Baròmetre 23 - Escola de Cultura de Pau - Universitat Autònoma de ...

Baròmetre 23
Tensions
Amèrica
a) Amèrica del Nord, Centreamèrica i Carib
Haití
Tipologia: Govern Interna internacionalitzada
Actors
MINUSTAH, Govern, oposició política (seguidors de l’ex president Jean-Bertrand Aristide) i
principals: armada (bandes juvenils)
Intensitat: 1 Evolució trimestral: =
Síntesi:
Després de la sortida del país de l’expresident Jean Bertrand Aristide el febrer de 2004, que
va evitar una confrontació armada amb el grup rebel que havia pres bona part del país, es
van desplegar consecutivament una Força Multinacional Provisional i una missió de
manteniment de la pau de l’ONU (MINUSTAH) per ajudar el Govern provisional a restablir
l’ordre i la seguretat. Tot i que després de l’elecció de René Préval com a nou president a
principi de 2006 hi ha més estabilitat política, social i econòmica, encara persisteixen
diversos problemes, com les acusacions de violacions de drets humans contra la MINUSTAH,
les altes taxes de delinqüència, el control que exerceixen bandes armades en determinades
àrees urbanes, les dificultats en el procés de Desarmament, Desmobilització i Reintegració,
els alts nivells de corrupció, pobresa i exclusió social, o la falta de confiança i cooperació
entre els principals partits polítics.
El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, es va mostrar preocupat per la lentitud amb què
estava arribant l’assistència internacional a Haití, després que a final del mes de març la
comunitat internacional es va comprometre a Nova York a aportar 5.300 milions de dòlars en els
pròxims tres anys per a la reconstrucció del país. Tanmateix va destacar la posada en marxa de
la Comissió Interina per a la Reconstrucció d’Haití (CIRH), copresidida per l’enviat especial de
l’ONU per a Haití, Bill Clinton, i que el passat mes de juny va autoritzar un suport directe al
pressupost del Govern d’aquest país de 45 milions de dòlars i la creació d’un fons de suport a les
petites i mitjanes empreses de 20 milions. Malgrat que les conseqüències del terratrèmol encara
eren molt patents a la capital del país, el secretari general adjunt de l’Organització d’Estats
Americans (OEA), Albert Ramdin, va assegurar que Haití compleix les condicions necessàries per
dur a terme les eleccions el 28 de novembre, tal com estava previst. Ramdin va reconèixer, amb
tot, que podrien augmentar les dificultats a mesura que s’apropi la data, en relació, per exemple,
al registre dels partits polítics. Per la seva banda, el president d’Haití, René Préval, va assegurar
que deixarà el poder el pròxim 7 de febrer en cas que se celebrin finalment les eleccions
presidencials. El Parlament haitià va aprovar al maig una llei que permet la prolongació del
mandat de Préval i dels senadors durant tres mesos, fins al 14 de maig del 2011, en cas que les
eleccions no es poguessin dur a terme.
En l’àmbit internacional, 54 països i 35 organitzacions es van reunir a la Cimera sobre el Futur
d’Haití celebrada a Punta Cana (República Dominicana) a començament de juny, i els
representants van coincidir en la necessitat de passar a una fase de més acció i mantenir els
compromisos acordats a la reunió celebrada al març a Nova York, per ajudar un país amb greus
deficiències estructurals prèvies a la crisi humanitària provocada pel terratrèmol. En aquest
sentit, a mitjan abril la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va expressar
preocupació per la seguretat pública, l’administració de justícia, la impunitat i la situació de les
persones vulnerables. Al seu informe anual del 2009, la CIDH va atribuir a les deficiències
estructurals i institucionals, a la ineficàcia de la justícia, a la corrupció i a la falta de recursos
financers i humans la situació d’impunitat que impera al país i que segons va afirmar aquest
organisme va afectar la capacitat de l’Estat de garantir i respectar els drets fonamentals dels
ciutadans.
59