apunts 9 - IES Guillem Cifre de Colonya

- Til.lacoides o lamel.les. Immers en l’estroma hi ha nombrosos sàculs aplanats, que reben el nom
de tilacoides o lamel.les, caracteritzats perquè contenen pigments fotosintètics a la membrana,
l’anomenada membrana tilacoïdal, la cavitat interior de la qual rep el nom de lumen o espai
tilacoidal.
Els tilacoides poden ser:
Til.lacoides d’estroma. Són allargats i es presenten estesos per tot l’estroma.
Til.lacoides de grànuls. Són petits, en forma de disc i es presenten amuntegats com piles de
monedes. Cada pila rep el nom de grànul.
A les membranes dels grànuls s’ubiquen els sistemes enzimàtics encarregats de percebre
l’energia lluminosa, efectuar el transport d’electrons i formar ATP.
Al contrari del que passa als mitocondris, és a la cara externa de la membrana dels til.lacoides on
es situen les partícules F (ATP sintetasa) junt als pigments fotosintètics: clorofil.la, beta-carotens,
xantofil.la.
Funcions
L’activitat bàsica dels cloroplasts és l’elaboració de la fotosíntesi (Aquest procés el veurem més
endavant, ara ho presentam de manera resumida) Aquest procés compren:
Fase lluminosa o depenent de llum:
Mitjançant els pigments fotosintètics englobats en les proteïnes de la membrana tilacoïdal,es
capta l’energia lluminosa que s’utilitza per a trencar la molècula d’aigua i obtenir els hidrògens
(H+) i els electrons (e-)
14
Igual que en els mitocondris, la síntesi d’ATP es fa per quimioosmosi. Els electrons excitats per la
llum, és a dir, rics en energia, quan recorren la cadena de proteïnes situades a la membrana dels
tilacoides (cadena transportadora d’electrons), van cedint la seva energia, que és utilitzada per
bombar H+ cap a l’interior dels tilacoides. Això origina un gradient químic de H+ l’energia del qual
és utilitzada per les ATP-sintetases per a la formació d’ATP. (Ho veurem en un tema posterior)
Fase obscura o independent de la llum.
Es du aterme a l’estroma. Es capten mol.lècules de CO2, s’utilitza els hidrògens obtinguta a la
fase lluminosa i l’ATP format i es genera matèria orgànica.
Altres vies metabòliques que tenen lloc a l’estroma són:
- La biosíntesi de proteïnes, als plastoribosomes
- La replicació de l’ADN.
Origen dels cloroplasts
Al igual que els mitocondris, l’origen dels cloroplasts s’explica mitjançant la teoria de l’endosimbiosi.
Els cloroplasts procedeixen de cianobacteris que varen ser fagocitats i quedaren en simbiosi a
l’interior d’una cèl.lula procariota.
Altres tipus de plasts
Els plasts són característics de totes les cèl.lules vegetals. No apareixen als bacteris fotosintètics i a
les cianobacteris.
Es distingeixen els tipus següents:
Cromoplats. Contenen diversos pigments. Per exemple: carotens de la pastanaga, el licopé dels
tomàtecs, etc.
Leucoplasts. Són incolors i apareixen a cèl.lules meristemàtiques joves. Segons la seva funció
trobam:
Amiloplats. Emmagatzemen midó.
Proteoplats. Emmagatzemen proteïnes.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau