Baròmetre 23 - Escola de Cultura de Pau - Universitat Autònoma de ...

Baròmetre 23
Conflictes armats
Àsia i Pacífic
a) Àsia Meridional
Afganistan Inicio: 2001
Tipologia: Sistema Intern internacionalitzat
Actors
principals:
Govern, coalició internacional (liderada pels Estats Units), ISAF (OTAN), milícies talibanes,
senyors de la guerra
Intensitat: 3 Evolució trimestral: =
Síntesi:
El país ha viscut en conflicte armat pràcticament de forma ininterrompuda des de la invasió de
les tropes soviètiques el 1979, quan es va iniciar una guerra civil entre les Forces Armades
(amb suport soviètic) i guerrilles anticomunistes islamistes (mujahidins). La retirada de les
tropes soviètiques el 1989 i l’ascens dels mujahidins al poder el 1992 en un context de caos i
d’enfrontaments interns entre les diferents faccions anticomunistes, va suposar l’aparició del
moviment talibà, que a la fi de la dècada dels noranta controlava la pràctica totalitat del
territori afganès. El novembre de 2001, després dels atemptats de l’11 de setembre d’al-Qaida,
els Estats Units van envair el país i van derrotar el règim talibà. Després de la signatura dels
acords de Bonn es va instaurar un Govern interí liderat per Hamid Karzai, posteriorment
confirmat per les urnes. Des de 2006 s’ha produït una escalada de violència al país, motivada
per la recomposició de les milícies talibanes.
Es van mantenir els elevats nivells de violència al país, amb diversos centenars de víctimes
mortals. La insurgència talibana va intensificar els atacs contra les tropes internacionals al maig
i el juny davant els plans de la ISAF de llançar una ofensiva sobre Kandahar a l’estiu. El juny va
ser el mes més mortífer per a les tropes internacionals des de l’inici de la invasió nord-americana,
amb 101 morts abans d’acabar el mes. Entre abril i final de juny, 186 soldats internacionals hi
van morir, enfront dels 79 del mateix període del 2009. La insurgència talibana va atacar al
maig la base de l’OTAN més gran del país, a Kandahar, així com la base aèria nord-americana de
Bagram (est). A més, un atac insurgent a Kabul va matar quatre oficials de l’OTAN, dos soldats
dels EUA i 12 civils afganesos, el més mortífer contra les tropes internacionals des de setembre
del 2009. L’increment dels atacs rebels a Kandahar va anar seguit del tancament de la missió de
l’ONU a la zona a l’abril. Alhora, va continuar augmentant el nombre de civils afectats per la
violència, tant per part de la insurgència com de les tropes internacionals. En aquest sentit, entre
el gener i l’abril uns 90 civils van morir per accions de les forces dels EUA i de l’OTAN. Les
baixes civils per part de l’OTAN van motivar nombroses protestes a Kandahar. A més, el Comitè
Internacional de la Creu Roja va denunciar l’existència d’una presó secreta a la base aèria dels
EUA a Bagram, on es practiquen tortures. D’altra banda, l’OTAN va anunciar un pla per a la
transferència del control de diverses zones a les autoritats afganeses, tot i que sense establir-ne el
calendari, mentre el Govern afganès afirmava que caldrien quatre o cinc anys. Alhora, segons una
cadena britànica (Channel 4), l’OTAN estaria recorrent a milícies privades locals en els combats
contra els talibans.
En relació al pla diplomàtic, el president afganès, Hamid Karzai, va presentar una nova proposta
de pau al president nord-americà, Barack Obama, durant una visita als EUA, que considera la
necessitat de negociar amb els talibans perquè la insurgència abandoni les armes abans de la
retirada de tropes dels EUA. Karzai també va presentar el seu pla a l’Afganistan el juny davant
d’una assemblea tradicional (Jirga) de pau, que el primer dia va ser atacada per míssils talibans.
Per la seva banda, Obama va destituir al juny el general Stanley McChrystal del seu càrrec al
capdavant de les tropes dels EUA i l’OTAN, per unes polèmiques declaracions a la premsa, i va
25