Baròmetre 23 - Escola de Cultura de Pau - Universitat Autònoma de ...

Baròmetre 23
Conflictes armats
Aquestes divisions han contribuït a empitjorar la crisi política polaritzant els diferents grups sota
línies ideològiques, teològiques i clàniques. L’ICG va plantejar que el GFT i la comunitat
internacional haurien de capitalitzar aquestes divisions i sumar a la causa del GFT els diferents
grups dissidents locals amb l’objectiu d’enfortir-se i poder combatre Al-Shabab. Finalment, cal
destacar que la UE va prolongar un any més la missió Atalanta, amb la qual intenta protegir els
vaixells que circulen a prop de les costes somalis, en un ambient de preocupació, ja que juntament
amb l’OTAN, també present a la zona, van anunciar un increment en les accions de pirateria
respecte a l’any anterior.
Sudan (Darfur) Inici del conflicte: 2003
Tipologia: Autogovern, Recursos, Identitat Intern internacionalitzat
Actors
principals:
Govern, milícies pro governamentals janjaweed, JEM, diverses faccions de l'SLA i altres grups
armats
Intensitat: 2 Evolució trimestral: =
Síntesi:
El conflicte de Darfur sorgeix el 2003 entorn de demandes de més descentralització i
desenvolupament de la regió per part de diversos grups insurgents, principalment SLA i JEM.
El Govern va respondre a l’aixecament utilitzant les Forces Armades i les milícies àrabs
janjaweed. La magnitud de la violència comesa per totes les parts contendents contra la
població civil ha dut a considerar la possibilitat de l’existència d’un genocidi a la regió, on ja
han mort 300.000 persones des de l’inici de les hostilitats segons Nacions Unides. Després de la
signatura d’un acord de pau (DPA) entre el Govern i una facció de l’SLA el maig del 2006, la
violència va augmentar, a més de generar la fragmentació dels grups d’oposició i un greu
impacte regional pels desplaçaments de població, per la implicació sudanesa en el conflicte
txadià i la implicació txadiana en el conflicte sudanès. La missió d’observació de la UA AMIS,
creada el 2004, s’integra l’any 2007 en una missió conjunta UA/ONU, la UNAMID. Aquesta
missió ha estat objecte de múltiples atacs, no ha arribat durant l’any 2008 ni a la meitat dels
26.000 efectius previstos, fet pel qual és incapaç de complir amb el seu mandat de protegir la
població civil i el personal humanitari.
Durant el segon trimestre de l’any es va produir un augment de la violència a Darfur, on tan sols
durant el mes de maig entre 450 i 600 persones van morir després de la reactivació dels combats
entre l’Exèrcit i el grup armat JEM, així com pels enfrontaments entre diferents comunitats
àrabs. El cap de la missió híbrida de l’ONU i la UA (UNAMID), Ibrahim Gambari, així ho va
constatar. A l’abril també es van denunciar enfrontaments entre les Forces Armades sudaneses i
la facció de l’SLA liderada per Abdel Wahid al-Nur, a més de xocs entre diferents faccions de
l’SLA. El 3 de maig el JEM va acusar el Govern de trencar l’acord d’alto el foc i va suspendre les
converses de pau a causa de les operacions militars que l’Exèrcit sudanès va estar duent a terme
a Darfur, com ara el bombardeig a mitjan abril de les seves posicions al Darfur Septentrional, a
prop de la frontera amb el Txad. Posteriorment, a final de maig, l’Exèrcit sudanès va anunciar la
captura del baluard del JEM, Jebel Marra. Gambari va remarcar la necessitat d’arribar a un
acord d’alto el foc per frenar la violència, que ha desplaçat prop de 50.000 persones en els últims
mesos. A més, un informe intern de la missió va assenyalar que l’augment de les tropes sudaneses
a la zona i les limitacions a l’accés de les organitzacions humanitàries podria precedir una nova
escalada de la violència. La UNAMID va ser víctima d’aquesta situació, així com el personal
humanitari a la zona, i durant el trimestre la missió va patir diversos atacs amb víctimes mortals
i el segrest temporal d’alguns dels seus membres, cosa que va provocar la reacció de Gambari,
que va ordenar una resposta més contundent per part de la UNAMID davant els atacs, i va
recordar que el Govern sudanès era el principal responsable de la seguretat de les tropes.
17