apunts 3 - IES Guillem Cifre de Colonya

3
ELS LÍPIDS
1. Els lípids: Concepte i classificació
2. Els acids grassos:
- Característiques i classificació.
- Propietats
3. Els lípids amb àcids grassos o
saponificables
3.1 Acilglicèrids, greixos simples o
greixos neuters
3.2 Ceres
3.2 Els lípids complexes
- Glicerolípids
- Esfingolípids
4. Els lipids sense acids grassos o
insaponificables
4.1 Els terpens o isoprenoides
4.2 Els esteroides
4.3 Els icosanoides
5. Funcions del lipids
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

2
1 ELS LÍPIDS
Concepte de lípids
Els lípids són el grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni bàsicament constituïts per: C i H.
La majoria a més, també presenten O, però en proporcions molt baixes. A més alguns lípids
contenen P, N, S.
Compleixen les dues característiques següents:
a) Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
b) Són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars com l’èter, el
cloroform, el benzè, etc.
Classificació dels lípids
Àcids grassos Saturats
Insaturats
Lípids saponificables
Acilglicèrids
(principalment triglicèrids)
Ceres
Lípids complexos
(La majoria lípids de
membrana)
Lípids insaponificables Terpens o isoprenoides
Esteroides
Icosanoides
Olis
Mantegues
Seus
Glicerolípids Gliceroglicolípids
Glicerofosfolípids
Esfingolípids Esfingoglicolípids
Esfingofosfolípids
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2 ELS ÀCIDS GRASSOS
Característiques i classificació
Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada (...-CH2-CH2-CH2-
..) de tipus alifàtic, és a dir, lineal. amb un nombre parell d’àtoms de carboni, el darrer dels quals
constitueix un grup carboxil (— COOH). també anomenat grup àcid.
Els àcids grassos són poc abundants en estat lliure i
s’obtenen a partir de molts tipus de lípids per mitjà de
la ruptura, per hidròlisi, de les seves molécules.
Es coneixen un centenar àcids grassos, que es poden
classificar en dos grups:
Els àcids grassos saturats sols tenen enllaços
simples entre els àtoms de carboni, i les
cadenes hidrocarbonades són lineals.
Els ácids grassos insaturats tenen un o diversos
enllaços dobles a la cadena
hidrocarbonada i les seves molècules
presenten colzes, amb canvis de direcció, als
llocs on hi ha un doble enllaç entre àtoms de
carboni.
S’anomenen àcids grassos essencials aquells que
no pot sintetitzar l’organisme i ha de ser ingerits amb la
dieta. Per a l’espècie humana n’hi ha tres, tots ells
poliinsaturats: Linoleic, linolènic i araquidònic.
Nomenclatura dels àcids grassos
Els àcids grassos tenen un nom sistemàtic, nombre
d’àtoms de carboni de la cadena seguit de la
terminació –oic, malgrat que solen ser anomenats
amb noms populars.
En els àcids grassos insaturats, la posició dels dobles
enllaços s’indica mitjançant exponents que segueixen
una Δ (delta majúscula)
Es pot considerar el carboni més allunyat del grup
carboxil (omega o n) i indicar la posició del primer
doble enllaç, perquè, en els àcids grassos habituals,
els successius se situen sempre tres àtoms de carboni
després del precedent.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

Propietats dels àcids grassos
Propietats físiques
4
La solubilitat.
Els àcids grassos de 4 i 6 carbonis són solubles en aigua. però a partir de 8 carbonis són
pràcticament insolubles. Com més gran és la cadena hidrocarbonada, que és lipòfila. més
insolubles són en aigua i més solubles són en dissolvents apolars.
El punt de fusió.
El grau d’insaturació i la longitud de la cadena
hidrocarbonada determina el punt de fusió.
En els àcids grassos saturats, com més alt és el
nombre de carbonis, més enllaços cal trencar i, per
tant, més alt és el punt de fusió.
En els ácids grassos insaturats com que la presència
d’enllaços dobles i triples fa que les cadenes lineals
presentin «colzes», i això en dificulta l’ordenació
espacial, es formen relativament pocs enllaços de
Van der Waals i, en conseqüència, els punts de
fusió són molt més baixos que en els àcids grassos
saturats de pes molecular semblant.
La bipolaritat o caràcter amfipàtic.
Els àcids grassos són molècules bipolars o
amfipàtiques (amphi = doble), és a dir:
- Un extrem de la molècula, el cap, és polar o
iònica i, per tant, hidròfila.
- L’altre extrem, la cua, és apolar o hidròfoba.
En medi aquós poden formar monocapes,
bicapes o micel.les
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Propietats químiques
Els àcids grassos es comporten com a àcids moderadament fort, fet que els permet dur a terme
reacions de:
Esterificació
És el procés de formació d’èsters i aigua quan reacciona un àcid gras amb un alcohol. En èster
és la unió d’un àcid gras i un alcohol mitjançant un enllaç covalent anomenat enllaç èster. La
majoria dels lípids són èsters.
Els mamífers i molts altres animals, durant la digestió, per acció de les lipases, hidrolitzen els
èsters i formen àcids grassos i alcohol. La hidròlisi també es pot fer artificialment encalentint
l’èster amb un àcid fort.
Saponificació
La saponificació és la reacció d’un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que forma una
sal d’àcid gras, anomenada sabó, i aigua
El grup carboxil (-COOH) de l’àcid gras s’ionitza molt poc i forma molt poc –COO - i H + , però el
grup –COONa i el grup COOK s’ionitza fortament i forma molts radicals -COO - . La gran
quantitat de radicals ionitzats fa que els sabons siguin bons emulsionants.
Enranciment
Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats, especialment els poliinsaturats, s’oxiden i la
molècula s’escindeix, formant aldehids volàtils, responsables de l’olor i el gust ranci.
Els éssers vius eviten aquesta oxidació gràcies a antioxidants, com ara la vitamina E.
EL JABON Y SU PODER LIMPIADOR
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 5

6
3
ELS LÍPIDS AMB ÀCIDS GRASSOS O
SAPONIFICABLES
Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos que poden ser alliberats per mitjà
d’una hidròlisi.
Tots els lípids saponificables són ésters d’ácids grassos i un alcohol o un aminoalcohol.
3.1 ACILGLICÈRIDS, GREIXOS SIMPLES O GREIXOS NEUTRES
Són lípids simples formats per l’esterificació d’una, dues o tres molècules d’àcids grassos amb una
molécula de glicerina (propantriol). També reben el nom de glicèrids o greixos simples.
Segons el nombre d’àcids grassos que formen la molècula dels acilglicèrids, es distingeixen tres tipus
d’aquests lípids:
- Els monoacilglicèrids, que contenen una sola molècula d’ácid gras
- Els diacilglicèrids, amb dues molècules d’àcids grassos.
- Els triacilglicèrids, amb tres molècules d’àcids grassos.
Clasificació: Atenent a la temperatura de fusió es classifiquen en:
Olis:
Si un acilglicèrid presenta com a mínim un àcid gras insaturat o de cadena curta o ambdues coses
alhora, la molècula resultant és líquida a temperatura ambient i es denomina oli.
Es troba a les plantes oleaginoses, per exemple, l’oli d’oliva és un ester de tres ácids oleics amb
una glicerina.
L’oli d’oliva, el de girasol, el de blat de moro, soja, etc són rics en poliinsaturats com el linolèic.
Algunes plantes que viuen en aigües fredes contenen linolènic i eicosapentanoic, que també
s’acumulen e els greixos dels peixos blaus que s’alimenten d’elles com el salmó.
Mantegues:
Són grasses semisòlides a temperatura ambient. La fluïdesa d’aquestes depèn del seu contingut
en àcids insaturats i això últim relacionat a el tipus d’alimentació. (ex: un porc alimentat amb glans)
Sèus:
Són grasses sòlides a temperatura ambient, com les de cabra o bou. Estan formades per àcids
grassos saturats i de cadena llarga
En els animals de sang freda i en els vegetals hi ha oli, i en els animals de sang calenta hi ha sèus
o mantegues.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Els triacilglicèrids són molècules insolubles en aigua i no tendeixen a formar micel.les, ja que són
apolars.
Els diacilglicèrids i els monoglicèrids presenten certa polaritat (a causa del grup hidroxil lliure) i
formen micel.les.
Els triacilglicèrids presenten funcions de:
- Reserva energètica: En els animals formen dipòsits sota la pell o envoltant els òrgans. En els
vegetals s’emmagatzemen a les llavors (ametlles, pipes de girasol...) o fruits (oliva).
- Protecció davant el fred o per amortir els cops i evitar traumatismes
La saponificació:
Els acilglicèrids poden sofrir reaccions de saponificació que consisteix en la hidròlisi amb àlcalis o
bases (NaOH o KOH) i donen lloc a glicerol i una sal d’àcid gras o sabó.
3.2 LES CERES
Són lípids que s’obtenen per esterificació d’un àcid
gras amb un alcohol monovalent de cadena llarga
A temperatura ambient són sòlids.
Tenen els dos extrems hidròfobs per la qual cosa
les ceres, originen làmines impermeables que
protegeixen molts teixits i formacions dèrmiques
d’animals (pèls, plomes, etc.) i vegetals (fulles,
fruites, etc.).
També es poden trobar barrejats amb àcids grassos
lliures i esteroides, com en la cera d’abella,
l’espermaceti de les balenes, la lanolina o cera
protectora de la llana, el cerumen de l’orella...
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 7

3.3 ELS LÍPIDS COMPLEXES O DE MEMBRANA
Els lípids de membrana són lípids complexos, saponificables, en la composició dels quals, a més
d’un alcohol i un o més àcids grassos, hi intervé un grup fosfòric, un glúcid o derivats aminats.
Aquests lípids tenen un comportament amfipàtic. En contacte amb l’aigua els Iípids complexos es
disposen formant bicapes en les quals les zones lipòfiles queden a la part interior i les zones
hidròfiles a l’exterior enfrontades a les molècules d’aigua.
Es divideixen en glicerolípids i esfingolípids
GLICEROLÍPIDS
Els glicerolípids s’originen en esterificar-se dos dels grups alcohol de la glicerina amb dos àcids
grassos, saturats o insaturats. Depenent de quina sigui la molècula unida al tercer grup alcohol de la
glicerina, es distingeixen:
Gliceroglicolípids
El tercer grup alcohol està unit a un monosacàrid. Es troben a les membranes de les cèl.lules
vegetals i els bacteris.
Glicerofosfolípids (= fosfoglicèrids)
El tercer grup alcohol de la glicerina es troba esterificat amb una molècula d’àcid fosfòric, formant
l’anomenat àcid fosfatídic. Acostuma a estar constituït per un àcid gras saturat i un altre insaturat, i
els seus derivats s’anomenen afegint el prefixe fosfatifdil al nom dels substituent esterificat amb el
grup fosfat. Els principals glicerofofolípids són:
. Fosfatidilglicerina, que es troba a les membranes bacterianes. Estretament relacionada amb
aquest glicerofosfolípid hi ha la cardiolipina (difosfatidilglicerol). Es va aïllar del múscul cardíac i de
membranes internes de les cèl.lules.
. Fosfatidilserina, Abunda a la cara interna de la membrana cel.lular.
. Fosfatidilcolina (o lecitina) i fosfatidiletanolamina, es troben a les membranes cel.lulars externes
de les plantes superiors i a la majoria de les membranes de cèl.lules animals.
8
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

ESFINGOLÍPIDS
La molècula dels esfingolípids consta de tres components: un aminoalchol insaturat, o esfingosina,
al qual s’uneix un àcid gras insaturat i tots dos constitueixen un compost anomenat ceramida. El
tercer compost és una molècula polar que s’uneix a l’àcid gras i és la que diferencia els diferents
tipus d’esfingolípids. Aquest són:
Esfingoglicolípids
Els esfingoglicolípids deriven de la unió, per mitjà d’enllaç o-glicosídic, entre el grup alcohol de la
ceramida i monosacàrids, com ara la glucosa, la galactosa, la N-acetilglucosamina.
Formen part de les membranes cel.lulars, en les quals contribueixen a la rigidesa. Les fraccions
glucídiques d’aquests esfingloglicerolípids (i de les glicoproteïnes) formen el glicocalix situat a
l’exterior de la membrana (ho veurem més endavant). Actuen com a marcadors biològics i llocs de
reconeixement cel.lular.
Entre els més importants tenim:
- Cerebròsids. Tenen una molècula de monosacàrid, normalment galactosa a la
membrana de les neurones i glucosa en altres teixits animals.
- Gangliòsids Apareix en aquests compost una molècula d’acid siàlic i el nombre
d’hexoses que presenten varia entre un i quatre. Es troben a la superfície externa de la
membrana cel.lular, especialment les del teixit nerviós. Són receptores de membrana
d’algunes toxines i certs virus.
Esfingofosfolípids. (=fosfoesfingolípids)
Els esfingofosfolípids estan formats per la unió del grup alcohol de la ceramida, mitjançant enllaç
ester, amb una molècula d’àcid ortofosfòric, unit a una molècula d’etanolamina o de colina.
Els composts més importants són les esfingomielines, que formen part de les estructures de les
beïnes de mielina de les neurones.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 9

10
4
ELS LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASSOS O
INSAPONIFICABLES
4.1 ELS TERPENS O ISOPRENOIDES
Els terpens o isoprenoides són molècules lineals o cícliques
formades per la polimerització de I’isoprè o 2-metil-1,3-butadiè
Són molècules molt abundants als vegetals.
La seva classificació es determina pel nombre d’isoprens:
a) Monoterpens: (dos isoprens) Com els olis essencials de moltes plantes: mentol, geraniol,
limonè, alcanfor...
b) B) Diterpens (quatre isoprens). Destaca el fitol (forma part de la clorofil.la). Les vitamines A, E
i K.
c) Tetraterpens (vuit isoprens). Destaquen les xantofil.les i carotens (pigments vegetals que
donen color a arrels i fruits)
d) Politerpens: Destaca el cautxú usat per a la fabricació de goma.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

4.2 ELS ESTEROIDES
Els esteròides són lípids insaponificables derivats de l’esterà o
ciclopentà perhidrofenantrè
Comprenen dos grans grups:
Esterols
Són esteroides que tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i
una cadena alifàtica en el carboni 17.
Exemples:
- El colesterol, component de les membranes
animals, que modifica la seva fluïdesa. És la
molècula base per a la síntesi d’altres esteroides
com els àcids bilials i les hormones sexuals.
- Els àcids bilials emulsionen les grasses facilitant l’acció de la lipasa pancreàtica.
- La vitamina D, regula el metabolisme del Ca i del P.
- L’estradiol, hormona responsable dels caràcters sexuals secundaris de les femelles dels
vertebrats.
Hormones esteroides
Es caracteritzen per la presència d’un àtom d’oxigen unit al carboni 3 per mitjà d’un doble enllaç.
Hi ha dos grups d’hormones derivades de l’esterà:
Les hormones suprarenals: com l’aldosterona que actua sobre el ronyó i el cortisol que
regula la síntesi de glicògen.
Les hormones sexuals: com la progesterona (prepara l’organisme per a la gestació) i la
testosterona (responsable dels caràcters sexuals secundaris en els mascles dels vertebrats)
Exemples d’esteroides
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 11

4.3 ELS ICOSANOIDES
Els icosanoides són un grup de molècules que actuen
com a mediadors locals, o paracrins, que es combinen
amb receptors de cèl.lules veïnes on exerceixen la
seva funció. Tots els icosanoides deriven de l’acid
araquidònic produït a partir dels lípids de membrana.
Aquestes molècules actuen com a “hormones locals”.
En realitat no són veritables hormones (no es
produeixen en cap glàndula) però fan de reguladores
metabòliques en les cèl·lules que les produeixen i en
les cèl·lules properes. Entre aquests composts hi ha:
Prostaglandines
Anomenades així perquè es descobriren a partir la
secreció de la pròstata del xai.
Les postaglandines actuen sobre molts teixits (com ara
el múscul llis), regulant el cicle de la son, redueixen la
secreció àcida de l’estòmac i són intermediaris en la
resposta inflamatòria i els seus componets associats, el
dolor i la febre.
Tenen funcions molts diverses relacionades amb la
inflamació (regulen el flux sanguini local de la
vasodilatació, produeixen l’edema, inflor, dolor,
l’aparició de la febre...)
També indueixen la son i afecten la musculatura llisa, provocant la seva contracció (per exemple
durant el part).
Les vesícules seminals produeixen prostaglandines que tenen funció de contreure el múscul llis, amb
la qual cosa s’afavoreix la motilitat i el transport dels espermatozoides en el tracte reproductos
masculí i en el femení.
Les postaglandines són molt efectives per iniciar les contraccions del múscul uterí i durant el part
reforcen l’acció de l’oxitocina. S’utilitzen per induir avortaments durant els primers estadis de
l’embaràs.
Composts com l’àcid acetilsalicílic i l’ibuprofèn que serveixen per atenuar les inflamacions i son
analgèsic, antitèrmic i anticoagulant actuen inhibint els enzims que produeixen les prostaglandines,
encara que poden tenir efectes secundaris com ara la sagnia gàstrica.
Tromboxans
Intervenen quan es produeix una ferida, en la formació del coàgul, l’agregació de plaquetes i el
tancament de les ferides
Les prostaciclines: tenen un efecte antagònic als tromboxans. És una prostaglandina produïda a les
cèl.lules de l’epiteli vascular, actua com a vasodilatador i impedeix l’agregació de les plaquetes i
impedeix que, durant la coagulació de la sang, el tap plaquetari es dissemini
Leucotriens
Són secretats per certs tipus de leucòcits. La seva producció excessiva influeix en el
desenvolupament d’asma bronquial.
12
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

5
Funció de reserva.
LES FUNCIONS DELS LÍPIDS
Els lípids són la principal reserva energètica de l’organisme. Un gram de greix produeix 9,4
quilocalories en les reaccions metabòliques d’oxidació, mentre que els pròtids i els glúcids tan sols
produeixen 4,1 quilocalories/gram. La gran quantitat d’energia que desprenen els greixos es
deguda en gran part a l’oxidació dels àcids grassos als mitocondris.
Funció estructural.
En la cèl.lula els lípids formen les bicapes lipídiques de les membranes citoplasmàtiques i
de les membranes dels orgànuls cel.lulars. Compleixen aquesta funció els fosfolípids, els
glicolípids, el colesterol, etc.
En els òrgans, recobreixen estructures i els donen consistencia. Com la cera dels cabells.
D’altres tenen funció de protecció tèrmica, com els acilglicèrids, que s’emmagatzemen en
teixits adiposos d’animals que viuen en climes freds.
Finalment, una altra funció estructural dels lípids és la protecció mecànica. com la dels teixits
adiposos que estan situats a la planta del peu i al palmell de la mà de les persones.
Funció biocatalitzadora.
Els biocatalitzadors son substàncies que possibiliten o afavoreixen les reaccions químiques
que es produeixen en els éssers vius.
Compleixen aquesta funció les vitamines lipídiques, les hormones esteroides i les
prostaglandines.
Funció transportadora
El transport dels lípids des de l’intestí fins al lloc on s’utilitzen o fins al teixit adipós, on
s’emmagatzemen, es fa per mitjà de l’emulsió dels lípids gràcies als àcids biliars i els
proteolípids (com HDL i LDL), associacions de proteïnes especifiques amb triacilglicèrids,
colesterol, fosfolípids. etc., que en permeten el transport per la sang i la limfa
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 13

14
LES LIPOPROTEÏNES I ELS TRANSPORT DE LÍPIDS
Font: BIOLOGIA. BAT2 Ed. Anaya
COMPLEMENTS.
COMPLEMENTS.
Tema Tema 3: 3: 3: Els Els Els lípids
lípids
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Font: BIOLOGIA. BAT2 Ed. Anaya
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 15

QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
16
1) Per què els sabons són capaços de treure les taques de greix?
2) Defineix l’esterificació. Desenvolupa la reacció d’obtenció d’oleat d’etil.
3) Defineix la saponificació. Desenvolupa la reacció de l’àcid olèic amb l’hidròxid potàssic i
indica a què dona lloc.
4) Constitueix un diacilglicèrid mitjançat l’esterificació de les molècules següents: glicerina,
àcid esteàric i àcid oleic.
5) Escriu la fórmula del triesteracilglicèrid (triesterina).
6) La hidròlisi d’un determinat lípid dóna lloc a glicerina i àcid esteàric en proporció 1:2.
Quina és la molècula inicial. Desenvolupa’n la fórmula.
7) Per què la trioleïna és un oli i, en canvi, la triesterina és un sèu?
8) Quina funció biològica fan els fosfolípids?
9) En què es diferencia els esterols de les hormones esteroides?
10) Per què els animals utilitzen lípids com a reserva energètica i els vegetals utilitzen sovint
glúcids per a la mateixa finalitat?
11) Quin tipus de medicament és l’aspirina. Com actua?
INVESTIGACIÓ
INVESTIGACIÓ
ACTIVITATS.
ACTIVITATS.
Tema Tema 3: 3: Els Els Els lípids
lípids
1) Cerca informació sobre el procés d’autooxidació o enranciment dels àcids grassos
insaturats. Per què l’oli d’oliva refinat s’enranceix amb facilitat i en canvi no ho fa l’oli
d’oliva verge?
2) Cerca informació sobre les grasses trans o grasses hidrogenades. Per què són poc
saludables?
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

TEST
TEST
1 Els lípids són biomolècules orgàniques solubles en dissolvents polars i insolubles en
dissolvents orgànics
2 Els lípids són solubles en dissolvents orgànics com l’aigua
3 La majoria dels lípids presenten oxigen
4 Els lípids es classifiquen en lípids amb àcids grassos o insaponificables i lípids sense àcids
grassos o saponificables
5 Els glicolípids són lípids saponificables
6 Els àcids grassos són de tipus alifàtic
7 Els àcids grassos tenen un nombre parell de carbonis
8 Els àcids grassos acaben amb un grup carbonil -CHO
9 Els àcids grassos insaturats presenten colzes
10 Els àcids grassos insaturats no presenten cap doble enllaç
11 L’esterificació uneix un àcid gras amb una base
12 El sabó és una sal d’àcid gras
13 Les mol lècules de sabó presenten una zona lipòfila i una zona hidròfoba
14 La zona hidròfila del sabó s’ionitza, de manera que el grup carboxil estableix atraccions amb
mol lècules d’aigua
15 Els lípids simples son lípids saponificables on tan sols intervenen carboni, hidrogen i oxigen.
16 Els acilglicèrids son lípids saponificables
17 Segons els nombres de carbonis que formen la molècula dels acilglicèrids, es distingeixen tres
tipus: monoglicèrids, diacilglicerids i els triacilglicérids.
18 Els cèrids son lípids que s’obtenen per l’esterificació d’un àcid gras amb un alcohol de cadena
curta.
19 Com més gran la cadena hidrocarbonada més solubles són en aigua i més solubles en
dissolvents polars.
20 Els àcids grassos saturats com més nombre de carbonis més alt el punt de fusió.
21 Els àcids grassos saturats formen relativament pocs enllaços de Van der Waals i per això els
punts de fusió es alt.
22 Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos que poden ser alliberats per mitja
d’una hidròlisis.
23 Els acilglicèrids són lípids simples
24 Els glicolìpids són lípids complexos
25 Els fosfoglicèrids tenen isoprè
26 Els fosfoglicèrids tenen esfingosina
27 Els glicolípids tenen ceramida
28 Els cerebròsids són glicolípids
29 Els gangliòsids són fosfolípids
30 Els glicolípids estan formats per la unió d’un àcid fosfatídic i un glúcid
31 Els esterols són esteroides
32 Les hormones esteroides són esterols
33 El colesterol és un esteroide
34 El colesterol és un esterol
35 Les vitamines D són fosfolípids
36 Les hormones suprarrenals són esteroides
37 Els àcids bilials tenen funció de reserva
38 Les vitamines lipídiques tenen funció estructural
39 Les prostaglandines són esteroides
40 Les vitamines D són esterols
41 Les prostaglandines són lípids saponificables
42 El mentol és un terpè
43 El geraniol és un esteroide
44 La vitamina A és un lípid saponificable
45 L’àcid fosfatídic és la molècula bàsica dels esteroides
46 L’isoprè és la molècula bàsica dels fosfolípids
47 Els cèrids són saponificables
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 17

COMPLETA
COMPLETA
1 Quins dos elements formen majoritàriament els lípids
2 Els àcids grassos insaturats es caracteritzen per presentar ?????
en la cadena carbonatada
3 El palmític i l’esteràric són àcids grassos (saturats/insaturats)
4 L’olèic és un àcid gras (saturat/insaturat)
5 La saponificació es basa en la reacció d’un àcid gras amb
6 Les grasses amb àcids grassos insaturats es solen presentar a
temperatura ambient en estat ....
7 Els lípids simples que formen lamines impermeables i que
apareixen en molts teixits de protecció animals i vegetals són
8 Els lípids complexos com els fosfolípids son les principals
molècules que formen
9 Posa dos exmples d’esterols:
10 L’estradiol és l’hormona encarregada de regular
11 Qui produeix més calories un lípid o un glúcid ?
12 El transport dels lípids es realitza per mitjà de l’emulsió dels
lípids gràcies a...
13 Posa tres exemples de lípids amb funció estructural:
18
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 19