reunits en forma
de compost.
– Poc treball, poc profund i sense invertir horitzons,
procurant que el sòl no quede sense
vegetació.
– Control de plagues
per mitjà de tècniques
culturals preventives
i lluita
biològica.
Usar productes autoritzats pel Consell Regulador
de l’Agricultura Ecològica (CRAE), en
cas que siguen necessaris.
20
Vocabulari
Intenta definir com si fos un diccionari les
paraules que falten.
Monocultiu.
Patologia. Branca de les ciències biològiques i de
la medicina que estudia les causes de les
malalties i la fisiologia dels organismes que les
pateixen.
Fertilitat.
Compost. Producte resultant de la fermentació de
substàncies orgàniques diverses, especialment
escombraries, emprat per a adobar la
terra.
Plagues. Proliferació d’un organisme vivent que
provoca la destrucció d’altres éssers vius en
envair-los.
Què és l’agricultura ecològica?
L’agricultura ecològica es diferencia d’altres
sistemes de producció agrícola en diversos
aspectes. Este tipus d’agricultura afavorix l’ús de
recursos renovables i el reciclatge en la mesura
que restituïx al sòl els nutrients que hi ha en els
productes residuals.
L’agricultura ecològica respecta els propis mecanismes
de la naturalesa per al control de les
plagues i malalties en els cultius i la cria d’animals,
i evita la utilització de plaguicides, herbicides,
adobs químics, hormones de creixement i antibiòtics,
com també la manipulació genètica. Com a
alternativa, els productors recorren a una sèrie de
tècniques que contribuïxen a mantindre els ecosistemes
i a reduir la contaminació.

LA TARONJA
• Quin és l’origen de la taronja?
Les primeres taronges es van originar fa 20 milions d’anys al sud-est asiàtic, en un país molt llunyà
anomenat Xina. De llavors ençà han experimentat moltes modificacions degudes a la selecció natural i
a encreuaments de diverses espècies, tant naturals com produïdes per l’home.
La dispersió dels cítrics des del seu lloc d’origen es va deure sobretot als grans moviments migratoris:
les conquistes d’Alexandre el Gran, l’expansió de l’Islam, les croades, el descobriment d’Amèrica, etc.
Mutacions espontànies han donat origen a les nombroses varietats de taronja que actualment
coneixem.
• Com naix la taronja?
En un lloc anomenat viver és on comença a nàixer un arbre que és el taronger. Ací primer planten la
llavor i la reguen, l’adoben, li dóna el sol, i així és com va creixent l’arbret. Quan complix un any, el
llaurador va al viver i compra
els arbrets per a portar-los a
l’hort. Una vegada allí, els
planta en fileres i els continua
cuidant: els rega, els adoba, els
dóna el sol.
En el mes de maig comencen
a eixir-los unes flors molt xicotetes
de color blanc i que olen
molt bé, la flor es diu tarongina.
D’estes flors, per mitjà de la
pol·linització es fecundaran,
naixeran les taronges cap als
mesos de la tardor i l’hivern.
21

• Què ens aporta la taronja?
22
1. Principalment ens dóna la vitamina C. Esta vitamina és molt important per
a evitar els constipats; ens ajuda a absorbir el ferro…
2. Ens dóna una altra cosa que ens agrada molt: el suc.
3. La corfa s’utilitza per a adob, melmelades i essències de perfum.
• Són iguals totes les taronges?
No. Hi ha diferents tipus de taronja,
entre les quals nosaltres en coneixem
dos: la que es pela amb la mà, que
s’anomena mandarina i la que necessitem
un ganivet per pelar-la i que
s’anomena taronja.
4. Es pot menjar sola o elaborar delicioses postres amb ella: sorbets,
mousses, tortades, taronja amb mel i anous, etc.

• Saps quin és el procés de la taronja des que està en l’arbre fins que arriba a la teua taula?
L’agricultor s’ha encarregat de cuidar durant tot l’any les taronges, en els mesos de la tardor i hivern
organitza la collita de la fruita i l’envia per mitjà del transport al magatzem.
Al magatzem se seleccionen les taronges atenent-ne la varietat, la grandària i la qualitat.
Hi ha una primera selecció on es trien les taronges destinades a la indústria del suc. Després es trien
les que s’exportaran a països estrangers i les que seran destinades al mercat interior.
Les taronges seleccionades per al comerç interior es venen a l’engròs als magatzems o mercats destinats
a això (s’anomena venda a l’engròs perquè venen en grans quantitats) als xicotets i mitjans comerciants,
els quals les vendran al detall en els seus establiments (s’anomena venda al detall perquè venen
en xicotetes quantitats).
El consumidor va a estos establiments on compra les taronges.
DE L’ÁRBRE A LA BOCA
collita transport
transport
venda a venda al
indústria sucs
consumidor
23

GLOSSARI
ADOBS
NATURALS
24
ADOBS
QUÍMICS
ADOBS MINERALS
ADOB. Substància mineral o orgànica que s’afig a la terra
perquè n’augmente la fertilitat. És el menjar de la planta
i és el que fa que l’arbre estiga fort, sense malalties i
done fruita de qualitat.
AGRICULTOR. És aquella persona que realitza activitats
al camp de plantar i collir. Gràcies a ells obtenim aliments
i menjar per als animals.
MAGATZEM. Lloc destinat a guardar mercaderies. Establiment
de venda a l’engròs.
TARONGINA. És la flor del taronger i la llimera. La majoria dels
perfums que s’usen actualment contenen essència de tarongina
combinada amb productes químics. També s’utilitza l’aigua
de tarongina contra certs dolors i per a facilitar el son.
COMERCIANT. A més d’energia (gas, electricitat, gasolina) i servicis (escola,
taxis, telèfon), tots necessitem productes naturals del camp (llet, ous, fruita,
verdures) i productes industrials (llapis, roba, etc.). Seria molt complicat anar a
comprar cada cosa allí on es produïx, per això hi ha persones que s’ocupen de
comprar eixes coses i vendre-les prop de les nostres cases, s’anomenen comerciants
i l’activitat que realitzen, comerç.
CONSUMIDOR. És la persona que compra mercaderies
per a utilitzar-les, no per a canviar-les per unes altres.
EXPORTAR. És enviar mercaderies a un país estranger
per a la venda.
FECUNDACIÓ. Quasi la totalitat dels animals i la major part de
les plantes han nascut d’una cèl·lula original que es va dividir
moltes vegades; eixa cèl·lula, al seu torn es va formar de dos
cèl·lules: una femenina i una altra masculina. La unió d’eixes
dos cèl·lules s’anomena fecundació. La fecundació es produïx
de distintes maneres segons les espècies.

HORTA. Terreny de regadiu destinat al cultiu d’hortalisses
i arbres fruiters.
MERCAT. Antigament la gent es reunia una vegada la setmana o cada dia
en alguna plaça per a intercanviar mercaderies, sobretot productes alimentaris.
D’esta manera van aparéixer els primers mercats, que en llatí significa
‘comprar’. En alguns pobles encara hi ha mercats semblants als antics,
però ara la majoria estan en grans edificis i s’anomenen supermercats.
TARONJA. És la cosina més dolça de la llima, a qui s’assembla
pel seu contingut en vitamina C, que fa d’ella una fruita molt
saludable. No és tan àcida com la llima i té més sucre, per la
qual cosa és agradable de menjar-la sencera o en suc.
TARONGER. És l’arbre, el fruit del qual és la taronja. Té
unes flors blanques de deliciosa aroma: la tarongina.
POL·LINITZACIÓ. És el transport del pol·len des dels
estams on s’ha produït fins a l’estigma de la flor; ho
poden fer els insectes o el vent.
TRANSPORT. Mitjà utilitzat per transportar, és a dir, per
portar d’un lloc a un altre coses o persones.
VITAMINA C. És una substància orgànica que, encara que en quantitats
mínimes, és imprescindible per al desenrotllament i el manteniment
del cos. Es troba en els aliments naturals. La vitamina C fomenta
la salut del sistema immunològic, ajuda a curar les ferides, preserva
el teixit connectiu i ajuda l’absorció del ferro.
VIVER. Terreny on es crien i cuiden plantes per a transplantar-les
després al seu lloc definitiu.
25

TALLER: L’arquitectura de la taronja
INTRODUCCIÓ
ELS MAGATZEMS DE TARONJA
Des del segle XIX, el comerç de la taronja,
va propiciar la necessitat de magatzems on
s’embalava la taronja embolicada en paper i
empaquetada en caixes de fusta abans de
Nadal per a l’exportació. La resta era venuda
pels propietaris a granel o per unitats als
comerciants francesos o mallorquins. El
ritme creixent de l’exportació va obligar la
construcció de magatzems.
La majoria dels magatzems van adoptar el
model de nau industrial, encara que van
haver-hi altres que van combinar les naus
amb patis coberts en els seus laterals i
vessants cap a l’interior
A la comarca de la Ribera, hi ha este tipus
de magatzems. Un exemple d’estos
magatzems de principis del segle XIX va ser
el de Carcaixent, obra de José Rius
Chinesca. L’edifici eclèctic, amb detalls
modernistes.
Eclecticisme
Corrent arquitectònic de la segona meitat
del segle XIX que permetia una llibertat
d’interpretació als seus seguidors, la qual
cosa els donava prendre de cada època
artística aquells elements que millor
s’adaptaren a les necessitats plantejades per
l’edifici. A Espanya es van realitzar
aportacions pròpies com l’ús de la rajola i la
utilització d’esquemes constructius d’origen
musulmà.
26
Dones empaperant la taronja. Magatzem de
Ribera.
Modernisme
Moviment cultural, especialment arquitectònic
i decoratiu, caracteritzat pel predomini
de la línia corba sobre la recta, la riquesa i el
detallisme de la decoració, l’ús freqüent de
motius vegetals, el gust per la asimetria,
l’esteticisme refinat i el dinamisme de les
formes.
Arquitectura del ferro

El Magatzem de Ribera a Carcaixent
L’anomenat Magatzem de Ribera, a Carcaixent,
és un edifici singular construït al principi del segle
XX. Amb una peculiar concepció arquitectònica,
este immoble es va concebre i es va utilitzar com a
magatzem de taronja. En 1989, després de diferents
usos i amb posterioritat a un incendi que el va
deixar pràcticament en ruïnes, l’Ajuntament va
adquirir l’edifici. Des de llavors està immers en un
procés de rehabilitació de què ja s’han executat
diverses etapes.
La consolidació de l’activitat tarongera en el seu
vessant exportador que es produïx al començament
de segle va comportar la creació d’instal·lacions
industrials d’esta activitat. Encara que la comercialització
de la taronja no era nova, el seu important
increment de volum féu que es necessitaren
instal·lacions adequades que, fonamentalment,
pogueren guardar tant el producte elaborat (la
taronja envasada), com els materials necessaris i
albergar una rudimentària maquinària industrial. Al
principi, tal utillatge era més prompte reduït,
perquè quasi totes les operacions es realitzaven de
manera manual i en condicions certament penoses.
La mà d’obra, pel que fa a l’envasament i embalatge,
era exclusivament femenina, mentre que
carreters, fusters, descarregadors i capatassos eren
barons.
L’edifici
Estes necessitats funcionals necessitaven locals
la major característica dels quals era la necessitat i
l’amplitud d’espai, sense que foren necessàries
estructures complexes per a la instal·lació de
maquinària o elements generadors d’energia.
Una altra característica n’era l’emplaçament.
L’exportació de taronja es realitzava per mitjà del
ferrocarril, que traslladava en caixes fins als ports i,
d’allí, per mitjans navals, fins als ports de
destinació. Era, per tant, necessari que els
magatzems se situaren com més a prop millor de
les estacions de ferrocarril.
D’acord amb el treball d’Eduard Domenech,
L’arquitectura dels magatzems de taronja, el
primer magatzem documentat es va construir en
1889 a Sagunt, precisament al costat de les vies del
ferrocarril, i el Magatzem de Ribera és «el millor
exemple que es conserva d’esta primera dècada de
segle, sense cap dubte».
José Ribera, eminent il·lustrat de Carcaixent,
d’una especial sensibilitat per a l’arquitectura, va
disposar d’un arquitecte autodidacte, d’ofici fuster
i obrer de vila, per a la construcció dels seus
edificis: la seua casa a Carcaixent, al carrer Julià
Ribera, l’hort al Realenc i, en fi, el magatzem que
ens ocupa. José Rius Chinesta, que així s’anome-
27

nava l’artífex, no va tindre, com ja s’ha dit, una
formació acadèmica però, examinant les tres obres
esmentades, és evident que als seus coneixements
pràctics va afegir una cultura arquitectònica realment
notable. cultura evidentment eclèctica, com
era habitual en l’època, però no mancada de creativitat.
Es desconeix la data exacta de la construcció del
Magatzem, però degué realitzar-se entre 1900 i
1910.
L’edifici és certament singular, tant en la seua
concepció estructural com en la seua filiació
estilística.
Quant a l’estructura general, el Magatzem
s’edifica sobre un solar rectangular que ocupa una
«L» i deixa un pati exterior que recau als carrers
adjacents.
El costat major de la «L» és una estructura
basilical, amb la nau central més alta que les
laterals.
28
En l’interior de l’edifici, en la nau central,
diverses files de columnes de foneria estructuren
les tres naus que suporten tribunes laterals i que
recolzen arcs escarsers de rajola. Estos arcs caracteritzen
l’espai interior. No recolzen directament
sobre les columnes, sinó sobre monumentals pilars
de referències mudèjars. Després de tal element de
transició, la rosca de l’arc en si és tapiada, en
comptes de disposar-se les rajoles a sardinell. Una
cornisa corba remata l’extradós, que es configura,
gràcies a la bicromia de les rajoles, en element de
transició amb el mur del cos de llums.
Així, en no poder
descarregar el cos
de llums directament
sobre els arcs,
els pilars s’allarguen
inusitadament
sobre les columnes
(que com són prefabricades
tenen la
mateixa alçària que
les de la nau principal)
en un equilibri
visualment
inestable. L’efecte
és certament notable,
encara que tosc
i sense gràcia, i
recorda solucions històriques producte de la reutilització
de columnes d’altres edificis, com ocorre
en la primera arquitectura àrab i que, després, es
convertix en un estilema quasi universal en el món
islàmic.
Capitell preislàmic mesquita de Còrdova

Les testeres de les naus presenten configuracions
molt elaborades i espectaculars, tancant ambdós
extrems de manera quasi simètrica. El costat menor
de la «L» té la intersecció perpendicular, sent una
nau única, partida en tres per dos files de columnes
de foneria, que repetix l’estructura de les tribunes
però la coberta de la qual és única.
Els murs són de maçoneria, amb cadenes i
reforços de rajola massissa. També són de rajola els
arcs i el cos de llums, sent els elements sustentadors
aïllats, tots ells columnes de foneria. Les
tribunes, que estimem que és l’element que dóna
rigidesa i estabilitza tota l’estructura, són de forjat,
a base de biguetes de perfils laminats i revoltons de
rajola. Les biguetes recolzen en els murs i en les
bigues transversals que se situen entre columna i
columna. La unió entre foneria i acer es realitza per
mitjà de caragols i femelles, tot això executat netament.
La coberta té estructura a base d’encavallades
de fusta i plaques de ferro. Sobre elles,
l’entramat de fusta i teula plana.
La voluntat d’estil és evident. Dos són les característiques
que la denoten, a banda de l’amplitud i
generositat dels espais, l’ús de la policromia, tant
pròpia dels materials com fingida, i el recurs a llenguatges
cultes de l’arquitectura.
Quant al primer,
s’utilitzen els materials
vulgars amb un
encert realment destacable:
rajoles roges
i grogues fistonen
els arcs de l’interior.
En l’exterior,
un arrebossat bast
recobrix la maçoneria,
mentres que
arrebossats densos i llisos imiten la pedra. No
havent-hi ni un sol parament pintat, tot el joc
cromàtic es confia a la naturalesa dels materials.
Tanta severitat té l’encertat contrapunt en detalls
molt mesurats a base de xapats ceràmics.
No obstant això, en l’interior, a més de tals
recursos cromaticotectònics, es recorre a l’arquitectura
fingida i a l’ús espectacular de la purpurina
platejada per als elements metàl·lics. La decoració
dels murs, que imita rajoles, claus i maçoneria, s’ha
perdut en part però, en el seu estat inicial, degué ser
impactant en un edifici industrial.
Referències historicistes
són medievalistes,
en contraposició
als estilemes
classicistes que
solien conformar
esta primera generació
de magatzems, i
les modernistes i
funcionalistes que
caracteritzaran a estes
construccions a Bandes llombardes
partir de la gran
guerra.
Certament, poc més es podria afegir-hi o faria
falta afegir molt. Hi ha ressonàncies eclesiàstiques
en la tipologia basilical emprada, més d’arrel
romanicollombarda que gòtica. Però també hi ha
aspectes de l’arquitectura de rajola neomudèjar i,
Emmerletat
29

quant als seus contemporanis, no podem oblidar la
Sala de Pensionistes de Joaquín Arnau (València,
Blanqueries 15, 1889) o l’arquitectura medievalitzant
de Cortina (Casa Peris a València, Cavallers
18, 1897). Del primer, n’és evident la relació quant
a l’estructura general de l’edifici, el medievalisme
romànic, fins i tot l’ús dels recursos cromàtics i
formals i, en fi, la seua pareguda filiació tipològica.
Del segon, alguns elements decoratius, com els
emmerletats rematats en rombe, element este més
evident en l’hort del Realenc que en el Magatzem.
Les columnes de foneria no tenen proporcions
clàssiques, sent més esveltes que els seus models.
Es rematen amb un funcional capitell, que permet
la transmissió del fust als àbacs metàl·lics que s’encasten
en la fàbrica de rajola. Es decoren, senzillament
però efectiva, amb rosetons caragolats. Les
baranes de la nau principal són més historiades,
amb un joc de perfils, plaques i gira-sols a base de
Glossari d’arquitectura
30
planxa treballada. Enfront d’este desplegament
ornamental, la resta de les baranes metàl·liques
estan realitzades amb tubs massissos de ferro.
Taulellet. Taulell o peça de motlura de terrissa vidriada que s’empra per al revestiment
de parets exteriors i interiors.
Basílica. Edifici que es feia servir a Roma per a la contractació i l’Administració pública.
Moltes d’elles es van convertir en esglésies, per això l’aplicació del terme a certs
temples cristians de la primera època i, per extensió, al tipus de planta que
presenten.
Capitell. Part superior, generalment motlurada o esculpida, d’una columna.
Filada. Sèrie horitzontal de rajoles que es van posant a mesura que es construïx un mur
o una volta.
Maçoneria. Fàbrica de pedra sense treballar o amb talla grossera, aparellada de forma
irregular. També s’anomena encara que incorrectament maçoneria de rajola a les
fàbriques de rajola.
Nau. Cadascun dels espais que, delimitats lateralment per murs i files de columnes,
s’estenen al llarg dels temples, fàbriques, magatzems o altres edificis importants.

ACTIVITATS
1. El Magatzem de Ribera està classificat com un edifici eclèctic. Explica en què és basa esta afirmació, per a
això informa’t en el documents i en les imatges proposades.
31

2. Relaciona les imatges amb el text que descriu el Magatzem de Ribera. Busca el text que corresponga amb les
imatges.
32
Escarser

3. Comentari d’un edifici arquitectònic: el Magatzem de Ribera.
• Materials de construcció
• Planta de l’edifici
• Elements constructius
• Espai interior
• Façana
• Elements decoratius
33

4. Construïx el Magatzem de Ribera.
35

EL TREN DE CARCAIXENT
Conjuntament amb el desenrollatment de la taronja apareix el mitjà de transport per a dur-la al port.
Hem de considerar que l’activitat tarongera dedicava gran esforç a l’exportació d’estes a l’exterior i
estes viatjaven en vaixell des de Gandia en un principi.
Llig la notícia de la desaparició del
trenet i contesta les següents preguntes:
• Quan es crea el tren de Carcaixent?
• Com era?
• Per on passava?
• Quants anys durà el seu trajecte originari?
• Que significa que fóra de via estreta?
• Quan es canvien les màquines de
vapor?
• Digues el nom de la companyia que
l’explotava.
Entre el poble també es fa un homenatge al tren de Carcaixent i per això ha perdurat en la memòria
una cançò. Aprenem-la.
El tren de Carcaixent
El tren de Carcaixent
fent xups xups,
el tren de Carcaixent
ix quan vol, arriba quan pot
fent xups xups,
el tren de Carcaixent.
2. Ja se’n va el meu trenet...
3. Ja arribem a la vall...
4. Ara ja es veu la mar...
Paco Muñoz
37

Una mica d’història
38
El ferrocarril Carcaixent-Gandia, i posteriorment a Dènia, és la línia de
via estreta més antiga de la península. La pròspera activitat agrícola de
les comarques de la Ribera i la Safor motivà la construcció d´este "camí
de ferro".
El 12 d’agost de 1861 es va constituir la companyia Tranway
Carcagente a Gandia , encarregada de construir i explotar este
ferrocarril. Tres anys duraren les obres, i el 8 de febrer de 1864
s’inaugurava el primer tramvia-ferrocarril de la península amb
tracció animal.
Els primers cotxes eren iguals als carros que recorrien els camins
de l’època, però amb la diferència que ho feien sobre els rails. Es
necessitaven 30 cavalls per a moure’l.
La primera "modernització" arribaria amb els cotxes de tipus Imperial,
on els passatgers podien anar asseguts al sostre del vagó, la qual cosa era
possible pel bon oratge i perquè no hi havia túnels.
L’any 1881 els cavalls se substituïren per màquines de vapor, algunes
de les quals funcionaren 80 anys, que és poca cosa. Cal
assenyalar que la substitució dels cavalls per locomotores fou
conseqüència de l’adquisició de la companyia per part del
Marqués de Campo, personatge molt preocupat per la
modernització del país, i que a banda de la seua obsessió pels
ferrocarrils, va protagonitzar alguns episodis realment singulars
per aquells anys. Així, va intentar comprar als anglesos el Penyal
de Gibraltar, i va ficar tota la seua fortuna personal a disposició
del Govern per a la guerra de Cuba.
El trajecte fins a Gandia era pràcticament pla, però quan el trenet havia de creuar el pas del Portitxol
entre la Vall d’Aigües Vives i la Valldigna, molta gent havia de baixar del tren perquè la màquina no
s’aturara i poguera pujar el port.
L’any 1969 es va tancar el tram Carcaixent-Gandia,
després de transportar milers de tones de taronges,
comunicar els pobles de la Ribera amb els d’altres
comarques i ésser utilitzat com a correu. El tram
Gandia-Dènia es va tancar el 1974.
Compara els retalls d’història que tens ací dalt, amb l’article de premsa. Tenen la mateixa
informació?

LA TARONJA I LA PUBLICITAT
Ací tenim uns cartells publicitaris sobre
la taronja, podríeu analitzar-los seguint
el model que adjuntem?
PRIMERA APROXIMACIÓ
DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ANUNCI PUBLICITARI
• Quin producte s’anuncia?
• Text. Fixa’t en els textos que apareixen en els anuncis:
Eslògan.
Informació del producte.
Caràcters gràfics (el que està amb lletra més gran, amb
majúscula, amb negreta, etc.).
• Descripció de la imatge.
Pot ser un dibuix, una fotografia, un fotomuntatge, un
còmic, etc.
Color o colors dominants.
Composició: elements que apareixen en primer o segon
pla.
• Personatges.
Quins participen en l’anunci? Quins personatges hi ha?
Dona, baró. Paper social que representen. Característiques
que apareixen associades cadascun d’ells.
En quin escenari o ambient social apareixen.
Quina relació hi ha entre els personatges.
SEGONA APROXIMACIÓ
QUÈ PRETÉN COMUNICAR?
• Interpretem el missatge: què diu i què oferix l’eslògan, el
text?
• A qui es dirigix? A quin sector de la població?
• De quina forma motiva? Quins recursos utilitza per a
persuadir?
TERCERA APROXIMACIÓ:
EL MASCULÍ I EL FEMENÍ EN LA PUBLICITAT
• Quin és el paper de la dona?
• Quin és el paper del baró?
• Quins valors socials apareixen en esta publicitat?
• Quins estereotips sexuals transmet? Quina imatge de dona i
de baró hi apareix?
39

DESCRIPCIÓ GENERAL
Producte
Text
Imatge
Protagonistes
QUÈ PRETÉN COMUNICAR?
Què diu el missatge?
A qui es dirigix?
Com motiva?
FITXA SIMPLIFICADA D’ANÀLISI DE LA PUBLICITAT
EL MASCULÍ I EL FEMENÍ EN LA PUBLICITAT
Valors socials
El rol de la dona
El rol del baró
Estereotips masculins
Estereotips femenins
40
Investiga quin era el personatge que apareix
amb el baló? Què representava? Per què du
un baló a la mà? Per què és una taronja?