apunts 9 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 9 - IES Guillem Cifre de Colonya
apunts 9 - IES Guillem Cifre de Colonya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
- Til.lacoi<strong>de</strong>s o lamel.les. Immers en l’estroma hi ha nombrosos sàculs aplanats, que reben el nom<br />
<strong>de</strong> tilacoi<strong>de</strong>s o lamel.les, caracteritzats perquè contenen pigments fotosintètics a la membrana,<br />
l’anomenada membrana tilacoïdal, la cavitat interior <strong>de</strong> la qual rep el nom <strong>de</strong> lumen o espai<br />
tilacoidal.<br />
Els tilacoi<strong>de</strong>s po<strong>de</strong>n ser:<br />
Til.lacoi<strong>de</strong>s d’estroma. Són allargats i es presenten estesos per tot l’estroma.<br />
Til.lacoi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> grànuls. Són petits, en forma <strong>de</strong> disc i es presenten amuntegats com piles <strong>de</strong><br />
mone<strong>de</strong>s. Cada pila rep el nom <strong>de</strong> grànul.<br />
A les membranes <strong>de</strong>ls grànuls s’ubiquen els sistemes enzimàtics encarregats <strong>de</strong> percebre<br />
l’energia lluminosa, efectuar el transport d’electrons i formar ATP.<br />
Al contrari <strong>de</strong>l que passa als mitocondris, és a la cara externa <strong>de</strong> la membrana <strong>de</strong>ls til.lacoi<strong>de</strong>s on<br />
es situen les partícules F (ATP sintetasa) junt als pigments fotosintètics: clorofil.la, beta-carotens,<br />
xantofil.la.<br />
Funcions<br />
L’activitat bàsica <strong>de</strong>ls cloroplasts és l’elaboració <strong>de</strong> la fotosíntesi (Aquest procés el veurem més<br />
endavant, ara ho presentam <strong>de</strong> manera resumida) Aquest procés compren:<br />
Fase lluminosa o <strong>de</strong>penent <strong>de</strong> llum:<br />
Mitjançant els pigments fotosintètics englobats en les proteïnes <strong>de</strong> la membrana tilacoïdal,es<br />
capta l’energia lluminosa que s’utilitza per a trencar la molècula d’aigua i obtenir els hidrògens<br />
(H+) i els electrons (e-)<br />
14<br />
Igual que en els mitocondris, la síntesi d’ATP es fa per quimioosmosi. Els electrons excitats per la<br />
llum, és a dir, rics en energia, quan recorren la ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> proteïnes situa<strong>de</strong>s a la membrana <strong>de</strong>ls<br />
tilacoi<strong>de</strong>s (ca<strong>de</strong>na transportadora d’electrons), van cedint la seva energia, que és utilitzada per<br />
bombar H+ cap a l’interior <strong>de</strong>ls tilacoi<strong>de</strong>s. Això origina un gradient químic <strong>de</strong> H+ l’energia <strong>de</strong>l qual<br />
és utilitzada per les ATP-sintetases per a la formació d’ATP. (Ho veurem en un tema posterior)<br />
Fase obscura o in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la llum.<br />
Es du aterme a l’estroma. Es capten mol.lècules <strong>de</strong> CO2, s’utilitza els hidrògens obtinguta a la<br />
fase lluminosa i l’ATP format i es genera matèria orgànica.<br />
Altres vies metabòliques que tenen lloc a l’estroma són:<br />
- La biosíntesi <strong>de</strong> proteïnes, als plastoribosomes<br />
- La replicació <strong>de</strong> l’ADN.<br />
Origen <strong>de</strong>ls cloroplasts<br />
Al igual que els mitocondris, l’origen <strong>de</strong>ls cloroplasts s’explica mitjançant la teoria <strong>de</strong> l’endosimbiosi.<br />
Els cloroplasts proce<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> cianobacteris que varen ser fagocitats i quedaren en simbiosi a<br />
l’interior d’una cèl.lula procariota.<br />
Altres tipus <strong>de</strong> plasts<br />
Els plasts són característics <strong>de</strong> totes les cèl.lules vegetals. No apareixen als bacteris fotosintètics i a<br />
les cianobacteris.<br />
Es distingeixen els tipus següents:<br />
Cromoplats. Contenen diversos pigments. Per exemple: carotens <strong>de</strong> la pastanaga, el licopé <strong>de</strong>ls<br />
tomàtecs, etc.<br />
Leucoplasts. Són incolors i apareixen a cèl.lules meristemàtiques joves. Segons la seva funció<br />
trobam:<br />
Amiloplats. Emmagatzemen midó.<br />
Proteoplats. Emmagatzemen proteïnes.<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau